PERE CALDERS

Context histric
Segle XX.
El corrent previ era el Noucentisme, quan es va fer la gramtica del catal. A
Catalunya queden molt frenats els corrents avantguardistes perqu els autors
creuen que s molt aviat per trencar la sintaxi i el llenguatge, ja que feia poc que
shavia fet.
Calders assumeix aquest llegat noucentista i tamb se sent atret pels corrents
dEuropa, especialment realisme mgic (corrent itali, Massimo Bontempelli).
Aquests corrents avantguardistes influeixen sobre el grup de joves escriptors
GRUP SABADELL: vol reflectir la crisi de valors i la prdua de confiana de la
societat. A ms, permet donar sortida a lesperit inconformista i de rebelli
daquest perode dentre guerres.

Crniques de la veritat oculta dins de la producci

literria de Calders
Crniques... va rebre el premi literari Vctor Catal lany 1954 i lobra es va
publicar el 1955.
Quan va rebre el premi, Calders ja feia 15 anys que estava a Mxic (a lexili).
Aquesta obra va significar la recuperaci dun escriptor que des de finals de la
Guerra Civil no havia escrit res, tret darticles en revistes mexicanes.
A Crniques... es veuen les principals caracterstiques de la seva obra:

Humor
Joc entre fantasia i realitat
Perfil caricaturesc dels personatges (no gaire definits)
Distanciament irnic del narrador

El crtic literari que redescobreix Calders durant lexili s Joan Triad, quan
prepara una antologia en la que inclou algun dels seus contes. Triad s, tamb,
qui anima Calders a presentar-se al premi Vctor Catal.

Lesquema dels contes

Lesquema que Calders segueix en els seus contes est bastant marcat:
1. Descripci dels personatges en una situaci estable, dacord a unes
normes de comportament.
2. Aquests personatges es troben amb una situaci imprevista que els
trasbalsa i qestiona la seva existncia (com lhavien ents fins aleshores).
3. Tenen lalternativa dacceptar o rebutjar un nou codi de comportament i
interpretaci de la realitat.

Hi ha altres contes que ms aviat sn una reflexi sobre els lmits que separen el
que s lgic del que s absurd i segueixen una trama argumental diferent. Ex: Un
crim.
Hi ha algun altre que no t argument i s una reflexi sobre la fragilitat dels
homes. Ex: La f.

Fases de lesquema
Estabilitat inicial: la majoria de contes comencen en una idllica placidesa o
tranquillitat. s tanta la rutina que, fins i tot, sembla que els personatges no
tinguin voluntat prpia (determinisme sobrenatural) i que la rutina no pugui ser
alterada.
Se situen en un marc quotidi i no presenten ni un temps ni una localitzaci
concreta. Els personatges sn mostrats com caricatures, per tot aix ens evoca
la realitat quotidiana, sense amagar que all que passa s irreal.
A vegades s que hi ha referncia a llocs concrets o indrets extics per aquella
poca. Les referncies cronolgiques tamb estan molt difuminades, tot i que en
alguns dels conte sen dna alguna informaci.
PERSONATGES
Es diu que Calders fa servir la TCNICA DEL NINOTAIRE: destaca els trets
ms significatius dels personatge i els exagera. Aquest element obeeix tamb
a la voluntat de despersonalitzaci dels personatges.
Els personatges apareixen, en algunes ocasions, anomenats amb noms
llunyans, distants i estrangers.
Els personatges sn subjectes passius a travs dels quals es posa de manifest
labsurditat de certes pautes de comportament i la incapacitat dels homes per
assumir tot all que sescapa dels codis convencionals per explicar la realitat.
Sempre els trobem en tensi entre una interpretaci materialista de la realitat
o lacceptaci de la fantasia.
Fet trasbalsador: es dna en un univers literari on els desitjos es materialitzen,
la conscincia es torna corpria i un lloro pot mantenir una conversa emocionada
amb un personatge. Aquests fets qestionen les veritats absolutes.
Aquests fets trasbalsadors es poden classificar en:

1. Realitzaci dun desig. Ex: la ratlla i el desig.

2. Intervenci o aparici dssers fantstics en lmbit quotidi.
Molts cops aquests elements fantstics provenen de la tradici
fantstica (ngels, esperits...) o de la manifestaci de poder en
elements que no en tenen. Ex. La conscincia, visitadora social.
3. Esdeveniment espontani de fets extraordinaris. Est en
contradicci amb les lleis fsiques i naturals. Ex. crixer un arbre
enmig de casa.

4. Distorsi de les relacions lgiques dels esdeveniments. El

trasbals sorigina per una acumulaci de casualitats. Ex: La revolta
del terrat / El principi de la saviesa.
5. Suma de varis procediments. Hi ha contes que presenten
caracterstiques de les diferents tipologies. Ex: Lhome i lofci
(element fantstic + distorsi de les relacions lgiques).

Entre la transgressi i la subordinaci dels codis

En la majoria dels contes els personatges reaccionen subordinant-se als codis (t
ms pes la norma que la imaginaci). En canvi, pocs personatges transgredeixen
aquests codis i es deixen dur per la fantasia, sin que, com a molt, accepten el
que els ha passat sense ms ni menys.
En La maleta marinera, Feblesa de carcter i Raspall els personatges s
decideixen transgredir/ sobrepassar les normes establertes.
En la resta de contes, els personatges segueixen la realitat codificada, material,
rebutjant all meravells, all que sadapta als codis.
Calders crea una DICTOMIA (2 pols oposats) entre: veritat oficial // veritat
oculta. Qualsevol element que impliqui alterar la realitat oficial s rebutjat,
malgrat levidncia de la realitat fantstica (v. Oculta).
La nica possibilitat de rebellar-se als codis s acceptar la forma de veure el mn
dels poetes el poeta s capa de veure la fantasia.

Els lmits de la realitat

Lescriptor vol allunyar la creaci literria de la realitat, potser perqu no est
satisfet amb les veritats oficials que rebutgen tot all irracional del
comportament hum.
La narrativa de Calders reflexiona sobre els lmits de la realitat. Ex: la clau de
ferro, on un misteri inventat sacaba fent real.

Calders expressa que t una gran desconfiana en els mecanismes de

percepci de la realitat i pensa que potser molts codis sn absurds.

Reiteraci de motius
1) Les mans: sn la representaci dun prodigi, que pot ser positiu o negatiu.
Ex: les mans del taumaturg, el desert, el principi de la saviesa.
2) La casa: s smbol de benestar, ordre, estabilitat... i quan passa alguna
cosa amb la casa altera lestabilitat del protagonista i el porta a la
confusi. Ex: la ratlla i el desig, coses de la Providncia.
3) El viatge: molts cops simbolitza levasi, el voler-se allunyar dels
problemes. Ex: la ratlla i el desig, catalans pel mn, lndia, el geni Magiar.
4) Circ, fira, teatre: sn ambients relacionats amb la mgia i el misteri,
marquen un distanciament amb la realitat, simbolitzen tamb levasi.
Malgrat ser llocs que conviden a la fantasia, els personatges difcilment es
deixen portar per aquesta. Ex: el teatre Caramar.

5) Els promesos: tamb simbolitzen lordre, el lligam, les relacions estan

codificades. Els personatges tenen conductes absurdes i anti-naturals i
mantenen relacions fredes, distants i buides. Vol reflectir la incomunicaci.
Ex: lhome i lofci, la ratlla i el desig, la clau de ferro.
6) El crim: s un tema recurrent. Representa el trasps de les barreres i els
comportaments lgics. Vol trencar una de les normes ms slides de la
societat per fer-hi reflexionar. Fa entrar els crims dins de la quotidianitat.
Ex: un crim, la Conscincia, visitadora social, una curiositat americana.

Lhumor
El que fa divertida lobra de Calders s la incongruncia. Nhi ha quatre tipus:

INCOGRUGNCIA VISUAL: amb la descripci dalgun personatge que

cridi latenci sobre algun aspecte fsic o un comportament.
Tamb saconsegueix amb la juxtaposici dun element fantstic visible i
un escenari realista. Sexplica per la seva faceta de dibuixant-ninotaire. Ex:
en el Fet darmes hi ha un paracaigudista amb una bici a lesquena / en
catalans pel mn un lloro amb enteniment.

INCOGRUNCIA CONCEPTUAL: quan hi ha una juxtaposici didees

incompatibles. Normalment la ironia insinua un missatge oposat al que
realment es vol dir. Saconsegueix de tres maneres: reaccions illgiques
dels personatges davant la fantasia (el desert).
mitjanant acudits (feblesa de carcter)
purament la ironia present en tota lobra

INCOGRUNCIA LINGSTICA: paraula o expressi inadequada al

context i que impacta per ser inoportuna o original. (feblesa de carcter:
lamo de la casa es mostra com un element robat ms / en el geni Magiar,
es diu que la dona guapa causaria un alt rendiment si fos ben administrada
per un poeta).

A partir de la combinaci de la visual + conceptual + lingstica.

Conclusi
En els contes de Calders hi ha una profunda reflexi filosfica sobre la incapacitat
de lhome per acceptar tot all que no sajusti a una interpretaci esquemtica
del mn o a uns determinats codis de conducta social.
Molts trets de lobra fan pensar en un gnere fantstic, perqu trenca les normes.
Tanmateix, Calders no busca una versemblana, no crea tot un mn imaginari,
sin que insereix un element fantstic en un marc de quotidianitat.
El narrador de la majoria de contes (25 de 30) est en primera persona, per tal
de donar una sensaci de realitat, de credibilitat.
Lhumor s fonamental en lobra de Calders i s una forma dentendre ell la vida,
que es deu a la seva habilitat de visualitzar estranyes i utilitzar el llenguatge. La
intenci de Calders s entretenir i lhumor s una manera daconseguir-ho.

Tot i que els personatges estan presentats amb distanciament, no sen burla
dells, de manera que aquests desperten certa simpatia; sn com una mena de
pallassos que volen ser herois.
En alguns contes hi ha una tristor de rerefons, ja que fa una crtica a que lhome
modern i urb del segle XX ha foragitat la fantasia consegentment, duu una
vida grisa i rutinria.