SÍNTESI DEL CÒMIC

“LA GERMANIA DE VALÈNCIA”

El còmic comença amb l’enterro del rei Ferran el Catòlic, Esperança una
jove adolescent pregunta als seus pares, Violant Guadalupe i Onofre
Ramos, que passarà ara que no hi ha rei.

Ells li contesten que el rei Ferran el Catòlic havia nomenat hereu el seu net
Carles i que ara, la corona de Castella i Aragó passarà a tindre un únic rei.
Al estiu de 1517, el rei Carles arriba de Flandes a terres hispàniques d’una
manera accidentada que no li agrada res.

A València, l’any 1519, s’estén una epidèmia de pesta per tota la ciutat. Els
cavallers rics i les persones nobles abandonen València, perquè tenen
propietats en altres terres i Esperança no entén perquè ella i la seva
família no poden fer el mateix. Sa mare li diu que ells no posseeixen tants
diners i per tant no poden eixir de la ciutat.

L’estiu de 1519, el rei va ser triat emperador i decidí iniciar el seu viatge a
Flandes i Alemanya. Els valencians estaven indignats pel comportament
del rei i diuen que des de que va ser nomenat emperador no vol saber res
d’ells. Aleshores tots els ciutadans van decidir agermanar-se i prendre les
seues pròpies decisions.

El virrei Diego Hurtado de Mendoza arribà a València i els ciutadans

obliguen al virrei a cambiar el sue trajecte per a que veja la pobressa dels
barris. A finals del 1519 es va constituir a València la junta dels Tretze que
envià una ambaixada a Carles I per a fer-li certes demandes. El virrei Diego
Hurtado de Mendoza va decidir que la Germania s’havia de dissoldre i va
sentenciar a mort als dos artesans que es van oposar a una orde del virrei.

Però el poble es va revolucionar davant de l’autoritat del virrei i aquella

mateixa nit van anar a sa casa per a expulsar-lo del poble. Aquest se’n va
anar i el rei Carles I va enviar a Juan González de Villasimpliz la tardor del
1520. Aquest va intentar dissoldre la Germania però el poble es va negar.
Esperança està convençuda de que si el rei torna a València serà bó, ja que
tindrà cura del seu poble, però el seu pare li diu que ara wue saben que
amb els represntants les coses poden canviar no convé llançar-ho tot a
perdre. Localitats de tota València feren la seua propia Germania i
prengueren el poder. A principis del 1521 a València es suprimiren els
impostos injustos i es revisà el deute públic. Durant tot l’any la rebel·lió
havia anat a més, el conflicte acabà amb la batalla de Villalar el 23 d’abril
de 1521.

El rei que ja era emperador seguia en les terres germàniques i a l’watiu de

1521, sonaven els tambors de guerra. El virrei i els nobles volien posar fi a
la revolució popular i una part dels seus exèrcits estaven formades per
serfs musulmans. L’exèrcit agermanat de València es va preparar per
ajudar als altres agermanats del regne i es van dividir endos grups. Un
grup aniria amb Joan Caro i Esteve Urgellés i l’altre grup aniria cap al nord
per a socòrrer Benicarló amb Miquel Estellés. Esperança està trista i
asustada, no vol separar-se de son pare aixina que pujà al carretó que son
pare conduïa per a acompanyar-lo i no deixar-lo assoles.

Es va iniciar una gran guerra que s’estenia per tot el regne de València i
per a que acabara la germania pensava en dissoldre’s i els gremis estaven
negociant la rendició amb el virrei. Després de la mort de Vicen Peris, un
capità de unes tropes, arribà a València un home anomenat L’ENCOBERT
que deia que ersa descendent del rei Catòlic, però uns sicaris del virrei an
acabar amb la seua vida al maig de 1522.

En aquell temps feia poc que el rei havia tornat de les terres germàniques
a Valladolid. El monarca nomenà Germana de Foix, viuda de Ferran el
Catòlic, virreina de València. Els líders agermanats que no havien mort,
foren ajusticiats. Els artesans i llauradors foren perdonats, però van tindre
que pagar deutes altísims durant tot l’any. La Germania perdurà per
sempre en la memòria dels valencians i el pare d’Esperança li recorda a la
seua filla que la germania no s’havia acabat i que algun dia tornarien a ser
germans altra vegada.