Els segadors

Els segadors és l'himne nacional oficial de

Els segadors
Catalunya. Així va quedar establert per llei del
25 de febrer de 1993.[1][2] El seu origen data de
la Guerra dels Segadors, al segle xvii. L'himne
fa una crida per defensar la llibertat de la terra.

La lletra actual és d'Emili Guanyavents i data

de 1897. Usa, però, elements de tradició oral
que ja havia recollit anteriorment l'escriptor i
filòsof Manuel Milà i Fontanals el 1882. La
versió musical és de Francesc Alió, que la va
compondre el 1892 adaptant la melodia a la
cançó ja existent.[3] La primera versió
enregistrada que se'n conserva data del 1900.[4] Forma musical himne nacional Catalunya
Es pot veure darrere de l'himne una cançó Àudio 0:00 / 0:00
primitiva nascuda a la sublevació de Catalunya
del 1640: la guerra dels catalans contra el rei
Felip IV, a la qual els pagesos van protagonitzar Els segadors (amb lletra)
importants episodis.
Tonalitat mi menor
Per llei del Parlament de Catalunya de 17 de Compositor Francesc Alió i Brea (1892)
febrer de 1993, Els segadors fou declarat himne Lletra de Emili Guanyavents i Jané (1897)
oficial de Catalunya. El registre sonor oficial va Llengua català
ser realitzat i divulgat l'any 1994.[3] Data de 1899
publicació

Història
La música del que després s'ha 0:00 / 0:00
convertit en l'himne de Catalunya i
Enregistrament instrumental de
símbol de la identitat catalana té el
l'himne
seu origen a la Guerra dels
Segadors. Quan esclatà la Guerra
dels Trenta Anys, l'any 1618, inicialment per causes religioses (encara que
també s'hi barrejaren qüestions polítiques i econòmiques), Felip IV
d'Àustria, rei d'Espanya, hi participà en defensa de l'emperador germànic de
la dinastia dels Habsburg, el seu oncle Ferran II. Les despeses tan
importants d'una guerra tan llarga feren que es pretengués que Catalunya
Retrat de Francesc Alió i
aportés també homes i diners a la guerra, la qual cosa originà un profund
Brea.
rebuig i indignació de la població catalana, que es veié forçada a acollir les
tropes imperials per tal de defensar la frontera espanyola de l'atac francès.
Les actuacions del comte-duc d'Olivares, primer ministre de Felip IV, van desvetllar tanta animadversió en
el poble català, per la violència i els abusos dels seus soldats, que moltes poblacions es revoltaren. El dia de
Corpus de 1640 s'inicia a Barcelona la revolta dels segadors en l'anomenat Corpus de Sang. La Generalitat
i el conseller en cap, Pau Claris, van fer costat als revoltats.
Al costat de la música es va conservar el text. Els dos textos més
difosos han estat l'històric, publicat ja per Milà i Fontanals el 1882
en el seu Romancerillo Catalán (amb modificacions respecte a
versions anteriors, com l'addició de la tornada)[5] i, en la primera
edició musical, per Francesc Alió el 1892 en el seu recull de
Cançons populars catalanes, i l'actual d'Emili Guanyavents, el més
polític i reivindicatiu, guanyador d'un concurs convocat amb
aquesta finalitat per la Unió Catalanista el 1899 i que va provocar
una apassionada polèmica pública i periodística. Guanyavents era
conegut per la seva militància obrera i libertària, i la seva lletra va
rebre una certa oposició dels sectors més conservadors. Tot i així, el
fet que la lletra fos intercanviable entre himne nacional i crida a la
revolució social recollia el desig de ruptura nacional i social del Disc de goma laca (disc de pedra de
moment, i va propiciar la seva acceptació popular i institucional.[6] 78 rpm) amb Els segadors. Museu
de la Música de Barcelona.
Amb l'adaptació d'Emili Guanyavents, la lletra original d'Els
Segadors es va simplificar i reduir de sis estrofes a tres, que són les
que es canten actualment. Jaume Ayats defensà en un llibre que
l'himne nacional de Catalunya tenia orígens eròtics en prendre com a base la melodia d'Els tres garberets,
una cançó popular de sega i una lletra anònima que narra els fets de 1640.[7]

Entre els moltíssims arranjaments col·lectius de l'himne català, potser els més difosos i coneguts són el de
Francesc Pujol, per a cobla, el de Joan Lamote de Grignon, per a banda, i l'harmonització coral de Josep
Viader. Darrerament se n'ha fet una versió per a cor i orquestra simfònica, obra d'Antoni Ros Marbà. Fins i
tot hi ha una versió en música màkina de l'himne.[8]

El 2013 El Singular Digital.cat va assenyalar que la melodia de l'himne podia haver tingut l'origen en un
himne religiós jueu anomenat Ein K'Eloheinu ("No hi ha ningú com el nostre Déu").[9]

El 2014 Televisió de Catalunya va estrenar un documental sobre la història d'Els segadors: Bon cop de falç.
La història de l'himne,[10] basat en el llibre de Jaume Ayats, Els segadors. De cançó eròtica a himne
nacional, coproduït per L'Avenç, Enderrock i Clack.

Enregistrament històric
La versió musical d'Els segadors enregistrada l'any 1900 és l'harmonitzada a 4 veus per Enric Morera i
estrenada pel cor Catalunya Nova el 18 de juliol de 1897. La lletra d'Emili Guanyavents i Jané (1860-1941)
és la nova lletra amb la ja aleshores tradicional tornada de “Bon cop de falç, defensors de la terra” d'Ernest
Moliné i Brasés. Aquest disc és l'únic exemplar (conegut de moment) que es conserva actualment, segons la
documentació existent. Fou una edició de la companyia E. Berliner's Gramophone 64508 (matriz 2110A),
amb una tirada de 500 exemplars. L'enregistrament fou realitzat a Barcelona entre el 27 de setembre i el 30
d'octubre de 1900.[11]

Lletra de la versió moderna

« Catalunya triomfant, » 0:00 / 0:00
tornarà a ser rica i plena. "Els segadors", versió moderna
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba.

Bon cop de falç!

 Bon cop de falç, Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors.

Ara és hora d'estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.

Bon cop de falç!

Bon cop de falç, Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l'enemic

en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes.

Bon cop de falç!

Bon cop de falç, Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Lletra de la versió original

La versió original és una antiga cançó popular del 0:00 / 0:00
segle xviii,[12][13] que explica els fets produïts en la ja esmentada
Versió original d'Els segadors,
revolta dels segadors o corpus de sang. Aquesta va ésser
interpretat per l'Orfeó Català
documentada per Manuel Milà i Fontanals.

La versió antiga és la següent:

« Catalunya, comtat gran, »

qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara el Rei Nostre Senyor
declarada ens té la guerra.

Segueu arran!
Segueu arran, que la palla va cara!
Segueu arran!

El comte-duc d'Olivars
temps ha que li burxà l'orella:
"-Ara és hora, Nostre Rei,
ara és hora que fem guerra.-"

Contra tots els catalans,

ja veieu quina n'han feta:
passaren viles i llocs
fins al lloc de Riudarenes.

Ja n'han cremada una església,

que Santa Coloma es deia;
cremant albes i casulles,
cremant calces i patenes.

Del pa que no n'era blanc

deien que era massa negre
i en donaven als cavalls
tot per desolar la terra.

Del vi que, no n'era bo

deien que era massa agre
i en regaven els carrers
tot per desolar la terra

Al davant dels seus parents

deshonraven les donzelles
i mataven els seus pares
si de mal donaven queixa.

Ja en daren part al Virrei

del mal que aquells soldats feien;
"-Llicència els he donat jo,
molta més se'n poden prendre!-"

En sentir-ne tot això

s'és avalotat la terra.
En sentir-ne tot això
s'és avalotat la terra.

Ja entraren a Barcelona
cent persones forasteres,
amb el nom de Segadors
perquè n'eren temps de sega.

De tres guardes que n'hi ha,

ja n'han mort a la primera;
anaren a la presó,
a dar llibertat als presos.

Ara eren els diputats

i els jutges de l'audiència,
i mataren al Virrei
al fugir-ne la galera.

El bisbe els va beneir

amb la mà dreta i l'esquerra
"-On és vostre capità?
Quina és vostra bandera?-"

Ja van treure el bon Jesús,

tot cobert amb un vel negre.
Ja van treure el bon Jesús,
 tot cobert amb un vel negre:

"-Aquí és nostre capità!

Aquesta és nostra bandera!
A les armes catalans,
que el Rei ens declara guerra!-"

Segueu arran!
Segueu arran, que la palla va cara!
Segueu arran!
Segueu arran!
Segueu arran!
Segueu arran!
Segueu arraaan!

-- Altra versió --

Ai ditxosa Catalunya / qui t'ha vista rica i plena!

Ara el rei nostre senyor / declarada ens té la guerra.
Lo gran comte d'Olivar / sempre li burxa l'aurella:
“Ara és hora, nostre rei, / ara és hora que fem guerra”.
Contra de los catalans / ja ho vegeu quina n'han feta:
seguiren viles i llocs / fins al lloc de Riudarenes,
n'han cremada una església / que Santa Coloma es deia,
cremen albes i casulles / los calzes i les patenes.
I el Santíssim Sagrament / alabat sigui per sempre.
Mataren un sacerdot / mentres que la missa deia.
Mataren un cavaller / a la porta de l'iglésia,
Don Lluís de Furrià / i els àngels li fan gran festa.
El pa que no era blanc / deien que era massa negre,
lo daven an els cavalls / sols per assolar la terra.
Lo vi que no era bo / etgegaven les aixetes,
lo tiraven pels carrers / sols per a regar la terra.
A presència dels seus pares / deshonraven les donzelles.
En daven part al virrei / del mal que aquells soldats feien:
“Llicència els he donat io / molta més se'n poden pendre”.
A vista de tot això / s'és esvalotat la terra.
Entraren a Barcelona / mil persones forasteres,
entren com a segadors / com érem a temps de sega.
De tres guàrdies que n'hi ha / ja n'han morta la primera.
En mataren el virrei / a l'entrant de la galera.
Mataren els diputats / i els jutges de l'Audiència.
Anaren a la presó / donen llibertat als presos.
Lo bisbe els va beneir / amb la mà dreta i esquerra:
“Ont és vostre capità, / a ont és la vostra bandera?”
Varen treure el bon Jesús / tot cobert amb un vel negre:
“Aquí és nostre capità / aquí és nostra bandera.
A les armes catalans / que us han declarat la guerra”.

Versions
Pont Aeri, versió electrònica.
A Sound of Thunder, versió metal.
 Catalunya, Comtat Gran - Els Segadors (https://www.youtube.com/watch?v=F91WQMV3Hk
M) versió antiga interpretada per Rafael Subirachs i Vila a la cinquena edició de les "Sis
Hores de Cançó de Canet de Mar", el dia 12 de Juliol de 1975.

Referències
1. «LLEI 1/1993, de 25 de febrer, de l'himne nacional de Catalunya (http://dogc.vlex.es/vid/llei-f
ebrer-himne-nacional-catalunya-36313054)». vLex.com. [Consulta: 25 febrer 2017].
2. Entrada de Viquitexts
3. Ayats, Jaume. Els Segadors. De cançó eròtica a himne nacional (http://lavenc.cat/index.php?
%2Fcat%2FEls-Llibres-de-L-Avenc%2FEls-Llibres-de-L-Avenc%2FEls-Segadors.-De-canc
o-erotica-a-himne-nacional). Barcelona: L'Avenç, 2011, p. 204. ISBN 978-8488839-54-1
[Consulta: 21 juny 2015].
4. «El primer enregistrament original de l'himne 'Els segadors' data del 1900 (http://www.ara.ca
t/especials/onzesetembre2012/Els_segadors-Museu_de_la_Musica_0_771522966.html)».
ara.cat, 10-09-2012. [Consulta: 11 setembre 2012].
5. Massot, Josep. «El origen de 'Els segadors' (http://www.lavanguardia.com/cultura/20140910/
54414847964/origen-els-segadors.html)». La Vanguardia, 10-09-2014. [Consulta: 27
desembre 2014].
6. Diez, Xavier. L'anarquisme, fet diferencial català (http://viruseditorial.net/libreria/libros/316/l%
26%23039%3Banarquisme+fet+diferencial+catala/xavier+diez). Barcelona: Virus, abril de
2013, p. 77-78. ISBN 978-84-92559-44-2.
7. Marimon, Sílvia. «Un llibre revela els orígens eròtics de l'himne nacional de Catalunya (http://
www.ara.cat/llegim/Erotisme-Els_Segadors-himne_nacional_0_574742711.html)». Ara, 19-
10-2011. [Consulta: 27 desembre 2014].
8. El llibre de Jaume Ayats, Els Segadors. De cançó eròtica a himne nacional incorporava un
CD de música amb fins a 15 versions diferents
9. Sabé, Mar. «Els Segadors, una melodia d'origen jueu? (https://web.archive.org/web/2013083
1062815/http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/08/els_segadors_una_melodia_d_
origen_jueu_95675.php)». elSingularDigital.cat. El diari polític de referència, 27-08-2013.
Arxivat de l'original (http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/08/els_segadors_una_
melodia_d_origen_jueu_95675.php) el 31 d’agost 2013. [Consulta: 27 desembre 2014].
10. «Bon cop de falç. La història de l'himne (https://web.archive.org/web/20150511145243/http://
www.elssegadors.tv/)». Arxivat de l'original (http://www.elssegadors.tv/) el 11 de maig 2015.
[Consulta: 21 juny 2015].
11. «El Museu de la Música de Barcelona conserva el primer enregistrament sonor de l'Himne
Nacional de Catalunya “Els Segadors” (https://web.archive.org/web/20150701121431/http
s://www.auditori.cat/es/el-museu-de-la-musica-de-barcelona-conserva-el-primer-enregistram
ent-sonor-de-l-himne-nacional-de-catalunya-els-segadors)». L'Auditori. Arxivat de l'original
(https://www.auditori.cat/es/el-museu-de-la-musica-de-barcelona-conserva-el-primer-enregis
trament-sonor-de-l-himne-nacional-de-catalunya-els-segadors) el 1 de juliol 2015.
[Consulta: 1r juliol 2015].
12. «Els segadors (https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/els-segadors)».
Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
13. Massot i Muntaner, Josep; Pueyo, Salvador; Martorell, Oriol. Els Segadors: himne nacional
de Catalunya (https://books.google.cat/books?id=cwZVweeoDBQC&lpg=PP1&hl=ca&pg=P
A13#v=onepage&q&f=false). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat :
Generalitat de Catalunya, 1993, p. 13. ISBN 8439325924.

Vegeu també
 Bandera de Catalunya

Enllaços externs
Lletra de l'himne nacional de Catalunya, originàriament Vegeu texts en català
una cançó anònima del segle XVII (http://lletra.uoc.edu/e sobre Els segadors a
specials/folch/segadors.htm) Viquitexts, la biblioteca
lliure.
Himne nacional. Generalitat de Catalunya (http://web.ge
ncat.cat/ca/actualitat/reportatges/diada-nacional-de-catalunya/himne-nacional-/)
Els Segadors, enregistrament de l'any 1900 (https://www.youtube.com/watch?v=_8V0PQvK
Dzg&feature=youtu.be)

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Els_segadors&oldid=31939577»