Francesc Macià i Llussà

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú,

Francesc Macià i Llussà
el Garraf, 21 de setembre de 1859[1] –
Barcelona, 25 de desembre de 1933) va ser
militar, polític independentista català i 122è
President de la Generalitat de Catalunya,
conegut popularment com l'Avi. Proclamà la
República Catalana com a estat integrant de la
Federació Ibèrica.[2]

Políticament, va virar d'un inicial

regeneracionisme d'Espanya a la defensa de la
República Catalana.[3]

Biografia

Joventut i etapa a l'exèrcit

Fill de Joan Macià i Artigas i Maria Llussà
Segarra, va néixer el 21 de setembre de 1859 a
la Rambla de Sant Josep de Vilanova i la
Geltrú.[4] Francesc Macià va ser el segon de set
fills[3] i va passar la seva infantesa a Vilanova.
El seu pare es dedicava al comerç de l'oli de les
Borges Blanques,[3] negoci que va gestionar
fins al 1881, un any abans de morir.[2]
Poc després que son pare morís, tenint ell
16 anys, va ingressar a l'Acadèmia militar de
Guadalajara per unir-se al cos d'enginyers de
l'Exèrcit espanyol, especialitzant-se en ponts,
ferrocarrils i telègrafs.[4] En aquell període va
sol·licitar ser traslladat a Cuba però va ser
traslladat diversos cops a Barcelona, Madrid o
Sevilla, període en què va anar ascendint de
telegrafista fins a capità.[2] Com a oficial de
l'exèrcit espanyol, va posicionar-se a favor de la
seva modernització.[3]
El 1887 el van destinar a Lleida, on coneixeria
a la que un any després seria la seva esposa,
Eugènia Lamarca filla d'Agapit Lamarca i
Quintana, amb qui va tenir tres fills, en Joan, la
Nom original (ca) Francesc Macià
Biografia
Naixement 21 setembre 1859
Vilanova i la Geltrú (Garraf)
Mort 25 desembre 1933 (74 anys)
Barcelona
Causa de Causes naturals (Apendicitis )
mort
Sepultura Cementiri de Montjuïc, plaça de la
Fe 41° 21′ 21″ N, 2° 09′ 17″ E
Diputat a les Corts republicanes
5 gener 1934 – 25 desembre 1933
Legislatura: segona legislatura de la Segona República
Espanyola
Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
122è President de la Generalitat de Catalunya
14 desembre 1932 – 25 desembre 1933
← Josep de Vilamala – Lluís Companys i Jover →
Diputat al Parlament de Catalunya
1932 – 1933
Diputat a les Corts republicanes
13 juliol 1931 – 9 octubre 1933
Legislatura: primera legislatura de la Segona República
Espanyola
Circumscripció electoral: Lleida
Josefina i la Maria.[2][4] A l'Exèrcit espanyol, Diputat a les Corts republicanes
Macià va arribar a assolir el rang de tinent
coronel. 9 juliol 1931 – 31 agost 1931 – Pere Rahola i
Molinas →
Legislatura: primera legislatura de la Segona República
Els seus estudis d'enginyer li permeteren Espanyola
compatibilitzar l'activitat militar amb alguns Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
treballs d'enginyeria civil. L'any 1894, 1r President d'Esquerra Republicana de
l'ajuntament de la seva ciutat natal, Vilanova i la Catalunya
Geltrú, li va encarregar un projecte de 22 febrer 1931 – 25 desembre 1933
← cap valor – Lluís Companys i Jover →
clavegueram integral de la ciutat.[5] La seva
visió innovadora sobre les tècniques Diputat a Corts
d'enginyeria aplicades a la construcció, el va 1907 – 1923
animar a adquirir el 1893 els drets d'explotació ← Luis Armiñán Pérez
de la patent del formigó armat del francès Circumscripció electoral: Districte electoral de les Borges
Blanques
Joseph Monier, i va fer la primera construcció
que es coneix a tot l'estat espanyol amb aquest
nou material, un dipòsit d'abastiment d'aigua de Activitat
1000 m³ al municipi de Puigverd de Lloc de treball Madrid
Barcelona
Lleida.[6][7]
Ocupació polític, militar
El 25 de novembre de 1905 militars espanyols, Partit Estat Català
Esquerra Republicana de
en represàlia a una vinyeta gràfica de la revista Catalunya
d'humor setmanal ¡Cu-Cut!, ataquen i Solidaritat Catalana
destrueixen la redacció de la revista, que era Carrera militar
també la del diari La Veu de Catalunya, en una Branca militar Forces Armades d'Espanya
acció coneguda com a fets del ¡Cu-Cut!. El
Rang militar tinent coronel
Govern respongué creant una Llei de
Família
jurisdiccions de repressió dels delictes contra la
Cònjuge Eugènia Lamarca i de Mier
pàtria i contra l'exèrcit, fet que provocà que
Fills Josefina Macià i Lamarca, Maria
diversos grups polítics s'unissin per formar Macià i Lamarca
Solidaritat Catalana. Macià es va posicionar Signatura
públicament contra l'acció dels militars. Arran
d'això els seus responsables el van traslladar a
Cantàbria.[2]

Presa de consciència
catalanista

Es presenta com a diputat de Solidaritat Catalana a les eleccions del 21 d'abril de 1907 per Barcelona i les
Borges Blanques, d'on era originària la seva família. La rotunda victòria d'aquesta formació (41 dels 44
diputats de Catalunya)[8] l'agafa a la població càntabra de Santoña, on l'exèrcit l'havia apartat. És en aquest
moment que abandona l'Exèrcit.[2] Tornarà a ser reelegit diputat el 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923.
Des del Congrés a les Corts espanyoles, va defensar inicialment la regeneració d'Espanya, encara que les
polítiques empreses pels governs de la Restauració borbònica va portar-lo a ser partidari del
republicanisme.[3]
El 1919 va fundar la Federació Democràtica Nacionalista, que
proposava una solució federal o confederal per a Espanya.[3] En la
seva extensa trajectòria política va protagonitzar l'organització, l'any
1922, d'un moviment destinat a agrupar el catalanisme radical,
l'Estat Català.[3]

Accions contra el Regne d'Espanya

El setembre de 1923, amb el cop d'estat de Primo de Rivera, Macià

es refugia a Perpinyà. És en aquesta època quan, des d'Estat Català
desenvolupa el seu caràcter insurreccional mantenint contacte amb
anarquistes i comunistes; i aconseguint l'ajut econòmic de les
comunitats de catalans residents a Amèrica del Sud. Dona suport a
gairebé tots els intents insurreccionals que es produeixen a l'Estat
espanyol. El 1925, Macià demana suport a Moscou per a la
independència de Catalunya, sense un compromís concret.

Els Fets de Prats de Molló

Article principal: Fets de Prats de Molló
Francesc Macià fotografiat l'any
El 1926 va intentar una acció armada contra la dictadura de Miguel 1931 per Mundo Gráfico.
Primo de Rivera, des de Prats de Molló, a la Catalunya Nord (Fets
de Prats de Molló). Entre 50 i 100 mercenaris italians, provinents en
la seva majoria de la legió garibaldina que lluità a la legió estrangera
francesa durant la Primera Guerra Mundial i exiliats a França, van
ser contractats per Macià per portar a terme l'acció.[9] Aquest intent
d'insurrecció armada d'Estat Català va ser avortat per la
Gendarmeria francesa, però va fer que Macià guanyés molta
popularitat a Catalunya. La gendarmeria va poder avortar la situació
gràcies a l'ajut de Ricciotti Garibaldi, espia de la Itàlia Feixista i net
de Giuseppe Garibaldi.[9] Ambdós foren empresonats i jutjats a
París.[3] Francesc Macià, amb l'advocat
Henri Torrès a punt d'anar-se'n de
Exiliat novament, viu a Bèlgica i a l'Argentina. Més tard, a París.
l'Havana, i amb la col·laboració de Conangla i Fontanilles, funda el
Partit Separatista Revolucionari de Catalunya del qual en fou
president i aprova la constitució d'una futura República Catalana entre setembre i octubre del 1928.

Caiguda la dictadura del general Primo de Rivera, Macià retornà a Catalunya finalment el 22 de febrer de
1931 i, amb Estat Català, s'incorpora a Esquerra Republicana de Catalunya, dins de la qual la seva
organització gaudiria d'autonomia interna.

Proclamació de la República Catalana

Article principal: Proclamació de la República Catalana

El 14 d'abril de 1931, després de les eleccions municipals espanyoles de 1931 que van donar la majoria al
seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya, Macià es presentà a la presidència de la Diputació de
Barcelona per a "prendre possessió". El president de la Diputació, Joan Maluquer, li respongué "només li
cediré el palau per la força" i Macià, posant-li la mà sobre l'espatlla diu "consideri-ho un acte de força".
Macià, des del balcó del Palau de la Generalitat de Catalunya, proclamà la "República Catalana dins d'una
federació de Repúbliques ibèriques"[10] en compliment del Pacte de Sant Sebastià (1930), just hores abans
que Niceto Alcalá-Zamora proclamés la república des de Madrid.[11][12]

Aquesta declaració de Macià preocupà el govern provisional de la

república, que envià en avió a Barcelona, el dia 17 d'abril, els
ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo, i Lluís Nicolau
d'Olwer. Després de tenses converses, s'arribà a l'acord que el
consell format a Barcelona, actués com a govern de la Generalitat
de Catalunya. La recuperació d'un nom històric en el qual, ningú no
havia pensat abans, permet resoldre el conflicte i obre el camí a una
nova forma d'autonomia catalana.

El govern provisional català tenia com una de les seves missions

principals impulsar la redacció d'un estatut d'autonomia, i fou
designada a tal efecte una ponència que, reunida a Núria, ultimà el
seu avantprojecte el dia 20 de juny de 1931. El text fou sotmès a
consulta dels ajuntaments catalans, que s'hi pronunciaren a favor, i
del cos electoral de Catalunya, amb un resultat també aclaparador.
La definició de Catalunya com a estat autònom dintre la Segona
República Espanyola i la imatge d'aquesta com a federació Francesc Macià amb Manuel Ainaud
voluntària de pobles s'avançava al procés constituent espanyol, que i Sánchez, a la dreta, l'any 1932.
havia de ser la tasca del parlament que sorgiria de les eleccions
generals a celebrar el 28 de juny del mateix any. De fet, la
Constitució de la Segona República espanyola, aprovada el 9 de desembre de 1931, no establí un Estat
federal, sinó un «Estado integral compatible con la autonomía de municipios y regiones». Calgué, en
conseqüència, adaptar l'Estatut de Núria, que, un cop reformat, fou promulgat el 15 de setembre de 1932
sense sotmetre'l de nou al plebiscit dels catalans.

Macià va ser President del govern provisional de la Generalitat des del 28 d'abril de 1931 (posterior a
l'efímer govern de la República Catalana del 14 d'abril). A les primeres eleccions, després de l'aprovació de
l'estatut, va ser elegit President i formà el primer govern de la Generalitat estatutària des del 14 de desembre
de 1932 fins a la seva mort, el 1933.

Cal recordar que aquesta proclamació d'un estat català tenia ja el precedent de Baldomer Lostau i Prats, qui
també l'havia proclamat el 1873 durant les convulsions del Sexenni Revolucionari.

Mort

Francesc Macià, l'Avi, com l'anomenava el poble, morí d'apendicitis

el 25 de desembre de 1933. El seu enterrament va provocar una
manifestació de dol multitudinària, similar a la de la mort d'Enric
Prat de la Riba.[2][13] Les seves restes reposen a la plaça de la Fe, al
cementiri de Montjuïc.[14]

Obres d'enginyeria
Tomba de Francesc Macià a la plaça
Durant més de 30 anys, Francesc Macià va exercir d'enginyer sent
de la Fe, al cementiri de Montjuïc.
un fructífer tècnic que importaria noves tecnologies i dissenyaria
importants infraestructures. Entre les seves aportacions destaca la
introducció del formigó armat a Catalunya durant el canvi de segle,
tasca que quedaria eclipsada per la seva trajectòria política.[15][16]

A finals del segle xix, les dificultats pressupostàries de mantenir un

cos professional feia que sovint els enginyers de l'exèrcit espanyol
participessin en projectes d'obra civil. Aquest era el cas de Francesc
Macià, que al seu expedient militar hi consten una gran quantitat de
permisos i llicències que coincideixen amb presentacions de
projectes o viatges comercials a França.[17] Homenatge a Francesc Macià a
Buenos Aires l'any 1959.
El primer projecte important en el que va participar Macià va ser
l'aixecament topogràfic del plànol de Lleida, l'any 1887. L'any
següent participaria en la instal·lació d'un sistema de telegrafia òptica a la Seu d'Urgell. El 1889
col·laboraria a la construcció del pavelló d'oficials a la caserna de la Seu i també prendria part en un
projecte de construcció d'una carretera de Sort a Esterri d'Àneu. El 1891 plantejaria el projecte de
fortificació de Tortosa i el 1892 proposaria la col·locació d'armament i fortificacions per defensar el
Ferrocarril del Noguera Pallaresa.[18]

L'octubre de 1892, l'enginyer francès Joseph Monier va fer un estand a Barcelona durant l'Exposició
Nacional d'Indústries Artístiques. Monier va patentar el primer sistema constructiu amb formigó armat a
l'estat espanyol l'any 1884 i probablement Macià va contactar amb ell durant aquesta exposició. L'any
següent es constituiria l'empresa Sociedad Batlle, Macià y Cia. adquirint els drets d'explotació de les patents
de Monier per a Espanya i les seves colònies. La societat, formada per Fortunat Batlle, Enric Morelló,
Francesc Macià i el mateix Joseph Monier, en dos anys va executar més de 50 obres d'enginyeria a
diferents localitats de Catalunya, Saragossa, Almeria, Madrid i Múrcia.[19]

Simultàniament a la creació de la seva empresa, Macià col·laboraria el 1893 a la construcció de l'abastament

d'aigua potable a les Borges Blanques. El 1894, juntament amb el seu germà Antoni, Macià també va
patentar un sistema propi de construcció anomenat Sistema Macià, molt semblant al de Monier, per tenir
una alternativa legal en determinats projectes. I el 1895 continuaria la seva activitat redactant el projecte de
carretera de la Seu d'Urgell a Andorra.[18]

L'èxit de la seva empresa va fer que necessitessin fer una ampliació de capital i l'agost de 1985 van
dissoldre l'antiga societat i en van fundar una de nova afegint Eugènia Lamarca, esposa de Macià, i
l'enginyer Teodosio Lecanda. El nom de la nova societat seria Lecanda, Macià y Cia. i just un any després
Lecanda moriria, fent que Macià i Morelló i Batlle n'assumissin la gerència. La companyia va agafar volada
i arreu de l'estat espanyol va construir ponts prefabricats, safareigs, tubs, clavegueres, dipòsits d'aigua, vi,
alcohol o oli... Tot i això, Macià continuaria participant a d'altres projectes com el del clavegueram de
Vilanova i la Geltrú l'any 1896, la construcció de la carretera d'Esterri a Vielha per la Bonaigua el 1897 o la
redacció del projecte de clavegueram de Reus el 1901.

Les dificultats per controlar les activitats de l'empresa, ja que Macià estava destinat gairebé permanentment
a la Comandància de Lleida, va fer que l'any 1898 es vengués el dret d'explotació de la patent de Monier a
l'empresa Claudio Durán, Sociedad en Comandita, del reconegut arquitecte Claudi Duran i Ventosa. Tot i
això, Macià va prosseguir desenvolupant projectes com la planimetria de la delimitació territorial amb
Andorra i França i la construcció de la carretera de Bellmunt del Priorat al Molar, l'any 1903, o la reforma i
modernització del penal de Santoña el 1907.[18]

De mica en mica, Claudi Duran monopolitzaria el control sobre la societat al mateix temps que Macià
incrementava la seva activitat política. L'any 1907, Macià va esdevenir diputat a les Corts espanyoles i va
abandonar definitivament l'activitat empresarial i d'enginyeria per dedicar-se plenament a la política. Així, el
1908 es va crear l'empresa Sucesora Anónima Claudio Duran, Construcciones Monier, i Macià ja no hi
figurava com a accionista ni soci.[18]

Fons
A l'Arxiu Nacional de Catalunya es conserva part del seu fons
personal, que consta de documentació en imatge sobre viatges del
president arreu de Catalunya i instantànies familiars. Són 302
positius b/n, 2 retalls de premsa, 4 processos fotomecànics, 1 orla
(conté 14 positius b/n) i 1 pel·lícula. Són un dipòsit de la senyora
Teresa Peyrí i Macià. El fons conté la documentació generada i
rebuda per Francesc Macià; documentació personal i familiar,
correspondència del període anterior a la 2a República (fins a abril
de 1931) i fonamentalment documentació produïda en funció de la
seva activitat política. El fons reuneix documents relatius a la seva
actuació abans de ser nomenat president de la Generalitat de
Catalunya (1907-1931): com a diputat a Corts (discursos,
proclames, conferències i informes), sobre Estat Català
(organització, informes, proclames, crides, publicacions, etc.), sobre
Exèrcit Català (constitució, bases i organització, documentació
cartogràfica i itineraris geogràfics) i sobre el període corresponent al Monument a Francesc Macià a la
Directori del general Primo de Rivera (manifestos i crides contra el Plaça Catalunya de Barcelona.
directori i especialment la documentació relativa als fets de Prats de
Molló). Finalment, també cal destacar la col·lecció de fotografies
integrada en la seva major part per imatges de l'època presidencial.

Una altra part del seu fons personal es troba al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la
Universitat de Barcelona. Consta de correspondència rebuda o/i escrita per Joan Agell, escrits de Joan
Agell, documents del Centre català de Nova York, documents diversos, escrits diversos i reculls de premsa.

Homenatges
Existeixen múltiples monuments i escultures rememorant el polític català, com per exemple la plaça de
Francesc Macià a Avinguda Diagonal (Barcelona), el parc Francesc Macià a Malgrat de Mar i alguns
carrers o places a diverses ciutats com ara Badalona, Vilafranca del Penedès, Olot Terrassa, Sant Boi de
Llobregat, Gavà, o Vilanova i la Geltrú (el seu lloc d'origen). També té un institut en el seu honor a
Cornellà de Llobregat. I per últim també té l'espai Macià a Les Borges Blanques.

Referències
1. Segons els historiadors Giovanni C. Cattini i Josep M. Roig Rosich a l'Avui (http://www.avui.
cat/cat/notices/2009/10/macia_no_va_neixer_avui_75451.php)
2. Esculies, Joan «El cavaller de l'ideal». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.22-
28. ISSN: 1695-2014 (https://www.worldcat.org/issn/1695-2014).
3. Esculies, Joan «Macià, el paradigma dels conversos a l'independentisme». Ara, 25-26
desembre 2013, p. 12.
4. «Els orígens del mite» per Cristina Masanés, a Sàpiens n. 84 (Octubre de 2009)
 5. Ferrer i Pumareta, Jordi «El desideràtum del sanejament el projecte de Francesc Macià i la
lluita de Joan Ventosa per higienitzar Vilanova i la Geltrú (1894-1917) (http://www.raco.cat/in
dex.php/ButlletiBalaguer/article/view/274116/362210)». Butlletí de la Biblioteca Museu
Balaguer, Octubre-2013 [Consulta: 6 octubre 2015]., pàg.69
6. Camps Goset, Sergi. Los pioneros del hormigón estructural: de Europa a Cataluña (http://hdl.
handle.net/2099.1/8487) (en castellà). Universitat Politècnica de Catalunya, 2009 [Consulta:
15 octubre 2015].
7. «Puigverd de Lleida demana protegir un dipòsit dissenyat per Francesc Macià (http://www.ll
eida.com/noticia/puigverd-de-lleida-demana-protegir-un-diposit-dissenyat-francesc-macia)».
El Segre, 24-01-2015 [Consulta: 15 octubre 2015].
8. Izquierdo Ballester, Santiago «Significació Política de Solidaritat Catalana (http://publicacio
ns.iec.cat/repository/pdf/00000110/00000008.pdf)» (PDF). Butlletí de la Societat Catalana
d'Estudis Històrics, XIX, 2008, pàg. 62. DOI: 10.2436/20.1001.01.27 (https://dx.doi.org/10.24
36%2F20.1001.01.27) [Consulta: 24 maig 2017].
9. «Qui va trair Macià?» per Jordi Finestres amb l'assessorament de Giovanni Cattini, a
Sàpiens n. 84 (octubre de 2009)
10. Roglan, Joaquim. 14 d'abril: la Catalunya republicana (1931-1939) (http://books.google.cat/b
ooks?id=TkWtQw92CMgC&pg=PA13&dq=Proclamaci%C3%B3+de+la+Rep%C3%BAblica
+Catalana+1931&hl=ca&sa=X&ei=boNEUqvxMoHF7Aa2o4DgDg&ved=0CDIQ6AEwAA#v
=onepage&q=Proclamaci%C3%B3%20de%20la%20Rep%C3%BAblica%20Catalana%201
931&f=false). Cossetània Edicions, 2006, p. 13. ISBN 8497912039.
11. MATA, Jordi. «L'entrevista impossible a Francesc Macià». Sàpiens [Barcelona], núm. 74
(desembre 2008), p. 14. ISSN 1695-2014
12. MATA, Jordi. «La República dels 3 dies». El Triangle, núm. 775 (17 d'abril de 2006), p. 36-
37.
13. Francesc Ferrer (http://www.francescferrer.net/pub/cat/redaccio/notis-detall.asp?Item=1548&
seccio=Noticies) Arxivat (https://web.archive.org/web/20070927225130/http://www.francescf
errer.net/pub/cat/redaccio/notis-detall.asp?Item=1548&seccio=Noticies) 2007-09-27 a
Wayback Machine., del manifest que l'any 1976 es va llegir a la Devesa de Girona, dins els
actes organitzats per celebrar per primera vegada la Diada Nacional.
14. MATA, Jordi. «Mort i immortalitat de Francesc Macià». Serra d'Or, núm. 588 (desembre
2008), p. 40-42. ISSN 0037-2501
15. Perarnau i Llorens, maig 2017, p. 16.
16. «Francesc Macià, enginyer innovador abans que polític (https://www.ara.cat/suplements/diu
menge/Francesc-Maciaun-innovador-enginyer-politic_0_1421857802.html)». Diari Ara.
Salvador Giné, 30-08-2015. [Consulta: 25 desembre 2017].
17. Perarnau i Llorens, maig 2017, p. 17.
18. Perarnau i Llorens, maig 2017, p. 19.
19. Perarnau i Llorens, maig 2017, p. 18.

Bibliografia
Arrufat, Ramon. Macià. Barcelona: Fonoll, 2007.
Bosch, Alfred. L'avi. Barcelona: Columna, 2001.
Jardí, Enric. Francesc Macià. Barcelona: Edicions 62, 1991.
Roig Rosich, Josep Maria. Francesc Macià, De militar espanyol a independentista català.
Barcelona: L'esfera dels llibres, 2006.
Sales, Núria (ed.). La Catalunya rebel. Barcelona: Símbol, 2003.
Santolaria Torres, Francesc. El Banquet de la Victòria i els fets de ¡Cu-Cut! Cent anys de
l'esclat catalanista de 1905. Editorial Meteora, 2005. ISBN 978-84-95623-38-2.
 Perarnau i Llorens, Jaume «L'enginyer Francesc Macià». Eix. Cultura industrial, científica i
tècnica, maig 2017, p. 16-19. ISSN: 2462-4470 (https://www.worldcat.org/issn/2462-4470)
[Consulta: 22 desembre 2017].
DDAA «Dossier especial:Francesc Macià». Sàpiens [Barcelona], núm. 84, octubre 2009, p.
22-55. ISSN: 1695-2014 (https://www.worldcat.org/issn/1695-2014).
Correspondència, escrits i recull de premsa de Joan Maluquer y Viladot 1930-1936. (http://c
ataleg.ub.edu/search~S1*cat/?searchtype=X&searcharg=documentaci%C3%B3+diversa+fr
ancesc+maci%C3%A0&searchscope=1&sortdropdown=-&SORT=DZ&extended=0&SUBMI
T=Cerca&searchlimits=&searchorigarg=Xvicen%7Bu00E7%7D+guarner+i+vivancos%26S
ORT%3DD) Barcelona: CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, 2006.

Vegeu també
El coronel Macià (2006), pel·lícula sobre Macià.
14 d'abril: Macià contra Companys (2011), pel·lícula sobre la proclamació de la República
Catalana i el restabliment de la Generalitat de Catalunya (Generalitat Republicana).
Pla Macià

Enllaços externs
«Francesc Macià i Llussà (http://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/003896
3.xml)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
En guàrdia! 32 - Francesc Macià (http://www.catradio.cat/audio/102442/32---Francesc-Maci
a) (català)
Vídeo Francesc Macià (http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18237&p_ex=maci%E0)
Espai Macià (http://www.espaimacia.cat/) a les Borges Blanques. El museu sobre la vida i
obra del personatge.

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francesc_Macià_i_Llussà&oldid=31773536»