LES CASES DE TEMPLERS Y HOSPITALERS EN CATALUNYA , Joaquim Miret y Sans, Barcelona

1910
— pgs 251-254 —
La comanda del Temple a Mallorca.— Bon nombre de cavallers del dit orde
concorregueren a la conquesta de Mallorca, en 1228. Jaume I al repartir la illa senyalà als
Templers lo castell de la Almudaina, dins la ciutat de Palma y ademés 525 cavalleries de
terra, 365 cases y 54 obradors, alguns molins y 122 alqueríes en los termes de Palma,
Pollensa y Montueri (1). La casa principal o sèu de la comanda s’establí en lo castell de
l’Almudaina y una llochtenencia a Pollensa. Segons En Mateu Rotger en Los Templers a
Mallorca, treball publicat en lo volúm del «Congrés d’Historia de la Corona d’Aragó
dedicat al Rey En Jaume y a la sua època» (Barcelona, 1909), fóu Ramon Bacó’l primer
comanador y sembla admetre que Pere de Montoliu fóu també’l primer llochtinent de
comanador a Pollensa, abans de 1238.
Potser lo primer comanador fóu Bertran d’Arlet, en 1230. Tenim aquest document:
«... quod ego R. Daspes per me et per omnes heredes et successores... vendo et
concedo in perpetuum vobis fratri Bertrando Darlet preceptori domus Templi
Maioricarum et fratribus eiusdem domus presentibus et futuris quodam furnum infra
Meniam civitatis Maioricarum quod dominus rex michi dedit cum instrumento. Quod
dictum furnum afrontat de duabus partibus in domibus hominum de Barchinona,.. omni
tempore per centum viginti bisancios bone piate veteris et legalis mirialmomenini quos
omnes iam de vobis habui et recepi». Lo rey aprovà y signà aquesta venda feta a 9
calendes novembre 1230 (2).

En juliol 1231, Jaume I tornà a afavorir als Templers mallorquins ab los béns que havien
estat del moro Absella Aonzi y ab la facultat de poblar los llochs del orde ab trenta families
serrahines, sens dubte necessàries per lo conreu de les terres:
«Manifestum sit omnibus quod nos Jacobus Dei gracia Rex arag...concedimus et
laudamus per proprium alodium liberum et francum uobis dilecto nostro fratri Raimundo
de Serra comendatori et conuentui domus Templi Maioricarum et uestris successoribus in
eternum domos et totam hereditatem que sunt Incha et suis terminis. Qui honor fuit de
Abceya Aonzi sarraceno. Ita quod de cetero predictos domos cum operatoriis earundem et
totam aliam hereditatem campos uineas... possideatis et expletetis perpetuo francham et
liberam... Preterea concedimus uobis quod possitis populare et casare in quocumque loco
uolueritis partite uestre Triginta casatos sarracenorum quos habeatis proprios et francos...
Qui sarraceni et eorum posteri cum omnibus eorum rebus sint in nostra meorumque
proteccione et guidatico speciali ubique eundo stando et redeundo. Ita quod nullus
confidens de nostri gracia uel amore audeat dictos sarracenos uel res suas alicubi in aliquo
agrauare capere detinere inuadere impedire marchare uel pignorare aliquo... uel delicto...
Datum apud Maioricas VIII. idus Julii anno Domini Millesimo CC° tricesimo primo.
Signinum Jacobi dei gratia Reg Arag...» Son testimonis En Ferrer de Sant Marti, Bernat
de Santa Eugenia, Bernat de Foxà, Ramon de Castellbisbal, Assalit de Gual, Sanxo d’Orta
y Pere Maza (3).
Aquesta notable escriptura ens dona’l segón comanador de Mallorca, que fóu Ramon de
Serra, qui passà més tart al càrrech de Mestre del Temple en Aragó y Catalunya.
En setembre 1241, quan ja era comanador En Dalmau de Fonollar, fóu atorgada la
concordia entre’l Bisbe y Capítol de Palma y l'orde del Temple,
«super omnibus decimis quas domus Milicie Templi de suis laboracionibus
percipiebat sive de his que sarraceni excolebant et laborabant et de suis colonis et rusticis
et de cavalleriis Tortose ipsi domui Templi... de hominibus qui fuerunt nobilium virorum
videlicet Nunonis Sanz, Guilelmi de Monte catano et quondam Raimundi Alamain et
 Guilelini de Claromonte... In hunc scilicet modum quod nos R. episcopus memoratus et
successores nostri habeamus et percipiamus semper annuatim de decimis rusticorum
colonorum antedictorum... et omnium aliorum quocumque domus Templi aliquo modo
habet et possidet in Maiorice usque in hunc presentem diem... in blado, vino et oleo
terciam partem tantum et domus Milicie Templi percipiat reliquas duas partes... In
alqueriis vero quas sarraceni modo tenent hodie scilicet Benimoden et... Benisala... et
Abderason ante villam Pollencie et campum et ferrigenale contiguum cum eodem et
alqueria qui dicitur Mernisa que sunt in Polencia. Item in terminio de Mianes alqueria qui
dicitur Mianos et Alboraya et... Buceta et... Bemoamba et Raalasalim tam ea que propriis
manibus excolimus quam ea que tenent sarraceni.»
Entre’ls signants hi ha Arnau Andreu, Dalmau de Sant Martí, Mestre Joan y Mestre Pere,
canonges de aquella Seu, Dalmau de Fonollar, comanador del Temple, frare Berenguer,
cambrer y frares Bernat de Pollensa, Pere de Sant Romà, Bernat Català y altres (4).
En abril 1244 era comanador del Temple a Palma Ramon de Montblanch. Es aquest qui
comença axis una escriptura: «Nos frater Raimundus de Montealbo comendator domus
templi Maioricarum... ostendimus et declaramus vobis frater Petri Gil comendatori domus de
Palacio de Vales et domus Barchinone et alter fuit qui teneat domum Barchinone...» (5).
Aquest document referma lo que havèm dit en lo capítol X de que’l comanador de la casa de
Palau del Vallès era en realitat lo comanador del Temple de Barcelona.
En 1251 te la comanda de Mallorca Bernat de Montllor, a qui trovàm regonexent
juntament ab Berenguer de Guilella, comanador de Granyena, que l’Astruch de Tolosa,
prestamista jueu, havia dexat una quantitat al orde sens usura (6). En 1272 és comanador de
Mallorca Ramon Sabastida y és un dels concorrents al acte celebrat a Lleyda de cedir lo
Bisbe de dita ciutat al Temple la iglesia de Corbins.
En 1263, Ramon de Bach surt com a comanador de Mallorca, y en 1301, Lope Abrí.
La casa del Temple de Palma tingué’l meteix prestigi y influencia social que l’orde en
general tenia en tot Aragó y Catalunya, y quan en 1269 se féu una nova copia del
Repartiment de Mallorca per manament reyal, fóu depositada en aquella casa.

(1) Lo rey Jaume diu en la escriptura de donació al Temple del castell de la Almudaina de Palma, Date apud Maioricas
XV. calendas madii anno domini MCCXXX: «attendentes grata et liberalia servicia... que vos dilecte ac venerabiles fratre B.
de Campans, comenda tor Mirabeti et tocius riparie tenendo locum Magistri et fratre Poncius Menescalci et alii fratres
milites templi nobis facitis cotidie et fecistis specialiter in exercitu et capcione regni Maioricarum in quibus fuistis honorifice
cum multitudiue militum vestrorum et homiuum armatorum ad laudem nostri nominis et honorem et sustinuistis labores
maximos et expensas, bono animo..” ab consell dels bisbes de Barcelona y Girona, den Nunyo Sans, del Comte d’Empuries,
de Ramon Berenguer d’Ager, Guillem de Montcada, F. de Sant Marti, B. de Santa Eugenia, Gilibert de Cruilles, B. de
Montreal y B. de Bisbal curadors den Gastonet de Bearn. ... «concedimus et laudamus Deo et vobis fratribus predictis...
castellum quod vulgo appellatur castrum sive Almudayna iudeorum contiguam muro civitatis a parte meridiana pro staticam
vestram propriam ut ubi perpetuo habitetis. Item damus vobis concedimus et laudamus ortum iuxta dictum castrum infra
mi...nia (?) civitatis sicum a tribus partibus interpartem ville hominum Terrachone et viam que vadit iuxta fossatum ipsius
castri et pervenit ad partem hominum Terrachone sicut aqua currit versus mare et vadit usque mezquitam que est infra
eosdem terminos contiguam domibus et orto assignatis abbati Sancti Felicis Gerunde.. » Ademés donà’l port dit Almonetir,
fora murs de la Ciutat «ubi sunt due turres cum fonte sive aqua dulci».
En altre lletra reyal d’octubre 1230, diu Jaume I que confirma y cedeix al Temple totes quantes terres, cases y molins
havia ja son pare cedit als Templers a Mallorca (doc. 197, armari 23, arxiu Gran Priorat de Catalunya). No conexèm aytal
concessió de Pere’l Catòlich.
(2) Perg. 216 del armari 23, arxiu Gran Priorat de Catalunya.
(3) Perg. 191, armari 23. Comuns.

(4) Perg. 136, armari 23.

(5) Perg. 943 de Jaume I, arxiu C. de A.
(6) Perg. 1216. ídem.
(7) Registre 309, foli 60, arxiu C. de A.

— pgs 387-395 —
 Incorporació al orde del Hospital dels béns del Temple. — Tots los castells, cases,
llochs, terres y altres immobles del suprimit orde foren atribuits, en la Corona d'Aragó y en lo
regne de Mallorca-Rosselló, al Hospital, exceptats la majoria dels situats en lo regne de
Valencià ,que formaren lo patrimoni del orde de Montesa.
Enumeració de les respectives comandes. — Correspongueren a la Castellanía
d’Emposta: Almunía de Donya Godina, Alfambra, Aliaga, Ambel, Anyón, Ascó, Barbastre,
Calatayud, Caspe, Castellot, Cantavella, Castiliscar, Chalamera, Emposta, Encinacorva,
Mallén, Miravet, Mirambel, Muntçó, Novillas, urrios, Oi'ta, Osca, Saragoça, Sant Per de
Calanda, Sigena, Torrente de Valencia, Torrente de Cinca, Ulldecona, Valencia, Villel,
Villarluengo.
Al Gran Priorat de Catalunya li correspongueren: Aiguaviva, Alguaire, Avinyonet,
Bajoles, Barberà, Barbens, Barcelona, Castelló d’Empuries, Celma, Cervera, Corbins,
Espluga de Francolí, Gardeny, Granyena, Lleyda, Mallorca, Masdeu, Orla, Palau de Vallés,
Sant Llorens de les Arenes, Siscar, Susterris, Térmens, Torres de Segre, Tortosa, Vallfogona,
Vilafranca.
Al moment de rebre l’orde del Hospital los béns del Temple era Castellà d’Emposta frare
Martín Pérez de Orós, qui tenía’l càrrech desde juny de 1314 en que havia cessat frare Ramon
d’Empuries. Feta la divisió entre la Castellanía y’l Gran Priorat, continuà en aquell càrrech
dit Pérez dc Orós y fóu creat primer Gran Prior de Catalunya, en 1319, frare Ramon
d’Empuries.
Qüestió sobre’l pagament de les pensions als Templers.—
Tot seguit de creat lo Gran Prior de Catalunya se originà ja una diferencia ab lo Castellà
d’Emposta sobre la proporció en que cada hu contribuiria a la sustentació dels Templers
sobrevivents. Com era cosa urgent, lo Gran Mestre del Hospital, Elió de Vilanova,
comissionà a Ferràn Rodríguez de Valbuena, prior de Castella y Lleó per conèxer y
sentenciar aquella qüestió. Aquest dignatari anà a Gardeny y dictà la sentencia, disposant que
del total import de la provisió o subvenció als ex-Templers, deuria satisferne set parts lo
Castellà d’Emposta y cinch lo Gran Prior de Catalunya. En virtut d’aytal sentencia, lo Cas-
tellà y’l Gran Prior celebraren una concordia trobantse a Torreferrera, prop de Lleyda, lo 22
novembre 1319, enumerant cada hun dels Templers y llur respectiva pensió. En Villanueva,
en Viage literario, publicà solament una llista dels Templers; però creyèni convenient donar
ací tota lo concordia, donchs la llista publicada era la anterior al conveni y que motivà, per
poch equitativa, la qüestió. La definitiva adjudicació del personal està en lo còs de la
escriptura que fa passar al càrrech del Castellà les pensions corresponents als Templers de
Catalunya Ramon Saguardia, G. Dazlor, Bernat de Menseraca, P. Comte, R. de Sant-Ipòlit,
Berenguer Palau, Berenguer de Bellvís, R. de Ontinyena, En Millars, En Puigvert, En
Montoliu, Johan de Roses, En Conflent, en M. Ruyl, D. de Timor, B. de Vilallonga, En
Sacirera, Bernat de Forques, R. dc Sent Just, P. Llobera y P. Bonanat. Axis romangué
alleujerat lo Gran Priorat de Catalunya en quantitat de 39400 sous anyals. Per la concordia se
fixà lo total càrrech de la Castellanía en 79362 sons barcelonesos tots anys y lo total del Gran
Priorat en 56687. Lo document es de la tenor següent:
«Nouerint universi, quod cum inter venerabiles et religiosos viros dominos fratrem
Martinuin Petri de Oros sancte domus Hospital sancti Johannis Iherusalem Castellanum
Emposte ex parte una et fratrem Raymundum de Impuriis eiusdem domus priorem
Cathalonie ex altera esset questio super solucione prouisionum quondam templariorum
facienda videlicet ex nunc pro eosdem sit videlicet inter se amieabiliter inter se
conuenerunt quod utroque ipsorum soluat et soluere tenan- tur partem sibi contingentem
pro rata septene et quinquene precium (?) in predietis tatxacionibus dictorum
templariorum ut in sentencia ex inde latam per venerabilem et religiosum uirum dominum
fratrem Ferrandum Rodriguiç de Vallbona priorem Castelle et Legionis ac vices gerentem
Reuerendi patris et domui fratris Elioni de Villanoua Dei gracia ordinis Hospitale
Magistri hec et alia latius continentur. Ita videlicet quod dictus Castellanus Emposte
teneatur dare et soluere pretextu dicte sue septene omnibus et singulis personis tem-
plariorum quondam que sunt modo et inuente fuerint in tota Aragone et Regno Valencie
ac ceteris eciam personis ipsorum templariorum que sunt de prioratu Cathalonie omnes et
singulas tatxaciones prouisionum predictarum. Nam prorata dicte septene et quinquene ad
parte ipsius Castellani tot persone quondam templariorum in predietis Regnis et prioratu
constitute pertinere noscuntur et eisdem Castellanie ex ordinacione huiusmodi sunt
totaliter aplicande. Prior autem Cathalonie supradictus tenetur dare et soluere tatxaciones
prouisionum predictarum residuis omnibus personis ipsorum quondam templariorum que
in suo prioratu nunc existunt cum pretextu sue partis seu prorata predicte quinquene et
racione dicte sentencie hoc facere teneatur et eidem priori et prioratu suo predicto sicut et
dicto Castellano predicte persone eiusdem prioratus sunt similiter aplicande. Ordinacio
uero dictorum templariorum et nomina ipsorum ac tatxaeiones huiusmodi tocius
Castellanie predicte et ipsius Prioratus Cathalonie de uerbo ad uerbum sequitur in hunc
modum»:
Aquests son los Templers 'qui son en la Castellanía; primerament en
Çaragoça:
En Ramon Oliver, tres mil sous Barehinonenses. — Aznar Capella, sexcentos sols.
— Bonanat de Vayllebrera, quingentos sols.—Sanxo de Garissa, quingentos sols. —
Suma Quatuor mille sexcentos sols. Barchin.
Les Coues
G. de Villalba, Tres mille sols. — Galbert Durban, duo mille sols. — Michel
Dalberich, quingentos sols. — P. de Cilla, quingentos sols. Suma sex mille sol. Barch.
Oscha
P. Garces, tria mille sols. —En Bardoyl, quingentos sols. — G. Cigar, quingentos
sols. — Exemen de Brueta, quingentos sols. — Aparici de Nouelles, quingentos sols.
Suma quinque mille sol. Barch.
Alfambra (1)
Bernat Marti, 500. — J. Cigar, 500. — P. Exemenis de Peralta, 1400. Suma duo
mille et quadringentos sol. Barch.
Valencia
Romeu Togores, 1400. — Ramon de Molina, 1400. — B. de Sant- leyr, 1400. —
G. de Vaylfogona, 500. Suma quatour mille septingentos sol. Barch.
Albocacer
Berenguer de Sant Marçal, 3000.— R. de Sant Marçal, 1400. — Bartomeu
Daguilar, 500. — P. de Campredon, 500. — P. de Cossica, 500. Suma quinque mille
nongentos sol. Barch.
Orta
P. de Maderns, 500.
Gandesa
P. de Sent Just, 2000. — G. de Montornès, 1400. — Suma tria mille nongentos
sol. Barch.
Montsó
Bernat Bellisen, 1000. — Berenguer Çacorbella, 500. — P. de Brunes, 500. — En
Vistabella, 500. — G. Cestret, 500. — A. de Cabestayn. — G. des Castell, 500.
— Michel de Benabarre, 500. — P. Negre, 500.— D. de Barbastre, 500. — D.
Saluador, 500. — P. de Berbegal, 500.— Michel de Nouelles, 500. — Bernat Vidal,
500. Suma septem mille quingentos sol. Barch.
Suma maior de tota la prouisió dels Templers ques paguen en tota la Castellanía:
quadraginta mille sol. Barchin.
Aquests son los templers qui son en lo Priorat de Cathalunya: primerament en
Gardeyn
Ramon de Anglesola, 4000. — Berenguer de Belluis, 4000. — Berenguer de Sent
Just, 4000.— R Dontinyena, 2000.— En Millars, 1400. — En Siscar, 1400.— En
Puiguert, 1400. — En Muntoliu, 1400.—Joban de Roses, 600. — En Conflent, 500.
— Martín Ruyl, 500. Suma viginti unum mille ducentos sol. Barch.
Barbenç
Guerau de Copons, 1400. — Bernat Galceran, 1400. Suma duo mille octingentos
sol. Barch.
Granyena
Jacme Doliya, 3000. —P. de Guardiola, 500. Suma tria milia quingentos sol.
Barch.
Barbera
Dalmau de Timor, 4000. — Dalmau de Rochaberti, 8000. —Ar. de Banyuls, 3000.
—Bertran de Vilalonga, 1400. — Bertran Ç’acirera, 1400.
— B. Pujal, 600. — B. Rovira, 500. — P. Lobera, 1000. — Ramon de Sent Just.
— 1400. — B. de Forques, 1400. — P. Bonanat, 800. Suma viginti tres mille
quingentos sol. Barch.
Celma
Bartholome de Vilafrancha, 3000. — Nauinyó, 1400. Suma quatuor mille
quadringentos sol. Barch.
Barchinona
En Torrella, 1000. — Nadarro, 500.—En Vilagranada, 1400.— Guillem de Castell
Bisbal, 2000. — Suma quatuor mille et nongentos sol. Barch.
Aygnaviva
P. de Monteorp, 1400. — En Meayla, 1400 — P. Sunyer, 500. — P. de Castello,
500. — Jacme del Mas. 500. — Suma quatuor mille tres- centos sol. Barch.
Tortosa
G. Dezlor, 1400. —Berenguer de Meataca, 1400.—P. Comte, 500.— R. de Sant
Ipolit, 500. — Berenguer de Palau, 1400. Suma quinque mille ducentos sol. Barch.
Lo Masdeu en Rosselló
R. Çaguardia, 7000.—Berenguer Dolms, 2000.—G. de Tamarit, 1400. —
Berenguer Dezcoyl, 1400. — Jacme Box, 600.—G. de Sant Ipolit, GOO. — G.
Martorell, G00. — P. Bleda, 600. — G. de Sent Arnach, 600. — Ar. Setember, 600.
— F. Hot, 600. — P. Seruent, 600.— R. Durge, 600. — R. Dezcarme, 600. —
En Gili, 600. — G. Pelicer de Tarrats, 600. Suma decem et novem mille sol. Barch.
Maylorcha
A. Duyl de Molins, 2000. — G. de Muntanyans, 1400. — R. F., 600.
— Martin Pereç Doscha, 500. — P. Martorell, 500. — March Capeller, 500. — P.
Ermengol, 500. — B. de Poblet, 500. — G. Soler de Tornes de argent ço es per D. C.
qui valen feyt cambi ab Barchs, a XV. septigentos quinquaginta sol. Barchin. Suma
septem mille ducentos quinquaginta sol. Barch.

Suma de tots los templers quis paguen en lo Priorat de Catalunya: Nonaginta sex
mille quinquaginta sol. Barchin.
Suma maior de tots los templers quis paguen en la Castellanía de Em posta et en lo
Priorat de Cathalunya: Centum triginta sex mille quinquaginta sol. Barchin.
De la qual quantitat de centum triginta sex mille quinquaginta solidos barchinonenses
segons la sentencia daquests dies donada en Gardeyn per lo molt honrat e Religiös prior
de Castella damunt dit es tengut de pagar lo Senyor Castella de Emposta les septem parts
e lo senyor Prior de Cathalunya les quinque parts e axis de la dita quantitat son les septen
parts que deu pagar lo dit Senyor Castellà septuaginta nouem mille trescentos sexaginta
duos solidos sex diners barchinonenses. E axi metex de la dita quantitat... son les cinch
parts que deu pagar lo senyor Prior de Cathalunya Quinquaginta sex mille sexcentos
octuaginta septem solidos sex diners barchinonenses.
E com lo senyor Castella damunt dit pach en la sua Castellanía segons que per menut
desus se conten quadraginta mille sol. barchin. los quals uol pagar et les set parts de les
provisions als dits Templers que ell deu pagar munt a quantitat de septuaginta nouem
mille trescentos... segons que desus se declara sobrarien los quals lo dit Senyor Castellà
deu pagar a compliment dels dits septuaginta novem mille... triginta nouem mille
trescentos sexaginta duos solidos sex denarios barchinonenses. E axi a pagar la dita
quantitat de triginta novem... ha atorgats de pagar lo dit Senyor Castella los templers
deius escrits quis pagauen en lo Priorat segons ques seguex: Primerament en Ramon
Çaguardia qui prenia la sua prouisió al Mas-deu septem mille sol. Barchin.; En G. Dezlor
mille quadringentos sol.; En Bernat de Menseraca mille quadringentos sol. En P. Comte
quingentos sol.; en R. de Sentipolit quingentos sol.; en Berenguer Palau mille quadringen-
tos sol. los quals prenien lur provisió a Tortosa. En Berenguer de Belluis quatuor mille
sol; En Berenguer de Sent Just quatuor mille sol. En R. Çontinyena duo mille sol. En
Millars mille quadringentos sol. En Puiguert mille quadringentos sol. En Montoliu mille
quadringentos sol En Johan de Roses sexcentos sol. En Conflent quingentos sol. En
Martin Ruyl quingentos sol. los quals prenien lur prouisio a Gardeyn. En Dalmau de
Timor quatuor mille sol. An Bertran de Vila- longa mille quadringentos sol. An Bertran
Çacirera mille quadringentos sol. An Bernat de Forques mille quadringentos sol. An R. de
Sent Just mille quadringentos sol. An P. Lobera mille solidos. En P. Bonanat octigentos
sol. los quals prenien lur provisió a Barberà. Suma de tots los dits templers quis pagauen
en lo Priorat los quals ha atorgats de pagar lo Senyor Castella a compliment de ço que ha
a pagar per les sues set parts Tringinta novem mille quadringentos sol. Barchin. E coin la
quantitat de dins (?) de les dites prouisions que lo Senyor Castella ha a pagar sobre los
quadraginta mille sol. de provisions que pagaue en la Castellania munt a triginta novem
mille treseentos sexaginta duos sol. sex diners Barchin. e la quantitat de dins (?) dels
frares dei Temple çaenrere desus dits quis pagaven en lo Priorat a qui ses es- tablit
pagador, munt mes a avant que ço que deuia pagar triginta septem sol. sex diners Barch.
per cascun an segons que per la suma manifestament apar per ço lo dit Prior promet de
pagar per cascun an al dit Senyor Castella los dits triginta septem sol. sex denarios
Barchn. o per certes. Si algun frare del Temple çaenrere auant aparia que hom ara agues
oblidat descriure que uol et atorgue lo dit Senyor Prior que de les set parts que sert
pertanyeria pagar al Senyor Castella se leuen es abaten los dits Triginta septem sol. sex
denarios Barchn. E es eert que sa uengren si tro el dia de huy que es digous decimo
kalendas Deeembre ni auia negun mort dels templers desus escrits ques degues abatre
entre abdoses ço es saber per setena et cinquena. Encare que si mes frares del l'emple a
auant aparien que non ha aci escrits ques deguessen pagar en la Castellania o el Priorat
entre abdosos los aguessen a pagar per setena et per cinquena. ítem que si la provisió dels
dits templers era minuada per lo Senyor Papa o per aquells que ell hi ha assignats oy
assignara que lo mimuament aquell romanga a caseun et que non agen puys altra vegada a
partir ans lo profit aquell ol minuament romanga a cascun ço es al Castella o al Prior dels
frares qui li son desus asignats a pagar segons que sera minuat o temprat per lo Senyor
Papa o per aquells que ell hi ha assignats oy assignarà. Axi metex que daquest dia a auant
tots los templers quis morran se deia guanyar lo mortuorum et la prouisió a caseun deyls
qui los dits templers aurà prouehits. Et ut de predietis certitudo plenaria de cetero
 habeatur (?) uoluerunt requisiuerunt ad inuicem dicti Castellanus et Prior quod de predicta
ordinacione diuis- sione seu auinencia fierent duo publica instrumenta per alfabetum
diuisa promitentes... bona fide tenere et obseruare... Quod fuit actum in loco Turris
ferrarie Castellanie Montissoni die iouis decima kalen- das Deccmbre anno Domini
Millesimo CCC° nonodecimo. Sig num fratris Martini petri de Oros Castellani Emposte.
— Sig num fratris Raymundi de Impuriis prioris Cathalonie predictorum qui hec lauda-
mus, concedimus et firmamus. Presentibus testibus... Jacobo Bondia iurisperito et
Raimundo petri scribe... et Martino de Ruffis porterio domini Regis. Sig Jfg num Mireti
de Curbauino dicti domini Castellani Not.» — (Perg. 99, dei armari 14, de Corbins).

Després d’aquesta concordia lo Castella d’Emposta yJl Gran Prior de Catalunya anaren
pagant als ex-Templers, mentre visqueren, llurs pensions. En desembre de 1319 ja
s’apressurà un d'ells a constituir procurador: «Sit omnibus notum, quod ego Geraldus de
Coponibus olim miles Templi cum testimonio huius publici instrumenti facio, constituo et
ordino certum et specialem procuratorem meum vos G. Forner... presentis pagina
hostensionem ad petendum... et recuperandum vice et nomine meo a venerabili fratre Jacobo
de Ripellis, comendatore comendatorie de Barbenz omnes illos centum sexaginta sol. Barch.
qui michi per ipsum ad restituendum restant de omnibus illis CCLX. sol. Barch. quos a me
tenet in deposito seu comanda...» Y lo meteix exTempler, en 11 calendes març 1321 del
Senyor (19 febrer 1322 istil modern) atorgà aquest rebut: «Sit omnibus notum quod ego
Geraldus de Coponibus miles olim militie Templi... recognosco me habuisse et recepisse a
vobis B. Niger procuratore nobili et religiosi viri fratris Raimundi de Impuriis prioris ordinis
Hospitali Sancti Johannis Ihe- rusalem in Cathalonia CCCCLXVI solidos et octo denari
barchin. terni que michi debebantur de tercia mensis januarii proximo transacti racione
provisionis que michi tatxat et assignate extitit per reverentissimum dominum
archiepiscopum Terrachonem super redditibus loci de Barbens...»
En setembre 1324, a Lleyda, en Pere Esteve, olim ordinis Milicie Templi} com a
procurador d’Alfons Esteve, Vicents Martí, Esteve Pere y Pere de Pena, també ex-Templers,
ad petendum et recipiendum del Gran Prior de Catalunya, la corresponent provisió o
assignació sobre’ls béns provinents del Temple, declara que no res demanarà de lo percebut o
que hagués pogut percebre fins a aquest moment. Los citats ex-Templers, havien atorgada
dita procuració en Tomar de Portugal. Deu advertirse que’l Papa, al autoritzar que los béns
del Temple a Portugal se donguessin al nou orde del Christ, disposà que les corresponents
provisions o pensions als ex-Templers portugueses fossin satisfetes per los Hospitalers de la
Corona d’Aragó.
Alguns dels ex-Templers portugueses vingueren per aquesta rahó a viure a Catalunya. En
abril 1332 trobàm a Lleyda a Vicents Martín, frare que havia estat del Temple a Portugal,
confessant haver rebut de frare Berenguer de Llorach, de la easa del Hospital de Gardeny, 61
turoneses d’argent grans de França per rahó de la seva provisió dels meses d’abril y maig.
Aquest càrreeh transitori sobre’ls béns del orde extingit, durà fins a la meitat de la
centuria. Morts los darrers ex-Templers, lo patrimoni que l’orde del Hospital adquirí en 1317
d’una manera tan inesperada y gratuita, romaní lliure y franeh de tot gravamen.

— pgs 397-402 —
Catàlech general de cases y estima dels rèdits de comandes del Hospital després de la
incorporació de les del Temple.- Entre’ls vells papers del arxiu del Gran Priorat de
Catalunya hi havèn vist una llarga llista de cases o comandes en diverses nacions, del orde
del Hospital, senyalant a cada una la renda que produhia. La classe del paper y la lletra són de
la primera meitat del segle XIVè. Serà d’utilitat sa publicació:
- Prioratus Tolose ....
 - Prioratus Catalonie: Infrascripta sunt nomina domorum Prioratus Catalonie et valor
ipsarum: Primo domus Mansi Dei, 3000 lb – Item domus Danyont, 250 lb. ... Insule
Maioricarum, 1800 lb. Suma de bajuliis supradictis, 11020 lb.
- Castellania Emposte
- Prioratus Navarre
- Prioratus Anglie
- Prioratus Ibernie
- Prioratus Alamanie

Pgs 496-497
Visita periòdica de les comandes y dependències. — May les cases del orde estigueren subjectes a visita dels Bisbes. Era, per consegüent,
lo Gran Prior a Catalunya y lo Castellà d'Emposta a Aragó y Valencià, los qui disposaven, d'acort ab lo Capítol provincial, la visita periòdica
de les comandes y de les iglesies, capelles y membres depenjants d'aquelles. Los Grans Priors o visitadors delegats anaven a les comandes
ab un escrivà o notari y allí feyen inspecció de relíquies, joyes, ornaments, llibres, armes y vestits, enterantse de com se feya la
administración dels béns y la inversió de rendes y axecant acta de la visita hón constaven los privilegis, jurisdiccions, gravàraens y plets
pendents de cada casa del orde. De dita acta s'en enviava còpia autèntica al Gran Mestre.

Visita del batlliatge de Mallorca. — En juliol 1661 los comissaris del Gran Prior, frare
Arnau Serralta, comanador d'Avinyonet y frare Guillem Brondó, cavaller, anaren a Mallorca,
però no hi trovaren ni'l prior de Pollensa ni cap capellà del hàbit del Hospital. A la ciutat de
Palma visitaren la iglesia del Temple, la que vegeren en bon estat, existint en l'altar de Sancta
Apolonia una imatge ab relíquia de la santa en la testa y una caxeta de marfil guardant «unes
barres de la matexa santa». Hi trovaren ala sacristía los ornaments, casulles, capes y
dalmàtiques que donà lo Gran Mestre Rafel Cotoner quan era batllíu de Mallorca, portant
totes les peces brodades o pintades les armes del donador.
Després visitaren lo castell del orde del Temple ab son jardí y hort, trobant l'edifici en bon
estat; y axí meteix la iglesia de Sant Joan de Palma, agregada al Priorat de Pollensa, en la que
vegeren un reliquiari ab partícula del Lignum crucis y relíquia de Sant Joan y un tern de
domàs vert ab les armes del batllíu Veri. Junt a aquesta iglesia hi havia la casa del orde,
habitació del capellà, en mal estat.
Los comissaris se constituíreu igualment en la casa- escrivania del batlliatge, en la plaça de
les Corts de Palma, vegent ben conservat l'arxiu en 48 armaris. Entre'ls documents hi havia
capbreus del segle XIVè y altres del XVIIè , ab les armes del batllíu Cotoner.
La comanda o batlliatge de Mallorca s'arrendava per preu de 5,000 lliures mallorquines; però
ademés, se devien pagar certs càrrechs com cinch cavalls en servey del Rey, cavalcadura als
vicaris de Pollensa per anar a administrar sagraments y lo salpàs y'l salari als priors de la
parroquial de Pollensa y al de Sant Joan de la Mar; y devia entregar encare'l batllíu l'oli de les
llànties, grà per dits priors y tres barcelles de llegums.
Lo batllíu tenia senyoria en la parròquia de Sant Pere de Escorça y Col•legi de Nostra Dona
de Lluch, ab la jurisdicció civil. A Pollensa tenia la iglesia parroquial de Nostra Dona dels
Àngels y dues sufraganies, Sant Jordi y Sancta Isabel, y ademés la casa dita del Hospital,
tocant ab la iglesia y que té esculpides les armes del batllíu Cotoner. Los batllíus cobraven a
Pollensa primícia y delme y tenien altre casa per escrivania ab les armes esculpides del batllíu
Dureta, situada a la plaça y en bon estat. Encare hi possehíen dos forns de pa, un d'ells al
carrer dit del Senyor Bach.
Lo batllíu pagava a Pollensa'l capità de la gent de guerra, que era del Virrey.
A Manacor tenia l'orde dues sitges en la plaça, en una de les quals la cuberta tenia esculpida
la creu de Malta y tres alous, un d'ells en possessió de Joan Lull. A Muntuiri tenia altre finca
rústica dita Mianes, ab les armes de Ferrer esculpides en la casa en 1519. A Algaida hi
possehía senyoríu y jurisdicció civil en bona part de la vila y cobrava delme, y a Sóller tenia
alguns alous y dret senyorials obre certes terres. Axò era tot lo que en la illa pertanyia als
Hospitalers, en bona part procehent del orde extingit del Temple.
Com a resultat d'aquesta visita general que devia repetirse cada cinch anys, lo Gran Prior de
Catalunya, en lo mes de juny de 1662, expedí desde Barberà manaments als respectius
comanadors de les cases visitades, ordenàntloshi les reparacions y millores que hi devien
practicar y senyalàntloshi de mitg any a un any per efectuaries.

Pg. 519
Comenadors del Temple a Mallorca (los anys que publicàm, no són los d'entrada y sortida en los càrrechs,
sinó les dates extremes en que los havem trobat en documents)
Bertran d'Àrlet, 1230
Ramon de Serra, 1231
Dalmau de Fonollar, 1241-1242
Ramon de Montblanch, 1244
Bernat de Montllor, 1251
Pere d'Ager, 1255
Arneu. 1257
Ramon de Bach, 1263
Ramon Sabastida, 1272
Lope Abri, 1301
Bernat de Fonts, 1304

Pgs 555-562.
Inventari de la comanda de Gardeny; any 1373
«Dimarts ques comptaue a XXVIII del mes de Juny del any de
MCCCLXXIII frare Peregrí de Nicosa procurador dd honrat ffrare Rigot
de Nicosa olim comenador de Gardeny e ara comenador de Barchinona
liura lestat de la casa de Gardeny al honrat frare Pere Tholo comenador
de Gardeny. Primerament en la cuyna vna tcnayla de tenir aygua;... itera
— 556 —
II. culleres miganceres; vn rayl; vna loça, e vna esbromadora, vna grailla,
vna paella gran ab sa giradora; II. asters de ferre; talladors e escudelles de
fust.
ítem en la cambra del comanador vna marfega pocha esquinçada, vn
arquibanch meyns de clauadura ab dos calays. ítem trobam entre totes les
cambres XI. matalafs apedaçats et arremandats; vn capçal de ploma; vna
cadira plegadiça trencada; vna marfega esquinçada ab pocha palla. ítem
en la cambra on lo senyor Prior de Cathalunya sol posar primo vn drap
vert de paret a senyal de frare March de Tagament; vna marfega esquinçada;
una caxa ab sa clau et payn; vn banch de pocha valor... ítem en la
cambra dauayl lascala on jaye frare Peregrí de Nicosa, vn lit de posts ab
sa marfega, vn arquibanch ab clauadura sens de clau;... vn scriptori desmarxat
meyns de posts als costats tots.
ítem en lo forn vn tallero lonch; dues pasteres de pastar de pocha valor;...
II. ferres de cuynar la vn ab dos peus et son trenquats et de pocha
valor; III. sedaços los II. de sedes et la vn de seda; vna exauega despart; en
lo graner vna sàrria; II. almuts ferrats; vn garbell squinçat de junch; en lo
celer una tina de trescolar de pocha valor; II. odres oliers de pocha valor;
II. tenayles olieres sanceres ab vna loça treuquada; vn cup gran ab sa canal
ab los costats ab posts dalt entro a mig palra et lo follador es do barres e
en lo cap e en lo sol e en la vn costat hi sengles posts de cosres (?) en lo
qual dien que ha obs III. migeras e III. cercles;... III. barrals de carregar ui;
II. tones grans en la vna ha vn cercle trencat e en laltra a obs vna doga;...
vna gerra vinadera; vna tenalla sens coll; II. tenalles longues sens coll ab
sengles anses;... altres toualles de conuent listndes de cotó blau cosides en
mig cominals (?);... III. canalobres de ferre de seruir a taula comunals (?);...
II. exadtís de fan a calçar; una palafanga de pocha valor; II. exaderes estretes
que fan a calçar; vnes gaffes trenquades en la vna pua; vna rella de
pocha valor.
ítem en lo palau III. taules grans ab pelges de pedra et la vna esplegadiça;
vn cartró bugader; II. cartrons atarguinadors plens de ayls e dos forches
poches;... vn perell de lançols destopa de dues teles esquinçats...
ítem ha trencades III. bigues en lo porxe maior. ítem les cambres antigues
apellades dels capells com hom ua a les priuades totes derrocades,
ítem les portes maiors de Gardeny del portal fora nos pot tancar ney ha
barra ne cl.iuadura et de la balla fayl lo baldello ni forrellat et son les
portes trencades. ítem la porta del corral es sens de forrellat e de tancadura.
ítem en la rerecambra del comenador en lo portal com hom hix al
tarrat noy ha portes sinó vna porta et les finestres de la dita cambra sobirana
son sens de portes.
Die ueneris XVII Martii anno Domini ]MCCC.''LXX.° quarto frater Petrus
Tholoni comenc^acor Guardeny tradidit dicta iocalia religioso fratri Arnaldo
de Pulcro-pndio dicti ordinis priori dicte domus Guardenii que recepit in
deponito presentibus: Primerament vna creu gran dargent ab sos esmalts
et senyals del espital. ítem II. calces dargent ab ses patenes;... dues canadelles
de vidre de domas trencades; vna custodia ab images cuberte de
moltes e diuerses pedres et perles, de les pedres ne fallen moltes; vna candalera
longua; vna caxeta pocha ab senyal darbie e de leons en la qual ha
relíquies e es sagellada ab los sagells del dit comenador; II. canalobres
í
— 557 —
de crestayl; vna capça dobra de Liraotges et altra de vori de pocha valor;..,
XI. corones dor et de perles de nostra dona et de son fill les V. grans et les
VI. poques; vues vyleres dargent; vna capça dobra do Limotges a manera
de moniment; dues capçes de vori la vna plana et laltra a manera de moniment
ab launon de lauto et laltra capça de cayro; vna caxeta de vori ab
fullatges negres e dor ab III. cercles de lauto; vna caxeta plana de banuç
negre lo cobertor ha tot desfeyt; vn oratori de fulla dor sobreposat et son
dues posts de les quals fayl dels peus lorla et vn troç de iaspi; III. tabernacles
ab images de uori les dues grans et les dues poques e en la vn dels
grans fallen II. images; IIII. uentayls los dos dor et de seda laltre et laltre
de palma ab senyals del espital e de moxons uerts floquats entorn;... vna
mitre de seda blancha ab son estoig de fust e vn pinte de vori gran; II. coxins
obrats de seda; II. coxins de sendat uermell;vn coxi de girasol ab listes
morades et blanques; vn coxi de sendat a senyal real; vn pali vermell ab
leons dor grans e es forrat de vermell; vn altre pali de seda uermell ab
figures de Sent Pere et dangels dor forrat de blanch; altre pali de seda
uermella ab moxons e leons dor ab barres blanques e morades als caps sens
de forradura; vn pali dor et de seda de diuerses colors ab leons los caps et
les anques dor e lo ventre et los peus detras de seda groga et forrat de
blanch; II. palis dor e de seda de diuerses colors ab rodes en mig de les rodes
ha àguiles la meytat dor et laltra meitat de seda groga forrats de
blanch;... vn pali de tafata ab senyal de mont et darbre ab forradura groga;...
II. capes officiadores blanques de filadiz et dor oldanes forrades de
uermell; .. vna capa de seda de diuerses colors ab àguiles la meytat et laltra
meytat de seda groga forrada de groch;.., altra capa dor et de seda ab
figures de papagays forrada de blau; dues capes de seda ab barres dor ab
rosetes morades iih grius de seda groga forrades de groch; altra capa de
seda morada vert e groga ab grius dor forrada de groch; altra capa de seda
ab leonets de seda grochs e los caps dels leonets dor forrada de groch; altra
capa de seda que corre en vermell ab aguilles vermelles et lo fiorejament
groch forrada de groch;... altra capa dor et de seda ab rodes de seda morada
ab esteles forrada de uermell;.,. dues dalmatigues ab violes groges
forrades de groch;... dues dalmatigues dor e de seda blancha ab aperameut
en les spatles de cendat uermeyl ab la figura de nostre senyor et de IIII.
apòstols;... dues dalmatigues de seda ab lo camp morat ab leons et moxons
dor forrades de uermell et les manegues son de cendat uermeyl;... vna dalmatigua
de cendat uermell ab fresadura entorn;... vna dalmatigua de fustani
escaguat forrada de drap de seda de pocha valor;... vna dalmatigua
de pocha valor ab alguns troços de cendat a manera de scachs; vn pali de
drap de canamaç ab figures de tinta;. . vna cortina gran esquinçada de
seda a senyal de leons e letres morisques de pocha valor;... vn frontal de
fulla dargent sobredaurat ab letres ab son estoig de fust; vn frontal de seda
de pocha valor e es flocat de groch c de vermell;... vn drap o touallola de
cendat uermel e blanch ab letres morisques a la vna paït;... II cortines
de cendat a senyal real ab ílocadura uermella e groga a senyal del espital
et de marget; vna capa officiadora, casulla, estola, maniple, dues dalmatigues,
vn pali ab son frontal ab flocadura dor de saniit uellut vermell a
senyal despital et de Perestortes et de frare March de Tagamanent; vna
casulla de diaspre uert a senyal de leones negres;... vna casulla dor et de
— 558 —
seda spletada ab diuerses figures de leoiis e de nioxons foriada de vermeyl;...
V anyels de filadiz; vn troç de anyell de seda;... vna senyera a
senyal del espital tota esquinçada; vn mantell de sondat que seruex a la
image de sancta Maria la vna part de diuerses colors et laltra morada ab
listes a traues ab cordes ucrts ab sa gonella; vn mantell de sendat de diuerses
colors que servex a la image de nostre senyor; vn mantell de cendat de
vermel morat ab fullatges dor ab son cordo de seda uert e de pocha valor;...
vn mantell e vna gonella de nostre senyor de taffata uert listat de listes
morades dor e vermelles; vn mantell de girasol vermell flocat dor e de perles
de pocha valor;... vna mantelina de tafata blau listat dor ab pells derminis;...
vn oratori dobra de Limotges; IIII. canalobres dobra de Limotges;
II. canalobres dobra de domas: vna creu ab son peu dobra de Liraotg•es;
una altra creu ab son peu de la dita obra fayl lo cap al crucifix; item ha en
cascun altar sos corporals e ses cobertes de cuyro; ha en laltar maior vna
coberta dor e de seda de corporals; IIII canalobres de ferre;... vn vel dor
barrat; vna touallola listada de cotó blau a manera de touallola de barber;
vn cetrill daram qui seruex a la aygua beneyta de pocha \ alor; vns tirapits
uermells de fullatges;... vn ventayl de ploma de paho; vn pom de lauto de
la senyera; II. sobrepeliços de la vn que fayl feren ne adobar los dos lonrat
frare P. Tholo; II. almoxies destola; vn tapit de pocha valor; faristol de
ferre; II. ostiers;... II. retaules de fust de nostra dona; vna touallola blancha
obrada de seda ça et la ab ag•uilles blanques et creus uermelles e altres
images; II. baciues planes dobra de limotges; vna touíillola obrada de seda
ab ílocadura uermella et groga en cascun floch ha vn pater noster dargent
la qual hi donà la muller den Domingo Nicolau maior de dies ortola; vn
leccioner sconral ab sos responsos; vn euangelister ab vn officier; va pistoler
et II. prehers; vna consueta; II. saltiris de pocha valor; vn missalet de
misses nouelles; libre del offlci de corporis xhripsti; vn cohern de processo
de rams; missalet ab belles images et belles capletres dor de les grans sollempnitats;
vn cohern de nouell estament; vn responser stonral ab vn
ordinari; vna consueta del temple; vn libre ab posts apellat matillotge; vn
libre doffici de periolar e soterrar ab cubertes xiermelles de cuyro; vna consueta
ordinari del temple; vn capitoler o collectari ab ses posts del orde
del temple; II. libres ab ses posts caseu grans domitals (?) responsers e leccioners;
II. coherns de misses de rèquiem e daltres misses votiues ab cubertes
de pregami; vn proser ueyl de art de cant de pocha ualor; vn cohern de
beneyr laygua et de bateiar ab cobertos de pregami; vn libre de pregami
que comença arrator subdiaconus e fenex e pape uigilio; vn missalet de
forma menor ab posts ab aluda negra cubert; vn saltiri nou al costum de
Leyda; vna barra de ferre gran ab anells en que esta la cortina blancha
en quaresma dauant laltar maior; calçe destany ab sa patena; vn oratori
de fust et la cuberta de sendat uermell e en la vna part es la anunciació et
en laltra la passió de ihesu crist; item ha en laltar de Sancta Anna vna
creu mijancera de Limotges; II. canadelles destany noues; uel plapat dor
e vna sauena barrada dor e de diuerses sedes; II. rotols de cant de glòries
e de credos.
Item foren tancades totes les dites joyes en la secrestia de la volta de
pedra exceptat les joyes que foren comanades an Johan de Acom preuere
dessosdit e fo sagellada la porta ab lo sagell de mi notari et del dit frare
— 559 —
Pelegrí et de frare Berthoraeu de Benajes et do Nicolau fuster e en do lochs
caseu.» — (Arxiu del Gran Priorat de Catalunya ex armari 24: Decreta
priorum Cathalonie de anno 1377 ad 1379; cuadern de paper de la època,
essent sens dubte la lletra també del segle XIV^ .)
VII
Inventari de la iglesia del Temple de Perpinyà; any 1376
«Dimecres a XII. de noembre de lany M. CCC. LXXVI, fo feyt inventari de totes les jojes e relíquies
qui son en la església del temple de Perpenya. Primerament ha en la dicta capella vna creu dargent en
la qual ha del fust de la vera creu ab son peu dargent et ab son estoig. Item vn caliç dargent ab
esmalts. Item II. candells dargent ab sos estoigs. Item vn ensenser dargent. Item vna nouera dargent.
Item vna corona de nostra dona ab altra dargent esmaltada de fil. Item II. corones de fulla daur ab
perles de nostra dona e vna del infant; una altra corona ab perles esmaltada ab senyal de Puigdorfila e
altra del infant; una corona de fulla daur ab perles de Sancta Alena; vna custodia de lauto ab vna
croeta; vna rosa de fulla daur ab perles de nostra dona; vn bosel de miral ab moltes relíquies; vna
capsa de vori garnida de lauto; ymage de uori pocha;... vna caxeta de sipies esmaltada ab corones de
nostra dona; vna capsa de uori cuberta de seda; vna caxa uermella ab VI. uels de seda de pocha valor;
vna toalola daur ab senyal den Geres forada de sendat vert; vna toalola folrada de uert ab senyal de
Noguer per lauangelíer...; una coberta obrada dor et de seda del missal poch a senyal den G. Canos;
IIII coxins dos de sendat et vn obrat de seda botonat et altre de fil dor flocat ab botos de crestall;... dos
mandiels e toaloles obrats de seda que stan dauant laltar; vna toalola obrada de seda ab roses;... II.
toaloles dor ab ymages que stan dauant laltar; VII. cayss de cor dor; vna capa listada de fustani; vn
pali ab frontal ab senyal den Ramon Noges; vn pali ab frontal a senyal de Guillem Eres; vn pali dor ab
frontal a senyal de flors de lir; vn pali ab son frontal de seda ab senyal den Ramon Noguer;... vn pali
ab frontal de seda blancha den Ferer; vn pali daur barrat ab senyal reyal; vn pali vert ab senyal del
temple; II. casulles delmiotges (?) et II stoles e III. manipols; vn pali blanch de tafata a senyal del
temple et vna casulla;... vn pali ab frontal de Sancta Alena ab senyal de frare P. Sauelaneda;... vn pali,
casula et II. delmiotiques (?) realades; vna casulla e II. stoles a senyal de nom de Deu; vna camisa
daur e II. dalmatiques daur; vna casulla daur a senyal den G. Eres; vn pali negra per la carema e vn
pali barrat per la carema;... II. cortines de sendat uermell per star als costats del altar; II. cortines
blanques listades de seda ab senyals den Noger; II. cortines de retaula de pinzel ab senyal de P.
Gontarich;... drap per cobrir los angels; drap per cobrir la creu;... III penons ab la creu en cascun;...
vna cortina verda per laltar de la creu; II. cortines de drap barregat de pocha valor;… drap pintat a
estoria de la creu;... vn drap alestoria de nostra dona; vn drap de les efansies do nostre senyor; I. drap
pintat ab images;... X. mantells de nostra dona verts;... III. mantells de Sancta Alena; III. cotes (?) de
Sancta Alena; vn missal ab sa cuberta de seda ab tancadors dargent;... II. evangelíes;... III. saltiris; II.
ligendes; II. responses e antifones, vn oficier; vn libre de payioliar; vn libre de cant; vn professer;... vn
libre de vitatoris (?); vn libre anonat de les anfisens; vn libret de dos vnses de salue; vn rolle; vn libre
de profecies; vn libre dordinacions;... V. taules de romani; un orges; II. fenistols; vn scriptori; vna
candalera per tenir torces; II. baçins; II. scales.» — (Arxiu del Gran Priorat de Catalunya, ex armari
24, Decreta priorum Cathalonie de anno 1377 ad 1379.)
VIII
Inventari de la casa de Bajoles; any 1316
«Dilluns a XXVI Març lany MCCCLXXVI ffo feyt inuentari de les joyes de la Capella de Bajoles e
del estat de la casa, lo qual inuentari fo fet en presencia dels ffrares e dels capellans de la dita casa.
Primerament ha en la dita capella IIII. calces dargent. ítem estoyts de cuyr als III. ítem vna caxa
dargent on estan moltes relíquies. ítem vna creu dargent obrada daur ab molts obratges en la qual ha
del ffust de la vera creu. ítem vn enssensser dargent; vna creu de crestayll; vna custodia de lauto per
portar lo corpus; vna capta pocha de uori;.. vn canó de crestayll per tenir relíquies; XIII. capes de cor;
vna caxa de noger en la que estan totes lesdites joyes; vna casuUa de vellut verraeyll ab tot son
apereill;... vna casulla blancha ab la creu dor a senyal del Espital e de laopart ab tot son apareyll; vna
casulla vermeylla ab la creu verda ab tot son aperevU; vna casulla vermeylla ab senyals reals; vna
casulla verda ab senyals Doms;... dalmatiges entre diacha et sots diacha VIII; vn pali ab son frontal de
boçaran ab barres de vellut vermeyll;... vn pali ab son frontal barrat de seda vermeyla e verda ab
senyal den Trcgura; vn pali vert ab listes daxïr; .. II. palis de diaspra antios;... II palis per los altas
menos a senyal Dolms;. . II. toualoles dor ab flocadura uerda... II. cortines rallades de seda a senyal
del Espital;. . vn mantell de nostra dona am cot del infant de velut vermell ab flocadura de seda verda.
III. mantells sotils de la dita nostra dona;. . VI. draps de seda per encortinar la sglesia; II.
sobrepeliços;... V. vergues de ferre per metre cortines.
ítem son los libres primerament II. missals; vn missal e euangelier tot
iustat; vn officier; vn pistole'•; II. legendes stonrals (?); vn legender ferrial
e vn proser et II. manaments; vn responser e antifener en vn volum; vn
responser et antifener ferial tot justat; vn breuiari ferial et altre storal;
II. quintores al offici de corpus xhrispti en ca?cu; vn quinterer on es notada
la epístola de sent Esteue; III. quinteres (o quiterens?) professonals; II.
canalobres grans; III. canalobres pochs que stan als altars; II. feristols per
dir lapistola el euengeli; vna payiola per dar aygua senyada; vn armari
gran que ha en la cambra del prior, als cloquers II. seyns e II. esquelles; a
la església II. esqueles de cor e III. petites; vna esquela al palau.
ítem ha en la dita capella IIII. lanties que cremen nit e dia.
ítem lestat de la dita casa: Primei-ament a la cambra del prior vn lit en
lo qual ha vna marfega de pocha valor. ítem vn matalaf realat e vna cosera;
vna vanoua de cotó e vn trauesser; vn matalaf per scuders e vna vanoua
de borra;... en la cambra on jau frare Roger II. matalafs e II. trauessers
— 561 —
e dues fiaçades de borra e II. perells de lançols e vua culgua e vna taula ab
peges. Iteii ha en la cambra on jahen los capellans vna marfega, vn matalaf
e vn trauesser e II. lançols; en lo rebost III. toualles e II. toualles per
companyes e vn fiasco de cuyr. ítem ha en la cuyna vna olla de coure
gran, . e vna olla daram... e II. asts de ferre...; 11. esbomadores;. . II. bacins
de lauto, II. morters de pera et II. boxos .. ítem a la cambra on jau la
dona vn matalaf e I. trauesser et vn lançol. ítem ha el celler de Perpenya
II. tines que tenen de CX. a CXX sades (?) et vna tina que te L. sades; II.
tinaits que tenen ab II. XII sades (?); III. vexells qui tenen X. sades caseu;
vna bota que te vna sanda e vna que te miga sanda; V. gerres per tenir vi
que te cascuua XX. cartos; vn ambut de fust per colar lo vi;... II. perells de
semales e vna taula de sipies e 11. gerres per tenir oli.
ítem ha en lo forn de la dita casa vn pastrig e II. arches e II. tors per
tcner pa et vna rasale (?) de ferre per scombrar lo forn.
ítem ha en la dita casa II. mules ab lurs basts; II. somes e X, pahons e VI.
truges porcelleres et X. crestats et V. porcells sanats et XII. porcells sanats
de III. meses; XX. porcells et porcelles; porcells qui tenen VI.; son los
frares et capellans qui son en la casa de Ba^'oles, primerament frare Roger
caualler; frare Berthomeu Ponç prior; frare Francesch Alió frare sargant;
frare P. Rocha frare capella; frare B. Blanch frare sargant; frare Ramon
DezcoU capella; fiare P. Daude sotsdiacha; Mossèn G. Renau que es capella;
Mossèn en P, capella». — (Archiu del Gran Priorat, er armari 24. Decreta
pinorum Cathalonie de anno 13771379.)
IX
Inventari del Mas -Deu; any 1377
«Diuendres a III. dies dabril lany M.CCC.LXX.VII. fo fet linuentari de totes les joyes de la
capella del Mas-Deu les quals foren comanades a fra Perpenya Fuster prior del Masdéu.
Primerament ha en la dita capella vna bella creu de cristall. ítem altra creu gran dargent; item altra
creu dargent sobredaurada en la qual es lo fust de la vera creu; altre creu dargent ab II. branques; II.
croeres dargent per senyar lo poble ab lur estoig de fust; vn reliquiari de cristall posat en argent; II.
canadelles dargent ab lur estoig; vn peu de lauto sobredaurat per tener la vera creu; vn ensenser
dargent; V. calis dargent ab lurs patenes; vna naueta dargent ab sa cullere; vn cofret en que stan
relíquies; II. cofrets de vori; vn cofret de fust en que sta lo moniment; II. osties de ferre; vna lanterna
de vidra sens porta ab cobertor; vna casulla ab senyal del espital e de Perestortes; vna capa prosicional
ab aquell senyal matex; dalmatiga de diacha et de sotsdiacha; II. dalmatigues dacolits del senyal
matex; II. stoles et II. manipols del senyal matex;... vna toalola per lo diuenres sant ab listes blanes,
negres et blanques; X. corporals ab lur estoig; III. taules que stan dauant laltar obrats dobra de Grècia.
Dimecres que fo dia de martror lany MCCC.LXX.IIII. frare Arnau Guitart comenador del Masdeu
dona a la dita capella a honor de madona sancta Maria et de tots los sants açó ques seguex:
primerament vn misal ab nota del vs de Roma fort bell. Item vn pali de sendat negre ab frontal flocat
de seda de diuerses colors ab senyal del Espital e de Perestortes. Item vn drap de la color matexa a fer
la absolució dels morts; vna capa de cor de senyal matex; vna dalmatiga de diaque ab camisa et amit e
estola de senyal matex;... IIII. cortines uerdes et uermelles per star per les parets de la ecclesia ab
senyal del espital e de frare Arnau Guitart comenador del Masdéu; II. draps franceses per star dauant
laltar de sancta Maria a les festes: vn saltiri nou: IIII. libres de la uibria (Biblia?) en pergami; IIII.
misals; II. ligenders ferials; vn ligender storal; II. responses ferials et II. storials; II. santiris; vn
officier; III. procers; II. pistoles et vn euangelier; II. libres per fer professo; vn cami (?) per die de
morts. »
Estat de la casa del Masdéu: «Primerament ha en la cuyna III. olles de coure grans; item II. olles
de coure poches; vn ast de ferre gran; vn morter de pera e boix; vna perola e vna capsa; IIII. dotzenes
de scudelles de fust; vna dotzena de talladors de fust; II. talladors de fust grans;... vn bugat per portar
ayga; II. toalles de couent; II. toalles de companyes. Item ha en lo celler II. tints grans e dos uaxells
grans; II. perells de barrals; II. dotzenes de gerres. Item ha al forn vn torn per posar pa; vn tauler per
fer pa; vn peyrol; II. arques grans per tenir farina. Item ha al moli del oli vn payrol gran e vna bigua
ab tota sa sartia (?); X. bous arradors; vna forca de ferre; vna fanga e una axada; II. faus bosgrens (?);
X. forques de fust per lera. Item ha en la tor de la casa vna colgua e vna gran aigua per tener
encartaments; II. flasades; II. matalafs; vn mul; vna truya. Item ha el celler de Perpenya vna tina gran
e III. vexells; II. banchs. Item ha el celler del mas de la Garrigua II. tines; III. uexells e II. semales.
Item ha a Palau, primerament vna gran taula. Item ha al moli del oli vn gran peyrol e la bigua ab tota
sa saitia (sarcia?). Item son les terres ben laurades e be pensades (?) et tota la casa be endresada e de
perets e de trulls et deço que fa mester els molins be apperellats be molents e corrents et han tot ço
que mester han. Item el covent es be proueit et ben pagat los uestiaris et Ies soldades dels capellans et
de totes les companyes ben pagades. Item los pleyts son be menats et defeses per lo dret de la casa et
sauis et aduocats ben pagats et procuradors et tots altres pensionats de la dita casa. Item la sglesia es
ben seruida et enluminada de lanties et de candeles et de tortes et de tot ço que mester hi fa. Item son
los frares capellans so es saber frare Perpenya Fuster prior del Masdéu, fra G. Queralt (Giralt ?), fra
Johan Royre, fra Johan Uidal e en major testimoni de ueritat cascun frare dessus dit posen lur sagell.»
— (Arxiu del Gran Priorat ex armari 24, Decreta Priorum Cathalonie de anno 1377 ad 1379.)