Manresa, abril 2014 Exemplar nmero 16 Coordinaci Josep Xicota

Premi Regi7 de Comunicaci 2013 El reportatge

Text i fotografies, Josep Xicota

375 anys de monges Caputxines a la ciutat de Manresa

El 10 de desembre denguany far, ni ms ni menys, que 375 anys que un grup de cinc religioses de lorde de les Germanes Caputxines sortiren del monestir de Sta. Margarida la Reial de Barcelona cap a Manresa, per a complir la voluntat dngela Prat (Sor ngela Serafina), derigir un nou monestir a la ciutat.

Lelecci de lindret no fou pas decidit a latzar. Sor Serafina nasqu a Manresa, just on actualment hi trobem el monestir, al carrer Talamanca, i fou la fundadora de lorde de les Caputxines darreu de lEstat espanyol. Aix, les cinc religioses van ser les encarregades de posar la primera pedra del nou convent i complir d'aquesta manera el desig de la El claustre s l'element arquitectnic i artstic ms important del monestir fundadora de la congregaci, traspassada ja feia 30 de les Caputxines de Manresa, ats que est format per columnes i capitells anys, ats que mor a Barcelona el 1608. gtics provinents de lantic monestir cistercenc de Valldaura.

Sor ngela Margarida Prat, coneguda com a ngela Serafina i amb el nom popular de Mare Serafina, va nixer a Manresa el dia 26 d'octubre de 1543, a la coneguda com Casa del Trull, un moli doli, on es bast precisament el monestir. Les religioses vingudes de Barcelona compraren la casa i els terrenys a uns nebots de la Mare Serafina i visqueren inicialment en unes dependncies de l'hospital dels Infants Orfes, mentre es bastia la nova llar de lorde. Un any desprs, el 4 de desembre de 1639, les caputxines ja s'installaren a la nova casa. Amb tot, les obres de construcci del convent encara continuaren fins el 13 de gener de 1652, data en la que es don oficialment per acabat. El claustre, l'element arquitectnic i artstic ms important del convent, es va edificar amb columnes i capitells procedents de lantic monestir cistercenc de Valldaura (1). Fruit de les gestions del protector de la comunitat, el benemrit D. Joan de Peguera, fill de Llus de Peguera i cos de Pau Claris, sobtingu del Consell de la ciutat aquest important patrimoni. Acabades les obres de construcci de lesglsia, dedicada a Sant Carles Borromeo lArxiprest de la Seu, delegat del bisbe per aquella ocasi, va procedir a la seva benedicci. Aix no succe per fins l11 de gener de 1687.
Lactual esglsia dedicada a Sant Carles Borromeo.

ngela Margarida Prat Des de ben joveneta que lngela volia ser monja. El problema era que totes les congregacions religioses demanaven un dot a les possibles novcies, uns diners que ella no tenia. Tot indica que la seva marxa a Barcelona, on va fer de minyona fou amb la intenci daplegar els diners suficients per complir el seu desig. Malgrat aix, el pare i la madrastra la seva mare va morir quan ella tenia noms 14 anys- van influir perqu es cases el 1575, als trenta-dos anys, amb el mestre sastre Francesc Seraf. Aix va passar a dir-se Serafina ats el costum d'anomenar la dona amb el cognom de l'esps. El canonge Pere Dalmau descriu la vida matrimonial de l'ngela com una creu i turment continuat, ara en direm una crua experincia de violncia domstica. Seraf era faldiller i jugador, i maltractava fsicament i psquica la seva esposa (2). Talment la marxa de la llar familiar i el maridatge, fou un sortir del foc per caure a les brases.
Retrat dngela Serafina, de 1896, a la Galeria de Manresans Illustres de l'Ajuntament de Manresa.

Ja de nou a Manresa enviud el setembre de 1582 i va obrir un cosidor de costura de noies, a la casa d'Elionor de Peguera, al carrer de Sobrerroca.

Desprs de diverses vicissituds, el seu afany, la fundaci de l'orde, s'esdevingu el maig de 1599. El 7 d'abril de 1602, desprs de molts problemes de jurisdicci i dret cannic, ngela Serafina va professar com a clarissa caputxina i fou nomenada abadessa de la comunitat. Aix, el 12 d'agost de 1602, festa de santa Clara, va rebre les primeres novcies, en una cerimnia presidida pel bisbe Alfons Coloma. Entre elles hi havia la que seria la seva principal collaboradora, Maria ngela Astorc. Lexperincia viscuda en no poder fer-se religiosa per lentrebanc del dot, segur que va ser determinant perqu en les regles de la nova orde de les Caputxines a Espanya no shi contempls aquest requisit. Daltra banda cal destacar que la Mare Serafina s lnica dona que t un retrat penjat a la Galeria de Manresans Illustres de l'Ajuntament de Manresa. Una mostra ms de la gran petja que va deixar a la ciutat. Ora et labora Aquesta regla benedictina s perfectament aplicable a lestil de vida de les monges caputxines de Manresa. Com vam comentar amb la nostra guia, la germana Pilar Lumbreras, tot bromejant: qui no treballa no menja! (3). I s que del monestir en surten cada dia entre 20.000 i 25.000 hsties, -pel que sn necessaris 100 quilos de farina- i que sn repartides i venudes a tot Catalunya, Valncia o Madrid, a banda tamb de en botigues especialitzades, bsicament cereries. Lactual mquina, que veiem a la nostra dreta, fou adquirida lany 1988 i permet la fabricaci del pa eucarstic de manera totalment automtica, aix com ms dacord amb les normes litrgiques del Concili Vatic II (un pa ms gruixut). La producci dhsties genera retalls que han tastat un munt de generacions de manresans. s costum que, sobretot la mainada i alguns avis, sapropin al monestir a demanar-los.
Lactual mquina de fabricar el pa eucarstic.

375 anys dhistria Den lany 1638 fins ara han passat moltes coses: bones, no tan bones, dolentes i molt dolentes. Les guerres, per, han estat sens dubte els apats ms difcils de pair. La fundaci La Mare Serafina comen les gestions per a la fundaci del convent el febrer de 1608, per el projecte no es va poder fer realitat fins al cap de trenta anys de la seva mort. Desprs de molts ajornaments i entrebancs el reverend Francesc dAssis Salvany finan lobra del monestir i gestion la vinguda de les cinc religioses. Fou, segons la consignaci feta per ell mateix davant Pedres de la primitiva esglsia, destruida el 30 de juliol de 1909 durant els fets de la Setmana Trgica. El monestir fou incendiat i qued molt malms dels Magnfics Senyors Consellers de la ciutat de per laccci del foc. La comunitat es va veure obligada a abandonar-lo i Manresa, per un valor de tres mil lliures, en moneda cercar refugi en diverses cases particulars. de Barcelona". De la Guerra del francs a la Setmana Trgica Durant lany 1808, a causa de les incursions franceses, les religioses hagueren dabandonar el monestir diverses vegades. En aquestes obligades fugides destaquen les que feren a la cerca de refugi segur cap a Fonollosa, Castellfollit o Viver i Serrateix, a la comarca del Bergued. Posteriorment algunes arribaren fins a Solsona. En motiu de la Revoluci de setembre de 1868, les monges foren de nou obligades a marxar, allotjant-se al conventcollegi de lEnsenyana, on quedaren precriament installades. Els ciutadans de Manresa recolliren 1.500 signatures, per demanar al Govern Central de Madrid el retorn de les caputxines al seu propi monestir; fet que finalment saconsegu el 5 de juliol de 1872. 29 de juliol de 1909 Com a conseqncia dels esdeveniments de lanomenada Setmana Trgica, a Barcelona, Manresa tamb pass dies dextraordinria inquietud fins que es desbordaren els esdeveniments i esclat la turbulncia. Lesglsia i part del monestir de les caputxines foren incendiats i quedaren molt malmesos. La comunitat es va veure obligada a abandonar la clausura i a cercar refugi en diverses cases particulars. El 15 de novembre de 1909 va comenar la reconstrucci del monestir, que qued novament habitable el 15 de juliol de 1911. La Guerra civil, 1936 1939 El dia 22 de juliol de 1936, davant les contnues amenaces i intents dassaltar el monestir per part dun grup de revolucionaris, les religioses sortiren definitivament i es dispersaren per cases de familiars i amics que els oferiren acolliment. Davant el projecte de construir el mercat municipal en el solar del monestir i esglsia, lun i laltra van ser totalment enrunats. Tamb es desmunt de nou el claustre, loctubre del mateix any, i la gran majoria dels capitells, no tots, foren recollits i conservats per Llus Rubiralta i Garriga. Alguns no retornaren al monestir i daltres es perderen definitivament entre la runa.

Mural commemoratiu que sinstall a la porteria del monestir, en motiu de la celebraci dels 350 anys, obra del manres Gabriel Garriga i Mir.

Restauraci i continutat Acabada la guerra i aplegades de nou les religioses, emprengueren la tasca de reconstrucci del monestir i lesglsia, en unes condicions ben precries. No manc, per, lajut desinteressat dels manresans que, una vegada ms, feren palesa lestimaci que professaven envers les filles de la seva illustre compatrcia, la Mare Serafina. A ms de les penalitats i esforos que supos la reconstrucci, les germanes van haver de lluitar tamb contra tots els entrebancs i dificultats que els hi van posar tant les autoritats municipals com les eclesistiques, les quals seguien considerant que el nou monestir shavia dedificar en un altre lloc de la ciutat i deixar progressar el projecte de fer-hi, en el seu solar, el mercat projectat. La resistncia de la comunitat a abandonar el lloc on shavia edificat la casa pairal de la fundadora, la Mare Serafina, va aconseguir finalment el seu objectiu. El 4 de setembre de 1944 van rebre lautoritzaci per a continuar la reedificaci del monestir. Si ms no, de manera simblica, la inauguraci i benedicci de la nova esglsia, el 8 de setembre de 1966, donaren per acabada la llarga i feixuga tasca de recuperaci del monestir. Lencarregat de beneir lesglsia dedicada des dels seus inicis a Sant Carles Borromeu- va ser el pare caputx i Bisbe de Colofon, fra Maties Sol Farell, en una missa concelebrada en la que hi participaren tamb fra Sebasti M. Sonet i daltres sacerdots familiars de les religioses. El claustre del monestir (1) Com ja hem dit, el claustre, desmuntat i refet almenys dues vegades amb els capitells procedents de lantic monestir de Valldaura, s l'element arquitectnic i artstic ms important del convent de les Caputxines de Manresa. La darrera reconstrucci, entre 1954 i 1972, es va fer amb els capitells recuperats desprs de la destrucci absoluta del monestir, lany 1936, alhora que es substituren els desapareguts per cpies fidels dels conservats. Actualment el claustre est format per 27 capitells dels quals noms 20 sn originals. Petit retall dhistria del monestir de Valldaura Lorigen del monestir de Valldaura el trobem en una comunitat benedictina femenina que shauria establert en aquest indret cap el 1006 i que tenia cert lligam amb el proper monestir de benedictins de Sant Pere de la Portella. En els vincles hi trobareu una informaci histrica ms mplia i acurada. Tot indica que ni la primera congregaci cistercenca de monges, ni la segona masculina van aconseguir els suficients mitjans de vida a Manresa com per a continuar la seva vida monstica. El que si sabem del cert s que la primera comunitat de monges, que vivia al Bergued prop dOlvan, es trasllad a Manresa, el 1398, seguint el suggeriment del bisbe de Vic, qui creia que lallunyat indret on vivien era molt perills davant el bandolerisme de lpoca.
Els capitells 2-C, 4-C, 2-D, 3-D, 4-D, 5-D i 6-D sn cpies d'alguns d'aquests originals. El tpic torn, que inicialment servia per evitar el contacte visual entre les monges i els visitants.

Motius i ornamentaci dels 20 capitells originals 1A: Cimaci: Estilitzaci

vegetal. Capitell: Dues santes mrtirs. Base: Sense decoraci.

2A: Cimaci: Estilitzaci

vegetal. Capitell: Quatre personatges, monjos i monges. Base: Decoraci vegetal.

3A: Cimaci: Decoraci

vegetal amb mscares als angles. Capitell: ssers fantstics, mig aus mig humans. Base: Decoraci vegetal.

4A: Cimaci: Rosetes i fulles.

Capitell: Quatre ssers fantstics hbrids. Base: Sense decoraci.

5A: Cimaci: Mscares amb

unes orelles molt desenvolupades. Capitell: Quatre fulles d'heura. Base: Decoraci geomtrica semblant a una roda d'engranatge.

6A: Cimaci: Entrellaaments

vegetals, fulles i fruits. Capitell: El pecat original, Adam i Eva. En l'altre extrem, la figura de Du. Base: Rodes florals.

7A: Cimaci: Decoraci

vegetal amb mscares als angles. Capitell: Escena d'una purga. Base: Sense decoraci.

1B:

Cimaci: Estilitzaci vegetal. Capitell: Monjo i dimoni. Base: Sense decoraci.

2B:

Cimaci: Fulles d'heura i mscares als angles. Capitell: Dos monjos i dos ssers demonacs. Base: Decoraci geomtrica i floral.

3B:

Cimaci: Decoraci vegetal amb mscares als angles. Capitell: Decoraci vegetal en forma d'espiga, acabada en forma de flor. Base: Sense decoraci. Cimaci: Estilitzaci vegetal. Capitell: Dos monjos. Base: Sense decoraci.

4B:

Cimaci: fulles d'heura entrellaades amb caps monstruosos als angles. Capitell: Arcs trilobulats sostinguts per atlants. Base: Sense decoraci.

5B:

Cimaci: fulles, flors i fruits d'agl. Capitell: Fulles de decoraci espinosa. Base: Sense decoraci.

6B:

Cimaci: Rosetes i entrellaaments. Capitell: Fulles escarolades, possible derivaci de l'acant. Base: Sense decoraci. Cimaci: Decoraci vegetal i mscares als angles. Capitell: Quatre fulles semblants a les de plataner. Base: Sense decoraci.

7B:

1C:

Cimaci: Decoraci vegetal i mscares als angles. Capitell: Un monjo i un dimoni. Base: Sense decoraci.

3C:

Cimaci: Estilitzaci vegetal. Capitell: Dos monjos i dos ssers monstruosos. Base: Sense decoraci.

5C:

6C:

Cimaci: Estilitzaci vegetal. Capitell: Dos monjos. Base: Sense decoraci.

1D: Cimaci: estilitzaci

vegetal. Capitell: Dos personatges religiosos. Base: Sense decoraci.

7D: Cimaci: Decoraci

vegetal i mscares als angles. Capitell: Un religis i un dimoni. Base: Sense decoraci.

Donaci de terrenys a la Fundaci Sociosanitria Ja fa un parell danys que les monges caputxines es van plantejar la donaci del monestir a la Fundaci Sociosanitria de Manresa (FSSM), davant lenvelliment de la comunitat i un futur dominat per la manca de vocacions religioses. A ms el seu desig s que la finca (4) tingui un dest social i shi faci una obra pel b de la ciutat, aix com per a la gent ms necessitada. Aquesta cessi, que sest concretant aquests dies, no afectar la comunitat ats que les religioses seguiran gaudint dels seus espais i de la vida de pregria i de servei a lEsglsia i a la comunitat.
El gran hort del monestir de les monges Caputxines.

Afegitons o curiositats
Amb 375 anys ha plogut fora i el catal, com tots els idiomes, ha sofert una gran evoluci . Per, com ens va explicar la germana Pilar Lumbreras, el catal s avui per avui i des de fa un munt danys, lidioma oficial de la comunitat. Un fet constatat per nosaltres quan la mare abadessa, Teresa Caballero, ens va rectificar en dir-nos: no, no es preocupi, en catal si us plau. La germana Pilar tamb ens va explicar que unes monges africanes, que estaven de pas, van sortir de Manresa sabent, o si ms no entenent el catal! La Mare Serafina va viure un temps al carrer del Born on sembla que tingu algun xtasi. La placa que recorda aquest fet es troba ara al claustre del monestir. En ella shi pot llegir: La manresana V.M. Angela
Serafina fundadora de las Caputxinas a Espanya visque en esta casa del magnific Maurici Pons, notari y conseller de Manresa en 1608. Y en una partida de ella tingue los primers extasis vers lo any 1585. En recort del III centenari de sa mort. Any 1908.

El 1615 s'intent beatificar-la, per el decret del papa Urb VIII de 1625, segons el qual no es podia iniciar una causa de beatificaci fins que no passessin 50 anys de la mort del servent de Du, ho va aturar. El 1901 es reinici el procs dioces, que va acabar el 1902. La traducci dels nombrosos materials a l'itali va ser molt lenta, i la desaparici de documents originals en la Setmana Trgica va tornar a aturar el procs. No es va presentar a Roma fins al 1933, i actualment la causa est arxivada. En una ocasi un foraster va aconseguir passar a laltra costat a travs del torn. Tenia que ser de mida molt petita alhora que molt flexible. Per sort tot va quedar noms en un ensurt. Ara sha substitut una de les portes daquest torn per un vidre, alhora que shi ha incorporat un pestell per la part de dins que limmobilitza. Veures a travs dell el fa molt ms segur ara que no pas abans. (2) ngela Margarida Prat (Wiquipdia). Full dioces Solsona-Vic, 21 de setembre de 2008. (3) * A banda de la fabricaci del pa eucarstic, fins fa pocs anys les germanes tamb fabricaven imatges de diferents mides de la Moreneta per abastir la botiga de records de Montserrat. La disminuci del nombre de religioses ha obligat a laband daquesta tasca. * Les germanes caputxines han de viure del propi treball, sense rendes ni dots. Sta. Clara en la Regla parla de la grcia de treballar; per aix, des del primer dia, la comunitat sha desforar en guanyar el seu sosteniment. (4) El monestir t 4.500 metres quadrats, 1.800 dels quals construts, entre els carrers Talamanca, dena i Arbons.

Editorial Tant si coneixem com si no lexistncia del convent de les Caputxines de Manresa, el ms segur s que quan passem pel carrer de Talamanca ni ens adonarem de la seva existncia. Si al rovell de lou de la ciutat hi ha un lloc on shi respiri quietud i tranquillitat, sens dubte s aquest. En canvi, com heu pogut veure al reportatge, a dins dels seus murs lactivitat s ben palesa. Ja ho hem dit abans: ora et labora i no badis! Daltra banda en aquest exemplar ens plau donar la benvinguda a dos nous collaboradors: en Enric Sarradell, que ve amb la seva columna, Sense nim de molestar, i al ninotaire Galdric Sala, que ens aporta Un altre cop d'ull. Finalment, encara que sigui noms de passada, cal fer esment de ladhesi de Manresa a cop dull al collectiu organitzat en defensa del Teatre Conservatori, una campanya que sortir al carrer de manera oficial el dia de Sant Jordi. En el proper nmero en parlarem amb ms detall alhora que adjuntarem a la revista de maig, lexemplar del passat mes doctubre amb el reportatge titulat: Salvem el Teatre Conservatori!.

Sense nim de molestar

Enric Sarradell Malgrat ser plenament conscient que tots nosaltres dipositem els comentaris que creiem ms adients a la pgina Fotografies antigues de Manresa i, per suposat, amb tota la bona fe del mn, sovint caiem en un romanticisme caduc. Crec que ja comena a ser un costum gaireb malalts repetir, una i altra vegada, que Manresa era una ciutat ms maca abans que ara. Rotundament no!!! Manresa no era pas mes maca abans que ara. Senzillament nosaltres rem ms joves i, en alguns casos ni tan sols havem nascut! Duna o altra manera els ulls de la nostlgia fan veure les coses del color de lenyorana dun temps que ja no tornar. A vegades la memria es un xic juganera i com si duna dona es tractes, treu la caixa de colors i acaba maquillant las velles fotografies del passat amb els tons de lalegre joventut. s cert que shan fet grans nyaps, alguns irreparables, i ms que sen faran! Daix no us en cpiga cap dubte. La Reforma, entre altres, ns un trist exemple. Per no ens enganyem! Els que tenim una certa edat, o millor dit No som de la primera volada, sabem, que la nostra Manresa, era una ciutat gris, bruta i deixada, de cases i faanes velles que no antigues, en certa manera incomunicada potser aix no ha canviat massa, malauradament-, i pitjor urbanitzada, que volia ser ciutat... I noms era un poble gran. Potser, en el fons, aquest s encara avui el seu gran encant. Que Manresa es millorable? Sens dubte i molt. Per aix est a les nostres mans, i no val fer trampa criticant-ho tot, i responsabilitzar noms a lajuntament de torn. Manresa mereix un respecte, s la meva ciutat, la vostra ciutat, i ens lestimem. Perqu en el fons s un xic com nosaltres.

Un altre cop d'ull

Galdric Sala

Taulell dactivitats
Programaci del Cine Club Manresa
Dj. 3 LLOGA UNA FAMLIA, S.A.

Del 2 al 23 de mar de 2014

Dg. 6 LA VIDA DE ADLE

DIRECCI I GUI: Kaspar Astrup Schrder Auditori Plana de lOm 20:00h. / Entrada gratuta
Dg. 13 DE TAL PADRE, TAL HIJO

DIRECCI: Abdellatif Kechiche Auditori Plana de lOm 18:30h. / 5

Dg. 27 PARASO: ESPERANZA

DIRECCI i GUI: Hirokazu Kore-eda Teatre Conservatori 18:30h. / 5

Clicant al ttol de la pellcula (en negreta) en veureu la sinopsi.

DIRECCI: Ulrich Seidl Teatre Conservatori 18:30h. / 5

CLUB DE LITERATURA INFANTIL I JUVENIL: Biblioteca del Casino de Manresa Calendari 2013-2014 Fa ms de deu anys que a la Biblioteca del Casino, hi ha un Club de lectura de literatura infantil adreat als adults (pares, mestres, bibliotecaris) Es reuneix el segon dimarts de cada mes a partir d1/4 de 7 de la tarda. El calendari daquest curs s el segent: 8 dabril 15 de maig. Hi ha novetats! 10 de juny

Els museus de Manresa

Museu Comarcal Via de Sant Ignasi, 36-40 93 874 11 55 Divendres i dissabte: de 10 a 14 h. I de 17 a 20 h. Diumenges i festes : de 10 a 14 h. Entrada general: 3 Gratuta: jubilats, menors de 16 anys i el primer diumenge de cada mes per a tothom. Museu de Geologia Av. Bases de Manresa, 61-73 93 877 72 41 Diumenge de 10 a 13 h. Altres dies visites concertades Entrada gratuta. Museu de la Tcnica Crta. De Santpedor, 55 93 877 22 31 De dimarts a diumenge: de 10 a 14 h. Entrada general: 3 Reduda: 1,5 per a jubilats, estudiants i nens de 12 a 16 anys. Gratuta: menors de 12 anys, docents i Club Sper 3.