You are on page 1of 40

Libro de las Quentas

de la Fábrica de la Torre
de la Villa de Calazeyte

Introducció i transcripció de

Mercè Gimeno Giner


Ricard Solana Valls

Calaceit
2010
Edita: Ajuntament de Calaceit
Col·labora: Caja Rural de Teruel
Imprès a Calaceit per Gràfiques del Matarranya
Dipòsit Legal T-1.966-2010
S C
eguint la tasca de recuperació de docu- ontinuando con el trabajo de recuperación
ments de l’arxiu municipal, us presentem de documentos del archivo municipal, os
el número 5 de la col·lecció Calaceit Do- presentamos el número 5 de la colección
cumental, enguany dedicat als documents refe- Calaceit Documental, este año dedicado a los docu-
rents a la construcció de la torre de l’església. mentos sobre la construcción de la torre de la iglesia.

El 2 d’octubre de 1695, es va col·locar El 2 de octubre de 1695, fue colocada la


la primera pedra de l’església de Calaceit i, el primera piedra en la iglesia de Calaceite y, el 3
3 d’agost de 1710, el temple va ser consagrat. de agosto de 1710, el templo fue consagrado.
Després d’això, ha estat reconstruïda i remode- Después ha sido reconstruida y remodelada en
lada en diferents ocasions, l’última recentment. diferentes ocasiones, la última recientemente.
El 1723, es van acabar les pintures que de- En 1723, se terminaron las pinturas que de-
coravan els laterals i el retaule, obra de l’italià coraban los laterales y el retablo, obra del italiano
Miguel Pimpinela. El 1725, Francisco Turull Miguel Pimpinela. En 1725, Francisco Turull
acabava amb la construcció de l’orgue i, el 1744, acabó la construcción del órgano y, en 1744, se
es van fer el blindatges de les tres portes. Però la hicieron los blindajes de las tres puertas. Pero la
torre va continuar inacabada. torre continuó inacabada.

Mercè Gimeno i Ricard Solana han digita- Mercè Gimeno y Ricard Solana han digi-
litzat, trascrit i interpretat els quaderns de des- talizado, trascrito e interpretado los cuadernos
peses de la construcció de la torre de l’església i de los gastos de construcción de la torre de la
han recopilat i digitalitzat tota la documentació iglesia y han recopilado y digitalizado toda la
que sobre la construcció de la nostra Església documentación que sobre la construcción de
Parroquial es conserva a l’arxiu municipal. Grà- nuestra Iglesia Parroquial se conserva en el ar-
cies a tots dos per la seua feina i per la seua de- chivo municipal. Gracias a los dos por su trabajo
dicació entusiasta a l’estudi de la història de la y su dedicación entusiasta al estudio de la histo-
nostra vila. ria de nuestra villa.

En nom de l’Ajuntament de Calaceit espe- En nombre del Ayuntamiento de Calaceite


rem que trobeu interessant la lectura d’aquest esperamos que encontréis interesante la lectura
treball i desitgem seguir contribuint, de mica en de este trabajo y deseamos poder seguir contri-
mica, al coneixement de la història del nostre buyendo, poco a poco, al conocimiento de la his-
poble a través dels documents que es conserven toria de nuestro pueblo a través de los documen-
en l’arxiu municipal. tos que se conservan en el archivo municipal.

Isabel Calaf, regidora de cultura Isabel Calaf, concejal de cultura

3
Alçat del projecte de la torre de l’Església que
segurament acompanyava la Capitulació de la fàbrica
de la torre de l’església parroquial de Calaceit de l’any
1729.
El document original s’ha extraviat en els darrers
quinze anys. La digitalització s’ha fet a partir del
microfilm que es conserva a l’Arxiu Històric de Teruel:
Rotlle 219. Fot 244-248.
La Torre de l’Església de Calaceit

La primitiva església cristiana de Calaceit, sota l’advocació de Sant Pere i Sant Miquel, estava
situada als peus de la muntanya del Castell (probablement propera a l’actual carrer de Sant Pere).
Segons explica Santiago Vidiella,1 la notícia més antiga d’aquest temple la trobem en un testament del
1340 i també, per un testament, sabem que l’església de Sant Pere estava ja totalment assolada l’any
1786.
És probable que algunes de les pedres d’aquest primer temple foren utilitzades en la posterior
església de Santa Maria, emplaçada en el solar de l’actual i construïda a mitjans de segle XIII. En un
pergamí del 1307 en trobem la primera referència “església de sancta maria” i, en un del 1351, com
a “santa maria del pla”. Possiblement era més menuda que l’actual i va ser malmesa durant la guerra
catalana dels Segadors l’any 1640. Per tot això, es va pensar a engrandir-la.
El Consell Municipal va decidir, el 4 de setembre del 1694, emprendre’n l’obra que va ser adjudicada
al calaceità mestre d’obres Miquel Aguas, el qual havia de fer més gran el temple, però conservant part
de les parets de l’església vella. Una inscripció que encara es conserva dóna testimoni de la col·locació
de la primera pedra del nou temple per part del Bisbe de Tortosa, fra Severo Tomàs Auther, l’any
1695.
Santiago Vidiella relata en el seu llibre les nombroses dificultats i baralles que es van produir
durant la construcció de l’església barroca actual. Molt prompte van sorgir greus discrepàncies entre
el mestre d’obres Miguel Aguas i els seus fills i els jurats de la Vila, per la qual cosa el contracte de
construcció no es va poder firmar fins al 6 de gener del 1697. Aquest primer contracte obligava a
acabar l’obra en 9 anys, però van seguir les desavinences entre la Vila i els constructors, les quals van
acabar amb una demanda davant del Justícia per part dels Aguas. Tot això va provocar que part del
poble els fes costat i part n’estigués en contra. Finalment es va desfer el tracte i la Vila va buscar un nou
constructor. Aquest va ser el francès Jusepe Xambó, que es trobava treballant en l’església d’Arnes, amb
el qual es va signar un nou contracte el 8 de setembre del 1698. El nou mestre no va ser, però, molt ben
acceptat per part dels calaceitans partidaris dels “Aguas”. Per incitació d’un dels fills del mestre Aguas,
es van escriure i enganxar per tot el poble uns pasquins anònims injuriant el mestre Xambó. Tot i que
els jurats de la Vila van amonestar Jeroni Aguas, el mestre Xambó només treballarà en la construcció
de l’església durant un any i mig, perquè, segons diu Vidiella, “ganaba crecidos salarios y trabajaba
poco, aunque lo hacía bien”.
En acabat, es va fer càrrec de les obres el mestre basc Francisco de Ibargüens, fins al 1706 en què,
a causa de la Guerra de Successió, es van haver de tornar a interrompre. Sabem que Ibargüens havia
acabat la frontera principal de l’edifici, havia tancat les voltes i havia aixecat les cúpules de l’interior i
que amb ell hi havien treballat dos picapedrers de gran habilitat: Martín de Berga i Francisco Beinaran,

1 Vidiella y Jasá, Santiago. Recitaciones de la historia política y eclesiástica de Calaceite. Calaceit, 1996. Per a elaborar
aquesta introducció sobre el temple parroquial hem consultat bàsicament el capítol III, Historia eclesiástica, p. 341-
363.

5
al quals devem segurament la fatxada barroca de l’edifici. En aquest moment el temple estava gairebé
acabat.
El 1707 es van reprendre, novament, les obres amb el mestre Vicent Mascarós al capdavant, qui es
va encarregar de l’ornamentació de l’interior.
Després d’altres ajornaments, com a conseqüència de la guerra, el 3 d’agost del 1710 es va poder
consagrar l’església i s’hi va traslladar el Sagrari que havia estat catorze o quinze anys a Sant Roc. No
s’hi van poder celebrar grans festes, ens diu Vidiella, per la pobresa de la vila, com a conseqüència de
la guerra.
Durant molts anys més, però, encara s’hi va treballar. Es va decorar el retaule de la Concepció
(1723), s’hi va construir l’orgue (obra de Francisco Turull de Queretes) el 1725 i es van posar els claus
a les portes (1744).

La construcció de la Torre

La construcció de la torre campanar s’havia deixat fins que estigués acabada l’església. El constructor
Joseph Dolz, del Mas de les Mates, es va comprometre a fer-la en tres anys, des del 24 de juny del
1729 fins al mateix dia del 1732, però no s’hi devia fer gran cosa, ja que el 1752 els jurats de la Vila van
anunciar una nova resolució de “fer la torre” i, segons Vidiella, van posar cartells anunciant-ho fins i tot
a Pamplona, buscant mestre d’obres i picapedrers per fer-la “toda de cantería, labrada con primor”.
El 18 d’octubre del 1752 se’n van adjudicar les obres al constructor d’Albalate del Arzobispo,
Joseph Gascón, les quals van començar el dia 17 de maig del 1753 amb una cerimònia solemne, en
la qual el capítol parroquial i moltes persones es van reunir de matí al peu de la torre per cantar-hi la
Salve. Cinc ancians van posar-hi la primera pedra: Mateu Sunyer, de 82 anys; Pere Claramunt, de 81;
Joseph Grañena, de 76; Miquel Joan Vidal, de 76 i Jeroni Claramunt, de 70. Una cerimònia semblant
es va repetir a la tarda, però amb altres hòmens entre els quals hi havia els més vells del poble: Tomàs
Abàs, de 90 anys; Mateu Barceló, de 90; Miquel Botiller, de 82; Gabriel Monreal, de 79; Maties Insa,
de 75 i Francisco Sancho, de 85.
Fra Atanasio Aznar d’Alcanyís, ja n’havia dibuixat dos plantes i els perfils del campanar, quan
Gascón va fer dissenys nous, un dels quals va ser el triat per l’Ajuntament. Al primer cos, que ja estava
aixecat i que tenia una decoració sòbria, se n’hi havien de superposar uns altres dos i un coronament
ornamental. La torre va quedar finalment inacabada. Els últims treballs que s’hi van fer van concloure
el 1756, només s’hi va afegir un cos, que es pensava provisional, per a albergar les campanes.

Contracte i capitulació de l’obra de la Torre

L’any 1729, la Vila, representada pel seu alcalde Francisco Vidiella i els regidors Juan Garcia i
Matías Monreal, va signar la capitulació de l’obra de la torre. El contracte consta de 15 capítols i uns
aclariments finals.
L’obra es va adjudicar al mestre picapedrer Joseph Dolz i els seus fills, per la quantitat de 1.650
lliures valencianes, que haurien de cobrar, la meitat, en diners i, l’altra meitat, en fruits (blat, oli, vi...).
A més l’Ajuntament havia d’assumir les despeses del trasllat de tota la família del picapedrer, i havia
de donar-li casa durant els tres anys que estava previst que durés l’obra.
En el contracte, la Vila es feia càrrec del transport de la pedra tallada des de la pedrera fins a
la plaça de Sant Roc, actual plaça Nova. També donava dret a utilitzar la pedra d’una antiga torre
assolada, probablement a la Torreta, amb la condició que el contractant l’acabés de desmuntar.
A més a més, l’Ajuntament havia de proporcionar les altres coses necessàries per a la construcció
del campanar: calç, arena, aigua, fustes i taulons per a fer les embastides, cordes, torn i corrioles. I,
finalment, les planxes de plom i la creu que havia de coronar la torre.

6
Del contracte, també podem deduir que en aquell moment ja estava construït el primer cos adossat
a l’església i que s’haurien de construir dos cossos més i el cos final de les campanes, i que ja estava feta
la base del segon cos, que caldria desmuntar per adaptar-la al projecte nou.
En el punt 12, s’especifica que s’hauria d’augmentar l’alçada de tots els cossos, respecte al que estava
previst en els plànols, i que el contractant tindria llibertat per a fer aquells canvis que ell considerés
importants per a la “fortaleza y hermosura de dicha obra”, però que això mai podria encarir el preu
contractat. Només en el cas que hi hagués algun problema com a conseqüència d’alguna deficiència de
l’obra vella, la Vila es faria càrrec dels perjudicis ocasionats.
La Vila també es reservava el dret de revisar que tot es fes segons les capitulacions i, en cas contrari,
ho haurien de desfer i tornar-ho a fer a costes del contractant. Tots els materials cedits s’haurien de
retornar, inclosos la planta i el perfil de l’obra que es quedarien com a propietat de la Vila, si bé el
mestre d’obres en podria fer una còpia per al seu ús particular.
Sembla que, tot i haver-se signat el contracte, aquest no es va fer efectiu, no sabem per quin
motiu, ja que hi ha un nou document, del desembre del 1730, en què el mestre d’obres Joseph Gascón
accepta les condicions expressades en un altre contracte fet anteriorment amb Miguel de Aguas i es
compromet a realitzar l’obra per 2.300 lliures valencianes.

El “Libro de las Quentas de la Fábrica de la Torre de la Villa de Calazeyte”

El document que transcrivim i analitzem a continuació consta de tres quadernets, cada un


corresponent a un any, del 1753 al 1755 i recull la relació d’ingressos i despeses ocasionats per la
construcció de la torre de l’Església de Calaceit. La redacció del document sembla posterior als anys a
què correspon, ja que el paper timbrat sobre el qual es conserva porta data de 1755 i 1756, i això ens
fa pensar que aquests quaderns es van elaborar definitivament un cop donada per acabada l’obra l’any
1756.
En el “Libro de las Quentas de la Fábrica de la Torre” apareixen els noms de les persones
responsables de l’administració, delegades per la Vila, la qual es fa càrrec de totes les despeses. No
hi trobem referències de cap contribució econòmica per part del Bisbat de Tortosa, responsable del
capítol eclesiàstic de Calaceit.
Com a administradors de l’obra, hi consten Francisco Roch, el 1753; Felipe Puchol, el 1754; i
Juaquín Abàs i Joseph Suñer, el 1755.
En el quadernet del 1753 hi ha consignada l’aportació de 860 lliures jaqueses per part de Calixto
Viver com a “Mayordomo de propios”, és a dir, com a tresorer de Casa la Vila, i el signen Gerónimo
Garcia i Jaime Vidal com a comptadors nomenats per l’Ajuntament per fiscalitzar els comptes anuals.
L’any 1754 els comptes estan fiscalitzats per Miguel Garcia i Joseph Grañena i, en el quadernet
corresponent al 1755, els encarregats de la supervisió municipal són Gerónimo Garcia y Francisco
Roch.
En el detall de les despeses, hi ha la relació de totes les persones que hi van treballar, juntament
amb la seua categoria professional i el sou que rebien. La moneda utilitzada és la lliura jaquesa, en
substitució de la lliura valenciana que s’havia usat fins a principis del segle XVIII. La lliura jaquesa es
dividia en sous i diners, però només a efectes comptables, ja que l’única moneda corrent eren els diners.
Una lliura equivalia a 20 sous i 1 sou a 12 diners.
El mestre d’obres rebia cada any una part del que s’havia establert en el contracte, mentre que la
resta de treballadors cobraven per jornals treballats. Hi havia tres categories: els oficials picapedrers,
que cobraven entre 6 i 7 sous per jornal; els peons, que cobraven 4 sous diaris i els aprenents, que
cobraven entre 3 i 4 sous. Aquest sous no es cobraven sempre íntegrament en moneda. En alguns
casos es rebia la meitat en moneda i l’altra meitat en espècies –generalment blat–, mentre que en altres
ocasions la meitat del sou es descomptava del que ells mateixos devien a la Vila. Això en el document
s’indica com “pagado por metad” i s’avisa que “a todos los peones que han trabajado por metad se les

7
han difalcado sus respectivas cantidades en sus deudas que deven a la Villa”.
Hi trobem també el que es pagava per diversos materials com el guix, la calç, les feines dels fusters
i ferrers, pels animals de càrrega i els carros de transport, etc.
Finalment figura com a mestre d’obres Joseph Gascón2, que l’any 1730 s’havia compromès a la
realització de l’obra per 2.300 lliures valencianes.
En els tres anys que va durar la fàbrica de la torre de l’església, la Vila hi va invertir 1.431 lliures,
13 sous i 4 diners en efectiu, més una quantitat lleugerament inferior en contribucions en espècie.
L’any 1753 s’hi va fer la inversió més important, 860 lliures; l’any 1754 les obres van tenir un cost de
457 lliures que van ser aportades per Joseph i Joaquín Abás, als quals la Vila sabem que va retornar
part dels diners el 1756; però els quedà a deure més de 174 lliures, que no consta que els les retornés.
El darrer any de l’obra, el 1756, la Vila va fer dos aportacions que, en total, sumen 114 lliures, 13 sous
i 4 diners.
Com veiem cada any les aportacions eren més petites i finalment es va haver de deixar l’obra
inacabada.

Relació dels treballadors


Indiquem entre parèntesi els anys en què cada un va treballar en la construcció de la torre

Mestre d’obres: Joseph Gascón (1753-1755).


Oficials picapedrers: Manuel Ximeno (1753-1755), Joseph Ximeno –fill de Manuel Ximeno–
(1753-1755), Domingo Jaqués (1753-1755), Miguel Juan Antolí (1753-1755), Miguel Juan Boria
(1753), Francisco Fabón –de Vall-de-roures– (1753, 1754), Joseph Vallés –de Bellmunt– (1753),
Antonio Gascón –d’Alcanyís– (1753), Jorge Lloberia –d’Arenys de Lledó– (1753, 1754), Domingo
Villoro –de la Freixneda– (1753), Jaime Ximeno (1753), Domingo Lluís (1754), Miguel Mayoral
(1754, 1755), Domingo Zapater (1754), Joseph Regla (1755), fill de Domingo Jaqués (1755).
Aprenents: Domingo Jaqués –fill de Domingo Jaqués– (1753, 1754), Joseph Ximeno –pubill de
Joseph Gimeno– (1753-1755) i Francisco Jaqués (1755).
Peons: Gaspar Barbosa (1753, 1754), Francisco Cotura (1753, 1754), Jaime Gascó (1753, 1754),
Juan Micolau –amb una mula– (1753, 1754), Jaime Fontcuberta (1753), Joseph Pitarc (1753, 1754),
fill de Joseph Pitarc (1753, 1754), Tomás Guarc –amb una mula– (1753), Pedro Zapater (1753),
un peó a compte de la Viuda de Joseph Coll (1753), Estevan Antolí (1753), Felipe Serrano (1753),
Dionisio Gombau (1753-1755), Bernardo Llopis (1753), Luis Perostes (1753), Joseph Boria –fill de
Joseph– (1753), Joseph Valls –fill d’Alejandro– (1753, 1755), Joseph Estevan –de Bellmunt– (1753),
Baltasar Bausilii (1754), Pedro Ripoll (1754), Felis Martines (1754), Carlos Bala (1754, 1755), Felipe
Moret (1754, 1755), Miguel Juan Cotura (1754), Rafael Micolau (1754, 1755), Juan Torner (1754),
Antonio Boria (1754, 1755), Joseph Vallès (1754), Marcelino Valls (1754), Joseph Ver (1754), Pedro
Gombau (1754), Francisco Pallarès (1754), Francisco Suñer de Blas –amb el carro– (1754), Gerónimo
Perostes (1754), un home de Fórnols (1754), Joseph Pitarc (1754), Pedro Alloza (1755), Joseph Boria
–major– (1755), Roque Pol (1755), Joseph Zapater –fill de Pedro– (1755), Bruno Zapater (1755),
Agustín Gironès (1755), Gaspar Valls (1755), Francisco LaRosa (1755) i Francisco Lahosa (1755).
Ferrer: Valero Aranda (1753-1755).
Fuster: Juan Francisco David (1754, 1755).
Aporten cavalleries menors: Baltasar Bausilii (1754), Joseph Pitarch (1754), Jaime Grau (1754),
Gaspar Barbosa (1754), Felipe Moret (1754), Melchor Boria (1754).
Aporten eines i altres elements per a la construcció: Francisco Ortí –cisteller– (1754, 1755), Jaime
Gascón –2 mànecs– (1754), Francisco Cutura –1 porgadera– (1754), Joseph Gascó –pes de bronze–
(1754), Pedro Alloza –ges– (1753), Joseph Cadans –ges– (1755), Jaime Serrano –calç– (1755).

2 AMC (Arxiu Municipal de Calaceit), sig. 254-14. Compromís de Joseph Gascón per a la realització de
la torre de l’Església Parroquial, desembre de 1730.

8
Documents de l’Arxiu Municipal referents a la construcció de l’Església Parroquial

Signatura 250-4 (pergamí 49)


Plànol de la torre de l’Església de Calaceit
[segle XVIII]
El document original s’ha extraviat. La digitalització s’ha fet a partir del microfilm que es conserva a
l’Arxiu Històric de Teruel: Rotlle 219. Fot 244-248

Signatura 254-2.1
Carta enviada per Juan Zorita, mestre d’obres, als jurats de Calaceit oferint-se a fer-se càrrec de les
obres de la nova església.
12 de desembre de 1692

Signatura 254-2.2
Acte públic a Joseph Dolz, jurat menor de la vila de Calaceit, a instància de Miguel de Aguas, pel qual
comunica que encara que son pare ha renunciat a fer l’obra que el dos havien de fer, ell no ho fa.
2 de maig de 1697

Signatura 254-2.3
Carta enviada als senyors jurats i consell de Calaceit acceptant la proposta de Miguel de Aguas.
22 de juliol de 1697

Signatura 254-2.4
Carta enviada als jurats i consell de Calaceit per part de Miguel de Aguas demanant l’entesa entre les
dos parts.
13 de setembre de 1697

Signatura 254-2.5
Taxació per part de Pablo Simón, picapedrer resident a Tortosa i Gaspar Martínez, paleta domiciliat
a Híjar dels treballs realitzats per Miguel de Aguas en l’Església Parroquial de Calaceit.
1697

Signatura 254-2.6
Acte pel qual Miguel de Aguas, pare i fill, diuen que s’ha de nomenar nous taxadors de les obres, ja
que Pablo Simón y Gaspar Martínez no són mestres i estan interessats a continuar les obres.
s.d.

Signatura 254-2.7
Àpoca del que ha rebut Miguel de Aguas per part dels jurats i consell de Calaceit pels seus treballs en
la fàbrica de l’església parroquial.
17 de febrer de 1698

Signatura 254-2.8
Carta enviada per Salvador Tremps als jurats de la Vila de Calaceit relativa a les obres de l’Església
Parroquial.
19 de novembre de 1698

Signatura 254-3
Carta enviada per Salvador de Tremps als jurats de la vila de Calaceit relativa als treballs de Miguel
de Aguas en l’Església Parroquial.
22 de maig de 1697

9
Signatura 254-5
Acte de capitulació i concòrdia de la fàbrica de l’Església Parroquial de Calaceit entre els jurats i
consell de la Vila (per una banda) i Miguel de Aguas –major, mestre d’obres- i Miguel de Aguas –el
seu fill- per l’altra banda.
6 de gener de 1697

Signatura 254-6
Acte de capitulació i concòrdia de la fàbrica de l’Església Parroquial de Calaceit entre els jurats i
consell de la Vila i Miguel de Aguas. “Pareix una còpia o esborrany del document preparatori de la
capitulació definitiva (Signatura 254-05).
s.d.

Signatura 254-7
Capitulació de les obres d’acabament de la fàbrica de l’església parroquial de Calaceit. Treball que es
va concertar amb Miguel de Aguas i Vicente Mascarós.
3 de maig de 1705

Signatura 254-8
Instrument públic pel qual Martín Dolz, paleta, es constitueix en fiador de Vicente Mascarós, paleta,
resident a la vila de Calaceit. Compromès en la fàbrica de l’Església Parroquial.
26 de març de 1707

Signatura 254-9
Capitulació de la porta principal de l’Església Parroquial de Calaceit
Setembre, ?

Signatura 254-10
Capitulació del daurat i estofat del retaule major de l’església parroquial de Calaceit.
s.d.

Signatura 254-11
Capitulació i tractat de l’orgue de l’Església de Calaceit que Francisco Turull, mestre orguener, ha
convingut i ajustat amb la vila de Calaceit.
16 de maig de 1721

Signatura 254-12
Rebut de Francisco Turull per la realització de l’orgue de Calaceit.
26 de gener de 1724

Signatura 254-13
Capitulació de la fàbrica de la torre de l’església parroquial de Calaceit.
[1729]

Signatura 254-14
Compromís de Joseph Gascón per a la realització de la torre de l’església parroquial.
Desembre de 1730

Signatura 254-16
Llibre de compte de la fàbrica de la Torre de Calaceit, presentades per Francisco Roch (1753), Felipe
Puchol (1754) i José Suñer y Puchol (1755) administradors de l’obra.
1753-1755

10
Trancripció del Llibre de comptes de la fàbrica
de la Torre de Calaceit
En la transcripció següent hem seguit les normes més habituals en la transcripció de manuscrits
antics. Intentem fer el text més entenedor respectant l’original:

• Es desenvolupen les abreviatures.


• En la separació de paraules, se segueix el criteri actual, unint lletres o síl·labes de les paraules que
ho requereixen o separant les que estan unides incorrectament.
• Regularització de l’ús de les majúscules per tal de facilitar la lectura dels topònims i els noms
propis.
• Adopció de l’accentuació actual.
• Es respecta l’ortografia de l’original, pel que fa a l’ús de la b i v, c, s i z, y i i, c, ch i q, etc., llevat
dels evidents errors de l’escrivà.
• També hem respectat la puntuació de l’original manuscrit.
• Indiquem entre claudàtors i amb un signe d’interrogació els dubtes o les paraules il·legibles [?].

12
Signatura 254-16.1
Llibre de comptes de la fàbrica de la Torre de Calaceit
1753

Libro de las Quentas de la Fábrica de la Torre de la villa de Calazeyte empiezan en 1753

f. 1r

Quentas de la Administración de la Fábrica de la torre del año 1753 siendo administrador de ella
Francisco Roch vecino de Calazeyte

f. 2r

[Sello quarto, veinte maravedís, año de mil setecientos cinquenta y seis]

Quentas de la Administración de la Fábrica de la torre de esta villa de Calazeyte del año mil settecientos
cinquenta y tres siendo Administrador Francisco Roch con su cargo y descargo son como se siguen

Recibo del dinero

Primeramente recibí de Calixto Viver Mayordomo de Propios de esta villa en diferentes


partidas la cantidad de ochocientas sessenta libras jaquesas digo . . . . . . . . . . 860 libras

f. 2 v

Gastos de la fábrica de la Torre

Primeramente pagué a Joseph Gascón maestro de la obra de dicha torre en diferentes


partidas settenta y dos libras y quatro sueldos a quenta de su salario, digo . . . 72 libras 4 sueldos

Más pagué a Manuel Ximeno y a su hijo officiales canteros por los días que trabajaron
en dicho año mil settecientos cinquenta y tres, ciento una libra diez sueldos,
y seis dineros, digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101 libras 10 sueldos 6 dineros

Más pagué a Domingo Jaqués official cantero por los días que trabajó en la fábrica
de la dicha torre en dicho año cinquenta y dos libras
diez y nueve sueldos y doze dineros digo . . . . . . . . . . . 52 libras 19 sueldos 12 dineros

Más pagué al mismo Domingo Jaqués por su hijo aprendiz en dicha fábrica
treynta y cinco libras y quatro sueldos por los días que ha trabajado en dicho año,
digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 libras 4 sueldos

Más pagué al Pupilo1 de Joseph Ximeno aprendiz en dicha fábrica treynta y


cinco libras y quatro sueldos por los días que trabajó de cantero en dicha
fábrica digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 libras 4 sueldos

Más pagué a Miguel Juan Antolí official cantero quarenta y nueve libras

1 Creiem que s’utilitza en el mateix sentit que trobem ‘pubill’ en la documentació municipal anterior en català (vegeu
en aquesta mateixa col·lecció El llibre de la Peita de Calaceit de l’any 1610), és a dir com a fill orfe i no en el sentit
d’alumne.

13
siette sueldos y diez dineros por los días que trabajó en dicha fábrica
digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 libras 7 sueldos 10 dineros

[total parcial] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 346 libras 9 sueldos 12 dineros

f. 3r

[Sello quarto, veinte maravedís, año de mil setecientos cinquenta y seis]

Prosigue y suma el exte . . . . . . . . . . . . . . . . . . 346 libras 9 sueldos 12 dineros

Más pagué a Miguel Juan Boria official cantero cinquenta y tres libras ocho sueldos
y seis dineros, por los días que trabajó en dicha fábrica, digo . . . . 53 libras 8 sueldos 6 dineros

Más pagué a Francisco Fabón de Valderrobres official cantero treynta y tres libras y
diez y ocho sueldos por los días que trabajó en dicha fábrica, digo . . . . . 33 libras 18 sueldos

Más pagué a Joseph Vallés de Belmonte official cantero quarenta y quatro libras y
onze sueldos por los días que trabajó en dicha fábrica, digo . . . . . . . . 44 libras 11 sueldos

Más pagué a Antonio Gascón de Alcañiz official cantero quarenta y quatro libras y
dos sueldos por los días que trabajó en dicha fábrica, digo . . . . . . . . . 44 libras 2 sueldos

Más pagué a Jorge Lloberia de Areñs official cantero treynta y nueve libras y diez y
siette sueldos por los días que trabajó en dicha fábrica, digo . . . . . . . . 39 libras 17 sueldos

Más pagué a Domingo Villoro de la Frasneda official cantero quarenta libras y diez y
seis sueldos por los días que trabajó en dicha fábrica, digo . . . . . . . . 40 libras 16 sueldos

[total parcial] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 603 libras 2 sueldos 2 dineros

f. 3v

Más, prosigue y suma la buelta . . . . . . . . . . . . . . . 603 libras 2 sueldos 2 dineros

Más pagué a Jayme Ximeno official cantero veynte y cinco libras catorze sueldos y
dos dineros por los días que trabajó en dicha fábrica . . . . . . . 25 libras 14 sueldos 2 dineros

Más pagué a Valero Aranda herrero ciento diez y nueve libras y diez sueldos
por lo que trabajó de su officio para dicha fábrica en dicho año,
digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119 libras 10 sueldos

Más pagué a Juan Francisco Davit carpintero quarenta libras por lo que ha
trabajado en la fábrica en dicho año, digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 libras

Más pagué por capazos, cántaros y otros gastos extraordinarios que resultan
de su quenta dos libras nueve sueldos y quatro dineros, digo . . . . . 2 libras 4 sueldos 4 dineros

Más pagué a Gaspar Barbosa Peón una libra y diez y seis sueldos por 18 días
que trabajó en la fábrica de la torre a quatro sueldos el jornal y se le pagaba
por metad digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 libra 16 sueldos

14
Más pagué a Francisco Cotura tres libras y quatro sueldos por 32 días que sirvió
de peón a dicha fábrica, y se le pagava como al antezedente, digo . . . . . . . 3 libras 4 sueldos

Más pagué a Jayme Gascó peón cinco libras y siette sueldos por 53 días
y medio que trabajó en dicha fábrica, como el antezedente pagado por metad,
digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 libras 7 sueldos

[total parcial] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 801 libras 2 sueldos 8 dineros

f. 4r

Prosigue y suma la buelta . . . . . . . . . . . . . . . . . . 801 libras 2 sueldos 8 dineros

Más pagué a Juan Micolau peón, dos libras y seis sueldos, esto es 18 sueldos por
9 días de peón por metad, y de la mula que asistió a 8 sueldos se le paga por
metad una libra y ocho sueldos, que hacen dicha cantidad, digo . . . . . . . 2 libras 6 sueldos

Más pagué a Jayme Fontcuberta peón doze sueldos por seis días trabajó por metad
digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 sueldos

Más pagué a Joseph Pitarc y a su hijo peones diez sueldos por cinco días por metad que
trabajaron entre los dos en dicha fábrica, digo . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 sueldos

Más pagué a Thomás Guarc tres libras y diez sueldos por diez y siette días y medio
que trabajó con la mula pagado por metad digo . . . . . . . . . . . . . 3 libras 10 sueldos

Más pagué a Pedro Zapater diez y siette sueldos por ocho días y medio que trabajó
de peón en dicha fábrica y se le pagó por metad como los antezedentes, digo . . . . . 17 sueldos

Más Viuda de Joseph Coll pagué quatro sueldos por dos días que tuvo un peón
por su cuenta en dicha fábrica, pagado por metad digo . . . . . . . . . . . . . . 4 sueldos

Más pagué a Estevan Antolí peón quatro sueldos por dos días que trabajó en dicha
fábrica de peón como los antezedentes, digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 sueldos

Más pagué a Phelipe Serrano treze libras y diez y seis sueldos por 138 días que trabajó
de peón como los antezedentes digo en dicha fábrica . . . . . . . . . . 13 libras 16 sueldos

[total parcial] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 823 libras 1 sueldo 8 dineros

f. 4v

[Sello quarto, veinte maravedís, año de mil setecientos cinquenta y seis]

Prosigue y suma buelta . . . . . . . . . . . . . . . . . . 823 libras 1 sueldo 8 dineros

Más pagué a Dionisio Gombau dos sueldos por un día de peón como los antezedentes
digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 sueldos

15
Más pagué a Bernardo Llopis peón por seis días que trabajó en la fábrica por entero a 4 sueldos por
jornal digo una libra y quatro sueldos . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 libra 4 sueldos

Más pagué a Luis Perostes dos libras y dos sueldos por diez días y medio que trabajó
de peón a 4 sueldos por día, digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 libras 2 sueldos

Más pagué a Joseph Boria de Joseph2 tres libras seis sueldos por diez y seis días y
medio que trabajó de peón a dicho precio digo . . . . . . . . . . . . . . 3 libras 6 sueldos

Más pagué a Joseph Valls de Alejandro3 una libra por cinco días que trabajó
de peón a dicho precio, digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 libra

Más pagué a Joseph Estevan de Belmonte peón veynte y dos libras y quatro
sueldos por ciento y onze días que trabajó en dicha fábrica como el antezedente
digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 libras 4 sueldos

Más pagué a Pedro Alloza una libra tres sueldos y diez dineros por 7 caízes4 de algés
para la fábrica a precio de 6 sueldos 12 dineros menudos [?], el cayz y se le pagó por metad
y la otra a esquite5 de lo que deve a la villa digo . . . . . . . . . . 1 libra 3 sueldos 10 dineros

[total] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 854 libras 3 sueldos 2 dineros

f. 5r

Se advierte que Manuel Ximeno y su hijo han trabajado 310 días a 6 sueldos por jornal, seis días a 7
sueldos de menudos, y 49 jornales (?) a 6 sueldos 6 dineros de menudos6 = Domingo Jaqués 148 días a
precio de 6 sueldos 8 dineros plata por jornal, 3 días a 7 sueldos de menudos, y 32 jornadas a 6 sueldos
6 dineros de menudos por jornal, su hijo trabajó 40 días a 3 sueldos plata por jornal, y 146 días a precio
de 4 sueldos plata = El pupilo de Joseph Ximeno los mismos días y precio que el antezedente = Miguel
Juan Antolí trabajó 146 jornadas a 6 sueldos plata por jornal y a más un día a 7 sueldos de menudos,
21 dia a 6 sueldos 6 dineros de menudos y dos tercios de un día a 6 sueldos de plata = Miguel Juan
Boria trabajó 153 días y medio a 6 sueldos plata por jornal y 3 días a 7 sueldos de menudos y 27 días
a medio a 6 sueldos 6 dineros de menudos = Francisco Favón trabajó 113 días a 6 sueldos plata por
jornal = Joseph Vallés trabajó 148 días y medio a 6 sueldos plata por jornal = Antonio Gascón 147
días a 6 sueldos plata por jornal = A Jorge Llobería trabajó este 132 días y medio y un tercio de día a 6
sueldos de plata por jornal = Domingo Villoro trabajó 136 días a 6 sueldos de plata por jornal = Jayme
Ximeno trabajó 68 días y medio a 6 sueldos de plata por jornal, dos días a 7 sueldos de menudos = 19
días a 6 sueldos 6 dineros de menudos por jornal = que todas las partidas compulsadas con el original
concuerdan ===
Se advierte que a todos los peones que han trabajado por metad se les ha difalcado7 sus respectivas
cantidades en sus deudas que deven a la Villa=

En la Villa de Calaceyte a diez y ocho días del mes de marzo de mil settecientos cinquenta y seis años,

2 Fill de Joseph Boria.


3 Fill d’Alejandro Valls.
4 Mesura de capacitat equivalent aproximadament a 32 litres.
5 La meitat es deduia del deute que aquesta persona tenia amb la vila.
6 Podria significar cobrar en moneda menuda o bé cobrar en especies.
7 De la forma catalana antiga ‘difalcar’ que significava descomptar.

16
se han pasado las quentas de Francisco Roch antezedentes y consta por buena verdad haver recibido
esse ochocientas sessenta libras jaquesas y haver gastado ochocientas cinquenta y quatro libras tres
sueldos y dos dineros jaqueses que careado el gasto con el

f. 5v

[Sello quarto, veinte maravedís, año de mil setecientos cinquenta y seis]

Recibo le alcanza la villa cinco libras diez y seis sueldos y catorze dineros jaqueses que ya los pagó a
Calixto Viver Depositario de Propios que fue en el año mil setecientos cinquenta y tres, como consta
en su libro, y por la verdad lo firmamos los contadores nombrados por el Ayuntamiento de esta Villa
de Calaceyte dicho día mes y año arriba dichos=
Gerónimo García García contador [firma]
Jaime Vidal contador

Signatura 254-16.2
Llibre de comptes de la fàbrica de la Torre de Calaceit
1754

f. 7r

Quentas de la administración de la torre del año 1754 siendo administrador Phelipe Puchol

f. 8r

[Sello quarto, veinte maravedís, año de mil setecientos cinquenta y cinco]

Quentas de Phelipe Puchol administrador de la torre son como se siguen, y son del año 1754

Recibo del dinero de Joaquín Abás y Joseph Abás


Primeramente recibí de Joseph Abás y Joaquín Abás padre y hijo quatrocientas
cinquenta y siete libras en diferentes partidas para la obra de la torre digo . . . . . . 457 libras

Gasto de la obra de la torre

Primeramente pagué a Joseph Gascón maestro de la torre en diferentes partidas


cinquenta libras doze sueldos y dies dineros a quenta de su salario
digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 libras 12 sueldos 10 dineros

Más pagué a Domingo Jaqués maestro cantero en diferentes partidas por los jornales
que ha trabajado en la torre a cinco sueldos quatro dineros el jornal treinta y tres
libras diez sueldos y quatro dineros como todo por menor resulta de las quentas
que ha presentado dicho administrador digo . . . . . . . . . . 33 libras 10 sueldos 4 dineros

Más pagué a Domingo Jaqués menor aprendís por los jornales que ha trabajado
en la torre a tres sueldos doze dineros por jornal la cantidad de veinte y quatro
libras cinco sueldos y catorze como todo resultó en las quentas por menor que
se pasaron a dicho administrador digo . . . . . . . . . . . . 24 libras 5 sueldos y 14 dineros

17
Más pagué a Joseph Ximeno menor aprendís por los jornales que ha trabajado en
la torre a tres sueldos doze dineros el jornal la cantidad de veinte y quatro libras
diez y siette sueldos diez dineros como todo resultó de dicha quenta por menor
digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 libras 17 sueldos 10 dineros

[total parcial] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133 libras 6 sueldos 6 dineros

Más pagué a Juan Antolí Maestro cantero por los jornales que ha trabajado en
la torre a cinco sueldos y quatro dineros el jornal la cantidad de treinta y una libras quinze

f. 8v

Prosigue y suma la vuelta . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133 libras 6 sueldos 6 dineros

sueldos y un dinero como todo por menor resulta de las quentas de dicho administrador
digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 libras 15 sueldos 1 dinero

Más pagué a Jorge Lliberia maestro cantero por los jornales que trabajó en la
torre a cinco sueldos quatro dineros por jornal la cantidad de treinta y tres libras
nueve sueldos y tres dineros como todo por menor resultó de las quentas de
dicho administrador digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 libras 9 sueldos 3 dineros

Más Pagué Domingo Lluís Maestro cantero por los jornales que trabajó en la
torre a cinco sueldos quatro dineros por jornal la cantidad de diez y nueve libras
tres sueldos y quatro dineros como todo por menor resulto de dichas cuentas
digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 libras 3 sueldos 4 dineros

Más pagué a Miguel Mayoral maestro cantero por lo que ha trabajado en la torre
a cinco sueldos quatro dineros por jornal la cantidad de veinte y tres libras quatro
sueldos seis dineros como por menor resulta de dichas cuentas digo . 23 libras 4 sueldos 6 dineros

Más pagué a Francisco Favón diez y ocho sueldos y seis dineros por tres jornales
y medio que trabajó en la torre digo . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 sueldos 6 dineros

Más pagué a Manuel Ximeno Maestro cantero por los jornales que ha trabajado
en la torre a cinco sueldos quatro dineros por jornal la cantidad de veinte y
tres libras diez y siete sueldos y doze dineros como por menor resulta de la dicha
cuenta digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 libras 17 sueldos 12 dineros

Más pagué a Joseph Ximeno maestro cantero por los jornales que ha trabajado
en la torre a cinco sueldos quatro dineros el jornal la cantidad de diez y nueve
libras nueve sueldos nueve dineros como todo por menor resultó de la sobredicha
cuenta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 libras 9 sueldos 9 dineros

Más pagué a Juan Francisco David maestro carpintero catorze libras a quenta de lo
que ha trabajado de su oficio para la obra de la torre como resultó de una cédula
que presentó digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14 libras

Más pagué a Domingo Zapater maestro cantero por los jornales que trabajó en
la torre veinte y tres libras treze sueldos y nueve, como resultó de la sobredicha
cuenta por menor digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 libras 13 sueldos 9 dineros

18
[total parcial] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 322 libras 14 sueldos 8 dineros

f. 9r

[Sello quarto, veinte maravedís, año de mil setecientos cinquenta y cinco]

Prosigue y suma la buelta . . . . . . . . . . . . . . . . . 322 libras 14 sueldos 8 dineros

Más Pagué a Valero Aranda herrero por lo que ha trabajado de su oficio en la obra
de la torre cinquenta y ocho libras cinco sueldos, y nueve, como resultó de una cédula
que presentó a los contadores digo . . . . . . . . . . . . . . 58 libras 5 sueldos 9 dineros

Más pagué en 9 de julio a Joseph Gascó por un peso de bronze para dicha obra
diez sueldos y quatro digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 sueldos 4 dineros

Más pagué seis sueldos por tres libras de azero que mengua para azerar las picosas
para dicha obra digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 sueldos

Más pagué a Francisco Ortín seis sueldos por seis espuertas para dicha obra digo . . . . 6 sueldos

Más pagué a Jayme Gascón doze dineros por dos mangos para dos picosas digo . . . . 12 dineros

Más pagué a Francisco Cutura dos sueldos por una porgadera para dicha obra digo . . . 2 sueldos

Más pagué dos sueldos para pagar quatro sangres para hacer un betumen8 para dicha
obra digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 sueldos

Más pagué ocho sueldos por una rueda para el carro pequeño digo . . . . . . . . . 8 sueldos

Más pagué tres sueldos por tres esportones9 digo . . . . . . . . . . . . . . . . 3 sueldos

Más pagué un sueldo y dos dineros por dos capazos para dicha obra digo . . . 1 sueldo 2 dineros

Más pagué a Jayme Gascón peón por quarenta días que trabajó en dicha obra a
4 sueldos por día, y se le pagó solamente por metad son quatro libras digo . . . . . . . 4 libras

Más pagué a dicho Gascón treze libras diez sueldos por sesenta y siete jornales y medio
que se le pagó por entero a 4 sueldos el jornal digo . . . . . . . . . . . 13 libras 10 sueldos

[total parcial] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 400 libras 9 sueldos 3 dineros

f. 9v

Prosigue y suma la buelta . . . . . . . . . . . . . . . . . . 400 libras 9 sueldos 3 dineros

Más pagué a Francisco Cutura dos libras diez y ocho sueldos por veinte y nueve

8 Forma castellana antiga de betún, en català betum. Es feia amb calç viva i sang de vaca i s’utilitzava en la construcció
per a les juntes de les pedres i com a recobriment impermeabilitzant (Semanario de Agricultura dirigido a los párrocos
por el Real Jardín Botánico de Madrid. Tomo XVII, p. 254. Madrid, 1805).
9 Cabassos d’espart per a transportar terra.

19
jornales que trabajó de peón en dicha obra por metad digo . . . . . . . . . 2 libras 18 sueldos

Más pagué a dicho Cutura cinco libras diez y ocho sueldos por veinte y nueve jornales
y medio de peón que se le pagó por entero digo . . . . . . . . . . . . . 5 libras 18 sueldos

Más pagué a Baltasar Bausilii por diez jornales y medio que con una cavalleria menor
trabajó en dicha obra a seis sueldos por jornal y por metad una libra onze sueldos,
y ocho dineros digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 libra 11 sueldos 8 dineros

Más pagué al dicho Bausilii por siete jornales que de peón trabajó en dicha obra a
quatro sueldos por jornal, y por metad catorze sueldos digo . . . . . . . . . . . . 14 sueldos

Más pagué a Joseph Pitarc por siete jornales que con una cavallería menor trabajó en
dicha obra a seis sueldos por jornal, y por metad una libra un sueldo digo . . . . 1 libra 1 sueldo

Más Pagué al dicho Joseph Pitarc por la metad de dos jornales que de peón trabajó
en dicha obra quatro sueldos digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 sueldos

Más pagué a Jayme Grau por dos jornales que con una cavallería menor trabajó en
dicha obra por metad seis sueldos digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 sueldos

Más pagué a Pedro Ripoll por catorze jornales de peón que trabajó en dicha obra, y
por metad una libra ocho sueldos digo . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 libra 8 sueldos

Más pagué a Felis Martines por quinze jornales que de peón trabajó en la torre
por metad una libra diez sueldos digo . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 libra 10 sueldos

Más pagué al dicho Martínez por veinte y seis jornales que de peón trabajó en la torre
y se le pagó por entero cinco libras quatro sueldos digo . . . . . . . . . . . 5 libras 4 sueldos

[total parcial] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 421 libras 3 sueldos 11 dineros

f. 10r

Prosigue y suma la buelta . . . . . . . . . . . . . . . . . 421 libras 3 sueldos 11 dineros

Más pagué a Gaspar Barbosa por veinte y seis jornales que de peón trabajó en
dicha obra por metad dos libras doze sueldos digo . . . . . . . . . . . . 2 libras 12 sueldos

Más pagué al dicho Barbosa por sesenta y quatro jornales que de peón trabajó, y
se le pagó por entero doze libras diez y seis sueldos digo . . . . . . . . . 12 libras 16 sueldos

Más pagué al dicho Barbosa el alquiler de quatro días de una cavallería menor
por entero ocho sueldos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 sueldos

Más pagué a Carlos Bala tres sueldos por un día y medio que de peón trabajó
en dicha obra por metad . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 sueldos

Más pagué a Phelipe Moret por dos jornales de cavallería menor por entero doze
sueldos digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 sueldos

20
Más pagué a dicho Mored por un jornal de peón que trabajó en dicha obra por
metad dos sueldos digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 sueldos

Más pagué a Dionisio Gombau por veinte y un jornal que de peón trabajó en dicha
obra por metad dos libras dos sueldos digo . . . . . . . . . . . . . . . 2 libras 2 sueldos

Más pagué al dicho Gombau por veinte y ocho jornales que de peón trabajó en dicha
obra por entero cinco libras doze sueldos digo . . . . . . . . . . . . . 5 libras 12 sueldos

Más pagué a Miguel Juan Cutura por cinco jornales que de peón trabajó en la torre
por entero una libra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 libra

Más pagué a Melchor Boria por quatro Jornales que con cavallería menor trabajó
en dicha obra por entero una libra quatro sueldos digo . . . . . . . . . . . 1 libra 4 sueldos

Más pagué a Juan Micolau por dos jornales que trabajó en dicha obra por metad
quatro sueldos digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 sueldos

Más pagué a Rafael Micolau por dos jornales que trabajó en dicha obra por metad
quatro sueldos digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 sueldos

Más pagué a Juan Torner por seis jornales que trabajó en dicha obra por metad doze
sueldos digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 sueldos

Más pagué a la viuda de Alejandro Valls por veinte jornales que trabajó su hijo de peón
dos libras digo por metad . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 libras

Más pagué a Antonio Boyra por quatro jornales que de peón trabajó en dicha obra
por metad ocho sueldos digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 sueldos

[total parcial] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 451 libras 2 sueldos 11 dineros

f. 10v

[Sello quarto, veinte maravedís, año de mil setecientos cinquenta y cinco]

Prosigue y suma la buelta . . . . . . . . . . . . . . . . . 451 libras 2 sueldos 11 dineros

Más pagué a Joseph Vallés por quatro días que de peón trabajó en dicha obra por
metad ocho sueldos digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 sueldos

Más pagué a Marselino Valls por cinco días que de peón trabajó en dicha obra por
metad diez sueldos digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 sueldos

Más pagué a Joseph Ver por cinco días que de peón trabajó en dicha obra por
metad diez sueldos digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 sueldos

Más pagué a Pedro Gombau por tres días que de peón trabajó en dicha obra por
metad seis sueldos digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 sueldos

21
Más pagué a Francisco Suñer de Blas por dos días que trabajó con el carro para
dicha obra a doze sueldos cada día, y por metad doze sueldos digo . . . . . . . . . 12 sueldos

Más pagué a Francisco Pallarés por tres jornales que de peón trabajó en dicha
obra por metad seis sueldos digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 sueldos

Más pagué a Gerónimo Perostes por quatro jornales que de peón trabajó en dicha obra
por metad ocho sueldos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 sueldos

Más pagué a un hombre de Fórnoles por un día de peón quatro sueldos digo . . . . . . 4 sueldos

[total pàgina] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 454 libras 6 sueldos 11 dineros

Más pagué a Joseph Pitarc quatro sueldos por dos jornales de peón por metad . . . . . 4 sueldos

[total] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 454 libras 10 sueldos 11 dineros

En la Villa de Calaceyte a seis días del mes de diziembre de mil settecientos cinquenta y seis años
se han pasado las quentas a Felipe Puchol, y consta por buena verdad aver recibido quatrocientas
cinquenta y siette libras digo 457 libras y aver gastado quatrocientas cinquenta y quatro libras

f. 11r

diez sueldos y onze dineros digo . . . . . . . . . . . . . . 454 libras 6 sueldos 11 dineros

que conocido el gasto con el recibo alcanza la Villa a dicho Puchol dos libras nueve sueldos y cinco
dineros digo 2 libras 9 sueldos 5 dineros cuya cantidad entrego a Joseph Abás administrador de dicha
obra de la torre, y por ser verdad hazemos dicha difinición y lo firmamos los contadores nombrados
por el Ayuntamiento del año mil settecientos cinquenta y cinco en dichos día, mes, y año arriba
expresado

Miguel García contador


Joseph Grañena contador

f. 11v

[Sello quarto, veinte maravedís, año de mil setecientos cinquenta y cinco]

Signatura 254-16.3
Llibre de comptes de la fàbrica de la Torre de Calaceit
1755

f. 13r

Quentas de la Administración de la Fábrica de la torre del año 1755 siendo administrador de ella
Juachín Abás
Y las quentas de Joseph Suñer y Puchol administrador de la fábrica de la torre en dicho año 1755

22
f. 14r

[Sello quarto, veinte maravedís, año de mil setecientos cinquenta y seis]

Quentas que da Juachín Abás Administrador que ha sido de la Fábrica de la torre de esta villa de
Calazeyte en el año mil settecientos cinquenta y cinco, con su cargo y descargo son las siguientes

Recibo del Dinero

Primeramente recibí de Phelipe Puchol Administrador que fue de la Fábrica


de la torre en el año passado 2 libras 13 sueldos 5 dineros que se le alcanzó en sus quentas,
digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 libras 13 sueldos 5 dineros

Más en 20 de Marzo de 1755 recibí de los señores Regidores por manos


de su andador10 ocho libras, digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 libras

Más en 2 de Abril de dicho año, recibí de los dichos señores Regidores por manos
del señor Regidor Segundo quatro libras, digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 libras

Más en ocho del dicho mes recibí de dichos señores por manos de Joseph Matheo
Roch Clavario11 treze libras, digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13 libras

Más en 20 del dicho recibí de dichos señores por manos del mismo clavario veynte
y cinco libras . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 libras

[total parcial] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 libras 13 sueldos 5 dineros

f. 14v

Prosigue y suma la buelta . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 libras 13 sueldos 5 dineros

Más recibí en 18 de Mayo de dicho año, recibí de dichos señores, por manos
de Raymundo Casasús menor veynte libras, y quatro sueldos . . . . . . . . 20 libras 4 sueldos

Importa el recibo settenta y dos libras diez y siette sueldos y cinco dineros
jaqueses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72 libras 17 sueldos 5 dineros

Gasto de la Fábrica de dicha torre

Primeramente pagué al Pupilo del Magnifico Joseph Ximeno Manzebo Albañil,


por cinquenta y ocho jornales a cinco sueldos jaqueses por jornal importan catorze
libras, y diez sueldos jaqueses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 libras 10 sueldos

Más pagué a Miguel Juan Antolí cantero diez libras quatro sueldos jaqueses
por treynta y quatro jornales que ha trabajado a seis sueldos jaqueses por jornal,
digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 libras 4 sueldos

10 Càrrec municipal amb funcions similars als actuals agutzils.


11 Funcionari encarregat de les finances municipals.

23
Más pagué a Joseph Ximeno de Manuel cantero catorze libras, y dos sueldos por
quarenta y siette jornales que ha trabajado en la fábrica de la torre a seis sueldos
jaqueses, por jornal, digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 libras 2 sueldos

Más pagué a Joseph Regla cantero una libra y seis sueldos jaqueses por seis jornales
que trabajó en dicha fábrica, en esta forma, dos jornales a precio de cinco sueldos
y quatro jornales a precio de quatro sueldos jaqueses que importan dicha cantidad,
digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 libra 6 sueldos

Más pagué a Miguel Mayoral cantero siette libras y diez sueldos jaqueses por veynte y cinco

[total parcial] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 libras 2 sueldos

f. 15r

[Sello quarto, veinte maravedís, año de mil setecientos cinquenta y cinco]

Prosigue y suma a la buelta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 libras 2 sueldos

jornales que trabajó en la fábrica de dicha torre a seis sueldos jaqueses por jornal
que importa dicha cantidad . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 libras 10 sueldos

Más pagué a Francisco Jaqués mozo cantero una libra y diez sueldos jaqueses por seis
dietas que trabajó en la fábrica de la torre a cinco sueldos jaqueses por jornal o dieta,
digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 libra 10 sueldos

Más pagué a Rafael Micolau peón de dicha fábrica por veynte y dos jornales a precio
de quatro sueldos por jornal, y no se le pagava sino la metad que era dos sueldos por
jornal, y lo mismo a los peones infrascriptos, porque la otra metad iba a cuenta
de lo que deven a la villa, importan los veynte y dos jornales, dos libras quatro sueldos,
digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 libras 4 sueldos

Más pagué a Phelipe Moret peón una libra y nueve sueldos por catorze jornales y medio
que trabajó en dicha fábrica la metad a pagar y la otra metad a quenta y a dicho precio,
digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 libra 19 sueldos

Más pagué a Pedro Alloza peón por quatro jornales que ha trabajado en dicha fábrica,
por metad y como los antezedentes ocho sueldos digo . . . . . . . . . . . . . . 8 sueldos

[total parcial] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53 libras 13 sueldos

f. 15 v

Prosigue y suma la buelta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53 libras 13 sueldos

Más pagué a Joseph Boria mayor peón ocho sueldos por quatro jornales que trabajó
en dicha fábrica, de la misma forma y precio que los antezedentes, digo . . . . . . . . 8 sueldos

Más pagué a Roque Pol peón por diez jornales que ha trabajado en dicha fábrica de la
misma forma que los antezedentes una libra digo . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 libra

24
Más pagué a Joseph Zapater de Pedro catorze sueldos por siette jornales que trabajó en
dicha fábrica de la misma forma y modo que los antezedentes, digo . . . . . . . . 14 sueldos

Más pagué a Bruno Zapater peón una libra y seis sueldos, por treze días que trabajó
en dicha fábrica, de la misma forma que los antezedentes, digo . . . . . . . . 1 libra 6 sueldos

Más pagué a Agustín Gironès peón por un día que trabajó del mismo modo que los
de arriba, dos sueldos, digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 sueldos

Más pagué a Carlos Bala y Dionisio Gombau peones una libra y dos sueldos por
onze días que trabajaron entre los dos en dicha fábrica, del mismo modo que los
antezedentes, digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 libra 2 sueldos

Más pagué a Gaspar Valls peón tres libras nueve sueldos jaqueses por veynte y tres días
que trabajó en dicha fábrica a tres sueldos por día, y este fue sin esquite porque se
le pagó por entero el jornal digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 libras 9 sueldos

Más pagué a Antonio Boria peón una libra por diez jornales que trabajó en dicha fábri

[total parcial] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 libras 13 sueldos

f. 16r

Prosigue y suma la vuelta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 libras 13 sueldos

ca, la metad a quenta de lo que deve a la villa, y la otra metad se le pagó a precio de
quatro sueldos por jornal, digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 libra

Más pagué a Francisco LaRosa peón por diez y siette días y medio que trabajó en
dicha fábrica y un ratico más, la metad a pagar y la otra metad a esquite de lo que
deve a la villa, a precio de quatro sueldos por jornal, la cantidad de una libra y
quinze sueldos diez dineros, digo . . . . . . . . . . . . . . . 1 libra 15 sueldos 10 dineros

Más pagué a Valero Monreal vezino de esta villa dos sueldos y seis dineros por cinco
cartrones12 a sueldo cada uno, y se le pagó la metad y la otra metad a quenta de lo que
deve a la villa digo para dicha fábrica . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 sueldos 6 dineros

Más pagué a Valero Aranda herrero diez y siette sueldos a quenta de lo que trabaja
para dicha fábrica, digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 sueldos

Más pagué a Joseph Gascón maestro de la obra quatro sueldos a quenta de su salario . . 4 sueldos

Más pagué al mismo por su cuñado doze sueldos por tres días que trabajó en dicha
fábrica a quatro sueldos por día, digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 sueldos

Más pagué a Francisco Ortí cestero Diez y seis sueldos por diez y seis portones13 que
se le mercó para dicha fábrica, digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 sueldos

12 Recipient fet de vímet per a transportar terra o pedres.


13 Podria ser un utensili per a transportar terra o pedres.

25
Más pagué a Joseph Cadans una libra y catorze sueldos por cinco cayzes de algés que
se le mercó para dicha fábrica a seis sueldos y diez dineros el cayz . . . . . . 1 libra 14 sueldos

[total parcial] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68 libras 13 sueldos 6 dineros

f. 16v

[Sello quarto, veinte maravedís, año de mil setecientos cinquenta y seis]

Prosigue y suma a la buelta . . . . . . . . . . . . . . . . . 68 libras 13 sueldos 6 dineros

Más pagué a Jayme Serrano tres libras por el valor de veynte y ocho cayzes de cal que
se le mercó, para dicha fábrica, digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 libras

Más pagué por todas las menudencias de cántaros, cuerdas y otras cosas que se necesitaron
para dicha fábrica cinco libras quinze sueldos y nueve dineros, como resulta del papel que
he presentado, digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 libras 15 sueldos 9 dineros

Importa el gasto antezedente la cantidad de settenta y siette libras, ocho sueldos


y quinze dineros jaqueses . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77 libras 8 sueldos 15 dineros

En la Villa de Calazeyte a diez y nueve días del mes de febrero de mil settecientos cinquenta y seis
años, siendo contadores para passar y difinir estas quentas nombrados por el Ayuntamiento Gerónimo
García y Francisco Roch. Haviéndolas visto con toda refleción y cuydado han hallado por buena

f. 17r

verdad, que resulta de ellas haver recibido dicho administrador settenta y dos libras, diez y siette
sueldos y cinco dineros jaqueses y haver gastado settenta y siette libras ocho sueldos y cinco dineros
que careado el gasto con el recibo alcanza dicho administrador a dicha Villa y fábrica quatro libras
onze sueldos y diez dineros jaqueses, digo 4 libras 11 sueldos 10 dineros y por la verdad la firmaron
dichos contadores dicho día mes y año

Gerónimo García García


Francisco Roch

f. 17v

[Sello quarto, veinte maravedís, año de mil setecientos cinquenta y seis]

f. 18r

[Sello quarto, veinte maravedís, año de mil setecientos cinquenta y seis]

Quentas de la Administración de la Fábrica de la Torre de la Villa de Calaceyte del año mil settecientos
cinquenta y cinco, de los meses de Junio, Julio y Agosto, siendo Administrador Joseph Suñer y
Puchol

26
Cargo

Primeramente dicho Administrador ha bistraido14 para pagar a los officiales y Peones de


parte de abajo quarenta y una libras quinze sueldos y onze dineros, los que le ha de
pagar la villa, digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 libras 15 sueldos 11 dineros

Descargo

Primeramente pagué al hijo de Domingo Jaqués official cantero por tres días que trabajó
en la fábrica de la Torre (y no trabajó más por haver enfermado) a cinco sueldos
jaqueses por jornal, quinze sueldos digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 sueldos

Más pagué a Miguel Mayoral official cantero tres libras y diez y ocho sueldos por treze
días que trabajó a seis sueldos por jornal digo . . . . . . . . . . . . . . 3 libras 18 sueldos

Más pagué diez dineros para papel al official . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 dineros

Más pagué a Francisco Lahosa peón por un día que trabajó a quatro sueldos por jornal,
digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 sueldos

[total parcial] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 libras 17 sueldos 10 dineros

f. 18v

Prosigue y suma la buelta . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 libras 17 sueldos 10 dineros

Más pagué a Domingo Jaqués official cantero por quarenta y nueve jornales y medio
a seis sueldos por jornal, y se les pagaba por metad y la otra metad se les pagaría en
trigo a la cosecha siette libras, ocho sueldos y ocho dineros, digo . . . 7 libras 8 sueldos 8 dineros

Más pagué a Miguel Mayoral de la torre official cantero por quarenta y seis jornales,
como el antezedente siette libras y diez y ocho sueldos digo . . . . . . . . 6 libras 18 sueldos

Más pagué al hijo de Manuel Ximeno official cantero, por quarenta y siette jornales
como el antezedente siette libras y un sueldo, digo . . . . . . . . . . . . . 7 libras 1 sueldo

Más pagué a Manuel Ximeno official cantero por veynte y siette días y medio, quatro
libras dos sueldos y ocho dineros como los antezedentes, digo . . . . 4 libras 2 sueldos 8 dineros

Más pagué al hijo de Domingo Jaqués official cantero por treynta y siete jornales
y medio a cinco sueldos por jornal y se pagaba por metad y la otra metad havia de
cobrar de la villa en trigo, quatro libras treze sueldos y nueve dineros,
digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 libras 13 sueldos 9 dineros

Más pagué al hijo de Joseph Valls peón veynte y tres días y medio a quatro sueldos
por entero quatro libras y catorze sueldos, digo . . . . . . . . . . . . . 4 libras 14 sueldos

14 Del català ‘bestreure’, avançar els diners. No recollit al Diccionari de la RAE.

27
Más pagué a Miguel Juan Antolí official cantero por veynte jornales y medio como
los de arriba tres libras un sueldo y ocho dineros, por metad digo . . . 3 libras 1 sueldo 8 dineros

[total parcial] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 libras 16 sueldos 11 dineros

Más se advierte que de estos jornales, se quita siette que se pagaron en trigo, y no los
entregué en dinero que importan una libra y un sueldo, digo . . . . . . . . . 1 libra 1 sueldo

Quitado este partido quedan en ser . . . . . . . . . . . . . 41 libras 15 sueldos 11 dineros

f. 19r

En la Villa de Calaceyte a diez y ocho días del mes de Marzo de mil setecientos cinquenta y seis
haviendo visto las quentas antezedentes de orden de los señores Alcalde y Regidores hallamos por
buena verdad, que dicho Joseph Suñer y Puchol ha gastado las quarenta y una libras, quinze sueldos y
onze dineros jaqueses que ha bistraido a la Villa para la fábrica de su torre, y por la verdad hazemos la
presente difinición como contadores nombrados por el Ayuntamiento, dicho día, mes, año

Gerónimo García y García contador


Jaime Vidal contador

f. 19v

[Sello quarto, veinte maravedís, año de mil setecientos cinquenta y seis]

f. 20r

Joseph Abás y Juachín Abás prestaron a la Villa para la fábrica de la torre de dicha
villa 457 libras jaquesas como consta de las quenta de Phelipe Puchol administrador pasado,
digo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 457 libras

Ha recibido de Francisco Roch Administrador que fue de la Carnizería 82 libras


14 sueldos 7 dineros de Joseph Gallem jurado [?] 23 libras 12 dineros, y de Gabriel
Claramunt 219 libras 11 sueldos 6 dineros que todas hacen . . . . 325 libras 6 sueldos 9 dineros

Se les deve del dinero prestado para la torre . . . . . . . . . . . 131 libras 13 libras 1 dinero

A más se le deve que alcanzó en sus quentas de la Administración . . 4 libras 11 sueldos 10 dineros

A más se le deve de la Administración de la Sacristía de 1754 . . . 37 libras 18 sueldos 15 dineros

Importa el alcanze al todo . . . . . . . . . . . . . . . . . 174 libras 4 sueldos 2 dineros

28
FACSÍMIL DEL PRIMER QUADERN
ANY 1753
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40

You might also like