PATRIMONI

4 grans casos vinculats al art i patrimoni i com al llarg del temps podem haver temes
polèmics

Original – copia, on hauria de esta realment (lloc original)

Cas 1 (MNAC)

Obra més important Pantocràtor

Crist amb majestat (Sant Climent de Taüll)

Context romànic s’hauria de trobar a una església

Patrimoni molt vinculat a l’art religiós

Cardet, Bergeda

En un moment de la història aquestes obres van quedar arraconades i van queda

abandonades i oblidades.

Es cobrien amb retaules del segle XVII

Al segle XX es van adonar que hi havia un gran patrimoni.

Van estar recuperades pels arquitectes Puig i Cadafalch, Domènech i Muntaner i el

seu equip.

Ells s’emmirallen per l’art del passat. Perquè aquest encapçalen aquestes expedicions
de l’art romànic per veure aquestes obres que han quedat amagades a traves del
temps.

Van amb dibuixants per crear una enciclopèdia il·lustrada.

Joan valloldrat pinta les pintures murals de Santa Maria de Mur.

Comencen a dibuixar aquestes pintures murals que troben, no s’imaginen que hi havia
tanta quantitat.

Als anys 60 es fa una copa a Santa Maria de Mur.

Els moviments de la ciutat fa que el patrimoni romànic es vagi perdent.

L’arrencament de les pintures no eren per el MNAC ni per cap museu.

Joan Torna i ja no estaven les pintures.

Van demanar a uns tècnics italians que les arranquessin (strappo), van acabar en
mans d’un col·leccionista privat català i després a Boston.

Contracten als mateixos tècnics italians per fer els arrencaments i que es quedessin
aquí.
Llusi Pandrivula gran col·leccionista català, gran part de les peces del MNAC són
donades per ell.

Ara si es troba un nou patrimoni a una església es queda in situ sinó corre perill.

Primer es neteja la capa superficial de la pintura i després s’aplica un aïllant.

Després s’enganxen unes teles d’arrencament, provisional, amb cola orgànica.

Després es pica uns centímetres de la paret i es comença a arrancar.

Quan arriba al lloc de preservació es posa una nova cola permanent i es posen les
teles definitives.

Amb comte van traient les teles que servien per arrencar.

Després creen un suport rígid per posar les pintures i per últim un estrat de
reversibilitat

Després col·loquen la pintura en el nou suport.

El museu ha creat un espai perquè et remeti a l’església i així no sigui tant

descontextualitzat.

10 de desembre de 1123 bisbe Ramon de Barbastro consagra l’església de San

Climent de Taüll.

Al mateix lloc en la església original esta la inscripció.

Quan arrenques queden uns mil·límetres i es veuen alguns pigments.

Als anys 50 es fa una copia de la pintura de l’església.

Avui en dia es fa una projecció que recrea com era originalment a partir d’un mapping
l’absis.

Cas 2 (Pont del bisbe, carrer del bisbe)

Està en el barri gòtic però no es gòtic.

És neogòtic, del segle XX, del 1928.

No t’han enganyat perquè no t’han dit que sigui medieval ho has pensat tu per la
estètica.

Diuen que si algú puges treure l’espasa d’aquesta calavera que esta assota
s’enfonsaria Barcelona, diuen que la calavera es de veritat, si passes d’esquenes tens
bona sort.

A l’època se’n reien d’aquest pont.

Es veu una part de la Barcelona romana.

L’arc de l’aqüeducte no es real, dins de l’edifici si que hi ha una part.

Les dos torres seria l’entrada a Bàrcino.

Hi ha les lletres que posa Bàrcino de Joan Brossa. Serveix per separar la plaça dels
edificis que hi havia.

S’enderroquen per la guerra civil.

La catedral de Barcelona romànica s’enderroca per fer la gòtica.

Molt a finals del segle XIX es paga la construcció de la façana.

La catedral es neogòtica.

El museu Picasso ocupa 5 casses grans de segle XIII – XV.

Jaume Sabaters secretari personal de Picasso.

L’aspecte que tenia a principis del segle XX era deplorable i es van tenir que fer
reformes que recuperen aquest passat medieval. Agafen trossos per recrear el passat
medieval.

Cas 3

Escultura Plaça Catalunya.

Es fa una copia de la escultura Josep Clarà. Original es troba a l’Ajuntament

Josep Llimona escultor peça parc de la ciutadella, es treu la original i després es

queda en un magatzem i després es posa a la Generalitat.

Cas 4

Sagrada Família

Gaudí era conscient que no l’acabaria i va dir que cada època que la treballes hauria
de aportar el seu estil. Avui tot es basa en el seu pensament.

La gent es posa a discutir que això no es de Gaudi però Gaudi dissenya aquesta
façana molt diferent a la resta perquè volia representar un esquelet.

El pensament simbòlic de Gaudí està en tots els sentits.

Ell va pensar totes les idees de la església i els escultors van aportant les obres tenint
en comte les ides de gaudi