El territori i els barris

Ciutat Vella s el districte primer de Barcelona. Ocupa un territori de 449,4 hectries, t una poblaci de 113.154 habitants dades de l!an" #$$%& i, per tant, una densitat de #51,'9 habitants per hectrea. (s correspon )eo)r*icament amb el centre hist+ric de la ciutat. ,arlar de Ciutat Vella s parlar de la hist+ria de Barcelona. -a hist+ria d!una ciutat .ue /a /iure emmurallada *ins a l!an" 1059 i .ue a/ui s el territori .ue resta encerclat per l!a/in)uda del ,aral1lel, les rondes, el carrer de ,elai, el passei) de -lu2s Compan"s i el parc de la Ciutadella. Ciutat Vella est *ormat per .uatre )rans barris .ue n!atresoren molts altres d!hist+rics, amb *orta personalitat i homo)ene3tat pr+pies. 4l sud hi trobem la Barceloneta, el barri ms 5o/e, creat a mit5an se)le 6V777 amb l!e8cusa de reallot5ar els despla9ats de la :ibera per la construcci de la Ciutadella; a ponent, el :a/al, nascut a partir dels camins rurals e8tramurs de la ciutat, .ue /a ser el bressol de la :e/oluci 7ndustrial del se)le 676< al centre, el =+tic, la mani*estaci urbana ms anti)a de Barcelona, i a lle/ant, >ant ,ere, >anta Caterina i la :ibera, l!e8tensi medie/al de la ciutat. (l territori urb de Ciutat Vella s un )ran marc de tensions i con*lictes estructurals, relacionals i socials. -es relacions e8istents no s!entenen sense interrelacionar l!aportaci del passat amb les actuacions del present. -a llar)a perman?ncia de Ciutat Vella intramurs /a con*i)urar una realitat de m2nims aire5aments i perspecti/es. @na /e)ada alliberada d!a.uest cintur *2sic i psicol+)ic es /a /eure sotmesa a processos de de)radaci permanents *ins a la se)ona meitat dels an"s setanta, .uan el Adesarrollismo A es /a es)otar i el model municipal autoritari /a donar pas al procs de democratitBaci de la societat. -a combinaci d!a.uests dos Cltims *actors /a consolidar les bases per a una pol2tica de re)eneraci urbana duta a terme a Ciutat Vella les darreres d?cades, durant les .uals les /elles i sistemti.ues operacions de demolici i substituci han e/olucionat per con/ertirDse en inter/encions de conser/aci i rehabilitaci.

El barrio del Raval

4ntes del si)lo 67V el barrio del :a/al era solo un campo abierto con tierras culti/adas .ue abarcaban la ciudad de Barcelona. (n la Barcelona romana hab2a caminos /ecinales .ue dibu5aron el contorno .ue el barrio tu/o mEs adelante. (l monasterio de >ant ,au del Camp *ue el primer nCcleo importante del :a/al, anterior al si)lo 6, en torno al cual hubo una pe.ueFa /illa medie/al /inculada al monasterio. (l crecimiento de Barcelona con*i)ur al :a/al en el espacio .ue toma *orma de diamante entre el se)undo cinturn de murallas Gaume 7 el aFo 1#%0, la :ambla& " el tercero " Cltimo cinturn ,edro el Ceremonioso, 1340, las rondas " la a/enida del ,aral1lel&. (l :a/al estaba situado en los mEr)enes de los caminos principales< el ,ortal de los Hallers, por donde los campesinos entraban las mercanc2as .ue suministraban Barcelona; el ,ortal de >ant 4ntoni, el acceso mEs importante de la ciudad, " la ,uerta de >anta Iadrona, al lado de Jrassanes, la Cnica .ue .ueda en pie. -a ciudad de Barcelona se encontraba aho)ada por las murallas de Gaume 7; ,ere el Cerimonis decidi le/antar el tercer cinturn amurallado. Kab2a .ue ase)urar las e8pectati/as de crecimiento urbano. (8ist2a la tendencia )eneral de muchas ciudades de la poca de rodear dentro de las murallas la e8tensin de terreno su*iciente para pre/er

la subsistencia de los habitantes en tiempo de )uerras " asedios. Otro moti/o era localiBar *uera del nCcleo urbano los establecimientos, ser/icios " acti/idades mEs molestos o poco recomendables. ,ero todas las e8pectati/as de crecimiento de la ciudad *racasaron. 4 *inales del si)lo 67V " principios del 6V, a causa de las di*icultades econmicas el comercio mar2timo se desplaBaba hacia el 4tlEntico&, pol2ticas Barcelona se arruin debido a la )uerra contra Guan 77& " sociales ba5n demo)rE*ico por pestes " epidemias& paraliBaron el crecimiento del :a/al, .ue .ued como Bona de acti/idad bEsicamente a)r2cola. (ntre el si)lo 6V " la desamortiBacin de IendiBEbal en el aFo 103', el :a/al se con/irti en Atierra de con/entosA. -a )ran cantidad de suelo edi*icable dio pie a la instalacin de rdenes reli)iosas en el marco de la Contrarre*orma impulsada por el Concilio de Hrento 1543D15%3&. 4 principios del si)lo 6V777, las industrias empeBaron a instalarse en medio de huertos, con/entos " casas )remiales. -a prohibicin del aFo 1'10 de importar te5idos estampados *a/oreci la aparicin de la industria manu*acturera. (ntre 1''$ " 104$ se produ5o la industrialiBacin de*initi/a del barrio del :a/al. 4 partir de la se)unda mitad de 1'$$ empeBaron a aparecer nue/as calles con *Ebricas " /i/iendas para los traba5adores. Jesaparecieron las casas )remiales o se subdi/idieron en muchas /i/iendas de al.uiler para aco)er a los numerosos campesinos .ue hu2an del hambre del campo crisis a)r2cola de 1'%5D1'%%&. -os traba5adores de las *Ebricas se .uedaron a /i/ir en el :a/al., cerca del traba5o. (ste barrio se con/irti en el mEs denso de (uropa " se apro/ech hasta el Cltimo metro cuadrado edi*icable. (ntre los aFos 1'03 " 1'05, se instal la industria (rasme =+nima " se le/ant la ma"or *Ebrica de te5idos, hilados " estampados de su tiempo. -as 5ornadas de los obreros eran de doce horas desde las cinco de la maFana hasta las ocho de la noche&. (n el aFo 10#9, se)Cn el ,adrn de Labricantes, en el :a/al hab2a '4 *abricantes te8tiles, #.443 telares " %5' mE.uinas de hilar. Jestacaba la *Ebrica Bonaplata, instalada en la calle de los Hallers. Hen2a entre %$$ " '$$ traba5adores " era la primera .ue se impulsaba con /apor. -a culminacin de todo este proceso *ue la instalacin conocida como casaD*Ebrica, donde coincid2an las instalaciones *abriles, la representacin institucional " la residencia del *abricante. (ste es el caso de la (spaFa 7ndustrial en el aFo 1039 en la calle de la :iereta. (l :a/al era el Cnico lu)ar dentro de las murallas donde se pod2an edi*icar construcciones )randes, "a .ue era poco atracti/o hacerlo en el e8terior a causa de la inestabilidad pol2tica Carlismo " bandolerismo&. 4demEs, estaba cerca de la salida natural de Barcelona como ciudad portuaria. (l mantenimiento de unos sueldos ba5os, unas lar)as 5ornadas laborales, el cierre de las *Ebricas como demostracin de *uerBa de los *abricantes, la supresin de la sopa de caridad " la persecucin de las asociaciones obreras hicieron .ue el # de 5ulio de 1055 estallara una huel)a ba5o la consi)na )eneral del derecho de asociacin " la 5ornada laboral de dieB horas. -as re/ueltas obreras contra las mecaniBaciones modernas " di/ersas epidemias de clera lle/aron a tomar la decisin de derribar las murallas en el aFo 1059 " permitir as2 la e8pansin urbana e industrial *uera de un nCcleo urbano insalubre " *Ecilmente controlable por un mo/imiento obrero .ue empeBaba a or)aniBarse. (l 8odo empresarial hacia la planura de Barcelona empeB a principios de los aFos sesenta. @na lar)a lista de *abricantes sal2an del barrio si)uiendo las teor2as hi)ienistas de 7lde*ons Cerd . (n el nue/o modelo de ciudad, el :a/al ocup una

situacin peri*rica como barrio residencial obrero. 4 principios del si)lo 66 continu teniendo una composicin social eminentemente obrera. -os mo/imientos de los barrio alcanBaron una importancia .ue rebas sus *ronteras. (n 10'$ se celebr el ,rimer Con)reso Obrero (spaFol; el aFo 10'1 el principal sindicato catalEn de la poca, el te8til, se adhiri a la ,rimera 7nternacional, " en 1000, de la calle de los Hallers sali la con/ocatoria para reunir a todos los dele)ados del pa2s para *undar la @=H en el mismo barrio. (l :a/al se *ue con/irtiendo cada /eB mEs en un barrio de /i/iendas para las clases con menos poder ad.uisiti/o, entre las cuales los inmi)rantes e8posiciones uni/ersales de 1000 " 19#9& eran una parte destacada. (sta e8traccin proletaria 5u) un papel importante durante la >emana HrE)ica #%D31 de 5ulio de 19$9&, durante la cual el :a/al *ue uno de los principales escenarios de la .uema de con/entos " del en*rentamiento con el e5rcito. (l hacinamiento humano, una red /iaria estrecha " tortuosa, la pro8imidad del puerto " la dedicacin de muchos inmuebles a bares, salas de espectEculos " casas de tolerancia, acabaron con*i)urando una Bona en el sur del :a/al .ue hacia el aFo 19#5 el periodista Mn)el Iars bautiB con el nombre de Barrio Chino. -as destrucciones de la )uerra " la miseria de la pos)uerra per5udicaron considerablemente la /ida nocturna del barrio, en un proceso .ue acab con el decreto de cierre de las casas de prostitucin en el aFo 195%. -as primeras /oces .ue reclamaron la me5ora del barrio sur)ieron en los aFos treinta, durante la >e)unda :epCblica 1931D193%, con las propuestas de los ar.uitectos del =4HC,4C. (l plan Iaci o*rec2a soluciones racionalistas e inte)radas en los problemas del barrio. ,ero *ueron las bombas de la =uerra Ci/il las .ue hicieron los primeros saneamientos urban2sticos en el sur del :a/al a/enida de =arc2a Iorato, ho" a/enida de las Jrassanes&. Jurante los aFos ochenta del si)lo 66, la 4dministracin impuls una decidida pol2tica de re*ormas " rehabilitacin de /i/iendas, de apertura de espacios " creacin de e.uipamientos para la comunidad, .ue *ue de5ando en se)undo trmino el nombre de Barrio Chino para recuperar la denominacin histrica del :a/al.

El Gtic
(l barri =+tic s el nucli ms antic de la ciutat i el seu centre hist+ric, i s on es troben la ma5oria dels edi*icis i carrers amb si)ni*icaci hist+rica de la ciutat. 4l llar) dels se)les ha assumit el paper de centre de representaci pol2tica i institucional. (l barri =+tic est compost alhora per di*erents barris hist+rics .ue conser/en la se/a pr+pia personalitat< el Call, >ant Gust i ,astor, >anta Iaria del ,i, la Catedral, >anta 4nna, la Ierc? i el ,alau. (ls ei8os d!urbanitBaci hist+rics del barri corresponen al cardo i el decumanus romans en la part ms alta de l!antic mont Hber pla9a de >ant Gaume&. -!estructura del barri /a arribar intacta *ins al se)le 676, si b la mor*olo)ia interna ha/ia can/iat drsticament durant el se)le 6V777 per la )ran densi*icaci so*erta< es /a subdi/idir els )rans casalots en pisos irre)ulars i mancats de ser/eis, es /a apro*itar tota parcel1la, es /an suprimir els horts .ue hi persistien, es /an crear habitacions mal

il1luminades i poc /entilades i es /a enderrocar la casa anti)a per construirDne una de no/a amb un increment desmesurat de l!al9ada. (l se)le 676 ser el de les )rans trans*ormacions en l!estructura i mor*olo)ia del =+tic. -a trans*ormaci de cementiris parro.uials en places pCbli.ues, el buidat de )rans edi*icis amb el seu conse)Nent can/i d!us, l!enderrocament de les muralles i d!altres actuacions urban2sti.ues /an pro/ocar .ue el =+tic es comencs a /eure com a patrimoni col1lectiu de presti)i i com a /alor d!Cs per la se/a centralitat territorial i hist+rica, .ue calia preser/ar. (l /alor patrimonial .ue el barri representa, la /arietat i les di*er?ncies dels altres barris .ue el con*ormen, i per tant la comple8itat dels processos urbans .ue s!hi desen/olupen, l!han portat a especialitBarDse en el sector terciari d!acti/itat, con/ertintDse en el centre de comer9 ms important de Barcelona i de Catalun"a.

La Barceloneta
(l territori de *orma trian)ular .ue ocupa la Barceloneta t una super*2cie de '1 hectries. (l barri es /a assentar sobre els terren"s )uan"ats al mar des del se)le 6V, .uan es /a construir l!espi) del port 14'4& i es /a )enerar una sedimentaci lenta de terres i sorres procedents del Bes+s i del litoral ad5acent al /oltant de l!illa de Iaians, situada apro8imadament on hi ha les instal1lacions de l!estaci de Lran9a. (l precedent ms immediat de construcci del barri s el pro5ecte del capit )eneral Iar.u?s de Castel :odri)o, .ue el 3 d!octubre de 1'10 /a determinar la creaci del ABarrio de la ,la"aA, a *i d!allot5ar els ciutadans .ue ha/ien /ist enderrocades les se/es cases amb motiu de la construcci de la Ciutadella a la :ibera. 4.uest pro5ecte es /a encarre)ar a l!en)in"er militar ,r+sper Verboom. -!en)in"er militar Guan Iart2n CermeFo, per iniciati/a del capit )eneral Iar.u?s de la Iina, /a comen9ar el 1'49 un pro5ecte nou i de*initiu .ue respon)us de manera mod?lica a un con5unt comple8 de necessitats< acabar amb la desor)anitBaci de les construccions de l!4renal i a*rontar l!escassetat d!habitat)es a la Barcelona emmurallada, pre/eure la insu*ici?ncia del port medie/al i de les se/es instal1lacions i tamb tenir el control militar de la poblaci assentada en un solar d!immillorable posici estrat?)ica. -a necessitat de construir el nou bari com a compensaci per l!enderrocament de les cases de la :ibera aparei8 citada de manera secundria. 4l pro5ecte es pre/eia una mplia urbanitBaci d!es.uema octo)onal, composta per .uinBe carrers paral1lels al port, de ',5 metres d!amplada, creuats per altres tres de trans/ersals de 9,3 metres. -es cases, de planta bai8a i un pis, destinades en principi a una sola *am2lia i en r?)im de propietat, eren uni*ormes .uant a les dimensions 0,4 per 0,4 metres&, materials, distribuci i decoraci e8terna. (sta/en alineades en illes rectan)ulars e8tremadament allar)ades i estretes. -a construcci de la Barceloneta ha estat considerada com un dels millors e8emples de l!urbanisme barroc peninsular. -a /oluntat de lluitar contra la insalubritat natural d!a.uells terren"s i de *erDlos habitables era present .uan s!asse)ura/a la plena insolaci dels carrers amb l!al9aria m2nima de les cases, i perl *et .ue l!estretor de les illes de cases rectan)ulars, constru3des amb orientaci nordDsud, a res)uard del /ent de lle/ant,

permetia .ue totes les habitacions tin)uessin *inestres a l!e8terior i per tant /entilaci creuada entre les dues *a9anes. Lins a mit5an se)le 676, les acti/itats dels habitants de la Barceloneta es relaciona/en essencialment amb el mar< la pesca, les acti/itats porturies, la construcci de /ai8ells de /ela i la *abricaci i /enda dels aparellaments. -!an" 104%, l!45untament de Barcelona /a prohibir la instal1laci d!indCstries no/es amb m.uines de /apor dins del recinte emmurallat. Ioltes de les .ue 5a hi ha/ia i de les de no/a creaci es /an edi*icar a les poblacions ms properes, *ora de les muralles< >ants, ,oblenou i la Barceloneta. Va ser aleshores .uan la industrialitBaci /a comen9ar a penetrar el barri. -a pro8imitat al port, .ue *acilita/a la crre)a de la ma.uinria pesant i la descrre)a de les mat?ries primeres, l!espai edi*icable, i des de 1040 l!estaci del *errocarril de Iatar sota el ,ortal de Iar, eren elements .ue els industrials tenien en compte. (l 1041 la Barceloneta era 5a la se)ona poblaci metal1lCr)ica de Catalun"a desprs de Barcelona, amb les *oneries i, sobretot, els tallers Oue/a Vulcano 103%&. 4mb la instal1laci del primer )as+metre 104$&, .ue ha/ia obtin)ut la concessi de l!enllumenat de la ciutat, nai8ia a la Barceloneta la se)ona especialitBaci industrial< la producci de )as. Jurant la se)ona meitat del se)le 676, l!assentament d!importants indCstries del metall els tallers 4le8andre l!an" 1045, la Ia.uinista Herrestre i Iar2tima l!an" 1055& /an anar con*irmant el procs iniciat. 4l *inal del se)le 676 les especialitBacions de la indCstria de la Barceloneta ha/ien .uedat ben de*inides< la metal1lCr)ia, el )as i les construccions na/als. 4 partir dels an"s /int del se)le 66 /a comen9ar el procs de desaparici dels )rans establiments industrials del barri, pro/ocat per *actors com l!au)ment de la compet?ncia i la manca de capital per )enerar e8pansi. -es empreses .ue s!hi /an mantenir /an ser ob5ecte de destrosses i no/es *ormes d!or)anitBaci col1lecti/itBacions& durant la =uerra Ci/il del 193%D1939. Jesprs, /an recuperar lentament el ritme. 4 partir de mit5an se)le 66 es /an implantar al barri altres sectors industrials. (s tracta sobre tot de tallers de *usteria, construcci de mobles i impremtes, petites *bri.ues de productes .u2mics, tallers de 5oieria i rellot)eria, tallers de con*ecci, etc. -es )rans naus es /an substituir per petits tallers on es desen/olupa/en les especialitats ms di/erses< construccions metl1li.ues, de ma.uinria el?ctrica i mecnica, reparacions d!autom+bils, de rdios, de tele/isors. 4.uests can/is es /an deure a causes com l!apro*itament per a l!habitat)e d!un barri necessari per a una ciutat crei8ent, i .ue per causa de la )ran densitat noms podia o*erir l!escassa super*2cie dels bai8os de les cases a una indCstria encara urbana i de poca in/ersi. Jes de l!enderrocament de les muralles de Barcelona i especialment amb la creaci de dues l2nies de tram/ies .ue enlla9a/en el centre de la ciutat amb els ban"s, la Barceloneta industrial i porturia es /a trans*ormar tamb en el balneari de la ciutat. J!a.u2 en)e)a la mani*esta terciaritBaci dels ser/eis del *inal del se)le 66 hostaleria, oci, etc.&.

Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera

>ant ,ere i >anta Caterina sn dos barris .ue mantenen, encara ara, l!estructura medie/al. Carrers estrets, retor9ats i entrelli)ats mantenen una acti/itat arrelada des dels or2)ens< el treball t?8til, trans*ormat a/ui dia en acti/itat comercial. >ant ,ere, >anta

Caterina i >ant 4)ust2 sn noms relacionats amb les )rans institucions reli)ioses .ue hi ha/ia a la Bona. 4/ui en dia noms resta el testimoni de l!es)lsia de >ant ,ere de les ,uelles. 4l sud, ms a prop del mar, hi ha el barri de la :ibera, anti)a Vilano/a del Iar, presidit per la bas2lica de >anta Iaria del Iar, centre de la /ida sen"orial de la ciutat del se)le 6777 al 67V. 4.uests barris es /an anar con*i)urant a partir del moment en .u? Barcelona /a necessitar e8pandirDse *ora del recinte rom. 4 partir del se)le 67, a l!entorn del monestir de >ant ,ere de les ,uelles i de >anta Iaria del Iar, .ue e8ercien un domini *eudal sobre les terres .ue les en/olta/en, i al llar) del rec Comtal es /a anar *ormant la no/a 8ar8a urbana. 4.uests barris no eren ms .ue suburbis de la Barcelona romana de la part est de la ciutat, .ue /a *ormar un con)lomerat de barriades .ue /an anar crei8ent *ins .ue les muralles les /an aturar. -es no/es /ies dels ramals de la ciutat romana es /an comen9ar a poblar, i el rec Comtal, important curs d!ai)ua .ue entra/a a la Barcelona /ella procedent del riu Bes+s, /a ser un *ocus d!atracci d!indCstries t?8tils de prere/oluci industrial, .ue s!hi /an instal1lar. 4 l!e8trem sud, la tradici marinera del barri i de la :ibera /a con*ormar una unitat .ue data del se)le 6, .uan 5a hi ha/ia un nucli habitat e8tramurs /ora la plat5a a l!entorn d!una es)lsia anomenada >anta Iaria de les 4renes a/ui >anta Iaria del Iar&. 4mb l!esplendor del comer9 mar2tim del se)le 6777, durant l!?poca de Gaume 7, el nucli es /a anar consolidant i s!hi /an concentrar la ma5or part dels o*icis de la ciutat, com ho demostra la topon2mia (spaseria, Iirallers, 4)ullers, (sparteria, >ombrerers, 4bai8adors, Caput8es, etc.& i al)uns ser/eis bsics de la in*raestructura urbana escor8adors, molins, tints, etc.& -!esplendor d!a.uest barri es /a mantenir *ins a la da/allada del tr*ic comercial a la Iediterrnia al se)le 6V7. -a situaci es /a a)reu5ar amb l!enderrocament de mi) barri per la construcci de la Ciutadella l!an" 1'14 ordenada per Lelip V. -a Bona /a reni8er desprs de la instal1laci del mercat del Born, el 10'% -!edi*icaci medie/al es /a substitu3r al llar) de la se)ona meitat del se)le 6V777, .uan les manu*actures de tei8its es /an instal1lar als carrers de la Bona i a.uesta e8pansi /a crear una no/a demanda de m d!obra i habitat)e. 4mb el temps, el crei8ement demo)r*ic de la Bona /a arribar a e8trems incre3bles i /a ser la causa de ms d!una epid?mia. -a desamortitBaci de 1035 no /a alliberar s+l per a usos socials, sin per a la creaci de casesD*brica. Com a e8cepci, es /a crear el mercat de >anta Caterina l!an" 1040, a/ui dia totalment remodelat per l!e.uip de l!ar.uitecte (nric Iiralles. -!enderrocament de les muralles i la realitBaci de l!(i8ample /an in*luir en la proletaritBaci del barri durant el se)le 676. 4i8+ /a suposar un atape3ment del barri amb la pres?ncia de *bri.ues t?8tils, .ue a poc a poc, da/ant la manca d!espai, es /an anar traslladant al :a/al o *ora muralles. -a creaci de l!(i8ample, com en altres ciutats d!(uropa, /a produir un procs de substituci dels habitants del nucli antic .ue pertan"ien a la classe benestant per immi)rants .ue ocupa/en habitat)es subdi/idits, amb una manca e/ident dels ser/eis indispensables, .ue amb el pas del temps es /an deteriorar *or9a. Ioltes cases nobles /an ser di/idides per.u? hi /is.us la )ent obrera, amb un empobriment notable de les condicions de /ida. (l carrer de la ,rincesa es /a obrir l!an" 1035 ana/a de la ,la9a Oo/a al carrer del Comer9& en un intent /a per o8i)enar la Bona. (ls actuals barris de >ant ,ere i >anta Caterina /an .uedar

de*initi/ament separats, de manera trans/ersal, del barri de la :ibera, amb realitats molt di*erenciades a nord i sud d!a.uest carrer. Jurant la setmana tr)ica, el 5uliol de 19$9, es /an cremar molts edi*icis reli)iosos com a *orma de contestaci popular i re*le8 de les males condicions de /ida del barri. -a situaci sanitria de*icient /a pro/ocar l!an" 1914, entre els barris de >ant ,ere, >anta Caterina i la :ibera, 31$ morts de ti*us, el 5P de totes les de*uncions de Barcelona. (n la primera d?cada del se)le 66 /a ha/er un esde/eniment cabdal< el pla urban2stic .ue /a donar lloc a la construcci de la Via -aietana< #.199 habitat)es es /an enderrocar i 0# carrers /an desapar?i8er totalment o parcialment amb el cost social .ue tot ai8+ /a suposar. -a Via -aietana /a si)ni*icar el trosse5ament de la unitat urban2stica del centre hist+ric en dues meitats di*erenciades< per una banda el barri =+tic i per l!altra els barris de >ant ,ere, >anta Caterina i -a :ibera. -a pro8imitat de l!estaci de Lran9a i del port /an atraure la ma5oria de la )ent .ue arriba/a a Barcelona per la *eina .ue )enera/en l!(8posici @ni/ersal de 19#9 i les obres del metro. -!an" 1945, el 3#,3P dels habitants del barri eren immi)rats. -a pres?ncia de rello)ats era abundosa i el barri es /a con/ertir en una de les Bones urbanes ms denses d!(uropa. -es condicions dels habitat)es del barri eren les pit5ors de Barcelona. (l barra.uisme /ertical i horitBontal era moneda corrent i l!amunte)ament de la poblaci no /a comen9ar a min/ar *ins entrats els an"s sei8anta del se)le 66. -!espon5ament propu)nat des de l!4dministraci Dei8 de l!a/in)uda de CambD en els an"s /uitanta, amb els plans de re*orma interior, han cercat un e.uilibri en el /ell tei8it urb, la di)nitat de la rehabilitaci dels /ells habitat)es i de la )ent .ue hi /iu. J!altra banda, la :ibera /iu ara una re/i*alla com a Bona d!oci descoberta per artistes independents i e8perimentals. -ocals de nit, els pioners dels .uals /an ser Qeleste i I)ic, complementats per )aleries d!art i anti.uaris .ue s!articulen als /oltants del carrer de Iontcada, *an de la :ibera un barri abocat a l!especialitBaci de ser/eis en el lleure. 4/ui dia, la *inalitBaci del mercat de >anta Caterina si)ni*ica una acceleraci econ+mica del barri .ue comen9a a donar *ruits. J!altra banda, l!45untament de Barcelona, per mit5 del Jistricte de Ciutat Vella, /a presentar a la =eneralitat de Catalun"a una proposta per acollir els barris de >anta Caterina i >ant ,ere a la -lei de barris, rees urbanes i /iles .ue re.uerei8en una atenci especial. -a proposta /a ser apro/ada i bene*iciada amb un percentat)e del 5$!$'%P respecte del cost total, 14.%1%.$$$ euros, de les actuacions pre/istes en el pro5ecte d!inter/enci inte)ral als barris de >anta Caterina i >ant ,ere, .ue sn<

Iillora de l!espai pCblic i dotaci d!espais /erds amb la urbanitBaci del ,ou de la Li)uera. :ehabilitaci d!elements comuns dels edi*icis pri/ats. ,ro/isi d!e.uipaments per a Cs col1lectiu al ,ou de la Li)uera, Centre C2/ic de >ant 4)ust2, edi*ici de la ,en"a Cultural Barcelonesa i s+l per a una resid?ncia per a )ent )ran. Loment de la sostenibilitat del desen/olupament urb amb la instal1laci de recollida pneumtica i una minidei8alleria. ,ro)rames per a la millora social, urban2stica i econ+mica.

-!rea urbana .ue *ormen els barris de >anta Caterina i >ant ,ere abasta una super*2ciede 35,13 hectrees, una poblaci d!uns .uinBe mil habitants i un tei8it residencial de 0.%5$ habitat)es apro8imadament.