Parc del Montnegre i el Corredor

PATRIMONI CULTURAL

El megalitisme al Parc del Montnegre i el Corredor

El Parc del Montnegre i el Corredor s ple dhistria natural i humana. Durant la prehistria aquestes terres foren ocupades per lhome. Especialment la Serralada Litoral va ser un exponent del fenomen megaltic. Quan lhome prehistric ja havia ocupat les planes frtils per explotar-les agrcolament, durant el neoltic, i tamb shavia iniciat la ramaderia, el control del territori havia esdevingut vital per a les comunitats que vivien en petits poblats fets de materials peribles. Parallelament, lhome del neoltic va comenar a evidenciar unes inquietuds espiri tuals fora marcades que varen trobar la seva mxima eclosi amb laparici del megalitisme durant el neoltic mitj, vers el 5500 abans de Crist. Aix doncs, comenaren a construir dlmens, llocs on enterraven els membres principals de la comunitat. La construcci daquests dlmens implicaven tot un grup hum important que controlava el territori i que construa no noms per als morts sin tamb per a major glria dels vius. Els coneixements tcnics desplegats per construir els dlmens eren admirables. Per, a ms a ms de dlmens, tamb erigien menhirs, gravaven pedres, feien cromlecs... La Serralada Litoral representa un moment dexpansi final del fenomen megaltic respecte de la resta de Catalunya, que va tenir la seva mxima expressi vers el tercer mil lenni.
2

Dolmen de Pedra Gentil

El dolmen de Pedra Gentil 1 (Vallgorguina) se situa dalt dun tur al qual saccedeix pujant un fort pendent des de la pista forestal que va de Vallgorguina al san tuari del Corredor. Des del nucli de Vallgorguina surt un itinerari senyalitzat del parc que ens hi porta. El dolmen es coneix grcies a lerudici de Josep Pradell, qui el restaur lany 1855 donant-li laspecte de taula que podem veure avui dia. La seva imatge ha estat publicada en nombroses obres divulgatives com un exemple tpic de dolmen en forma de taula, per que no correspon a cap tipologia concreta coneguda. El dolmen s format per una gran llosa cobertora que reposa sobre sis lloses verticals repartides a distncies regulars, sense una entrada definida. Les llegendes que sassocien al dolmen li donen un valor afegit. La ms coneguda explica que les bruixes shi reunien i dun salt senfilaven a la pedra cobertora. Al contacte amb la pedra selevaven perdent la gravetat i atreien els nvols que provocaven les tempestes i pedregades tan temudes pels pagesos. Una altra llegenda assegura que es penjaven de la pedra les bruixes que no es portaven prou b.

Dolmen de Ca lArenes
El dolmen de Ca lArenes 2 es troba al terme de Dosrius, en un estrep de muntanya que, partint de la serra del Corredor, baixa en direcci N-O cap a la vall del Mogent. Els llocs habitats ms propers sn ca lArenes, can Miloca, can Freginals i can Ferrerons. Des de can Bosc, a la pista principal del Corredor, surt un itinerari senyalitzat del parc que ens hi porta. Lany 1997 Joan Manel Riera va identificar unes pedres que sobresortien escassament del terra i que havien estat trossejades, segurament pels picapedrers, durant la primera meitat del segle XX. Sen conserva la cambra, linici del corredor, el paviment enllosat de la cambra i la llosa de la porta que es desplaava en el moment en qu shi realitzaven les inhumacions. El conjunt del monument era cobert per un amuntegament de terra i pedres anomenat tmul, visible encara en bona part, delimitat per un semicercle de pedres que anomenem cromlec. Desprs de lexcavaci arqueolgica es restaur lany 2007. Laspecte actual respon a la tipologia de petita galeria catalana i, des del punt de vista divulgatiu, s potser un dels que millor explica el context cultural i larquitectura dolmnica del territori.

Dolmen de Pedra Arca

El dolmen de Pedra Arca 3 es troba fent parti dels municipis de Llinars del Valls i Vilalba Sasserra. El nom de Pedra Arca ens indica que el dolmen devia ser conegut des de ledat mitjana, quan aquesta mena de monuments, ben visibles en el territori, susaven com a fites termeneres de propietats. El comte de Bell-lloc el va donar a conixer lany 1879. Sobre la pedra de coberta hi ha diversos gravats de difcil classificaci. Els ms visibles sn unes lletres capitals que van confondre alguns arquelegs del passat, per que en realitat sn marques termeneres modernes que separen els municipis de Vilalba Sasserra i Llinars del Valls.

Pedra de les Olles o del Pla de Forcs

La Pedra de les Olles 4 es troba a lmbit del Montnegre, prop duna crulla de camins sobre la capalera de la vall de la riera de Vallgorguina. El lloc s conegut com a pla de Forcs, pla de Forques o pla de Feres i s punt de parti dels termes de Vallgorguina, Arenys de Munt i Sant Iscle de Vallalta (adjudicat a aquest municipi segons el mapa de lInventari del Patrimoni Arqueolgic). En aquest lloc hi ha un agrupament de tres grans pedres grantiques, una de les quals, lanomenada Pedra de les Olles, t ms de vint cpules o cassoletes insculturades, que no semblen tenir un origen natural. Lany 1988 Ricard Pascual Guasch la don a conixer dins la publicaci Espacio, tiempo y forma, serie I, Prehistoria. La roca t una planta aproximadament triangular, amb una gran cubeta al centre de 40 cm de dimetre i 6 cm de profunditat. Al seu entorn tot el bloc est profusament treballat amb diverses tipologies de cupuliformes o cassoletes. En total es compten 19 cpules circulars, 5 dellptiques ms la cubeta, s a dir, 25 cavitats sense comptar els canals duni entre elles.

El menhir de Collsacreu
El menhir de Collsacreu 5 (foto superior) s al municipi de Vallgorguina, prop de la parti amb Arenys de Munt. s conegut tamb com el menhir del Pla de les Bruixes. Aquest jaciment ha perdut la seva verticalitat original, i actualment es troba ajagut al terra. T forma falliforme, i en el seu moment era un senyal didentitat de la comunitat prehistrica que el va erigir, assenyalant tant la proximitat dun terreny sacre com tamb lrea de domini dun poblament determinat. Tamb podem destacar el menhir de la Pedra Llarga 6 (foto inferior), al terme de Dosrius. Com el de Collsacreu, tamb es troba caigut a un costat del cam.

Altres jaciments megaltics dinters

El dolmen del Trull 7 es troba a mig cam de Can Pradell de la Serra i del santuari del Corredor, enmig del collet del Trull, al terme municipal de Vilalba Sasserra. Va ser descobert per Josep Estrada i Garriga lany 1946. Ens trobem davant les restes dun possible dolmen que podria correspondre a la tipologia duna galeria catalana. Es tracta de diverses lloses treballades i caigudes a terra desprs de la destrucci i espoli del sepulcre. Lindret podia haver estat un lloc denterrament de caracterstiques similars a la Cabana del Moro de Cllecs (la Roca del Valls). El Trull s un exemple de dolmen espoliat. En el decurs dels anys el bosc i la muntanya han estat font de vida i de treball, de manera que per als picapedrers qualsevol agrupaci de lloses era una manera fcil dobtenir matria primera, segurament sense ser conscients que sestava destruint patrimoni cultural. En el dolmen de ca lArenes tamb va ser evident lacci dels picapedrers, per sortosament aquesta no va ser suficient per desfigurar-ne laspecte originari. El Trull, malauradament, no va tenir la mateixa sort. El mn megaltic compta, a part de larquitectura funerria, amb altres manifestacions, com ara gravats sobre roques, que tamb trobem dins lmbit del parc. Prop dHortsaviny hi ha la Taula de les

Bruixes 8 , pedra plana amb inscultures de cassoletes o cupuliformes i, ja al terme dArgentona i molt proper al de Dosrius, la pedra del Tur dels Castellans 9 , ambdues sn manifesta cions similars a la Pedra del Pla dels Forcs que ja hem comentat. El cromlec dels Pins Rosers 10 (Llinars del Valls, ha estat considerat un dels pocs existents a les contrades catalanes; en aquest cas es tracta dun cercle de pedres dretes probablement amb la finalitat de culte i cohesi duna comunitat prehistrica. Pel que fa a lhipogeu de la Costa de Can Martorell 11 (Dosrius), ens trobem davant duna cova artificial denterrament que contenia les restes de ms de dos-cents individus que van viure a la darreria del III millenni aC. Lentrada s monumentalitzada per un curt corredor de lloses megaltiques. Ben a prop hi ha un possible menhir que no es troba en la posici original, ja que es va traslladar recentment a lentrada duna finca. Aquesta pedra dreta devia marcar originriament el lloc de lenterrament collectiu. Hi ha un grup de jaciments latribuci cronolgica dels quals no s possible concretar a manca duna intervenci arqueolgica que els pugui catalogar definitivament. Destaquen el possible paradolmen del tur de lInfern 12 , al terme dArenys de Munt, aix com tamb les lloses del dolmen de Ca lArenes II 13 , prop del tur de lAguilar a Dosrius, que possiblement va ser espoliat, com va passar amb el dolmen del Trull. Malauradament comptem amb jaciments que foren descoberts fa temps, per que se nha perdut el rastre o han estat destruts; un dells s el dolmen del Mas Barraquer 14 , a Sant Iscle de Vallalta, i laltre el dolmen de Pedra Mirona 15 de Sant Celoni. El primer, ubicat prop de can Vives de la Cortada, fou excavat lany 1927 per Mossn Serra i Vilar i actualment sen desconeix lemplaament. El segon va ser referit per Miquel Griv lany 1933, en qu descriu unes lloses que possiblement pertanyeren a un dolmen, i de les quals actualment sen desconeix el parador.

Glossari de paraules clau

Dolmen Sepulcre fet de lloses de pedra treballada en forma de caixa; nhi ha diverses variants arquitectniques. Solien trobar-se coberts per un tmul de terra i pedres, i encerclats dun cromlec senyalitzador. Menhir Llosa de pedra treballada que es collocava en posici vertical, senyalitzant la proximitat dun sepulcre o marcant un territori. Cromlec Cercle de lloses de pedra treballada que tant poden servir de limitaci del tmul de terres que cobreix el dolmen, com ser un espai cultual i de reuni duna comunitat megaltica. Roca insculturada Una roca que ha estat gravada en negatiu per la m de lhome prehistric; les formes bsiques solen ser petites cpules i reguerons que poden estar connectats o no. Tamb hi poden haver motius cruciformes.

LLOSES DEL CROMLEC

CAPALERA

TMUL CONTRAFORTS EST PAVIMENT

CORREDOR LLOSES DEL CROMLEC MUNTANTS DE LENTRADA

0 1m

Elements del jaciment del dolmen de Ca lArenes

Reconstrucci dun meglit

Quadre cronocultural a lEuropa Occidental des de la prehistria recent fins al mn rom

0 5500 aC Neoltic inicial 4500 aC Neoltic mitj 3500 aC Neoltic final 2500 aC 2000 aC Edat del bronze 1000 aC 600 aC 216 aC Edat del Protohistria ibers, grecs, ferro
fenicis

476 dC Mn rom

Calcoltic

Fenomen megaltic

Del neoltic inicial a ledat del ferro s la prehistria recent. De fet, la part final de ledat del ferro s transitiva a lpoca histrica, en concret sanomena la protohistria, i correspon a la cultura ibrica que sinicia vers el 650 aC.
10 11

15 8 3 2 10 9 11 13 1 7 6 12 4 5 14

Dolmen de Pedra Gentil Dolmen de Ca lArenes 3 Dolmen de Pedra Arca 4 Pedra de les Olles o del Pla dels Forcs 5 Menhir de Collsacreu o del Pla de les Bruixes 6 Menhir de la Pedra Llarga 7 Dolmen del Trull 8 Taula de les Bruixes 9 Pedra del Tur dels Castellans 10 Cromlec dels Pins Rosers o del Pla Marsell 11 Hipogeu de la Costa de Can Martorell 12 Possible paradolmen del tur de lInfern 13 Dolmen de Ca lArenes II 14 Dolmen del Mas Barraquer 15 Dolmen de Pedra Mirona
2

Xarxa de Parcs Naturals

Parc del Castell de Montesquiu, Espai Natural de les Guilleries-Savassona, Parc Natural del Montseny, Parc Natural de Sant Llo ren del Munt i lO bac, Parc del Montnegre i el Corredor, Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Serralada de Marina, Parc Natural de la Serra de Collserola, Parc Agra ri del Baix Llobregat, Parc del Garraf, Parc dOlrdola, Parc del Foix.

Comte dUrgell, 187 08036 Barcelona Tel. 934 022 428 xarxaparcs@diba.cat www.diba.cat/parcsn

Direcci de Comunicaci. Textos i fotografies: Robert Lleonart, Daniel Dav i Imma Bassols. Plnol: Roser Cisa. Dipsit Legal L.528-2011 Imprs en paper ecolgic