3 ESO

Llengua catalana i Literatura

unitat 4

Te t actualitzat
d’acord amb la nova
normativa de l’IEC
(2016)
3
 Sopa de lletres: mots clau
de la unitat.

Si abans donen un cop

d’ull a la unitat els serà
més fàcil, als alumnes,
trobar els dotze mots clau
de la pàgina.

• Consultar.
• Descobrir.

4
Consulta la unitat i... busca’n els
12 mots clau a la sopa de lletres. 4 Sopa de lletres: mots clau
de la unitat.

Si abans donen un cop

d’ull a la unitat els serà
més fàcil, als alumnes,
trobar els dotze mots clau
de la pàgina.
C N V E A D J E C T I U I C

A I A R G N E I U Q R A P L

R R A A U L T U B I R T A E

D C O C S L N P C A R R E I

R O V N U A O A A U T I U E

M P I A N M C N I L L I L E

I U L I E C S T C A T A A R

N L S D V O A T N N U M C E

O A B C T C T E A A L B C N
Idees
N T E O I A L T L N A R I E
Zoom
I I N D N O S E A N C G O G
Competències
S U E N A B N M V C B I C N bàsiques
S R I S U R S P S E S P A I
Vídeo
P A O S N O D S E L I A N L
Remissions a fitxes

Remisions al bloc

5

Un conte: «El secret».
Les preguntes
introductòries poden
utilitzar-se per improvisar
un canvi d’impressions
sobre la màgia, els trucs
de màgia, els mags i les
experiències dels
alumnes en aquest àmbit.
15 rior de l’americana del seu vestit també negre. A con- ra– buida.
20 i feia una reverència al públic amb el seu cap a les les pastes estaven sense tocar.
82
6
Tens cap interès en els espectacles de màgia? Has assistit mai a un espectacle d’aquesta
art? Hi ha cap número que t’impressioni especialment? Coneixes cap mag? Saps cap
truc? El conte que llegiràs tracta d’un professor d’arts màgiques i fa un número que
tothom admira. Llegeix-lo i procura descobrir què hi passa realment.
El secret
Era tardor avançada quan va arribar al nostre poble el Entre aplaudiments, la dona es tornava a col-
professor d’arts màgiques Diàbolo. Es va allotjar a locar el cap al coll, i el professor, amb la mateixa afec-
l’hotel L’Arcàngel i va llogar la sala del teatre Progrés 25 tada cortesia de què havia fet gala abans de serrar, li
per tres nits. tornava les perles. Ella es posava un altre cop el colla-
5 Un dels números més interessants del progra- ret, el professor, molt atent, li donava el braç, i junts i ma
era una decapitació1. somrients sortien cap als bastidors.
L’ajudant del professor Diàbolo, una dona jove Com a principiant col·laborador de la revista El
i maca que duia un vestit de vellut negre amb un gran 30 Cercle Familiar em vaig dirigir a l’hotel L’Arcàngel per
escot, seia en una cadira mentre el professor s’estava entrevistar la parella d’artistes. Un cop allí, em van
10 dret al seu costat. Aquest tenia a la mà una serra informar que el professor havia sortit i que la seva
metàl·lica. ajudant la podia trobar al restaurant, on estava es-
Ella es treia un collaret de perles del seu coll morzant. Era gairebé migdia, però els artistes es lle-
llarg i blanc i el donava al professor, que s’inclinava 35 ven tard i esmorzen tard. La vaig trobar a una taula al
davant d’ella i guardava les perles a la butxaca supe- costat d’una finestra, sola. La sala estava ja –o enca-
tinuació acostava la serra a aquell coll blanc i comen- Em vaig disculpar per la meva visita no anun-
çava a serrar. ciada, que vaig justificar per les obligacions d’un re-
Quan acabava, el cap de la dona queia a la seva 40 porter. No es va mostrar displicent2, però tampoc gai-
falda, la dona l’agafava amb les dues mans, s’aixecava re entusiasta. Davant seu tenia una tassa de cafè, però
mans. El professor també feia una reverència al seu Amb un discret interès vaig mirar el seu coll nu,
costat. no tan nu com durant l’espectacle a l’escenari (ara
45 duia un senzill vestit de fina franel·la amb un petit
motiu florejat), però prou visible de totes maneres.
Encara que menys llis i blanc que la nit anterior al
teatre quan el vaig veure a una certa distància i a la
llum dels focus, continuava sent un coll bonic i a més
50 sense rastre de la cruel operació, sense la més petita
cicatriu, sense cap esgarrinxada.
La vaig felicitar per l’èxit, li vaig referir3 l’en-
tusiasme del públic expressat no solament pels
aplaudiments, sinó també en els comentaris privats
55 que havia sentit entre la multitud. Tothom unàni-
mement havia estat encantat, però la majoria consi-
derava que el mèrit era més de l’ajudant del profes-
sor que no del mateix professor. Perquè al cap i a la
fi –i aquesta era l’opinió el públic– serrar era una
60 cosa que sabia fer tothom, però deixar-se serrar i a
més de manera que després de cada operació el cap
 LECTURA 4

UNITAT
tornés a enganxar-se un altre cop a la resta del cos i
sense deixar el més petit senyal, això sí que era un Com sempre, suggerim
autèntic art. una lectura en veu alta.
65 –No, no és art –va dir mirant la finestra darrere Primer del professor, però
de la qual uns quants arbustos perdien les seves últi- més endavant, quan hi
mes fulles. estiguin més
–Com? Però si és més que art , és senzillament
familiaritzats, dels
un miracle!
alumnes.
70 –Un miracle? Vostè parla de miracle? –i la mira-
da dels seus ulls grisos va passar de la llunyania a mi–.
Sí, veritablement és un miracle, però un miracle d’una • Comprovar
altra mena. Allò de què parla no és cap miracle. expectatives.
Em vaig sentir confós. lusions? Jo no ho comprenc, no ho entenc, no ho
75 –Però si tot nosaltres som testimonis... vull, i no obstant això ho consento. Jo mateixa, per la • Seguir el fil d’una
–Tots... sí, tots ho veuen. I pensen que el que meva pròpia voluntat... narració.
veuen és extraordinari. Mentre que... Es va interrompre i vaig veure que ja no tenia
• Inferir.
110
Va deixar de mirar-me. Ara mirava el fons de la els seus ulls clavats en els meus, sinó que mirava per
tassa. sobre de la meva espatlla.
80 –Això que estranya tant tothom no és en abso- Vaig girar el cap en la direcció de la seva mirada.
lut el més estrany. Aquesta fusió del cos tallat, aquest A la porta hi havia el professor amb una elegant capa

tornar a unir-se les parts en un tot, és difícil i innatu-
ral, però no pas el més difícil i el més contrari a la
naturalesa. Morir i tornar a viure, ressuscitar, és una
4
85 fotesa comparat amb una altra cosa que sí que és de
debò incomprensible. Un autèntic miracle.
Vaig callar, i jo vaig contenir la respiració espe-
rant conèixer un secret que, publicat per mi a les pàgi-
nes de la revista El Cercle Familiar, em convertiria en un
90 periodista famós i seria el principi de la meva gran
carrera. Per fi, sense poder esperar més, vaig preguntar:
–I quin és aquest autèntic miracle?
Va alçar la mirada i va clavar aquesta vegada els
seus ulls fins a fer-me sentir confós.
95 –L’autèntic miracle –va dir lentament i emfàti-
cament– consisteix que jo mateixa, per la meva prò-
pia voluntat, consento el sofriment. Cada vegada, des
de fa tants anys. I cada vegada em juro a mi mateixa:
«Mai més, aquesta serà l’última vegada». El deixaré
115 de pèl de camell i un barret al cap. Pel que semblava
acabava de tornar de la ciutat.
La vaig mirar un altre cop i, en comprovar que
ja no era conscient de la meva presència, em vaig ai-
xecar, em vaig inclinar i vaig sortir, esquivant5 el pro-
120 fessor que es va fer amablement a un costat per dei-
xar-me passar.
No vaig publicar res a El Cercle Familiar. Perquè
de fet no m’havia assabentat de res.
Slawomir Mrozek, La vida difícil (1991)
Infereix
Indica el número de la paraula del text
que correspon a cada un d’aquests
significats:

100 i aquesta serà la meva última tortura. Me n’aniré i  explicar

no tornaré mai més. I tot i així no me’n vaig i sempre
 acció de tallar el cap
consento el turment una vegada més. Què espero?
Que la pròxima vegada no em farà mal? Però si ha  indiferent
de fer mal... Sé que ha de fer mal, i tot i així... És que  evitant
105 potser em faig tantes il·lusions que, encara que sé
 banalitat
que no són més que il·lusions, em faig igualment il-

83

Infereix

7
 «El secret»: comprensió i
expressió.
Hi ha exercicis que
treballen el contingut del
text i d’altres que se
centren en aspectes
formals, de lèxic, que
poden fer-se per separat.
El caràcter del conte es
presta a ser discutit,
perquè, malgrat l’exercici
7 («Escriu»), és possible
que no només el reporter
del conte es quedés
sense entendre res;
evidentment, hi influirà
l’experiència lectora dels
alumnes.
• Interpretar.
• Analitzar.
• Redactar.
84
Comprensió i expressió
8
Comprensió i expressió
Ordena Escriu
1. Ordena els fets següents segons l’ordre en què 7. Escriu la notícia per a la revista El Cercle Familiar
succeeixen a la narració: amb tota la informació que creguis que hauria
d’incloure i que el reporter no es va veure amb
a) conversa que manté el narrador amb l’ajudant
cor d’escriure perquè no va entendre res del que
b) monòleg de l’ajudant li va dir l’ajudant del professor d’arts màgiques.
c) relat de la trobada amb l’ajudant
d) descripció de l’espectacle teatral Transforma
e) trobada cara a cara amb el professor
8. Escriu en estil indirecte el passatge comprès
f ) valoració de l’espectacle
entre la línia 95 (–L’autèntic miracle…) i la 109
(per la meva pròpia voluntat…).
Retrata
Va dir lentament i emfàticament que l’autèntic
2. Amb la informació que dedueixis sobre el miracle consistia...
narrador de la història, escriu-ne un breu retrat
d’unes 100 paraules tot continuant l’inici següent: Recorda
El narrador és un aprenent de periodista que
col·labora a la revista El Cercle Familiar. És de 9. Sense mirar el text, escriu, davant o darrere dels
constitució més aviat robusta, un observador adjectius segons com apareguin al text,
atent... els substantius que qualifiquen.
a) afectada i ) petit
Analitza b) autèntic j ) petita
c) coll k) senzill
3. Indica les línies del text que corresponguin a les
tres parts (introducció, nus i desenllaç) en què se d) cruel l ) metàl·lica
sol estructurar un conte. e) discret m) avançada
f ) fina n) grisos
Justif ica g) gran o) última
4. Com si fossis el reporter narrador, comunica h) famós p) negre
per escrit al diari que no els trametràs la crònica
de l’espectacle tot donant les explicacions que Escriu
creguis més oportunes.
10. Escriu els substantius qualificats pels adjectius
Escolta (http://www.editorialteide.com/?8992) següents:
a) atent f ) encantat
5. Escolta la breu ressenya sobre el llibre de contes
d’on s’ha extret «El secret» i escriu la informació b) blanc g) entusiasta
que creguis que podria atribuir-se al conte que c) buida h) estrany
has llegit. d) confós i ) interessants
e) conscient j ) llis
Juga
6. Busca en el text cinc paraules en què canviant
una o dues lletres se n’obtingui una de nova.
Segueix l’exemple:
Exemple: bastidors / vestidors
 4

UNITAT
Morfosintaxi Els complements verbals (II) L’atribut: definició i
exemples.

L’atribut Comprova-ho Considerant que l’atribut

1. Assenyala els atributs de només acompanya els
L’atribut (atr.) és un complement que indica una qualitat (generositat, amabilitat,
les frases següents i digues verbs ser, estar i semblar
egoisme...) o un estat (serenitat, irritabilitat, alegria, tristesa...) del subjecte. si es refereixen a un estat o
(copulatius), el tema de
a una qualitat del subjecte:
• Va unit a un verb copulatiu (ser, estar i semblar) i sovint concorda amb el sub- seguida està delimitat.
a) Les plantes estan
jecte en gènere i nombre:
pansides perquè ningú
S’ha de parar atenció,
La teva proposta em va semblar poc assenyada. no se’n preocupa. especialment, a no
subj. atr. b) No li facis cas, està com confondre l’atribut amb
Les teves propostes em van semblar poc assenyades.
un llum de ganxo. un complement
subj. atr. c) La intervenció del circumstancial («I més»).
delegat va ser
• Els verbs copulatius, a diferència dels predicatius, no tenen significat propi, no desconcertant i va
Els «Comprova-ho» ens
aporten informació sinó que actuen d’enllaç entre el subjecte i el predicat. cloure l’assemblea. forneixen models per
Aquests tipus de verbs són incompatibles amb el CD, ja que són intransitius. d) No ens agrada gens el ampliar, si cal, els
wasabi, és massa exercicis pràctics.
picant.
e) Han marxat a la fira
Els verbs ser, estar i semblar no sempre van acompanyats d’un atribut, sovint perquè avui és festa • Reconèixer el
porten darrere un complement circumstancial de lloc o de temps. major. complement atribut.
On són els dossiers? Són al segon calaix de l’escriptori.  Hi són. f ) Els castellers són el
CC lloc CC lloc símbol de la unió i de la
Aparentment, les oracions El gerro és de l’Àsia i He estat a l’Àsia semblen iguals, força.
però no ho són. El sintagma preposicional de la primera és substituïble per un g) La Sílvia està ansiosa
adjectiu; en canvi, el segon, no. En el primer cas es tracta d’un atribut i en el segon perquè ha d’agafar
d’un complement circumstancial. l’avió.
El gerro és de l’Àsia.  El gerro és asiàtic.  El gerro ho és.
Sprep (atribut) atribut atribut

He estat a l’Àsia.  Hi he estat.

CC lloc CC lloc

Comprova-ho
2. Completa aquestes frases amb els atributs corresponents. Recorda
que han de concordar en gènere i nombre amb el subjecte.
parc, adulador, ardu, escrupolós, irascible
a) El meu cunyat sempre fa fàstics de tot, és massa .
b) M’empipa que en Robert faci la gara-gara als professors, és un .
c) L’Aina té un temperament biliós, és colèrica i sempre està .
d) Moderat en tot, en les paraules, en el menjar, és .
e) Una tasca difícil de realitzar vol dir que és .

85
L’atribut • El CPred • El CC
Morfosinta Pàg.50, exercicis 1 i 2.
xi

9

Estructures de l’atribut.
L’atribut pot presentar set
estructures diferents. En
aquest cas, és obligat
insistir en exercicis
pràctics que reforcin els
que ja apareixen a la
pàgina. Els alumnes, en
grups, també poden fer
cerques en textos
escollits (o llegits) per
trobar atributs i analitzar-
ne les estructures. Els
resultats es poden
comparar i comentar.
Pàg. 50, exercici 3;
pàg. 51, exercicis 4, 5 i 6;
pàg. 52, exercici 7.
10
Morfosintaxi
Estructura Comprova-ho
1. Digues quina estructura
L’atribut pot presentar les estructures següents:
tenen els atributs
d’aquestes frases:
• Adjectiu
a) El jurat va decidir que el
La decisió sembla complicada. campió era ell.
Realment creus que em
• SN
sembla bé?
Esteve Albert va ser un gran activista cultural. Les amigues van ser qui
la van acabar de
• SPrep (preposició + SN)
convèncer.
Aquesta llonganissa és de Cantonigròs. El recital de poesia serà
• Adverbi o locució adverbial
memorable.
L’àpat de la cerimònia
Em sembla malament. Està com una cabra. era exquisit.
(Adv) (loc. adv.)
f ) Aquesta història no és
versemblant, no em crec
• Pronom tònic
res del que m’expliques.
La millor nedadora era ella.
L’Antònia és la nova
• Pronom feble (substitueix qualsevol de les estructures) conserge.
Torna a escriure el text,
El te verd ho és.  El te verd és beneficiós. la lletra és il·legible.
• Oració subordinada substantiva i ) Està tocat del bolet, no
tinguis en compte el que
La criatura era qui es mostrava més neguitosa.
t’ha dit.
O sub. subst. d’atr.
Comprova-ho
2. Els atributs de les frases següents presenten l’estructura de sintagma
preposicional. Substitueix-los per adjectius.
a) Les cireres d’en Roca són d’Arenys de Munt.
b) La novel·la que m’ha recomanat és de policies.
c) Les vacances que m’agraden són d’hivern.
d) Aquella planta sembla d’octubre.
e) El vestit que em posaré és d’estiu.
f ) Les seves paraules eren de gel.
g) Els meus hostes són d’Ucraïna.
h) Aquestes arracades són d’or.
i ) El penjoll robat és d’argent.
j ) La decisió és del govern.
k) El meu avi és d’Alacant.
l) ) Aquelles flors són de color roig.
m) Aquest plat és d’hivern.
L’atribut • El CPred • El CC
 ELS COMPLEMENTS VERBALS (II) 4

UNITAT
Pronominalització
La pronominalització de
L’atribut es pot substituir pels pronoms febles següents: l’atribut.
• Si va introduït per un determinant article, un demostratiu o un possessiu:
El tema permet comentar
Davant del verb Darrere del verb un aspecte de la
Masculí singular el l’ -lo
morfologia del pronom
que es repetirà en moltes
Femení singular la l’ -la unitats: les diferents
Masculí plural els -los formes en què es
presenta (plena,
Femení plural les -les
reforçada, reduïda,
Aquests són els nous jugadors.  Aquests els són. elidida).

En Pau és aquell.  En Pau l’és. A l’hora de fer els

exercicis s’haurà de
La Jana va ser la meva entrenadora.  La Jana va ser-la.
remarcar que el pronom
• En altres estructures s’usen els pronoms ho i en. El pronom en es fa servir ho substitueix en la
per emfatitzar la frase; en aquest cas s’acostuma a repetir l’atribut, separat per llengua col·loquial
una coma. Atreveix-t’hi atributs que la normativa
3. Substitueix cada pronom recomana substituir per
Davant del verb Darrere del verb
per un sintagma adequat. altres pronoms.
Reforçada Elidida Plena Reduïda a) Les eren.
ho -ho b) Els seran. • Reconèixer estructures
en n’ -ne ’n c) Ho és. de l’atribut.
d) ) L’és.
En Jaume és elegant.  En Jaume ho és. e) N’era molt, massa. • Identificar l’atribut en
En Jaume n’és molt!, d’elegant. oracions.

Comprova-ho
4. Subratlla els atributs d’aquestes frases i substitueix-los pel pronom
corresponent:
a) A fora tot sembla tranquil, però a dins tot són crits.
b) L’ordinador portàtil està espatllat; l’hauré de portar a la botiga.
c) Estic espantada; el silenci és absolut. Morfosintaxi.
d) ) Aquesta truita no es pot menjar, és molt i molt salada. Comprova-ho, exercicis 1
e) Aquests nois són els que et vaig dir, són els millors de l’equip. i 2.
f ) Aquest matí el cel és buit de núvols i resplendeix amb una claror
inusual. Atreveix-t’hi, exercicis 1 i
2.

L’atribut • El CPred • El CC 87
Pàg. 52, exercicis 8, 9 i
10; pàg. 53, exercicis 11 i
12.

11
 Morfosintaxi

El complement predicatiu:
definició i exemples. El complement predicatiu (CPred) és semblant a l’atribut, ja que explica qua-
litats o estats del subjecte o del complement directe i, per tant, hi concorda en
gènere i nombre. Els verbs que poden portar aquest tipus de complement no
La delimitació entre
són els copulatius.
atribut i complement
predicatiu és clara: el Aquest rap es veu pansit.
subj CPred
tipus de verb. El fet que
concordi en gènere i Aquests raps es veuen pansits.
nombre (el CPred) amb el subj CPred

subjecte evita la confusió Portes els pantalons descordats.

funcional amb el CC, però CD CPred

no amb el complement de Portes la clenxa torta.

nom. Serà bo ampliar el
«Comprova-ho» amb més
exercicis.
CD CPred
El complement predicatiu concorda en gènere i nombre amb el subjecte o el
CD, però no amb el CC de manera. Aquesta prova de la concordança permet
distingir un complement predicatiu d’un complement circumstancial de ma-
nera.

El malalt camina trist. / El malalt camina a poc a poc.

Les malaltes caminen tristes. / Les malaltes caminen a poc a poc.

locució adverbial (CC manera)

De vegades es pot confondre el complement predicatiu amb el complement

del nom. Una manera de diferenciar-los és canviar el CPred de lloc, ja que és
un complement del verb i no cal que vagi seguit del nom.

Porta els pantalons estripats.  CD (Det + nom + CN)

CD

Porta, estripats, els pantalons.  CPred + CD

CPred CD

Comprova-ho
Destria els atributs dels predicatius.
El ciutadà es va girar intrigat perquè no sabia què li preguntaven.
El ciutadà estava tan intrigat que va preguntar què passava.
Escoltaven embadalides les explicacions de l’àvia.
) Estaven embadalides amb les explicacions de l’àvia.
Portava la samarreta que li vaig regalar embolicada al cap.
Morfosintaxi. f ) La samarreta que li vaig regalar està molt bruta.
Comprova-ho, exercici 3.
Atreveix-t’hi, exercici 3.
L’atribut • El CPred • El

Pàg. 53, exercici 13.

12
 ELS COMPLEMENTS VERBALS (II) 4

UNITAT
Estructura Atreveix-t’hi
5. Digues quina és l’estructura
Estructura del
El CPred pot presentar les estructures següents: dels complements complement predicatiu.
predicatius següents:
• Adjectiu o participi
a) Sempre tracten la Llum Seria útil presentar una
En Vador se sentia marejat.
de mentidera.
relació de verbs que
• SN b) El conferenciant es
mostrava neguitós.
poden portar
Considerem l’Ester una bona aliada. complement predicatiu
c) Els reclamen com a
• SPrep  (preposició [de / per / a] + SN) socis. (n’hi ha llistes a la xarxa),
El tenen per un ximple.
d) ) En Josep Maria hi amb vista a fer que els
anava [brut]. alumnes mateix
• Com (a) + SN e) La tenen pel que preparessin exercicis
realment demostra.
La volen com a sòcia. d’acord amb les
f ) Consideraven en Jaume
un bon cap. estructures de la pàgina.
• Pronom feble (substitueix qualsevol de les estructures)
Ens van tractar d’ignorants.  Ens hi van tractar. Una altra possibilitat és la
de transformar alguna de
• Preposició + oració subordinada substantiva
les estructures que hi ha
El tenen pel que realment és.
d’exemple en una altra:
per exemple, la volen
de / com a sòcia, el tenen
El CPred respon a la pregunta com?, però no es pot confondre mai amb un per un ximple / el
complement circumstancial de manera, perquè els predicatius no són adverbis
ni locucions adverbials i els CC de manera, sí.
consideren un ximple / l’hi
tenen.

Comprova-ho • Reconèixer el CPred.

9. Destria els predicatius dels CC de manera.
• Reconèixer estructures
a) Quan li van donar la notícia va recular molt espantat. del CPred.
b) Quan li van donar la notícia va recular de cop i volta.
c) Els mossos el van aturar perquè, presumptament, conduïa begut. • Distingir el CPred en
d) ) Els mossos el van aturar perquè conduïa a gran velocitat. oracions.
e) Aquest mes s’ha fet membre del club.
f ) Ha decidit fer esport perquè se sent trist.
g) Ha canviat d’estil i ara porta els cabells ben arrissats.
h) Sense adonar-se’n, va deixar el gat tancat a l’armari.
i ) Una figura fantasmagòrica es belluga lentament entre els arbres.
j ) Per estudiar millor, tanca els ulls amb força i es concentra en una
imatge de neu.

10. Rellegeix les oracions de les activitats 7 i 9. Indica quins complements

predicatius fan referència al subjecte i quins al CD.

Pàg. 54, exercicis 14, 15 i

L’atribut • El CPred • El CC 89 16; pàg. 55, exercicis 17,
18 i 19; pàg. 56, exercici
20.

13
 Morfosintaxi

Pronominalització del Pronominalització

complement predicatiu. El complement predicatiu es pot substituir pels pronoms febles següents:

Les possibilitats de Davant del verb Darrere del verb

pronominalització del Reforçada Elidida Plena Reduïda
CPred permeten incidir en
hi -hi
un dels usos dels
en n’ -ne ’n
pronoms en i hi, dos dels
més afectats per les • Hi és el pronom més habitual per pronominalitzar el CPred: Atreveix-t’hi
interferències, com ja s’ha
En Martí s’ha tornat vermell quan ha entrat en Pol.  En Martí s’hi ha tornat. 8. Substitueix cada un dels
dit en pàgines anteriors. pronoms destacats per un
CPred CPred
Convé, doncs, insistir en sintagma nominal o un
els exercicis pràctics i, si • Ara bé, el CPred, igual que l’atribut, es pot pronominalitzar amb el pronom en, adjectiu. Indica’n la funció
quan va introduït amb paraules que tenen un valor quantitatiu: (atribut i predicatiu). Si són
pot ser, en les CPred, digues també si
representacions orals En Martí s’ha tornat molt i molt vermell quan ha entrat en Pol. concorden amb el
d’aquestes pràctiques.  És cert, se n’ha tornat molt. subjecte o amb el CD.
Per exemple, un alumne a) M’hi trobeu.
• El pronom en també es fa servir amb els verbs fer-se, dir-se, nomenar, elegir,
pot dir una frase amb tornar-se, mostrar-se... b) L’era.
complement predicatiu i c) S’hi ha tornat.
un altre respondre Jo em dic Carola i la meva filla també se’n diu. d) ) Ho semblen.
CPred
col·locant-hi el pronom e) Hi van tornar.
corresponent. L’Ester s’ha mostrat disgustada en veure’t.  L’Ester se n’ha mostrat en veure’t. f ) Se’ls hi deixa.
CPred CPred

Comprova-ho
9. Indica quina funció fan els complements destacats (atribut, CPred,
CC de manera). Després, digues quines estructures tenen.
Com que em veia tan capficat (a), la mare se’m posava melosa i
simpàtica (b) i volia saber què passava. Jo l’esquivava durant vuit o
deu minuts, que era el temps màxim que la mare podia concedir a les
nostres converses (c). Ella, inevitablement (d), culminava el primer
assalt inquisitiu amb un frase que m’irritava:
–Que no ho saps, fillet meu, que ningú no t’estimarà mai tant
com els teus pares?
–Per què? –vaig preguntar-li, fastiguejat (e), un dia. Va quedar
una mica desconcertada (f).
–Doncs... perquè som els teus pares (g).
Jo no estava en situació d’entendre aquest raonament (h), i no
volia acceptar que el sostre del meu cor fos l’estimació d’unes
persones (i) que, en gran part pel mateix fet de viure amb mi, cada dia
em semblaven més estranys (j).
Pere rovira, L’amor boig (2010)

90 L’atribut • El CPred • El CC
Pàg.56, exercicis 21 i 22

14
 ELS COMPLEMENTS VERBALS (II) 4

UNITAT
El complement circumstancial El complement
El complement circumstancial (CC) expressa les circumstàncies que envolten
circumstancial: definició i
l’acció del verb. Es poden eliminar, ja que no són elements imprescindibles per-
exercicis.
què l’oració tingui sentit. Gairebé sempre es poden canviar de posició i en una
mateixa oració en poden aparèixer més d’un. Els textos llegits en
Ahir vaig veure a la plaça el teu fillol amb la seva nova parella. unitats anteriors, igual
que el «Comprova-ho»,
CC
poden subministrar
material per fer exercicis.
Els adverbis sí, no, mai, potser actuen com a modificadors del verb i no tenen valor
sintàctic. • Reconèixer el CC.
No m’agrada la cara que fas.
modif. verb • Distingir CC i CRV en
oracions.

Comprova-ho
11. Assenyala els CC d’aquest text:
L’invent, però, tenia un problema: el vidre era pesant i es trencava
fàcilment. Va ser l’anglès Peter Durand qui el 1810 va patentar al Regne
Unit un mètode per envasar els aliments en pots de ferro forjat i també
segellats al buit. El procés era extraordinàriament complicat i s’havia de
treballar amb els aliments fins a sis hores per tenir-los correctament
preparats. Això va convertir el menjar en llauna, curiosament a ulls
nostres avui, en un símbol d’haver assolit un cert estatus entre la classe
mitjana europea.
La comercialització massiva de les llaunes de conserva no
s’assolirà fins a mitjan segle xix als Estats Units. El pas del menjar a la
beguda envasada és relativament recent. La primera llauna de tapa plana
de beguda va veure la llum el 1935, però la comercialització d’aquest nou
envàs no va arribar fins al 1965 amb la introducció de l’anella.
Andreu Mas, «La guerra és una llauna». El Punt Avui (3 agost 2013)

14. Indica si els complements destacats són CC o CRV.

a) La Diana va dinar en un restaurant japonès.
b) La Diana va anar a un restaurant japonès.
c) La Diana es va convertir en una gran escultura.
d) La Diana va parlar amb una gran escultura.
e) La Diana pensa amb el cap.
f ) La Diana somnia en el seu cap.
g) La Diana es recorda del seu cap.
h) La Diana col·labora en una causa justa.
i ) La Diana s’ha involucrat en una causa justa.
j ) La Diana ha emmalaltit en una causa justa.

L’atribut • El CPred • El CC 91

15
 Morfosintaxi

Estructura del
complement El CC pot presentar les estructures següents:
circumstancial.
La Raquel viu lluny.
L’apartat «Comprova-ho»
ens proporciona dos tipus
d’exercicis bàsics, que Va marxar xino-xano.
podem completar amb els
models de les pàgines
Vol que ens trobem al pàrquing.
anteriors. Per interioritzar
estructures es poden SN
plantejar exercicis orals, Cada tarda fa ganxet.
en què un alumne diu la
primera part d’una oració Hi treballa (en aquella fàbrica).
i un altre la completa amb
un CC que hi escaigui.
Quan vulguis préssecs, pots venir a la meva vinya a collir-ne.

Comprova-ho
Completa cada oració amb un CC que respongui a l’estructura que hi
ha entre parèntesis.
Ens trobarem . (oració)
Ens trobarem . (SN)
Ens trobarem . (pronom feble)
Ens trobarem . (SPrep)
Ens trobarem . (adverbi)
f ) Ens trobarem . (locució adverbial)

Digues quina estructura tenen els complements circumstancials de

les oracions següents:
Quan vingui la tardor tornarem a collir bolets.
La Neus vindrà demà.
L’atracador va fugir a correcuita.
) Treu-ne el sushi una mica abans.
Aquest any ha plogut molt.
f ) Han entrat ratolins a la cuina.
En va treure el compàs.
Ha nevat a cotes baixes.
) La Marta em guardarà un seient al seu costat.

L’atribut • El CPred • El CC

16
 ELS COMPLEMENTS VERBALS (II) 4

UNITAT
Tipus de CC Atreveix-t’hi
13. Assenyala tots els Tipus de complement
Segons quines siguin les circumstàncies que envoltin l’acció del verb hi ha di- complements circumstancials segons la
versos tipus de complements: circumstancials del poema pregunta a què responen.
següent:
• Lloc (respon a la pregunta on?):
Corrandes d’exili En les pàgines anteriors
Han trobat un cartutx de bala dins el pou.
Una nit de lluna plena no es posava el focus
• Temps (respon a la pregunta quan?): tramuntàrem la carena, sobre la tipologia, però
lentament, sense dir re... naturalment els
Aquest vespre soparem vora el mar.
Si la lluna feia el ple
també el feu la nostra pena.
complements
• Manera (respon a la pregunta com?):
circumstancials són
Va entrar a l’ajuntament cridant. L’estimada m’acompanya classificables. Es poden
de pell bruna i aire greu
• Quantitat (respon a la pregunta quant?): (com una Mare de Déu reaprofitar exercicis o
que han trobat a la muntanya). plantejar-ne de nous a
Aquest mòbil no pesa gens.
partir de textos literaris,
Perquè ens perdoni la guerra,
• Instrument (respon a la pregunta amb què?): que l’ensagna, que l’esguerra, com el d’«Atreveix-t’hi».
abans de passar la ratlla,
He signat el contracte amb la ploma nova.
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla. • Reconèixer estructures
• Causa (respon a la pregunta a causa de què?):
i tipus de CC.
Tot s’ha encarit per la pujada de la gasolina. A Catalunya deixí
el dia de ma partida • Identificar CC en un
• Companyia (respon a la pregunta amb qui?): mitja vida condormida; text.
l’altra meitat vingué amb mi
Ha sortit amb la Teresa. per no deixar-me sens vida. • Aplicar coneixements
• Finalitat (respon a les preguntes per a qui? i per a què?): Avui en terres de França gramaticals.
i demà més lluny potser,
Ha comprat una rosa per a cada companya.
no em moriré d’enyorança
ans d’enyorança viuré.

En ma terra del Vallès

tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallès no hi ha res.»

Que els pins cenyeixin la cala,

l’ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol Morfosintaxi.
que bategui com una ala. Comprova-ho, exercicis 5
i 6.
Una esperança desfeta,
una recança infinita. Atreveix-t’hi, exercici 4.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
Pere Quart, Saló de tardor (1947)
Pàg. 57, exercici 24;
pàg. 58, exercicis 25, 26 i
L’atribut • El CPred • El CC 27; pàg. 59, exercici 28;
93 pàg.60, exercicis 29 i 30;
pàg. 61, exercicis 31, 32 i
33; pàg. 62, exercici 34.

17
 Morfosintaxi

Pronominalització de
complements Els complements circumstancials de quantitat, de temps i de finalitat no es
circumstancials. poden substituir.

El CC de manera (tant si és introduït per la preposició de com per qualsevol

Només alguns tipus de altra) se substitueix pel pronom hi:
complements Camina de pressa.
circumstancials admeten Camina lentament. Hi camina.
ser pronominalitzats. Es Camina a poc a poc.
poden recuperar
activitats anteriors i Els altres complements ho fan amb els següents pronoms:
reutilitzar-les des Si és un circumstancial de lloc introduït per la preposició de:
d’aquesta perspectiva.
Com hem insistit en altres Davant del verb Darrere del verb
ocasions, és important
Reforçada Elidida Plena Reduïda
treballar els pronoms
febles en i hi, tant en en n’ -ne ’n
exercicis escrits com en
L’Aina va treure les pintures de l’estoig.  L’Aina en va treure les pintures.
activitats orals, com les CC lloc CC lloc
que s’han suggerit
Si va introduït per altres preposicions:
anteriorment.
Davant del verb Darrere del verb

Reforçada Elidida Plena Reduïda

hi – -hi –

L’Eugènia exposa les seves pintures al centre moral.  L’Eugènia hi exposa

les seves pintures. CC lloc CC lloc

Comprova-ho
18. Substitueix els complements repetits per pronoms febles. Indica quins pronoms substitueixen CC.
Prepareu el brou amb dos litres d’aigua. Afegiu les verdures tallades molt fines al brou: la pastanaga, el porro,
la ceba, els grans d’all i la branqueta d’api. Afineu el punt de sal i pebre del brou, coleu tot i reserveu tot.
Escaldeu els pèsols i les faves amb aigua, amb una mica de sal, refresqueu els pèsols i les faves i reserveu
els pèsols i les faves.
Talleu el carbassó (només la part verda) a tires fines i reserveu les tires fines. Trossegeu les mongetes en
forma de bastonets prims i reserveu els bastonets.
Daureu els fideus en una paella, amb un raig d’oli. A la mateixa paella, sofregiu el carbassó i les mongetes i,
quan comencin a estar cuits, afegiu a la paella les fulles d’espinacs, els alls tendres, els pèsols i les faves.
Després, escampeu per sobre de la paella el parmesà i acabeu de coure tot al forn, a 190 ºC, cinc minuts.

L’atribut • El CPred • El CC
Morfosintaxi.
Atreveix-t’hi, exercici 5.

18

El gènere del substantiu i l’adjectiu. Sinònims
1. Completa les frases següents:
a) Els mots que contenen els sufixos -aire, -ista,
-arca, -cida són , és a dir, s’escriuen en
femení i en .
b) Els mots masculins acabats en -leg fan el femení
en . Per exemple: psicòleg 
c) Els adjectius que acaben en -aç, -iç, -oç tenen la
mateixa terminació en . Per exemple, .
d) ) Els substantius acabats en -sc, -st, -xt, ig
poden fer el plural de dues maneres. Per
exemple: roig
 i .
e) El femení de porc, marrà, cavall i oncle és , ,
i .
2. Detecta i esmena els quinze errors del text següent:
Arriva un canvi de temps i, invariablement, hi ha
moltes persones que es queixen de malestar. Un
antiga cicatriu tiba, les articulacions semblen
adolorides i apareix un maldecap difús, com un núvol
que no sembla que marxi amb res. Que hi ha de cert
en tot això? El temps té una influència directe en
l’estat d’ànim o tot són imaginacions? Aquest és un
tema controvertit. N’hi ha que afirmen que si i
n’aporten proves científiques; i d’altres, que també
aporten estudis, aseguren tot el contrari.
Fa anys, afirmen uns, que se sap que hi ha una
relació entre els fronts meteorològics (límit entre dues
masses d’aire de diferents temperatures) i l’aument de
la tensió arterial, un fenòmen que explicaría alguns
dels símtomes que patim quan hi ha un cambii de
temps. A l’hora, la disminució del llum solar té una
influència directe en la producció de la melatonina,
una hormona que ens ajuda ha estar alerta.
Lluís Martínez . Presència, núm. 2171 (10 novembre 2013)
4
UNITAT
Racó de repàs
Repàs de morfologia i
lèxic.
L’exercici sobre
morfologia se centra en
3. Escriu un sinònim apropiat per a cadascun dels mots
determinats substantius i
destacats en el text.
adjectius. Amb el mateix
T’explicaré un conte. Hi havia una vegada un pagès
que tenia un ruc que donava moltes voltes a una sínia
esquema, els alumnes
i treia aigua d’un pou. Un dia el pagès es va oblidar de poden «fabricar»
donar-li menjar i va veure que el ruc treballava igual. exercicis similars, relatius
L’home va pensar: «Carai, no li dono menjar i
a altres morfemes. Poden
treballa». Ho va fer el tercer dia, el quart dia i el
cinquè dia. El sisè dia el ruc es va morir. El pagès, que fer el mateix amb els
era el veritable ruc, va dir: «Ara que el ruc s’havia sinònims, a partir d’un
acostumat a treballar sense menjar, es mor». Amb les text literari o similar.
marques passa exactament això. Tu pots estar un any
sense fer publicitat de la teva marca, però l’any
següent sigues conscient de donar-li una bona • Completar normes
injecció.
gramaticals.
Si la millor publicitat fos el boca-orella haurien
tancat totes les agències de publicitat. És boníssim per • Corregir.
a determinades coses i hi ha campanyes en les xarxes
socials que l’incentiven. [...] • Enriquir lèxicament un
Pot arribar el dia que el nombre de clients sigui
tan gran que la teva veu no arribi. Llavors, et cal la
text.
publicitat per seguir explicant el teu producte.
• Transcriure.
Entrevista a Lluís Bassat. L’econòmic.
El Punt Avui, núm. 162 (desembre 2013)
4. Dictat
La biblioteca de la universitat era un espai alt i bonic,
dissenyat, construït i pagat per gent que creia que
aquells que seien a les llargues taules davant de llibres
oberts –fins i tot els que tenien ressaca, els adormits,
els ressentits i els perplexos– havien de tenir espai per
damunt d’ells, plafons de fusta fosca resplendent al
seu voltant i alts finestrals, amb màximes llatines als
muntants, a través dels quals poguessin mirar el cel.
Durant uns anys, abans de començar a fer de mestres
d’escola, a treballar o a cuidar nens, havien d’estar-se
allà unes hores. I ara era el meu torn, jo també havia
de ser-hi. [...]
Estava escrivint un bon assaig. Segurament
trauria la millor nota. Continuaria escrivint assaigs i
traient notes excel·lents perquè això era el que sabia
fer. La gent que concedia beques, que construïa
universitats i biblioteques, continuaria amollant
diners perquè pogués fer-ho.
Alice Munro, Massa felicitat (2009) Activitats orals.
95
Pàg. 63, exercicis 1, 2 i 3.
19
 El conte literari: definició i
característiques.
És important, en temes
com aquest, partir de
l’experiència pròpia dels
alumnes –encara que es
tracti del conte «literari».
Els han explicat contes a
l’escola? A l’hora d’anar a
dormir? Els agradaven?
Quins contes recorden?
Etc.
Si les respostes a les
preguntes anteriors són
positives, els alumnes
podran anar seguint les
característiques generals
a partir de les seves
experiències particulars.
96
20
Taller de producció
El conte literari
Una narració en prosa que explica una història fictícia o inspirada en fets reals
rep el nom de conte literari. El terme conte indica que es tracta d’una extensió
breu, per oposició a la novel·la, que sol ser més llarga i narrar trames més com-
plexes. El terme literari s’usa per indicar que és obra d’un autor (literat) que de
manera intencionada ha construït un relat, a diferència dels contes tradicionals
i populars, que són anònims i de tradició oral.
L’autor o l’autora d’una narració és la persona que l’escriu, però no s’ha de Cal distingir entre la història, que
confondre amb la figura del narrador, que és la veu que explica la història. és la successió ordenada dels fets,
i la trama (o argument) de la
narració, és a dir, l’organització
Comparat amb la novel·la, el conte literari sol tenir una successió de fets sen-
dels fets en un determinat ordre
zilla o esquemàtica, sense atenció als detalls. Pot anar directament als fets
en el text, o la manera com els va
sense preàmbuls o donar una visió parcial o fragmentària d’una història, cen- coneixent el lector. Un dels
trant-se en un aspecte, mentre que d’altres queden indefinits, perquè no són
recursos narratius més usats del
significatius o resulten innecessaris per comprendre’n el sentit. Els recursos ex- conte literari és el gir argumental,
pressius estan al servei de la concisió i el fil narratiu sovint condueix el lector a una un canvi sobtat o imprevist, que
reflexió. Podem afirmar que una de les característiques del conte o relat literari, provoca un efecte sorpresa en el
la brevetat, queda equilibrada o compensada per la intensitat de contingut.
lector.
Pere Calders, Jesús Moncada i Mercè Rodoreda van escriure contes literaris.
Llegeix i observa
1. Llegeix el conte literari de la pàgina següent i resumeix-ne l’argument
en tres oracions, una per a cada part de l’estructura de la narració:
plantejament, nus i desenllaç.
2. Esmenta tres accions quotidianes de l’Asel·lia Florejacs.
3. Esmenta tres fets inversemblants o sorprenents que es narren o es
dedueixen del relat.
 EL CONTE LITERARI 4

UNITAT
Pandèmia III. Subrogació
Lectura d’un conte:
D’ençà que ha sortit del metro, l’Asel·lia Florejacs camina lloc a la feina, dina amb les seves companyes, visita els
darrere una dona indefinible, sense cap peculiaritat on seus pares dos cops per setmana, compra a les botigues del
treball de comprensió i
agafar-se per encetar una dissertació fisionomística o ca- barri, i surt de cap de setmana amb l’Estaci Ador. I no sem- expressió.
racteriològica. Les voreres apedaçades xarrupen l’aigua bla que ningú s’adoni de res, tot i les evidents diferències
dels bassals, i la dona indefinible aprofita el recer dels de volum i aspecte. Amb el pas de les setmanes, superat el
balcons per protegir-se de la pluja. En arribar a la casa sentiment inicial d’usurpació, de sentir-se apartada d’allò El conte d’Eduard
adossada on viu l’Asel·lia Florejacs, la dona indefinible que li pertany per una desconeguda, l’Asel·lia Florejacs Márquez requereix un
s’atura, busca la clau dins la bossa i obre la porta. Sense comença a veure el costat llaminer de la situació: pot can- lector una mica
vacil·lacions, amb la seguretat de qui es mou per terreny viar de ciutat, de parella, d’amics i de feina i començar de
experimentat. El
conegut. Els llums de la casa són encesos i el cotxe de l’Es- nou, sense explicacions i lliure de rèmores. Un dia, en bai-
taci Ador jeu a l’entrada del garatge. L’Asel·lia Florejacs, xopa xar d’un autobús de la ciutat nova, camí de la casa nova on professor haurà de suplir
sota la pluja, no sap què pensar. L’aigua se li barreja amb viu amb un home nou, una dona indefinible camina darre- la manca d’experiència
les llàgrimes i enfosqueix el color de la roba. Durant els re seu. En arribar a casa i girar-se, amb la clau al pany, la dels alumnes, si és el cas.
dies següents, sota la vigilància d’una Asel·lia Florejacs dona indefinible que l’ha estat seguint s’atura amb una
dolguda i expectant, la dona indefinible, amb una natura- ganyota de contrarietat i recula carrer avall sota una pluja
Serà molt important
litat impròpia de la seva condició d’intrusa, ocupa el seu incipient. treballar acuradament els
apartats «Llegeix i
Eduard Márquez, «Pandèmia III. Subrogació». A: Zugzwang (1995)
observa» (pàgina anterior)
i «Pensa i explica». També
serà adequat el treball en
grups, per intercanviar
impressions. I per acabar,
quina intenció té l’autor a
l’hora de «batejar» els
seus personatges?

Curiositats • Reconèixer els trets del

Pensa i explica Eduard Márquez va néixer a conte literari.
Barcelona l’any 1960. Els seus
1. Com interpretes el desenllaç? Per què la dona indefinible del final
decideix allunyar-se?
primers llibres van ser reculls de • Aplicar coneixements
contes, Zugzwang (1995) i
L’eloqüència del franctirador textuals.
2. Quina intenció té l’autor, en la teva opinió? A quina reflexió et porta la (1998). És autor, entre d’altres, de
lectura del conte? les novel·les Cinc nits de febrer, • Resumir.
de la qual se’n va fer una versió
Llegeix i transforma cinematogràfica, i La decisió de
Brandes, que va merèixer el Premi
3. Llegeix les expressions següents, extretes del conte, i reescriu-les amb de la Crítica de narrativa catalana
altres mots intentant que conservin el significat, tal com es fa a l’any 2007. Escriu, a més, poesia i
l’exemple: contes infantils. També ha
participat en ràdio i televisió amb
«sense cap peculiaritat on agafar-se per encetar una dissertació seccions sobre literatura i
fisionomística o caracteriològica.» recomanació de lectures.
 Sense cap tret que destaqui prou per definir-ne el tipus de físic
o de caràcter.
a) «sota la vigilància d’una Asel·lia Florejacs dolguda i expectant»
b) «amb una naturalitat impròpia de la seva condició d’intrusa»
c) «Les voreres apedaçades xarrupen l’aigua dels bassals»

97

21
 Taller de producció

Els punts de vista de

l’autor en la narració. El narrador explica la història adoptant un determinat punt de vista. En distingim
dos de principals: narrador intern i narrador extern. El narrador extern pot ser
de dos tipus: objectiu i omniscient.
Podem tornar a recuperar
l’experiència lectora o
Narrador intern El narrador és un personatge involucrat en la
auditiva dels alumnes, per
Narra els fets en història, ja sigui com a protagonista, personatge
introduir la tipologia del
1a persona. secundari o testimoni dels fets.
narrador. En els contes
populars, quina és la • Objectiu
tipologia predominant? El narrador explica la història sense intervenir-hi
directament. Només explica tot el que es veuria
des de fora: no coneix els pensaments dels
Narrador extern personatges.
Els fets es narren en
3a persona. • Omniscient
El narrador no està involucrat en la història, però
coneix tot el que hi passa, fins i tot els sentiments
dels personatges, l’estat d’ànim, els pensaments,
els records...

Llegeix i identifica
4. Identifica el tipus de narrador dels fragments següents, extrets de
diversos contes literaris:

a) Hi ha una veu que sorgeix de b) –Laura?

l’interior de nosaltres mateixos, i
aquesta veu em va donar una
ordre a començament d’estiu,
quan jo era encara un ocell sense
experiència que mai no s’havia
allunyat de l’arbre on vivia. Abans
de sentir la veu, coneixia ben
poques coses: coneixia l’arbre
mateix, i el torrent que passava al
seu costat, però pràcticament res
més. Els altres ocells del meu grup
parlaven de cases i camins, així
com d’un riu enorme al qual van a
parar les aigües del nostre torrent
i les de molts altres torrents, però
jo mai no havia volat fins a aquells
indrets, i no els coneixia.
Bernardo Atxaga , «Relat de l’ocell»
A: Contes d’Obaba (1995)
No coneix la veu, i ningú
se’n diu a casa, de Laura. De fet,
ningú es diu res de res, tret d’ella.
Fa anys que viu sola, i no rep
gaires trucades; per això s’ha
sorprès quan ha sonat el telèfon
en aquelles hores de la nit. Potser
perquè enyorava parlar amb algú,
o ves a saber per quin estrany
motiu, ha contestat amb un to de
veu tan neutre com li ha estat
possible.
–Sí?
Jesús M. T ibau, «Trucada perduda»
A: Postres de músic (2005)

Pàg. 64, exercici 1;

pàg. 65, exercici 2.

22
 UNITAT
Estructura de la narració:
L’estructura de la narració consta d’uns elements essencials que són l’acció elements essencials.
(què hi passa), el temps (quan passa), el lloc (on passa) i els personatges. Així
doncs, la història és la successió d’esdeveniments que duen a terme o que vi-
uen uns personatges en un espai i un temps determinats.
Continuem amb la idea
expressada abans.
L’acció segueix una estructura bàsica: plantejament o situació inicial, nus i des- Apliquem les
enllaç o resolució, que no té per què coincidir amb l’ordre cronològic dels fets. característiques de
La trama o l’argument és la disposició dels fets que l’autor escull per construir l’estructura als contes
el relat. que coneixen, encara que
no siguin literaris.
Distingim dos tipus de temps narratiu: el temps extern (l’època històrica) i el
temps intern (el temps que transcorre durant els fets que es narren, que pot
presentar-se de manera lineal o desordenada, amb salts cap al passat (retros- • Reconèixer i identificar
pectius) o cap al futur (prospectius). els elements d’una
narració.
El lloc on se situen els fets pot ser real (Barcelona, el Senegal, el delta de
l’Ebre...), imaginari o fantàstic.

Els personatges poden ser presentats i descrits de manera directa, però tam-
bé en podem deduir la identitat per detalls o accions (caracterització indirecta).
Segons el paper que tenen en la història, en distingim dos tipus principals: pro-
tagonistes i personatges secundaris.

El conte literari generalment construeix una història a partir de pocs elements

que caracteritzin l’espai i el temps. Fins i tot és freqüent que el lloc i el temps
(època) siguin indefinits, si no són substancials per comprendre el relat. De ve-
gades, deduïm que ha passat un període (dies, setmanes, anys...) en la narra-
ció, sense que calgui situar els fets en una època històrica determinada. La
caracterització dels personatges pot ser molt sòbria, sovint esquemàtica o indi-
recta (es dedueix de les accions), depenent de la importància que tinguin els
trets de personalitat per a la interpretació dels fets i el contingut essencial del
missatge.

Llegeix i dedueix
Llegeix el conte de Joan Barceló de la pàgina següent i situa’n el
temps i l’espai indicant quines informacions et permeten imaginar
aquests elements.
Temps extern (època)
Joan Barceló i Cullerés
Temps intern (Menàrguens, 1955 - Barcelona,
Lloc 1980) era dibuixant, músic, poeta
Edat i aspecte del personatge principal i escriptor. Amb el conte
L’ascensorista va guanyar el
Trets dels personatges secundaris Premi Cavall Fort Festes
«Pompeu Fabra» el 1978.
99

Pàg. 66, exercicis 3, 4 i 5;

pàg. 67, exercicis 6 i 7.

23

Conte literari:
«L’ascensorista».
Es tracta de fer una
lectura que, com sempre,
recomanem que es faci
en veu alta, i que
s’apliquin les instruccions
de «Llegeix i dedueix» de
la pàgina anterior. Caldrà
realitzar un treball previ
sobre el lèxic (prest,
enginyat, a posta,
cadell...).
100
24
Taller de producció
L’ascensorista
No m’hi trobava gens bé, dins d’aquell vestidàs de vint-i-un botons. La roba era
gruixuda i com d’escuma. Ni una arruga. Em sentia maniquí mecànic, de gestos
mecànics, de somriure mecànic.
Bé, potser em passarà, pensava. Era el primer dia que treballava com a as-
censorista en aquell hotel de rètols de fluorescència intermitent a les nits de
Broadway: «Howlive Hotel». Foscor. «Howlive Hotel.» Foscor. I així fins a cre-
mar-vos els ulls. S’encenien els puntets vermells escarlata que formaven les lle-
tres del rètol i s’esfumaven tot prest com si volguessin ferir els ulls de qualsevol
vianant que gosés enlairar el cap. Potser havien enginyat a posta aquells rètols
assassins perquè tothom caminés amb el cap cot.
Em va sorprendre la primera clienta. Ben abillada, treia el capet entre la
tofa de pells que l’embolcallaven. Ni em va mirar. O potser em clissava de reüll
per imaginar-me cadell acompanyant de les seves pells. Uix, quina ràbia que em
feia!
No m’havia dit a quin pis anava, només assenyalava amb l’índex de la seva
maneta enguantada de blanc lletós, suposo que per indicar-me que volia aterrar
al primer pis. Paciència. Era el primer dia que treballava d’ascensorista, no em
calia ficar els peus a la galleda.
–Jove, deixi’m aquí mateix.
Molt bé. No he fet cap imprudència, pensava. Es va obrir la porta del pri-
mer pis i ella en va sortir. Però... què era allò? En van entrar dues, de senyores com
la que havia deixat. Iguals, exactes, repetides. I tampoc no deien res. Van obrir
llurs manetes enguantades de blanc nivi. No em calia fer el pagès, ai!
–Jove, deixi’ns aquí mateix.
Vaig començar a suar perquè allò que temia ja s’havia esdevingut. Quan
van acabar de baixar totes dues al segon pis, en van entrar quatre, també idènti-
ques, també de manetes de neu:
–Jove, deixi’ns aquí mateix.
Com un cor d’escolans, vinga repetir la mateixa ordre. I l’hotel tenia molts
pisos. Era interminable, i tot i que l’ascensor era gran, sabia que arribaria un mo-
ment que no hi cabria ni una agulla. Trenta-dues senyorasses fetes a motlle. Sei-
xanta-quatre.
A l’àtic, per fi! Van sortir totes i jo ja no sabia què em feia. A cada pis s’ha-
vien multiplicat. Abans de quedar-me inconscient vaig sentir remor de veus:
–Fixeu-vos: una catifa amb pelleringues de roba d’ascensorista, tota plan-
xadeta, sota els nostres talons!
–Oh, guaita-hi! Hi ha el pobre xicot que premia els botons de l’ascen- sor.
Apa, bonic, vine a celebrar amb nosaltres el dia del Congrés Anual de la Per- fecta
Mare de Família Nord-americana.
Joan Barceló, «L’ascensorista». A: Recull de contes (1986)
 EL CONTE LITERARI 4

UNITAT
Treball sobre un conte de
Llegeix i situa
Mercè Rodoreda.
9. Dedueix el temps extern d’aquest fragment d’un conte de Mercè
Rodoreda. Situa el relat en el moment històric i marca en el text els
indicis en què et bases per situar-hi l’acció. És important que el
professor es documenti
sobre l’època en què
Agafà el portamonedes i s’assegué davant de la taula. L’obrí i el buidà. El carnet transcorre el conte, per
d’identitat... Llegí el seu nom: Lisa... suplir les mancances dels
S’havia fet fer el retrat a Rouen, abans de la guerra, quan era encarregada alumnes.
del taller de confeccions. N’havia marxat dos dies abans de l’ocupació. A París no
havia pogut trobar el seu fill: sense avisar-la, el mateix dia l’havia anada a buscar «Imagina i escriu» fa una
i ja no tingué temps de sortir de Rouen. Vine, Lisa; tenim un lloc en el cotxe. No et
proposta que ha de
quedis, és perillós. Potser hauria estat millor no haver-los escoltats i haver-se que-
dat a París... Obrí el carnet d’identitat. «Israelita.» «Fa una setmana ja... quan serà resultar atractiva per als
el torn dels altres? Cada mes se n’emporten uns quants...» Del portamonedes alumnes, i aquí s’ha
amb els papers, havia saltat un franc. Agafà la moneda i se la mirà. Un somriure d’insistir que estem
breu, irònic, li arquejà els llavis. «Un franc; mai no he estat tan rica. No necessi-
to res, res, res... Madame Gendron pot guardar-se els seus brillants de refugiada
parlant de conte literari,
rica. S’ha assegut damunt la misèria de tots, amb els seus brillants... tan correcta- com els exemples que
ment...! jo no necessito res. No vull lluitar més.» hem anat veient.
La tassa ja no fumava; el cafè segurament era fred. La senyora Létard devia
ser al llit perquè no es sentia cap remor a la cambra del costat. El gat, sota els fo-
gons, dormia com una bola. Semblava que nomes existís el silenci. • Llegir entre línies.
Mercè Rodoreda, «Mort de Lisa Sperling». A: Tots els contes (1979)
• Imaginar i escriure.

Imagina i escriu
10. Observa aquestes fotografies. Escull-ne una i construeix una història
d’uns dos-cents mots, de narrador intern, explicada en primera
persona. Situa’t al lloc dels fets i en el punt de vista d’un personatge
que hi participa o n’és testimoni.

101

7. .

25
Conte de Pere Calders.
Insistim en la importància
de la lectura en veu alta,
per detectar problemes
fonètics, d’entonació, de
sentit, de lèxic. El conte
de Calders, amb
col·loquials, es presta, a
reprodueixen frases
més, a ser «interpretat».
No cal dir que Calders fa
una crítica humorística de
la guerra, que pot donar
joc si es planteja com a
tema de discussió.
Cal destacar l’ús del
tractament de vós, que
pot donar peu a
comentar-ne la funció i el
valor social.
102
Competències bàsiques
Prova
Llegeix el text i respon les preguntes que hi ha a continuació:
U
Fet d’armes
n dia, gent,
meva fent guerra, vaig trobar-me
sense armes, separat de
sol i desemparat la
com
mai. Em sentia una mica humiliat, perquè tot feia
preveure que el meu concurs no devia ser decisiu i la ba-
5 talla feia via, amb un soroll i una quantitat de morts que
esgarrifava.
Vaig asseure’m a la vora d’un camí per fer determi-
nades reflexions sobre aquest estat de coses, i vet aquí que,
de sobte, un paracaigudista, vestit d’una manera estranya
10 va prendre terra a prop meu. Sota la capa que portava, s’hi
veia una metralladora i una bicicleta plegable, tot això,
dissimulat, és clar.
Va acostar-se’m i amb un accent estranger molt
marcat em preguntà:
15 –Que em podríeu dir si vaig bé per a anar a l’Ajun-
tament d’aquest poblet?
(Per allí, la setmana passada, hi havia un poble.)
–No sigueu ase –vaig dir-li–. Se us veu de seguida
que sou un enemic, i si aneu cap allí us agafaran.
20 Això el va desconcertar, i després de fer un soroll
amb els dits que denotava la seva ràbia replicà:
–Ja m’ho semblava, que no ho havien previst tot
–respongué–. Què em fa falta? ¿Quin és el detall que
m’acusa?
25 –Aquest uniforme que porteu és caducat. Fa més de
dos anys que el nostre general el va suprimir, donant a
entendre que els temps havien canviat. Aneu mal infor-
mats, vosaltres.
–L’hem tret d’un diccionari –va dir-me amb tris-
30 tesa.
Es va asseure al meu costat, aguantant-se el cap
amb les mans, segons sembla per pensar amb més garan-
ties. Jo me’l mirava i de cop li vaig dir:
–Vós i jo el que hauríem de fer és barallar-nos.
35 Si portés armes com vós ja us ho diria d’una altra ma-
nera...
No –digué–, no valdria. De fet, estem fora del camp
de batalla i els resultats que obtinguéssim no serien ho-
mologats oficialment. El que hem de fer és mirar d’entrar
40 al camp, i allí, si ens toca, en les mesurarem.
Provàrem
però una paret defins a deu
bales i de vegades d’entrar Per
fum ho impedia. a lamirar
batalla,
de
descobrir una escletxa, pujàrem en un petit turó que do-
minava l’espectacle. Des d’allí es veia que la guerra seguia
45 amb una gran empenta i que hi havia tot el que podien
demanar els generals.
L’enemic em digué:
–Vist des d’aquí fa l’efecte que, segons com hi en-
tréssim, més aviat faríem nosa...
50 (Vaig fer que sí amb el cap.)
–... I, això no obstant, entre vós i jo hi ha una qüestió
pendent.
Jo trobava que tenia tota la raó, i per tal d’ajudar-lo
vaig suggerir:
55 –I si anéssim a cops de puny?
–No, tampoc. Devem un cert respecte al progrés, pel
prestigi del vostre país i del meu. És difícil –digué–, és po-
sitivament difícil.
Pensant, vaig trobar una solució:
60 –Ja ho sé. Ens ho podem fer a la ratlleta. Si guanyeu
vós podeu usar el meu uniforme correcte i fer-me preso-
ner: si guanyo jo, el presoner sereu vós i el material de
guerra que porteu passarà a les nostres mans. Fet?
S’hi avingué, jugàrem i vaig guanyar jo. Aquella ma-
65 teixa tarda, entrava al campament, portant el meu botí, i,
quan el general, ple de satisfacció pel meu treball, em va
preguntar quina recompensa volia, li vaig dir que, si no li
feia res, em quedaria la bicicleta.
Pere calders, Cròniques de la veritat oculta (1955)
26
 PROVA 4

UNITAT
1 Un sinònim de l’expressió «faríem nosa»
Treballem el conte des
7 El conte que has llegit està narrat:
(línia 49) és: del punt de vista de la
 a) En primera persona.
 a) desapareixeríem.  b) En segona persona.
forma i del contingut.
 b) desordenaríem.  c) En tercera persona.
 c) destorbaríem.  d) De manera objectiva. Recuperant el tema del
 d) moriríem.
8 Els elements que componen un conte com tractament de vós, una
2 Són adjectius i substantius d’una terminació: el que has llegit són: activitat podria ser
 a) difícil, gran, paracaigudista.  a) Personatges, acció, temps, ambient. canviar les frases en què
 b) correcte, efecte, respecte.  b) Lloc, personatges, temps, to. apareix aquest
 c) fàcil, estranger, ràbia.  c) Personatges, narrador, temps, lloc. tractament per frases
 d) estrany, decisiu, escletxa.  d) Personatges, acció, temps i lloc.
amb vostè, i per frases
3 El complement destacat a «no serien 9 L’estructura del complement predicatiu «una amb tu. Quin efecte
homologats oficialment» (línies 38-39) és: mica humiliat» (línia 3) és: produirien? Canviaria
 a) Atribut.  a) det. + subst. + adj. alguna cosa del sentit del
 b) Predicatiu.  b) det. + det. + subst.
 c) Circumstancial.  c) det. + det. + adj. conte?
 d) Directe.  d) pron. + det. + adj.

4 «Aquella mateixa tarda» (línies 64-65) és un 10 El text que has llegit és un conte:
• Seguir el fil narratiu.
complement:
 a) Fantàstic. • Aplicar coneixements
 a) Indirecte.  b) Literari. gramaticals i textuals.
 b) Circumstancial.  c) Realista.
 c) Predicatiu.  d) Objectiu. • Buscar respostes al
 d) Atribut.
Redacció
text.
5 El pronom destacat a «Això el va desconcertar» Escriu un nou desenllaç del conte d’unes 100 paraules
• Redactar.
(línia 20) fa de complement: en què l’enemic guanya l’aposta. Continua l’inici
 a) Directe. següent: S’hi avingué, jugàrem i va guanyar ell...
 b) Circumstancial.
 c) Atribut.
 d) Predicatiu.

6 El complement destacat a «Aneu mal

informats» (línies 27-28) és:
 a) Atribut.
 b) Predicatiu.
 c) Circumstancial.
 d) Agent.

Prova.
Avalua’t i dictat.
103 Comprova-ho.
Avalua’t i dictat.
Atreveix-t’hi.

27
 Lectura literària.
La lectura en veu alta
d’un poema, com la que
suggereix l’activitat de la
pàgina, hauria de prendre
com a model una bona
lectura. Llegir versos
requereix més habilitat
encara que llegir prosa.
Els alumnes podrien
enregistrar les seves
lectures per analitzar-ne,
després, els problemes, a
classe.
• Llegir en veu alta.
Indrets literaris
El cementiri del Port de la Selva
1. Assigneu-vos una estrofa del poema i llegiu-les per ordre i en veu alta a la
resta de la classe.
Cementiri dels mariners
Quan la passada del vent afina
la tarda tèbia del mes d’agost,
penges com una morta gavina
dalt de la pedra grisa del rost.
Des de les blanques parets estretes
veus una mica de mar només;
i encara et poses tot de puntetes,
blanc cementiri dels mariners.
Ningú, que els vespres a tu s’atansa
per la drecera magra dels horts,
dirà, quan vegi l’esquena mansa,
que ets el pacífic hostal dels morts.
No et dignifiquen l’antiga esquerda
de les costelles màgics xiprers;
només et volta la vinya verda,
blanc cementiri dels mariners.
És una vinya plana com totes,
ni tu l’esveres, ni pensa en tu;
dels ceps li pengen les fràgils gotes
tornassolades del vi madur.
Aquelles bèsties, que sol haver-hi
en la pelada pau dels costers,
se’t fan amigues sense misteri,
blanc cementiri dels mariners.
Dins la badia, les fustes fartes
de sal i pesca, mullen el llom;
els homes passen del joc de cartes
a l’opalina gràcia del rom.
Les dones seuen a les cadires
amb aquells aires manifassers...
I ningú pensa que tu respires,
blanc cementiri dels mariners.
I ve que un dia, la veu rossola
d’una campana llagrimejant;
i gent negrenca s’acorriola
seguint la vinya del teu voltant.
La caixa llisa puja la costa;
tu, ni la mires; ja saps qui és.
Sens reverències reps el teu hoste,
blanc cementiri dels mariners.
I els qui te’l duen, mentre la pala
remou la terra, nets de corcó,
pensen quina hora i en quina cala
i amb qui els pertoca calar l’artó.
Els crida el tràngol i la mullena;
cara-impassibles baixen després,
al teu silenci girats d’esquena,
blanc cementiri dels mariners.
N 42º 19’ 43”
E 3º 12’ 22”
Ells fan la ruta de la pobresa,
tu fas el somni de l’infinit.
Si ells es resignen a anar a l’encesa,
també et resignes a llur oblit.
Perquè et resignes, perquè t’adones
del que és el sempre i és el mai més,
jo et vinc a veure moltes estones,
blanc cementiri dels mariners.
Jo et vinc a veure per la drecera,
seguint les vinyes, deixant el port;
i em vivifiques amb la manera
clara i tranquil·la de dir la mort.
La mort, com una gran companyia
neta de tèrbols crits baladrers...
La mort, com feina de cada dia,
mig de tristesa, mig d’alegria...,
blanc cementiri dels mariners!
Josep M. de sagarra, Àncores i estrelles (1936)

Tant a les clares, com a les fosques, Si el mar és fúria, bot i deliri,
res de basardes, res de perills: i és embranzida i és cos a cos,
tots els migdies zumzeig de mosques, ¿qui se’n recorda del cementiri,
tots els capvespres desmai de grills. del gris de nacre del seu repòs?

I a trenc d’albada, lleu transparència: Tu ho saps comprendre; per’xò no goses

còbits que piulen pels olivers. guarnir-te d’arbres ni de cloquers.
I sempre un clima d’indiferència, Tu saps comprendre totes les coses,
blanc cementiri dels mariners. blanc cementiri dels mariners!

104

Indrets literaris
1. Resposta oberta.

28