3 ESO

Llengua catalana i Literatura

unitat 3

Te t actualitzat
d’acord amb la nova
normativa de l’IEC
(2016)
3
 Índexs invertits de la
unitat.

Els índexs invertits

introdueixen el nom dels
conceptes o dels temes
que es treballaran a la
unitat, a la qual hauran
donat un cop d’ull abans.
Els més fàcils són els
d’apartats, perquè ja han
sortit a les altres unitats.

• Deduir.
• Consultar.
• Decidir.

4
 Consulta la unitat i... descobreix
els mots clau que s’amaguen en aquest
índex invertit.
3

Idees

Zoom

Competències
bàsiques

Vídeo

Remissions a fitxes

Remissions al bloc
Els mots clau de l’índex invertit són:
Morfosintaxi
Complement directe
Complement agent
Complement indirecte
Complement de règim verbal
Pronominalització
Racó de repàs
Vocal neutra
o/u àtones
Homònims
Homòfons
Homògrafs
Taller de producció
El reportatge

5

Article de La Vanguardia
sobre les deixalles al mar.
Lectura en veu alta i
resolució de les dificultats
lèxiques. La fotografia
il·lustra sobre la quantitat
de porqueria que podem
trobar a l’aigua. Un
possible exercici: Quines
És molt probable que la majoria de les persones pensi que un espai net és més
agradable iconfortable que un espai brut.Potserper aixòsolemqueixar-nos si veiem
brutsels espais públics delanostra població.A partdelsserveis municipals deneteja
que vetllenperquèregni lanetedatenels carrers,hi ha personesquedediquenuna part
delseu temps lliure anetejar espais públics per retornar-los, diuen, lasevadignitat.
Llegeix el text i comprova en què consisteix la seva feina.
«Del mar, en traiem de tot»
Aficionats al submarinisme retiren cada estiu tones d’escombraries
acumulades a la costa de les Balears

coses podem trobar a Sota les cristal·lines i paradisíaques aigües de les Ba-
l’aigua del mar, que no hi lears hi ha una realitat molt menys idíl·lica1. Els
haurien de ser? arenys2 i cales de les illes són massa sovint el conteni-
dor de gran quantitat de residus que s’acumulen tant
5 per desídia3com per irresponsabilitat. És unaestam-
pa amagada per a la majoria d’estiuejants, però no
per a Xavier Casanovas, bussejador aficionat i presi-
dent de Voluntaris Sense Fronteres (VSF). Dedica el
temps lliure al capdavant d’aquesta associacióa re-
10 tornar ladignitat aaquests paratges submarinsreco-
llint-ne la brossa.
Casanovas va començar les immersions com
veis de recollida municipals perquè les escombraries
35 siguin tractades en un lloc adequat.
Hanactuat a Mallorca, Menorca, Eivissa i For-
mentera; a totes les illes han pogut constatar que el
mar és testimoni silenciós dels excessos de l’home.
«Hemarribat a treure’n de tot –afirma Casanovas–:
40 quads, carretons d’anar a comprar, ordinadors, renta-
dores, ventiladors... tot i que el més comú solen ser
ampolles de vidre i de plàstic».
La majoria són objectes llançats des d’embar-
cacions de tota mena, des de grans mercants que
45 solquen4 la Mediterrània fins als iots fondejats5 da-

a aficionat el 2006 a Cancún. Tenia curiositat pels
fonsmarinsiesvaformarperconvertir-seenbusse-
15 jador tècnic. Al cap de poc temps va conèixer els
membres de l’associació, i el que era un entreteni-
ment es va convertir gairebé en unaresponsabilitat.
vant la costa. Tanmateix, una quantitat gens menys-
preable de residus procedeix dels residents i dels ba-
nyistes de les platges; d’altres arriben pel curs dels
torrents, i n’hi ha que venen arrossegats pelscor-
50 rents marins. Pels submarinistes no és estrany

«Jo treballava aTirme*;allà vaigveureel que la gent trobar objectes arribats del nord d’Àfrica, com ara
llençava, i això em va fer prendre consciència», ex- bosses de portar llet o ampolles amb inscripcions
20 plica.Va acceptar l’oferiment d’estar al capdavant de àrabs.
l’associació amb el seu germà Jordi, i hi va donar
una empenta. Ara fan moltes sortides durant els
mesos més càlids de l’any per extreure tones de re-
sidus.
25 Com Casanovas, informàtic de professió, mol-
tes altres persones han fet de la seva altra gran passió,
el busseig, un mitjà per millorar l’entorn i denunciar
que el marno ésun pousense fons. El que va comen-
çar com un grup d’amics s’ha convertit en una inicia-
30 tiva col·lectiva de neteja. Desenes de submarinistes
es troben als arenys per pentinar-ne les aigües desin-
teressadament, ja sigui a petició d’un ajuntament o
per iniciativa pròpia, i sempre coordinats amb els ser-

56

Comprensió i expressió

6
 LECTURA 3

UNITAT
Un dels elements que continuen trobant mal- d’escombraries a causa dels corrents. Aquí és on VSF
55 grat la perillositat que representen són lespiles.«Hi 100 va començar les accions, algunes en col·laboració A «Infereix» trobem una
ha gent que en continua llençant, tant de normals amb l’ajuntament. proposta de treball lèxic
comde botó. Semblamentida quepassi, ambtantes Altres municipis (com Felanitx i Santanyí a Ma- que pot complementar la
campanyes de conscienciació com s’han fet», explica llorca o Sant Antoni de Portmany a Eivissa) s’han que hem indicat a la
Justo Mateos, instructor professional de busseig i vo- significat, els darrers anys, per una tasca semblant.
pàgina anterior. El mateix
60 luntari. També poden ser altament contaminants les 105 Així mateix, la Conselleria de Medi Ambientbalear
bateries, un dels objectes que més sovint emergeixen, destina 23 embarcacions a netejar les aigües pròxi-
exercici que hem fet
ja siguin d’artefactes petits, com ara mòbils, o d’altres mes a la costa. Durant els tres mesos que actuen re- abans parlant de l’aigua,
de més grans, comaracotxes ovaixells. Quanels re- cullen entre 25 i 30 tones mitjançant un sistema de el podem fer ara parlant
sidus són molt grans, recorren a globus d’elevació. cistelles. El coordinador d’aquest servei de neteja, de l’arena de la platja,
65 D’aquesta manera han aixecat «des del xassís d’un 110 Josep Maria Aguiló, afirma que el programas’hafet seguint el contingut de la
camió fins a una xarxa de pesca», segons Casanovas. imprescindible des que va començar, el 2004, i s’ha foto.
En una jornada habitual poden arribar a treure fins decidit mantenir-lo. «A les Balears vivim del mar i
a 300 quilosd’escombraries. l’hem de cuidar»,diu. L’article permet tractar
Les campanyes de neteja se solen dur a terme competències
Ernest Carranza. La Vanguardia (18 d’agost 2013)
70 cada dues o tres setmanes en platges diferents de transversals, les
l’arxipèlag. Fins a 150 bussejadors s’han arribat a *empresa de tractament de residus relacionades amb el
congregar per col·laborar en les tasques. Mentre uns civisme, el medi ambient,
sesubmergeixen, altres voluntarispentinen els arenys etc., com veurem a la
i retiren les escombraries acumulades. «Com que ens pàgina següent.
75 veuen recollint coses, de vegades hi ha hagut gent
que s’ha posat a ajudar-nos, fins i tot alguns turistes»,
assegura Antònia Peñalver, membre del’entitat. • Entendre el text en tots
Els membres de VSF són conscients de la curio- els seus detalls.
sitat que generen les seves accions. Veure desenes
80 d’homes vestits de negre sortint del mar i deixant
• Inferir.
quantitats ingents6 d’escombraries a la sorra és una
cosa que no passa cada dia, i que pot sacsejar7 més
d’una consciència. «La gent se sorprèn del que traiem
del mar, i és bo que ho vegin», apunta Casanovas. Els
85 voluntaris coincideixen que ha augmentat la sensibi-
litat entre la població,tot iqueunasimpleimmersió Infereix
permet apreciar que no n’hi ha mai prou. «El que s’hi
llença noesdesfà en dosdies, sinóquedura anys.La Indica el número de la paraula del text
gent s’ha d’adonar que el mar no és un abocador», que correspon a cada un d’aquests
significats:
90 subratlla Mateos.

Afortunadament, els bussejadors d’aquesta as-  grans  composició

sociacióno estan sols en aquesta croada8ambiental. física
 deixadesa
Alguns municipis de l’arxipèlag estan conscienciats  acanalen
 ancorats
i fa diversosanys que treballen ambvoluntaris i as- (naveguen)
 paradisíaca
95 sociacions per mantenir net el litoral. És el cas de  agitar
Calvià, localitat que, a més de tenir un volum alt  arenals, sorrals
de visitants, disposa d’unes quantes cales dedifícil  expedició
accés i té una orografia9 que afavoreix l’acumulació

57

7
 Comprensió de l’article,
interpretació i valoració.
Al costat de les preguntes
de comprensió
(«Interpreta», «Enumera»,
«Precisa», etc.) en trobem
d’altres com «Redacta» i
«Selecciona» orientades a
treballar la consciència
cívica (i la competència
en redacció). L’activitat
final («Escolta») parla del
«Decàleg ambiental del
bon navegant», seria
interessant que abans
d’escoltar-lo els alumnes
pensessin, en grups,
quins haurien de ser els
punts d’aquest decàleg, i
després en fessin la
comparació.
• Interpretar.
• Escriure.
Comprensió i expressió
Interpreta
1. Digues si són vertaderes o falses les afirmacions
següents:
a) Els serveis municipals de cada població
s’encarreguen de tractar els residus.
b) L’associació VSF treballa a compte dels
serveis municipals de neteja.
c) Les bateries i les piles són els artefactes més
contaminants que es treuen del mar.
d) Els membres de l’associació actuen a tot el
món.
e) El principal origen dels residus trobats al fons
marí prové principalment dels banyistes i veïns
costaners.
f) ) En un dia de recollida, solen treure
uns 300 quilos d’escombraries.
g) La neteja de les platges i els arenys és una
feina que es fa durant tot l’any.
Enumera
2. Detalla les cinc procedències principals dels
residus que l’associació Voluntaris Sense
Fronteres treu del mar.
Redacta
3. Amb la informació que aporta el reportatge,
escriu una carta en nom de l’associació
Voluntaris Sense Fronteres (VSF) a fi de captar
socis. Detalla’n la informació següent:
• Finalitat • Actuació • Membres
Reformula
5. Copia les oracions següents tot corregint la
informació que no és prou precisa per la que
consideris més ajustada al significat que aporta
el text:
a) L’associació Voluntaris Sense Fronteres és
una entitat sense finalitat de lucre que es
dedica a netejar la costa mediterrània.
b) La neteja de les platges es duu a terme
durant els mesos d’hivern perquè és quan els
membres de l’associació poden treballar amb
més tranquil·litat.
c) Tot i la gran diversitat d’objectes que es treuen
del mar, els més habituals són els mòbils, les
piles i les bosses de plàstic.
d) La gran quantitat d’objectes i artefactes que
es recullen a les platges i al fons marí es
posen a la venda en mercats de segona mà
per tal de finançar l’associació.
e) Les accions de neteja a les platges es duen
a terme cada tres mesos, aproximadament, i
a diferents platges de la costa mediterrània.
Selecciona
6. Tria de la llista següent cinc paraules usades en
sentit figurat en el text:
abocador cales immersió
empenta busseig testimoni
pentinar-se estampa dignitat
arenys sacsejar paratge
entreteniment croada voluntaris

Precisa Proposa
7. Anota tres iniciatives populars que consideris
4. Indica si les paraules de la llista que tens
que permetrien millorar l’entorn on vius.Escull
a continuació podrien intercanviar-se en el
aquella amb què t’avindries a col·laborar i justifica
text com a sinònimes de residu (línies 63-6),
la tria.
escombraries (línies 34, 68, 74, 81, 99)
i brossa (línia 11).

agranadures resta escombralls Escolta (http://www.editorialteide.com/?8992)

cendra brossegar capol 8. Escolta els tres primers punts del «Decàleg
ressaga romanalla immundícies ambiental del bon navegant», publicat pel
brossam brutícia rovina Consorci El Far (http://www.consorcielfar.org),
deixalles excedència sobres i procura transcriure’ls sencers.

58

Comprensió i expressió

8
 3

UNITAT
Morfosintaxi Els complements verbals (I) El complement directe:
definició,
característiques,
El complement directe Comprova-ho exemples.
1. Substitueix els símbols
El complement directe (CD) és el complement verbal que està estretament
relacionat amb el verb, ja que en completa o precisa el significat. El verb que
per complements directes. Convé assegurar
La Laura va comprar-se conceptes que han
porta un complement directe s’anomena transitiu (VT).
perquè li fes companyia.
aparegut abans,
Aquesta setmana faré un examen de complements verbals. Cada dia li preparava i li
VT CD donava . També li portava especialment el de verb
de tant en tant perquè transitiu. A «Comprova-
• Els VT necessiten un CD per tenir un significat complet (fer, portar, dir…); estigués content. Un dia va ho» trobem els clàssics
altres verbs, amb significat complet, poden prescindir-ne (menjar, llegir…). ensenyar a les seves
amigues, però elles no van exercicis per consolidar
La cap de cuina organitza els àpats. (necessari) apreciar-ne el valor. Quan el concepte. És important
VT CD va fer un any li va regalar insistir en el fet que el CD
i també . Ell li va mostrar el
El cor del col·legi canta Ø / una nadala. (opcional; en pot prescindir) seu agraïment donant-li . no va precedit de
CD preposició (a), tot i que hi
2. Indica els complements ha (algunes) excepcions
• El CD va directament unit al verb, generalment sense preposició. directes i suprimeix la
preposició a quan sigui
(«i més»).
En Jordi estima l’Anna.
CD incorrecta.
a) En arribar van veure a la • Reconèixer el CD.
noia estirada a terra.
b) Hauràs de lligar el gosa
• Completar.
Excepcionalment pot anar precedit de la preposició a: l’arbre.
• Davant d’un pronom personal tònic: c) Estima a la gossa amb
bogeria.
La Clàudia no mirava la paret, sinó a ell.
CD CD d) ) T’ha vist a tu?

• Opcionalment, davant dels pronoms: tots, tothom, ningú.

Aquell orador no mira ningú / a ningú.
CD CD

• El CD apareix sempre en les oracions actives, és a dir, aquelles en què el sub-

jecte és agent i realitza l’acció del verb. Una manera de reconèixer-lo és trans-
formar l’oració activa en passiva: el CD passarà a fer de subjecte pacient, i el
que era subjecte farà de complement agent.

O activa  El gat menja una sardina.

Subj CD

O passiva  Una sardina és menjada pel gat.

Subj pacient CAg Morfosintaxi.
Comprova-ho, exercicis 1
El CD • El CAg • El CI • El CRV 59 i 2.

Pàg. 34, exercicis 1, 2 i 3.

1.

9

El complement directe:
estructures.
L’apartat «Comprova-ho»
pot donar la pauta del
tipus d’exercicis
necessaris per consolidar
el tema. També es poden
aprofitar textos anteriors.
Morfosintaxi.
Comprova-ho, exercici 3.
Pàg.35, exercicis 4 i 5.
Morfosintaxi
El complement directe pot presentar les estructures següents:
SN
La infermera atén els malalts.
SN (CD)
Els alumnes estudien la història de Catalunya.
SN (CD)
SPrep (excepcionalment, davant d’alguns pronoms)
El detingut insultava a tothom.
Ens coneix a nosaltres?
SPrep (CD)
Pronom feble (substitueix el SN o oració subordinada substantiva)
Els pagesos en regalen.
La dependenta els orienta.
El nou director ha dit que els treballadors faran jornada intensiva.
O sub. subst. de CD
El periodista ha denunciat que li censurin els articles.
O sub. subst. de CD
Comprova-ho
Busca els complements directes a les oracions següents i indica quina
estructura presenten:
Ha enganyat a tothom.
Et va acompanyar a tu?
Aviat em donaran el nou horari.
) No la llencis!
La Rosa malcria el seu net.
f ) Sempre contesta que res no li agrada.
g) Algú les ha pintades.
Completa les oracions amb cada una de les estructures del CD.
L’inspector no investiga . SN (CD)
L’inspector no investiga . SPrep (CD)
L’inspector no investiga. Pronom feble (CD)
) L’inspector no investiga . O sub. subst. (CD)
10
 ELS COMPLEMENTS VERBALS (I) 3

UNITAT
Pronominalització
La pronominalització del
El complement directe es pot substituir pels pronoms febles següents: complement directe.
• Si va introduït per un determinant article, un demostratiu o un possessiu:
El dos quadres ens
Davant del verb Darrere del verb indiquen les possibilitats
Ús de les formes pronominals
Forma Forma Forma Forma de pronominalització del
reforçada elidida plena reduïda

Reforçada: quan
comença amb consonant
complement directe.
Podem utilitzar els
Masculí singular
Femení singular
el
la
l’
l’
-lo
-la
’l Davant
o i/u àtones. exercicis de la pàgina

del verb Elidida: quan comença


Masculí plural els -los ’ls amb vocal/h, excepte si anterior per treballar-les.
les vocals són i/u àtones. Convé insistir en el
Femení plural les -les


Plena: quan acaba amb pronom en i treballar

Darrere consonant o diftong.
del verb Reduïda: quan acaba
oralment les frases en
què apareix. Podem fer
Tens la pilota?  La tens?
CD CD
amb vocal. treballar els alumnes per
parelles, en què un fa la
En Martí posa aquest llibre al prestatge.  En Martí el posa al prestatge.
CD CD
pregunta i l’altre respon
usant un pronom feble.
Compraré els seus discos.  Els compraré. Per exemple: –Vols
CD CD
patates? –No. No en vull.
• Si va introduït per un determinant indefinit, quantitatiu, numeral, o bé no en
porta cap:
També podem usar frases
en què falti aquest
Davant del verb Darrere del verb
pronom, perquè l’hi
posin. Finalment, encara
Forma Forma Forma Forma que els jocs de cartes no
eforçada elidida plena reduïda tinguin gaire bona
En n’ -ne ’n premsa, serveixen per
treballar el pronom en,
Veus alguna estrella?  En veus alguna? sempre que les
CD CD condicions de la classe
La Marta no té gens de fred.  La Marta no en té gens. ho permetin: –Quantes en
CD CD CD vols? En vull tres. –Doncs
Va demanar Ø postres dues vegades.  Va demanar-ne dues vegades.
te’n dono dues. Etc.
CD CD

Júlia, compra pa.  Júlia, compra’n. • Reconèixerestructures

CD CD del CD.
• Aplicar coneixements
gramaticals.

El CD • El CAg • El CI • El CRV 61
Pàg. 35, exercici 6;
pàg. 36, exercici 7.
11

La pronominalització del
complement directe
(continuació).
Continuarem amb
l’estratègia iniciada a la
pàgina anterior. Les
fotografies d’objectes ens
permeten insistir en el
pronom en, amb
preguntes del tipus
–Quantes llimones hi ha al
plat? – N’hi ha una. Etc.
Morfosintaxi.
Comprova-ho, exercici 4.
Atreveix-t’hi, exercicis 1,
2 i 3.
12
Morfosintaxi
Si és un pronom demostratiu neutre (això, allò) o bé una oració subordinada
substantiva:
Davant del verb Darrere del verb
Forma Forma Forma Forma
reforçada elidida plena reduïda
ho -ho
Vols això?  Ho vols?
CD CD
Pots dir que et sap greu.  Pots dir-ho.
CD CD
Comprova-ho
Identifica els complements directes de les oracions següents, si n’hi
ha, i substitueix-los pel pronom corresponent:
Van divulgar la notícia de seguida.
Desa els regals al garatge.
Pensa en la prova de resistència.
) Aquell periodista ha escrit dos articles.
Escolteu els nostres consells!
f ) He posat maduixes al pastís.
L’associació de veïns recull signatures cada dia.
Diumenge celebrarem l’aniversari de l’Albert.
Han sol·licitat una beca d’estudis.
Indica quina forma pronominal has utilitzat en les frases de l’exercici
anterior i justifica-ho.
Substitueix els pronoms destacats per complements directes
relacionats amb verdures i hortalisses.
Primer talleu-la.
Aixafeu-les.
) Poseu-los a la cassola.
Remeneu-la tota l’estona.
f ) Poseu-ne dues.
Trossegeu-lo.
Afegiu-ho al sofregit.
Tritureu-la amb la batedora.
Bulliu-los.
 ELS COMPLEMENTS VERBALS (I) 3

UNITAT
El complement agent
El complement agent.
El complement agent (CAg) apareix només a les oracions passives i és qui Oracions actives i
realitza l’acció del verb. passives.
• Sempre va unit al verb a través de la preposició per.
El quadre «Atreveix-t’hi»
L’informe ha estat signat pel pèrit de l’Ajuntament.
CAg és una bona guia per
aprendre a detectar el
Les tomaqueres eren regades per l’agricultor, cada vespre.
CAg
complement agent. A
l’hora d’ampliar l’exercici,
cal tenir en compte que
Atreveix-t’h i només funciona amb
8. Indica quines d’aquestes frases tenen complement agent: verbs transitius! Igual que
a) La paret fou enderrocada en cinc minuts per l’obrer. passa en la transformació
b) Per la Clàudia faria qualsevol cosa. d’oracions actives en
c) La millor rosa va ser escollida pel jurat. passives.
d) La xocolata desfeta va ser feta per l’àvia Pilar.
e) Per l’Àngela hem sabut on era l’hotel.
• Reconèixer el CAg.
f ) Aquesta paraula l’has de substituir per un sinònim.
g) L’Andreu és apreciat per tots els companys de feina. • Reconèixer oracions
actives i passives.

Oracions actives i passives

Per passar una oració d’activa a passiva cal tenir present els canvis següents:
activa passiva
el subjecte agent  passa a ser  el complement agent
el complement directe  passa a ser  el subjecte pacient

El verb
L’oració passiva es construeix amb el verb ser
en el temps en què estava el verb de l’oració activa
més el participi d’aquest verb.

activa Els Mossos detenen un conductor temerari.

Subj agent verb CD

passiva Un conductor temerari és detingut pels Mossos.

Subj pacient verb CAg

En les oracions passives, el subjecte és pacient perquè rep l’acció manifestada Morfosintaxi.
pel verb, però no la realitza. Comprova-ho, exercicis 5
i 6.
El CD • El CAg • El CI • El CRV 63
Pàg. 36, exercicis 8, 9 i
10; pàg. 37, exercici 11.

13

Estructura del
complement agent.
L’apartat «Comprova-ho»
facilita molts exercicis i
un model per fer-ne més.
Potser cal indicar als
alumnes que les
construccions passives
són poc apropiades per a
la llengua col·loquial i fins
i tot per al registre
estàndard, que prefereix
les oracions actives.
• Aplicar coneixements
gramaticals.
Pàg. 37, exercici 12.
Morfosintaxi
El complement agent pot presentar les estructures següents:
SPrep (preposició per + SN)
El gendre mai no fou ben vist pels seus sogres.
SPrep (CAg)
La proposta no fou acceptada per ningú.
La Noemí fou defensada per qui primer l’acusava.
O sub. subst. (CAg)
El millor regal va ser fet per qui menys esperava.
O sub. subst. (CAg)
Comprova-ho
Identifica les oracions passives. Senyala-hi el complement agent.
La fruita va bé per mantenir-se en forma.
La nova idea hauria estat aplaudida per la gent jove.
L’habitatge social serà promocionat per l’Ajuntament.
) Cal ser soci per poder accedir al recinte.
Els ecologistes van ser aplaudits pels pagesos dels entorns.
f ) Els bombers foren rebuts amb estima per la gent del poble.
g) El concert de jazz s’ha ajornat per culpa del mal temps.
Transforma en actives les oracions passives de l’exercici anterior.
Completa les oracions amb cada una de les estructures del
complement agent.
La pizza és feta . SPrep (CAg)
La pizza és feta . O sub. subst. (CAg)
El premi literari va ser guanyat . SPrep (CAg)
El premi literari va ser guanyat . O sub. subst. (CAg)
ha estat atesa a la consulta. SPrep(CAg)
f) ha estat atesa a la consulta. O sub. subst. (CAg)
Transforma a passiva les oracions següents i indica el CAg:
En Lluís porta sempre els millors pastissos.
La Clara coordina la revista de l’escola.
La cuinera guisa uns plats exòtics boníssims.
Nosaltres elaborem els projectes mentre dinem.
Tu no has comprat el material que t’havíem dit.
El CD • El CAg • El CI • El CRV
14
 ELS COMPLEMENTS VERBALS (I) 3

UNITAT
El complement indirecte Comprova-ho
13. Substitueix els rombes
El complement indirecte:
El complement indirecte (CI) indica qui és el beneficiari de l’acció del verb, és per un CI. definició i estructures.
a dir, expressa la destinació o la finalitat de l’acció del verb. Pot anar amb verbs
a) Va comunicar la seva
transitius i intransitius.
decisió . Igual que hem fet quan
L’Oriol va enviar una fotografia als seus cosins des de Londres. b) Portaré el gos .
treballàvem els
CI c) La professora ha
repartit els exàmens .
complements anteriors,
Va trucar a en Ramon per dir-li que la Valèria era a l’hospital.
CI d) Vaig enviarun
podem crear exercicis a
missatge . partir del model de
• Va precedit per la preposició a:
e) Ha explicat el secret . «Comprova-ho» i podem
Va portar una toia de flors a l’àvia. f ) Torna el rellotge . treballar amb textos que
CI g) Deixa la pel·lícula . ja coneguin.
Va demanar disculpes als assistents.
CI Convé comentar que la
llengua col·loquial utilitza
Estructura els hi com a plural de li,
encara que
El complement indirecte pot presentar les estructures següents: normativament l’única
• SPrep (preposició a + SN) forma admesa és els. En
aquest sentit, és
La Milena ha fet el menjar als russos.
CI interessant que vegin,
En Jordi ha preparat les habitacions als convidats. sobretot a la pàgina
CI següent, que el plural de
• Pronom feble (substitueix el sintagma preposicional o l’oració subordinada
li (els) coincideix amb el
substantiva de relatiu) plural de -lo, el (els), que
pronominalitza el CD.
Com que ell no tenia cotxe, la companya li ha deixat el seu.
CI (a ell)

La Maria i l’Albert van anar a Portugal i els va agradar molt.

• Reconèixer el CI.
CI(a la Maria i al’Albert)
• Reconèixer estructures
• Oració subordinada substantiva (preposició a + oració) del CI.
El delegat de classe ha explicat la normativa a qui ha assistit a la reunió.
O sub. subst. (CI)

Déu dona faves a qui no té queixals.

O sub. subst. (CI)

Atreveix-t’hi
14. Construeix una oració amb les següents estructures del complement
indirecte:
• SPrep (preposició a + SN) • Pronomfeble • O sub. subst.
Morfosintaxi.
Vila Nova de Gaia, Portugal.
Comprova-ho, exercici 7.

El CD • El CAg • El CI • El CRV 65 Pàg. 37, exercici 13;

pàg. 38, exercicis 14,15 i
16; pàg. 39, exercici 17.

12. a) 13.

15

Pronominalització del
complement indirecte i
combinació de pronoms
CD + CI.
L’apartat «Comprova-ho»
permet fer pràctiques i
dona un model per
ampliar-les. Convé insistir
(fent més exercicis) en el
canvi de li per hi que
trobem a les
combinacions l’hi, que
fonèticament no és
perceptible. En aquest
tema cal diferenciar els
usos col·loquials –sense
condemnar-los– dels
normatius, que són propis
de la llengua estàndard i
els registres escrits
formals.
16
Morfosintaxi
El complement indirecte es pot substituir pels pronoms febles següents:
Davant del verb Darrere del verb
Forma reforçada Forma elidida Forma plena Forma reduïda
Masculí o femení singular li / hi -li / -hi
Masculí o femení plural els -los ’ls
Escurço la faldilla a la Clara  Li escurço la faldilla.
CI CI
Canta una cançó a les companyes.  Canta’ls una cançó.
CI CI
El pronom li es canvia per hi quan es combina amb el, la, els, les.
el + li = l’hi la + li = la hi
els + li = els hi les + li = les hi
Deixo el cotxe a la Clara.  L’hi deixo.
CD (el) CI (li) CD+CI Comprova-ho
Les altres combinacions possibles són:
li + en = li’n/ n’hi li + ho = li ho
Identifica els CD, els CI i
els + en = els en els CAg d’aquestes
els + ho = els ho
oracions:
Dono records teus als familiars.  els en dono.
CD (en) CI (els) CD+CI Havia estat abandonat
pels amos a la
carretera.
Comprova-ho El gos va mossegar la
cua al gat.
Identifica els complements indirectes de les oracions següents i
substitueix-los pel pronom corresponent: L’amo va regalar una
ampolla de conyac al
He portat un batut de maduixa a la Laia. criat.
Digues a la Teresa que no hi aniré. L’habitació tenia una
Donaré les claus de casa als veïns. finestra a la banda
No deixaré mai més cap llibre a les teves cosines. esquerra.
Porta la beguda al ciclista. Va ser vist pels
companys per última
Identifica els CD de les frases de l’exercici anterior, substitueix-los pels vegada a l’agost.
pronoms corresponents i tot seguit combina’ls amb els del CI. f ) Al Ton, li he portat una
He portat un batut de maduixa a la Laia. motxilla.
Digues a la Teresa que no hi aniré. Posarem un ram de
Donaré les claus de casa als veïns. flors a l’entrada.
No deixaré mai més cap llibre a les teves cosines. Ensenya el jersei nou al
teu germà.
Porta la beguda al ciclista.
El CD • El CAg • El CI • El CRV
 ELS COMPLEMENTS VERBALS (I) 3

UNITAT
Els pronoms personals de primera i segona persona poden fer de CD o de CI.
Pronominalització del
Davant del verb Darrere del verb complement indirecte i
Forma reforçada Forma elidida Forma plena Forma reduïda combinació de pronoms
CD + CI (continuació).
em, et, es m’,t’,s’ -me, -te, -se ’m, ’t, ’s

ens, us -nos, -vos ’ns Atreveix-t’hi Cal insistir, com hem dit a
Demà et portaré un regal. 14. Indica si els pronoms les pàgines anteriors, en
CI destacats fan la funció la diferència entre llengua
de CD o de CI. col·loquial i normativa pel
L’àvia ens renya.
a) Em netejo la ferida. que fa a les combinacions
CD
b) Et mira? de pronoms de tercera
c) L’Enric no us va donar persona.
res?
Per saber si un pronom personal de 1a o 2a persona substitueix un CD o un CI, d) La nena es mira les Des del punt de vista
en passar-lo a 3a persona, si es pot substituir pel pronom li, serà CI. sabates. ortogràfic, serà bo indicar
Us explicaré un secret.  Li explicaré un secret. e) Ens posem crema.
CI (a vosaltres) CI (a ell)
que l’apòstrof es
f ) T’acompanyaré a la
desplaça sempre a la
Em mira.  *Li mira. (incorrecte)  El mira. festa.
CD (a mi) CD (aell) dreta (però només en les
combinacions de
pronoms febles!).
Comprova-ho Una possible complicació
19. Substitueix els rombes per el, al, la o a la, segons si introdueixen (v. «Atreveix-t’hi») és la
un CD o un CI. coincidència de pronoms
a) Han denunciat director de l’empresa. de la primera i segona
b) Els acusats han explicat la veritat jutge. persona enfunció de CD
c) La policia ha trobat culpable del crim.
o CI. Tal com s’indica a
d) He vist Isabel i teu company caminant per la platja.
«I més», en cas de dubte
e) Han segrestat filla d’un empresari quan sortia del col·legi.
s’ha de recórrer a la
f ) Van donar un cadell de gos concursant.
g) Han atès víctima que estava estirada a terra.
tercera persona.
h) Els agents han posat les manilles noi i l’han portat a comissaria.
• Aplicar coneixements
20. Substitueix les combinacions pronominals (CD + CI) per
gramaticals.
complements directes i indirectes explícits.
a) Porta-la-hi.
b) Els n’explico sempre.
c) Li ho diràs?
d) Li’n dibuixaré quatre.
e) Les hi deixa unaestona.
f) Els hi ensenyaré des de la finestra.

El CD • El CAg • El CI • El CRV 67 Pàg. 39, exercici 18;pàg.

40, exercicis 19, 20 i 21;
pàg. 41, exercici 22.

18. a) 19.

17

El complement de règim
verbal (CRV): definiciói
preposicions que
l’acompanyen.
S’ha d’insistir en el
concepte de «preposició
regida pel verb». És el
verb el que «demana» la
preposició. La normativa
exigeix que la preposició
se suprimeixi quan el
complement és introduït
per la conjunció que,
encara que la llengua
col·loquial no sol fer-ho;
per això convé insistir en
aquest aspecte i donar
recursos als alumnes per
fer frases «admissibles»,
que sonin bé, sense
apartar-se de la normativa
(p. ex.: usant el fet de,
construint l’oració amb
infinitiu...).
Pàg. 41, exercicis 23 i 24;
pàg. 42, exercici 25.
18
Morfosintaxi
El complement de règim verbal (CRV) és el complement exigit per alguns
verbs que sempre va introduït per una preposició –regida– pel verb.
Tothom parlava de l’atemptat.
CRV
Sense aquest complement la frase no té sentit; per tant, no és gramatical.
*La meva filla es dedica (?). (incorrecta)
La meva filla es dedica a la natació sincronitzada.
CRV
Alguns verbs admeten més d’una preposició:
Va confondre’s de clau. / Va confondre’s en la resposta.
CRV CRV
Les preposicions i els verbs més habituals són:
a accedir, acostumar-se, dedicar-se, atrevir-se, contribuir,
exposar-se, negar-se, renunciar…
de adonar-se, parlar, oblidar-se, queixar-se, penedir-se,
recordar-se, dubtar…
en pensar, confiar, creure, coincidir, consistir, complaure’s,
entossudir-se, exercitar-se, especialitzar-se…
amb avenir-se, adir-se, fer-se…
contra recórrer, apel·lar, arremetre…
sobre informar, parlar, tractar…
La preposició d’aquests verbs s’ha de suprimir si el CRV és una oració intro-
duïda per que:
La Rut no s’adonade l’engany. La Rut no s’adona quel’enganyen.
CRV CRV
Comprova-ho
Suprimeix les preposicions incorrectes que introdueixen els CRV de
les frases següents:
La metgessa confiava en que la recuperació seria ràpida.
No us oblideu de presentar-vos abans de començar l’exposició oral.
No s’acostumava a que li fessin netejar l’habitació.
 ELS COMPLEMENTS VERBALS (I) 3

UNITAT
Estructura Atreveix-t’hi
20. Relaciona els verbs de la Estructura del
El CRV pot presentar les estructures següents: primera columna amb les complement de règim
preposicions de la segona. verbal.
• SPrep (preposició + SN) Després, fes una frase
amb cada un dels verbs.
Confiava en la victòria del seu equip.
lluitar Continuem insistint en el
• Pronom feble implicar-se en concepte de règim, amb
creure contra l’exercici «Atreveix-t’hi»,
No s’hi fa. (amb els veïns)
oblidar-se de
arriscar-se a però també amb
• Oració (introduïda per la conjunció que)
recordar-se amb «Comprova-ho»; tenir clar
S’acostuma que li facin lamaleta. enraonar sobre aquest concepte implica
excel·lir
• Oració (introduïda per a /de + infinitiu) no confondre
complements del nom
L’Eduard no pensa a complir les obligacions.
amb complements de
Els verbs que regeixen la preposició en, davant un infinitiu, han de canviar-la règim.
per a /de. Els infinitius no admeten
Ell pensa a/de presentar una denúncia. la preposició en al
davant, encara que el
verb anterior la demani:
Comprova-ho convé fer-ho notar,
23. Subratlla els complements de règim verbal de les oracions següents: perquè en alguns casos
a) Els van obligar a allunyar-se del lloc de l’incendi. la norma s’aparta dels
b) Mai no s’obliden de donar les gràcies; són molt educats. usos col·loquials.
c) Va dubtar de la seva decisió, malgrat que semblava tan segura.
d) La víctima va recórrer contra el veredicte del tribunal.
• Reconèixer el CRV.
e) La cap d’estudis els va informar del canvi d’horari.
• Reconèixer estructures
24. Indica si els sintagmes preposicionals destacats són complements del CRV.
del nom o complements de règim verbal.
a) El pastís de xocolata és deliciós. • Aplicar coneixements
b) Si treus millors notes podràs accedir a una beca. gramaticals.
c) Va arremetre contra els manifestants.
d) L’informe del psicòleg va confirmar el diagnòstic.

25. Digues quines són les estructures dels CRV següents:

a) Va equivocar-se de número.
b) No s’hi dedica prou.
c) Confiava que la seva veïna li vigilaria el nen.
d) Participa activament en la mediació dels conflictes.
e) S’han aventurat a una aposta difícil. Morfosintaxi.
Comprova-ho, exercicis 8
i 9.
El CD • El CAg • El CI • El CRV
69 Pàg. 42, exercicis 26 i 27;
pàg. 43, exercici 28;
pàg. 49, exercicis 29 i 30.

22.

19
 Morfosintaxi

Pronominalització del
complement de règim El CRV es pot substituir pels pronoms següents:
verbal. Si va introduït per la preposició de:

Apartir de «Comprova- Davant del verb Darrere del verb

ho» podem treballar la Reforçada Elidida Plena Reduïda
substitució pronominal.
en n’ -ne ’n
Aquests exercicis, com
sempre, es poden En Tomàs es queixa de la clavícula.  En Tomàs se’n queixa.
ampliar. Cal insistir en la CRV CRV

necessitat de Si va introduït per altres preposicions:

pronominalitzar
adequadament perquè és Davant del verb Darrere del verb
un tret essencial del
Reforçada Elidida Plena Reduïda
sistema de la llengua,
molt afectat per les hi - -hi -
interferències en aquest En Ferran es dedica a la cria de cavalls.  En Ferran s’hi dedica.
cas concret. CRV CRV

Comprova-ho
Substitueix els CRV pels pronoms corresponents.
No renunciarem als nostres drets.
Sempre confia en els consells dels amics.
L’Àngel m’informarà de tot el que va passar.
S’entossudeix en la venda del pis.
Es va negar a declarar.
f ) És tan mofeta que es burla de tothom.
És tan ingènua que no s’adona de la traïció que ha patit.

Escriu un complement de règim verbal per a cada un dels pronoms

següents:
Els alumnes se’n queixen.
S’hi dedica amb cos i ànima.
S’hi interessa.
Se’n va encarregar.
Vam queixar-nos-en.
f ) S’hi exposa.
g) Se’n recorda.

Morfosintaxi.
Comprova-ho, exercici 4.

20
 3

UNITAT
Racó de repàs
Repàs d’ortografia i lèxic.
Vocalisme i homonímia.

La vocal neutra. La o /u àtones. Homònims.

Quan es parla de la vocal
Homòfons. Homògrafs neutra sovint s’oblida que

1. Completa les frases següents: 3. Indica quins mots són homònims perfectes i quins una part important del
a) La vocal neutra és el so de les lletres i en són homònims parcials. En aquest darrer cas, domini lingüístic no
especifica si són homòfons o homògrafs.
posició . Aquest so és propi del català . presenta aquesta
b) A la paraula barcelonina hi ha vocals neutres, a) cent (nombre) / sent (verb sentir) característica, no
i a matemàtic, . b) desfilar (desfer fil a fil) / desfilar (caminar en files) neutralitza les vocals en
c) En el cas de la vocal neutra, la majoria de mots c) moc (mucositat) / moc (verb moure)
masculins acaben en , com per exemple, , i la
posició àtona. Per això hi
d) moll (mullat) / moll (medul·la)
majoria de femenins, en , com per exemple, . ha formes dobles de
En plural, tant els masculins com els femenins e) deu (nombre) / deu (verb deure)
verbs, com nàixer/néixer
acaben en . f ) signe (símbol) / cigne (au)
o jaure/jeure. Es poden
d) En els verbs , i néixer, la vocal del lexema g) bec (part de l’ocell) / bec (verb beure)
s’escriu amb a quan és . Exemples: , i
aprofitar els exercicis per
h) acta (document) / acte (acció)
naixerà. comentar aquest fet,
e) La o en posició , en oriental, sona u. En els 4. Dictat. especialment, no cal dir-
noms i adjectius, per saber si hem d’escriure o/u, ho, si els alumnes són de
cal buscar un de la mateixa que contingui Torna a veure les roses. Entendràs que la teva és única
o/u en posició . Exemple: c lpable  c lpa, al món. Després vine a dir-me adeu i et regalaré un la varietat occidental.
secret.
r callosa  r ca.
El petit príncep va anar a veure les roses. El fet que acabem de
2. Completa el text següent amb les quinze síl·labes –No us assembleu gens a la meva rosa, encara comentar implica que
no sou res. No us ha domesticat ningú i no heu
que hi manquen:
domesticat ningú. Sou com era la meva guineu.
mots homòfons en una
La casa de Canet era la casa que ens ha a estat Només era una guineu igual que cent mil altres. Però varietat (acte/acta) no ho
arra sada. Existia, separada de nosaltres, però ens hem fet amics i ara és única al món. siguin en una altra.
tanmateix propícia. Jo era el pont entre la casa I les roses estaven incòmodes.
guerxa de la Rambla i la casa velta, com una proa de –Sou boniques, però esteu buides. No es pot
vaixell, de la riera de Gavarra. Era de tal manera la morir per vosaltres. És clar, un vianant qualsevol • Completar normes
més estimada que a mi se’m confiava la protocol·lària es pensaria que la meva rosa éscom gramaticals.
petició d’anar a pas el Nadal a casa de l’avi. Una vosaltres. Peròella és més important
postal, amb la meva lletra os ·lant i els inevitables que totes vosaltres juntes, perquè • Dotar un text de
rastres de massa tinta, quan jo devia tenir sis o set és la que he regat. Perquè és la
anys, és el tes moni de la meva importància. La significat.
que he posat sota la campana.
postal, d’aquelles que es compraven a l’es , com ja
no n’existeixen, ha tornat a mi a través de la devoció
Perquè és la que he protegit • Aplicar coneixements
amb el paravent. Perquè li
col· cionista de les ties. Jo em dirigeixo a l’avi amb he matat les erugues gramaticals.
tot el respecte i li anuncio i al ra li faig la petici (menys dues o tres per les
d’acollir-nos com cada any a passar el Nadal a Canet. papallones). Perquè és la
El des de l’avi era endre i feia olor de tabac i que he escoltat queixar-se,
de llibres que cobrien totes les pa . A la taula de o presumir, o fins i tot de
ball, piles de paperets, fitxes sens dubte del corpus vegades callar. Perquè és
paremiològic que en aquells temps de després de la la meva rosa.
meva naixença havia cregut que començaria a pu car.
Maria Aurèlia Capmany i Farners, Malamemòria (1987) Antoinede Saint-exupéry,
El Petit Príncep (1943)

71 Activitats orals.

Pàg. 45, exercicis 1 i 2.

1. Resposta oberta.

21
 El reportatge:
característiques i tipus de
reportatge.
Si els alumnes són lectors
en deuen haver llegit. Si
són consumidors
d’audiovisuals
segurament n’han vist a la
televisió. Podem introduir
el tema a partir de
l’experiència pròpia com
a receptors. Quina mena
de reportatges han vist/
llegit, si els han agradat,
si s’han fixat en
l’estructura que tenen,
etc.
22
Taller de producció
El reportatge és un gènere periodístic de finalitat informativa. El periodista (re-
porter) reuneix i exposa informació sobre uns fets que ha presenciat o ha inves-
tigat. Pot ser que el reportatge estigui lligat a un fet o esdeveniment d’actualitat
o bé que desenvolupi un tema que desperta interès en el públic.
S’hi analitzen diversos aspectes relacionats amb el tema o l’esdeveniment: el
context, els antecedents, les conseqüències… El reporter reuneix informació
documentant-se en diaris, revistes, llibres, estadístiques, fonts institucionals,
etc. També pot entrevistar protagonistes, testimonis o experts en alguna matè-
ria relacionada amb el contingut del seu treball per incloure en el text les infor-
macions que li hagin aportat o algunes manifestacions seves.
tífic, social…). Un tipus especial de reportatge és aquell en què predominen les
imatges per sobre del text; s’anomena reportatgefotogràfic. A Catalunya, el terme
bandolerisme s’utilitza per
que es va donar entre el final del
segle xv i el final del xvii, com a
conseqüència de canvis
econòmics i socials, i de
confrontacions polítiques. Els
i respon les preguntes següents:
bandolers formaven quadrilles
Qui era Perot Rocaguinarda? amb lligams de fidelitat i socors
En quina època va viure? mutu. Rarament eren simples
lladres de camins, molts eren
Com i quan va morir? persones mobilitzades pel noble
En quin espai geogràfic el situa la història? a qui servien per fer la guerra als
En la teva opinió, quins fets el van convertir en un personatge seus enemics, i a vegades eren
els mateixos senyors de la baixa
llegendari?
noblesa empobrits que optaven
f ) Quin esdeveniment actual està relacionat amb el contingut de per aquest sistema de vida.
l’article? Al segle xvi hi havia a Catalunya
g) Com es diuen els gegants d’Olost de Lluçanès? dos bàndols oposats, els nyerros
i els cadells.
 EL REPORTATGE (I) 3
A
T
IT
N
U Lectura d’un reportatge.

Perot Rocaguinarda, el bandoler honrat Comsempre que hi ha

una lectura és
Un nou espai a Olost de Lluçanès (Osona), dedicat a la figura d’un dels mites del bandolerisme català
recomanable, si les
MARTÍ MOLINA | Actualitzada el 05/01/2014 00:00
circumstàncies de temps
Diuen les cròniques que era un jove alt, ben plantat, més El 1607, quan tenia 25 anys, el virrei de Catalunya ho permeten –i ho haurien
aviat prim, amb el cabell ros tirant a roig, bigoti retallat, –duc de Monteleone– va dictar la primera ordre de captura
poca barba i gran boca. Que era valent i astut i que, en pocs en contra seva. Després d’enfrontar-se al batlle de Vilalle-
de permetre– llegir en veu
anys, va convertir-se en un dels bandolers més respectats ons, el rei mateix el va declarar enemic. alta. Permet corregir
de Catalunya. Més tard va decidir retirar-se, demanar l’in- defectes de dicció,
dult de les autoritats i marxar cap a Nàpols per passar a ser Difícil d’atrapar d’entonació, que afecten
oficial de l’exèrcit del virrei.
Les autoritats van intentar atrapar Rocaguinarda, sense la comprensió del text. És
Aquesta seria la biografia resumida de Perot Rocagui- important que el
nda, el bandoler més conegut de la seva època, juntament èxit, amenaçant de castigar tothom que l’ajudés i ofe-
rint una recompensa de 1 000 lliures. L’esforç, però, va professor pugui fer de
amb Serrallonga. Un mite que va néixer a Oristà (Osona) el
desembre del 1582 i que té l’honor de ser l’únic personatge ser inútil. Els pagesos mai no el van delatar, i fins i tot el model.

no imaginari que apareix amb el seu nom real a El Quixot. van ajudar a assassinar el comissari Francesc Torrent,
encarregat de capturar-lo. El bandoler, també conegut
Ara l’Espai Rocaguinarda, situat al centre cívic d’Olost de
com a Perot lo Lladre, ajudava els pobres, que li tornaven el • Reconèixer els tretsque
Lluçanès, recull les peripècies vitals delfamós bandoler.
A l’Espai d’Olost es contextualitza la biografia de favor. caracteritzen un
El caràcter de Rocaguinarda era atrevit: li agradava
Rocaguinarda amb el moment històric que travessava la reportatge.
deixar la seva empremta en tot el que feia. Les cròniques
comarca del Lluçanès, es mostren alguns objectes de l’èpo- de l’època asseguren que teatralitzava les seves actuaci-
ca • Aplicar coneixements
i s’aprofundeix en el fenomen del bandolerisme. textuals.
ons de bandoler. Així va passar en els fets de l’església de
Balenyà quan, després de saquejar-la, va decidir tornar
Un Robin Hood a la catalana tot el que havia robat a canvi que el bisbe li aixequés
És difícil resistir-se a l’encant de la figura de Rocaguinarda. l’excomunió per heretgia. O quan va posar setge a Vic i va
Era un bandoler temut pels seus enemics, principalment fer esbotzar les portes de les muralles, però, en un gest per
l’exèrcit de Sa Majestat, però respectat pels pobres. simbòlic del seu poder, va prohibir als seus homes Quan
encara era viu ja s’havia forjat al seu voltant una lle- que entressin a la ciutat, perquè ja havia aconseguit genda de
bandoler justicier, just amb les dones, els humils el que volia: demostrar que tant ell com la seva quadri- i els
desvalguts. Així el retrata el mateix Cervantes. Se’l lla eren més forts que els soldats que habitualment el considerava
un Robin Hood a la catalana, algú que robava perseguien.
per viure però que no s’aprofitava mai dels desfavorits. «A El 1610 lahistòria de Rocaguinarda vafer ungir radi-
carn! A carn!» era el crit de guerra dels bandolers abans cal. Persorpresa de tothom, va escriure al virrei oferint-se a
d’iniciar qualsevol acció o enfrontament. abandonar el bandolerisme i marxar de Catalunya a canvi
Perot Rocaguinarda va ser el cinquè de set germans i del seu indult. El virrei, convençut que podria capturar-lo,
va haver de marxar de casa molt aviat per buscar-se la vida. no va fer cas a la petició i el bandoler va reprendre les seves
Era la Catalunya de finals del segle xvi, l’època dels bando- accions. Aquell mateix any va tornar a Vic amb 300 homes i
lers, i ben aviat aquell jove va passar a formar part del bàndol les tropes del virrei –que encara recordaven els fets anteri-
dels nyerros. Sembla que tot va començar el 1602, aVic, on va ors– van fugir cames ajudeu-me. El bandoler, aquest cop sí,
arribar amb la idea d’aprendre un ofici. Aviat, però, va entrar va entrar a la ciutat, on va ser rebut triomfalment als crits de a
treballar al servei de Carles deVilademany, cap dels nyerros «Visca la terra!».
vigatans,ivacomençar aparticiparenaccions violentescon- El 1611 el nou virrei, l’arquebisbe Pedro de Manri-
tra el bisbe Robuster, cap dels cadells, l’altre gran bàndol. que, concedeix finalment l’indult a Rocaguinarda. Les con-
Els diferents documents que s’han pogut recopilar dicions són clares: abandonar Catalunya i Espanya en
expliquen que Rocaguinarda no va trigar gaire a formar la menys de 22 dies i marxar amb destí a Flandes o Itàlia per
seva pròpia quadrilla i a operar arreu del territori català: servir les tropes reials per un termini mínim d’una dècada.
el Vallès, la Plana de Vic, les muntanyes de Camprodon, el A l’edat de 29 anys l’encara jove bandoler passa a l’altre
Bages i fins i tot la Conca de Barberà. costat de la llei.
23
 Taller de producció

Rocaguinarda i El Quixot gonista d’una vida digna de novel·la. Perquè en el llunyà

Continuació de l’article i
treball de comprensió i
explicació.
El treball de comprensió
és important en aquest
cas, sobretot per la
quantitat de personatges
i referències que hi
apareixen. Una bona
ocasió per comprovar
l’eficàcia de la cerca a la
xarxa i per orientar els
alumnes en aquest sentit.
No se sap quan va morir Rocaguinarda, però sí que va exer-
cir de capità de l’exèrcit més temps del que tenia encoma-
nat inicialment: s’han trobat alguns documents del 1635
que parlen d’ell com a comandant. A partir de llavors, se’n
perd definitivament la pista.
Tampoc no se sap del cert per què la figura de Roca-
guinarda va anar a parar al segon volum de El Quixot. S’es-
pecula amb el fet que el comte de Lemos, virrei de Nàpols i
a les ordres delqual estava Rocaguinarda, podria haver en-
viat una carta a Cervantes, de qui era mecenes, explicant-li
alguns detalls de lavida del bandoler.Tampoc no es descar-
ta que Rocaguinarda i l’escriptor coincidissin a Barcelona.
El Quixot no va ser l’únic text en què apareix menci-
onat Rocaguinarda. L’ombradel bandoler va ser allargada i
la seva figura surt retratada en obres d’autors de diferents
èpoques com el Rector de Vallfogona, Lope de Vega,Verda-
guer, Maragall, Unamuno i Joan Amades. Qui més qui
menys sabia de la seva existència. Tanmateix, la descripció
que en va fer Cervantes va ser una de les més fidedignes,
tant pel que fa al comportament, com als trets físics o la
forma de vestir. Cervantes va retratar un home real prota-
segle xvi la realitat d’alguns personatges superava amb es-
creix la ficció.
El centre d’interpretació de Perot
Rocaguinarda, espai de llegenda
Situat a Olost de Lluçanès, l’Espai Rocaguinarda ofereix
una visió polièdrica de la figura del bandoler lluçanès, nas-
cut a Oristà el 1582 i mort a Nàpols en data indeterminada.
Per mitjà de textos, imatges, objectes i projeccions audiovi-
suals, el centre d’interpretació Perot Rocaguinarda aborda
aspectes relacionats no tan sols amb la biografia del perso-
natge, sinó també amb la seva dimensió literària i llegen-
dària.
S’hi troben també referències als boscos del Lluça-
nès que van ser escenari de les seves aventures i al període
històric de la comarca entre els segles xvi i xvii. A més, es
repassa la figura –possiblement fictícia– de Mercè de Peca-
nins, suposada promesa del bandoler.Veïna d’Olost, Mercè
simbolitza el lligam entre Rocaguinarda i el municipi, un
vincle que té la seva plasmació més popular en la parella de
gegants que els veïns treuen al carrer en festes i cercaviles.
Ara, 5 gener2014 (adaptació)

Pensa i explica
Justifica el títol principal del text –«Perot Rocaguinarda, el bandoler
honrat»– fent servir com a argument almenys dues informacions
del text.

Fes una cerca a Internet i relaciona els noms d’aquests bandolers amb
un espai geogràfic de la columna dreta.
Carrasclet Mallorca
Rotget el Priorat
el Maestrat
Ramon Cabrera Osona
Serrallonga el Bages i el Vallès
Capablanca l’Alt Camp
Joan Serra, La Pera

Explora i escriu
4. Cerca a Internet, en un diccionari electrònic, el significat dels mots
següents, que apareixen al text, i explica’ls breument, amb paraules
teves:
nyerro excomunió heretgia mecenes

74
Pàg. 46, exercici 1;
pàg. 47, exercicis 2 i 3.

24
 EL REPORTATGE (I) 3

UNITAT
Selecciona i escriu El reportatge: concepte i
2. Selecciona les dades biogràfiques de Perot Rocaguinarda que conté el
tipologia.
text i reuneix-les per redactar una breu biografia d’aquest personatge
en unes cinquanta paraules. És interessant l’activitat
«Selecciona i escriu»
perquè (v.
Estructura d’un reportatge «Suggeriments») permet
comprovar si l’alumne
Un reportatge és un text expositiu que fa servir recursos per oferir la informació sap discriminar entre
de manera clara i estructurada. Usa un llenguatge precís i aporta dades que dades objectives i
puguin ser il·lustradores. Pel que fa a l’estructura, sol partir d’una informació opinions. Aquest mateix
sintètica introductòria amb un contingut que es desenvolupa després en apar-
exercici es pot repetir
tats o parts diferenciades.
amb altres reportatges,
Escrit (premsa) Oral (ràdio) o audiovisual (TV) als quals poden accedir
per la xarxa (orals o
Titulars, que presenten el tema. Presentació inicial del tema. escrits), com el suggerit a
Entrada (opcional): paràgraf introductori que avança el Explicació, que segueix un cert ordre temàtic i pot «Observa i respon».
contingut del reportatge. incloure les declaracions d’algun testimoni o d’una
persona experta. La fotografia que il·lustra
Cos, que exposa les dades (fets, orígens o causes,
el reportatge pot donar
conseqüències…) sovint dividits en apartats temàtics. Tancament, que inclou el nom del reporter i el lloc des
Pot incloure també declaracions de testimonis o d’on informa.
peu a fer un exercici de
experts, entrevistes, fotografies o altres il·lustracions lèxic: eines, ofici,
com ara mapes o gràfics. El paràgraf final sol cloure el activitat.
text amb una síntesi.
• Reconèixer els distints
recursos en textos orals
Observa i respon i escrits.
3. Accedeix a http://www.editorialteide.com/?8992 i observa aquest
reportatge sobre una activitat cultural a la capital d’Osona i respon
les preguntes que trobaràs a continuació:
Mercat Medieval de Vic

Laia Padrós, que té 13 anys i viu a Vic, ens explica què és i què podem
trobar al Mercat Medieval de Vic.
Inforeporters (InfoK)

a) Com es diu la reportera i quina edat té?

b) Quines parades inclou el recorregut que ens mostra?
c) Quantes persones entrevista? Quina funció creus que tenen
aquestes entrevistes?
d) Quantes parades del mercat medieval ens ha mostrat?

4. Fes una llista dels oficis tradicionals que han aparegut al reportatge.
Quins d’aquests et sembla que ja no existeixen en l’actualitat?

75

25
El reportatge: més exemples i activitats.

La dinàmica d’activitats proposada parteix de les

dades: fer recerca de dades per elaborar un reportatge, i, a l’inrevés, extreure les dades d’un reportatge. L’esquema permet
treballar el reportatge des de les dues perspectives, en grups o individualment, i comparar-ne els resultats.
Un altre cop, l’article sobre els terrissaires proporciona una oportunitat per treballar un lèxic poc conegut.
 Taller de producció

Transforma
8. Escolteu de nou l’explicació de la Laia i, per parelles, transformeu el
contingut del reportatge audiovisual sobre el Mercat Medieval de Vic
en un breu reportatge escrit (unes cent vint paraules). Escolliu bé els
titulars i dividiu el contingut en tres paràgrafs.

Llegeix i analitza
9. Llegeix aquest breu reportatge escrit sobre un ofici tradicional i fixa’t en
l’estructura del text. Respon les preguntes següents:
a) Com es diu l’autor del reportatge?
b) Què vol suggerir el títol? Quina informació aporta el subtítol?
c) Com s’ha dividit la informació en apartats? Explica-ho breument.
d) Quin material ha anat substituint els objectes de terrissa a les cases?
e) Quin fenomen ha fet que l’ofici de terrissaire encara sigui viu?
f ) Quin origen tenen les decoracions de tons blaus en la ceràmica?

Amb mans d’argila

L’ofici de terrissaire perviu malgrat el canvi d’hàbits
Oriol Gracià

Olles, escudelles per servir la sopa, copes, tupins, vaixelles d’aquest tipus d’atuells en l’àmbit de l’interiorisme ha im-
o càntirs. Fins no fa tant, la funcionalitat d’un ofici com el pulsat un reviscolament de la indústria. N’ha canviat la del
terrissaire es feia evident, sobretot, a taula. Del torn funcionalitat, però l’ofici de terrissaire –a diferència d’altres també
en sortien gerres per guardar l’oli i el vi o tines per professions artesanals– és ben viu.
emmagatzemar-hi el gra. Però el cert és que el seu paper
anava més enllà de l’àmbit culinari: els terrissaires també Terrissaire i ceramista
s’encarregaven de fer teules, rajoles, maons, sòcols i pi-
ques. Del taller d’un terrissaire, en poden sortir objectes elabo-
Precisament per aquest caràcter tan pràctic, ja a rats amb tècniques molt diferents entre si: atuells grans i l’edat
mitjana es va consolidar la confraria de menestrals petits, toscos i més refinats, funcionals o més decoratius.
terrissers de Barcelona, fundada al principi del segle xiv. A Tot depèn de la forma, del tipus de fang emprat, de la cuita
més de nombrosos obradors, a la capital catalana de l’èpo- o de la decoració amb relleus, incisions o esmaltats. En un
ca també hi havia forns de terrissa, que moltes vegades dels vessants més decoratius de la terrissa destaquen les
complementaven la producció dels tallers situats en zones ceràmiques, les porcellanes i les rajoles.
més rurals.
Coloraines d’esmalt
Arrelat al país
Per pintar la ceràmica s’utilitzen òxids metàl·lics aplicats a
Avui, tota aquesta tradició es fa ben evident en poblacions pinzell o banyant la peça. Al País Valencià, on la influència
com la Bisbal d’Empordà, Breda, Argentona, Quart, Verdú, islàmica és ben present en moltes de les expressions artís-
Esparreguera, Miravet o la Galera. En aquests municipis, tiques, hi destaquen les decoracions amb tonalitats blaves.
l’ofici de terrissaire es remunta a l’època medieval i en al- A Catalunya, en canvi, ja en època medieval, es va consoli-
guns casos, fins i tot, en períodes molt anteriors. Si bé és dar la decoració bicolor, amb tons verds i negres, populars cert
que els darrers anys els productes de plàstic han subs- sobretot a l’àrea de Barcelona.
tituït la major part d’objectes de terrissa, la valorització Sàpiens (13 desembre 2011)

76

5. Resposta oberta.
(El Mercat Medieval de Vic se celebra des de fa més de vint anys, del 5 al 8 de desembre.)

6. a

26
 ELREPORTATGE(I) 3

UNITAT
Llegeix i analitza El reportatge: proposta
d’activitat.
10. Per parelles, fent servir dades del reportatge escrit anterior, prepareu
un breu reportatge audiovisual sobre l’ofici de terrissaire, seguint les
passes següents: És molt important la feina
a) Redacteu el guió de la presentació del tema i del lloc. de preparació que
b) Prepareu el guió d’un recorregut que expliqui la funció dels demana l’activitat
principals llocs de l’obrador relacionats amb les tres fases de
producció d’una peça (preparació de la massa d’argila, torn i forn).
(«Suggeriments»), perquè
c) Redacteu dues preguntes per fer una breu entrevista al terrissaire
normalment els alumnes
que hi treballa. no estan familiaritzats
d) Prepareu el guió de les paraules finals de síntesi i tancament. amb aquesta mena
d’oficis. És
imprescindible, doncs, el
visionament de vídeos, la
familiarització amb el
lèxic, etc. És un treball
que es pot dividir per
grups i posar en comú
posteriorment.
Igual que hem fet en
pàgines anteriors, les
fotografies poden donar
peu a treballar lèxic: quin
és el nom dels diferents
atuells, de les diferents
activitats...

• Aplicar coneixements
textuals.

77 Pàg. 47, exercicis 4 i 5;

pàg. 48, exercici 6;
pàg. 49, exercici 7.

7. Resposta oberta. L’activitat necessita orientacions del professorat.

27
 Lectura d’article:
Competències bàsiques
comprensió i expressió.
Prova
Com sempre que es Llegeix el text i respon les preguntes que hi ha a continuació:
tracta d’una lectura, si és
possible caldrà llegir-la en
veu alta, a partir d’un
model (la lectura del Les 10 clavegueres del món
mestre), per anar Cinc ciutats de l’antiga URSS, dues de llatinoamericanes i una de la Xina,
detectant i corregint l’Índia i Zàmbia encapçalen la llista mundial d’urbs més contaminades
aspectes fonètics,
d’entonació, zerzhinsk, una jove ciutat de Rússia central, va ser La llista no té ordre, però Txernòbil (Ucraïna) hi

d’expressivitat, etc.
D durant dècades un pròsper nucli de la indústria ocupa, sens dubte, un lloc preeminent. Milers de persones
química soviètica i allà va ser on es van fabricar 40 van morir directament o indirectament de resultes de l’ex- algunes
de les armes més terribles de la guerra freda, com plosió de la central nuclear l’any 1986 i almenys cinc mili-
5 la iperita o el gas mostassa, així com dioxines i altres con- ons de persones van estar exposades a una radioactivitat
taminants industrials. Moltes de les fàbriques que hi havia anormalment alta. Encara avui queden en l’ambient ele- van
tancar després de l’ensorrament de la Unió Soviètica, vades concentracions d’urani, plutoni, iode, cesi-137 i me- però
el mal ja estava fet. Actualment, Dzerzhinsk té el trist 45 talls pesants. A Mailuu-Suu (Kirguizistan) va funcionar honor
de figurar a la llista dels 10 llocs més contaminats durant dècades una de les mines d’urani més grans del
10 del nostre planeta juntament amb Txernòbil, La Oroya, món i un centre de processament on es van fabricar algu- Linfen
i altres ciutats arrasades pel plom, la radioactivitat nes de les primeres bombes atòmiques de l’URSS. Ara o les
partícules en suspensió. El rànquing ha estat elabo- estan clausurats, però 23000 persones segueixen directa- rat per
l’Institut Blacksmith, una organització conservaci- 50 ment exposades a elevadíssims nivells de radiació.
onista amb seu a Nova York. Linfen, centre de la indústria del carbó, és un exem-
15 L’informe ha analitzat 300 ciutats, encara que ha ple dels greus problemes mediambientals que afeixuguen
preferit no establir un ordre concret entre les 10 primeres, l’emergent Xina. La ciutat (on viuen 200 000 habitants) té
perquè a molts països no hi ha registres sanitaris precisos. una atmosfera pràcticament irrespirable, segons assumei- El
que sí que és clar és que els problemes ambientals cau- 55 xen les autoritats xineses, per altes concentracions de mo- sen
fins al 20% de les morts als països en desenvolupa- nòxid de carboni, cendra, diòxid de sulfur o arsènic. Al
20 ment. continent asiàtic, l’informe cita també el cas de Ranipet A
Dzerzhinsk, per exemple, els seus 300000 habi- (Índia), amb una contaminació del sòl i l’aigua de tal cali-
tants tenen una esperança de vida de 42 anys (els homes) bre que els nens pateixen úlceres i l’esperança de vida dels
i 47 anys (les dones). El problema a la ciutat russa va ser 60 adults tot just arriba als 40 anys. El problema sorgeix espe-
concretament l’acumulació sense control de materials so- cialment de la indústria del cuir.
25 brants de la indústria, que van acabar afectant els aqüífers La llista continua amb La Oroya (Perú), un poble
dels quals es proveeixen diversos barris.Així, l’aigua supe- miner als Andes amb una gran planta de fosa de metalls. ra
en 17 milions de vegades el nivell recomanat de fenols. Els nens presenten «alts nivells de plom» i la pluja àcida Cinc
de les urbs seleccionades pertanyen a l’extinta 65 està acabant amb la vegetació. A Haina (República Domi- URSS. Norilsk
(Rússia), al nord del cercle polar àrtic, va ser nicana),la contaminació fonamental procedeix d’unagran
30 creada els anys 30 del segle passat com un gulag miner. La planta de reciclatge de bateries d’automòbil que ja està ciutat
(que té 134 000 habitants) és líder mundial en extra- clausurada, però que ha deixat terribles seqüeles de plom. cció de
pal·ladi i níquel, però, a canvi, «la neu és negrosa, Finalment, tanca la llista una ciutat africana, Kabwe (Zàm- l’aire fa
pudor de sofre i l’esperança de vida per als treba- 70 bia), on, entre altres problemes, les emissions procedents lladors
industrials està 10 anys per sota de la mitjana rus- de les mines de coure han incrementat per cinc els nivells
35 sa». A l’altre extrem del país, els habitants de Dalnegorsk i de plom a la sang en els nens.
Rudnaya Pristan pateixen altíssimes concentracions d’ar-
sènic i de plom procedents també de diverses mines. A. Madrilejos.El Periódico (21 octubre 2006)

78

28
 PROVA 3
T
A
IT
N
U
1 El complement «per l’Institut Blacksmith» 7 El complement «300 ciutats» (línia 15) fa de: Treball gramatical, lèxic i
(línia 13) fa la funció de:  a) CD. de comprensió de l’article
 a) CI.  b) CI. de la pàgina anterior.
 b) CD.  c) CAg.
 c) CRV.  d) CRV.
 d) CAg. Les activitats són prou
8 Les ciutats més contaminades del món es
2 El complement «de la indústria del cuir» concentren a:
diverses i assequibles,
(línia 61) fa la funció de: però la redacció requereix
 a) Europa.
 a) CD.  b) Amèrica. un grau elevat
 b) CAg.  c) Àsia. d’exigència, perquè es
 c) CI.  d) Àfrica. tracta de condensar un
 d) CRV.
text que encara no s’ha
9 Les causes de la contaminació són:
3 Indica la sèrie que contingui totes les vocals escrit i, per tant, no s’ha
 a) El plom i la radioactivitat.
o en sí·laba àtona:
 b) La pol·lució i la indústria del cuir. pensat. Com a alternativa
 a) dioxines, continent, problemes.  c) Les centrals nuclears i les armes podem proposar que
 b) informe, fenol, fosa. atòmiques. n’escriguin el títol i el
 c) sorgeix, sofre, dones.  d) Les mines i l’armament.
nom dels apartats.
 d) milions, persones, lloc.
10 El complement destacat a l’enunciat
4 Indica la sèrie que no contingui cap vocal «Els problemes ambientals afecten a la • Reconèixer el tipus de
neutra: població mundial» fa de:
text.
 a) plom, més, trist, gas.  a) CD.
 b) nens, on, ja, segons, de.  b) CI. • Interpretar elements
 c) honor, calibre, líder, ha.  c) CAg. lèxics i morfosintàctics.
 d) coure, ordre, llista, urbs.  d) CRV.
• Buscar respostes al
5 El complement «altíssimes concentracions Redacció
d’arsènic» (línies 36-37) fa de:
text.
Redacta un titular de reportatge i escriu-ne el paràgraf
 a) CRV. introductori, en què n'exposis de manera resumida tot
 b) CAg. el contingut.
 c) CD.
 d) CI.

6 La sèrie que té paraules homònimes és:

 a) seu, tanca, planeta.
 b) cendra, calibre, està.
 c) llista, després, cita. Què és el que t’ajuda
 d) urani, encara, metall. més a aprendre? Dona
un cop d’ull al llibre i
selecciona les activitats
que creguis que t’hi
poden ajudar més.

Prova.
Avalua’t i dictat.
Comprova-ho.
79
Avalua’t i dictat.
Atreveix-t’hi.

Redacció
Resposta oberta.

29
30