SOLUCIONARI C1/C2

Lliçó 10

Àrea 1 Comprensió oral (p

(pàg. 259)

1 (Àudio 18) Escolta la notícia televisiva un parell de vegades. La primera per a captar -ne el
sentit. A continuació, llig els enunciats i completa’ls amb una de les opcions indicades
indicades. En
acabant, torna a escoltar
tar la notícia per a resoldre’n els dubtes.

1. La xarrada «Sequera,
Sequera, canvi climàtic i estalvi d’aigua
d’aigua»...
b) l’ha
’ha organitzada l’Ajuntament d’Alzira i l’ha feta el meteoròleg Jovi Esteve.

2. Segons es declara en aquest moment...

c) l’any
’any hidrològic resulta neg
negatiu
atiu perquè, encara que plourà a l’estiu, és insuficient per
a afrontar les necessitats dels camps, de les muntanyes, dels incendis possibles...

3. Jovi Esteve insisteix...

b) enn l’estalvi de l’aigua per part de la gent.

4. El canvi climàtic...
a) ha fet augmentar ar els fenòmens meteorològics extrems en el món.

5. Al territori valencià...
b) la
a mar Mediterrània condiciona que hi haja diferents fenòmens meteorològics severs.

2 Mira el reportatge «La Vall de Gallinera» del programa Medi Ambient, fins al minut 4.

Després
és indica si les afirmacions són veritat o mentida
mentida.

a) El reportatge parla d’un llibre de rutes d’espeleologia. (VERDADER)

b) Els autors són especialistes en història i coneixement del medi natural, respectivament.

(VERDADER)

c) La Vall de Gallinera rep el nom d’un riu molt cabalós que la travessa. (FALS)

d) En un abric hi ha pintures rupestres del tipus esquemàtic. (VERDADER)

e) Una de les pintures va ser robada aprofitant que no tancaren la reixa. (FALS)

f) Durant l’ascens, veuen plantes com la falague

falaguera
ra i arbres com la carrasca i el marfull

(FALS)

Àrea 2 Comprensió escrita (p

(pàg. 261)

3 Numera i col·loca els paràgrafs que hi ha tot seguit perquè el text tinga sentit.
sentit

3 Any rere any, el recorregut es dissenya i va prenent forma gràcies al treball i lla
participació de centenars de socis de tot el Quebec. Una dotzena d'anys més tard, l'agost

1
 SOLUCIONARI C1/C2
de 2007, tothom es mobilitza al voltant de les celebracions amb motiu de la inauguració
oficial i internacional d’aquesta gran via verda..

4 El 2008, VéloQuébec es guardonada amb el Premi mundial a la innovació en l’oci que

atorga l’organització WorldLeisure. A més, aquell mateix any, NationalGeographic atorga a
la Routeverte el primer lloc entre les deu rutes ciclistes més boniques del món. Aquest
mateix any, el Ministeri
nisteri de Transport del Quebec anuncia l'ampliació del Programa d’ajuda
al desenvolupament de la via verda fins a l'any 2013, la qual cosa permet que s’acabe la
ruta original (Fase I), ja conclosa al 96%, i el reconeixement de nous trams (Fase II), és a
dir,
ir, al voltant de 950 quilòmetres més, dels quals ja hi ha un 52% desenvolupat.

7 Després d'un període d'incertesa sobre el futur de la via verda, seguit d'un ampli
moviment de suport al món municipal, regional, empreserial, del medi ambient i del
turisme,, el pressupost 2016
2016-2017
2017 del Quebec ve carregat d’aire fresc. El reconeixement
del govern del Quebec d’aquesta joia col·lectiva fa reviscolar les regions, augmenta el
sentit d'orgull i pertinença dels ciutadans del Quebec a la via verda i n’assegura la
durabilitat.

2 Al juny de 1995, l’associació VéloQuébec anuncia, en col·laboració amb el govern del

Quebec, l’inici de la Via verda que permetrà recórrer el país d’oest a est, de nord a sud i
que ha estat possible gràcies a una gran mobilització del territo
territori.
ri. Alhora, VéloQuébec
dirigeix el projecte d'un dels seus grans somnis: la realització de la ruta ciclista més llarga
d'Amèrica.

5 També el 2008, VéloQuébec inicia el vast projecte d'establir l'estàndard per a la

senyalització de la via verda. Tres inspe
inspectors
ctors van recórrer més de 4.000 quilòmetres, van
georeferenciar 16.000 punts, van fer recomanacions i van distribuir 8.000 panells als
gestors locals que van adequar la seua xarxa.

1 La idea de la RouteVerte, una gran via verda que hi ha al Quebec, es remunta

rem a finals dels
anys 80 del segle XX, moment en què els principals artífex de VéloQuébec ja dissenyaven
el pla del que hauria de ser "el Quebec ciclable" del futur. Inspirat per altres grans
projectes d'aquest tipus, principalment a Europa i als EUA, Vé VéloQuébec utilitza la
plataforma proporcionada pel Congrés Mundial de Ciclisme de 1992 per a presentar el
projecte, el Pla del Quebec ciclable i dels corredors verds de l’any 2000.

6 En 2014, es fa un estudi sobre el perfil dels ciclistes realitzat per la Càtedra de Turisme a la
UQAM (Universitat del Quebec a Montreal) - en col·laboració amb VéloQuébec i les
associacions regionals de turisme del Quebec (ATRAQ). L'estudi confirma la importància
de la RouteVerte per als ciclistes quebequesos i per als clients de fora. La connectivitat, la
varietat, la qualitat i la senyalització de les pistes són considerats elements importants i
valorats de la via verda.

4 Trieu l’opció que considereu més adient segons el text.

1. La gran via verda del Quebec…

b) intenta connectar
onnectar com més regions millor des de tots els punts cardinals del territori.

2. Aquesta Routeverte…
c) encara no està del tot acabada tot i que té un percentatge d’assoliment bastant gran.

2
 SOLUCIONARI C1/C2
3. El projecte que va posar en marxa una associació, VéloQuébe
VéloQuébec,...
a) ha sigut un èxit col·lectiu que s’ha produït per la col·laboració entre institucions, entitats i
ciutadania.

4 Els viatgers…
b) en valoren la bona organització dels diversos camins que enllacen els uns amb els altres
i les indicacions que permete
permeten recórrer el camí sense perdre’s.

5 Entra en la pàgina web www.carlessalvador.net.

carlessalvador.net. En l'apartat "Itinerari informatiu"
trobaràs una ruta literària i dèno
dènouu punts. Llig els textos de cada punt. Quina relació tenen
el text, la imatge i l'espai? Quines sensac
sensacions,
ions, anècdotes o vivències evoca?

Resposta oberta

6 Visualitza els 15 primers minuts del vídeo Carles Salvador: La llarga vida de les paraules i
respon les preguntes:

Resposta oberta

Àrea 3 Estructures lingüístiques (p

(pàg. 265)

7 En les frases següents assenyala

ssenyala els adverbis o les locucions adverbials que modifiquen
algun verb. Digues quins altres adverbis modifiquen un adjectiu o un altre adverbi.

VERB ADJECTIU ADVERBI

Demà passarem a per tu més demà passarem més matí
matí.
Aleshores encara no ho aleshores sabíem
sabíem. encara
no
Sí vull que vingues, per sí vull
descomptat. per
descomptat
Tampoc seria prou bo? tampoc seria prou bo
Aquell altre no és tan estrany, no és tan estrany
ni de bon tros. ni de bon
tros
No serà exactament el que jo no volia
volia. exactament
Ho han fet al revés. al revés han fet
M’agraden massa. massa agraden
Però triar ara, així, de sobte... així triar
ara
de sobte
Voldria pensar-m’ho més
és a poc a poc a poc pensar més a poc a
a poc. poc

3
 SOLUCIONARI C1/C2

8 Classifica els adverbis que modifiquen un verb en les oracions de l’exercici anterior:

D’AFIRMACIÓ DE DE DE DE DE DE TEMPS
DUBTE LLOC MANERA NEGACIÓ QUANTITAT
passarem demà/
matí
sabíem no aleshores
/encara
vull sí/per
descomptat
seria tampoc
és no/ni de
bon tros
serà exactament no
han fet al revés
agraden massa
triar així/de ara
sobte
pensar a poc a poc

9 Escriu l’adverbi derivatt del corresponent adjectiu. Cal anar alerta quan la forma femenina
ha de dur accent gràfic (continu, contínua) i quan s’esdevé el contrari (comú, comuna)

continu contínuament viu vivament ràpid ràpidament

violent violentament regular regularment cortés cortesament
constant constantment trist tristament fàcil fàcilment
bo bonament digne dignament admirable admirablement
clar clarament melsut melsudament comú comunament
breu breument feliç feliçment freqüent freqüentment

10 Tria entre inclusivament / exclusivament.

Si el dia 13 ja no admeten sol·licituds, direm que...

S’admeten les sol·licituds fins al dia 12, inclusivament; o bé fins al 13 exclusivament .

Si hem anul·lat els números de la rifa entre el 221 i el 320, direm que...
Els números són vàlids
ids fins al 221, exclusivament, o millor dit fins al 220, inclusivament,
inclusivament i
des del 321, inclusivament , fins al final.

11 Tria per a cada adverbi de la graella, l’equivalent (adverbi o locució) entre els que hi ha a
la llista.

exactament ben bé finalment per acabar posteriorment després

simultàniament alhora primerament en primer excessivament massa
lloc
expressament a posta segonament en segon suficientment prou
lloc

4
 SOLUCIONARI C1/C2
actualment a hores darrerament en últim anteriorment abans
d’ara lloc
solament i prou absolutament del tot freqüentment sovint

12 Opta per algun dels adverbis o locucions adverbials que han aparegut a la llista de
l’exercici anterior per tal d’omplir els buits que trobes a les oracions següents:

No cal que siguen més llargs. Aquests jja són prou llargs
No n’hi havia de segon. Hem menjat un plat i prou .
No hi va haver un guanyador clar. Van arribar alhora a la meta.
Això no és ben bé el mateix que jo t’havia demanat.
No em digues que ho has fet sense voler. Ho has fet a posta .

13 L’abús
ús dels adverbis en -ment,
ment, de fet, pot causar un cert efecte de pedanteria. Hi ha
contextos en què són manifestament inconvenients. Substitueix
Substitueix-ne
ne almenys dos en
cadascuna de les oracions següents:

Si finalment ja no estàs suficientment segur de la teua d decisió,

ecisió, tranquil·lament podràs
reconsiderar-la.
Si... al final ja no estàs prou segur de la teua decisió, tranquil·lament podràs reconsiderar
reconsiderar-
la.

Creiem que, posteriorment, presumptament el va agredir salvatgement.

Creiem que... després, potser el va agre
agredir salvatgement.

El problema és que actualment, sobtadament, ens trobem que per a tots hi ha solament
un cotxe.
El problema és que... ara, de sobte, ens trobem que per a tots hi ha solament un cotxe.

Molt encertadament però excessivament tard abandonen l’opinió que defensaven

anteriorment.
Molt encertament però... massa tard abandonen l’opinió que defensaven abans.

14 Transforma les frases segons el model:

Ballaven de forma lleugera i elegant: Ballaven lleugerament i elegant.

Expresseu-vos de forma concisa

ncisa i clara: Expresseu-vos
vos concisament i clara.
Cal intervindre de forma ràpida i precisa: Cal intervindre ràpidament i precisa.
Ens van saludar de forma atenta i afable: Ens va saludar atentament i afable.
La batalla s’allargassava de forma interminable i cruel: La batalla s’allargassava
interminablement i cruel.

15 Llig atentament aquest fragment de la novel·la Camí de sirga , de Jesús Moncada, i escriu
tots els adverbis i complements circumstancials que hi falten.

—Dinamiten
Dinamiten el pont pont— va mussitar l'Aleix,
eix, observant el riu des de la galeria del
convent—.. Els feixistes deuen ser a prop.
Gairebé lligades amb aquelles paraules, començaren a sentir per damunt del
rebombori dels carrers veus dels membres del comitè municipal aconsellant l'evacuació de

5
 SOLUCIONARI C1/C2
la vila. A partir d'aleshores,, la memòria de Malena era un revoltim: l'entaforament febrós,
amb l'ajuda de l'Anna, de roba, joies i diners en una maleta; els embussos de gent
carregant estris, complicats per la presència dels vehicles militars en retirada. Tor Tornava a
veure el camió de la mina Segre en què dirigents dels partits carregaven a corre-cuita
arxivadors amb documentació davant la seu del comitè, la llarga corrua de gent que
baixava a la vora de l'Ebre. El personal s'atapeïa als molls per embarcar en els el pocs llaüts
disponibles, els patrons provaven de posar ordre en el caos. No hi havia lloc per a tothom;
les naus eren insuficients, només podien embarcar
embarcar-hihi vells, malalts, dones i canalla. D'un a
un els vaixells s'aviaven Ebre avall —l'aigua quasi arran de la soleta— soleta amb una
sobrecàrrega de gent emporuguida; els qui no hi cabien havien d'emprendre la fugida per
la carretera de Lleida o creuar el Segre amb el pontó de l'altra banda de la vila.
L'Aleix obria pas cap el moll de la Plaça entre grups de mil milicians.
icians. Nelson va fer lloc
per a ella i per a l'Anna en el seu vaixell, el darrer d'abandonar la vila quan la nit volia
tancar-sese sobre la vall, on ja esclataven obusos i sonava el xiulet de les bales. Al pont
encara es perfilaven a contrallum siluetes de soldats ressarguers. Desesperada, contemplà
la figura de l'Aleix que la mirava del moll estant mentre el llaüt salpava.
—Vés
Vés a Barcelona, a casa de la tia Assumpta —va cridar ell—.. Aniré a buscar-t'hi.
buscar
Algú va arrencar en plors al seu costat però un es estrèpit
trèpit enorme, com un
redoblament de tambors, ofegà els planys: les cavallades de les mines de la vídua de
Salleres a les quals el vell quadrer acabava d'obrir les portes dels estables abans d'anar d'anar-
se'n, galopaven pel mur de l'Ebre embogides per l'aldarull i pel tro de les explosions cada
vegada més properes.
El llaüt lliscava per les aigües negroses, la figura de l'Aleix s'esvania en la foscúria.
Quan doblaven la confluència de l'Ebre amb el Segre, una flamarada sobtada esbandí la nit
i ensangonà la vall com un alba esgarriada i efímera. Volaven el pont. Al cap d'un moment,
l'ona provocada per l'explosió estigué a punt de fer sotsobrar el llaüt. Però Malena no va
sentir els crits d'esglai dels fugitius amuntegats a la nau ni la blasfèmia del Nelson. Enmig
del desori va colpir-la la un pressentiment terrible: no tornaria a veure l'Aleix.

16 Susbtitueix per gens, mai, enlloc, ningú, cap o res:

Dubte que ho haja vist algú.

Dubte que ho haja vist ningú
ningú__
Per si alguna vegada necessiteu la meua ajuda.
Per si mai necessiteu la meua ajuda._
M’heu de donar alguna cosa
cosa?
M’heu de donar res?
Vindràs alguna vegada a visitar
visitar-nos?
Vindràs mai a visitar-nos?
Vols que et duga a algun lloc
lloc?
Vols que et duga enlloc?_
Si alguna vegada em dius vine, jo vindré.
Si mai em dius vine, jo vindré._

17 Completa:

Quants__ diners val l’entrada?

Quina_ fila ens ha tocat?
Ara quant__ de temps haurem d’esperar?
En quines__ butaques hem de seure?
Quin_ número tens tu?

6
 SOLUCIONARI C1/C2
18 Completa:

Encara no sé quants__ diners val l’entrada.

Digues quina_ fila
ila ens ha tocat.
Voldria saber ara quant__ de temps haurem d’esperar.
M’has de dir en quines__ butaques hem de seure.
Has de saber quin__ número tens tu.

19 Completa amb quant, quant de , quants:

Segons el règim, quant de__ pa puc menjar al dia?

Demà és diumenge. quants__ pans comprem avui?
No sabem quant__ haurem de treballar encara.
Digues-me quants__ vins tenim per triar.
Quant de_ vi has begut?
Quant__ havien de patir encara?
Quant de__ patiment havien de suportar?

20 Completa:

Que_ bé que esteu! Quines__ car

caretes feu de satisfacció!
Que_ tard s’ha fet! Quines__ hores de vindre!
Quin_ cel! Quina__ lluna que fa! Que_ lluenta i que_ blanca!
T’hauria de caure la cara de vergonya! Quina_ barra que tens!
Veges tu quina_ novetat!
A quin preu em deixes el vestit?
Quin dels
els dos bessons és el teu cunyat?
Mira quina altra! Sou del que no n’hi ha!

21 Fes la prova de substituir els sintagmes en negreta pel pronom ho. Quines seqüències
admeten el pronom ho i quines no l’admeten? Quines són, doncs, perífrasis verbals i
quines no?

Amb el pronom ho Perífra

si?
sí n
o
Han dit que plourà. Ho han dit. X
Cal que ploga,, o es perdrà la collita. -- X
T’assegure que no passarà resres. T’ho assegure. X
Desitjava tant viatjar! Ho desitjava tant. X
Podia viatjar sovint. -- X
Deu viatjar sovint. -- X
Jo m’esperava que no em pagares
pagares. Jo m’ho esperava. X
No cal que vingues. -- X
Pot anar-se’n tranquil. -- X
Crec que plourà. Ho crec. X

7
 SOLUCIONARI C1/C2
22 Comprova si es pot canviar l’ordre dels pronoms febles i del verb:

Han de dir-ho. sí Ho han de dir.

Ho han dit. no
T’ho pensava donar. sí Pensava donar-t’ho.
S’ho deu pensar. sí Deu pensar-s’ho.
Te n’has endut una? no
Vols anar-te’n? sí Te’n vols anar.
Puc sentir-los. sí Els puc sentir.
No hem de canviar-li’l. sí No li l’hem de canviar.
Haurem d’anar-hi. sí Hi haurem d’anar.
Es pot fer. sí Pot fer-se.

23 Transforma les oracions substituint els complements assenyalats en negreta pels

pronoms febles corresponents:

No calia fer tanta força. No calia fer-ne tanta.

Cal tornar la maleta al viatger en perfectes Cal tornar-li-la
la en perfectes condicions.
condicions.
No cal dir que pagant cadascú de la seua No cal dir-ho.
butxaca.
Calia llevar-se el cinturó per passar el Calia llevar-se’l
se’l per passar el control.
control.
Cal servir als viatgers el xampany fred i en Cal servir-los-el
el fred i en copes de cristall.
copes de cristall.
Caldrà donar menjar als gossos tots els Caldrà donar-los-en
en tots els dies.
dies.

24 Transforma les oracions ( caldre+infinitiu) en oracions del tipus (caldre+que+forma

personal), segons el model:

Ja li cal afanyar-se
se si no vol fer tard.
Ja et cal afanyar-te
te si no vols fer tard.
No els ha calgut presentar la instància.
Ens caldria pensar en una solució millor.
Li cal presentar el document per duplicat.
Encara els caldrà esperar un parell d’hores.
Ja cal que s’afanye si no vol fer tard.
Ja cal que t’afanyes si no vols fer tard.
No ha calgut que presenten la instància.
Caldria que pensem en una solució millor.
Cal que presente el document per duplicat.
Encara caldrà que esperen un parell
d’hores.

25 Expressa la imminència o la intenció:

Dóna’m els diners, que vull/estic a punt

punt_d’anar-me’n.
Puja al tren de seguida, que està a punt d’anar-se’n.
Vaig veure que els xiquets anaven a/volien travessar el carrer sense mirar.
Si veus que els xiquets estan a punt/volen travessar el carrer sense mirar, crida’ls.
Afanya’t, que es fa tard i vol/està a punt de ploure.
Ara diré una cosa que potser us molestarà.

8
 SOLUCIONARI C1/C2
Anava a/estava a punt d’ eixir de casa, però em va
vaig
ig recordar que no tenia claus.
Ja anava a/estava a punt de fer-ho, però s’ho va pensar millor.
Veig que aquella teula està a punt de caure.
No tinc temps, me’n vaig ara
ara_mateix .
Crec que vull comprar-meme un refresc, estic socarrat.
Enguany aniré de vacances
ces a Austràlia. A veure si la gent és més civilitzada.
Estic convençut que ara aprovaràs

26 Respon a les preguntes següents fent servir qualsevol de les fórmules que apareixen al
quadre:

–Què heu fet tot el matí?

–Hem estat_ estudiant_.
–Què fareu demà?
–Estarem__ tota la vesprada ffent_un treball.
–No ha passat l’autobús?
–Fa_mitja hora que__ no en passa cap.
–No has pescat res?
– Estic més d’una hora intent
intentant-ho.
–Té prou experiència vosté?
–He estat tres anys dedicant
ant-me al mateix ofici.

27 Escriu una
a oració amb les perífrasis següents
Resposta oberta

28 Llig el text i completa les perífrasis verbals eliminades

Na Júlia Cases és tan impacient que ha arribat massa d’hora a l’aeroport. No ha hagut de
fer gens de cua per facturar l’equipatge i ara juga amb l’iPhone mentre espera per pujar a
un avió que l’ha de dur a l’illa on va néixer fa prop de cinquanta anys. Encara no sap que el
vol sortirà amb retard. És un viatge imprevist. Un rampell. Va comprar el bitllet anit
després de respondre una telefonada que a la pantalla del mòbil s’anunciava com a
número desconegut. Qui la interpel·lava era l’autora d’un correu electrònic que havia rebut
unes hores abans. Li va estar parlar d’un assassinat, d’una dona amb unes estisores
clavades al cap i d’una informaci
informació que li podria resultar interessant. Li ho va dir així, en
condicional, just unes frases abans de concedirconcedir-li el dret a negar-s’hi s’hi i va afegir un
“però”seguit d’un “hi ha algunes coses relacionades amb la teua família”que va acabar en
alt, per deixar la frase
rase inconclusa. Tot seguit li va demanar que volés a l’illa tan prest com li
fos possible. Demà mateix, si pot ser,, li deia. Na Júlia ja havia llegit al diari la notícia del crim
i estava certament impressionada en veure el nom del seu poble relacionat am amb aquell
succés tan extraordinari, tan execrable, però alhora tan plàstic. Ara s’adona que no sap ben
bé què hi fa, a la terminal. Té son i mal de cap. I pensa, ara,
que el viatge no té cap sentit. Només espera que, després de més de dos anys sense
posar-hi
hi els peus, l’illa no la rebutgi. Sap del cert que en algun lloc hi ha d’haver un trosset
de la vida que hi va deixar quan en va marxar obligada per son pare. Amb el pas dels anys
hi ha tornat moltes vegades. A Menorca hi ha passat les vacances d’estiu. A Ciutadella s’hi
va fer una casa que havia de ser unes arrels, una casa blava que mira la mar. O és la mar
que mira la casa? O potser cap de les dues coses i la mar i la casa fan el possible per
ignorar-se
se i per ignorar na Júlia. Mentrestant, aquells bocin
bocinets
ets de la vida petita que tenia
quan era una filleta continuen sense aparèixer.

9
 SOLUCIONARI C1/C2
29 Classifica en la graella les locucions que trobes en les oracions que hi ha tot seguit.
Quan es tracte d’una locució verbal, posa’n el verb en infinitiu.

verbals nominals adjectivals adverbials Conjuntives o

prepositives
fer tard cants de sirena com el puny pertot arreu sota pena de
no traure’s la gat de pallissa amb la pell i l’os com més va més entremig de
pasta dels dits
fer-la grossa compte redó de l’any de la a banda ni tan sols
picor
no tindre pedaç amor propi com un titot al revés per tal de

30 Associa amb el significat correcte cadascuna de les locucions o frases fetes que hi ha en
la llista anterior. Quan hi aparega un verb, passa’l a infinitiu.

fer tard No arribar a temps. de l’any de la picor Vell, de l’antigor.

com un titot Roig, vermell. com el puny Molt gros i mol dur.
sota pena Amenaça de sanció. per tal de Amb l’objectiu de...
fer-la grossa Cometre un excés. cants de sirena Reclam atractiu i
enganyó
enganyós.
entremig de A l’espai del mig. compte redó Aproximat.
pertot arreu Per totes bandes. amb la pell i l’os Mancat de múscul i
de greix.
al revés Al contrari de com no tindre pedaç Sense solució
calia. possible.
ni tan sols Ni. amor propi Orgull, autoestima.
autoes
a banda Separadament. gat de pallissa Que defuig el tracte.
com més va més Que augmenta amb no treure’s la pasta No avançar en un
el temps. dels dits treball.

31 Associa les frases fetes que tinguen un mateix significat:

fer cap a... (un lloc) anar a parar a... fer lleig fer mal efecte
fer el ninot fer el ridícul fer la traveta enganxar la cama (a
algú)
fer llaurar dret fer anar més recte fer el gos no fer-ne
fer un brot
que un fil
fer anar posar en moviment fer la seua anar a la seua
fer costat... (a algú) donar suport a... fer marrada fer volta

32 Un verb que també trobem en nombroses frases fetes és ficar. Associa les frases fetes
que tinguen un mateix significat:

ficar el dits a la gola fer parlar ficar-se (una cosa) al agafar una mania
(a algú) cap
ficar-se en carrer ficar--se en embolics ficar la pota ficar el peu a la
que no trau cap galleda

10
 SOLUCIONARI C1/C2
ficar cullerada parlar sense saber ficar el clau per la posar el carro davant
cabota els bous
ficar el nas ficar--se on no el ficar-se a la gola del penjar
penjar-se amb la
demanen llop pròpia corda
no poder ficar una estar ple com un ou ficar el braç dins la fer llaurar dret
agulla mànega

Àrea 4 Expressió escrita (p

(pàg. 278)

33 Completa aquests quadres amb paraules de les diferents branques de la ciè

ciència i la
tecnologia:

Ciències pures Eines científiques Processos

Química Matràs Dissolució

Biologia Pipeta Fissió
Física Morter Emulsionar
Bioquímica Gresol Dilatació
Vas de precipitats Fermentació
Bureta Sublimació
ublimació
Tub d’assaig Evaporació
Proveta Analítica
lítica
Fusió
Anàlisi
Diagnòstic
òstic
Teràpia

Ciències aplicades Mots de la disciplina Llocs associats

Enginyeria Bacteri Institut

nstitut d’investigació
Robòtica Autòmat Laboratori
aboratori
Informàtica Diagnòstic Parc
arc tecnològic
Medecina Volum gràfic Estació
stació sencera
Disseny industrial Agrimensor Cadena
adena de muntatge
Topografia Explotació
Telemàtica Infografia
Farmacologia
Farmàcia
Genètica

11
 SOLUCIONARI C1/C2
34 En el concepte de medi ambient s’inclouen totes aquelles operacions mitjançant les
quals el gènere humà s’ha relacionat amb la natnaturalesa.
uralesa. La pesca, l’agricultura, la cura del
bosc i la protecció dels paratges naturals s’aixopluguen sota aquest paraigües tan ample.
Per a l’espai dedicat al medi ambient de la televisió pública valenciana necessiten que
definisques amb precisió aquest
aquests mots:

endemisme:
ndemisme: espècie autò
autòctona
verger:
erger: jardí amb flors i arbres fruiters
entomologia:
ntomologia: estudi dels insectes
parc natural: espai verd protegit

forest:
orest: bosc
turó: pujol, cim
puig: muntanya
vivers:
ivers: hàbitat de biodiversitat
pujol: turó, cim
serralada: muntanyes
espècie
spècie al·lòctona: de fora
avenc:
venc: cavitat natural
balma: cova
carena: divisió dels dos vessants d’una muntanya
rost: pendent
gorja: pas estret
tossal: elevació
cingle: precipici
vessant: pendent de la muntanya
xarxes d’arrossegament:
ament: pesca amb bou
palangre: corda amb hams

35 Completa aquesta rosa dels vents amb els noms de tots els vents. Després detecta
quins d’aquests vents apareixen en el famós poema d’Ausiàs March musicat per Raimon.

Veles e vents han mos desigs complir

Veles e vents han mos desigs complir,

faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, llevant,, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
migjorn
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

12
 SOLUCIONARI C1/C2
36 Associa aquests mots
ots amb el camp semàntic al qual pertanyen:

VENT PRECIPITACIONS CALOR NÚVOLS FRED

ponentada plugim
lugim calitja boira gebre
huracà raig calima nuvolada glaç
torb tro assolellat bora baixa rosada
oreig llamp basca broma floc
ventijol xàfec calda aiguaneu
brisa rellamp borralló
pedra volva
granissol
sequera
aiguat
tempesta
temporal
floc
roina
aiguaneu
xim
xim-xim
borrall
borralló
volva

37 L’oratge té conceptes tècnics associats que sentim cada dia, però e

ell significat dels
del quals
és important conéixer
ixer amb precisió. Defineix els següents mots:

Isòbara Línia que indica la pressió atmosfèrica

Atmosfera Massa gasosa que envolta la Terra

Núvols d’evolució baixa Evolució d’una pressió d’aire convergent

Corrent marí Circulació d’aigua de mar

Anticicló Estat de l’atmosfera oposat al cicló

Borrasca Tempesta de vent amb pluja i altres fenòmens

Tsunami Onada transoceànica de gran potència d’origen sísmic

13
 SOLUCIONARI C1/C2
38 Els diferents climes existents es caracteritze
caracteritzenn per diferir en les condicions climàtiques
dissemblants de les seues estacions. Cada clima, a més a més, té associat un tipus de
vegetació i de fauna. Recordes que els caracteritza a cadascun d’ells?

Mediterrani Atlàntic/Oceànic Continental

Clima Flora/fauna
fauna Clima Flora/fauna Clima Flora/fauna

Hivern suau Pi, carrasca Hivern fred Fulla Hivern Estepa, avets
caduca sever
Estiu calorós, Dragonets, Estiu suau Esquirols, Estiu calent Ós, llop,
clima sec mussols, clima llops, cérvol, rens
raboses humit vaques,
ovelles

Desèrtic Polar Tropical

Clima Flora/fauna Clima Flora/faun Clima Flora/fauna

a
Temperatura Cactus Temperatura Molsa, Temperatura Papaies,
extrema extrema líquens extrema cocoters,

Nits molt fredes Camells, Fred sota Foques, Calor intensa, Serps,
i dies de calor serps zero llops humitat i aràcnids,
extrema. Sense marins, precipitacions micos,
pluja orques diàries
intenses

39 Llegeix aquests refranys referits al clima i explica quins és el significat i la càrrega de

coneixement tradicional que atresoren:

 A l’estiu tot el món viu = l’estiu és l’estació de la vida pel sol i les temperatures
 Si hi ha boira al castell, pica espart i fes cordell = plourà amb seguretat
 Al meu poble plou poc, però per al poc que plou, plou prou = clima mediterrani de
poques pluges però intenses
 A l’abril cada gota val per mil = estació de les pluges, molt necessàries
 Fins al quaranta d’abril no et lleves ni un fil = cal malfiar
malfiar-se
se del bon oratge fins maig
 A vora riu no faces niu i si el fa
fas, fes-lo
lo a l’estiu = els barrancs són perillosos perquè
són l’eixida natural de l’aigua, que pot caure d’imprevist en riuada
 Núvols a la muntanya, pescador a la cabanya = la pesca és impossible amb
temporal
 Sempre plou quan no hi ha escola = les precipitprecipitacions
acions cauen en dies no lectius, de
manera que no impedeixen anar a escola
 Any de gla,, any de fred = la floració anuncia com serà l’any
 Qui sembra vents, cull tempestes = qui fa el mal ha d’esperar rebre mal
 Els fred i la calor no se’ls mengen les rates = no es pot fer res contra la calor i el fred
 Cel a borreguets, pluja a canterets = els núvols indiquen precipitacions
 Ponent la mou, llevant la plou = indica els vents favorables per a la pluja

Àrea 5 Expressió i interacció oral (p

(pàg. 281)
40, 41 i 42 Resposta oberta

14