3431 Solucionari Nivell D

10 exàmens
del nou nivell D

de català
Solucions
i Guia
10 exàmens del nou nivell D de català
Àrea 1. Tasca 1
Examen 1
Descripció de la tasca
La tasca 1 us demana que redacteu, com a periodistes, una notícia d’unes 150-200 paraules que contingui la informació
sobre l’índex de desenvolupament humà dels tres documents.
Construcció
És important que:
• El text respecti l’estructura de la notícia. Cal que hi hagi un titular que resumeixi el contingut de la notícia i capti l’aten-
ció del lector, una entradeta (opcional) en què se sintetitzi breument el contingut de la notícia i, finalment, un cos en el
qual expliqueu els fets i les circumstàncies que els envolten.
• La informació estigui ordenada i organitzada en paràgrafs.
• La notícia respongui les sis preguntes fonamentals: qui?, què?, com?, quan?, on? i per què?
• En l’exposició dels fets mantingueu un to neutre i no hi expresseu l’opinió.
La informació més significativa de la documentació es pot resumir entre d’altres en els punts següents:
• L’IDH mesura la qualitat de vida de les persones.
• L’IDH és útil per saber quin és el nivell de desenvolupament de les persones que viuen en un lloc.
• Per calcular l’IDH es tenen en compte els àmbits de la salut, l’educació i el nivell econòmic.
• L’IDH deixa enrere càlculs econòmics com el PIB o l’analfabetisme, però en canvi té en compte la taxa d’alfabetització
dels adults.
• L’IDH del 2011 al 2012 s’ha mantingut en la majoria dels 30 països amb l’IDH més alt. Hong Kong és l’únic que ha
registrat un augment, mentre que els EUA i el Canadà han registrat un descens.
• Europa i l’Àsia central s’han mantingut per sobre de la mitjana de l’IDH.
• L’Àsia oriental i el Pacífic són els que han experimentat un augment de l’IDH més important.
• L’Àfrica subsahariana continua registrant l’IDH més baix, tot i que ha tingut un lleuger augment.
Revisió
Per tal de revisar diversos aspectes del text que heu redactat, responeu les deu preguntes següents. Com més respostes
afirmatives tingueu, més adequat serà el text a l’estructura que se us demana.
• Heu fet un text de la llargada que es demana?
• Heu fet un text propi sense traslladar literalment idees del text original?
• El text està escrit en tercera persona i amb llenguatge formal?
• Heu adoptat el rol que se us ha assignat i heu seguit el context que es demana a la tasca?
• El text respon a l’objectiu marcat i té el destinatari que es demana?
• A simple vista, sense tenir-ne en compte el contingut, creieu que té format de notícia?
• La notícia té un titular que l’encapçala?
• El titular és enginyós i fa un joc de paraules? És sintètic, directe i atractiu i capta l’atenció del lector?
• El text té estructura progressiva, és a dir, del més concret al més general o del més general al més concret?
• El text acaba amb alguna conclusió o referència a alguna cosa que heu exposat al principi?
Solucions i guia 3 Editorial Teide

Àrea 1. Tasca 2
Examen 1
La tasca 2 us demana que, com a membre de l’associació sense ànim de lucre H2O, escriviu un manifest, d’unes 350-400
paraules, per sensibilitzar la població sobre l’escalfament global del planeta. El manifest ha de contenir la informació relle-
vant dels dos textos i una valoració vostra.
Model
L’exemple orientatiu següent us pot servir per veure l’estructura que hauria de tenir el manifest:
Desperteu-vos, la Terra brama! Títol
Quan la Terra plora es fa palesa la necessitat de prendre mesures per clamar

a la població que abandoni el comandament del televisor i prengui conscièn-
Introducció
cia dels efectes de l’escalfament global del planeta.
...
Sostenim que calen iniciatives urgents per frenar els danys en el medi ambient.
Dades com el rècord de desglaç a l’Àrtic el 2012 des que els satèl·lits estudien
el nivell de desglaç, fa 34 anys, i la desaparició de 400 000 m2 de selva al Preàmbul
Brasil, haurien de fer encendre totes les alarmes.
...
No podem esperar que s’exhaureixin els recursos naturals per prendre mesu-
res dràstiques i urgents. Cal esperar que hi hagi altres fenòmens com La Niña Desenvolupament
o que la selva tropical desaparegui totalment perquè ens posem en estat (acusació i denúncia)
d’alerta pel ritme insostenible dels efectes de la mà humana?
...
Per tant, nosaltres, membres de l’associació sense ànim de lucre H2O, decla-
rem la necessitat de sensibilitzar la població perquè tots junts puguem pres-
sionar els òrgans de govern i incidir en la presa de decisions per prevenir i
reparar els danys que la població mundial, però sobretot els països conside- Conclusió
rats més rics del planeta, han causat i causen en l’estat de salut del nostre
planeta.
...
Associació H2O Signants

Àrea 2. Exercici 1 Àrea 2. Exercici 2 Àrea 2. Exercici 3

Examen 1
1. a 1. a) remogut 1. traça
2. d’ 2. c) enfonsat 2. escurat
3. -li 3. c) desenfilava 3. fava
4. a cau 4. b) tombades 4. colla
5. gaire / Ø 5. c) esquinçaràs 5. busques
6. sinó / només 6. c) capsigrany 6. tou
7. tal 7. b) ceballots 7. vessant
8. malgrat / tot i 8. b) tastaolletes 8. oi
9. que / quan 9. a) disbauxar 9. aixafat
10. què 10. c) de crostons 10. arreu
11. de 11. c) bestreure 11. gat
12. que 12. b) composar 12. tip
13. sinó 13. c) lleuger 13. lliures
14. tot 14. c) cabdal 14. peixos
15. pel / al seu 15. c) nans 15. moll
16. -ho / res
17. fins i tot / Ø
18. a / per
19. s’hi
20. Ø

Àrea 3. Tasca 1
Examen 1
Aquesta tasca us demana que, com a pare o mare, valoreu la proposta que fa la consellera d’Ensenyament i expresseu la
vostra opinió sobre la incorporació de l’uniforme a les escoles.
Construcció
Per a la preparació de la tasca disposeu de mitja hora. És important que, tot i que es tracta d’un programa de ràdio imagi-
nari, mantingueu contacte visual amb els interlocutors que us examinen i que us hi dirigiu directament.
Quant al contingut, podeu donar la vostra opinió sobre les afirmacions que s’hi han fet a favor:
• Creieu que implantar l’uniforme és una manera d’eliminar les diferències entre els escolars?
• No dur uniforme pot provocar crítiques o burles i fins i tot provocar assetjament escolar?
• Penseu que és avantatjós perquè redueix el temps de tria de la roba per part dels nens i nenes?
• Creieu que ajuda a tenir els alumnes identificats en sortides escolars i pot evitar que es perdin?
• Penseu que portar uniforme fa prendre consciència de pertinença a l’escola i comportar-se millor?
I també en contra:
• Creieu que l’uniforme elimina la diversitat que és present a la societat?
• Pot ser una font de conflicte per als alumnes que pertanyen a col·lectius culturalment diversos?
• L’uniforme pot ser una barrera per desenvolupar el criteri de l’infant a l’hora de triar la roba que vol?
• Penseu que pot ser una barrera per a la formació de la identitat del jove o la jove?
Revisió
Us recomanem que després de la preparació us enregistreu i analitzeu la intervenció:
• Heu saludat i us heu presentat abans de començar la intervenció?
• El discurs és coherent, segueix l’argumentació de manera ordenada i acaba amb una conclusió?
• La intervenció és adequada al rol que se us ha assignat?
• Us heu acomiadat de l’audiència en acabar?
• Heu expressat totes les idees principals que havíeu previst abans de la intervenció?
• Havent analitzat la intervenció, hi trobeu cap contradicció dels arguments?
• Heu fet servir algun contraargument per reforçar la vostra opinió?
• La vostra posició respecte del tema ha quedat clara?
• Heu fet servir un nivell de llengua formal i adequat al nivell de què us examineu?
• Hi detecteu cap incorrecció lingüística?
• Heu fet servir paraules que no s’adeqüen a la normativa catalana?
• Heu prescindit dels mots crossa?
• Heu mirat els ulls de les persones de l’auditori?
• Heu acompanyat amb gestos el contingut que heu transmès?
• Heu pres una posició còmoda?
És recomanable que tingueu els dos peus plantats a terra i eviteu balancejos. Si ho preferiu, podeu fer l’exposició asseguts.
Tingueu present, però, que el respatller no us toqui a l’esquena i no us amagueu darrere els papers.

Àrea 3. Tasca 2
Examen 1
Descripció de la tasca i orientacions

En aquesta tasca els examinadors us demanaran aclariments o concrecions. També poden posar en relleu contradiccions
de la vostra intervenció.
Per tant, és important que:
• Us mostreu tranquils i relaxats.
• Mantingueu el rol de pare/mare que se us ha demanat.
• Aclariu els dubtes i les preguntes d’una manera adequada.
• Sigueu educats en la resposta, tant pel que fa al contingut, com a la forma i el to.
• Modifiqueu o corregiu la vostra opinió quan us hagin plantejat contradiccions o dubtes.

Àrea 1. Tasca 1
Examen 2
La tasca 1 us demana que redacteu, com a regidor d’una petita població, un informe per al ple municipal, d’unes 150-200
paraules, que integri i exposi les dades i el contingut dels documents que heu obtingut en la cerca que heu dut a terme per
exposar la vostra proposta al ple de l’Ajuntament.
Construcció
És important que:
• El text respecti l’estructura de l’informe. Cal que hi hagi un títol que indiqui el tema; una introducció breu en què situeu
els antecedents del tema, oferiu dades generals, plantegeu interrogants per cridar l’atenció dels lectors i/o definiu el
concepte clau; un desenvolupament en què s’exposi el tema; unes conclusions que tinguin la funció de tancament del
text, i la datació i la signatura.
• El títol indiqui el tema amb un sintagma nominal o una frase atractiva i suggestiva.
• El tema es desenvolupi en subtemes o unitats de sentit. És a dir, que respecti un ordre lògic (de més general a més
concret, per exemple).
• El text es divideixi en paràgrafs (un per a la introducció, un o més per al desenvolupament i un per a les conclusions).
• Per a la datació indiqueu la població seguida de coma i la data (el dia del mes i l’any sense cap punt final). Exemple:
Vilanova i la Geltrú, 25 de maig de 2027
• L’ordre i la disposició de la signatura sigui la següent:
–– càrrec precedit de l’article corresponent
–– signatura
–– nom i cognoms (en aquest cas del regidor)
• Desenvolupeu les dades i exposeu la vostra proposta. Podríeu exposar, per exemple, els beneficis que comportaria
per al vostre municipi disposar de punts d’accés a Internet d’ús lliure i gratuït.
• La Xina és el país que encapçala la llista de països pel que fa al nombre d’usuaris d’Internet el 2012 seguida dels Estats
Units.
• Tot i que la Xina encapçala la llista de països pel que fa al nombre d’usuaris, només representa el 42 % de la població.
• El Regne Unit és en la 9a posició quant al nombre d’usuaris, però és el que en registra un percentatge més alt, el 87 %.
• L’Estat espanyol ocupa la 19a posició en la classificació pel que fa al nombre d’usuaris i en la 45a quant al percentat-
ge de la població (72 %).
• El Canadà supera el percentatge de la població (86,8 %) respecte a l’Estat espanyol (72 %), tot i que el nombre d’usua
ris és més baix.
• A Europa és on es registra una evolució més favorable d’usuaris d’Internet en els darrers anys.
• A Catalunya hi ha més habitatges amb accés a Internet que a la resta de l’Estat espanyol, però registra un percentatge
inferior respecte al de la Unió Europea.
• Tot i que Amèrica registra un percentatge del 61 % d’usuaris d’Internet, els Estats Units i el Canadà mostren una clara
diferència respecte a la resta de països del continent americà.
Revisió
afirmatives tingueu, més adequat serà el text a l’estructura que se us demana.

• El text està escrit amb llenguatge formal?

Examen 2
• A simple vista, sense tenir-ne en compte el contingut, creieu que té format d’informe?
• L’informe té un títol que l’encapçala?
• El títol indica la qüestió general del text?
• El desenvolupament està estructurat en subtemes o unitats de sentit que presenten l’exposició en un ordre lògic del
més general al més concret?
Trobareu més suggeriments per a la redacció d’un informe als exàmens 5 (àrea 1, tasca 2) i 10 (àrea 1, tasca 2).

Àrea 1. Tasca 2
Examen 2
La tasca 2 us demana que, com a treballador d’una biblioteca pública, escriviu una presentació, d’unes 350-400 paraules,
per a l’exposició dedicada a les descobertes científiques i la divulgació que se’n fa. La presentació ha de contenir una ex-
posició amb la informació rellevant dels dos textos i una valoració vostra.
Model
L’exemple orientatiu següent us pot servir per veure l’estructura que hauria de tenir la presentació:
La ciència: del laboratori a la sobretaula Títol
Les investigacions i les descobertes científiques no s’aturen, però què passa

quan les troballes posen en dubte teories de figures tan importants com el
famós Einstein? El coneixement i els resultats de les recerques actuals no
Introducció
poden quedar-se als laboratoris i a les revistes científiques. Per això, des de
la nostra biblioteca volem contribuir a acostar el nou saber al públic general.
...
Les recerques als laboratoris no s’aturen... i els nous descobriments tampoc.
El Centre Europeu de Física de Partícules (CERN) va fer públic el resultat dels
seus estudis, que afirma que els neutrins podien haver superat la velocitat de
la llum. Si aquest resultat es confirmava, qüestionava la teoria de la relativitat
especial postulada per Einstein. Davant d’això, des del CERN van preferir ser
prudents i contrastar les dades una altra vegada.
...
Un altre descobriment rellevant, el que es considera un dels més importants Desenvolupament
que hi ha hagut fins ara en el món de la física i que ha valgut el premi Nobel
als científics que han fet la troballa, és el bosó de Higgs, considerat la partí-
cula de la vida i que els mitjans de comunicació han divulgat amb el nom de
la partícula de Déu. Es tracta d’una partícula que els científics busquen des
de fa dècades, però encara s’ha d’investigar més i demostrar si es tracta
d’«el» bosó o només d’«un» bosó.
...
En definitiva, els avenços que es fan des dels laboratoris són importants i els
descobriments també. Per això no és gens estrany que els científics, davant
de qualsevol resultat que obtinguin dels seus estudis, siguin prudents i optin
per contrastar els resultats abans de confirmar qualsevol nova teoria. No obs- Cloenda
tant això, i tenint en compte que la immediatesa i la rapidesa no són factors
aliats dels laboratoris científics, no deixa de ser rellevant difondre al públic
general l’estat i l’evolució d’una investigació.
...


Examen 2
1. en què / en el qual 1. a) evoqués 1. cau
2. d’aleshores / de llavors 2. c) sadollades 2. niu
3. que 3. a) ample 3. coll
4. a 4. c) planell 4. vessar
5. d’aquesta / de tal 5. c) intensions 5. trau
6. amb què / amb el qual 6. b) efectat 6. partida
7. què / la qual 7. a) corbes 7. relliscada
8. perquè 8. c) tronat 8. mà
9. amb 9. b) fortor 9. pastera
10. mentre que / i 10. a) d’escapçar 10. bales
11. més 11. a) d’artefactes 11. gallet
12. que 12. b) caramulls 12. pentinar
13. pel 13. c) mim 13. esquitxava
14. bé 14. c) cascarres 14. rai
15. doncs 15. a) estavellar 15. corb
16. a la
17. però
18. mentre que
19. a
20. almenys

Àrea 3. Tasca 1
Examen 2
Aquesta tasca us demana que, com a representant de l’Àrea d’Arts Cinematogràfiques del Departament de Cultura, feu un
discurs en una reunió de Departament per presentar la situació de la indústria cinematogràfica catalana i explicar la impor-
tància de l’Acadèmia del Cinema Català per a aquest sector.
Construcció
Per a la preparació de la tasca disposeu de mitja hora.
La informació més significativa de la documentació es pot resumir en els punts següents:
• La indústria cinematogràfica catalana actual presenta:
–– Un creixement de la facturació de la indústria audiovisual.
–– Una consolidació de professionals i d’estructures de formació i postproducció.
–– Una diversificació dels camps d’especialització.
• L’Acadèmia del Cinema Català està formada per tots els sectors creatius i productius de la professió i té l’objectiu de
ser la veu unitària de la cinematografia catalana i de dinamitzar el sector.
Els arguments a favor per convèncer els assistents de la importància de donar suport des de les institucions a la indústria
cinematogràfica del nostre país podrien ser:
• L’ajuda pública no és aliena a la transformació del sector audiovisual, però cal saber adaptar-se als canvis.
• El sector audiovisual és clau per al sosteniment d’una indústria cultural autòctona.
• El suport governamental cal que enforteixi el sector amb mecanismes financers que afavoreixin el reintegrament de
l’ajuda rebuda i augmentar la presència i el compromís del finançament privat.
• Cal continuar apostant per una Televisió de Catalunya motor de la indústria audiovisual catalana, i facilitar l’especialit-
zació i la integració de les empreses catalanes en grups més grans, capaços d’integrar estratègies multisectorials.
Revisió
• El discurs és coherent, segueix la intervenció de manera ordenada i acaba amb una conclusió?
• Heu fet servir paraules adequades al nivell i heu prescindit dels mots crossa?

Àrea 3. Tasca 2
Examen 2

• Mantingueu el rol que se us hagi demanat.

Àrea 1. Tasca 1
Examen 3
La tasca 1 us demana que redacteu, com a estudiant d’últim curs del grau d’Història candidat a fer una estada de pràcti-
ques al Museu d’història de la immigració de Catalunya (MhiC), un pròleg, d’unes 150-200 paraules, per a una nova publi-
cació del MihC.
Recordeu que el pròleg ha d’exposar el contingut principal de les dades que us han facilitat.
Construcció
És important que:
• El text respecti l’estructura del pròleg. Cal que hi hagi un títol suggerent que capti l’atenció del lector, una introducció
que presenti la nova publicació, un desenvolupament que integri el contingut principal de les dades que us han pro-
porcionat i una cloenda. També és important que signeu el pròleg.
• Com que el pròleg precedeix el cos de la publicació i la seva funció és captar al màxim l’atenció del ciutadà, no cal
que us estengueu en la interpretació de les dades, però sí que podeu avançar-ne alguna o plantejar qüestions sobre
el tema per tal de persuadir el lector de llegir-se la publicació.
• Les dades s’han extret dels estudis estadístics de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
• L’any 2011 la població externa més nombrosa a Catalunya era procedent d’Amèrica, en canvi a Espanya procedia de
la UE.
• Des del 2009 fins al 2013, el nombre de persones de Catalunya i de la resta de l’Estat que resideixen a l’estranger ha
continuat augmentant.
• Per sexes, tot i que el nombre de persones residents a l’estranger augmenta, les dones són les que registren un canvi
de residència més elevat.
• Segons les dades de l’any 2011, les persones que tenen entre 15 i 29 anys, seguides de les que en tenen entre 30 i
44, són les que registren un percentatge més elevat de moviments migratoris a Catalunya.
• Tot i que les dades sobre l’evolució de la població estrangera a Catalunya, obtingudes de l’explotació estadística dels
padrons, registren un augment del total de la població del 2000 al 2012, el 2010 registra el nombre màxim de població
estrangera, el 2011 hi ha una disminució rellevant (12 686 persones van abandonar el país), però el 2012 registra un
lleuger augment.
Revisió
afirmatives tingueu, més adequat serà el text a l’estructura que se us demana:
• A simple vista, sense tenir-ne en compte el contingut, creieu que té format de pròleg?
• El pròleg té un títol suggerent que l’encapçala?
• El text segueix l’estructura del pròleg?
• El text capta l’atenció del lector perquè llegeixi la publicació?
• Heu signat al final del pròleg?

Àrea 1. Tasca 2
Examen 3
La tasca 2 us demana que, com a membre de l’associació Amics de la Bici, elaboreu una memòria, d’unes 350-400 parau-
les, sobre l’ús de la bicicleta a la ciutat per a l’anuari de la vostra entitat. La memòria ha de contenir una exposició de la
informació rellevant dels dos documents i una valoració de les opinions que s’expressen en el text.
Tot i que les memòries de les entitats, associacions, etc., acostumen a ser més aviat esquemàtiques, heu de tenir en comp-
te que en aquesta tasca s’avalua la capacitat de síntesi i valoració i, per tant, és important que tingueu present que un dels
aspectes que es valoren és la utilització adequada dels connectors i els marcadors textuals. Així doncs, és recomanable
que opteu per elaborar un text atractiu i fer servir unes estructures sintàctiques variades en comptes d’elaborar un text
esquemàtic i sintètic.
Model
L’exemple orientatiu següent us pot servir per veure l’estructura que hauria de tenir la memòria:
Memòria anual de l’associació Amics de la Bici Identificació

Any 2014
Arran de les polítiques aplicades al consistori i de la poca sensibilitat demos-
trada a l’hora de gastar els diners públics en matèria de seguretat viària, des
de la nostra entitat hem volgut intervenir en el debat parlamentari per tal que
Presentació
la nova llei valenciana de mobilitat garanteixi els drets dels ciutadans a des-
plaçar-se en bicicleta amb seguretat.
...
Els darrers anys hem vist com, fins i tot en temps de crisi, l’Ajuntament ha
invertit milions d’euros a enrajolar els carrers. El que no hem vist ha estat
una inversió per resoldre temes greus que han afectat el centre històric de
València o a valorar-ne el patrimoni històric.
...
Com és que en poblacions com Elx, Alacant o Castelló la via pública ja es
comença a dotar de carrils bici i en canvi a la nostra ciutat no? Des de l’asso-
ciació hem treballat perquè es faci prevaler el dret del ciutadà a desplaçar-se
de manera habitual en bicicleta amb seguretat.
...
Per tant, des de la nostra associació hem tornat a exigir polítiques que afavo-
reixin l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport per la ciutat. Aquestes po- Cos
lítiques es poden resumir en quatre punts principals: l’acceptabilitat social, la
seguretat, la comoditat i l’accés.
...
Pel que fa al primer punt destaquem que calen carrers lliures de trànsit, ru-
tes segures perquè els escolars es puguin desplaçar als centres educatius
amb seguretat i una atenció especial en l’educació viària.
...
En definitiva, durant aquest any, Amics de la Bici no s’ha cansat de demanar
una vegada més que s’escolti el ciutadà i s’inverteixin els diners públics per
a un bé comú com és el de garantir la mobilitat segura.
...
A la memòria d’enguany s’inclouen, a l’annex, les sol·licituds i les demandes
expressades per l’associació, així com també els estudis estadístics que han
elaborat companys nostres que indiquen les mancances dels usuaris de la Annexos
bicicleta.
...


Examen 3
1. contra / a 1. b) baf 1. enllaç
2. al / en el 2. c) esquitxos 2. rosca
3. amb 3. b) inconscienciar 3. nou
4. per 4. c) culpessin 4. colze
5. ni 5. a) a la bodega 5. bull
6. a 6. c) ràtzies 6. gris
7. Ø 7. c) cap de turc 7. mel
8. en 8. b) descregut 8. coronar
9. que 9. c) metxes 9. rateta
10. de 10. c) fulles 10. estil
11. amb 11. a) corrompran 11. mina
12. com / com ara 12. b) fluixos 12. papallona
13. a / contra 13. c) babau 13. fressa
14. contra 14. a) taulell 14. llepada
15. a partir 15. b) unes enganxines 15. clapa
16. en
17. en
18. de què / dels quals
19. sinó
20. o / o bé

Àrea 3. Tasca 1
Examen 3
Aquesta tasca us demana que, com a membre de l’Associació de Dones i Feminitat, valoreu el paper de les dones en la
reproducció i de les tècniques de reproducció assistida per aconseguir-ho. Heu de valorar les opinions que han expressat
els participants en la taula rodona i expressar què en penseu.
Construcció
Per a la preparació de la tasca disposeu de mitja hora. És important que, tot i que es tracta d’una taula rodona, saludeu els
interlocutors i introduïu el tema. Així doncs, abans d’expressar la vostra opinió contextualitzeu-la. Per fer-ho, us podeu
imaginar que, de tots els participants que han intervingut en la taula rodona, només voleu expressar la vostra opinió sobre
el que han dit Teresa Miret i el president de la Societat Catalana de Fertilitat (SEF).
Quant al contingut podeu donar la vostra opinió sobre les afirmacions següents:
Intervenció de Teresa Miret, doctora en psicologia:
• La ciència i la tecnologia intenten controlar la sexualitat femenina i així se sosté l’equació «dona = mare».
• La ciència i la tecnologia conserven la il·lusió de la funció «natural» de les dones: ser mares.
• Des de l’antiguitat, la medicina ha pres el control de la sexualitat femenina: les mutilacions sexuals en són una prova.
• L’anticoncepció pot suscitar el fantasma de la confusió entre els sexes.
• Les noves tecnologies reproductives restableixen la distinció entre els sexes i eviten que cap dona es quedi sense
poder integrar-se en la categoria de ser mare.
Intervenció del president de la Societat Catalana de Fertilitat (SEF):
• Les dones que han optat per una maternitat tardana, primer van optar pels estudis i la feina.
• Les tècniques de reproducció assistida són grans aliades de les dones del segle xxi per programar la seva maternitat.
• La franja d’edat que es beneficia d’aquestes tècniques és dels 44 anys cap endavant.
• A Espanya, embarassos de dones de 70 anys serien «tècnicament possibles», però una altra qüestió és si els centres
de reproducció assistida estarien disposats a fer-ho.
• Tot i que la llei de reproducció assistida no limita l’edat per rebre el tractament, la Societat Catalana de Reproducció
Assistida aconsella els 50 anys com a edat límit. No obstant això, hi ha el debat obert entre els especialistes sobre si
els 55 o 56 anys es poden considerar erronis, o no, com a límit d’edat per a la gestació.
• Cal tenir present la relació entre l’edat materna i el risc de tenir fills afectats per alteracions cromosòmiques.
Revisió
• Heu introduït el tema abans d’expressar la vostra opinió?


Examen 3
Àrea 3. Tasca 2


Àrea 1. Tasca 1
Examen 4
La tasca 1 us demana que redacteu, com a membre d’una ONG dedicada a la divulgació dels avenços de les energies re-
novables a Catalunya i a Europa, una crònica, d’unes 150-200 paraules, que exposi les dades dels tres documents.
Construcció
És important que:
• El text respecti l’estructura de la crònica. Cal que hi hagi un titular que resumeixi el contingut dels fets i capti l’atenció
del lector, una entradeta (opcional) en què se sintetitzi breument el contingut de la crònica i, finalment, un cos en el
qual expliqueu els fets i les circumstàncies que els envolten.
• La crònica respongui les sis preguntes fonamentals: qui?, què?, com?, quan?, on? i per què?
• Tot i l’objectivitat que predomina en la informació, és important que hi afegiu comentaris i valoracions personals, ja que
el cronista normalment és present en els esdeveniments i, per tant, coneix de primera mà allò que succeeix.
• Som Energia és una cooperativa sense afany de lucre de producció i consum d’energies renovables.
• Aquesta cooperativa treballa per desenvolupar petits projectes de producció d’energia en els sectors de biogàs, foto-
voltaic, eòlic i biomassa.
• Som Energia vol que siguin els membres de la cooperativa els qui financin principalment els projectes de l’ONG.
• El quadre d’energies renovables a la Unió Europea registra Suècia com a país capdavanter en el sector amb el 47,9 %,
el 35,5 % més que la mitjana de la UE, que és del 12,4 %.
• L’objectiu de l’Estat espanyol per al 2020 és augmentar el 6,2 % i arribar al 20 %.
• El Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 (PECAC 2020) preveu que l’energia eòlica encapçala-
rà el consum d’energia renovable, seguida de la biomassa forestal i agrícola, i el biodièsel.
• El total del consum d’energia primària amb fonts d’energia renovable es preveu que sigui de 3 804,9 ktep l’any 2020,
mentre que l’objectiu PER es preveu que sigui de 27 506,4 ktep.
Recordeu que el ktep (quilotep) equival a mil tep, unitat d’energia química equivalent a l’energia de combustió d’una tona
de petroli, i el MW (megawatt) és la unitat de potència equivalent a un milió de watts. Per tant, tingueu en compte que els
valors de les taules varien segons si són MW o ktep.
Revisió
• A simple vista, sense tenir-ne en compte el contingut, creieu que té format de crònica?
• La crònica té un titular que l’encapçala?
• A la crònica hi predomina l’objectivitat de la informació tot i que hi hàgiu afegit comentaris i valoracions personals?
• El text s’estructura del més concret al més general o del més general al més concret?

Àrea 1. Tasca 2
Examen 4
La tasca 2 us demana que, com a membre del personal investigador d’una facultat de sociologia, escriviu un editorial,
d’unes 350-400 paraules, per a la revista semestral de sociologia. L’editorial ha de contenir la informació rellevant dels dos
textos i una valoració vostra sobre la nova tendència social slow.
Model
L’exemple orientatiu següent us pot servir per veure l’estructura que hauria de tenir l’editorial:
Estrès a canvi de què? Títol
Per fi arriba el moviment slow, el moviment que creu en el «temps de qualitat»

i que considera el fast life com un destructor de la qualitat de vida, el medi
Introducció
ambient i la diversitat biològica i cultural.
...
Ja fa temps que la vida diària ens desgasta, ens estressa, ens accelera el
ritme fins a límits insospitats. Però a canvi de què? De treballar més? De pro-
duir més? De gastar més? De qualitat de vida, en tenim prou? Ja està bé de Tesi
viure amb el fetge a la boca sense saber exactament per què ni per a què.
...
Slow és el concepte que ens feia falta: desaccelerar-nos i gaudir del moment
sense esperar que ens passi cap desgràcia per adonar-nos que és millor un
estil de vida saludable.
...
Si quan entrem en període de vacances el primer que fem és treure’ns el re- Argumentació
llotge, per què no desaccelerem i gaudim més del moment de manera habi-
tual? Prou de viure a contrarellotge menystenint el plaer i desatenent els nos-
tres: els fills, els amics, els veïns...
...
En definitiva, si no volem anar-nos-en en orris, caldrà implantar estratègies
amb el lema de bo, net i just. Conclusió
...


Examen 4
1. el que 1. b) frapar 1. clarejar
2. a 2. c) t’empioques 2. filar
3. els 3. a) xàfecs 3. crossa
4. tan 4. b) llampegant 4. drap
5. com a 5. c) raig 5. bombeta
6. en el 6. b) embuts 6. refet
7. allò / el 7. b) caparrada 7. cafetera
8. a 8. c) de moixaines 8. broma
9. sens dubte 9. c) brusquedat 9. galons
10. a través / per mitjà 10. b) a l’empescada 10. estret
11. -la 11. c) cagaferro 11. canari
12. contra 12. c) terrabastall 12. fuig
13. pels / envers els 13. b) ocasionar 13. cap
14. les 14. a) pàrvul 14. escletxa
15. amb / per 15. a) enreixat 15. born
16. dels
17. hi
18. que
19. a qui / al qual
20. -ne

Àrea 3. Tasca 1
Examen 4
Aquesta tasca us demana que, com a artista de renom i conegut internacionalment, feu una ponència sobre l’art urbà. En
la vostra intervenció, heu de donar la vostra opinió sobre la celebració d’Ús Barcelona, l’art urbà i els tallers que organitza
la plataforma Rebobinart per als joves.
Construcció
Tot i que la trobada és d’art urbà, abans de fer la vostra intervenció podeu acabar de perfilar el vostre rol i decidir si sou un
artista d’art urbà o no, si en teniu una opinió favorable, etc. És a dir, podeu optar per tenir un punt de vista a favor o en
contra de l’art urbà, encara que se suposa que normalment els artistes convidats a un esdeveniment concret relacionat amb
aquest tema en són més simpatitzants que no pas crítics. En tot cas, ho podeu triar. Per a la preparació de la tasca dispo-
seu de mitja hora.
Quant al contingut, podeu donar la vostra valoració de les idees i informacions següents:
Document 1: La celebració d’Ús Barcelona:
• Amb Ús Barcelona, la trobada d’art urbà de Barcelona, es recuperen els Encants Vells de Barcelona, un espai en desús
que cobra vida.
• Ús Barcelona és una trobada participativa, oberta i interactiva que aplega uns 50 artistes.
• Els principis inspiradors d’Ús Barcelona neixen de l’exemple de reutilització, reciclatge i reaprofitament del mateix
mercat dels Encants Vells i els paradistes.
Document 2: L’art urbà:
• L’art urbà és l’art contemporani més dinàmic i transformador del moment.
• L’art urbà és vandalisme.
• Els artistes d’art urbà són els nous Da Vinci actuals.
• Banksy, tot i que les seves obres estan molt cotitzades, és considerat un terrorista artístic per alguns.
Document 3: Els tallers per a joves:
• Als tallers de l’associació d’art urbà Rebobinart hi participen els artistes juntament amb sociòlegs i educadors.
• Amb els tallers de Rebobinart els joves que hi participen prenen consciència d’aspectes del seu barri i desenvolupen
un procés creatiu.
• Els murs on els joves fan les seves intervencions artístiques són cedits pel districte.
Revisió


Examen 4
Àrea 3. Tasca 2


Àrea 1. Tasca 1
Examen 5
La tasca 1 us demana que, com a periodista, redacteu una notícia, d’unes 150-200 paraules, per al diari en què treballeu
sobre els resultats del Programa Internacional per a l’Avaluació de Competències de la Població Adulta (PIAAC). La notícia
ha de contenir les dades i el contingut dels documents que s’han presentat a la roda de premsa.
La següent proposta de notícia està estructurada de manera diferent que la resta d’exàmens perquè en tingueu un altre
punt de vista.
Model
L’exemple orientatiu següent us pot servir per veure l’estructura que hauria de tenir la notícia:
Els catalans, per sota de la mitjana europea pel que fa a

comprensió lectora i competència matemàtica segons els Titular
resultats del PIAAC
Els resultats de l’avaluació diagnòstica de la població adulta d’entre 16 i 65
anys revelen que el nivell de comprensió lectora i competència matemàtica Entradeta (opcional)
dels catalans és inferior a la mitjana europea.
Ahir, representants de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Eco-

nòmic (OCDE), l’entitat responsable de l’estudi, van fer públics els resultats
de la primera edició del Programa Internacional per a l’Avaluació de Compe-
tències de la Població Adulta (PIAAC).
...
Segons aquest estudi, en el qual han participat 157 000 persones de 24 paï-
sos i regions, la mitjana de comprensió lectora (CL) de l’OCDE i de la UE és
de 273 i 271 respectivament, mentre que la mitjana de Catalunya és de 252
punts. Passa el mateix amb els resultats de competència matemàtica (CM):
Catalunya obté 246 punts, 22 punts per sota de la mitjana de la UE, amb 268
punts, i 23 punts menys que la mitjana dels països de l’OCDE i participants
del PIAAC.
...
Cos
L’anàlisi dels resultats per nivells de rendiment, d’una escala de –1 a 5, indica
que globalment els percentatges més elevats tant en CL com en CM se situen
en els nivells 2 i 3. La diferència més remarcable, en canvi, la trobem en els
nivells més extrems: en el nivell –1 i el nivell 5. A Catalunya el percentatge de
la població adulta amb un nivell –1 en CL i CM és el doble de la mitjana de la
UE i l’OCDE, mentre que en el nivell 5 Catalunya registra un 0 %.
...
Així mateix, els resultats del PIAAC també mostren una clara relació entre els
nivells de rendiment i els llocs de treball que requereixen una baixa o alta
qualificació, de la mateixa manera que la població amb un nivell educatiu alt
obté un nivell de rendiment superior respecte a la resta.
...

Àrea 1. Tasca 2
Examen 5
La tasca 2 us demana que redacteu, com a tècnic de l’Àrea de Turisme del vostre ajuntament, un informe-proposta, d’entre
350-400 paraules, sobre dues propostes per promocionar la ciutat.
Construcció
És important que:
• El text respecti l’estructura de l’informe-proposta. Cal que hi hagi un títol que indiqui el tema; una introducció breu en
què situeu els antecedents del tema, oferiu dades generals, plantegeu interrogants per cridar l’atenció dels lectors i/o
definiu el concepte clau; un desenvolupament en què s’exposi el tema i la vostra proposta; unes conclusions que
tinguin la funció de tancament del text, i la datació i la signatura.
• El títol indiqui el tema amb un sintagma nominal o una frase atractiva i suggestiva.
• El tema es desenvolupi en subtemes o unitats de sentit. És a dir, que respecti un ordre lògic (de més general a més
concret, per exemple).
• El text es divideixi en paràgrafs (un per a la introducció, un o més per al desenvolupament i un per a les conclusions).
• Per a la datació, indiqueu la població seguida de coma i la data (el dia del mes i l’any, sense cap punt final). Exemple:
Vilanova i la Geltrú, 25 de maig de 2027
• L’ordre i la disposició de la signatura sigui la següent:
–– càrrec precedit de l’article corresponent
–– signatura
–– nom i cognoms
• Signeu com a tècnic de l’Àrea de Turisme del vostre ajuntament, no amb el vostre nom.
• Desenvolupeu les dades i exposeu la vostra proposta.
En els dos documents que teniu de suport, hi ha les dues opcions que trobeu interessants per promocionar el vostre mu-
nicipi. Per tant, tot i que personalment no estigueu a favor d’algun d’aquests dos models de turisme, cenyiu-vos al rol que
se us demana, valoreu-ne els punts forts i exposeu-los de manera que el vostre informe-proposta convenci la vostra cap.
Els punts forts que podeu extreure de la documentació es poden resumir, entre d’altres, en els següents:
Document 1
• La Ruta Estellés converteix Burjassot en una visita obligada per als devots del poeta.
• La Ruta Estellés, dedicada a Vicent Andrés Estellés, recupera i dóna a conèixer la figura i l’obra del poeta valencià més
important després d’Ausiàs March, oblidat i ignorat pels mateixos burjassoters.
• El recorregut és fàcil de seguir i no cal cap guia ni cap professor per completar-lo.
• Els 25 punts de què consta la ruta tenen un codi QR que es pot descodificar amb el telèfon mòbil i que permet sentir
els poemes recitats.
Document 2
• El casament dels Mittal recorda la celebració nupcial de Vanisha al palau de Versalles, que va deixar prop de 60 milions
d’euros.
• Esdeveniments com aquest són ideals per promocionar la ciutat i atraure turistes amb un alt poder econòmic.
• L’impacte econòmic a la ciutat és immediat, ja que una de les activitats previstes a l’agenda és una jornada de compres.
• Tot i que el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) va estar tancat al públic durant el dia de la celebració, l’entra-
da va ser gratuïta el dia anterior com a compensació.

Examen 5 10 exàmens del nou nivell D de català
Revisió
• El text està escrit amb llenguatge formal?
• A simple vista, sense tenir-ne en compte el contingut, creieu que té format d’informe-proposta?
• L’informe-proposta té un títol que l’encapçala?
• El títol indica la qüestió general del text?
• El desenvolupament està estructurat en subtemes o unitats de sentit que presenten l’exposició en un ordre lògic del
més general al més concret?


Examen 5
1. des del 1. c) esmunyedís 1. penar
2. tal 2. c) d’una sola glopada 2. manta
3. El fet 3. b) cabdills 3. botifarra
4. que 4. c) passavolant 4. cercle
5. aquests 5. b) gebrada 5. llaç
6. altra / la 6. c) t’escridassis 6. capital
7. amb 7. b) prem 7. rau
8. a / per 8. a) esgrogueïda 8. espurnejar
9. hi 9. c) malavinença 9. vel
10. s’hi 10. c) de travar 10. galet
11. en 11. c) falsejar 11. fila
12. per 12. b) ennueguen 12. pallissa
13. El / L’any 13. c) hi és tot 13. brillen
14. a 14. b) àvar 14. canal
15. en què 15. c) cul d’olla 15. caragol
16. al llarg
17. a mitges
18. als
19. al / en el
20. el / un

Àrea 3. Tasca 1
Examen 5
Aquesta tasca us demana que, com a veí de Solsona, doneu la vostra opinió davant de les càmeres de televisió sobre la
proposta del Govern d’introduir una taxa per als boletaires.
Construcció
Per a la preparació de la tasca disposeu de mitja hora. La tasca us demana que us posicioneu i opineu a favor o en contra
de l’aplicació de la taxa. Per tant, és important que us decanteu clarament per una de les dues opcions. Per fer-ho, us re-
comanem que valoreu els punts a favor i en contra i us decidiu per l’opció en la qual us sentiu més còmodes i tingueu més
arguments per defensar-la.
Document 1
Els arguments en contra de la introducció d’una taxa per anar al bosc a buscar bolets podrien ser:
• La proposta de la mesura no especifica com es portarà a terme el control dels accessos dels boletaires al bosc.
• En comptes de fer llicències i cobrar multes, s’hauria d’invertir diners en la neteja del bosc.
• Sembla una mesura per recaptar diners, ja que tothom qui vol pot anar al bosc i mai no es podrà controlar les persones
que van a gaudir-ne.
• L’aplicació d’una taxa per anar a buscar bolets seria equiparable a una taxa per banyar-se al mar.
• La introducció de la taxa no millorarà l’estat dels boscos, ja que hi haurà qui creurà que el fet de pagar per anar al bosc
li donarà alguns drets, com ara collir espècies protegides o llençar-hi les escombraries.
• Cal que les persones estimin els boscos i una taxa no és la millor manera per aconseguir-ho.
Document 2
Els arguments a favor podrien ser:
• La introducció d’una taxa és una bona mesura perquè hi ha gent que destrossa el bosc.
• Des que surten boletaires per la televisió, tothom va al bosc i cull bolets de qualsevol manera.
• Amb la taxa es milloraria la situació actual, es respectarien els boscos i es valoraria més la importància de preservar
les zones forestals.
• Els diners recaptats es podrien invertir a netejar els boscos, cosa que ajudaria a reduir el risc d’incendis.
• La taxa també podria servir com una assegurança per als que es perden al bosc o es podrien invertir en polítiques
forestals adequades.
• De la mateixa manera que cal un carnet i una llicència per anar a caçar o anar a pescar, l’activitat boletaire també
s’hauria de regular.
Revisió


Examen 5
Àrea 3. Tasca 2


Àrea 1. Tasca 1
Examen 6
La tasca 1 us demana que redacteu, com a viquipedista voluntari, l’ampliació d’un article sobre la popularitat de les xarxes
socials a la societat i la presència del català a la xarxa, d’unes 150-200 paraules. Com que no disposeu de l’article que heu
d’ampliar, redacteu el text com un apartat independent de l’article que suposadament amplieu.
Construcció
Heu d’escriure sobre les xarxes socials i la presència del català a la xarxa en un article neutre, però de to entenedor. És
important que mantingueu la neutralitat en el to i és imprescindible per als articles de la Viquipèdia que citeu les fonts sem-
pre que aporteu dades concretes.
És important que:
• El text respecti una estructura d’un títol, que ha de ser el de la secció que amplieu; una introducció, que hauria de ser
una definició del que descriviu, i un desenvolupament de la informació, amb les fonts de la procedència de les dades.
• La informació estigui ordenada en paràgrafs.
• L’article sigui com més complet millor, amb dades variades i fonts diverses per marcar la neutralitat i l’objectivitat del
text.
• Hi mantingueu un to neutre i no hi expresseu l’opinió.
La informació més significativa que caldrà que exposeu a l’article es pot resumir, entre d’altres, en els punts següents:
• L’any 2004 és l’any en què irromp el web 2.0, en què els usuaris d’Internet es converteixen en protagonistes de la in-
formació que hi ha a la xarxa.
• Aquest any neixen plataformes de vídeos, xarxes d’amistats i altres xarxes socials, que acabaran acaparant el mercat
virtual arreu del món.
• Les xarxes socials es diversifiquen i s’especialitzen en un cert públic objectiu, per oferir un tipus molt concret de servei
com a eina de treball o com a xarxa d’entreteniment.
• Altres webs molt coneguts, com Twitter o Google+, acaparen un gran nombre d’usuaris i ofereixen serveis que han
canviat el món de la informació, perquè l’han fet instantània.
• Facebook i YouTube són gegants que tenen de 900 a 1 000 milions d’usuaris, unes xifres esfereïdores que donen a
aquestes corporacions molt de poder.
• Tots aquests webs són d’accés gratuït, però tenen una finalitat comercial.
Revisió
• El text està escrit en tercera persona i amb llenguatge formal i accessible?
• Heu adoptat el rol que se us ha assignat, heu seguit el context que es demana a la tasca i hi heu citat les fonts?
• A simple vista, sense tenir en compte el contingut, creieu que té format d’article?
• L’article de la Viquipèdia té un títol que l’encapçala?
• El títol és neutre i breu?
• El text té una estructura en paràgrafs?
• El text comença amb una introducció i després hi ha el desenvolupament del text amb dades concretes?

Àrea 1. Tasca 2
Examen 6
La tasca 2 us demana que, com a lector d’un diari, escriviu una carta al director perquè us voleu queixar de la privatització
dels serveis públics. La carta que adreceu a la publicació inclou l’exposició dels fets amb què esteu en desacord i una
valoració de què representa per als ciutadans que es privatitzin els serveis públics.
Heu d’estructurar el text en paràgrafs i incloure el títol, la motivació de l’escrit, l’exposició de la informació que heu extret
del material que us han proporcionat i la valoració que feu de la privatització dels serveis públics.
Model
L’exemple orientatiu següent us pot servir per veure l’estructura que hauria de tenir la carta:
Vida priva(titza)da Títol
Per més que des de les administracions ens diguin una vegada i una altra que
la crisi ens obliga a racionalitzar els serveis públics, assistim una setmana
rere l’altra a una retallada dels serveis públics que hauria de garantir l’estat Introducció
del benestar.
...
M’he decidit a escriure aquesta carta arran de la informació que m’ha pro-
porcionat l’associació Aigua és Vida, que defensa la gestió no mercantil de
l’aigua. Segons un estudi que han realitzat, el 56 % de l’import del rebut Motivació
de l’aigua correspon a conceptes no vinculats a la gestió directa de l’aigua.
...
Aquest és un exemple quotidià de què comporta per als ciutadans la gestió
privada dels serveis públics, des dels serveis vinculats a l’ensenyament, fins
a la seguretat, la salut pública, les infraestructures, els transports...
...
Desenvolupament de la
Altres països tenen serveis que haurien de ser públics com a serveis privatit- idea amb exemples
zats. N’és un exemple la seguretat de les presons, en què la població reclusa
s’ha convertit en un negoci ben lucratiu a llocs com els Estats Units, i els
països en què s’exporten aquests serveis...
...
La gestió política de la crisi està fent perdre els pilars bàsics de l’estat del
benestar, com podem veure tant en la gestió dels serveis públics, com en els
rebuts dels serveis bàsics que cada mes rebem a casa. Si seguim així, els Conclusió
ciutadans d’aquest país passarem a la història com els ciutadans que han
deixat de tenir vida privada per tenir vida privatitzada sense ni immutar-se.


Examen 6
1. Ø 1. b) escanyussar 1. carnissers
2. fins 2. c) butllofa 2. carregador
3. durant 3. a) morrió 3. ferma
4. dels 4. c) llaminer 4. macarrons
5. una 5. c) un avalot 5. malla
6. per 6. a) sortides 6. serra
7. els 7. b) proveu 7. caire
8. sinó 8. c) avé 8. brama
9. i tot 9. a) el caparró 9. manca
10. a / en 10. c) reprendre 10. set
11. pel fet / ja 11. b) llençar 11. brusca
12. Aquesta / La 12. a) ensarronat 12. estrella
13. però 13. c) trencadisses 13. vellut
14. que 14. c) d’espaordir 14. baixa
15. fins 15. a) canó 15. pla
16. sinó
17. entre
18. en
19. sobre
20. en

Àrea 3. Tasca 1
Examen 6
Aquesta tasca us demana que, com a fotògraf reconegut amb una llarga trajectòria professional, feu un discurs per a la
inauguració del certamen de fotoperiodisme Visa pour l’Image que se celebra des de fa 25 anys a Perpinyà.
Construcció
El discurs ha de ser per a un acte públic, un dels més importants del certamen per l’atenció dels mitjans que desperta, i per
tant ha de ser solemne, formal i, si pot ser, enginyós en algun punt. Heu de donar la benvinguda als assistents, agrair la
presència als que hagin vingut de lluny, presentar el programa del certamen i animar els assistents perquè visitin les expo-
sicions. Per a la preparació de la tasca disposeu de mitja hora.
Aquestes idees, a tall d’exemple, us poden ajudar en el vostre discurs:
• Per donar la benvinguda als assistents, podeu parlar de l’èxit d’altres edicions.
• Com que se celebra el quart de segle del certamen, podeu fer-ne un breu repàs històric.
• Podeu fer referència a alguna de les autoritats presents a la presentació.
• Feu un repàs d’algunes de les exposicions que penseu que destaquen en l’edició d’enguany.
• Podeu fer un petit resum dels temes d’actualitat que es plasmaran gràficament a les exposicions.
• Recordeu que presenteu la inauguració, i no és el moment d’especificar les dades tècniques per participar al certamen.
Revisió
• El discurs és coherent, segueix l’argumentació de manera ordenada i acaba amb una conclusió encara que sigui mí-
nima?
• La intervenció és adequada al rol que se us ha assignat i a la situació que se us planteja?
• Els temes de què heu parlat són adequats a la situació?
• Havent analitzat la intervenció, hi trobeu cap contradicció dels arguments o afirmació fora de context?

Àrea 3. Tasca 2
Examen 6


Àrea 1. Tasca 1
Examen 7
La tasca 1 us demana que redacteu, com a estudiant d’Administració i Direcció d’Empreses, un informe d’unes 150-200
paraules per a un blog sobre les companyies aèries de baix cost i les implicacions socioeconòmiques que comporta per a
Catalunya i l’Estat espanyol a partir de la documentació.
Construcció
És important que:
• El text respecti una estructura ordenada, amb títol, introducció, desenvolupament i conclusió.
• Seguiu un fil argumental determinat i no feu una relació de dades inconnexes.
• Reforceu les afirmacions amb dades numèriques i, quan pugueu, citeu la font de les afirmacions.
• Hi mantingueu un to neutre i no hi expresseu l’opinió.
La informació més significativa de la documentació es pot resumir, entre d’altres, en els punts següents:
• Hi ha diversos organismes encarregats d’estudiar dades sobre el turisme a l’Estat espanyol per a estadístiques i estu-
dis sobre la incidència que té.
• Les companyies de baix cost (CBC) són majoritàries al nostre país, amb el 56 % dels vols.
• El País Valencià destaca amb gairebé el 85 % de passatgers que fan servir CBC.
• El Principat destaca per l’augment del 15 % de passatgers que arriben en CBC respecte de l’any anterior.
• Les Illes Balears també experimenten un augment de vols en CBC.
Revisió
• El text està escrit en tercera persona i amb llenguatge planer per a un públic general no especialitzat?
• Heu adoptat el rol que se us ha assignat i heu fet servir el to que es demana a la tasca en la situació que es planteja?
• A simple vista, sense tenir-ne en compte el contingut, creieu que té el format adequat d’un apunt de blog?
• Hi ha un titular que l’encapçala?
• El títol és enginyós, sintètic, directe i atractiu i capta l’atenció del lector?
• El text té una estructura clara i definida?

Àrea 1. Tasca 2
Examen 7
La tasca 2 us demana que, com a periodista d’una revista de temes d’actualitat de les comarques gironines, redacteu un
article sobre algunes infraestructures a la província de Girona.
A l’article heu de parlar de la MAT (línia de molt alta tensió) i del TAV (tren d’alta velocitat) com a dues infraestructures d’alt
impacte a la zona i de les reaccions contràries que provoquen: mentre que la MAT rep una oposició molt forta, el TAV arriba
amb una reivindicació de molts anys al darrere. Es tracta que en parleu i opineu sobre la reacció de la gent a la planificació
d’infraestructures o, si ho preferiu, ho podeu enfocar des de l’organització de la societat per reaccionar a favor o en contra
d’algunes decisions governamentals.
Model
L’exemple orientatiu següent us pot servir per veure l’estructura que hauria de tenir l’article:
Infraestructures: queixa i reivindicació Títol
Aquests darrers mesos hem viscut a les comarques gironines la reacció de la

societat civil a les infraestructures que estan canviant el paisatge de les nos-
tres comarques. Mentre que la construcció de la MAT acumula cada cop més
Introducció
adversaris, la inauguració del TAV a Perpinyà ha suscitat comentaris en sentit
contrari, ja que és una reivindicació històrica de la zona des de fa molts anys.
...
La mobilització en contra de la línia de MAT segueix sent l’exemple clar
d’oposició ferma de la societat civil i dels alcaldes de la zona afectada. Una
infraestructura que des del govern es veu com a estratègica, els afectats la
consideren cara i un atac a la riquesa natural que han sabut preservar al llarg
dels anys.
... Desenvolupament
Hem viscut, també, la inauguració de la infraestructura més reivindicada du-
rant el darrer quart de segle: l’arribada del TAV a les nostres comarques per
enllaçar amb la capital del Rosselló. L’impacte d’aquesta infraestructura no
és menor, però la reacció ha estat ben diferent.
...
Aquests dos exemples posen sobre la taula la contradicció d’algunes deci
sions polítiques amb la resposta que provoquen en la gent que haurien de
beneficiar. Els mecanismes de pressió de la societat civil són limitats, però Conclusió
l’oposició pot ser ferma i arribar a un grau de mobilització que incomoda la
classe política i fa sentir la seva veu.


Examen 7
1. a les 1. c) senyada 1. trepa
2. última 2. b) faust 2. solc
3. Aquest 3. c) nou 3. palma
4. per part 4. c) parpellejava 4. mira
5. una 5. a) atrapat 5. crostó
6. que 6. b) reeixir 6. baldufa
7. com a 7. c) a l’obaga 7. embolica
8. a 8. c) puntada 8. cala
9. seu 9. b) drap 9. feix
10. el 10. a) pedaços 10. barra
11. Del 11. c) lladronici 11. glopada
12. que 12. c) redreçament 12. estalviar
13. el que / allò que 13. c) al·ludir 13. salat
14. al 14. b) la sonatina 14. circular
15. En 15. c) remoure 15. força
16. les quals
17. Ø
18. on / en què
19. totes
20. ho

Àrea 3. Tasca 1
Examen 7
Aquesta tasca us demana que prepareu una intervenció per participar en una reunió i opinar sobre l’augment del preu del
transport públic. Heu de reflexionar primer sobre què penseu del tema, i després, amb el contingut dels textos que us pro-
porcionen, ampliar la vostra intervenció.
Construcció
Per a la preparació de la tasca disposeu de mitja hora.
Quant al contingut, podeu respondre les preguntes següents:
• Cal que el transport públic sigui gratuït?
• Quins avantatges tindria?
• I quins inconvenients hi veieu?
Un cop tingueu clara la vostra opinió, analitzeu què en diuen els documents adjunts:
• La primera intervenció defensa la gratuïtat del transport públic com a servei bàsic per als ciutadans, finançat pels
impostos, ja que és respectuós amb el medi ambient i és viable, com demostren exemples d’altres ciutats europees.
• La segona intervenció defensa el pagament dels serveis perquè la ciutadania els valori i està a favor d’un sistema
ampliat d’ajudes per garantir-ne l’accés a tothom, tot i que dóna suport a una racionalització dels preus respecte de
l’IPC.
Les reflexions que s’han exposat us poden servir per reforçar la vostra opinió, per contrastar-la amb una opinió contrària o
per agafar idees o punts de vista en què no havíeu pensat.
Revisió
• La intervenció és adequada al rol i la situació que se us ha assignat?
• Heu mirat els ulls dels interlocutors?

Àrea 3. Tasca 2
Examen 7


Àrea 1. Tasca 1
Examen 8
La tasca 1 us demana que redacteu un article d’unes 150-200 paraules per al butlletí del centre educatiu on treballeu sobre
les addicions a les noves tecnologies a partir de la informació que heu extret d’una xerrada a la qual heu assistit.
Construcció
És important que:
• El text respecti l’estructura d’article, amb un titular que resumeixi el contingut que desenvolupareu i capti l’atenció del
lector.
• Exposeu la informació de manera ordenada, clara i rigorosa, sense afegir-hi més informació de l’estrictament neces-
sària.
• Tingueu en compte que els lectors són d’àmbits diversos, però vinculats a l’escola, i que la informació que els propor-
cioni l’article els pot ajudar molt a detectar comportaments i actituds de risc.
• Proporcioneu dades per emfatitzar l’objectivitat del text.
• L’addicció a les noves tecnologies comporta alteracions de conducta que afecten àmbits diversos.
• Hi ha riscos per a la salut i per al desenvolupament de la vida social de l’individu.
• Es pot detectar per la baixa autoestima i la manca d’habilitats socials.
• Hi ha mesures preventives que es poden aplicar sense gaires complicacions.
• La connexió a les xarxes socials es fa en gran mesura per connectar amb amics i per entretenir-se.
• Hi ha percentatges molt alts d’addició a Internet en diversos països europeus.
Revisió
• A simple vista, sense tenir-ne en compte el contingut, creieu que té l’estructura d’un article?
• L’article té un titular que l’encapçala?
• El text té una estructura argumental determinada, és a dir, no és un conjunt de dades, sinó que és una explicació co-
herent que segueix una lògica narrativa?

Àrea 1. Tasca 2
Examen 8
La tasca 2 us demana que escriviu una introducció, d’unes 350-400 paraules, del número dedicat a la infidelitat d’una re-
vista d’especialitat Ciència i Natura. El text, per tant, ha de ser concís, clar en el plantejament, enfocat a un públic específic
i ha d’incloure la valoració dels resultats dels estudis que es presenten.
La finalitat de la tasca és escriure un text que serveixi d’introducció per a un número dedicat a la infidelitat conjugal, i, per
tant, els dos articles de què disposeu són només una part del que heu d’exposar. Cal, doncs, que presenteu molt breument
altres temes que creieu que exposaria una publicació d’aquesta mena.
Model
L’exemple orientatiu següent us pot servir per veure l’estructura que hauria de tenir el text:
Monògams i infidels Títol
L’anàlisi de l’estructura social de la nostra societat és fruit de nombrosos

estudis, que intenten explicar no només com s’estructura la societat, sinó
també perquè ho fa d’una manera determinada. Entre aquests estudis n’hi ha
Introducció
que intenten explicar per què hi ha societats humanes monògames i com hi
encaixa la infidelitat.
...
Un dels estudis destacats en aquest número ens explica la recerca que ha
estudiat l’evolució de diferents espècies de primats per entendre el perquè de
la monogàmia humana... Desenvolupament
També trobareu en aquestes pàgines el resultat d’una investigació que con-
clou que hi ha nivells hormonals que expliquen la infidelitat a la parella...
En aquest número que teniu a les mans, doncs, trobareu la relació d’un bon
nombre d’estudis publicats que expliquen comportaments socials com la
monogàmia o la infidelitat des del punt de vista de la fisiologia, la bioquímica
Conclusió
i la genètica evolutiva, i fan de pont entre les ciències humanes i les sovint mal
anomenades ciències pures.
...


Examen 8
1. perquè 1. b) desassenyades 1. fumador
2. s’hi 2. c) relliscar 2. esmolar
3. li 3. c) engrescar 3. presa
4. ho 4. a) exímia 4. enganyar
5. en 5. c) bagra 5. abast
6. ens 6. c) atol 6. gasa
7. ja que / perquè 7. a) l’anul·lar 7. cor
8. en 8. c) acuitava 8. res
9. en 9. b) els escocells 9. calça
10. nostra / Ø 10. b) maula 10. reflex
11. des de 11. b) una quimera 11. pols
12. l’any / el 12. c) bromada 12. urpes
13. per a 13. c) balafiada 13. morenes
14. altre 14. b) trepa 14. trets
15. n’ 15. a) aixecar 15. piules
16. ara / Ø
17. de
18. l’ / se l’
19. -nos / Ø
20. tot i

Àrea 3. Tasca 1
Examen 8
Aquesta tasca us demana que, com a cap direcció de la Fundació Banc dels Aliments, prepareu una intervenció en un
programa de televisió per divulgar la campanya «Som allò que llencem» amb la intenció d’informar i sensibilitzar la població.
Construcció
Per a la preparació de la tasca disposeu de mitja hora. És important que presenteu i justifiqueu la campanya, valoreu el
context del projecte i intenteu implicar-hi la població.
Aquestes idees us poden ajudar a presentar la intervenció:
• El gran nombre d’aliments produïts i no consumits és un problema ambiental i de despesa de recursos.
• Es pretén reduir a la meitat aquest malbaratament amb la implicació de la població.
• Establiment de l’Any Europeu contra el Malbaratament d’Aliments com a mesura de sensibilització de la població.
• El projecte es concreta en 3 punts essencials: reducció dels excedents en els establiments i a casa, implicació de les
administracions per a la promoció del compostatge i la difusió de la campanya, i la denúncia de les conseqüències
negatives que té el fet de no consumir el que es produeix, per tal de conscienciar-ne la població.
Revisió
• Un cop analitzada la intervenció, hi trobeu cap contradicció dels arguments?
• Heu mirat els ulls de les persones que escolten la intervenció?

Àrea 3. Tasca 2
Examen 8


Àrea 1. Tasca 1
Examen 9
La tasca 1 us demana que redacteu, com a treballadora de l’Àrea de Comunicació de la Xarxa Vives d’Universitats, un fullet
publicitari, d’unes 150-200 paraules, sobre la Xarxa Vives d’Universitats per al Fòrum Europeu d’Assegurament de la Qua-
litat (EQAF).
Construcció
És important que:
• El text sigui ordenat, clar i entenedor. Cal que exposi la informació que us han facilitat sense repetir-ne l’estructura.
• El fullet tingui un objectiu clarament publicitari; per tant, cal que destaqueu els aspectes positius de la Xarxa i en «ven-
gueu» la utilitat i els beneficis per a la comunitat educativa i la qualitat de l’ensenyament a escala europea.
• La informació estigui ordenada i organitzada en paràgrafs, cadascun amb una finalitat (per exemple, presentació de la
Xarxa, estructura i membres, activitats i objectius...).
• La informació que hi exposeu sigui objectiva i basada en les dades de què disposeu.
Es poden exposar i desenvolupar els punts següents:
• Presentació de la Xarxa amb una definició breu i l’explicació a grans trets dels seus objectius.
• Concreció dels membres de la Xarxa, que integra universitats d’arreu dels Països Catalans.
• Finalitat de la xarxa: desenvolupar els objectius que es presenten, els serveis que ofereix, el nombre d’alumnes que
se’n beneficia...
• Cal que integreu les dades que us proporcionen de les notes de tall. Aquesta dada aparentment no es relaciona amb
la presentació de la Xarxa, però us pot servir, en un darrer paràgraf, per argumentar quines són les carreres amb més
demanda, analitzar breument la situació de les carreres humanístiques respecte de la resta o fer qualsevol mena de
comentari respecte dels estudis universitaris en curs. Recordeu que la puntuació és en una escala de 0 a 14.
• Cal que acabeu el text amb una conclusió que englobi la informació que heu exposat i en faci el tancament argumen-
tal.
Revisió
• El text està escrit en tercera persona, sense expressar l’opinió i amb llenguatge formal?
• A simple vista, sense tenir-ne en compte el contingut, creieu que té format de fullet publicitari?
• El text està encapçalat per un títol que presenta el contingut general del text?
• El títol és sintètic, directe i atractiu i capta l’atenció del lector?
• El text està estructurat en paràgrafs que ordenen les idees que exposeu?
• El text acaba amb alguna conclusió?

Àrea 1. Tasca 2
Examen 9
La tasca 2 us demana que escriviu la convocatòria, d’unes 350-400 paraules, d’unes jornades sobre el nivell educatiu dels
adolescents actuals a partir d’un parell d’articles que se us proporcionen. El text que escriviu està pensat per a una pàgina
web de la coordinadora de les AMPA; per tant, ha de ser divulgatiu, entenedor i destinat a un públic general no especialitzat.
El text ha d’exposar el contingut dels dos articles i una valoració de l’evolució i els canvis educatius que han patit els joves,
amb una presentació de les possibles causes d’aquests canvis.
Model
L’exemple orientatiu següent us pot servir per veure l’estructura que hauria de tenir el text:
L’evolució dels nostres joves Títol
Hi ha opinions molt diverses per definir els joves d’avui, moltes de les quals
es basen en la comparació amb les generacions d’alguns anys enrere. Els
canvis que ha patit la nostra societat, el model de família, l’accés a la tecno- Introducció
logia o els valors de la societat actual, en poden explicar les causes.
...
El sistema educatiu de fa uns anys prioritzava l’aprenentatge de continguts i
la memorització de dades històriques, mentre que el sistema actual prioritza
l’aplicació pràctica dels coneixements adquirits.
...
Desenvolupament
L’accés a les tecnologies de la comunicació i a qualsevol dada de qualsevol
punt del món fa que els joves estiguin més preparats per gestionar el conei-
xement i saber trobar les fonts, que no pas per memoritzar dades.
...
L’evolució de la societat en molts aspectes fa que els joves s’adaptin a la
realitat que els ha tocat viure. Si bé hi ha la percepció generalitzada que els
joves d’ara saben menys coses que els joves de fa uns anys, també és cert
Valoració
que tenen més capacitats per moure’s entre quantitats ingents d’informació i
destriar allò que els és útil per a la seva vida diària.
...
En definitiva, tant els joves d’abans com els joves d’ara estan adaptats al
medi en què desenvolupen la seva vida, i si els jutgem segons els paràmetres
de quan érem joves, podem caure en uns tòpics que l’únic que fan és demos- Conclusió
trar que som nosaltres els que no ens hem adaptat al nostre entorn.
...


Examen 9
1. les 1. c) cadastre 1. flam
2. el 2. a) llitera 2. fossa
3. en 3. b) petjades dactilars 3. pessic
4. cosa que 4. c) aflacat 4. forat
5. des de 5. c) capciós 5. pes
6. al 6. b) implacabilitat 6. ratllar
7. una 7. a) paradoxal 7. sot
8. A 8. b) tabalots 8. captura
9. en / en la 9. c) intermitja 9. marro
10. les 10. c) desvetllar 10. trenc
11. hi 11. b) eixorbats 11. ponen
12. la 12. a) pesada 12. manegar
13. ’s 13. c) segellar 13. escapçar
14. de 14. a) setciències 14. brot
15. seu / Ø 15. c) els trafeguts 15. tros
16. en
17. en
18. cap a
19. a causa / per causa
20. per

Àrea 3. Tasca 1
Examen 9
Aquesta tasca us demana que, com a membre del consell directiu d’una concessionària d’autopistes, valoreu la decisió de
modificar els límits de velocitat de les autopistes. Heu de valorar, doncs, quins avantatges pot tenir per a l’empresa per a la
qual treballeu i quins inconvenients pot comportar la mesura.
Construcció
Per a la preparació de la tasca disposeu de mitja hora. Quant al contingut, hauríeu de:
• Resumir l’opinió de la intervenció anterior:
–– considera positiva en principi la modificació dels límits de velocitat,
–– no s’ha d’enfocar com a relaxació de la prevenció d’accidents,
–– no creu que sigui positiu implantar la mesura de manera generalitzada,
–– requereix inversió i no es pot fer immediatament,
–– és negatiu ambientalment.
• Plantejar en quins punts esteu d’acord i en quins punts divergiu de l’opinió anterior amb la justificació corresponent.
Recordeu que esteu parlant en un consell d’administració, sobre l’opinió d’un company de feina i sobre una mesura
que implica directament la vostra empresa.
• Justificar l’opinió tant com pugueu amb les dades del segon document:
–– els límits de velocitat en altres països europeus,
–– percentatges que expliquen com es respecten els límits de conducció,
–– aparells d’ajuda per a la conducció i detector de radars...
Revisió
• Heu saludat i us heu presentat abans de començar la intervenció seguint el rol assignat?
• Un cop analitzada la intervenció, hi trobeu cap contradicció dels arguments?

Àrea 3. Tasca 2
Examen 9


Àrea 1. Tasca 1
Examen 10
La tasca 1 us demana que redacteu un abstract (‘resum’), d’unes 150-200 paraules, per incloure en un pla d’empresa per
a una agència de viatges que voleu obrir pel vostre compte.
Construcció
Com que les dades que us presenten analitzen el perfil dels turistes que visiten Barcelona, podem deduir que l’agència que
obrireu serà una agència internacional per tal d’atraure un perfil concret de turista. Abans d’analitzar les dades, podeu
desenvolupar aquest punt i fer una descripció de quin estil d’agència teniu pensat obrir (presencial, per Internet, amb de-
legacions arreu d’Europa...) i a quin públic es dirigeix (turisme familiar, de negocis, d’una procedència determinada...). Això
us serà útil per enfocar la mena de dades que necessiteu analitzar, encara que no hàgiu de desenvolupar la idea.
És important que el text tingui l’estructura següent:
• Un títol que presenti la mena de text que penseu desenvolupar i quin perfil de turisme voleu presentar i analitzar: un
perfil genèric («Agència X: anàlisi del públic objectiu»), un perfil concret («Turisme familiar a Barcelona, una oportunitat
de negoci»), un perfil d’una procedència determinada («El futur del turisme nord-americà a Barcelona»), la contraposi-
ció de dos perfils diferents («Turistes francesos i turistes italians, dues maneres de viatjar»)...
• Una introducció que presenti clarament l’objectiu del text i desenvolupi en un paràgraf breu què analitzareu i amb
quina finalitat ho fareu.
• Una anàlisi detallada de les dades seguint l’objectiu o els objectius que us heu marcat per al text. Per a l’anàlisi és
important que seguiu una redacció ordenada, que analitzeu només les dades que tinguin relació amb l’objectiu que us
heu marcat i que il·lustreu les afirmacions amb dades concretes que us proporcionen.
• Una conclusió on es vegi de manera clara la viabilitat del projecte d’agència a partir dels números que hàgiu exposat.
• La majoria de turistes vénen per fer vacances: 50,1%.
• El percentatge de turisme de vacances ha augmentat els darrers vint anys respecte del percentatge de turisme pro-
fessional.
• Gairebé la meitat de turistes provenen d’Europa, principalment de nacionalitat italiana, anglesa i francesa.
• El percentatge de turistes provinents de la resta de Catalunya és pràcticament igual que el dels que provenen de Ma-
drid.
Revisió
• Heu fet un text propi analitzant només les dades que us interessen per a un objectiu concret?
• El text està escrit en tercera persona i heu fet servir un llenguatge formal?
• Heu adoptat el rol assignat i heu seguit el context que es demana a la tasca?
• A simple vista, sense tenir en compte el contingut, creieu que té format adequat d’abstract?
• El text té un títol que l’encapçala?
• El títol és sintètic, directe, atractiu i capta l’atenció del lector?
• El text s’estructura en un introducció, una anàlisi clara i ordenada de les dades i una conclusió?
• El text acaba amb una conclusió en què s’exposa la idea global del text?

Àrea 1. Tasca 2
Examen 10
La tasca 2 us demana que, com a secretari d’una coordinadora d’entitats culturals, escriviu un informe-proposta, d’unes
350-400 paraules, perquè les entitats culturals que coordineu coneguin l’oportunitat que representa el micromecenatge per
finançar els projectes. L’informe ha de contenir una exposició amb la informació rellevant dels dos textos i una valoració
pròpia.
Model
L’exemple orientatiu següent us pot servir per veure l’estructura que hauria de tenir l’informe:
Microaportacions per a grans projectes Títol
La situació econòmica de la coordinadora d’entitats culturals del país de què

formeu part no passa pel millor moment. La retallada dels ajuts públics, la
davallada de suport privat i la retirada de gran part dels patrocinadors, ens ha
dut a replantejar les nostres fonts de finançament. La solució a aquesta situa Introducció
ció límit la podem trobar en el públic fidel que ens ha donat suport durant tots
aquests anys. Potser la solució és més a prop del que ens imaginem.
...
Durant els darrers anys, un públic fidel ha seguit les nostres activitats cultu-
rals de manera desinteressada i s’ha implicat sempre que li ho hem demanat
en les nostres entitats. Verkami ens ofereix la possibilitat de seguir implicant
el públic directament en la nostra activitat i fer-lo participar de la situació en
què ens trobem a causa de l’abandonament cultural de les administracions.
...
El micromecenatge afavoreix una implicació del públic i és una mostra de
Desenvolupament
confiança en els projectes culturals que fa augmentar la qualitat i la bona
sintonia entre el productor cultural i el consumidor de cultura.
...
No és clara la resposta positiva en casos que l’autor o l’entitat que necessita
finançar-se és del tot desconeguda. El públic vol saber en quin projecte inver-
teix i quin resultat obtindrà de fer una aportació voluntària.
...
En conclusió, cal que tots plegats ens aboquem a fer que el nostre públic si-
gui el nostre millor aliat, i la millor manera és oferir-li projectes de qualitat,
clars i amb realització a curt termini i demanar-li que s’hi impliqui d’una ma-
nera directa. Només amb la col·laboració dels que ens han seguit tots aquests
anys podrem superar la pitjor època que han passat les nostres finances, i Conclusió
sabem que sempre que hem ofert qualitat, el públic ens ha respost amb en-
tusiasme. Un cop més, comptem amb les seves microaportacions per dur a
terme grans projectes.
...
Cal que indiqueu la població seguida de coma i la data (el dia del mes i l’any
sense cap punt final). Datació
Cal que signeu l’informe com a secretari de la coordinadora en aquest ordre i

disposició:
• indiqueu el càrrec precedit de l’article corresponent Signatura
• signeu
• escriviu el vostre nom i cognoms


Examen 10
1. el 1. c) d’esllanguir-se 1. gra
2. Llavors / Aleshores 2. a) barrinades 2. raig
3. nostra / Ø 3. b) estriar 3. butxaca
4. per a 4. a) trontollar 4. plom
5. que 5. b) capçalera 5. solta
6. Ø 6. a) una espurna 6. mosca
7. que 7. c) corró 7. emmotllar
8. en 8. b) el judici 8. creu
9. enrere 9. c) esllavissat 9. botó
10. -ne 10. b) closa 10. punta
11. que 11. c) desaireu 11. vers
12. sinó 12. c) aiguabatent 12. gemegar
13. en comptes / en lloc 13. a) la carpa 13. clau
14. -nos 14. c) a la guaita 14. bec
15. algun / un / el / aquell 15. b) giragonsar 15. molla
16. qualsevol / alguna
17. en
18. sense
19. això
20. allò / el

Àrea 3. Tasca 1
Examen 10
Aquesta tasca us demana que feu una xerrada, com a membre del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Natura, una
organització ecologista amb una implantació important a les Illes, sobre la situació hídrica del territori.
Construcció
La xerrada que us plantegen, en un casal de barri, ha de tenir caire divulgatiu per a un públic divers. Durant la vostra expo-
sició heu d’expressar l’opinió tenint en compte que sou membre del grup ecologista; per tant, el vostre punt de vista ve
condicionat pel paper que us han assignat. Per a la preparació de la tasca disposeu de mitja hora.
Quant al contingut, podeu seguir un esquema com el següent:
• La situació hídrica del territori i la previsió de demanda d’aigua potable:
–– La demanda d’aigua potable és desmesurada per la proliferació de conreus extensius, camps de golf i urbanitza
cions en indrets on hi ha recursos hídrics escassos.
–– De l’estalvi d’aigua, l’aprofitament dels recursos subterranis i l’aigua de pluja s’ha passat a l’extracció d’aigua a més
profunditat, el reciclatge a les depuradores i la dessalinització.
–– La sobreexplotació dels recursos hídrics convencionals i la contaminació de moltes d’aquestes reserves d’aigua han
conduït a l’exhauriment i el deteriorament de la qualitat d’aquests recursos.
• Les mesures per garantir l’abastiment d’aigua:
–– Presentació d’alternatives al model actual que prioritzin l’estalvi i la reutilització d’aigües depurades.
–– Replantejament del model turístic per adaptar-lo a les característiques hídriques del territori amb mesures concretes.
–– Les mesures proposades se centren en l’estalvi, la reutilització d’aigües depurades, la limitació del creixement urba-
nístic fruit del turisme, i el control i la vigilància de les infraestructures hídriques.
Revisió
• Trobeu cap contradicció dels arguments que heu presentat?
Tingueu present, però, que el respatller no us toqui l’esquena i no us amagueu darrere els papers.

Àrea 3. Tasca 2
Examen 10


3431 Solucionari Nivell D

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

3431 Solucionari Nivell D

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

10 exàmens

del nou nivell D

• La informació estigui ordenada i organitzada en paràgrafs.

• En l’exposició dels fets mantingueu un to neutre i no hi expresseu l’opinió.

• L’IDH mesura la qualitat de vida de les persones.

• Europa i l’Àsia central s’han mantingut per sobre de la mitjana de l’IDH.

• Heu fet un text de la llargada que es demana?

• El text està escrit en tercera persona i amb llenguatge formal?

• El text respon a l’objectiu marcat i té el destinatari que es demana?

• La notícia té un titular que l’encapçala?

Solucions i guia 3 Editorial Teide

Desperteu-vos, la Terra brama! Títol

Quan la Terra plora es fa palesa la necessitat de prendre mesures per clamar

Solucions i guia 4 Editorial Teide

Àrea 2. Exercici 1 Àrea 2. Exercici 2 Àrea 2. Exercici 3

3. -li 3. c) desenfilava 3. fava

4. a cau 4. b) tombades 4. colla

5. gaire / Ø 5. c) esquinçaràs 5. busques

6. sinó / només 6. c) capsigrany 6. tou

7. tal 7. b) ceballots 7. vessant

8. malgrat / tot i 8. b) tastaolletes 8. oi

9. que / quan 9. a) disbauxar 9. aixafat

10. què 10. c) de crostons 10. arreu

11. de 11. c) bestreure 11. gat

12. que 12. b) composar 12. tip

13. sinó 13. c) lleuger 13. lliures

14. tot 14. c) cabdal 14. peixos

15. pel / al seu 15. c) nans 15. moll

16. -ho / res

17. fins i tot / Ø

Solucions i guia 6 Editorial Teide

• Creieu que l’uniforme elimina la diversitat que és present a la societat?

• Heu saludat i us heu presentat abans de començar la intervenció?

• La intervenció és adequada al rol que se us ha assignat?

• Us heu acomiadat de l’audiència en acabar?

• Havent analitzat la intervenció, hi trobeu cap contradicció dels arguments?

• Heu fet servir algun contraargument per reforçar la vostra opinió?

• La vostra posició respecte del tema ha quedat clara?

• Hi detecteu cap incorrecció lingüística?

• Heu fet servir paraules que no s’adeqüen a la normativa catalana?

• Heu prescindit dels mots crossa?

• Heu mirat els ulls de les persones de l’auditori?

• Heu acompanyat amb gestos el contingut que heu transmès?

• Heu pres una posició còmoda?

Solucions i guia 7 Editorial Teide

Descripció de la tasca i orientacions

Per tant, és important que:

• Us mostreu tranquils i relaxats.

• Mantingueu el rol de pare/mare que se us ha demanat.

• Aclariu els dubtes i les preguntes d’una manera adequada.

• Modifiqueu o corregiu la vostra opinió quan us hagin plantejat contradiccions o dubtes.

Solucions i guia 8 Editorial Teide

• L’ordre i la disposició de la signatura sigui la següent:

–– càrrec precedit de l’article corresponent

–– nom i cognoms (en aquest cas del regidor)

• Heu fet un text de la llargada que es demana?

Solucions i guia 9 Editorial Teide

• El text està escrit amb llenguatge formal?

• El text respon a l’objectiu marcat i té el destinatari que es demana?

• L’informe té un títol que l’encapçala?

• El títol indica la qüestió general del text?

Solucions i guia 10 Editorial Teide

La ciència: del laboratori a la sobretaula Títol