PROPOSTA DE PROVA DE NIVELL C1.

UNIVERSITATS PBLIQUES VALENCIANES

COMPRENSI ORAL I EXPRESSI ESCRITA

1. Tot seguit escoltareu dues vegades un text sobre la motivaci en

laprenentatge de llenges. Podeu prendre notes als fulls del final de la
prova. Desprs heu de fer-ne un resum que continga entre 140 i 160
paraules.

Universitat Jaume I
Universitat de Valncia
PROPOSTA DE PROVA DE NIVELL C1. UNIVERSITATS PBLIQUES VALENCIANES

EXPRESSI ESCRITA

2. Trieu una de les dues opcions i redacteu un text que continga entre 230 i
270 paraules:

a. En els ltims anys shan comenat a aplicar ordenances per a regular

la convivncia pblica i combatre els actes incvics, com per exemple:
aparcar malament, tirar fem a terra, no recollir els excrements dels
gossos, pintar grafits, cremar contenidors, etc. Per a lluitar contra
aquests actes, s ms efectiu apostar per les sancions o per
leducaci?
Escriviu un article dopini per a publicar-lo en un diari local.

b. Avui en dia, grcies a les noves tecnologies i a les xarxes socials, s

molt fcil i rpid saber qu fan els nostres amics, on sn, com estan...
Aix afavoreix les relacions entre les persones per alhora ens
converteix en ssers cada vegada ms individuals. A ms, aquesta
actualitzaci pblica de les nostres activitats provoca que minve la
nostra privacitat. Escriviu un text adreat als joves amb
recomanacions per mantenir la privacitat en les xarxes socials.

Universitat Jaume I
Universitat de Valncia
PROPOSTA DE PROVA DE NIVELL C1. UNIVERSITATS PBLIQUES VALENCIANES

CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LXICS

3. Llegiu el text segent i ompliu els espais buits amb les paraules correctes i
adequades al context. Fixeu-vos en lexemple.
Hi ha buits que shan demplenar flexionant el mot que hi ha entre
parntesis.
Si no hi ha cap mot entre parntesis, sha demplenar amb el mot o els
mots ms adequats segons la normativa.

A peu pel Port: el riu de les Valls

Descripci de la ruta
Des del comenament, seguireu (SEGUIR), sempre, les indicacions
del toll del Vidre i el mas de Pau. Al coll de la Creu comena el cam
de terra, i tardareu deu minuts ________ arribar a un altre cam a
linici ________ hi ha ________ senyal de les Valls, i a cent
cinquanta metres de la confluncia dels dos rius: el de les Valls i
lAlgars.
Hi caminareu una estona i ________ (ATNYER) la vora del riu i
dues senderes, que us guiaran al mas de les Valls. Ms a dalt, a la
dreta, en una petita lloma, la ________ (MALMS) masia del Botzut,
sacomiadar de vosaltres. I, de sobte, desprs dun revolt,
apareixeran les restes del majestus mas de les Valls. La sendera us
________ (CONDUIR) a laltra part del riu. Hi localitzareu dues
senderes ms: una a la dreta i una altra a lesquerra; vosaltres
agafareu la de lesquerra, que puja ________ marge de la dreta del
barranc del Pedregal. No us hi podeu perdre.
Desprs dhaver abandonat el llit del barranc, quan la sendera, que
________ (TRANSCRRER) per boscos de pins, senfilar per
________ gran pendent, trobareu el ___________ (ON NAIX) de la
font del Barranc del Pedregal, que forma tres o quatre bassots
daigua.
Regressareu a la pista i prosseguireu caminant-hi ________ coll de
Montfort, des del qual us desviareu pel corriol que hi ha a la dreta.
Davallareu fins al mas del Llosero; uns dos-cents metres abans del
qual, molt amagada pels alts ________ (FENS) i els joncs, bruta i
abandonada, enmig de la torrentera, hi ha la font del Rac.
Cam avall, a dos-cents metres del mas, poc abans ________
travesseu el riu, a la dreta, observareu un pas de rabosa que
satansa a lAlgars.
Universitat Jaume I
Universitat de Valncia
PROPOSTA DE PROVA DE NIVELL C1. UNIVERSITATS PBLIQUES VALENCIANES

Molt rpidament, per la pista, que segueix ________ corrent de

laigua, aterrareu al mas de Dami: refugi no vigilat, on podreu
dormir i fer foc. Des dac noms _____________ (S NECESSARI)
us deixeu anar pel cam ________ s fcil i distret. De seguida sereu
al toll del Vidre!
Adaptaci: http://www.ebreguia.com/rutes/15peu_ports.htm
Aurelio L. - Lo Rac del Temple 2002-2013.

4. A continuaci hi ha deu parelles de frases. Partiu de la primera per omplir els

espais buits de la segona, de manera que totes dues tinguen el mateix sentit. El
que escrigueu a cada espai buit de la segona frase no pot ser exactament igual
al que hi ha a la primera.
Exemple:
s igual que telefone o no; li enviarem el document igualment per correu.
Tant si telefona com si no, li enviarem el document igualment per correu.

a. A lassemblea, noms van assistir sis professors.

De professors, _____________________________________ sis.

b. Per estar en forma, cal fer una mica desport cada dia.
Per estar en forma, ________________ una mica desport cada dia.

c. Va caure malalt, per aix no va poder anar a la conferncia.

Va caure malalt, _________________ no va poder anar a la conferncia.

d. Aquesta s una empresa molt solvent, espere treballar-hi ben prompte.

Aquesta s una empresa molt solvent , tinc inters _________ que mhi
contracten ben prompte.

e. El professor diu als alumnes: Admeteu que no estudieu prou.

El professor ___________ diu que ____________________ que no
estudien prou.

f. El partit va continuar fins al final, encara que plovia amb ganes.

______________ la pluja, el partit va continuar fins al final.

g. No hem pogut anar a la platja perqu fa mal oratge.

_________________ fa mal oratge, no hem pogut anar a la platja.

h. Deixa el cotxe com ms a prop millor, daquesta manera no haurem de

caminar tant.
Deixa el cotxe __________________ pugues; daquesta manera no
haurem de caminar tant.

Universitat Jaume I
Universitat de Valncia
PROPOSTA DE PROVA DE NIVELL C1. UNIVERSITATS PBLIQUES VALENCIANES

i. Lentrenador, en la roda de premsa, va explicar tots els detalls als

periodistes.
Lentrenador, en la roda de premsa, va explicar _____________ tots.

j. La biblioteca pot ser que tanque una hora abans.

La biblioteca potser ______________ una hora abans.

5. Llegiu el text segent i, per a cada espai buit, marqueu lopci adequada al
context. Fixeu-vos en lexemple (nmero 0).

De petit, ______0_______. Miquel ngel, ______1______ el 6 de mar del

1475, era el segon fill de Ludovico Buonarroti, alcalde de la localitat toscana de
Caprese. La seva infncia la va passar a Settignano, en una famlia de
picapedrers, on, segons les seves paraules, a ms de mamar la llet de la
______2______, hi va mamar lart de lescultura que portaria sempre dins.
Des de ben petit, Miquel ngel va mostrar aptituds literries i artstiques, si b
en un principi el seu pare _________3_________ es dediqus a un ofici de
categoria tan baixa. Amb tretze anys, per, Miquel ngel entrava dins el taller
de Domenico Ghirlandaio, en aquell moment lartista ms _______4________
de Florncia, on va aprendre la tcnica del fresc i de la pintura sobre cavallet.
Desprs dun temps passat a Vencia i Bolonya, Miquel ngel va decidir provar
sort a Roma, la caput mundi. Aviat, el seu treball com a escultor va ser
reconegut per tothom, _______5______ Roma ________6________ Florncia;
lexecuci dun monumental David de marbre ______7______ Miquel ngel en
lartista ms aclamat del seu temps, ________8_______ la fama de Leonardo.
A ms de lescultura, lartista florent tamb excell en lart de la pintura com
qued perfectament pals a la Capella Sixtina i en el de larquitectura. Un cop
acabat el fresc del Judici Final, ______9_______ , Miquel ngel va dedicar la
resta de la seva vida a lobra de la nova baslica del Vatic. _______10_______,
el seu cadver va ser portat en secret ________11__________ Florncia, on
____12______ van retre uns solemnes funerals, i va ser enterrat a lesglsia de
la Santa Croce.
Revista Spiens nm. 41.www.sapiens.cat

RESPOSTES
0. a. pica-pedrer b. picapedra c. picapedrer
1. a. naiscut b. naixcut c. nascut
2. a. ama b. dida c. nodrissa
Universitat Jaume I
Universitat de Valncia
PROPOSTA DE PROVA DE NIVELL C1. UNIVERSITATS PBLIQUES VALENCIANES

3. a. es va oposar a que b. es va oposar que c. es va oposar a qu

4. a. fams b. afamat c. ilustre
5. a. tant en b. tant a c. tan en
6. a. com en b. com a c. com
7. a. va convertir a b. va convertir c. convert a
8. a. superant b. i va superar c. sobrepassant
9. a. en lany 1546 b. a lany 1546 c. lany 1546
10. a. Al morir b. En morir c. Al morir-se
11. a. fins b. fins a c. fins en
12. a. se li b. sel c. se hi

6. Ompliu els espais buits amb un mot adequat, segons el que hi ha escrit entre
parntesis. Fixeu-vos en lexemple.

Dilluns de Carnaval (PERODE DE DIVERTIMENTS PBLICS QUE

PRECEDEIX LA QUARESMA). El ,estre no es trobava b i
_____________________ (DERIVAT DE CLOURE, PARTICIPI) a la casa que
tenia que tenia a Macel del Corvi, a prop dels fors de Traj, pens.
L___________________ (ANTNIM DE FREDOR) de la
___________________ 8SINNIM DE XEMENEIA) i un bon brou calent em
faran recobrar la fora que el temps em va prenent. Quatre dies ms tard,
per, les _________________ (POC INTENSES) _________________
(AUGMENT DE LA TEMPERATURA CORPORAL) que havien aconseguit treure
l__________________ (QUE ES DISTINGEIX PELS SEUS MRITS
EXCEPCIONALS) florent de la seva __________________ (QUE NO CESSA)
activitat a lobra de Sant Pere acabarien emportant-se la seva nima al cel. Una
ms de les desgrcies amb qu Du __________________ (QUE TOT HO POT)
semblava castigar leterna Roma. Era el vespre del 18 de febrer de lany del
Senyor del 1564.
Al llarg de la seva vida, Michelangelo Buonarroti, Miquel ngel, havia estat
__________________ (PERSONA QUE HA VIST O SENTIT EL QUE HA SUCCET)
de molts esdeveniments la conseqncia dels quals encara en aquell moment
afectaven els estats itlics. El __________________ (SUBSTANTIU RELATIU A
LACCI DE SAQUEJAR) del la ciutat del Tber per les tropes de lemperador
Carles V, la submissi de gaireb tota la pennsula Itlica als espanyols o
lincessant aven dels _______________ (QUE PROFESSEN UNA ALTRA
RELIGI O NO EN PROFESSEN CAP) havien arribat a crear en tots els estrats de
la societat, i en lartista especialment, el sentiment _________________ (QUE
SACOSTA LA FI DELS DIES).
Adaptat de www.sapiens.cat

Universitat Jaume I
Universitat de Valncia
PROPOSTA DE PROVA DE NIVELL C1. UNIVERSITATS PBLIQUES VALENCIANES

COMPRENSI ESCRITA I EXPRESSI I INTERACCI ORALS

7. En aquesta rea haureu de llegir un text en veu alta i exposar-ne la vostra opini. A
continuaci participareu en una situaci comunicativa amb una altra persona.

------------------------------------------En un full a part---------------------------------------------------

a. Llegiu el text en veu alta davant de lexaminador/a i, a continuaci, exposeu-ne la

vostra opini.

NO TOT SHI VAL

Tots tenim al cap alguna campanya publicitria d'aquelles que en podrem dir
provocatives. I no parle del Yo no soy tonto, que em t fregit cada cop que el
veig. Parle, per exemple, de la campanya de Benetton amb aquella model
anorctica, o de la que va fer amb diferents lders mundials fent-se un pet a la
boca, i que va aixecar una gran polseguera quan es va veure la imatge del papa
morrejant-se amb un imam del Caire. La van haver de retirar tot justificant que
ells noms pretenien contribuir a la lluita contra l'odi.
Per no tot s'hi hauria de valer, en el mn de la publicitat. Em referisc a la
campanya publicitria que ha fet que aquests dies un gimns de Dubai haja fet
la volta al mn. No va tenir cap idea ms bona que promocionar la seua marca
amb una imatge d'Auschwitz i l'eslgan Digues adu a les teues calories.
Francament, a qui caram li pot passar pel cap una campanya com aquesta?
L'empresa ja ha retirat la campanya i hi afegeix en una nota que ha despatxat el
creatiu que se'n va encarregar. Molt b. I qu? No se la va mirar abans, aquesta
campanya?
El creatiu s'ha cobert de glria, per l'empresa tamb. I estic convenut que
algun directiu d'aquella casa encara deu anar dient en boca petita que tant se
val, que diguen el que diguen, per que haur valgut la pena perqu a l'altra
punta de mn ara ning no estaria escrivint un article com aquest sobre aquell
gimns si no haguera estat per la campanya. Per jo em continue preguntant
qu caram tenia al cap aquest creatiu quan va pensar en aquesta campanya. I
la resposta s bvia: res; absolutament res de res.

Adaptat de Xevi Xirgo, 11.02.1012

diari El Punt Avui

Preguntes per u litzar en cas que lexaminand nga dicultats per a elaborar el discurs.

Universitat Jaume I
Universitat de Valncia
PROPOSTA DE PROVA DE NIVELL C1. UNIVERSITATS PBLIQUES VALENCIANES

1. Penseu que tot shi val per tal de vendre un producte?

2. En el cas de la campanya del text que acabeu de llegir, de qui penseu
que s la responsabilitat?
3. Hi ha algun anunci publicitari que recordeu especialment?
4. Quina influncia t en vosaltres la publicitat?

b. Situaci comunicativa: VACANCES

CANDIDAT/A A: Penseu que les millors vacances sn anar a un pas

diferent i treballar com a au pair. Disposeu de 4 o 5 minuts per intentar
convncer el vostre company.

Suggeriments:

Tenir cura dels infants s divertit

Teniu un sou a canvi
Aprendreu un idioma nou
Coneixereu gent nova

CANDIDAT/A B: Penseu que les millors vacances sn unes vacances

relaxades. Disposeu de 4 o 5 minuts per intentar convncer el vostre
company.

Suggeriments:

Us sentireu molt relaxats quan tornareu a la feina

Esteu cansats destar sempre ocupats
No tindreu cap responsabilitat
Coneixereu gent nova

Universitat Jaume I
Universitat de Valncia
PROPOSTA DE PROVA DE NIVELL C1. UNIVERSITATS PBLIQUES VALENCIANES

CORRECCI

COMPRENSI ORAL I EXPRESSI ESCRITA

1. Tot seguit escoltareu dues vegades un text sobre la motivaci en

laprenentatge de llenges. Podeu prendre notes als fulls del final de la prova.
Desprs heu de fer-ne un resum que continga entre 140 i 160 paraules.

La mo vaci s un element essencial per aprendre un idioma

D.R. // Monograes

El principal escull quan saprn una altra llengua s aconseguir seguretat en

expressar-se. Per si un ho fa divertint-se, aquesta confiana es va guanyant a
poc a poc. Aix s, almenys, el que creuen la majoria de professors didiomes,
que recomanen modalitats destudi que introdusquen el component diversi i
sallunyen, tant com siga possible, del format daprenentatge tradicional.
Consideren que gaudir aprenent un idioma estranger genera cert afecte cap a
la llengua, proximitat cultural i ganes de seguir aprenent. Per aix els bons
tutors sn els que troben frmules innovadores per salvar aquesta barrera
psicolgica que suposa qualsevol nou desafiament.

Vic Petersen s un dells. En el seu negoci, La Groovic Experience, ha intentat

vestir laprenentatge de langls amb una altra de les seues grans passions: el
teatre. Des de fa uns quants anys, Petersen ha escrit i representat diverses
obres musicals. El llenguatge daquestes representacions t diferents nivells per
poder adaptar-se a laudincia. Aquestes obres inclouen elements audiovisuals
que permeten que els assistents repassen el vocabulari i que interaccionen amb
els intrprets.

Per tamb hi ha maneres amenes daprenentatge que no costen ni un euro.

Entre elles destaquen els penpals (lequivalent als antics amics per
correspondncia, per a travs del correu electrnic), els programes de rdio
(internet ns una font inesgotable, cosa que ens permet familiaritzar-nos amb el
so dun determinat idioma (o de televisi (les sries shan convertit en una de
les opcions preferides).

Dopcions motivadores no en falten. A partir dac, la intelligncia de cadasc

jugar un paper ms o menys decisiu a lhora davanar. Per ms enll daix,
s important conixer les estratgies que, amb disciplina i voluntat, ens
ajudaran a aprendre un idioma. Un dels principals errors s la falta de curiositat
per la llengua que es vol aprendre. Si no ens motiva prou, ser complicat
impregnar-sen.
Universitat Jaume I
Universitat de Valncia
PROPOSTA DE PROVA DE NIVELL C1. UNIVERSITATS PBLIQUES VALENCIANES

Un altre error habitual s tenir un pensament rgid. Aprendre un idioma significa

molta incertesa, amb nou vocabulari i moltes excepcions a la norma. No ens
hem dobsessionar, doncs, a entendre cada una de les paraules, sin ms aviat
intentar captar el conjunt general mitjanant la inferncia de significats. Trobar el
significat dun terme grcies al seu context s molt ms efectiu que buscar-lo en
un diccionari.

Finalment, hem dintentar vncer la por i la vergonya. Per parlar correctament

un idioma, hem dhaver passat per totes les fases: des de ser incompresos fins
a anar-lo perfeccionant a poc a poc. La por de cometre errors no ens ajuda en
absolut. De fet, els principals progressos els acostumen a obtenir els alumnes
que es llancen al buit, sense cap vergonya. (447 mots)

El Peridico (pgines especials)

Divendres 19 de setembre de 2014

CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LXICS

3. Llegiu el text segent i ompliu els espais buits amb la paraula o les paraules
correctes i adequades al context. Fixeu-vos en lexemple.
Hi ha buits que shan demplenar flexionant el mot que hi ha entre
parntesis.
Si no hi ha cap mot entre parntesis, sha demplenar amb el mot o els
mots ms adequats segons la normativa.

A peu pel Port: el riu de les Valls

Descripci de la ruta
Des del comenament, seguireu, sempre, les indicacions del toll del
Vidre i el mas de Pau. Al coll de la Creu comena el cam de terra, i
tardareu deu minuts a arribar a un altre cam a linici del qual hi ha el
senyal de les Valls, i a cent cinquanta metres de la confluncia dels
dos rius: el de les Valls i lAlgars.
Hi caminareu una estona i atenyereu la vora del riu i dues senderes,
que us guiaran al mas de les Valls. Ms a dalt, a la dreta, en una
petita lloma, la malmesa masia del Botzut, sacomiadar de
vosaltres. I, de sobte, desprs dun revolt, apareixeran les restes del
majestus mas de les Valls. La sendera us conduir a laltra part del
Universitat Jaume I
Universitat de Valncia
PROPOSTA DE PROVA DE NIVELL C1. UNIVERSITATS PBLIQUES VALENCIANES

riu. Hi localitzareu dues senderes ms: una a la dreta i una altra a

lesquerra; vosaltres agafareu la de lesquerra, que puja pel marge de
la dreta del barranc del Pedregal. No us hi podeu perdre.
Desprs dhaver dabandonar el llit del barranc, quan la sendera, que
transcorre per boscos de pins, senfilar per un gran pendent,
trobareu el naixement de la font del Barranc del Pedregal, que forma
tres o quatre bassots daigua.
Regressareu a la pista i prosseguireu caminant-hi fins al coll de
Montfort, des del qual us desviareu pel corriol que hi ha a la dreta.
Davallareu fins al mas del Llosero; uns dos-cents metres abans del
qual, molt amagada pels alts fenassos i els joncs, bruta i
abandonada, enmig de la torrentera, hi ha la font del Rac.

Cam avall, a dos-cents metres del mas, poc abans que travesseu el
riu, a la dreta, observareu un pas de rabosa que satansa a lAlgars.
Molt rpidament, per la pista, que segueix el corrent de laigua,
aterrareu al mas de Dami: refugi no vigilat, on podreu dormir i fer
foc. Des dac noms cal que us deixeu anar pel cam perqu s fcil i
distret. De seguida sereu al toll del Vidre!

Adaptat de http://www.ebreguia.com/rutes/15peu_ports.htm
Aurelio L. - Lo Rac del Temple 2002-2013.

4. A continuaci hi ha deu parelles de frases. Partiu de la primera per omplir els

espais buits de la segona de manera que totes dues tinguen el mateix sentit. El
que escrigueu a cada espai buit de la segona frase no pot ser exactament igual
al que hi ha a la primera.
a. A lassemblea, noms van assistir sis professors.
De professors, noms en van assistir sis.

b. Per estar en forma, cal fer una mica desport cada dia.
Per estar en forma, sha de fer una mica desport cada dia.

c. Va caure malalt, per aix no va poder anar a la conferncia.

Va caure malalt, per la qual cosa no va poder anar a la conferncia.

d. Aquesta s una empresa molt solvent, espere treballar-hi ben prompte.

Aquesta s una empresa molt solvent , tinc inters que mhi
contracten ben prompte.

e. El professor diu als alumnes: Admeteu que no estudieu prou.

El professor els diu que admeten / cal que admeten/ han dadmetre que
Universitat Jaume I
Universitat de Valncia
PROPOSTA DE PROVA DE NIVELL C1. UNIVERSITATS PBLIQUES VALENCIANES

no estudien prou.

f. El partit va continuar fins al final, encara que plovia amb ganes.

Malgrat / a pesar de la pluja, el partit va continuar fins al final.

g. No hem pogut anar a la platja perqu fa mal oratge.

Com que fa mal oratge, no hem pogut anar a la platja.

h. Deixa el cotxe com ms a prop millor, daquesta manera no haurem de

caminar tant.
Deixa el cotxe tan a prop com pugues; daquesta manera no haurem de
caminar tant.

i. Lentrenador, en la roda de premsa, va explicar tots els detalls als

periodistes.
Lentrenador, en la roda de premsa, va explicar-los-els tots.

j. La biblioteca pot ser que tanque una hora abans.

La biblioteca potser tancar una hora abans.

5. Llegiu el text segent i, per a cada espai buit, marqueu lopci adequada al
context. Fixeu-vos en lexemple (nmero 0).

De petit, picapedrer. Miquel ngel, nascut el 6 de mar del 1475, era el segon
fill de Ludovico Buonarroti, alcalde de la localitat toscana de Caprese. La seva
infncia la va passar a Settignano, en una famlia de picapedrers, on, segons
les seves paraules, a ms de mamar-hi la llet de la dida, hi va mamar lart de
lescultura que portaria sempre dins.

Des de ben petit, Miquel ngel va mostrar aptituds literries i artstiques, si b

en un principi el seu pare es va oposar que es dediqus a un ofici de categoria
tan baixa. Amb tretze anys, per, Miquel ngel entrava dins el taller de
Domenico Ghirlandaio, en aquell moment lartista ms fams de Florncia, on
va aprendre la tcnica del fresc i de la pintura sobre cavallet.
Desprs dun temps passat a Vencia i Bolonya, Miquel ngel va decidir provar
sort a Roma, la caput mundi. Aviat, el seu treball com a escultor va ser
reconegut per tothom, tant a Roma com a Florncia; lexecuci dun
monumental David de marbre va convertir Miquel ngel en lartista ms aclamat
del seu temps, superant la fama de Leonardo.

A ms de lescultura, lartista florent tamb excell en lart de la pintura com

qued perfectament pals a la Capella Sixtina i en el de larquitectura. Un cop
Universitat Jaume I
Universitat de Valncia
PROPOSTA DE PROVA DE NIVELL C1. UNIVERSITATS PBLIQUES VALENCIANES

acabat el fresc del Judici Final, lany 1546, Miquel ngel va dedicar la resta de
la seva vida a lobra de la nova baslica del Vatic. En morir, el seu cadver va
ser portat en secret fins a Florncia, on se li van retre uns solemnes funerals, i
va ser enterrat a lesglsia de Santa Croce.

6. Ompliu els espais buits amb un mot adequat a la definici, un derivat, un

sinnim o un antnim segons el que hi ha escrit entre parntesis. Fixeu-vos en
lexemple.

Dilluns de Carnaval. El mestre no es trobava b i recls (derivat de cloure) a la

casa que tenia a Macel dei Corvi, a prop dels fors de Traj, pens Lescalfor
(antnim de fredor) de la llar (sinnim de xemeneia) i un bon brou calent em
faran recobrar la fora que el temps em va prenent. Quatre dies ms tard,
per, les lleugeres (poc intenses) febres (augment de la temperatura corporal)
que havien aconseguit treure linsigne (que es distingeix pels seus mrits
excepcionals) florent de la seva incessant (que no cessa) activitat a lobra de
Sant Pere acabarien emportant-se la seva nima al cel. Una ms de les
desgrcies amb qu Du Totpoders (que tot ho pot) semblava castigar leterna
Roma. Era el vespre del 18 de febrer de lany del Senyor del 1564.
Al llarg de la seva vida, Michelangelo Buonarroti, Miquel ngel, havia estat
testimoni (persona que ha vist o sentit alguna cosa) de molts esdeveniments la
conseqncia dels quals encara en aquell moment afectaven els estats itlics.
El saqueig (substantiu relatiu a lacci de saquejar) del la ciutat del Tber per les
tropes de lemperador Carles V, la submissi de gaireb tota la pennsula Itlica
als espanyols o lincessant aven dels infidels (que professen una altra religi o
no en professen cap) havien arribat a crear en tots els estrats de la societat, i en
lartista especialment, el sentiment apocalptic (que sacosta la fi dels dies).
www.sapiens.cat

Universitat Jaume I
Universitat de Valncia