Qui Mica

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT
Química
SÈRIE INVESTIGA
BATXILLERAT
SOLUCIONARI
El Solucionari de Química del projecte SABER FER,

per a 1r curs de Batxillerat, és una obra col·lectiva concebuda,
dissenyada i creada al Departament d’Edicions
Educatives de Grup Promotor / Santillana, dirigit per
Teresa Grence Ruiz i Pere Macià Arqué.
En l’elaboració ha participat l’equip següent:

Núria Boixaderas Sáez
Núria Lladó Serra
M. del Carmen Vidal Fernández
Raúl Carreras Soriano
Laura Muñoz Ceballos
Beatriz Simon Alonso
EDICIÓ
Raúl M. Carreras Soriano
Karakter, Serveis Editorials S. L.
EDITOR EXECUTIU
David Sánchez Gómez
DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Antonio Brandi Fernández
ES0000000052241 790594_Iniciales_58374.indd 1 07/11/2016 12:25:08

Índex
1 La teoria atomicomolecular de la matèria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
2 Els estats de la matèria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
3 Dissolucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
4 Reaccions químiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65
5 Els àtoms. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101
6 La taula periòdica dels elements. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111
7 L'enllaç químic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121
8 Química del carboni. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135

1
La teoria
atomicomolecular
de la matèria
ES0000000052241 790594_U01_58345.indd 5 26/10/2016 14:48:19

La teoria atomicomolecular
de la matèria 1
PER COMENÇAR (pàgina 7)
▪ L'alumnat ja deu saber que l'hidrogen és l'element més abundant de l'Univers. En cursos anteriors deu haver
estudiat la composició de les estrelles. Les estrelles reuneixen la majoria de la massa de l'Univers i estan
constituïdes principalment per hidrogen. Però la pregunta és sobre com sabem que això és així.
S'apunta que és amb l'espectre com es pot identificar de quins àtoms està construïda la matèria. Precisament és
estudiant els espectres de la llum procedent de les estrelles i galàxies com es pot esbrinar de què estan fetes.
▪ Com a resultat de la investigació podem esperar una taula com la següent:
Abundància relativa Abundància relativa

Element
en nombre d'àtoms en massa
O 63,14 % 46 %
Si 19,16 % 27 %
Al 6,68 % 8,2 %
Fe 2,47 % 6,3 %
Ca 2,75 % 5,0 %
Mg 2,62 % 2,9 %
Na 2,20 % 2,3 %
K 1,01 % 1,8 %
Els diferents àtoms procedeixen: els de nombre atòmic més petit (H, He i Li), dels primers instants del Big Bang.
La resta de nuclis es formen a les reaccions nuclears que ocorren a l'interior del nucli de les estrelles i a les
explosions de supernoves.
PRACTICA (pàgina 8)
1. Tenint en compte que la densitat és la relació entre la massa i el volum d’un cos, en el cas de sòlids i líquids,
pràcticament no varia amb la temperatura, ja que no ho fan ni la massa ni el volum.
En el cas dels gasos, la densitat disminuirà en augmentar la temperatura, ja que el volum (a pressió constant)
augmenta i la massa es manté invariable.
2.
6
1 La teoria atomicomolecular de la matèria 7
ES0000000052241 790594_U01_58345.indd 6 26/10/2016 14:48:20

Química 1r Batxillerat. Solucionari
ACTIVITATS (pàgina 9)
3. Si fem la combustió en un recipient tancat, les fustes es cremaran en reaccionar amb algun component de l'aire
que hi està en contacte. A més de les cendres, es produiran gasos que es mantindran al recipient, ja que està
tancat. Si pesem el recipient abans i després de la combustió, podrem comprovar que la massa no varia, la qual
cosa indica que es compleix la llei de Lavoisier.
4. La massa del sistema s'ha de conservar:

Aïllem:
mcoure  massaaire abans  massaòxid  massaaire després
massaaire després  mcoure  massaaire abans  massaòxid
Substituïm i operem:
massaaire després  6,3 g  10 g  8 g  8,3 g
5. a) Massa mostra  massa sodi  massa clor

Massa mostra  4,6 g  7,1 g  11,7 g
b) En qualsevol mostra de sal, el clor i el sodi mantenen la proporció que s'indica a l'enunciat:
7,1 g de clor
2,3 g de sal  
1, 4 g de clor
11,7 g de sal
4 ,6 g de sodi
2,3 g de sal  
0, 9 g de sodi
11,7 g de sal
Comprovem que la suma coincideix amb la massa de la mostra de sal.
6. Si pertanyen al mateix compost, la proporció en què es combinen el coure i el clor serà la mateixa:
Mostra Massa de coure (g) Massa de clor (g) Massa de coure/massa de clor
A 6,3 3,5 1,8
B 1,3 0,7 1,86
C 3,2 3,6 0,89
Les mostres A i B pertanyen al mateix compost.
7. L'experiència A ens permet conèixer en quina proporció es combinen els dos elements.
• A l'experiència B fem servir les proporcions de les dades de l'experiència A. Suposem que es consumeix
completament el brom. Calculem la quantitat de calci que reacciona i la de bromur de calci que s'hi
produeix:
0 , 4 g de C a 2 g de C aB r2
0,8 g de B r  0,2 g de C a ; 0,8 g de B r 
 
1 g de CaB r2
1,6 g de B r 1,6 g de B r
Calci que sobra: 1,5 g  0,2 g  1,3 g

El brom s'ha de consumir completament. Brom que sobra: 0 g
• A l'experiència C fem servir les proporcions de les dades de l'experiència A. La quantitat de bromur de calci
produïda ens permet conèixer la quantitat que reacciona de cada element:
1,6 g de Br
6 g de CaBr2  
4,8 g de Br
2 g de CaBr2
Ja que sobra una mica de brom, se suma amb el que reacciona.

Brom abans de la reacció: 4,8 g  1,5 g  6,3 g
7
ES0000000052241 790594_U01_58345.indd 7 26/10/2016 14:48:20

Per diferència obtenim la quantitat de calci que reacciona:

6 g de CaBr2  4,8 g de Br  1,2 g de Ca que reaccionen
Calci que sobra: 1,2 g  1,2 g  0 g
• A l'experiència D suposem que la quantitat de brom disponible reacciona completament. Això ens permet
conèixer la quantitat de bromur de calci que s'obté:
2 g de C aB r2
5 g de B r  
6, 25 g de CaB r2
1,6 g de B r
6,25 g de CaBr2  5 g de Br  1,25 g de Ca que reaccionen
Calci disponible: 1,25 g  1,3 g  2,55 g
El brom disponible és el brom que reacciona. Brom que sobra: 5 g  5 g  0 g
• A l'experiència E, la quantitat de bromur de calci ens permet conèixer la quantitat que reacciona de cada
element. Com que no en sobra cap, aquesta serà la quantitat inicial de cada element:
1,6 g de Br
4,2 g de CaBr2  
3, 36 g de Br
2 g de CaBr2

4,2 g de CaBr2  3,36 g de Br  0,84 g de Ca que reaccionen
Bromur Calci Brom

Experiència Calci (g) Brom (g)
de calci (g) que sobra (g) que sobra (g)
A 0,4 1,6 2 0 0
B 1,5 0,8 1 1,3 0
C 1,2 6,3 6 0 1,5
D 2,55 5 6,25 1,3 0
E 0,84 3,36 4,2 0 0
ACTIVITAT (pàgina 12)
8.
Mostra Massa de C (g) Massa de O (g) Massa de C/massa de O
A 3 4 0,75
B 3 8 0,375
a) Certa, perquè no manté la proporció del compost A ni del B.

b) Falsa, perquè és la proporció corresponent al compost A:
9 g de C
 0 ,75
12 g de O
c) Falsa, perquè no és la proporció del compost A:
18 g de C
 1 ,5
12 g de O
d) Certa, perquè és la proporció del compost B:
9 g de C
 0 ,3 7 5
24 g de O
CO. Perquè la mateixa quantitat de C es combina amb el doble de O en B que en A.
8
ES0000000052241 790594_U01_58345.indd 8 26/10/2016 14:48:21

9. L'experiència A ens indica la proporció en la qual participen tots els gasos del procés, ja no que sobra cap dels
reactius. El volum de N2O (3 L) que s'obté és el mateix que el de N2 (3 L) que reacciona i el doble que el de O2
(1,5 L) que reacciona.
• A l'experiència B no en sobra cap dels reactius. Amb les proporcions que es deriven de l'experiència A
calculem el volum dels altres dos participants:
3 L de N 2 O
5 L de O 2 ·  10 L de N 2 O
1,5 L de O 2
El volum de N2 és el mateix que el de N2O.

• A l'experiència C, només poden reaccionar 3 L de N2. El resultat de l'experiència A ens permet calcular la
resta de quantitats.
• A l'experiència D, la quantitat de N2O que s'obté indica la quantitat de N2 que reacciona; la diferència amb la
quantitat que hi ha indica la quantitat de N2 que sobra. Com que no sobra O2, la quantitat que hi ha
inicialment és la que reacciona, un volum que és la meitat que el de N2O que s'obté.
• A l'experiència E, la quantitat de N2O que s'obté indica el volum de N2 i O2 que reacciona. Si sumem la
quantitat de N2 que sobra tindrem la quantitat inicial. Com que no sobra O2, la quantitat inicial és la que
reacciona.
• A l'experiència F s'indica que no sobra O2. Per tant, la quantitat inicial és la mateixa que reacciona. Això ens
permet calcular la quantitat de N2O que s'obté i la de N2 que reacciona. Com que sobren 1,5 L de N2,
el sumarem a la quantitat que reacciona per conèixer la quantitat inicial de N2.
Monòxid de Nitrogen Oxigen

Experiència Nitrogen (L) Oxigen (L)
dinitrogen (L) que sobra (L) que sobra (L)
A 3 1,5 3 0 0
B 10 5 10 0 0
C 3 3 3 0 3  1,5  1,5
D 3 1 2 321 0
E 2,4  1  3,4 1,2 2,4 1 0
F 3,4  1,5  4,9 1,7 1,7  2  3,4 1,5 0
10. Un àtom de S té una massa de 32,06 u, per tant, un molt de S té una massa de 32,06 g.
g
M (S) = 32,06
m ol
m 1 m ol
n= = 4 g de S · ; 0,125 m ol de S
M (S) 32,06 g de S
23
6,022 · 10 àtom s de S 22
N = n · N A = 0,125 m ol de S · = 7,5 · 10 àtom s de S
1 m ol de S
11.
-3 23
0,543 · 10 g 6,022 · 10 àtom s g
18
· = 65,4 = 65,4 u
5 · 10 àtom s 1 m ol m ol
Es tracta del zinc.
12. NA àtoms de Ra és un mol de Ra, que és la mateixa quantitat que 226 g de Ra.
12 226 g d e R a -7
1.000 · 10 àto m s d e R a · 23
= 3,75 · 10 g de Ra
6,022 · 10 àto m s d e R a

9
ES0000000052241 790594_U01_58345.indd 9 26/10/2016 14:48:22

Anàlogament, NA àtoms de Si és un mol de Si, que és la mateixa quantitat que 28,09 g de Si.
12 28 , 09 g d e Si 8
1.000 · 10 àto m s d e Si· 23
 4, 66 · 10 g de Si
6 , 022 · 10 àto m s d e Si
13. a) Calculem la massa molar:

M(SO2)  32,06 + 16,00 · 2 = 64,06 g/mol
I a partir d'aquesta dada, el nombre de mols:
m 8 g de SO 2
n   0,125 m ol de SO 2
M (SO 2 ) g de SO 2
64 , 06
m ol
b) El NA permetrà conèixer el nombre de partícules. La fórmula del compost ens indica els àtoms d'oxigen que
hi ha a cada molècula del compost:
23
6 , 022 · 10 m olècules de SO 2 2 àtom s de O 23
0,125 m ol de SO 2 · ·  1, 5 ·10 àtom s de O
1 m ol de SO 2 1 m olècula de SO 2
c) Primer calculem els mols de sofre que conté i després els grams:
1 m ol de S 32,06 g de S
0,125 m ol de SO 2 · ·  4, 0 g de S
1 m ol de SO 2 1 m ol de S
14. Calculem la massa molar que correspon sumant la massa dels elements:
M(C4H10)  12,00  4  1,008  10  58,08 g/mol
Quan comparem la massa de cada element amb la massa total del compost, i multipliquem per 100, tenim
el percentatge en massa de cada element.
(12 , 00 g d e C)· 4
▪ Carboni: · 100  82, 64 % de C
58 , 08 g d e C 4 H 10
(1, 008 g d e H) · 10
▪ Hidrogen: · 100  17, 36 % de H
58 , 08 g d e C 4 H 10
15. Calculem la massa molar que correspon sumant la massa dels elements:
M(Ca(NO3)2)  40,08  (14,01  16,00  3)  2  164,1 g/mol
Si comparem la massa de cada element amb la massa total del compost, i multipliquem per 100, tenim
40 , 08 g d e Ca
▪ Calci: · 100  24, 42 % de Ca
164 ,1 g d e Ca  N O 3  2
(14 , 01 g d e N) · 2
▪ Nitrogen: · 100  17, 08 % de N
164 ,1 g d e C a(N O 3 ) 2
(16 , 00 g d e O)·6
▪ Oxigen: · 100  58, 50 % de O
164 ,1 g d e C a (N O 3 ) 2
16. Calculem la massa molar que correspon sumant la massa dels compostos que hi intervenen:
M(CuSO4 5H2O)  159,61  5  (18,016)  249,69 g/mol
Quan comparem la massa relativa d'aigua amb la massa relativa total del compost, i multipliquem per 100, tenim
el percentatge en massa d'aigua.
5 · (18 , 016 g d e H 2 O)
▪ Aigua: · 100  36, 08 % de H 2 O
249 ,69 g d e C u SO 4 · 5H 2 O
10
ES0000000052241 790594_U01_58345.indd 10 26/10/2016 14:48:23

17. Fórmula del compost que busquem: SxOy.

1 m ol de S
x 
40 g de S · 1, 25 m ol de S
32, 06 g de S
1 m ol de O
y 
60 g de O · 3, 75 m ol de O
16 , 00 g de O
La fórmula del compost és del tipus S 1 ,25 O 3 ,75 . Com que els subíndexs han de ser nombres enters, els dividim tots
dos pels més petits:
S 1 ,25 O 3 ,75  S1O 3  SO 3
1 ,25 1 ,25
18. Fórmula del compost que busquem: AlxOyHz.

1 m ol de Al
x 
34,59 g de Al · 1, 28 m ol de A l
26 ,98 g de Al
1 m ol de O
y  100   34 , 59  3,88   g de O · 3, 85 m ol de O
16 , 00 g de O
1 m ol de H
z 
3,88 g de H · 3, 77 m ol de H
1, 008 g de H
La fórmula del compost és del tipus Al1 ,28 O 3 ,85H 3 ,77 . Com que els subíndexs han de ser nombres enters, els dividim
tots pel més petit:
Al1 ,28 O 3 ,85 H 3 ,77  Al1 O 3H 3  Al(OH) 3
1 ,28 1 ,28 1 ,28
19. Fórmula del compost: NxOy.

1 m ol de N
x 
30,43 g de N · 2,172 m ol de N
14 , 01 g de N
1 m ol de O
y 
(100  30 , 43) g de O · 
4, 348 m ol de O
16 , 00 g de O
La fórmula del compost és del tipus N 2 ,172 O 4 ,348 . Com que els subíndexs han de ser nombres enters, els dividim
tots dos pel més petit per aconseguir-ne la fórmula empírica:
N 2 ,172 O 4 ,348  N1 O 2  NO2
2 ,172 2 ,172
Comprovem si aquesta és la fórmula molecular del compost. Per això utilitzem la seva massa molar, que serà un
múltiple de l'empírica:
g
92 , 02
M (N n O 2· n ) m ol 92 , 02
M (N n O 2· n )  M (N O 2 ) · n 
 n    2
M (N O 2 ) g 46 , 01
(14,01  16 , 00 · 2)
m ol
La fórmula molecular és: N n O 2· n  N 2 O 4
ACTIVITATS FINALS (pàgina 24)
Lleis ponderals i volumètriques
20. a) És un canvi físic ja que la composició de la matèria es manté inalterada, per tant, l’estudiarà la física.

11
ES0000000052241 790594_U01_58345.indd 11 26/10/2016 14:48:24

b) És estudiada per la química ja que l’estructura cristal·lina ve donada per la unió dels àtoms i l’enllaç que
aquests formen entre ells.
c) En no haver cap canvi en la composició química serà estudiat per al física, ja que només variaran les seves
propietats físiques.
d) La conductivitat elèctrica és una propietat física per tant estarà estudiada per al física.
e) En posar en contacte un àcid i el marbre es produeix una reacció química i, per tant, un canvi en la composició
del marbre. L’estudiarà la química.
f) Abans de descompondre patirà una sèrie de transformacions en la substància que estudiarà la química.
g) El marbre és una roca metamòrfica que s’ha format en unes condicions de pressió i temperatura concretes.
És un procés químic, per tant, l’estudiarà la química.
21.
Substància Mescla Mescla
Element Compost
pura homogènia heterogènia
Aire x
Aigua del x
mar
Llet x
Acer x
Infusió x
Butà x x
Fusta x
22. En una mescla d’acer, sorra i sal. En primer lloc afegiríem aigua per tal de dissoldre la sal i filtraríem. La dissolució
filtrada la posaríem en un cristal·litzador per tal que s’evaporés l’aigua i així recuperar la sal sola.
La mescla acer-sorra es podria separar per garbellament, a causa de la diferència de mida entre les partícules
d’una i altra. L’acer en general no és ferromagnètic i, per tant, no el podem separar per imantació.
23. Quan formen òxid de magnesi, el magnesi i l'oxigen es combinen sempre en la mateixa proporció:
1, 45 g de O
7 g de M g ·  4 , 59 g de O
2,21 g de M g
7 g de Mg  4,59 g de O  11,6 g de MgO
24. L'experiència A indica en quina proporció es combinen exactament la plata i el sofre. Com que no en sobra gens,
podem determinar la quantitat de sulfur de plata que es forma sumant la quantitat de plata i sofre que
reaccionen.
3,60 g de Ag  0,54 g de S  4,14 g de Ag2S

• A l'experiència B coneixem la quantitat de sulfur de plata. Com que no sobra cap element, podem calcular la
quantitat inicial de cada plata, ja que en guarda proporcions definides:
3,60 g d e A g
6 ,3 g d e A g 2 S ·  5, 48 g de A g
4 ,14 g d e A g 2 S
La quantitat de sofre es calcula amb la diferència:

6,3 g de Ag2S  5,48 g de Ag  0,82 g de S
• A l'experiència C, la quantitat de sulfur de plata ens permet conèixer la quantitat de plata i sofre que es
combinen utilitzant la llei de proporcions definides:
3,60 g d e A g
5,2 g d e A g 2 S ·  4, 52 g d e A g
4 ,14 g d e A g 2 S
12
ES0000000052241 790594_U01_58345.indd 12 26/10/2016 14:48:25

La quantitat de sofre es calcula amb la diferència:

En cada cas, sumem la quantitat d'elements que sobra i obtenim la quantitat inicial de plata i sofre:
4,52 g de Ag que es combinen  0,5 g de Ag que sobra  5,02 g de Ag inicials
0,68 g de S que es combinen  0,3 g de S que sobra  0,98 g de S inicials
• A l'experiència D reacciona tota la quantitat de sofre present, la qual cosa ens permet conèixer la quantitat
de sulfur de plata que es forma amb la llei de proporcions definides:
4 ,14 g de Ag 2 S
1, 5 g de S ·  11, 5 g de A g 2 S
0 , 54 g de S
La quantitat de plata que reacciona es calcula amb la diferència:

11,5 g de Ag2S  1,5 g de S  10 g de Ag
Si hi sumem la quantitat de plata que sobra tindrem la quantitat de plata que hi havia inicialment:
10 g de Ag que es combinen  1,3 g de Ag que sobra  11,3 g de Ag inicials
• A l'experiència, la quantitat de sulfur de plata ens permet conèixer la quantitat de plata que es combina amb
la llei de les proporcions definides:
3,60 g d e A g
8 ,2 g d e A g 2 S ·  7,13 g d e A g
4 ,14 g d e A g 2 S
I la quantitat de sofre que es combina amb la diferència entre el sulfur de plata i la plata per la llei de
conservació de la massa:
Si comparem aquesta quantitat de plata amb la inicial, podrem determinar la quantitat de plata que sobra:
7,5 g de Ag inicials  7,13 g de Ag que es combinen  0,37 g de Ag que sobren
Si sumem a la quantitat de sofre que es combina a la quantitat que sobra, coneixerem la quantitat inicial de
sofre:
1,07 g de S que es combinen  1,5 g de S que sobren  2,57 g de S inicials
Exp. Ag (g) S (g) Ag2S (g) Ag sobrera (g) S sobrer (g)

A 3,60 0,54 4,14 0 0
B 5,48 0,82 6,3 0 0
C 5,02 0,98 5,2 0,5 0,3
D 11,3 1,5 11,5 1,3 0
E 7,5 2,57 8,2 0,37 1,5
25. En cada cas s'ha de calcular la proporció en què es combinin els elements:
Mostra Massa de crom (g) Massa de clor (g) Proporció Cl/Cr

A 0,261 0,356 1,364
B 0,150 0,250 1,667
C 0,342 0,700 2,047
D 0,522 0,713 1,366
a) Com que tenen la mateixa proporció, 1,364  1,366, A i D pertanyen al mateix compost.
13
ES0000000052241 790594_U01_58345.indd 13 26/10/2016 14:48:26

1,364 3
b)  . La mostra A (o la D) i la C pertanyen a compostos diferents que compleixen la llei de les
2,047 2
proporcions múltiples.
1,667 a 1,667 c
c)  ;  . La mostra B és d'un compost impossible, ja que no guarda relacions de nombres
1,364 b 2,047 d
enters senzills amb altres mostres.
3
d) S'ha d'aplicar la llei de les proporcions múltiples. La fracció de l'apartat b, , és el resultat de comparar les
2
quantitats de clor en els dos compostos davant de la mateixa quantitat de crom. Si una fórmula és CrCl2, la
fórmula demanada, per tant, és CrCl3.
26. La hipòtesi d'Avogadro diu que, a iguals condicions de pressió i temperatura, volums iguals de gasos diferents
contenen el mateix nombre de partícules. Si ho apliquen en aquest cas, si hi ha x molècules en 1 L de nitrogen, hi
ha 3x molècules als 3 L d'hidrogen i 2x molècules en 2 L d'amoníac.
Com que x molècules de nitrogen donen 2x molècules d'amoníac, cada molècula de nitrogen ha de tenir 2 àtoms
de N, i cada molècula d'amoníac, 1 àtom de N. La fórmula del gas nitrogen és, per tant, N2.
Els àtoms de les 3x molècules d'hidrogen són a les 2x molècules d'amoníac. Com que sabem que cada molecular
d'hidrogen té dos àtoms d'hidrogen, llavors cada molècula d'amoníac tindrà 3 àtoms d'aquest element. Si
recopilem la informació, tenim que la fórmula de l'amoníac serà NH3.
+
nitrogen hidrogen amoníac
3 volums V d'hidrogen es combinen amb 1 volum V
de nitrogen i s'obté un volum doble (2V) d'amoníac.
27. La hipòtesi d'Avogadro diu que, en iguals condicions de pressió i temperatura, volums iguals de gasos diferents
contenen el mateix nombre de partícules. Si ho apliquem en aquest cas, si hi ha x molècules en 1 L d'oxigen, hi
ha 2x molècules en els 2 L de nitrogen i 2x molècules en 2 L del gas.
Com que x molècules d'oxigen donen 2x molècules de gas, cada molècula d'oxigen ha de tenir 2 àtoms d'oxigen,
i cada molècula del gas, 1 àtom d'oxigen.
Els àtoms de les 2x molècules de nitrogen són a les 2x molècules de gas; això implica que si la molècula de
nitrogen és diatòmica, cada molècula del gas ha de tenir 2 àtoms d'aquest element.
La fórmula del gas és N2O.
28.
14
ES0000000052241 790594_U01_58345.indd 14 26/10/2016 14:48:26

La mesura de la quantitat de substància
29.
a) M(H2O2)  1,008 · 2 + 16,00 · 2  34,02 g/mol

m(H2O2)  n(H2O2) · M(H2O2) = 0,5 mol · 34,02 g/mol  17,01 g
N(H2O2)  n(H2O2) · NA  0,5 mol · 6,022 · 1023 molècules/mol  3,011 · 1023 molècules
2 à to m s d e H 2 à to m s d e H
N(H)  N(H2O2) ·  3,011 · 1023 molècules ·  6,022 · 1023 àtoms
1 m o lè cu la d e H 2 O 2 1 m o lè cu la d e H 2 O 2
2 m ol de O 2 m ol de O
n(O2)  n(H2O2) ·  0,5 mol ·  1 mol
1 m ol de H 2 O 2 1 m ol de H 2 O 2
Mig mol de molècules d'aigua oxigenada, H2O2, són 17,01 g i conté 3,011 · 1023 molècules,
6,022 · 1023 àtoms d'hidrogen i 1 mols d'oxigen.
b) M(Cl2) = 35,45 · 2 = 70,90 g/mol
m(Cl2) = n(Cl2) · M(Cl2) = 2 mol · 70,90 g/mol = 141,80 g
N(Cl2) = n(Cl2) · NA = 2 mol · 6,022 · 1023 molècules/mol = 12,044 · 1023 molècules
2 à to m s d e C l 2 à to m s d e C l
N(Cl) = N(Cl2) · = 12,044 · 1023 molècules · = 24,088 · 1023 àtoms
1 m o lè cu la d e C l2 1 m o lè cu la d e C l2
2 mol de gas clor són 141,80 g i contenen 12,044 · 1023 molècules de clor i 24,088 · 1023 àtoms de clor.
c) M(Ar)  39,95 g/mol
m(Ar)  n(Ar) · M(Ar)  3 mol · 39,95 g/mol  119,85 g
N(Ar)  n(Ar) · NA  3 mol · 6,022 · 1023 àtoms/mol  18,066 · 1023 àtom
3 mol de gas argó són 119,85 g i contenen 18,066 · 1023 àtoms d'argó.
30.
1 m o l d e Pt
a) 5 · 10
20
àto m d e Pt · 23
 8, 3 · 10
4
m ol de P t
6 , 022 · 10 àto m d e Pt
195,1 g d e Pt
b) 5 · 10
20
àto m d e Pt · 23
 0, 162 g de P t
6 , 022 · 10 àto m d e Pt
31. Les partícules són àtoms:

g 1 m ol  23 g
35, 45  23

5, 89 · 10
m ol 6 , 022  10 àto m à tom
32. Les partícules són àtoms:

23
13,32 g d 'u n m etall 6 , 022  10 àto m
22
 
200 ,6 g/m o l
3,999  10 àto m 1 m ol
Es pot tractar del mercuri, Hg.
33. a) Determinem la massa molar del triòxid de dinitrogen:

M (N 2 O 3 )  14 ,01 · 2  16,00 ·3  76,02 g/m ol
1 m o l d e N 2O 3
9 ,5 g d e N 2 O 3  
0 ,1 2 5 m o l d e N 2 O 3
7 6 , 0 2 g d e N 2O 3
b) El NA ens permet conèixer el nombre de partícules:

23
6 , 022  10 m olècules 22
0 ,125 m ol de N 2 O 3  
7, 526  10 m olècules de N 2 O 3
1 m ol de N 2 O 3 15
ES0000000052241 790594_U01_58345.indd 15 26/10/2016 14:48:27

I la fórmula del compost ens indica els àtoms d'oxigen que hi ha a cada molècula del compost:
22 3 àto m s d e O 23
7 , 526  10 m o lècu les d e N 2 O 3  
2, 26·10 àtom s de O
1 m o lècu la d e N 2 O 3
c) Primer calculem els mols de N a partir de la fórmula i després els grams:

2 m ol de N 14 , 01 g d e N
0 ,125 m o l d e N 2 O 3  · 
3, 5 g de N
1 m ol d e N2O 3 1 m ol de N
34. a) Calculem el nombre de mols tenint en compte que 1 mol de AsH3 conté el NA de molècules:
25 1 m o l d e A sH 3
0 ,8 · 10 m o lècu les d e A sH 3 · 23
 13, 28 m ol de A sH 3
6 , 022 · 10 m o lècu les d e A sH 3
b) Calculem la massa molar:

M(AsH3)  74,92 + 1,008 · 3  77,94 g/mol
I la massa de la mostra:
77 ,94 g d e A sH 3
13,28 m o l d e A sH 3 ·  1.035 g de A sH 3
1 m o l d e A sH 3
c) La fórmula del compost ens indica els àtoms de H que hi ha a cada molècula del compost:
25 3 àto m s d e H 25
0 ,8 ·10 m o lècu les d e A sH 3 ·  2, 4 · 10 à tom s de A sH 3
1 m o lècu la d e A sH 3
d) A partir dels mols d'arsenamina que conté es pot passar als grams d'arsènic:
74 ,92 g d e A s
13,28 m o l d e A sH 3 ·  995 g de A s
1 m o l d e A sH 3
35. En primer lloc calculem la massa molar del compost:

M(CO(NH2)2)  12,00  16,00  (14,01  1,008 · 2) · 2  60,05 g/mol
a) Amb NA calculem el nombre de mols i amb la massa molar podrem passar a grams:
24 1 m o l d e C O (N H 2 ) 2 60 , 05 g d e C O (N H 2 ) 2
5 · 10 m o lècu les d e C O (N H 2 ) 2 · 23
·  498, 6 g de C O (N H 2 ) 2
6 , 022 · 10 m o lècu les d e C O (N H 2 ) 2 1 m o l d e C O (N H 2 ) 2
b) La fórmula del compost ens indica la quantitat de O que hi ha a cada mol de compost:
24 1 m ol de O
5·10 m o lècu les d e C O (N H 2 ) 2 · 23
 8, 3 m ol de O
6 , 022 ·10 m o lècu les d e C O (N H 2 ) 2
c) De manera similar es pot calcular la massa de nitrogen:

24 2 m ol de N 14 , 01 g d e N
5·10 m o lècu les d e C O (N H 2 ) 2 · 23
·  232,6 g de N
6 , 022 ·10 m o lècu les d e C O (N H 2 ) 2 1 m ol de N
d) Per acabar, calculem el nombre d'àtoms d'hidrogen:

24 4 áto m o s d e H 25
5·10 m o lècu les d e C O (N H 2 ) 2 ·  2 · 10 à tom s de H
1 m o lècu la d e C O (N H 2 ) 2
36. Necessitem calcular la massa molar de cada gas:

M(O2)  16,00 · 2  32,00 g/mol
M(CO2)  12,00  16,00 · 2  44,00 g/mol
Calculem les molècules que hi ha de cada un dels gasos:
23
1 m ol de O 2 6 , 022 · 10 m olècules de O 2 23
50 g de O 2 · ·  9 , 4 · 10 m olècules de O 2
32, 00 g de O 2 1 m ol de O 2
16
ES0000000052241 790594_U01_58345.indd 16 26/10/2016 14:48:28

23
1 m ol de CO 2 6 , 022 · 10 m olècules de CO 2 23
50 g de CO 2 · ·  6 ,8 · 10 m olècules de C O 2
44 , 00 g de CO 2 1 m ol de CO 2
Comparant els resultats es veu que hi ha més molècules al recipient A del O2.
Cada molècula de O2 conté dos àtoms d'oxigen; i cada molècula de CO2 està formada per 2 àtoms d'oxigen i
1 carboni, 3 àtoms en total.
23 2 àto m s 24
9 , 4 ·10 m o lècu les d e O 2 ·  1,88 ·10 àto m s
1m o lècu les d e O 2
23 3 àto m s 24
6 ,8 ·10 m o lècu les d e CO 2 ·  2 , 05·10 àto m s
1m o lècu les d e CO 2
Comparant els resultats es veu que hi ha més àtoms al recipient B del CO2.
37. Calculem la massa molar de l'òxid d'alumini:

M(Al2O3)  26,98 · 2  16,00 · 3  102,0 g/mol
1 m ol de Al 1 m o l d e A l2 O 3 102 , 0 g d e A l2 O 3
500 g d e A l · · ·  944, 8 g de A l 2 O 3
26 ,98 g d e A l 2 m ol de Al 1 m o l d e A l2 O 3
38. En primer lloc, calculem la massa molar del compost:

M(Mg(OH)2)  24,31  (16,00  1,008) · 2  58,33 g/mol
Amb NA podem passar de nombre d'àtoms de Mg a nombre de mols de Mg. Amb la fórmula del compost passem
de mols de Mg a nombre de mols de Mg(OH)2 als quals equival. Per últim, amb la massa molar passem del
nombre de mols de Mg(OH)2 a grams de Mg(OH)2:
22 1 m ol de M g 1 m o l d e M g(O H ) 2 58 ,33 g d e M g(O H ) 2

5 · 10 àto m s d e M g · 23
· ·  4, 84 g de M g(O H ) 2
6 , 022 · 10 àto m s d e M g 1 m ol de M g 1 m o l d e M g(O H ) 2
La fórmula de les substàncies
39. En la fórmula empírica d'un compost, s'indiquen els símbols dels elements que la formen i en quina proporció es
combinen.
En la fórmula molecular d'un compost, s'indiquen els símbols dels elements que la formen i el nombre d'àtoms
de cada un que intervenen en una molècula del compost.
40.
1 g de C
▪ Carboni: · 100  11, 33 % de C
1 g  4 g  3, 8 3 g
4 g de O
▪ Oxigen: · 100  45, 30 % de O
1 g  4 g  3, 8 3 g
3, 8 3 g d e C
▪ Sodi: · 100  43, 37 % de Na
1 g  4 g  3, 8 3 g
17
ES0000000052241 790594_U01_58345.indd 17 26/10/2016 14:48:29

41.
Tetròxid de Diòxid de Alcohol
Compost Glucosa Propà Benzè
dinitrogen carboni etílic
Fórmula
N2O4 CO2 C2H6O C6H12O6 C3H8 C6H6
molecular
Fórmula
NO2 CO2 C2H6O CH2O C3H8 CH
empírica
42. En primer lloc, calculem la massa molar del compost:

M(C6H12O6)  12,00 · 6  1,008 · 12  16,00 · 6  180,1 g/mol
Quan comparem la massa de cada element amb la massa total del compost, i multipliquem per 100, tenim
(12 , 00 g d e C) · 6
▪ Carboni: · 100  39, 98 % de C
180 ,1 g d e C 6 H 12 O 6
(1, 008 g d e H) · 12
▪ Hidrogen: · 100  6, 72 % de H
180 ,1 g d e C 6 H 12 O 6
(16 , 00 g d e O) · 6
▪ Oxigen: · 100  53, 30 % d e O
180 ,1 g d e C 6 H 12 O 6
43. Per trobar la fórmula d’un compost passem el percentatge de cada element a mols.
Per tant, seria
44. Calculem la massa molar que correspongui sumant les masses que hi intervenen.
M(FeSO4 · 7H2O)  55,85  32,06  16,00 · 4  7 · (1,008 · 2  16,00)  278,0 g/mol
M(H2O)  1,008 · 2  16,00  18,02 g/mol
Quan comparem la massa relativa d'aigua amb la massa relativa total del compost, i multipliquem per 100, tenim
el percentatge d'aigua.
7 ·  18 , 02 g de H 2 O 
▪ Aigua: · 100  45, 36 % de H 2 O
278 , 0 g de FeSO 4 · 7H 2 O

18
ES0000000052241 790594_U01_58345.indd 18 26/10/2016 14:48:30

45. La fórmula del compost: KxCryOz

1 m ol de K
26,58 g d e K  
0 ,68 m o l d e K
39 ,10 g d e K
1 m o l d e Cr
35,35 g d e Cr  
0 ,68 m o l d e Cr
52 , 00 g d e Cr
1 m ol de O
38,07 g d e O  
2 ,38 m o l d e O
16 , 00 g d e O
Per tant: K0,68Cr0,68O2,38

Els subíndexs han de ser nombres enters senzills que mantinguin aquesta proporció. Per trobar-los, dividim pel
nombre més petit:
K 0 ,68 C r0 ,68 O 2 ,38  K 1 C r1 O 3 ,5
0 ,68 0 ,68 0 ,68
Com que els nombres als subíndexs han de ser enters, multipliquem per 2:
K2Cr2O7
46. Quan escalfem la sal hidratada, s'evapora l'aigua i queda sal anhidra:
2,00  1,19  0,81 g de H2O
i 1,19 g de nitrat de crom(III) anhidre, Cr(NO3)3
Fórmula de la sal hidratada que busquem: Cr(NO3)3· H2O
Determinem, en cada cas, la quantitat de substància en mol. Per fer-ho, necessitem la massa molar:
M(Cr(NO3)3)  52,00  (14,01  16,00 · 3) · 3  238,0 g/mol
M(H2O)  1,008 · 2  16,00  18,02 g/mol.
1 m o l d e C r(N O 3 ) 3 3
x 
1,19 g d e C r(N O 3 ) 3 · 5 · 10 m ol de C r(N O 3 ) 3
238 , 0 g d e C r(N O 3 ) 3
1 m o l d e H2O 3
y 
0 , 81 g d e H 2 O · 45 · 10 m ol de H 2 O
18 , 02 g d e H 2 O
La fórmula del compost és del tipus 5 · 10  3 Cr(NO 3 )3 · 45 · 10  3 H 2 O . Com que els coeficients han de ser nombres
enters, els dividim tots dos pel més petit:
3 3
5 · 10 45 · 10
3
Cr(N O 3 ) 3 · 3
H2 O  1Cr(N O 3 ) 3 · 9H 2 O
5 · 10 5 · 10
Fórmula de la sal hidratada: Cr(NO3)3·9H2O
Ampliació
47. Cal determina el percentatge en alumini de cada una de les dues substàncies.
Bauxita: M(Al2O3)  26,98 · 2  16,00 · 3  102,0 g/mol
(26 ,98 g d e A l) · 2
· 100  52 ,92 % d e A l
102 , 0 g d e A l2 O 3
Fluorita: M(AlF3)  26,98  19,00 · 3  93,98 g/mol

26 ,98 g d e A l
· 100  32 ,13 % d e A l
93,98 g d e A lF3
La substància més rendible és l'òxid d'alumini, Al2O3, contingut a la bauxita.

19
ES0000000052241 790594_U01_58345.indd 19 26/10/2016 14:48:30

48. La fórmula del compost: CaxCyOz.

 800 m g de Ca  0,8 g de Ca

2 g de m arbre  240 m g de C  0,24 g de C
 960 m g de O  0,96 g de O

Calculem els mols de cada substància que hi ha a la mostra:

1 m o l d e Ca
x 0,8 g d e Ca  0 , 02 m o l d e Ca
40,08 g d e Ca
1 m ol de C
y 0,24 g d e C  0 , 02 m o l d e C
12,00 g d e C
1 m ol de O
z 0,96 g d e O  0 , 06 m o l d e O
16 , 00 g d e O
Per tant: Ca0,02C0,02O0,06. Els subíndexs han de ser nombres enters senzills que mantinguin aquesta proporció.
Per trobar-los, dividim pel nombre més petit:
C a 0 ,02 C 0 ,02 O 0 ,02  Ca CO 3
0 ,02 0 ,02 0 ,06
49. La fórmula del compost: FexOy.

 223,2 m g d e Fe  0,2232 g d e Fe
319 ,2 m g d e l'ò xid 
 96 m g d e O  0,096 g d e O
Calculem els mols presents de cada un:

1 m o l d e Fe
x  0,2232 g d e Fe   0 , 004 m o l d e Fe
55,85 g d e Fe
1 m ol de O
y  0,096 g d e O   0 , 006 m o l d e O
16 , 00 g d e O
Per tant: Fe0,004O0,006. Els subíndexs han de ser nombres enters senzills que mantinguin aquesta proporció.
Per trobar-los, dividim pel nombre més petit:
Fe 0 ,0 0 4 O 0 ,0 0 6  Fe 1 O 1 ,5
0 ,0 0 4 0 ,0 0 4
Com que els nombres als subíndexs han de ser enters, multipliquem per 2. La fórmula és: Fe2O3
QUÍMICA A LA TEVA VIDA (pàgina 28)
INTERPRETA
1. L'aigua, tant subterrània com superficial. De l'aigua poden entrar a la cadena tròfica i arribar a l'organisme dels
éssers humans per l'alimentació. També directament quan bevem l'aigua.
L'aire en certes partícules de suspensió. Directament quan respirem l'aire que conté aquestes partícules en
suspensió. O indirectament a través de la cadena tròfica alimentant-nos d'éssers vius que hagin habitat les àrees
amb aquests aerosols.
2. Controls de toxicitat de l'aigua potable. Centres de producció i distribució d'aliments (llotges, escorxadors…).
REFLEXIONA
3. Són naturals, ja que formen part de la naturalesa. Una altra cosa és si en els processos on intervé l'home com
l'extracció o el transport dels minerals, que contenen aquests metalls, no es va amb compte per evitar-ne la
difusió.
20
ES0000000052241 790594_U01_58345.indd 20 26/10/2016 14:48:31

UTILITZA LES TIC
4. Les diferents empreses de subministrament d'aigua ofereixen a la xarxa aquest tipus d'informació. El Ministeri
de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat ofereix un portal que facilita aquesta tasca des de qualsevol lloc de l'Estat
espanyol, el SINAC (Servei d'Informació Nacional d'Aigües de Consum). Es troba a la URL
http://sinac.msc.es/sinacv2/. Des d'aquí es pot iniciar la tasca de recerca.
5. Es pot iniciar la recerca introduint a qualsevol cercador «Metalls pesants i salut humana».
OPINA
6. Controls sobre les formes d'emmagatzemar, de transportar i processar les substàncies potencialment perilloses.
21
ES0000000052241 790594_U01_58345.indd 21 26/10/2016 14:48:32

ES0000000052241 790594_U01_58345.indd 22 26/10/2016 14:48:32
2
Els estats
de la matèria
ES0000000052241 790594_U02_58346.indd 23 26/10/2016 14:48:22

Química 1r Batxillerat. SOLUCIONARI
Els estats de la matèria 2

▪ A la fotografia, apareix un pot de reactiu químic (àcid clorhídric) amb la seva etiqueta corresponent, dos
matrassos aforats (un de 1.000 mL i un altre de 250 mL), una pipeta graduada i dos comptagotes.
▪ Com ja es va veure en cursos anteriors, hem de tenir en compte certes normes de seguretat en el treball
al laboratori:
1. Observa on són les sortides i els equips d’emergència del laboratori. Aprèn a utilitzar els rentaülls.
2. Utilitza guants i ulleres de seguretat quan siguin necessaris.
3. Fes només els experiments que t’indiqui el teu professor o professora; no intentis fer proves pel teu compte.
4. Tingues damunt la taula només el material necessari. Deixa els llibres i la roba que no hagis d’utilitzar en el
lloc apropiat, de manera que no molesti el pas de ningú.
5. No et moguis més del necessari. No corris ni juguis.
6. No mengis, ni beguis, ni masteguis xiclet.
7. Renta’t bé les mans quan surtis del laboratori.
8. Els productes del laboratori no s’han de tocar, olorar ni tastar.
9. No utilitzis cap producte desconegut. Si algun flascó no té etiqueta, no el facis servir i avisa el professor.
Quan deixis els flascons a l’armari, fes que la seva etiqueta quedi visible.
10. No pipetegis els líquids amb la boca; utilitza les pipetes amb dispositiu per pipetejar.
11. No utilitzis material de vidre trencat; si se’t trenca alguna cosa, avisa el professor.
12. Utilitza els aparells elèctrics amb seguretat i mai amb les mans mullades.
13. Si has d’escalfar un tub d’assaig, subjecta’l amb unes pinces. Fes que es mantingui inclinat de manera que
la seva boca no apunti cap a tu, ni a cap company.
14. Utilitza material net per agafar un producte d’un flascó, a fi d’evitar contaminar tot el recipient.
15. Si necessites agafar un producte d’un flascó, tanca’l immediatament després.
16. Si necessites llençar alguna cosa, pregunta al professor com ho pots fer per no contaminar.
17. En acabar la pràctica, deixa el material net i endreçat, i els productes al seu lloc.
1. a) y – y0  m   x – x0   0, 6   x – 2 
y –3   2x  3y  5 
0
No és una funció de proporcionalitat directa, ja que l’ordenada en l’origen no és nul·la.
24
2 Els estats de la matèria 25
ES0000000052241 790594_U02_58346.indd 24 26/10/2016 14:48:23

b) y  mxn  y  2
És una funció constant.
2. y x 2
És una funció de proporcionalitat inversa.
3.
Sòlid Líquid Gas
La seva forma i volum són variables X
És incompressible X X
El seu volum no varia X X
Es pot expandir X
Té una forma constant X
Te una forma variable X X
Es pot comprimir fàcilment X
25
ES0000000052241 790594_U02_58346.indd 25 26/10/2016 14:48:24

4. a) Els gasos i els líquids es poden barrejar fàcilment, però els sòlids no.
Les partícules dels gasos i les partícules dels líquids tenen una mobilitat considerable a causa del fet que en més
o menys grau es troben separades entre elles i això facilita que es puguin barrejar fàcilment.
En canvi, les partícules dels sòlids tenen un moviment molt limitat a causa del fet que les partícules estan molt
properes i això dificulta que es puguin barrejar.
b) Si sotmetem un gas a una pressió elevada el podem arribar a convertir en un líquid.
En sotmetre un gas a altes pressions el que provoquem és que s’aproximin les partícules limitant-ne el moviment
i el podem arribar a comprimir fins a convertir-lo a estat líquid.
c) Un fluid és una substància que sempre té la mateixa forma.
Aquesta afirmació és falsa, les partícules del fluid es mouen amb prou llibertat per poder adaptar-se a la forma
del recipient que les conté.
5. Els gasos es comprimeixen fàcilment perquè les partícules que els componen estan molt separades comparades
amb la seva mida i les interaccions entre elles són molt dèbils.
6. Els encenedors contenen el butà en estat líquid perquè aquest està sotmès a una pressió superior a
l’atmosfèrica.
7. El perfum conté partícules volàtils (estat gasós) i quan obrim el recipient aquestes tenen tendència a expandir-se
(característica pròpia de l’estat gasós) i les detectem a certa distància.
8. A temperatura constant, p · V = constant.

● La gràfica a) indica que p és directament proporcional a 1/V. Representa correctament la llei.
● La gràfica b) indica que p i V són inversament proporcionals. Representa correctament la llei.
● La gràfica c) indica que el producte de p · V és constant a qualsevol pressió. També és coherent amb la llei.
Les tres gràfiques representen de manera coherent la variació de la pressió d’un gas en modificar el volum del
recipient, i mantenen constant la temperatura.
9. D’acord amb la llei de Boyle-Mariotte, a temperatura constant:

p1  V1 350 m m d e H g  1, 25 L
p1  V1  p 2  V2  p2    1 . 750 m m de H g
V2 0 , 250 L
10. D’acord amb la llei de Gay-Lussac, a volum constant:

p1 p2 p1 T1 (20  273) K 293 K p2 313 K
        1 , 07
T1 T2 p2 T2 (40  273) K 313 K p1 293 K
Augmenta la pressió un 7 %: p2  1,07 p1

p1
p1 p2 p1 T1
   2  T2 
T1 T2 T1 T2 2
Per tant, es redueix a la meitat la temperatura absoluta.
26
ES0000000052241 790594_U02_58346.indd 26 26/10/2016 14:48:24

La temperatura Celsius no canvia en la mateixa proporció, ja que aquestes expressions són vàlides per a la
temperatura absoluta.
12. D’acord amb la llei de Charles, quan la pressió es manté constant, el volum és directament proporcional a la
temperatura absoluta d’un gas:
V
 co n sta n t
T
● La gràfica a) representa dues magnituds directament proporcionals. En un eix es representa V; i en un altre,

T absoluta.
● La gràfica b) representa dues magnituds inversament proporcionals. En un eix es representa V; i en un altre,

1/T absoluta (o T i 1/V).
● La gràfica c) representa dues magnituds independents, per més que en canviï una, l’altra roman constant. A l’eix
d’abscisses es representa la temperatura centígrada, i en el d’ordenades, el volum. El volum tendeix a 0 quan la
temperatura tendeix a 273 C.
13. D’acord amb la llei de Charles, quan la pressió d’un gas ideal es manté constant, el volum és directament
proporcional a la seva temperatura absoluta.
V1 V2 V1  T2 500 m L  (  10  273) K
  V2    465 m L
T1 T2 T1 (10  273) K
14.
Estat 1 Estat 2
p1, V1, T1 p2, V2, T2
V = cte.
V  constant T T= 
cte.
constant.
V1 = Va Estat A
V1  VA Ta = T2
TA  T2
pA, VA, TA
● Transformació 1, a V = constant. Es compleix la llei de Gay-Lussac:

p1 pA p1  TA
  pA 
T1 TA T1
● Transformació 2, a T  constant. Es compleix la llei de Boyle-Mariotte:

p A  VA  p 2  V2
Tenint en compte que TA = T2 i V1 = VA, aquestes expressions es transformen:

p1 pA
 ; p A  V1  p 2  V2
T1 T2
27
ES0000000052241 790594_U02_58346.indd 27 26/10/2016 14:48:25

Aïllem pA en totes dues expressions i les igualem::

p 1  T2 p 2  V2 p1  T2 p 2  V2
pA  ; pA   
T1 V1 T1 V1
Reordenem l’expressió posant tot el que es refereix a l’estat 1 en un membre i el que es refereix a l’estat 2 en
l’altre, i obtenim l’equació general dels gasos ideals:
p1  V1 p 2  V2

T1 T2
15. Perquè això passi, també ha de romandre constant la temperatura, de manera que el gas no experimentaria
transformació.
16. Tenint en compte l’equació general dels gasos ideals:

p1  V1 p 2  V2 p 1  V1  T2 2 atm  15 L  (100  273) K
  V2
   11, 55 L
T1 T2 T1  p 2 3 atm  (50  273) K

p1  V1 p 2  V2 p1  V1  T2 2 atm  3 L  (800  273) K
  p2
   7, 32 atm
T1 T2 T1  V2 (20  273) K  3 L
Com que: p2  7,32 atm  10 atm, la bombona no explota.

p 1  V1 p 2  V2 p 1  V1  T1
  T1

T1 T2 p 2  V2
 1 a tm 
 2.500 m m d e H g    10 L  (  10  273) K
 760 m m d e H g 
 
T1   
494 , 26 K 221, 36  C
2 , 5 a tm  7 L

p1  V1 p 2  V2 p 1  V1 2 p 1  2 V1 2 p1  2 V1  T1
    T2
  4 T1
T1 T2 T1 T2 p1  V1
La temperatura del gas es quadruplica. Per tant, tindrà un valor de:

T2 4  (35  273) K 1.232 K 959  C

p1  V1 p 2  V2 p1  V1 p 2  2 V1 p1  V1  2 T1
    p2
  p1
T1 T2 T1 2 T1 T1  2 V1
La pressió del gas no varia.
21. Tenint en compte l’equació d’estat dels gasos ideals:

p V 2 atm  10 L
p V  n R T  n    0, 71 m ol de C O 2
R T atm  L
0 , 082  (70  273) K
m ol  K
28
ES0000000052241 790594_U02_58346.indd 28 26/10/2016 14:48:26

Química 1r Batxillerat.
Química SOLUCIONARI
1r Batxillerat. Solucionari
Trobem el nombre de molècules de CO2:

23
6 , 022  10 m o lè cu le s d e C O 2 23
0 , 71 m o l d e C O 2   4, 28  10 m o lècu les d e C O 2
1 m ol de CO2
Calculem el nombre d’àtoms d’oxigen partint del resultat anterior:
23 2 àtom s d 'O 23
4 , 28  10 m olècu les d e CO 2   8, 56  10 àtom s de O
1 m olècu la d e CO 2
El nombre de mols d’oxigen serà:

2 m ol d e O
0 , 71 m ol d e CO 2   1, 42 m ol de O
1 m ol d e CO 2

p V  n R T
A igual volum i temperatura, hi haurà més pressió on hi hagi més quantitat de substància:
M (H
 2
) 1, 008 
 2 2 , 016 g/m o l
1 m o l d e H2
10 g d e H 2   4 , 96 m o l d e H 2
2 , 016 g d e H 2
M (Cl
 2
) 35, 45
 2 70 , 90 g/m o l
1 m o l d e Cl2
10 g d e Cl2   0 , 14 m o l d e Cl2
70 , 9 g d e Cl2
Per tant, la pressió és més elevada en el recipient que conté gas hidrogen (el primer).
23. Passem les unitats de pressió a atmosferes:

1 a tm
p  1.500 m m d e H g   1, 9737 a tm
760 m m d e H g
A partir de l’equació d’estat dels gasos ideals, calculem la quantitat de substància expressada en mols:
p V 1, 9737 atm  10 L
p V  n R T  n    0 , 7017 m o l d e CO 2
R T atm  L
0 , 082  (70  273) K
m ol  K
Expressem en grams la quantitat de substància anterior:

M (CO
 2
) 12 , 00  16 , 00
2 44 , 00 g/m ol
44 , 00 g d e CO 2
0 , 7017 m ol d e CO 2   30 , 88 g d e CO 2  30, 9 g de CO 2
1 m ol d e CO 2

atm  L
3 m ol  0 , 082  (50  273) K
n R T m ol  K
p V  n R T  p    5, 3 atm
V 15 L
25. Per conèixer la massa, necessitem saber la quantitat de substància en mol i relacionar-la amb els grams.
Apliquem l’equació d’estat dels gasos ideals i aïllem la quantitat de substància:
p V
p V  n  R T  n 
R T
29
ES0000000052241 790594_U02_58346.indd 29 26/10/2016 14:48:27

Com que estem treballant en condicions estàndard:
5 5 1 a tm
p 
10 Pa 10 Pa   0 , 98692 a tm
1, 01325 P a
T  0  C  273 K
Substituïm les dades en l’expressió de la quantitat de substància:
p V 0 , 98692 atm  15 L
n   0 , 6613 m o l d e H e
R T atm  L
0 , 082  273 K
m ol  K
Expressem en grams els mols anteriors:

M (H e )  4 , 003 g/m o l
4 , 003 g d e H e
0 , 6613 m o l d e H e   2, 647 g de H e
1 m ol de He
Si el gas fos clor, també tindríem 0,6613 mol. Expressem en grams:

M (C l2
) 35, 5  
2 70 , 9 g/m o l
70 , 9 g d e C l2
0 , 6613 m o l d e H e   46, 89 g d e C l 2
1 m ol de He
26. Apliquem l’equació d’estat dels gasos reals:
2
 an 
p 2
  V  n  b   n  R  T
 V 
Aïllem la pressió:
2
n R T an
p 
V  n b V
2
Substituïm per a cada gas:
2
atm  L atm  L 2
0,1 m ol  0, 082  300 K 0, 2452 2
  0,1 m ol 
pH2  K  m ol  m ol  2 , 6 4 6 a tm
2

1 L  0 , 1 m o l  0 , 0 2 6 5
L  1 L 
 
 m ol 
2
atm  L atm  L 2
0,1 m ol  0, 082  300 K 4, 225 2
  0,1 m ol 
p N H K  m ol  m ol  2, 4 2 7 atm
2
 L  1 L 
3
 1 L  0,1 m ol  0, 0371 
 m ol 
Per tant:
pH2 2 , 646 atm
  1, 015
pN H3 2 , 427 atm
30
ES0000000052241 790594_U02_58346.indd 30 26/10/2016 14:48:28

27. Si tenim en compte l’equació d’estat dels gasos ideals:
PV = nRT
Amb el mateix volum i la mateixa temperatura, la pressió serà més gran on sigui més gran el nombre de mols.
La pressió és més gran en el recipient d’hidrogen.
30. Calculem la massa molar del metà:

M (CH
 4
) 12, 00  1, 008 
 4 16, 032 g /m o l
A partir de l’expressió següent, podem calcular la densitat d’un gas:

g
3 a t m  16 , 032
pM m ol g
d   1, 89
R T atm  L L
0 , 082  (40  2 73) K
m ol  K
31. Calculem la massa molar del metà:

M (CH
 4
) 12, 00  1, 008 
 4 16, 032 g /m o l
31
ES0000000052241 790594_U02_58346.indd 31 26/10/2016 14:48:28

5 5 1 a tm
p 
10 Pa 10 Pa   0 , 98692 a tm
5
1, 01325  1 0 Pa
T  0  C  273 K
A partir de l’expressió següent, podem calcular la densitat d’un gas:

g
0 , 98692 atm  16 , 032
pM m ol g
d   0, 71
R T atm  L L
0 , 082 ·273 K
m ol  K
32. Coneguda la densitat d’un gas en determinades condicions, podem calcular la seva massa molar i així identificar
de quin gas es tracta:
g at m  L
6, 7  0 , 082  (50  2 73) K
pM d R T L m ol  K g
d
  M
   80, 66
R T p 2 , 2 atm m ol
Comparem amb les masses molars dels gasos:

M (SO 2 )  3 2, 0 6  1 6 , 0 0  2 6 4 , 0 6 g/m o l
M (C O
 2
) 1 2, 0 0  1 6 , 0 0 
2 4 4 , 0 0 g/m o l
M (SO 3 )  3 2, 0 6  1 6 , 0 0  3 8 0 , 0 6 g/m o l
El gas del problema és el SO3
33. L’expressió de la densitat ens permet calcular la massa molar:
g atm  L
2 , 85  0 , 082  298 K
pM d R T L K  m ol
d
  M
   46 , 43 g/m ol
R T p 1, 5 atm
La composició centesimal determina la proporció en massa de cada element. Així, en 100 g del compost:
 52 , 12 g d e C

100 g d el com p ost  13,3 g d e H
 34,75 g d e O

Determinem la quantitat, en mol, de cada element que correspon a aquesta massa fent servir la massa atòmica:
1 m ol de C
52 , 12 g d e C   4 , 343 m o l d e C
12 , 00 g d e C
1 m ol de H
13,3 g d e H   13, 194 m o l d e H
1,008 g d e H
1 m ol de O
34,75 g d e O   2 , 172 m o l d e O
16 , 00 g d e O
La fórmula del compost serà del tipus: C x H y O z . Per tant, la fórmula del compost és: C 4,343 H13,194 O 2,172
Els subíndexs han de ser nombres enters senzills que mantinguin aquesta proporció; per trobar-los, dividim
pel nombre més petit:
C 4,343
H 13,194 O 2,172
 C 2H6 O
2,172 2,172 2,172
Comprovem si és la fórmula molecular del compost. Per a això, en calculem la massa molar:
M (C 2H
6
O) (12, 00  2  1,008  6  16,00) g/m
 ol 46,048 g/m o l
32
ES0000000052241 790594_U02_58346.indd 32 26/10/2016 14:48:29

La fórmula molar, en aquest cas, coincideix amb la fórmula empírica, ja que la massaQuímica
molar1rcoincideix
Batxillerat. amb el
Solucionari
valor obtingut de les dades de la densitat.
34. Comparem les dues densitats tenint en compte que la pressió no varia:
pM 
d1  
R  T1  d2  2 d1
p  M p  M 1 2 T1 (25  273) K
      2    T2    149 K   124  C
pM  R  T2 R  T1 T2 T1 2 2
d2 
R  T2 
35. D’acord amb la

llei de Dalton: p T pH2  p C O 2  pN 2 

(1  1  1 ) atm 3 a tm
36. Calculem la pressió que exerceix l’hidrogen en les noves condicions amb la llei general dels gasos:
p1  V1 p 2  V2 p1  V1  T2 1 atm  1 L  T
  p2
   0 , 25 atm
T1 T2 T1  V2 T 4 L
Calculem la pressió que exerceix el diòxid de carboni en les noves condicions amb la llei general dels gasos:
p1  V1 p 2  V2 p1  V1  T2 1 atm  3 L  T
  p2
   0 , 75 atm
T1 T2 T1  V2 T 4 L
D’acord amb la llei de Dalton, la pressió de la mescla de

 gasos: pT p H 2  p C O2  0 , 25 atm
 0,75 atm 1 atm
37. D’acord amb la llei de Dalton de les pressions parcials:

M (H 2 ) 
2  1, 008 
2 , 016 g/m o l
20 g
nH2 2 , 016 g/m o l
p H p T   H pT   1.200 m m d e H g   1.017, 06 m m de H g
2 2
nH2  nN2 20 g 50 g

2 , 016 g/m o l 28 , 02 g/m o l
M (N 2 ) 
2  14 , 01 
28 , 02 g/m o l
50 g
nN2 28 , 02 g/m o l
p N p T   H pT   1.200 m m d e H g   182, 94 m m de H g
2 2
nH2  nN2 20 g 50 g

2 , 016 g/m o l 28 , 02 g/m o l
38. a) D’acord amb la llei de Dalton de les pressions parcials, per a cada component:
p
1
p T   H2
Per calcular les fraccions molars, hem de conèixer la quantitat de cada component. El calculem dividint la
massa en grams de cada un entre la seva massa molar:
M
 (H 2 ) 1
, 008 2, 0 1 6 g/m ol
5g
nH 2 2, 0 1 6 g/m ol
p H p T   H pT   800 m m de Hg   746, 3 m m de Hg
2 2
nH 2  nN 2 5g 5g

2, 0 1 6 g/m ol 2 8 , 0 2 g/m ol
M (N
 2
) 14 , 01
 2 2 8 , 0 2 g/m ol
5g
nN 2 2 8 , 0 2 g/m ol
p N p T   H pT   800 m m de Hg   53, 7 m m de Hg
2 2
nH 2  nN 2 5g 5g

2, 0 1 6 g/m ol 2 8 , 0 2 g/m ol
33
ES0000000052241 790594_U02_58346.indd 33 26/10/2016 14:48:30

b) Composició de la mescla com a percentatge en massa: 50 % de cada un, ja que tenim la mateixa massa:
% en massa (H2)  50 %
% en massa (N2)  50 %
Composició de la mescla com a percentatge en volum: coincideix amb el percentatge en nombre de
partícules:
5g
nH2 2 , 016 g/m o l

% en volum (H 2 )   100   100 93, 29 %
n H2  n N 2 5g 5g

2 , 016 g/m o l 28 , 02 g/m o l
5g
nN2 28 , 02 g/m o l

% en volu m (N 2 )   100   100 6 , 71 %
nH2  nN 2 5g 5g

2 , 016 g/m o l 28 , 02 g/m o l
Lleis dels gasos. Equació general dels gasos ideals
39. D’acord amb la teoria cinètica, la matèria està formada per partícules.
• En estat sòlid, les partícules estan unides per forces bastant fortes, que les obliguen a romandre en
posicions relativament fixes. Només tenen un petit moviment de vibració entorn d’una posició d’equilibri.
Aquest moviment és més gran com més alta és la temperatura del cos.
• En estat gasós, les forces entre les partícules són gairebé inexistents. Per això es mouen en total llibertat
per tot el recipient que ocupen.
• En estat líquid, les forces que mantenen unides les partícules són mitjanes, fet que permet que tinguin
una certa mobilitat i puguin lliscar unes sobre les altres.
40. a) A la pressió d’1 atmosfera, l’aigua té un punt d’ebullició de 100 oC.
b) Totes les substàncies pures tenen un punt de fusió característic.
c) No sempre es compleix que com més alt és el punt de fusió d’una substància, més alt és també el seu
punt d’ebullició.
41. a) Certa. A 25 oC l’oxigen és un gas, i l’aigua, un líquid.
b) Falsa. A totes dues temperatures, l’oxigen és un gas ideal i entre les seves molècules no hi ha
forces d’interacció.
c) Certa. Per això l’aigua s’evapora més a 75 oC que a 25 oC.
d) Falsa. La vibració de les molècules d’aigua és més gran com més gran és la seva temperatura.
e) Certa. L’aigua és una substància anòmala i a 3 oC té una densitat més gran que a –3 oC. Això es deu al fet
que les molècules d’aigua estan més a prop de 3 oC que de –3 oC.
f) Falsa. Quant més alta és la temperatura d’un gas, més gran és l’energia cinètica de les seves molècules
i més gran és la velocitat amb què es mouen.
34
ES0000000052241 790594_U02_58346.indd 34 26/10/2016 14:48:31


p1  V1 p1  V1 1
p1  V1  p 2  V2  V2    V1
p1 4 p1 4
El volum s’ha de reduir a la quarta part.

p1  V1  p 2  V2
Passem les unitats de la pressió en l’estat 1 a atmosferes:
1 atm
p1  600 m m de H g   0 , 7895 atm
760 m m de H g
Aïllem el volum en l’estat final de la llei de Boyle-Mariotte:
p1  V1 0 , 7895 atm  1, 2 L
V2   0
, 758 L 758 m L
p2 1, 25 atm

p1  V1 1, 25 atm  0 , 750 L
p1  V1  p 2  V2  p2    0 , 34091 atm
V2 0 , 750 L  2 L
Expressem aquesta pressió en mm de Hg:
760 m m de H g
p 2  0 , 34091 atm   259 m m de H g
1 atm

p1 p2 p 2  T1 600 m m de H g  T1
  T2    2 T1
T1 T2 p1 300 m m de H g
Per tant, la seva temperatura absoluta es duplica.

p1  V1  p 2  V2
Perquè el V2 augmenti, p2 s’ha de reduir en la mateixa pressió, ja que p i V són inversament proporcionals.
47. D’acord amb la llei de Charles, quan la pressió d’un gas ideal es manté constant, el volum és directament
proporcional a la seva temperatura absoluta:
V1 V2

T1 T2
Així, perquè es redueixi el V2 sense variar la pressió, cal disminuir la temperatura T2 del gas.
48. Segons la llei de Charles:

V1 V2 V2  T1 275 m L  (50  273) K
  T2    394 , 7 K
T1 T2 V1 225 m L
Llavors, l’increment de temperatura del pistó ha de ser de:
 T  T2  T1  394, 7 K  (50  273) K  71, 7 K

35
ES0000000052241 790594_U02_58346.indd 35 26/10/2016 14:48:31

49. a) Certa. D’acord amb la llei de Boyle-Mariotte, a temperatura constant:
3
p1  V1 p1  300 cm
p1  V1  p 2  V2  p2    3 p1
V2 100 cm
3
b) Falsa. Segons la llei de Charles, a pressió constant:
V1 V2 V1  T2 V1  (10  273) K 1
  V2    V1
T1 T2 T1 (20  273) K 2
El seu volum es redueix la meitat.
c) Falsa. Segons la llei de Charles, a pressió constant:
3
V1 V2 V2  T1 100 cm  T1 1
  T2    T1
T1 T2 V1 300 cm
3
3
La seva temperatura es redueix a la tercera part.
50. El gràfic ens permet llegir el valor de p i V de cada estat. A més, coneixem la temperatura a A.
L’equació general dels gasos ideals permet obtenir la temperatura a B i C comparant estats:
p A  VA pD  VD

TA TD
Aïllem, substituïm i operem:
pD  VD 2 atm  1, 5 L
TD
  TA
   27  273  K 900 K 627  C
p A  VA 2 atm  0 , 5 L
De nou:
pD  VD p C  VC

TD TC
Aïllem, substituïm i operem:
p C  VC 1 atm  1, 5 L
TC
  TD
  900 K  450 K  177  C
pD  VD 2 atm  1, 5 L
51. Passem les unitats de la pressió en l’estat 1 a atmosferes:

1 atm
p1  1.500 m m de H g   1, 97368 atm
760 m m de H g
Tenint en compte l’equació general dels gasos ideals:
p1  V1 p 2  V2 p1  V1  T2 1, 97368 atm  500 m L  (40  273) K

  V2
   972, 24 m L
T1 T2 p 2  T1 0 , 9 atm  (80  273) K

p1  V1 p 2  V2 p1  V1  T2 4 atm  2 L  (100  273) K
  p2
   12, 32 atm
T1 T2 V2  T1 0 , 750 L  (50  273) K
36
ES0000000052241 790594_U02_58346.indd 36 26/10/2016 14:48:32

ACTIVITATS FINALS (pàgines 61)
Equació d’estat dels gasos ideals
53. a) Per conèixer la massa necessitem saber la quantitat de substància en mol i relacionar-lo amb els grams.
Apliquem l’equació d’estat dels gasos ideals i aïllem la quantitat de substància:
p V
p V  n  R T  n 
R T
Les condicions de pressió i temperatura són:

1 atm
p  1.140 m m de H g   1, 5 atm
760 m m de H g
T 117  C (117  273) K 390 K
Substituïm les dades en l’expressió de la quantitat de substància:

p V 1, 5 atm  8 L
n   0 , 375 m o l d e CH 4
R T atm  L
0 , 082  390 K
m ol  K
Expressem en grams la quantitat de substància anterior:

M (CH
4
) 12, 00  1, 008 
4 16 , 032 g/m ol
16 , 032 g d e CO 2
0 , 375 m ol d e CH 4   6 , 016 g d e CO 2  6 g de CH 4
1 m ol d e CH 4
b) Trobem el nombre de molècules de CH4:

23
6 , 022  10 m o lè cu le s d e C H 4 23
0 , 375 m o l d e C H 4   2, 26  10 m olècu les de C H 4
1 m ol de CH4
c) Calculem el nombre d’àtoms d’hidrogen partint del resultat anterior:

23 4 àtom s d e H 23
2 , 26  10 m olècu les d e CH 4   9, 04  10 àtom s de H
1 m olècu la d e CH 4
d) El nombre de mols de carboni serà:

1 m ol d e C
0 , 375 m ol d e CH 4   0, 375 m ol de C
1 m ol d e CH 4
54. Expressem la pressió en atmosferes:

1 a tm
p  650 m m d e H g   0 , 855 a tm
760 m m d e H g
Trobem la quantitat de substància:

M (N
 2
) 14 , 01
 2 28 , 02 g/m o l
m 7 g
n   0 , 2499 m o l
M g
28 , 02
m ol
A partir de l’equació d’estat dels gasos ideals, aïllem la temperatura i la calculem:
p V 0 , 855 a tm  8 L
p V  n R T  T    
334 K 61  C
nR a tm  L
0 , 2499 m o l  0 , 082
m ol  K
37
ES0000000052241 790594_U02_58346.indd 37 26/10/2016 14:48:33

55. Trobem la massa molar del butà i calculem la quantitat de substància:
M (C 4 H
10
) 12 , 00  4  1, 008 
10 58 , 08 g/m o l
3
m 12 , 5  10 g
n   215, 22 m o l
M g
58 , 08
m ol
A partir de l’equació d’estat dels gasos ideals, aïllem la pressió i la calculem:
a tm  L
215, 22 m o l  0 , 082 (20  73) K
p V  n R T  p    198, 9 a tm
V 26 L
56. Apliquem l’equació d’estat dels gasos ideals i aïllem la quantitat de substància:
p V 1 atm  26 L
p V  n R T  n    1, 0822 m o l d e C 4 H 10
R T atm  L
0 , 082  (20  273) K
m ol  K
Expressem en grams els mols anteriors:

M (C 4H
10
) 12, 00  4  1, 008 
10 58, 08 g /m o l
58 , 08 g d e C 4 H 10
1, 0822 m ol d e C 4 H 10   62, 85 g de C 4 H 10
1 m ol d e C 4 H 10
57. D’acord amb l’equació dels gasos ideals, si V i T són iguals, exercirà més pressió el gas que tingui més quantitat
de substància:
p V  n R T
Trobem la quantitat de substància de cada gas:

M (H e)  4 , 003 g/m o l
1 m ol de He
5 g de He   1,25 m o l d e H e
4 , 003 g d e H e
M (CO
 2
) 12 , 00  16 , 00
2 44 , 00 g/m o l
1 m o l d e CO 2
5 g d e CO 2   0,11 m o l d e CO 2
44 , 00 g d e CO 2
Per tant, la pressió serà més elevada al recipient d’heli.
58. Calculem la quantitat de substància:
M (H e)  4 , 003 g/m o l
m 5 g
n   1, 249 m o l
M g
4 , 003
m ol
Apliquem l’equació d’estat dels gasos ideals i aïllem el volum:
atm  L
1, 249 m o l  0 , 082  (20  273) K
p V  n R T  V    20 L
p 1, 5 atm
38
ES0000000052241 790594_U02_58346.indd 38 26/10/2016 14:48:34

Densitat d’un gas
59. Calculem la massa molar del monòxid de carboni i de l’amoníac:

M (CO )  12, 00  16, 00  28, 00 g/m ol
M (N H 3 )  14 , 01  1, 008  3 17, 034 g/m o l
5 5 1 a tm
p 10
 P a 10 P a   0 , 98692 a tm
5
1, 01325·10 P a
T  0  C  273 K
L’expressió de la densitat ens permet calcular la massa molar:
g atm  L
1, 25  0 , 082  273 K
pM d R T L K  m ol g g
d
  M
   28 , 35  28 , 00  M (CO )
R T p 0 , 98692 atm m ol m ol
Per tant, el gas és monòxid de carboni, CO.
60. La densitat del gas en condicions estàndard ens permet conèixer la seva massa molar.
g atm  L
1, 42  0 , 082  273 K
pM d R T L K  m ol g
d
  M
   32 , 21
R T p 0 , 98692 atm m ol
A partir de la massa molar, podem conèixer la densitat del gas en les noves condicions:
g
3, 5 atm  32 , 21
pM m ol g
d   4 , 74
R T atm  L L
0 , 082  (17  273) K
K  m ol
Finalment, tenint en compte la densitat calculada, determinem la massa corresponent a 750 mL:
m g
d   m  d  V  4 , 74  0 , 750 L  3, 56 g
V L
61. Calculem la massa molar del monòxid de dinitrogen:

M (N
2
O) 14 , 01  2  16,
00 44 , 02 g /m o l
5 5 1 a tm
p 
10 Pa 10 Pa   0 , 98692 a tm
5
1, 01325  1 0 Pa
T  0  C  273 K
A partir de l’expressió següent, podem calcular la densitat del gas:

g
0 , 9869 2 at m  44 , 02
pM m ol g
d   1, 94
R T atm  L L
0 , 082  273 K
m ol  K
Trobem la temperatura a la qual la densitat serà de 2,15 g/L per a la pressió donada:
1 a tm
p  1.000 m m d e H g   1, 3158 a tm
760 m m d e H g
39
ES0000000052241 790594_U02_58346.indd 39 26/10/2016 14:48:35

g
1, 3158 at m  44 , 02
pM pM m ol
d  T   
328 ,5 K 55, 5  C
R T d R g at m  L
2 , 15  0 , 082
L m ol  K
ACTIVITATS FINALS (pàgines 62)
Mescla de gasos. Llei de Dalton de les pressions parcials
62. El percentatge en volum de la mescla coincideix amb el percentatge del nombre de partícules:
nH
% VH 2 
 H 2  100  2  100 
50 %   H2 
0 , 50
nH 2  nN 2
D’acord amb la llei de Dalton de les pressions parcials:

nH2
pH2  p T   H2  pT   800 m m d e H g  0 , 50  400 m m d e H g
nH2  nN 2
Anàlogament:
% VN 2  50 %   N2  0 , 50  pN2  pH2  400 m m de H g
63. D’acord amb la llei de Dalton de les pressions parcials:

M (O
2
) 16 , 00
2 32 , 00 g/m o l
M (H
 2
) 1, 008 
 2 2 , 016 g/m o l
pO2 500 m m d e H g 500 m m d e H g
p O p T   O2  p
T
   11.000 m m de H g
2
 O2 nO2 3, 2 g
n O 2  nH2 32 , 00 g/m o l
3, 2 g 4,2 g

32 , 00 g/m o l 2 , 016 g/m o l
Ampliació
64.
M (H
 2
) 1, 008
2 2, 0 1 6 g/m ol
M (N
 2
) 14, 01
2 2 8 , 0 2 g/m ol
Com que el percentatge en massa de la mescla és del 50 %:

m H2
% m H2
 
 100 50 %
m H2  m N2
m N2
% m N2  1 0 0 1 0 0 %  % m H 2  50 %
m H2  m N2
m H2 m N2
  m H2 m N2 m
m H2  m N2 m H2  m N2
D’acord amb la llei de Dalton de les pressions parcials:

m
nH 2 2, 0 1 6 g/m ol
pH2  p T   H2  pT   pT   746, 30 m m de Hg
nH 2  nN 2 m m

2, 0 1 6 g/m ol 2 8 , 0 2 g/m ol
40
ES0000000052241 790594_U02_58346.indd 40 26/10/2016 14:48:36

Anàlogament:
m
nN 2 2 8 , 0 2 g/m ol
p N p T   N pT   pT   53, 70 m m de Hg
2 2
nH 2  nN 2 m m

2, 0 1 6 g/m ol 2 8 , 0 2 g/m ol
65. Per conèixer la massa necessitem saber la quantitat de substància, en mol, i relacionar-la amb la massa,
en grams. Amb l’equació d’estat dels gasos ideals, calculem la quantitat d’oxigen que hi ha a l’interior de la
bombona abans i després d’obrir-la:
p V
p V  n  R T  n 
R T
Abans d’obrir la bombona:
7 a tm  5 L
n   1, 46 m o l d e O 2
atm  L
0 , 082 ·(273  20) K
m ol  K
Després d’obrir la bombona:
1 a tm  5 L
n   0 , 21 m o l d e O 2
atm  L
0 , 082 ·(20  2 73) K
m ol  K
La diferència seran els mols d’oxigen que han sortit de la bombona:

n  1, 46 m ol de O 2  0 , 21 m o l de O 2  1, 25 m ol de O 2
Calculem la massa de l’oxigen perdut:

M (O
2
) 16 , 00
 2 32, 00 g /m ol
32, 00 g de O 2
1, 25 m ol de O 2 ·  40 g de O 2
1 m ol de O 2
66. La composició centesimal ens permetrà conèixer la fórmula empírica. Amb les dades que es refereixen a l’estat
del gas, calculem la seva massa molar i, amb això, la seva fórmula molecular.
La composició centesimal determina la proporció en massa de cada element. Així, en 100 g del compost:
 92 , 3 g d e C
100 g d el co m p o st 
 7,7 g d e H
Determinem els mols de cada element que representa aquesta quantitat usant la massa atòmica:
1 m ol de C
92 , 3 g d e C   7 , 69 m o l d e C
12 , 00 g d e C
1 m ol de H
7,7 g d e H   7 , 64 m o l d e H
1,008 g d e H
La fórmula empírica del compost serà del tipus: C xH y O z. Per tant, la fórmula del compost és: C 7,69 H 7 ,64
Els subíndexs han de ser nombres enters senzills que mantinguin aquesta proporció; per trobar-los, dividim pel
nombre més petit:
C 7,69
H 7,64  CH
7,64 7,64
Determinem la massa molar corresponent a aquesta fórmula:

M (CH)  12, 00  1,008  13,008 g/mol
41
ES0000000052241 790594_U02_58346.indd 41 26/10/2016 14:48:37

Trobem la massa molar de l’acetilè aplicant l’equació d’estat dels gasos ideals:
m m R T
p V  n  R T  p V  R T  M 
M p V
atm  L
4 , 15 g  0 , 08 2 · (70  273) K
m ol  K
M   25, 94 g/m o l
3 atm  1, 5 L
Determinem la relació entre les dues masses molars:

25, 94 g/m ol
 2
13, 008 g/m ol
La fórmula molecular de l’acetilè és: C2H2
67. a) A partir de la llei de Dalton de les pressions parcials:

nO2 0,1
pT  pH2  p O 2 on pO2   pT   p T  0 , 28  p T
nT 0 , 1  0 , 25
Aïllem i calculem la pressió total:

nO 2 pH2 2 atm
p T pH 2   pT  pT   2, 8 atm
nT  nO 2   0 , 1 m ol 
1   1  
nT    0 , 1  0 , 25  m ol 
 
b) A partir de l’equació dels gasos ideals, com que el volum roman constant, amb les dades inicials calculem el
volum final de la mescla:
at m  L
0 , 2 5 m o l  0 , 082  (150  273) K
p V  n  R T  V    4 , 34 L
p 2 atm
Calculem els mols que tenim al final del procés. Per fer-ho, escrivim la reacció:
2 H2  O 2  2 H2 O
Inicial 0,25 mol 0,1 mol --
Reaccionen 0,2 mol 0,1 mol --
Final 0,05 mol -- 0,2 mol
Quan acaba el procés, tenim 0,05 mol de H2 i 0,2 mol de H2O. Substituïm en l’equació dels gasos ideals,
aïllem la pressió i calculem:
atm  L
(0 , 05  0 , 2) m ol  0 , 082  (150  273) K
p V  n  R T  p    2 atm
V 4 , 34 L
Hem de mesurar la pressió dels pneumàtics en fred per tenir un valor fiable per comparar-lo amb l’atorgat pel
fabricant.
42
ES0000000052241 790594_U02_58346.indd 42 26/10/2016 14:48:38

La pressió d’un gas es veu afectada per la temperatura. Com que el volum dels pneumàtics és constant, segons la
llei de Gay-Lussac, p i T són directament proporcionals:
p1 p2

T1 T2
Per aquest motiu, si mesurem la pressió després d’un llarg viatge, els pneumàtics estaran calents, i el valor de
pressió obtingut serà superior al que obtindríem en la mesura en fred.
2. a) D’acord amb la llei de Gay-Lussac, a volum constant:

p1 p2 p1  T2 2 , 2 atm  (50  273) K
  p2    2, 4 atm
T1 T2 T1 (20  273) K
b) Quan el pneumàtic es torni a refredar, la pressió disminuirà.
Estarem prenent com a referència una pressió més alta que la indicada pel fabricant per als pneumàtics en fred,
ja que quan augmenta la temperatura d’un gas augmenta la seva pressió (p i T són directament proporcionals).
Una possible manera de presentar el full de càlcul:
Les dades i les fórmules:
43
ES0000000052241 790594_U02_58346.indd 43 26/10/2016 14:48:39

D’una banda, si tots els vehicles portessin sensors de pressió de pneumàtics, augmentaria la seguretat en el
vehicle (en disminuir el nombre de punxades) i la comoditat dels passatgers, es reduiria el consum de
combustible (la qual cosa repercutiria directament en un estalvi econòmic) i s’allargaria la vida dels pneumàtics
(cosa que suposaria també un estalvi econòmic a llarg termini).
No obstant això, d’altra banda, pot ser que aquesta prestació afegida suposi un cost elevat que es pot evitar
simplement fent un correcte manteniment del cotxe. Així, s’ha de comprovar la pressió dels pneumàtics
periòdicament, sobretot amb el canvi d’hivern a l’estiu i a inversa, ja que, com hem vist, la temperatura té un
paper fonamental en la pressió dels pneumàtics. A més, sempre és recomanable mesurar la pressió dels
pneumàtics abans d’emprendre un viatge llarg, i ajustar-la si és necessari.
Per tant, de manera individual i responsable, cada conductor hauria d’avaluar si li val la pena o no adquirir el
vehicle amb aquesta nova prestació, tenint en compte sempre la importància de la seguretat en el vehicle, tant
la d’ell mateix com la dels acompanyants.
44
ES0000000052241 790594_U02_58346.indd 44 26/10/2016 14:48:39

3
Dissolucions
ES0000000052241 790594_U03_58348.indd 45 26/10/2016 14:49:04

Dissolucions 3
▪ Els guèisers són sortides d’aigua líquida i vapor a molta temperatura. Aquesta aigua i el vapor es formen per
contacte amb el subsòl proper a volcans i per contacte amb roques esclafades per el magma.
▪ El principal canvi d’estat que es produeix és d’aigua de vapor a líquida i al revés. Part del vapor d’aigua en sortir a
una atmosfera més freda es converteix en aigua líquida. Algunes molècules reben energia durant la sortida i
passen d’estat líquid a vapor.
▪ Resposta oberta, però hauria de contenir conceptes com ara l’energia del vapor d’aigua s’aprofita per moure una
turbina i l’energia geotèrmica pot ser la causada per un guèiser.
1. A partir de l’expressió de la densitat i tenint en compte les densitats de l’oli i de l’or que apareixen a la pàgina
anterior, trobem la massa corresponent a 1 L de cada substància:
Oli:
m g 3
d   m  d  V  0 , 92  1.000
cm 
920 g 0, 92 kg
V cm
3
Or:
m g 3
d   m  d  V  19 , 29  1.000
 cm 
19.290 g 19, 29 kg
V cm
3
2. Aïllem el volum de l’expressió de la densitat i consultem el valor de la densitat del suro a la pàgina anterior:
m m 1.000 g 3
d   V    
4.000 cm 4 L
V d g
0 , 25 3
cm
3. a) Aigua de mar: dissolució.

b) Granit: mescla heterogènia.
c) Acer: mescla heterogènia.
d) Or: substància simple.
e) Oli: dissolució.
f) Aire: dissolució.
4. La quantitat de llet que hauríem de beure cada dia per arribar a la quantitat recomanada de calci al dia seria:
g d e Ca 100 g d e llet g de llet

0, 8   667
d ia 0 , 12 g d e Ca dia
5. La quantitat de whisky que ha de beure una persona per consumir 25 mL d’alcohol és:
100 m L de w hisky
25 m L de alcohol   62, 5 m L de w hisky
40 m L de alcohol
46
3 Dissolucions 49
ES0000000052241 790594_U03_58348.indd 46 26/10/2016 14:49:05

6. La concentració en massa de cafè serà:

m cafè 4 g g
concentració en m assa
de cafè   20
Vdissolució 0 , 200 L L
La concentració en massa de sucre serà:

m sucre 20 g g

concentració en m assa de sucre   100
7. Calculem la massa d’aiguardent:

m kg
d   m aigu ard en t d aigu ard en t  Vaigu ard en t 1, 05  0, 5 L
 0
, 525 kg 525 g
V L
Determinem el percentatge en massa de sucre en el licor:

m sucre 200 g

% en m assa de sucre 
100 
100 27, 6 % de sucre
m dissolució 525 g  200 g
La concentració en g/L serà:

m sucre 200 g g

concentració en m assa de sucre   364
Finalment, trobem la densitat del licor:
m licor 525 g  200 g g 1.000 m L 1 kg kg

d licor
   1, 32    1, 32
Vlicor 550 m L mL 1L 1.000 g L
8. Calculem la quantitat de solut:

ns m ol
M   n s  M  VD  1, 5  0 , 250 L  0 , 375 m ol de KCl
VD L
Passem els mols de solut a grams:

M(KCl)  39,10  35,45  74,55 g/mol
74 , 55 g de KCl
0 , 375 m ol de KCl   27, 96 g de KCl
1 m ol de KCl
Per preparar aquesta dissolució al laboratori, pesaríem 27,96 g de clorur de potassi en una balança, utilitzant
un vidre de rellotge i una espàtula. A continuació, ho dissoldríem en una petita quantitat d’aigua en un vas de
precipitats i remouríem fins que el clorur de potassi estigués totalment dissolt.
Després, agafaríem un matràs aforat de 250 mL i hi abocaríem aigua fins que ocupés aproximadament 1/3 del
seu volum. Hi afegiríem el contingut dissolt del vas. Finalment, completaríem amb aigua fins als 250 mL.
9. A partir de la concentració molar, calculem els mols de solut que necessitem:

n solut
M   n solut M  Vdissolució 
1, 5 M  0 , 5 L 0 , 75 m ol de H N O 3
Vdissolució
La massa molar ens permet conèixer l’equivalència en grams.

M(HNO3)  1,008  14,01  16,00 · 3  63,02 g/mol
47
3 Dissolucions 50
ES0000000052241 790594_U03_58348.indd 47 26/10/2016 14:49:06

63, 02 g de H N O 3
0 , 75 m ol de H N O 3   47, 265 g de H N O 3
1 m ol de H N O 3
Com que el producte comercial té una riquesa del 67 %, necessitem:

100 g d'àcid com ercial
47, 265 g de H N O 3 ·  70 , 545 g d'àcid com ercial
67 g de H N O 3
Com que es tracta d’un líquid, utilitzem la dada de la densitat per calcular el volum equivalent:
m m 70 , 545 g
d   V    50, 39 m L de l'àcid com ercial
V d g
1, 4
mL
Per preparar la dissolució al laboratori, agafaríem amb una pipeta 50,39 mL de l’àcid comercial. El contingut de
la pipeta s’aboca en un matràs aforat de 500 mL. A continuació, completaríem amb aigua fins a la marca.
10. Primer hem de calcular els mols de solut que hi haurà a la dissolució:
nS m ol
M   n S  M  VD  1, 5  0 , 050 L  0 , 075 m ol
VD L
Aquests seran els mols de solut que tindrem a la dissolució final. Calculem ara la concentració de la dissolució
final:
nS 0,075 m ol m ol
M
   0, 3  0, 3 M
VD 0,250 L L
11. Tenint en compte la densitat de l’aigua, trobem la massa de dissolvent corresponent a mig litre d’aigua:
m aigua g
d aigua   m aigua  d aigua  Vaigua  1  500
mL 
500 g 0
, 5 kg m dissolvent
Vaigua mL
Calculem la quantitat de solut amb l’expressió de la molalitat:

n so lu t m ol
m
  n so
lu t
1, 2  0 , 5 kg  0 , 6 m o l d e C 6 H 12 O 6
m d isso lven t kg

M(C6H12O6)  12,00 · 6  1,008 · 12  16,00 · 6  180,1 g/mol
180 , 1 g de C 6 H 12 O 6
0 , 6 m ol de C 6 H 12 O 6   108, 06 g de C 6 H 12 O 6
1 m ol de C 6 H 12 O 6
Tenint en compte la densitat de l’aigua, trobem la massa de dissolvent corresponent a dos litres d’aigua:
m aigua g
d aigua   m aigua  d aigua  Vaigua  1  2.000 m
 L 
2.000 kg m dissolvent
g 2
Vaigua mL
Calculem la quantitat de solut amb l’expressió de la molalitat:

n so lu t m ol
m
  n so
lu t
1, 2  2 kg  2 , 4 m o l d e C 6 H 12 O 6
m d isso lven t kg
48
3 Dissolucions 51
ES0000000052241 790594_U03_58348.indd 48 26/10/2016 14:49:07

180 , 1 g de C 6 H 12 O 6
2, 4 m ol de C 6 H 12 O 6   432, 2 g de C 6 H 12 O 6
1 m ol de C 6 H 12 O 6
12. L’expressió de la fracció molar de glucosa és:
n C 6H12 O 6 
 C 6 H12 O 6   n C 6 H12 O 6  nH 2 O
n C 6H12 O 6  nH 2 O 1
Trobem les masses molars de la glucosa i de l’aigua:
M(C6H12O6)  12,00 · 6  1,008 · 12  16,00 · 6  180,1 g/mol
M(H2O)  1,008 · 2  16,00  18,02 g/mol
Si tenim en compte la densitat de l’aigua, la massa d’aigua corresponent a mig litre són 500 g.
Calculem en nombre de mols d’aigua:
m m aigu a 500 g
M 
 nH2 O   2 7 , 75 m o l d e H 2 O
n M (H 2 O ) g
18 , 02
m ol
Substituïm a l’expressió de dalt:

 0,2
n C 6 H12 O  nH 2 O  27 , 75 6 , 938 m ol de C 6H 12 O 6
1  1  0,2
6
Passem els mols de solut a quilograms:
180 , 1 g de C 6 H 12 O 6
6 , 938 m ol de C 6 H 12 O 6   1.249 
g de C 6 H 12 O 6 1, 25 kg de C 6 H 12 O 6
1 m ol de C 6 H 12 O 6
13. Per a dissolucions molt diluïdes podem considerar que la densitat de la dissolució és igual a la densitat de l’aigua,
que és 1 kg/L, de manera que un litre té una massa d’1 kg.
Així per 1 L d’aigua de piscina:
49
3 Dissolucions 52
ES0000000052241 790594_U03_58348.indd 49 26/10/2016 14:49:08

14.
15. La concentració d’una dissolució és una propietat intensiva; el seu valor és el mateix sigui quini sigui la quantitat
de dissolució que es consideri. Per tant, prenem una quantitat arbitrària d’amoníac comercial. És còmode
prendre 1 L com el valor del volum de la dissolució.
● Amb la densitat, calculem la massa corresponent a 1 L (1.000 mL):
m g
d   m D  VD  d  1.000 m L  0 , 89  890 g d e N H 3 co m ercial
V mL
● La concentració en massa ens permet conèixer la massa de la substància pura que hi ha en aquesta:
28 g de N H 3
m s  890 g de N H 3 com ercial   249 , 2 g de N H 3
100 g de N H 3 com ercial
● Tant la molaritat com la molalitat requereixen conèixer el nombre de mols del solut. Necessitem calcular
la massa molar del solut i utilitzar el factor de conversió adequat.
M(NH3)  14,01  1,008 · 3  17,03 g/mol
50
3 Dissolucions 53
ES0000000052241 790594_U03_58348.indd 50 26/10/2016 14:49:09

ms 249 , 2 g d e N H 3
ns   14 , 63 m ol d e N H 3
M  N H3  g d e N H3
17 , 03
m ol
a) Calculem la molaritat:
ns 14 , 63 m ol de N H 3 m ol
M
   14 , 63  14, 63 M
VD 1L L
b) Per al càlcul de la molalitat, necessitem la massa de dissolvent:

m d  m D  m s  890 g  249 , 2 g  640 , 8 g d'aigua
La molalitat:
ns 14 , 63 m ol de N H 3 m ol
m
   22, 83  22, 83 m
md 0 , 6408 kg d'aigua kg
c) Per a la fracció molar, necessitem conèixer els mols que corresponen amb els 640,8 g d’aigua:
M(H2O)  1,008 · 2  16,00  18,02 g/mol
md 640 , 8 g d e H 2 O
nd   35, 57 m ol d e H 2 O
M  H2 O  g d e H2 O
18 , 02
m ol
La fracció molar de solut és:
ns 14 , 63 m ol
χs   0, 291
n s  nd 14 , 63 m ol  35, 57 m ol
d) Calculem la concentració en g solut/L:

ms 249, 2 g de N H 3 g
c   249, 2
VD 1L L
ACTIVITATS (pàgina 77) Solubilitat (g de solut/100 g d’aigua)
200 NaClO3
16. Extraiem de la gràfica de la figura 3.5
la línia corresponent al KNO3. 120
180
Per a 25 C, la solubilitat del nitrat de
potassi és 60 g/100 g. 160
100 KNO3
Com que estem calculant la quantitat
màxima de nitrat de potassi que 140
80
es podrà dissoldre en 50 g d’aigua,
la quantitat de solut capaç de dissoldre 60
es redueix a la meitat.
40
Per tant, a 25 C es pot dissoldre
un màxim de 30 g de nitrat
de potassi en 50 g d’aigua.
Anàlogament, per 65 C la solubilitat 20 Temperatura
és 140 g/100 g. (oC)
Per tant, en 50 g d’aigua es 0
podran dissoldre com 0 20 40 60 80 100
a màxim 70 g de
nitrat de potassi.
51
3 Dissolucions 54
ES0000000052241 790594_U03_58348.indd 51 26/10/2016 14:49:09

17. Extraiem de la gràfica de la figura 3.5 (com es pot veure en l’activitat anterior)
la línia corresponent al NaClO3:
A 90 C, la solubilitat del clorat de sodi és gairebé de 190 g/100 g. Així, la quantitat de clorat de sodi en 200 g
d’una dissolució saturada és el doble, 380.
A 5 C, la solubilitat del clorat de sodi és gairebé de 100 g/100 g; la quantitat de clorat de sodi en 200 g d’una
dissolució saturada és 200 g.
Per tant, en refredar de 90 C a 5 C deixen d’estar dissolts i s’aniran al fons 180 g de clorat de sodi.
18. Solubilitat del O2 a 15 C: 10 mg/L

Solubilitat del O2 a 35 C: 7 mg/L
(7 - 10) m g/L
Proporció en què es va reduir l’oxigen dissolt  100 
 30 %
10 m g/L
Els peixos tindran dificultat per respirar amb un 30 % menys d’oxigen dissolt en aigua;
és probable que morin.
Els microorganismes anaerobis proliferaran més i faran de l’aigua un indret infecte.
19. D’acord amb la llei de Raoult:

p0  p 603 m m de H g  473 m m de H g
 p p0  p
 p0   s  
s
  0 , 2156
p0 603 m m de H g
Per calcular els mols d’acetona, trobem la massa molar de l’acetona.

M(C3H6O)  12,00 · 3  1,008 · 6  16,00  58,05 g/mol
1 m ol de C 3H 6 O
nD  100 g de C 3H 6 O   1, 723 m ol de C 3H 6 O
58 , 048 g de C 3H 6 O
Tenint en compte l’expressió de la fracció molar:

ns s 0 , 2156

s ns  nd  1, 723
m ol 0 , 473 m ol de solut
ns  nd 1  s 1  0 , 2156
Finalment, trobem la massa molar del solut amb l’expressió següent:

ms ms 15 g g
ns   M (solut)  
31, 7
M (solut) ns 0 , 473 m ol m ol
20. La variació en la temperatura d’ebullició ve donada per l’expressió següent:

 T  T  Te  K e  m
Calculem la molalitat de la dissolució:

M(C6H12O6)  12,00 · 6  1,008 · 12  16,00 · 6  180,1 g/mol
150 g d e C 6 H 12 O 6
g d e C 6 H 12 O 6
180,1
ns m ol m ol
m
  
3, 33 3,33 m
md 0 , 250 kg d 'aigu a kg
52
3 Dissolucions 55
ES0000000052241 790594_U03_58348.indd 52 26/10/2016 14:49:10

Trobem l’increment en la temperatura d’ebullició:
 C  kg m ol
 T  T  Te  K e  m  0 , 51  3, 33  1, 7  C
m ol kg
Per tant, la temperatura d’ebullició de la dissolució serà:

T
e
100  C  1, 7  C
 101, 7  C
21.
T  Te
 T  T  Te  K e  m  m 
Ke
Tenim que m  ns/m (dissolvent), i ns  ms/M (solut):

ms
M (solu t) 
m  mD
Si substituïm la primera a la segona, substituint i operant:
 C  kg
90 g  0 , 51
ms ms ms  K e m ol g
M     91, 8
m  mD T  Te  T  Te   m D (102  100)  C  0 , 250 kg d 'aigu a m ol
 mD
Ke
22. La variació en la temperatura de congelació ve donada per l’expressió següent:

 T  Tf  T  K c  m
Calculem la molalitat de la dissolució:

M(C6H12O6)  12,00 · 6  1,008 · 12  16,00 · 6  180,1 g/mol
150 g d e C 6 H 12 O 6
g d e C 6 H 12 O 6
180,1
ns m ol m ol
m
  
3, 33 3,33 m
md 0 , 250 kg d 'aigu a kg
Trobem l’increment en la temperatura d’ebullició. Per a això, consultem la constant crioscòpica de l’aigua a la
taula de la pàgina 86:
 C  kg m ol
 T  Tf  T  K c  m  1, 86  3, 33  6 , 19  C
m ol kg
Per tant, la temperatura de congelació de la dissolució serà:

Tf  0  C  6, 19  C   6, 2  C
23. La pressió osmòtica es calcula amb l’expressió següent:

 M R T
Calculem la massa molar de la glucosa i, amb ella, la molaritat de la dissolució:

M(C6H12O6)  12,00 · 6  1,008 · 12  16,00 · 6  180,1 g/mol
53
3 Dissolucions 56
ES0000000052241 790594_U03_58348.indd 53 26/10/2016 14:49:11

30 g
g
180,1
ns m ol m ol
M
   0 , 333
VD 0,5 L L
La pressió osmòtica serà:
m ol atm  L
 0 , 333  0 , 082  (25  273) K  8, 14 a tm
L m ol  K
24. En aquest cas:
m ol atm  L
 0 , 333  0 , 082  (50  273) K  8, 82 atm
L m ol  K
25. Per determinar si aquesta substància és una dissolució o un col·loide comprovarem si presenta l’efecte Tyndall.
La introduirem en un recipient de vidre transparent i farem passar un raig de llum a través de la solució. Si el raig
de llum es difon i es veu (efecte Tyndall), direm que es tracta d’un col·loide. Si al contrari la llum no es veu, es
tractarà d’una dissolució autèntica o vertadera.
26. a) Tinta – col·loide (sol)

b) Pols de l’aire – suspensió
c) Boira – col·loide (aerosol)
d) Cacau amb llet – col·loide (sol)
e) Salfumant – dissolució
f ) Anticongelant – dissolució
g) Pintura – col·loide (sol)
h) Flam – col·loide (gel)
La concentració d’una dissolució
27. D’acord amb l’expressió de percentatge en massa i tenint en compte que la massa de dissolució són 2 kg, trobem
la massa de sal necessària:
m sal

% en m assa de sal  100
m dissolució
% en m assa  m dissolució 0 , 9 %  2 kg
m sal   0 , 018 kg 18 g de sal
100 100
La massa d’aigua que requereix serà la diferència entre la massa de la dissolució i la massa de sal:
m aigua
 m dissolució  m sal
 2.000 g  18 
g 1.982 g d'aigua
28.
79 m g d e glu co sa
5 L d e sa n g 
 
3.950 m g d e glu co sa 3, 95 g de glucosa
0 , 100 L d e sa n g
54
3 Dissolucions 57
ES0000000052241 790594_U03_58348.indd 54 26/10/2016 14:49:12

29. A partir de la concentració molar, calculem els mols de solut que necessitem:
n solut
M   n solut M  Vdissolució 2 M  0, 5 L 
1 m ol de N aO H
Vdissolució
La massa molar que ens permet conèixer l’equivalència en grams:

M(NaOH)  23,00  16,00  1,008  40,01 g/mol
40 , 01 g de N aO H
1 m ol de N aO H   40, 01 g de N aO H
1 m ol de N aO H
Com que el producte comercial té una riquesa del 95 %, necessitarem prendre:

100 g de N aO H com ercial
40 , 01 g de H N O 3   42, 11 g de H N O 3 com ercial
95 g de H N O 3
30. A partir de la concentració molar, calculem el volum de dissolució que necessitem:

n solut n solut 0 , 5 m ol de N a 2 SO 4
M   Vdissolució   
0, 4 L 
400 m L
Vdissolució M 1,25 M
Calculem la massa de sulfat de sodi que tenim:

M(Na2SO4)  23,00 · 2  32,06  16,00 · 4  142,06 g/mol
142, 06 g de N a 2 SO 4
0,5 m ol de N a 2 SO 4   71, 03 g de N a 2 SO 4
1 m ol de N a 2 SO 4
31. Inicialment, hem de calcular els mols de solut que necessitem per preparar la dissolució 0,5 M:
n solut
M   n solut M  Vdissolució 0, 5 M  0,1 L 0,05 m ol de Ca(O H )2
Vdissolució
Després, calcularem la quantitat de dissolució 2,5 M que necessitem per tenir aquests mols de solut:
n solut n solut 0,05 m ol de Ca(O H ) 2
0 , 02 L 
20 m L
Vdissolució M 2,5 M
Hem d’agafar 20 mL de la dissolució concentrada i diluir-la en aigua destil·lada fins a un volum final de 100 mL.
32. Calculem els mols de solut que hi ha en la dissolució resultant.

Són els que hi ha en 3 g, més els que hi havia als 50 mL de la dissolució 0,5 M:
n solut
M   n solut 
M  Vdissolució 
0 , 5 M  0 , 050 L 
0,025 m ol de M g(O H ) 2
Vdissolució
M(Mg(OH)2)  24,31  (16,00  1,008) · 2  58,326 g/mol
1 m ol de M g(O H ) 2
3 g de M g(O H ) 2   0,0514 m ol de M g(O H ) 2
58 , 326 g de M g(O H ) 2
Calculem la molaritat de la dissolució resultant:

n solut (0,025  0,0514) m ol de M g(O H ) 2 m ol
M   1, 528  1, 53 M
55
3 Dissolucions 58
ES0000000052241 790594_U03_58348.indd 55 26/10/2016 14:49:13

2 m ol H C l
33. 0,5 L· = 2 m ol H C l
1 L
Per preparar la dissolució a partir de la dissolució comercial:
M(HCl) = 1,008 + 35,5 = 36,51 g/mol
36,51 gH C l 100 g dió com ercial 1 m l dió co m ercial

1 m ol· · = 83,6 m l dió com ercial
1 m ol 37 g H C l 1,18 g dió com ercial
34. Calculem la massa d’àcid clorhídric comercial que contenen els 20 g d’àcid clorhídric pur:
100 g d e H Cl co m ercial
20 g d e H Cl   54,05 g d e H Cl co m ercial
37 g d e H Cl
La dada de la densitat ens permet conèixer el volum equivalent d’àcid que haurem d’utilitzar:
m H Cl com ercial m H Cl com ercial 54,05 g

d H Cl com ercial   VH Cl com ercial    45, 8 m L de H Cl
VH Cl com ercial d H Cl com ercial g
1,18
mL
35. Calculem la quantitat de solut que necessitem:

n solut
0 , 5 M  0 , 25 L 
0 , 125 m ol de H 2 SO 4
Vdissolució
A partir de la massa molar, obtenim el seu equivalent en grams:

M(H2SO4)  1,008 · 2  32,06  16,00 · 4  98,076 g/mol
98 , 076 g de H 2 SO 4
0 , 125 m ol de H 2 SO 4   12, 26 g de H 2 SO 4
1 m ol de H 2 SO 4
Utilitzem la dada de la riquesa per calcular la quantitat d’àcid comercial que cal agafar per obtenir 12,26 g
de H2SO4:
100 g d'àcid com ercial
12, 26 g de H 2 SO 4   12, 77 g d'àcid com ercial
96 g de H 2 SO 4
En tractar-se d’un líquid, utilitzem la dada de la densitat per calcular el volum equivalent:
m m 12 , 77 g
d   V    6, 9 m L d'àcid com ercial
V d g
1, 84
mL
36. Inicialment, hem de calcular els mols de solut que necessitem per preparar la dissolució 0,5 M:
n solut
0 , 5 M  0 , 25 L 
0 , 125 m ol de H N O 3
Vdissolució
Després, calcularem la quantitat de dissolució 5 M que necessitem per tenir aquests mols de solut:
n solut n solut 0 , 125 m ol de H N O 3
0 , 025 L 
25 m L
Vdissolució M 5M
Necessitem 25 mL de la dissolució 5 M i diluir fins a obtenir 250 mL.
56
3 Dissolucions 59
ES0000000052241 790594_U03_58348.indd 56 26/10/2016 14:49:14

37. Calculem els mols de solut que tenim en els 15 mL de dissolució 5 M:

n solut 3
M   n solut M  Vdissolució 5 M  0 , 015 L 7, 5  10 m ol de H N O 3
Vdissolució
A continuació, veiem el volum de dissolució 0,5 M que contenen aquests mols:

3
n so lu t n so lu t 7 , 5  10 m ol de HNO 3
M   Vd isso lu ció   0 , 15 L 150 m L
Vd isso lu ció M 0,5 M
Es poden preparar fins a 150 mL.
38. Calculem els mols de solut que hi ha als 15 mL de l’àcid comercial:

m àcid com ercial
d àcid com ercial   m H Cl com ercial 
d H Cl com ercial  Vàcid com ercial
Vàcid com ercial
g
m H Cl co m ercial  d H Cl co m ercial  Vàcid co m ercial  1, 85  15 m L  27,75 g d 'àcid co m ercial
mL
La dada de la riquesa ens permet conèixer la quantitat de H2SO4 que hi ha en 27,5 g d’àcid comercial:
M(H2SO4)  1,008 · 2  32,06  16,00 · 4  98,076 g/mol
96 g d e H 2 SO 4 1 m o l d e H 2 SO 4
27 , 75 g d 'àcid co m ercial    0,27 m o l d e H 2 SO 4
100 g d 'àcid co m ercial 98 , 076 g d e H 2 SO 4
Trobem la concentració molar:

n solut 0,27 m ol de H 2 SO 4 m ol
M   0 ,
54 0, 54 M
39. Calculem els mols de solut que hi ha en cadascuna de les dues fraccions que afegim:
● 10 mL de HNO3 comercial, del 67 % de riquesa i 1,4 g/mL de densitat:
m àcid com ercial
d àcid com ercial   m àcid com ercial 
d àcid com ercial  Vàcid com ercial
Vàcid com ercial
g
m àcid co m ercial  d àcid co m ercial  Vàcid co m ercial  1,4  10 m L  14 g d 'àcid co m ercial
mL
67 g d e H N O 3
14 g d 'à cid co m ercia l   9 , 38 g d e H N O 3
100 g d 'à cid co m ercia l
M(HNO3)  1,008  14,01  16,00 · 3  63,02 g/mol

1 m ol de H N O 3
9 , 38 g de H N O 3   0,149 m ol de H N O 3
63, 02 g de H N O 3
● 80 mL de HNO3 0,8 M:
n solut
0 , 8 M  0 , 080 L 
0 , 064 m ol de H N O 3
Vdissolució
Aleshores, la molaritat de la dissolució resultant serà:

n solut (0,149  0,064) m ol de H N O 3 m ol
M   2, 36 2, 36 M
Vdissolució (0 , 010  0 , 080) L L
57
3 Dissolucions 60
ES0000000052241 790594_U03_58348.indd 57 26/10/2016 14:49:14

40. La concentració d’una dissolució és una propietat intensiva, el seu valor és el mateix sigui quina sigui la quantitat
de dissolució que es consideri. Per tant, prenem una quantitat arbitrària d’àcid sulfúric. És còmode agafar 1 L
com el valor del volum de la dissolució.
● Amb la densitat, calculem la massa corresponent a 1 L (1.000 mL):
m g
d   m D  VD  d  1.000 m L  1, 15  1.150 g
V mL
● La concentració molar ens permet conèixer la quantitat de solut, en mol, que hi ha en ella:
ns
M   n s  M  VD  2 M  1 L  2 m ol de H 2 SO 4
VD
● Mitjançant la massa molar, podem conèixer la correspondència amb la massa, en grams, de solut:
M(H2SO4)  1,008 · 2  32,06  16,00 · 4  98,076 g/mol
98 , 076 g de H 2 SO 4
2 m ol de H 2 SO 4   196,15 g de H 2 SO 4
1 m ol de H 2 SO 4
a) Per al càlcul de la molalitat, necessitem la massa de dissolvent:

mD  md  msMMMMmd  mD  ms  1.150 g  196,15 g  953,85 g  0,954 kg
ns 2 m ol de H 2 SO 4
m   2, 096 m
m d (kg) 0,954 kg
b) Per a la fracció molar, necessitem conèixer els mols que corresponen als 953,85 g d’aigua:
M(H2O)  1,008 · 2  16,00  18,016 g/mol
md 953, 85 g d e H 2 O
nd   52, 94 m ol d e H 2 O
M (H 2 O) g d e H2 O
18 , 016
m ol
La fracció molar de solut és:
ns 2 m ol
χs  = 0, 036
ns  nd 2 m ol  52, 94 m ol
c) Determinem el percentatge en massa:

m solut 196,15 g
% en m
asa 
100 
100 17, 06 %
m dissolució 1150 g
41. Calculem els mols que corresponen amb els 15 mL de metanol d’aquestes característiques. Per a això, calculem
la massa corresponent als 15 mL de metanol:
m g
d   m  d  V  0,8  15 m L  12 g
V mL
Calculem la quantitat en mol de metanol que correspon a aquesta massa:

M(CH3OH)  12,00  1,008 · 3  16,00  1,008  32,03 g/mol
1 m ol de CH 3 O H
12 g de CH 3 O H   0,375 m ol de CH 3 O H
32, 03 g de CH 3 O H
Aïllem la quantitat de dissolvent de l’expressió de la fracció molar:

nd d 0, 9

d nd
  ns
  0
, 375 3, 372 m ol d'aigua
ns  nd 1  d 1  0, 9
58
3 Dissolucions 61
ES0000000052241 790594_U03_58348.indd 58 26/10/2016 14:49:15

Calculem la massa d’aigua equivalent:

M(H2O)  1,008 · 2  16,00  18,016 g/mol
18 , 016 g de H 2 O
3, 372 m ol de H 2 O   60, 75 m ol de H 2 O
1 m ol de H 2 O
42. Aïllem la massa de dissolvent de l’expressió de molalitat:

ns ns
m   m d (kg) 
m d (kg) m
Calculem la massa corresponent als 15 mL de metanol:

m g
d   m  d  V  0,8  15 m L  12 g
V mL
Calculem la quantitat en mol de metanol que correspon a aquesta massa::

M(CH3OH)  12,00  1,008 · 3  16,00  1,008  32,03 g/mol
1 m ol de CH 3 O H
12 g de CH 3 O H   0,3746 m ol de CH 3 O H
32, 03 g de CH 3 O H
Aleshores:
0,3746 m ol
m d (kg)
  0 , 41627 kg  416, 3 g
0, 9 m
La solubilitat d’una substància
43. A una temperatura de 60 C, la solubilitat del Pb(NO3)2 és de gairebé 100 g de sal en 100 g d’aigua (100 mL).
Per a 50 mL, es poden arribar a dissoldre gairebé 50 g en aigua. Els 40 g que tenim sí que estan dissolts.
A 10 C la quantitat de Pb(NO3)2 que es dissol en 50 mL d’una dissolució saturada és com a màxim 30 g.
Per tant, en refredar de 60 C a 10 C se n’aniran al fons la diferència, 10 g de Pb(NO3)2 precipiten.
44. Dissoldre 50 g en 50 mL és equivalent a dissoldre 100 g en 100 mL.
A la temperatura de 25 C, la solubilitat del nitrat de potassi és 60 g/100 mL aigua.
Perquè es puguin dissoldre 100 g/100 mL, cal que s’escalfi almenys fins a 50 C.
Propietats col·ligatives
45. Escalfant l’aigua a una pressió per sobre d’1 atmosfera.

També es pot aconseguir dissolent en aigua un solut no volàtil.
46. D’acord amb la llei de Raoult:
ns  ns 
 p p 0  p p 0  
S
p0   p p0   1  
n s  nd  n s  nd 
59
3 Dissolucions 62
ES0000000052241 790594_U03_58348.indd 59 26/10/2016 14:49:16

Amb la dada de la densitat, calculem la massa de cada substància:
 g
 m glicerin a  d glicerin a  Vglicerin a  1,26  30 m L  37 , 8 g
m  mL
d   m 
d V 
V  m g
aigu a
 d aigu a  Vaigu a  1  70 m L  70 g
 mL

Amb la massa molar de la glicerina i l’aigua, calculem el nombre de mols de cada substància:
M(C3H8O3)  12,00 · 3  1,008 · 8  16,00 · 3  92,064 g/mol
1 m ol
37,8 g de C 3 H 8 O 3   0 , 41058 m ol de C 3 H 8 O 3
92, 064 g de C 3H 8 O 3
M(H2O)  1,008 · 2  16,00  18,016 g/mol

1 m ol
70 g de H 2 O   3, 8854 m ol de H 2 O
18 , 016 g de H 2 O
Aplicant la fórmula aïllada anteriorment:
 ns   0 , 41058 m ol 
p  p0   1    355 m m de H g  1    321 m m de H g
 n s  nd   0 , 41058 m ol  3, 8854 m ol 
47. Apliquem l’expressió de la variació de la temperatura de congelació. Usant les definicions de molalitat i de massa
molar, aïllem aquesta última:
m s (g)
T ns T M (so lu t) T
T
 Kc  m m
     
Kc m d (kg) Kc m d (kg) Kc
 C  kg
17 g  5, 07
m s (g)  K c m s (g)  K c m ol g
M (so lu t)
    57, 46
m d (kg)   T m d (kg)   Tf  T  0 , 150 kg   6  C  (  4  C)  m ol
48. Perquè el líquid que s’ingereix no desestabilitzi l’equilibri osmòtic.
49. L’interior del raïm és hipertònic respecte a l’aigua. Com que la pell del raïm és una membrana semipermeable,
l’aigua passarà a través seu mentre que la pressió osmòtica dins del raïm no s’iguali amb la de fora. El resultat
és que el raïm s’infla.
50. A partir de l’expressió de la pressió osmòtica, la definició de molaritat i de massa molar, aïllem la massa molar:
m alb ú m in a
n so lu t M (alb ú m in a) m alb ú m in a  R  T
  M R T  R T  R T  M (alb ú m in a) 
Vd isso lu ció Vd isso lu ció Vd isso lu ció  
Expressem la pressió osmòtica en atmosferes:
1 atm
 14 m m d e H g   0 , 018 atm
760 m m d e H g
Substituint les dades que tenim i operant:

atm  L
50 g  0 , 082   25  273  K
m alb ú m in a  R  T m o l  K  6, 63  10 4 g
M (alb ú m in a)
 
Vd isso lu ció   1 L  0 , 018 atm m ol
60
3 Dissolucions 63
ES0000000052241 790594_U03_58348.indd 60 26/10/2016 14:49:17

51. La diferència entre una dissolució i una dispersió col·loïdal està en funció de la mida de les partícules del
component minoritari de la mescla.
La mida d’una partícula d’una dispersió col·loïdal es troba entre 1-100 nm.
La mida d’una partícula d’una dissolució és < 1 nm.
52. Les partícules sòlides de fum i de pols són les responsables de la dispersió (reflexió i refracció) del raig de llum
làser i la seva trajectòria es fa visible. Si aquestes no hi fossin no hi hauria cap partícula per desviar el raig i,per
tant, aquest no es podria observar.
Ampliació
53. Tenint en compte les concentracions de cada element, expressem el volum de cada element:
1L
200 m g d e so d i   4 L
50 , 5 m g d e so d i
1L
2 m g d e flu o r   5L
0 , 4 m g d e flu o r
1L
800 m g d e ca lci   87 L
9 , 2 m g d e ca lci
Per aconseguir la QDR de cada un d’aquests elements hauríem de prendre: 4 L en el cas del sodi, 5 L en el cas del
fluor i 87 L en el cas del calci.
54. A partir de l’expressió de la molaritat:

n solut
0 , 8 M  0 , 25 L 
0,2 m ol de CuSO 4
Vdissolució
El sulfat de coure (II) pentahidratat té la fórmula següent: CuSO4·5H2O

Aleshores, per tenir 1 mol de sulfat de coure (II) necessitem 1 mol de sulfat de coure (II) pentahidratat, que és la
substància que tenim per preparar la dissolució:
M (Cu SO 4 ·5 H 2
O) 63, 55  32, 06  16 , 00  4  5   1, 008  2  16 , 00
  24 9 , 69 g/m ol
249 , 69 g d e Cu SO 4 ·5 H 2 O
0,2 m ol de Cu SO 4   49, 95 g de CuSO 4 ·5H 2 O
1 m ol d e Cu SO 4
55. Calculem la concentració de la sal:

M (C a C
l2 ) 40 , 08  35, 45
 2 110 , 98 g / m o l
1 m o l d e C a C l2
20 g d e C a C l2   0 , 180 m o l d e C a C l2
110 , 98 g d e C a C l2
n so lu t 0,180 m o l m ol
M   
0,72 0 , 72 M
Vd isso lu ció 0,25 L L
Per l’estequiometria, calculem la concentració de cadascun dels seus ions:

2 
C a C l2  C a  2 Cl
m o l d e C a C l2 2 m ol de Cl

m ol

M (C l )  0 , 72   1, 
44 1, 44 M
L 1 m o l d e C a C l2 L
m o l d e C a C l2 1 m ol de Ca
2
m ol
2
M (C a )  0 , 72   0
, 72 0, 72 M
L 1 m o l d e C a C l2 L
3 Dissolucions 64
61
ES0000000052241 790594_U03_58348.indd 61 26/10/2016 14:49:18

56. D’acord amb l’estequiometria dels compostos, la dissolució que és 2 M en CaCl2 és 4 M en Cl.
La dissolució que és 1,5 M en NaCl és 1,5 M en ions Cl.
Calculem els mols d’ions clorur que hi ha en cadascuna de les dissolucions que barregem:
● En la dissolució de CaCl2, la quantitat d’ió clorur és:
n solut 
M   n solut M  Vdissolució 4 M  0,1 L 0,4 m ol de Cl
Vdissolució
● En la dissolució de NaCl, la quantitat d’ió clorur és:

n solut 
1, 5 M  0 , 15 L 
0,225 m ol de Cl
Vdissolució
Per tant, la concentració dels ions clorur en la dissolució resultant serà:

n solut (0,4  0,225) m ol m ol
M   
2,5 2, 5 M
Vdissolució (0,1  0,15) L L
57. Cal determinar la pressió osmòtica de les dues dissolucions. Si són isotòniques, no hi haurà trànsit de molècules
de dissolvent a través de la membrana semipermeable; però si no és així, passarà dissolvent des de la dissolució
hipotònica a la hipertònica fins que s’igualin les pressions.
Les dues dissolucions estaran a la mateixa temperatura. Per obtenir un resultat numèric comparable, suposem
que és 20 C.
La pressió osmòtica es calcula amb l’expressió següent:
 M  R  T
Calculem la massa molar de la sacarosa i, amb ella, la molaritat de la dissolució:
M (C 12H 22 O 11
) 12, 00  12  1, 008  22  16, 00  11
 342, 176 g/m ol
50 g
g
342 , 176
ns m ol m ol
M
    0 , 292
VD 0,5 L L
La pressió osmòtica en el compartiment de sacarosa serà:
m ol a tm  L
 0 , 292  0 , 082  (20  273) K  7 , 0 a tm
L m ol  K
Calculem la massa molar de la glucosa i, amb ella, la molaritat de la dissolució:

M (C 6H 12 O
 6
) 12, 00  6  1, 008  12  16, 00 
 6 180 , 096 g/m ol
50 g
g
180,096
ns m ol m ol
M
   0 , 555
VD 0,5 L L
La pressió osmòtica en el compartiment de glucosa serà:
m ol a tm  L
 0 , 555  0 , 082  (20  273) K  13, 3 a tm
L m ol  K
Passarà dissolvent (aigua) de la dissolució amb menys pressió osmòtica (sacarosa) a la de més pressió osmòtica
(glucosa) perquè s’igualin les dues pressions. El nivell de líquid en el compartiment de la dissolució de glucosa
estarà més elevat.
62
3 Dissolucions 65
ES0000000052241 790594_U03_58348.indd 62 26/10/2016 14:49:19

Com es descriu en la figura, en el procés de depuració de l’aigua s’empren les tècniques següents:
● Filtració: per retenir les partícules més gruixudes que arrossega l’aigua.
● Precipitació: s’hi afegeixen substàncies químiques que fan que algunes partícules menors precipitin al fons.
● Decantació: mitjançant aquesta tècnica els sediments que acompanyen l’aigua es dipositen en el fons.
En el punt 3 i en el punt 7.
Perquè aquesta aigua no és potable. S’ha de potabilitzar primer en una planta de tractament d’aigua potable
(ETAP) perquè sigui apta per al consum.
Segons els resultats d’aquesta anàlisi inicial, el tractament d’aigua pot necessitar processos més o menys
exhaustius, com, per exemple, afegir-hi més o menys quantitat de clor i substàncies desinfectants.
No, és aigua que conté a més altres substàncies: clor, desinfectants, etc.
Es tracta d’una mesura per inculcar la importància de no malgastar aigua. Hem de ser conscients que l’aigua
potable és un recurs limitat, cal actuar-hi en conseqüència i adoptar les mesures d’estalvi que puguem. Per tant,
pot ser una mesura encertada.
D’altra banda, les empreses subministradores d’aigua no cobren per l’aigua, sinó pel subministrament i el
manteniment de les conduccions, tant de connexió com dels desguassos. L’aigua és un bé essencial que no té
preu. D’aquesta manera, cal entendre que es penalitza el consum excessiu d’aigua d’una manera indirecta, per
utilitzar més la canalització de l’aigua.
Els alumnes i les alumnes han d’entrar a Internet i buscar la planta de tractament d’aigua potable (ETAP) que
tracta l’aigua que arriba a la seva localitat. Cal buscar informació sobre d’on capta l’aigua, els diferents processos
que engloba el tractament, etc. En la majoria dels casos, es pot consultar la pàgina web de l’ETAP corresponent,
així com el tractament d’aigües residuals.
63
3 Dissolucions 66
ES0000000052241 790594_U03_58348.indd 63 26/10/2016 14:49:19

ES0000000052241 790594_U03_58348.indd 64 26/10/2016 14:49:20
4
Reaccions
químiques
ES0000000052241 790594_U04_58344.indd 65 26/10/2016 14:48:39

Reaccions químiques 4
▪ En l’àmbit industrial i domèstic són molt importants les reaccions de combustió. En elles un combustible (ja sigui
sòlid, líquid o gasós) entra en contacte amb oxigen i produeix diòxid de carboni i aigua. Vegem l’equació química
que representa la combustió del butà:
2 C 4 H 10  13 O 2  8 CO 2  10 H 2 O
En biologia és destacable la reacció de respiració cel·lular, mitjançant la qual la glucosa en contacte amb oxigen
dóna lloc a diòxid de carboni i agua:
C 6H 12 O 6  6 O 2  6 CO 2  6 H 2 O
▪ Sí, la matèria també sofreix canvis físics a banda de canvis químics.

Per exemple, quan posem a bullir aigua en una cassola, veiem com es desprèn vapor d’aigua. En aquest cas no hi
ha transformació d’unes substàncies en altres, tant el líquid com el vapor és aigua.
Un altre exemple és la dissolució de sucre en una tassa de cafè. Totes dues substàncies formen una dissolució,
però no donen lloc a substàncies de naturalesa diferent quan entren en contacte.
1. Fem servir factors de conversió:
23
6 , 022  10 à to m s
a) 2 m o l d e Fe   1, 204  10
24
à tom s
1 m o l d e Fe
23
6 , 022  10 m o lècu les d e H 2 O 3 àto m s
b) 5 m o l d e H2 O    9, 033  10
24
àtom s
1 m o l d e H2 O 1 m o lècu les d e H 2 O
c) En aquest cas, primer hem de calcular un dels factors de conversió que necessitem, la massa molar:
M(H2SO4)  1,008 · 2  32,06  16,00 · 4  98,08 g/mol
1 m o l d e H 2 SO 4 6 , 022  10
23
m o lècu les d e H 2 SO 4 24
196 g d e H 2 SO 4    1, 203  10 m o lècu les d e H 2 SO 4
98 , 08 g d e H 2 SO 4 1 m o l d e H 2 SO 4
24 7  àtom s 24
1, 203  10 m olècu les d e H 2 SO 4   8, 424  10 àtom s
1 m olècu la d e H 2 SO 4
2. Tf = 0 oC + 273 = 273 K
∆T = Tf - T0 = 273 – 293 = -20 K
T0 = 20 oC + 273 = 293 K
Q = m · Ce · ∆T = 0,1 Kg · 4.180 J·Kg-1· K-1 (- 20 K) = - 8.360 J = -8,36 kJ
66
4 Reaccions químiques 69
ES0000000052241 790594_U04_58344.indd 66 26/10/2016 14:48:40

3. En ser un canvi d’estat, la calor es mesura com Q = m · L, on m és la massa i L és el calor latent de fusió.
La massa són 0,1 kg i la L = 334,4 kJ/kg
Q = 0,1 kg· 334,4 kJ/Kg = 33,44 kJ seria l’energia necessària per fondre el gel; per tant, la mateixa energia
en negatiu serà la que alliberarà en congelar-se.
Q = -33,44 kJ
4. Joule va determinar l’equivalència entre Q i W de la següent manera:
W = 2·m·g·h
Q = m · ce · ∆T
Així, 2·m·g·h = m(H2O)·ce· ∆T, d'aquí veiem que:
2 · m ·g · h o
T  0,35 C
m (H 2 O ) · c e
La temperatura final serà Tf = T0 + ∆T = 20 + 0,35 = 20,35 oC
5. Les molècules del gas han de tenir l’energia necessària perquè en xocar entre elles es trenquin els enllaços de
les molècules d’oxigen i del gas butà.
Un misto o una guspira elèctrica subministren aquesta energia mínima, que s’anomena energia d’activació.
6. Com més concentrat és l’àcid, més molècules de l’àcid hi ha per unitat de volum. Si l’àcid és fort, aquestes
molècules estan totalment ionitzades. Això suposa més possibilitats que les partícules de l’àcid (molècules
o ions) xoquin amb el Zn.
Si el zinc està en forma de pols, la superfície de contacte entre el metall i l’àcid és molt més gran, i, per tant,
el nombre d’àtoms de zinc que xoquen amb les partícules de l’àcid també és més gran.
7. Augmentar la concentració de l’àcid i polvoritzar el carbonat de calci.
C 8H 16 (l )  12 O 2 ( g )  8 CO 2 ( g )  8 H 2 O ( l )
8. a)
Un mol d’octà líquid reacciona amb dotze mols d’oxigen gasós per donar
vuit mols de diòxid de carboni gasós i vuit mols d’aigua líquida.
b) 4 N H 3 (g )  5 O 2 (g )  4 N O (g )  6 H 2 O (g )
Quatre mols d’amoníac gasós reaccionen amb cinc mols d’oxigen gasós per donar
quatre mols de monòxid de nitrogen gasós i sis mols d’aigua gasosa.
2 N H 3  H 2 SO 4   N H 4  2 SO 4
9. a)
b) Fe 2 O 3  3 CO  2 Fe  3 CO 2
N aO H  N aH C O 3  N a 2 C O 3  H 2 O
10. a)
b) CO 2  C  2 CO
67
ES0000000052241 790594_U04_58344.indd 67 26/10/2016 14:48:41

c) 6 H Cl  2 Al  2 AlCl3  3 H 2
d) 2 H C l  B e  O H  2  B e C l2  2 H 2 O
2 N aClO 3  2 N aCl  3 O 2
11. a)
b) 2 H N O 3  Fe  H 2  Fe  N O 3 2
c) 2 K I  Pb  N O 3 2  Pb I2  2 K N O 3
d) C  O2  CO2
e) Ca HCO3 2  C aC O 3  C O 2  H 2 O
12. Passem de quantitat, en mol, a massa, en grams, utilitzant la massa molar:

M(Fe2O3)  55,85 · 2  16,00 · 3  159,7 g/mol
159, 7 g de Fe 2 O 3
0,320 m ol de Fe 2 O 3   51 , 104 g de Fe 2 O 3
1 m ol de Fe 2 O 3
Tenim en compte la riquesa de la mostra:

100 g d e m ostra
51, 104 g d e Fe 2 O 3   78, 62 g de Fe 2 O 3
65 g d e Fe 2 O 3
13. Calculem primer la massa que correspon als 20 mL de mostra:

m g
d   m  d  V  1,96  20 m L  39,2 g d e m o stra
V mL
Amb la dada de la riquesa obtenim els grams d’àcid pur:

85 g d e H 2 SO 4
39,2 g d e m o stra   33,32 g d e H 2 SO 4
100 g d e m o stra
Amb la massa molar calculem els mols:

M(H2SO4)  1,008 · 2  32,06  16,00 · 4  98,076 g/mol
1 m ol de H 2 SO 4
33,32 g de H 2 SO 4   0 , 3397 m ol de H 2 SO 4  0, 340 m ol de H 2 SO 4
98 , 076 g de H 2 SO 4
14. Apliquem l’equació d’estat dels gasos ideals per conèixer el nombre de mols:
p V
p V  n  R T  n 
R T
Substituïm i resolem:
0 , 25 atm  1, 25 L 3
n   6, 65  10 m ol de H 2 O
atm  L
0 , 082  (300  273) K
K  m ol
Per calcular la massa necessitem la massa molar:

M(H2O)  1,008 · 2  16,00  18,016 g/mol
68
ES0000000052241 790594_U04_58344.indd 68 26/10/2016 14:48:42

Per tant:
3 18 , 016 g d e H 2 O
6 , 65  10 m o l d e H2O   0, 120 g de H 2 O
1 m o l d e H2 O
15. a) Escrivim l’equació química ajustada:

3 H Cl  A l  O H  3  A lCl 3  3 H 2 O
b) L’estequiometria de la reacció ens permet conèixer la proporció en mol en què reaccionen les substàncies.
Calculem la quantitat de HCl, en mol, que correspon al volum de dissolució indicat:
1 L d e d issolu ció H Cl 1, 25 m ol d e H Cl
10 m L d e d issolu ció H Cl    0 , 0125 m ol d e H Cl
1.000 m L d e d issolu ció H Cl 1 L d e d issolu ció H Cl
Trobem la massa d’hidròxid d’alumini necessària:

M[Al(OH)3]  26,98  (16,00  1,008) · 3  78,004 g/mol
1 m o l d e A l(O H ) 3 78 , 004 g d e A l(O H ) 3

0 , 0125 m o l d e H Cl    0
, 325 g d e A l(O H ) 3 325 m g de A l(O H ) 3
3 m o l d e H Cl 1 m o l d e A l(O H ) 3
c) Amb l’estequiometria de la reacció calculem la massa de clorur d’alumini formada:

M[AlCl3]  26,98  35,45 · 3  133,33 g/mol
1 m o l d e A lCl 3 133, 33 g d e A lCl 3

0 , 0125 m o l d e H Cl    0
, 5555 g d e A lCl 3 556 m g de A lC l 3
3 m o l d e H Cl 1 m o l d e A lCl 3
16. 1. Escrivim l’equació química de la reacció i l’ajustem:

2 K ClO 3  3 O 2  2 K Cl
2. A sota de cada substància escrivim les dades que coneixem:
2 KClO3  3 O2  2 KCl
2 mol de clorat de potassi es descomponen per donar 3 mol d’oxigen i 2 mol de clorur de potassi
5 L, 80 C,
3,5 atm
3. Expressem en mol la quantitat d’oxigen. Com que és un gas, fem servir l’equació d’estat dels gasos ideals:
p V 3, 5 atm  5 L
p V  n R T  n    0,60457 m o l d e O 2
R T atm  L
0 , 082  (80  273) K
m ol  K
4. L’estequiometria de la reacció permet calcular les quantitats de les altres substàncies que hi intervenen.
La massa de clorat de potassi que s'ha escalfat és:
M(KClO3)  39,10  35,45  16,00 · 3  122,55 g/mol
2 m o l d e KClO 3 122 , 55 g d e KClO 3

0 , 60457 m o l d e O 2    49 , 39 g d e KClO 3  49, 4 g de K C lO 3
3 m ol de O2 1 m o l d e KClO 3
69
ES0000000052241 790594_U04_58344.indd 69 26/10/2016 14:48:43

La massa de clorur de potassi que s'ha obtingut és: M(KCl)  39,10  35,45  74,55 g/mol
2 m o l d e KCl 74 , 55 g d e KCl
0 , 60457 m o l d e O 2    30 , 047 g d e KCl  30, 05 g de KCl
3 m ol de O2 1 m o l d e KCl
17. a) Escrivim l’equació química de la reacció i l’ajustem:

2 C 3 H 8  7 O 2  6 CO 2  8 H 2 O
b) A sota de cada substància escrivim les dades que coneixem:
2 C3H8  7 O2  6 CO  8 H2O
6 mol de
reaccionen 7 mol per
2 mol de propà monòxid de i 8 mol d’aigua
amb d’oxigen donar
carboni
4 L, 25 C,
2 atm
Expressem en mol la quantitat de propà. Com que és un gas, fem servir l’equació d’estat dels gasos ideals:
p V 2 atm  4 L
p V  n  R T  n    0,3274 m ol de C 3H 8
R T atm  L
0 , 082  (25  273) K
m ol  K
L’estequiometria de la reacció permet calcular les quantitats de les altres substàncies que hi intervenen.
7 m ol d 'O 2
0,3274 m ol d e C 3H 8   1,14585 m ol d e O 2
2 m ol d e C 3H 8
El volum d’oxigen a 0 C i 1 atm que reacciona serà:

atm  L
1, 14585 m o l  0 , 082  273 K
p V  n R T  V    25, 65 L de O 2
p 1 atm
c) De la mateixa manera, el volum de CO que s’obté a 0 C i 1 atm serà:

6 m ol de CO
0,3274 m ol de C 3H 8   0,982 m ol de CO
2 m ol de C 3H 8
atm  L
0 , 982 m o l  0 , 082  273 K
p V  n R T  V    21, 987 L  22, 0 L de C O
p 1 atm

2 N H 4N O 3  2 N 2  O 2  4 H 2 O
2 NH4NO3  2 N2  O2  4 H2O
2 mol de nitrat es descomponen 2 mol de 1 mol 4 mol
i i
d’amoni per donar nitrogen d’oxigen d’aigua
0,5 kg,
80 % en NH4NO3
70
ES0000000052241 790594_U04_58344.indd 70 26/10/2016 14:48:44

3. Expressem en mol la quantitat de nitrat d’amoni pur que hi ha al bidó:

80 kg d e N H 4 N O 3 p u r 3
0,5 kg d e p ro d u cte   0,4 kg d e N H 4 N O 3 p
ur 0,4  10 g d e N H 4 N O 3 p u r
100 kg d e p ro d u cte
M (N H 4 N O
 3
) 14 , 01  1, 008  4  14 , 01  16, 00 
3 80 , 052 g/m ol
3 1 m ol d e N H 4 N O 3
0,4  10 g d e N H 4N O 3 p u r   4 , 997 m ol d e N H 4 N O 3
80 , 052 g d e N H 4 N O 3 p u r
4. L’estequiometria de la reacció permet calcular les quantitats de les altres substàncies que hi intervenen:
a) La pressió que exerciria el nitrogen que s’allibera serà:
2 m ol d e N 2
4 , 997 m ol d e N H 4 N O 3   4 , 997 m ol d e N 2
2 m ol d e N H 4 N O 3
Amb l’equació d’estat dels gasos ideals trobem la pressió:

atm  L
4 , 997 m ol  0 , 082  (35  273) K
p V  n  R T  p    2, 52 atm
V 50 L
b) El volum d’aigua que apareixeria al bidó serà:

4 m ol d e H 2 O
5 m ol d e N H 4 N O 3   10 m ol d e H 2 O
2 m ol d e N H 4 N O 3
Com que l’aigua és un líquid, calculem la massa equivalent a aquests mols i, mitjançant la densitat,
el volum que ocupa:
M(H2O)  1,008 · 2  16,00  18,016 g/mol
18 ,016 g de H 2 O
9 , 994 m ol de H 2 O   180,05 g de H 2 O
1 m ol de H 2 O
1 m L d e H2 O
180,05 g d e H 2 O   180 m L de H 2 O
1 g d e H2 O

Fe 2 O 3  3 H 2  2 Fe  3 H 2 O
Fe2O3  3 H2  2 Fe  3 H2O
1 mol d’òxid de reacciona per 2 mol de
3 mol d’hidrogen i 3 mol d’aigua
ferro(III) amb donar ferro
100 g de mostra 33,6 L a 0 C i 1 atm
3. Expressem en mol la quantitat d’hidrogen. Com que és un gas en les condicions donades:
p V 1 atm  33, 6 L
p V  n R T  n    1, 5 m o l d e H 2
R T atm  L
0 , 082  (0  273) K
m ol  K
a) Inicialment calculem la quantitat de Fe2O3 que reacciona amb aquesta quantitat de H2:
1 m ol d e Fe 2 O 3
1, 5 m ol d e H 2   0 , 5 m ol d e Fe 2 O 3
3 m ol d e H 2
Amb la massa molar obtenim la massa d’aquesta substància que conté la mostra:
71
ES0000000052241 790594_U04_58344.indd 71 26/10/2016 14:48:45

M(Fe2O3)  55,85 · 2  16,00 · 3  159,7 g/mol

159, 7 g de Fe 2 O 3
0 , 5 m ol de Fe 2 O 3   79,9 g de Fe 2 O 3
1 m ol de Fe 2 O 3
Com que aquesta és la quantitat que hi ha en 100 g de mostra, concloem que té una riquesa
del 79,9 % en Fe2O3.
b) Per calcular la quantitat de ferro que es diposita:
2 m ol d e Fe
1, 5 m ol d e H 2   1 m ol d e Fe
3 m ol d e H 2
M(Fe)  55,85 g/mol

55, 85 g de Fe
1 m ol de Fe   55, 85 g de Fe
1 m ol de Fe

2 KI  Pb  NO 3 2  P b I2  2 K N O 3
2 KI  Pb  NO 3
2  PbI2  2 KNO3
2 mol de iodur reaccionen 1 mol de nitrat per 1 mol de iodur 2 mol de nitrat
i
de potassi amb de plom(II) donar de plom(II) de potassi
25 mL, 3 M 15 mL, 4 M
3. Expressem en mol la quantitat de les substàncies que reaccionen. Com que coneixem les quantitats dels dos
reactius, el més probable és que un d’ells actuï de reactiu limitant; determinarem quin:
3 3 m ol de KI 2
25  10 L de KI   7, 5  10 m ol de KI
1 L de KI
4 m ol de Pb  N O 3  2
L de Pb  N O 3  2  m ol de Pb  N O 3  2
3 2
15  10  6  10
1 L de Pb  N O 3  2
Determinem el reactiu limitant tenint en compte l’estequiometria de la reacció:

2 m ol de KI
m ol de Pb  N O 3  2 
2 2
6  10  12  10 m ol de KI
1 m ol de Pb  N O 3  2
Aquesta quantitat és més gran que els 7,5 · 102 mols que reaccionen d’aquesta substància, per tant,
el reactiu limitant és el KI.
4. Calculem la quantitat de substància que s’obté a partir de la quantitat existent del reactiu limitant.
L’estequiometria de la reacció permet determinar-la:
2 1 m ol de PbI2 2
7 , 5  10 m ol de K I   3, 75  10 m ol de PbI2
2 m ol de K I
M(PbI2)  207,2  126,9 · 2  461,0 g/mol

2 461, 0 g de PbI2
3, 75  10 m ol de PbI2   17, 29 g de P bI 2
1 m ol de PbI2

Cd  2 H N O 3  Cd  N O 3 2  H2
72
ES0000000052241 790594_U04_58344.indd 72 26/10/2016 14:48:46

Cd + 2 HNO3  Cd  N O 3 2 + H2
reacciona 2 mol d’àcid per 1 mol de
1 mol de cadmi i 1 mol d’hidrogen
amb nítric donar nitrat de cadmi
8g 60 mL, 1,5 M 0 C i 1 atm
1 m ol de Cd 2
8 g de Cd   7 , 12  10 m ol de Cd
112 , 4 g d e C d
3 1,5 m o l d e H N O 3 2
60  10 L de HNO3   9  10 m ol de HNO3
1 L de HNO3

2 1 m ol d e Cd 2
9  10 m ol d e H N O 3   4 , 5  10 m ol d e Cd
2 m ol d e H N O 3
Aquesta quantitat és més petita que els 7,12 · 102 mols que reaccionen d’aquesta substància. Per tant,
el reactiu limitant és el HNO3.
4. Calculem la quantitat d’hidrogen que s’obté a partir de la quantitat existent del reactiu limitant.
2 1 m ol d e H 2 2
9  10 m ol d e H N O 3   4 , 5  10 m ol d e H 2
2 m ol d e H N O 3
Com que l’hidrogen és un gas trobem el volum que ocupa amb l’equació d’estat dels gasos ideals:
2 atm  L
4 , 5  10 m o l  0 , 082  273 K
p V  n R T  V    1 L de H 2
p 1 atm

2 CH 3 O H  O 2  2 CH 2 O  2 H 2 O
2 CH3OH  O2  2 CH2O  2 H2O

2 mol de metanol reaccionen amb 1 mol d’oxigen per donar 2 mol de formol i 2 mol d’aigua
50 g
Expressem en mol la quantitat de les substàncies que reaccionen. Donat que coneixem les quantitats dels
dos reactius, el més probable és que un d’ells actuï de reactiu limitant; determinarem quin:
M(CH3OH)  12,00  1,008 · 3  16,00  1,008  32,032 g/mol
1 m ol de CH 3 O H
50 g de CH 3 O H   1, 56 m ol de CH 3 O H
32, 032 g de CH 3 O H
73
ES0000000052241 790594_U04_58344.indd 73 26/10/2016 14:48:47

L’estequiometria de la reacció permet calcular les quantitats de les altres substàncies que hi intervenen:
2 m ol de CH 2 O
1, 56 m ol de CH 3 O H   1, 56 m ol de CH 2 O
2 m ol de CH 3 O H
M(CH2O)  12,00  1,008 · 2  16,00  30,016 g/mol

30 , 016 g de CH 2 O
1 , 56 m ol de CH 2 O   46 , 85 g de CH 2 O
1 m ol de CH 2 O
Aquesta és la quantitat que s’obtindria si el procés fos amb un rendiment del 100 %. Com que no és així,
calculem la quantitat real:
92 g d e CH 2 O reals
46 , 85 g d e CH 2 O teòrics   43, 1 g de CH 2 O reals
100 g d e CH 2 O teòrics

2 SO 2  O 2  2 SO 3
2 SO2  O2  2 SO3
2 mol de diòxid de sofre reacciona amb 1 mol d’oxigen per donar 2 mol de triòxid de sofre
11 L, 1,2 atm i 50 C 30 g
3. Expressem en mol la quantitat de les substàncies que reaccionen. Com que el SO2 és un gas, fem servir
l’equació d’estat dels gasos ideals:
p V 1, 2 atm  11 L
p V  n  R T  n    0,498 m ol de SO 2
R T atm  L
0 , 082  (50  273) K
m ol  K
L’estequiometria de la reacció permet calcular els mols de SO3 que s’obtindrien com a màxim a partir
d’aquesta quantitat:
2 m ol de SO 3
0,498 m ol de SO 2   0,498 m ol de SO 3
2 m ol de SO 2
M(SO3)  32,06  16,00 · 3  80,06 g/mol
80 , 06 g de SO 3
0,498 m ol de SO 3   39, 9 g de SO 3
1 m ol de SO 3
a) Determinem el rendiment del procés:
q u an titat real 30 g d e SO 3 reals


R en d im en t   100   100 75, 19 %
q u an titat teòrica 39,9 g d e SO 3 teòrics
b) Per calcular les molècules d’oxigen que han reaccionat hem de calcular els mols utilitzant l’estequiometria
de la reacció:
1 m ol de O 2
0,498 m ol de SO 2   0,249 m ol de O 2
2 m ol de SO 2
I tenint en compte el nombre d’Avogadro:

23
6 , 022  10 m o lè cu le s d e O 2 23
0,249 m o l d e O 2   1, 5  10 m o lècu les d e O 2
1 m ol de O2
74
ES0000000052241 790594_U04_58344.indd 74 26/10/2016 14:48:48

24. Escrivim l’equació química de la reacció i l’ajustem. Hem de tenir en compte l’energia que es desprèn.
A sota de cada substància, hi escrivim les dades que coneixem:
C4H10  13/2 O2  4CO2  5 H2O Energia

4 mols de i 2.878 kJ
1 mol de reacciona 13/2 mols 5 mols
i donen diòxid de i
butà amb d’oxigen d’aigua
carboni
12 kg
a) Expressem en mols la quantitat de butà d’una bombona i calculem l’energia que s’obté amb la
seva combustió:
M(C4H10) = 4 · 12 + 10 · 1,008 = 58,08 g/mol 
1 m o l d e C 4 H 10
 12,5 · 103 g de C4H10 · = 215,22 mol de C4H10 
58 ,0 8 g d e C 4 H 10
2.878 kJ
 215,22 mol de C4H10 · = 6,2 · 105
1 m o l d e C 4 H10
b) L’estequiometria ens permet calcular els mols de la substància que van a parar a l’atmosfera:
4 m o l d e C O2
215,22 mol de C4H10 · = 861 mol de CO2
1 m o l d e C 4 H10
25. 1. Tal com hem fet en l’exercici anterior, escrivim l’equació química de la reacció i l’ajustem.
També cal tenir en compte l’energia que es desprèn.
2. A sota de cada substància, hi escrivim les dades que coneixem:
C4H10  13/2 O2  4CO2  5 H2O Energia

1 mol de 4 mols de i 2.878 kJ
reacciona 13/2 mols 5 mols
diòxid de i donen diòxid de i
amb d’oxigen d’aigua
butà carboni
1.700 kJ
3. Tenint en compte l’eficiència del procés, calculem la quantitat d’energia que hem d’obtenir amb la
combustió del butà:
100 kJ teò rics

1.700 kJ reals · = 2.833,33 kJ reals
60 kJ reals
75
ES0000000052241 790594_U04_58344.indd 75 26/10/2016 14:48:48

4. L’estequiometria ens permet obtenir la quantitat de butà, expressada en mols, que es necessita. Finalment,
en calculem l’equivalent en grams:
1 m o l d e C 4 H 10
2.833,33 kJ · = 0,984 mol de C4H10 
2.878 kJ
 M(C4H10) = 4 · 12 + 10 · 1,008 = 58,08 g/mol 
58,08 g d e C 4 H 10
 0,984 mol de C4H10 · = 57,2 g de C4H10
1 m o l d e C 4 H 10
26. Escrivim l’equació química i l’ajustem:
Es desprenen 13.300 kJ d’energia en forma de calor
Es necessiten 2.800 L d’oxigen.
27.
28. Per a cada mol d’àcid que s’ha dissolt, s’obté un mol d’ions clorur; per tant, la concentració d’ions clorur és la
mateixa que la de l’àcid, 0,5 M.
29.
30. Per definició, el pH és el logaritme en base 10 (canviat de signe) de la concentració d’ions hidrogen.
Si el pH és 2, la concentració d’ions hidrogen és 10-2, per al pH igual a 7 és 10 -7, i per al pH igual a 12 és 10 -12.
76
ES0000000052241 790594_U04_58344.indd 76 26/10/2016 14:48:49

31. Cu → Cu2+ + 2 electrons

2 Ag+ + 2 electrons → Ag
L’oxidant és Ag+, ja que aquests ions són els que s’emporten els electrons. El reductor és el Cu, perquè perd
electrons i passa a la dissolució en forma d’ions positius.
32. a) NaOH + NaHCO3 ⇒ Na2CO3 + H2O ⇒ Reacció de transferència de protons. El NaHCO3 els cedeix i el NaOH
els accepta.
b) CO2 + C ⇒ 2 CO ⇒ Reacció de transferència d’electrons. El C els cedeix i el CO2 els accepta.
c) 3 HCl + Al ⇒ AlCl3 + 3/2 H2 ⇒ Reacció de transferència d’electrons. El Al els cedeix i el H+ els accepta.
d) 2 HCl + Be(OH)2 ⇒ BeCl2 + 2 H2O ⇒ Reacció de transferència de protons. El HCl els cedeix i el Be(OH)2
els accepta.
33. Perquè quan Cu (s) ⇒ Cu2+ (aq), perd 2e–. Com que cada ió plata tan sols capta 1 e-, calen dos ions Ag per completar
el procés (2 Ag1+ (aq) ⇒2 Ag).
34. Zn + 2 Fe3+ ⇒ 2 Fe2+ + Zn2+
El nombre d’electrons que s’intercanvien és 2. Cada àtom de Zn desprèn 2 electrons, que són captats per dos
àtoms de Fe3+ per passar a 2 àtoms de Fe2.
35. Es formarà un precipitat blanc de clorur de plata:
AgNO3 (aq) + HCl (aq) ⇒ AgCl (s) + HNO3 (aq)
36. a) Pb(NO3)2 + Na2SO4 ⇒ 2 NaNO3 + PbSO4
b) 2 Ag NO3 + K2CrO4 ⇒ Ag2CrO4 + 2 KNO3
37. Afegint una dissolució d’un hidròxid soluble com el NaOH. Com que a la dissolució problema hi ha presència
d’ions Al3+, en afegir l’hidròxid de sodi, es precipitarà l’hidròxid d’alumini.
38. La indústria química de la salut és la que més valor afegit obté amb els productes (medicaments i productes
fitosanitaris o zoosanitaris). A les indústries d’aquest sector, els costos de producció de cada producte són molt
baixos comparats amb el preu final de venda.
39. La mescla nova entra a temperatura ambient, més freda, per la qual cosa serà més densa amb tendència a
submergir-se dins del fluid més calent i més lleuger. La barreja de gasos reciclats ve a més temperatura, més
lleugera, i tendirà a ascendir al si d’un fluid més fred i dens.
40. La reacció entre N2 i H2 ocorre després d’haver elevat la temperatura. El catalitzador només afavoreix el procés
a altes temperatures.
41. S’aprofita en augmentar la temperatura dels gasos reciclats.
77
ES0000000052241 790594_U04_58344.indd 77 26/10/2016 14:48:50

42. Això afavoreix el flux, ja que a mesura que l’aigua es va escalfant, es fa menys densa i ascendeix al si d’un fluid
més fred i dens.
43. A l’interior del reactor la pressió ha de ser elevada, 200 atm. Els compressors mantenen aquest valor
de la pressió.
44. La reacció química ajustada és:

N 2 (g)  3 H 2 (g)  2 N H 3 (g)
Calculem la massa molar per conèixer els mols d’amoníac:

M(NH3)  14,01  1,008 · 3  17,034 g/mol
1 m ol d e N H 3
17 g d e N H 3   0 , 998 m ol d e N H 3
17, 034 g d e N H 3
Per l’estequiometria de la reacció calculem els mols de nitrogen i hidrogen que hi intervenen:
1 m ol de N2
0 , 998 m o l d e N H 3   0 , 499 m o l d e N 2
2 m ol de N H3
3 m o l d e H2
0 , 998 m o l d e N H 3   1,497 m o l d e H 2
2 m ol de N H3
Passem de quantitat, en mol, a massa, en grams, utilitzant la massa molar:

M(N2)  14,01 · 2  28,02 g/mol
28 , 02 g d e N 2
0 , 499 m ol d e N 2   13, 98 g d e N 2  14 g de N 2
1 m ol d e N 2
M(H2)  1,008 · 2  2,016 g/mol

2, 016 g d e H 2
1,497 m ol d e H 2   3, 018 g d e H 2  3 g de H 2
1 m ol d e H 2
Al reactor hi ha d’entrar 14 g de nitrogen i 3 grams d’hidrogen.

Aquesta no és la quantitat de nitrogen i hidrogen que hi ha a l’interior del reactor, n’hi ha més. La reacció no
és completa i sempre hi ha nitrogen i hidrogen reciclats.
45. Al convertidor, els reactius de la primera reacció són la matèria primera, amoníac i l’oxigen de l’aire.
Es produeix monòxid de nitrogen, NO, que es reutilitza, i aigua:
4 N H3  5 O 2  4 N O  6 H2O
Al reactor, la segona reacció reutilitza el monòxid de nitrogen, NO, de la primera i última reacció amb encara més
oxigen de l’aire:
3 O 2  (4  2) N O  6 N O 2
A la torre d’absorció hi ha dues reaccions: la tercera, que reutilitza el diòxid de nitrogen, NO2, juntament amb
aigua:
3 H2O  6 N O 2  3 H N O 2  3 H N O 3
La quarta i última que reutilitza l’àcid nitrós, HNO2, i produeix monòxid de nitrogen, NO, per retornar-lo a la
segona reacció:
3 H N O 2  2 N O  H N O 3  H 2O
78
ES0000000052241 790594_U04_58344.indd 78 26/10/2016 14:48:51

En definitiva, entren quatre mols d’amoníac, vuit mols d’oxigen i tres mols d’aigua; i es produeixen quatre mols
d’àcid nítric i set mols d’aigua:
4 N H 3  8 O 2  3 H 2O  4 H N O 3  7 H 2O
Tres mols d’aigua entre els reactius es poden eliminar d’entre els set mols d’aigua entre els productes:
4 N H3  8 O 2  4 H N O 3  4 H2O
I simplificant:
N H3  2 O 2  H N O 3  H2O
Un mol d’amoníac amb dos mols d’oxigen donen un mol d’àcid nítric amb un mol d’aigua.
46.
47. Perquè tenen orígens diferents. Els quatre mols de NO procedeixen del convertidor i els dos mols de NO
procedeixen de la torre d’absorció.
48. A la torre d’absorció un òxid de nitrogen es posa en contacte amb aigua i produeix l’àcid. Els vapors de NO2
procedents de la combustió entren en contacte amb l’aigua de la pluja i es produeix la mateixa reacció de
manera que es dóna lloc a l’àcid.
49. Al forn s’introdueix la matèria primera, sofre i oxigen en excés: S  O 2  SO 2

Al convertidor s’usa el SO2 procedent del forn:
1
O 2  SO 2  SO 3
2
A la torre de rentatge hi ha diverses reaccions químiques que entren en joc. Primer el gas SO3 en contacte amb
l’aigua produeix H2SO4 concentrat.
H 2 O  SO 3  H 2 SO 4
79
ES0000000052241 790594_U04_58344.indd 79 26/10/2016 14:48:52

Fent servir aquest concentrat de H2SO4 amb més SO3 procedent del convertidor:
H 2 SO 4  SO 3  H 2 S 2 O 7
A la mateixa torre de rentatge juntament amb l’aigua es produeix H2SO4:

H 2 O  H 2 S 2 O 7  2 H 2 SO 4
En conjunt:
 1 
S  O2   O 2  SO 2   H 2 O  SΟ 3   H 2 SΟ 4  SΟ 3  H2O  H2S 2Ο 7 
 2 
  SO 2    SO 3   H 2 S Ο 4   H 2 S 2 Ο 7  2 H 2 SO 4
Simplifiquem:
3
S  O 2  H 2 O  H 2 SO 4
2
Passem a coeficients enters:

2 S  3 O 2  2 H 2 O  2 H 2 SO 4
50. És oxigen que procedeix del forn. Ve mesclat amb els productes, ja que l’oxigen entra en excés al forn.
51. L’equació química ajustada del procés és: 4 FeS 2  11 O 2  8 SO 2  2 Fe 2 O 3
52. Com que s’injecta aire de l’atmosfera, entre els gasos de rebuig hi haurà els que formen l’atmosfera, N2 i O2
principalment, i a més, òxid de nitrogen després de les elevades temperatures del forn.
53. A la torre de rentatge es dóna el procés químic següent, amb un pas intermedi:
SO 3  H 2 O  H 2 SO 4
Aquesta mateixa reacció es produeix quan els vapors de SO2 i SO3 entren en contacte amb l’aigua de pluja,
i donen acidesa a les gotes que atrapen aquests vapors.
54. Tenen lloc les reaccions químiques següents:

4 C  2 O 2  4 CO
Fe 3 O 4  4 C O  3 Fe  4 C O 2
El producte de la primera reacció és reactiu de la segona i es pot escriure.

4 C  2 O 2  Fe 3 O 4  3 Fe  4 CO 2
55. L’equació química ajustada és:

CaCO 3  CaO  CO 2
L’òxid de calci cau dins del forn, mentre que el CO2 gasós ascendeix.
56. Perquè conté sofre i a l’alt forn pot donar lloc a òxids de sofre que provoquin pluja àcida.
57. Quan injectem aire sortiran els gasos que componen l’aire, N2 i O2, juntament amb òxids de nitrogen. A més,
el CO2 i el CO, que formen part de la reacció, també poden sortir.
80
ES0000000052241 790594_U04_58344.indd 80 26/10/2016 14:48:53

58. De més a menys proporció de carboni:

FosaM>MacerM>Mferro dolç
59. Sota temperatures extremes es dilatarien longituds molt diferents i es comprometria el treball conjunt de tots
dos materials. Es fabricarien tensions internes que farien que el formigó s’esquerdés; així, quan perd cohesió
interna, perd resistència entre les càrregues.
60. Perquè l’acer resisteix la corrosió en ambients humits, i el ferro, no.
Com es produeix una reacció química
61. Cal que tingui prou energia i dugui l’orientació adequada.
62.
63. No. L’increment de temperatura augmenta el nivell energètic dels reactius, i, com a conseqüència, disminueix
l’energia d’activació del procés en què els reactius es transformen en productes. El catalitzador positiu rebaixa
el nivell energètic de l’estat de transició, i, per consegüent, disminueix l’energia d’activació, tant pel que fa
referència al pas del reactius a productes com a l’inrevés.
64. Perquè rebaixen el nivell energètic de l’estat de transició. En el cas de la catàlisi homogènia, es forma un
compost intermedi amb un dels reactius i el catalitzador.
A la catàlisi heterogènia s’estableixen unes forces d’atracció entre el catalitzador i un reactiu que debiliten
els enllaços i, per tant, disminueix l’energia d’activació.
65. Incrementar la concentració del HCl; trossejar el mineral en fragments petits; augmentar la temperatura;
fer servir un catalitzador positiu.
Càlculs estequiomètrics en les reaccions químiques
66. a) Cu + 2 H2SO4 → CuSO4 + SO2 + 2 H2O
b) 2 NaCl + H2O → Cl2 + H2 + 2 NaOH
2 H 2 S (g)  3 O 2 (g)  2 H 2O (l )  2 S O 2 (g)

67. a)
Dos mols de sulfur d’hidrogen gasós amb tres mols de gas oxigen reaccionen per donar dos mols d’aigua
líquida i dos mols de diòxid de sofre gasós.
b) 2 N aCl ( s )  2 H 2 O (l )  2 N aO H (aq )  Cl2 ( g )  H 2 (g )
Dos mols de clorur de sodi sòlid amb dos mols d’aigua líquida reaccionen per donar dos mols d’hidròxid de sodi
en dissolució aquosa, un mol de gas clor i un mol de gas hidrogen.
81
ES0000000052241 790594_U04_58344.indd 81 26/10/2016 14:48:53

c) 2 N aBr ( s )  H 3PO 4 (aq )  N a 2H PO 4 ( aq )  2 H Br ( g )
Dos mols de bromur de sodi sòlid amb un mol d’àcid fosfòric en dissolució aquosa reaccionen per donar un
mol d’hidrogenofosfat de sodi en dissolució aquosa i dos mols de bromur d’hidrogen gasós.
68. a) 3 BaBr2 + 2 H3PO4 ⇒ Ba3(PO4)2 + 6 HBr. Reacció de doble substitució.
b) NH3 + HCl ⇒ NH4Cl. Reacció de combinació (síntesi).
c) 2 H2 + O2 ⇒ 2 H2O. Reacció de combinació.
d) 2 Al + 3 H2SO4 ⇒ Al2(SO4)3 + 3 H2. Reacció de substitució.
e) 2 NH3 ⇒ N2 + 3 H2. Reacció de descomposició.
69. a) C (s) + O2 ⇒ CO2. Reacció de transferència d’electrons. El C cedeix electrons i el O2 els capta.
b) 2 HNO3 + Fe ⇒ H2 + Fe(NO3)2. Reacció de transferència d’electrons. El Fe cedeix electrons i el H+ els capta.
c) HCl + NaHCO3 ⇒ NaCl + CO2 + H2O. Reacció de transferència de protons. El HCl cedeix protons i el NaHCO3
els capta.
d) 3 NH3 + H3PO4 ⇒ (NH4)3PO4. Reacció de transferència de protons. El H3PO4 cedeix protons i el NH3 els capta.

4 N H 3 (g )  5 O 2 (g )  4 N O (g )  6 H 2 O (g )
4 NH3 (g)  5 O2 (g)  4 NO (g)  6 H2O(g)

reaccionen 4 mol de monòxid de
4 mol d’amoníac amb 5 mol d’oxigen i 6 mol d’aigua
per donar nitrogen
50 g 0 C i 1 atm
Expressem en mol la quantitat de las substàncies que reaccionen:

M(NH3)  14,01  1,008 · 3  17,034 g/mol
1 m ol d e N H 3
50 g d e N H 3   2 , 9353 m ol d e N H 3
17 , 034 g d e N H 3
L’estequiometria de la reacció permet calcular les quantitats de les altres substàncies que hi intervenen:
5 m ol d e O 2
2 , 9353 m ol d e N H 3   3, 6691 m ol d e O 2
4 m ol d e N H 3
Tenint en compte que el gas és a 0 C i 1 atm, i considerant que és gas ideal:

atm  L
3, 6691 m o l  0 , 082  273 K
p V  n R T  V    82 , 13 L  82 L de O 2
p 1 atm
82 4 Reaccions químiques 85
ES0000000052241 790594_U04_58344.indd 82 26/10/2016 14:48:55

c) Segons l’estequiometria de la reacció, s’obtindrà el mateix nombre de mols de NO que han reaccionat
de NH3:
23
6 , 022  10 m o lè cu le s 24
2 , 94 m o l d e N O   1, 77  10 m olècules
1 m ol de NO
71. a) Cu + 2 H2SO4 ⇒ CuSO4 + SO2 + 2 H2O
b) 2 NaCl + H2O ⇒ Cl2 + H2 + 2 NaOH
72. a) Escrivim l’equació química de cada reacció i les ajustem:

2 C ( s )  O 2 ( g )  2 CO ( g )
C ( s )  O 2 ( g )  CO 2 ( g )
b) A sota de cada substància, a cada reacció, escrivim les dades que coneixem:
2 C (s)  O2 (g)  2 CO (g)

2 mol de carboni amb 1 mol d’oxigen reaccionen per donar 2 mol de monòxid de carboni
1 kg  103 g
C (s)  O2 (g)  CO2 (g)

1 mol de carboni amb 1 mol d’oxigen reaccionen per donar 1 mol de diòxid de carboni
1 kg  103 g
Expressem, en mol, la quantitat de carboni que reacciona, a totes dues equacions:

3 1 m ol d e C
10 g de C   8 3, 3 m ol d e C
1 2, 0 0 g d e C
Trobem el nombre de molècules d’oxigen en cada cas:

● Per a la primera reacció:
1 m ol de O2 6 , 022  10
23
m o lècu les d e O 2 25
83, 3 m o l d e C    2, 51  10 m olècules de O 2
2 m ol de C 1 m ol de O2
● Per a la segona reacció:

1 m ol de O2 6 , 022  10
23
m o lècu les d e O 2 25
83, 3 m o l d e C    5, 02  10 m olècules de O 2
1 m ol de C 1 m ol de O2
c) Amb l’equació d’estat dels gasos ideals obtenim la pressió que exerceix el monòxid o el diòxid de carboni si
la combustió es produeix en una habitació de 3 m  4 m  2,5 m que es troba a 25 C:
3 3
3 3 10 dm 1L 4
V  3 m  4 m  2, 5 m  30 m  30 m    3  10 L
3 3
1 m 1 dm
● Per a la primera reacció:

2 m ol de CO
83, 3 m ol de C   83, 3 m ol de CO
2 m ol de C
atm  L
83, 3 m ol  0 , 082  (25  273) K
nCO  R  T m ol  K
p V  n  R T  p CO   4
 0,0679 atm
V 3  10 L
● Per a la segona reacció:

1 m ol de CO 2
83, 3 m ol de C   83, 3 m ol de CO 2
1 m ol de C
83
ES0000000052241 790594_U04_58344.indd 83 26/10/2016 14:48:56

atm  L
83, 3 m ol  0 , 082  (25  273) K
nCO 2  R  T m ol  K
p V  n  R T  p CO 2   4
 0,0679 atm
V 3  10 L
Totes dues pressions són iguals. Convertim la pressió a mil·límetres de mercuri:

760 m m de H g
p  0,0679 atm   51, 6 m m de Hg
1 atm
73. En primer lloc, escrivim i igualem la reacció
2 CO (g) + O2 (g) ⇒ 2 CO2 (g)
2 CO  O2  2 CO2
1 atm, 25 oC 2 L, 3 atm, 25 oC 1 atm, 25 oC
Primer, calculem els mols de O2, mitjancant l’equació dels gasos:
3 atm · 2 L
n = = 0,246 m ol O 2
atm L
0,082  25 + 273  K
K m ol
2 m ol C O
0 ,2 4 6 m o l O 2 = 0 ,4 9 2 m o l C O = 0 ,4 9 2 m o l C O 2
1 m ol O 2
Ara, calcularem el volum que ocupen a 1 atm i 25 oC
Per tant, el Vco i el VCO2 són de 12 L

2 C 8 H 18 ( l )  25 O 2 ( g ) 16 CO 2 ( g )  18 H 2 O ( l )
→
2 C8H18 (l)  25 O2 (g)  16 CO2 (g)  18 H2O (l)

reaccionen 16 mol de diòxid de
2 mol d’octà amb 25 mol d’oxigen i 18 mol d’aigua
per donar carboni
1 L, 0,8 g/mL 0 C, 105 Pa 0 C, 105 Pa
Suposant que la gasolina és octà pur, calculem, en mol, la quantitat de gasolina equivalent al volum d’1 L;
utilitzem la dada de la densitat:
3
1 0 m L d e C 8H 18 0 , 8 g d e C 8H 18
1 L d e C 8H 18    8 0 0 g d e C 8H 18
1 L d e C 8H 18 1 m L d e C 8H 18
M(C8H18)  12,00 · 8  1,008 · 18  114,144 g/mol

1 m ol de C 8H 18
800 g de C 8H 18   7 , 0087 m ol de C 8H 18
114 , 144 g de C 8H 18
L’estequiometria ens permet calcular els mols d’oxigen que es necessiten:

25 m ol de O 2
7 , 0087 m ol de C 8H 18   87 , 6086 m ol de O 2
2 m ol de C 8H 18
84
ES0000000052241 790594_U04_58344.indd 84 26/10/2016 14:48:58

Calculem el volum d’oxigen amb l’equació d’estat dels gasos ideals:

5 1 atm
p  10 Pa  5
 0,987 atm
1, 013  10 Pa
atm  L
87 , 6086 m o l  0 , 082  273 K
p V  n R T  V    1.961, 2 L de O 2
p 1 atm
c) De forma similar, calcularem el CO2 que s’aboca a l’atmosfera:

16 m ol de CO 2
7, 0869 m ol de C 8H 18   56, 0695 m ol de CO 2
2 m ol de C 8H 18
atm  L
56 , 0695 m o l  0 , 082  273 K
p V  n R T  V    1.271, 7 L  1.255, 6 L de C O 2
p 1 atm

2 N aCl  2 H 2 O  2 N aO H  Cl 2 ( g )  H 2 ( g )
2 NaCl  2 H2 O  2 NaOH  Cl2 (g)  H2 (g)

2 mol de clorur reacciona 2 mol d’hidròxid 1 mol de 1 mol
amb 2 mol d’aigua i i
de sodi per donar de sodi clor d’hidrogen
2,5 kg  2,5 · 103 g
a) Expressem la quantitat de NaCl:

M(NaCl)  23,00  35,45  58,45 g/mol
3 1 m ol de N aC l
2, 5  1 0 g de N aC l   4 2, 7 7 m ol de N aC l
5 8 , 4 5 g de N aC l
L’estequiometria ens permet calcular els mols de clor que s’obtenen:

1 m ol de C l2
42, 77 m ol de N aC l   21 , 386 m ol de C l2
2 m ol de N aC l
Calculem el volum de clor amb l’equació d’estat dels gasos ideals:

5 1 atm
p  10 Pa  5
 0,987 atm
1, 013  10 Pa
atm  L
21, 386 m o l  0 , 082  273 K
p V  n R T  V    479 L de C l 2
p 1 atm
b) De forma similar, calculem la massa d’hidròxid de sodi que s’obté:

2 m ol de N aO H
42, 77 m ol de N aCl   42, 77 m ol de N aO H
2 m ol de N aCl
M(NaOH)  23,00  16,00  1,008  40,008 g/mol

40 , 008 g de N aO H
42, 77 m ol de N aO H   1711, 
2 g de N aO H 1, 71 kg de N aO H
1 m ol de N aO H
85
ES0000000052241 790594_U04_58344.indd 85 26/10/2016 14:48:59


SiO 2  3 C  SiC  2 CO
SiO2  3C  SiC  2 CO
1 mol de diòxid 3 mol reaccionen 1 mol de carbur 2 mol de monòxid
amb i
de silici de carboni per donar de silici de carboni
25 kg  2,5 · 103 g 1 m3  103 L, 50 C
Expressem la quantitat, en mol, de SiC:

M(SiC)  28,09  12,00  40,09 g/mol
3 1 m ol d e SiC
25  10 g d e SiC   6 2 3, 6 m ol de SiC
4 0 , 0 9 g d e SiC
L’estequiometria ens permet calcular els mols de carboni que han de reaccionar per obtenir aquesta
quantitat de SiC:
3 m ol de C
623, 6 m ol de SiC   1870 , 8 m ol de C
1 m ol de SiC
12, 00 g de C
1.870 , 8 m ol de C   22.449 g de C 22, 45 kg de C
1 m ol de C
c) Trobem la quantitat de monòxid de carboni que es forma:

2 m ol de C O
623, 6 m ol de SiC   1247 , 2 m ol de C O
1 m ol de SiC
Amb l’equació d’estat dels gasos ideals trobem la pressió que exerceix el monòxid o el diòxid de carboni que
s’obté:
atm  L
1247, 2 m ol  0 , 082  (50  273) K
p V  n  R T  p   3
 33 atm
V 1  10 L
77. a) En primer lloc, escrivim l’equació química ajustada de la reacció:

N aH CO 3  H Cl  N aCl  H 2 O  CO 2
NaHCO3  HCl  NaCl  H2O  CO2

1 mol de
1 mol d’àcid reaccionen 1 mol de clorur 1 mol 1 mol de diòxid
bicarbonat de amb i i
clorhídric per donar de sodi d’aigua de carboni
sodi
10 mL, 1,25 M
Calculem els mols d’àcid clorhídric tenint en compte la concentració molar de la dissolució i el volum que es
fa servir:
1 L de H Cl 1, 25 m ol de H Cl 2
10 m L de H Cl  3
  1, 25  10 m ol de H Cl
10 m L de H Cl 1 L de H Cl
L’estequiometria ens permet calcular els mols de bicarbonat que han de reaccionar amb aquesta quantitat
d’àcid clorhídric:
2 1 m ol de N aH CO 3 2
1, 25  10 m ol de H Cl   1, 25  10 m ol de N aH CO 3
1 m ol de H Cl
86
ES0000000052241 790594_U04_58344.indd 86 26/10/2016 14:49:00

Utilitzem la massa molar d’aquesta substància per calcular la massa corresponent a aquesta quantitat:
M(NaHCO3)  23,00  1,008  12,00  16,00 · 3  84,008 g/mol
2 84 , 008 g de N aH C O 3
1 , 25  10 m ol de N aH C O 3   1, 05 g de N aH CO 3
1 m ol de N aH C O 3
c) Per calcular el volum de diòxid de carboni que es forma necessitem conèixer els mols que s’obtenen:
2 1 m ol de CO 2 2
1, 25  10 m ol de H Cl   1, 25  10 m ol de CO 2
1 m ol de H Cl
Utilitzem l’equació d’estat dels gasos ideals per calcular el volum de diòxid de carboni gasós que s’obté en
aquestes condicions:
atm  L
  20  273  K
2
1, 25  10 m ol  0 , 082
p V  n  R T  V    0, 3 L
p 1 atm
Riquesa de reactius i rendiment de la reacció
78. Escrivim l’equació química ajustada:

3 H 2 SO 4 ( aq )  2 A l(O H ) 3 ( aq )  6 H 2 O ( l )  A l2 (SO 4 ) 3 ( aq )
Amb la densitat calculem la massa que correspon al volum d’àcid sulfúric:
1, 96 g de H 2 SO 4 com ercial
20 m L de H 2 SO 4 com ercial   39, 2 g de H 2 SO 4 com ercial
1 m L de H 2 SO 4 com ercial
Tenint en compte la dada de la riquesa:

92 g d e H 2 SO 4 p u r
39 , 2 g d e H 2 SO 4 com ercial   36 , 064 g d e H 2 SO 4 p u r
100 g d e H 2 SO 4 com ercial
Amb la massa, en grams, i mitjançant la massa molar trobem la quantitat de substància, en mol:
M(H2SO4)  1,008 · 2  32,06  16,00 · 4  98,076 g/mol
1 m ol de H 2 SO 4
36, 064 g de H 2 SO 4   0,3677 m ol de H 2 SO 4
98, 076 g de H 2 SO 4
L’estequiometria de la reacció ens permet calcular la quantitat d’hidròxid d’alumini que es necessita perquè
reaccioni tot l’àcid sulfúric:
2 m ol de Al(O H ) 3
0,3677 m ol de H 2 SO 4   0 , 2451 m ol de Al ( O H ) 3
3 m ol de H 2 SO 4
Passem a massa la quantitat anterior:

M[Al(OH)3]  26,98  (1,008  16,00) · 3  78,004 g/mol
78, 004 g de Al(O H ) 3
0 , 2451 m ol d e Al(O H ) 3   19, 12 g de A l(O H ) 3
1 m ol de Al(O H ) 3
79. 1. En primer lloc, escrivim l’equació química ajustada de la reacció:

CaCO 3  CO 2  CaO
CaCO3  CO2  CaO

1 mol de carbonat de reacciona 1 mol de diòxid 1 mol d’òxid de
i
calci para donar de carboni calci
25 kg, 70 % 0 C, 105 Pa 87
ES0000000052241 790594_U04_58344.indd 87 26/10/2016 14:49:01

3. Determinem la massa de CaCO3 que hi ha en els 25 kg de roca calcària:

3
10 g d e calcària 70 g d e CaCO 3 4
25 kg d e calcària    1, 75  10 g d e CaCO 3
1 kg d e calcària 100 g d e calcària
M(CaCO3)  40,08  12,00  16,00 · 3  100,08 g/mol

4 1 m ol de C aC O 3
1 , 75  10 g de C aC O 3   174 , 86 m ol de C aC O 3
100 , 08 g de C aC O 3
a) Obtenim la quantitat de diòxid de carboni que es forma:
1 m ol de CO 2
174 , 86 m ol de CaCO 3   174 , 86 m ol de CO 2
1 m ol de CaCO 3
Calculem el volum de CO2 amb l’equació d’estat dels gasos ideals, tenint en compte condicions estàndard:
5 1 atm
p  10 Pa  5
 0,987 atm
1, 013  10 Pa
atm  L
174 , 86 m o l  0 , 082  273 K
p V  n R T  V    3.914 L d e CO 2
p 1 atm
3
1m 3
3.914 L d e C O 2   3, 91 m
1.000 L
b) Calculem la massa d’òxid de calci que es produirà:

1 m ol de CaO
174 , 86 m ol de CaCO 3   174 , 86 m ol de CaO
1 m ol de CaCO 3
M(CaO)  40,08  16,00  56,08 g/mol

56 , 08 g d e CaO 1 kg
174 , 86 m o l d e CaO   9.806 g d e CaO   9, 8 kg de C a O
1 m o l d e CaO 1.000 g
80. 1. En primer lloc, escrivim l’equació química ajustada de la reacció:

2 M g ( s )  O 2 ( g )  2 M gO ( s )
2 Mg (s)  O2 (g)  2 MgO (s)

2 mol de magnesi amb 1 mol d’oxigen reaccionen per 2 mol d’òxid de magnesi
donar
2,83 g de mostra 2 L, 3 atm, 25 C 3,6 g
3. Expressem en mol la quantitat de MgO que s’obté:

M(MgO)  24,31  16,00  40,31 g/mol
1 m o l d e M gO 2
3, 6 g d e M gO   8, 93  10 m o l d e M gO
4 0 , 3 1 g d e M gO
88
ES0000000052241 790594_U04_58344.indd 88 26/10/2016 14:49:02

4. L’estequiometria de la reacció permet calcular les quantitats de les altres substàncies que hi intervenen.
Trobem la quantitat de magnesi que ha reaccionat:
2 1 m ol de M g 2
8, 93  10 m o l d e M gO   8, 93  10 m ol de M g
1 m o l d e M gO
Calculem l’equivalent en grams i aquesta serà la quantitat de Mg que hi ha a la mostra. El resultat ens
permet calcular el tant per cent de magnesi en l’aliatge:
2 24 , 31 g d e M g
8 , 93  10 m ol de M g   2 , 17 g d e M g
1 m ol de M g
2 , 17 g d e M g

% en M g   100 76, 7 % de M g
2 , 83 g d e m o stra

2 C 4 H 10  13 O 2  8 CO 2  10 H 2 O
2 C4H10  13 O2 8 CO  10 H2O

reaccionen 8 mol de diòxid
2 mol de butà amb 13 mol d’oxigen i 10 mol d’aigua
per donar de carboni
2,5 kg  2,5 · 103 g 1 atm, 25 C
3. Expressem en mol la quantitat de propà. Com que és un gas, fem servir l’equació d’estat dels gasos ideals:
M(C4H10)  12,00 · 4  1,008 · 10  58,08 g/mol
3 1 m ol de C 4H 10
2, 5  10 g de C 4H 10   43, 044 m ol de C 4H 10
58, 08 g de C 4H 10
4. L’estequiometria de la reacció permet calcular els mols d’oxigen que hi intervenen:

13 m ol de O 2
43, 044 m ol de C 4H 10   279,79 m ol de O 2
2 m ol de C 4H 10
Com que és un gas, la llei dels gasos permet determinar el volum que ocuparà en les condicions del
problema:
atm  L
279, 79 m ol  0 , 082  (25  273) K
p V  n  R T  V    6837 L de O 2
p 1 atm
La proporció d’oxigen a l’aire ens permet calcular el volum d’aire que cal:
100 L d 'aire 3
6837 L d e O 2   
32 634 L d 'aire 32, 63 m d'aire
20 , 95 L d e O 2

CO  2 H 2  CH 3 O H
CO  2 H2  CH3OH
1 mol de monòxid amb 2 mol d’hidrogen reaccionen 1 mol de metanol
de carboni per donar
50 L, 100 atm, 250 C 80 %
89
ES0000000052241 790594_U04_58344.indd 89 26/10/2016 14:49:03

3. Les condicions de pressió i temperatura corresponen a l’inici de la reacció.

Expressem, en mol, la quantitat de partícules que reaccionen.
Apliquem l’equació d’estat dels gasos ideals per conèixer la quantitat de partícules, en mol, de la mescla:
p V
p V  n  R T  n 
R T
Substituïm les dades:
100 atm  50 L
n   116 , 588 m o l d e CO i H 2
atm  L
0 , 082  (250  273) K
K  m ol
4. L’estequiometria de la reacció permet calcular les quantitats de cadascun dels reactius, de tres mols de la
mescla, un mol és de CO i els altres dos de H2:
 1
 d e CO  38 , 863 m o l d e CO
 3
n 116 , 588 m o l CO i H 2  
 2
d e H2  77 , 725 m o l d e H 2

 3
Determinem la massa de metanol que es produiria en teoria:

1 m ol de CH 3 O H
38, 863 m ol de CO   38, 863 m ol de CH 3 O H
1 m ol de CO
M(CH3OH)  12,00  1,008 · 3  16,00  1,008  32,032 g/mol
32, 032 g de C H 3 O H
38 , 863 m ol de C H 3 O H   1244 , 86 g de C H 3 O H
1 m ol de C H 3 O H
Calculem la massa de metanol que es pot obtenir amb un rendiment de reacció del 80 %:
80 g d e CH 3 O H reals
1.244 , 86 g d e CH 3 O H teòrics   996 g de CH 3 O H reals
100 g d e CH 3 O H teòrics
83. a) 2 CuO + C → 2 Cu + CO2

b) És una reacció de desplaçament perquè podem considerar que el carboni ha desplaçat el coure del
seu òxid.
És una reacció redox, ja que l’òxid de coure es redueix (perd oxigen) a coure, i el carboni s’oxida a
diòxid de carboni.
Des del punt de vista electrònic:
És una reacció redox perquè el Cu2+ passa a coure metàl·lic: Cu2+ + 2e → Cu
Els ions coure (II) són els oxidants, ja que guanyen electrons i es redueixen a coure.
El carboni perd electrons i, per tant, és el reductor: C → C4+ + 4 e
c) Calculem els grams de coure:
 201,3 g
90
ES0000000052241 790594_U04_58344.indd 90 26/10/2016 14:49:04

84. a) Passem a mols les quantitats de cada reactiu:
3
90 g 1 m ol 3
75 · 10 g N a O H · · = 1,68 · 10 m o l
100 g 40 g
3
1 m ol 2
45 · 10 g clo r · = 6,34 · 10 m o l
71 g
El reactiu que està en excés és l’hidròxid de sodi, ja que perquè reaccioni tot el clor necessita 1,26 · 10 3 mols
de NaOH:
2
2 m o l N aO H 3
6,3 · 10 m o l d e clo r · = 1,26 · 10 m o l N aO H
1 m o l d e clo r
1,68 · 103 mol – 1,26 · 103 mol = 420 mols de NaOH 40 g/1 mol = 16,87 kg que sobren.
2
1 m o l N a ClO 74,5 g 90 g 4
b ) 6,34 · 10 m o l · · · = 4,25 · 10 g d e c lo r
1 m o d e clo r 1 m ol 100 g
S’obtenen 42,5 kg d’hipoclorit.
1 m ol 1 m o l a sp irin a 180 g
85 70 g d 'à cid sa licílic · · · = 91,30 g
138 g 1 m o l d 'à cid 1 m o l a sp irin a
gram s o b tin gu ts
re n d im e n t = · 100 = 93, 1 %
gram s te ò rics
Reactiu limitant

P4 ( g )  6 Cl2 ( g )  4 PCl3 ( g )
P4 (g)  6 Cl2 (g)  4 PCl3 (g)

reaccionen 4 mol de triclorur de
1 mol de fòsfor amb 6 mol de clor
per donar fòsfor
20 g 15 L en cond. est. 15 L, 50 C
3. Expressem la quantitat, en mol, de las substàncies que reaccionen.

Com que coneixem la massa d’un reactiu, i el volum en condicions estàndard de l’altre reactiu, el més
probable és que un d’ells actuï de reactiu limitant.
Determinarem quin:
Primer reactiu, P4 (g):
M(P4)  30,97 · 4  123,88 g/mol
1 m ol de P4
20 g de P4   0 , 161 m ol de P4
123, 88 g de P4
91
ES0000000052241 790594_U04_58344.indd 91 26/10/2016 14:49:04

Segon reactiu, Cl2 (g):

5 1 atm
p  10 Pa  5
 0,987 atm
1, 013  10 Pa
p V 1 atm  15 L
p V  n R T  n    0 , 67 m o l d e Cl2
R T atm  L
0 , 082  273 K
K  m ol

6 m ol de C l2
0 , 161 m ol de P4   0 , 966 m ol de C l2
1 m ol de P4
Aquesta quantitat és més gran que els 0,661 mol de Cl2 que tenim d’aquesta substància. Per tant, el reactiu
limitant és Cl2.
a) Calculem la quantitat de triclorur de fòsfor que s’obté a partir de la quantitat existent del reactiu limitant.
4 m ol d e PCl3
0 , 67 m ol d e Cl2   0, 446 m ol de PCl 3
6 m ol d e Cl2
b) Utilitzant les lleis dels gasos, determinem la pressió que exerceix en les condicions del problema:
atm  L
0 , 446 m o l  0 , 082  (50  273) K
p V  n R T  p    0, 788 atm
V 15 L

CaCl2  N a 2 CO 3  CaCO 3  2 N aCl
CaCl2  Na2CO3 CaCO3   2 NaCl

1 mol
1 mol de clorur 1 mol de carbonat de reaccionen 2 mol de clorur de
amb de carbonat i
de calci sodi per donar sodi
de calci
30 mL  30 · 103 L, 20 mL  20 · 103 L,
4M 5M
3. Expressem en mol la quantitat de les substàncies que reaccionen. Com que coneixem els volums i
les concentracions dels dos reactius:
3 4 m o l d e C aC l2
30  10 L d e C aC l2   0 , 1 2 m o l d e C aC l2
1 L d e C aC l2
3 5 m o l d e N a2C O 3
20  10 L d e N a 2C O 3   0 , 1 m o l d e N a 2C O 3
1 L d e N a 2C O 3
Un d’ells actua com a reactiu limitant. L’estequiometria de la reacció indica que intervé el mateix nombre de
mols de cadascun dels reactius. En conseqüència, el reactiu limitant és el Na2CO3.
4. El precipitat blanc és el CaCO3; calculem la quantitat de carbonat de calci que s’obté a partir de la quantitat
existent del reactiu limitant. L’estequiometria de la reacció diu que s’obtindrà el mateix nombre de mols que
de Na2CO3:
92
ES0000000052241 790594_U04_58344.indd 92 26/10/2016 14:49:05

M(CaCO3)  40,08  12,00  16,00 · 3  100,08 g/mol

100 , 08 g de C aC O 3
0 , 1 m ol de C aC O 3   10 g de CaCO 3
1 m ol de C aC O 3

2 Al  2 H 2 SO 4  Al2 SO 4  3 H 2
2 Al  2 H2SO4  Al2SO4  3 H2
reaccionen 1 mol de sulfat 3 mol
2 mol d’alumini amb 3 mol d’àcid sulfúric i
per donar d’alumini d’hidrogen
500 mg  0,5 g 40 mL  40 · 103 L, 1,25 M
3. Donat que coneixem la massa d’un dels reactius, i el volum i la concentració de l’altre, calculem la quantitat
de substància en cada cas:
1 m ol de Al
0 ,5 g d e A l   0, 0185 m ol de Al
26, 98 g de Al
3 4 m o l d e H 2 SO 4
40  10 L d e H 2 SO 4   0 , 0 5 m o l d e H 2 SO 4
1 L d e H 2 SO 4
Un dels dos reactius actua de reactiu limitant. Determinem el reactiu limitant tenint en compte
l’estequiometria de la reacció:
3 m ol de H 2 SO 4
0 , 0185 m ol de Al   0 , 02775 m ol de H 2 SO 4
2 m ol de Al
Aquesta quantitat és més petita que els 0,05 mols que tenim d’aquesta substància, àcid sulfúric, H2SO4.
Per tant, el reactiu limitant és l’alumini, Al.
4. La quantitat màxima d’hidrogen que es pot obtenir és la que permet la quantitat existent del reactiu
limitant:
3 m ol de H 2
0 , 0185 m ol de Al   0 , 02775 m ol de H 2
2 m ol de Al
M(H2)  1,008 · 2  2,016 g/mol

2, 016 g de H 2
0 , 02775 m ol de H 2   0 , 0559 g de H 2  56 m g de H 2
1 m ol de H 2
89. a) 1 Escrivim l’equació química de la reacció i l’ajustem:

4 C  2 O 2  Fe 3 O 4  3 Fe  4 CO 2
2. A sota de cada substància escrivim les dades que coneixem.
4C  2 O2  Fe3O4  3 Fe  4 CO2
4 mol de 2 mol 1 mol de reaccionen 4 mol de diòxid
amb i 3 mol de ferro i
carboni d’oxigen magnetita per donar de carboni
3 kt  3 · 103 t 
 3 · 103 · 103 kg 
 3 · 109 g de Fe
93
ES0000000052241 790594_U04_58344.indd 93 26/10/2016 14:49:06

3. Expressem en mol la quantitat de ferro que s’obté:

9 1 m o l d e Fe
3  10 g d e Fe   53.715.310 m o l d e Fe
55, 85 g d e Fe
4. L’estequiometria de la reacció permet calcular les quantitats de diòxid de carboni que s’emet:
4 m ol d e CO 2
53.715.310 m ol d e Fe   71.620.412 m ol d e CO 2
3 m ol d e Fe
Expressem en grams a partir de la massa molar:

M(CO2)  12,00  16,00 · 2  44,00 g/mol
44 , 00 g d e CO 2
71.620.412 m ol d e 
CO 2  
3.151.300.000 g d e CO 2 3, 15 kt de CO 2
1 m ol d e CO 2
b) La combustió de la gasolina.
1. Escrivim l’equació química de la reacció i l’ajustem.
2 C8H10  21 O2  10 H2O  16 CO2

2 mol de 21 mol reaccionen 16 mol de diòxid
amb 10 mol d’aigua i
gasolina d’oxigen per donar de carboni
9
3, 15  10 g
3. Expressem en mol la quantitat de diòxid de carboni que s’obté:

9 1 m ol d e CO 2
3, 15  10 g d e CO 2   71.600.000 m ol d e CO 2
44 , 00 g d e CO 2
4. L’estequiometria de la reacció permet calcular les quantitats de gasolina que s’han de cremar:
2 m ol d e C 8 H 10
71.600.000 m ol d e CO 2   8.950.000 m ol d e C 8 H 10
16 m ol d e CO 2
Expressem en grams a partir de la massa molar:

M(C8H10)  12,00 · 8  1,008 · 10  106,08 g/mol
106 , 08 g d e C 8 H 10
8.950.000 m ol d e C 8 H 10   
949.000.000 g 0,949 kt d e C 8 H 10
1 m ol d e C 8 H 10
Per calcular el volum utilitzem la dada de la densitat:

m m 949.000.000 g 9 1m
3
6 3
d   V    1,27  10 L   1, 27  10 m de C 8 H 10
V d g 1.000 L
0 , 75
L
90. Primer s’han d’ajustar per separat:

18 H 2 S ( g )  11 O 2 ( g )  2 S 8 ( g )  2 SO 2 ( g )  18 H 2 O ( g )
16 H 2 S ( g )  8 SO 2 ( g )  3 S 8 ( g )  16 H 2 O ( g )
Sumant ambdues reaccions i simplificant els mols de substàncies que tenim entre els reactius i els productes:
34 H 2 S ( g )  6 SO 2 ( g )  11 O 2 ( g )  5 S 8 ( g )  34 H 2 O ( g )
94
ES0000000052241 790594_U04_58344.indd 94 26/10/2016 14:49:07

91. Fórmula de la glucosa: C6H12O6.
M(C6H12O6) = 6 · 12 + 12 · 1 + 6 · 16 = 180 g/mol
1 m ol d e C 6 H 12 O 6
10 g d e C 6 H 12 O 6 · = 0,056 m ol d e C 6 H 12 O 6 
180 g d e C 6 H 12 O 6
2.540 kJ
 0,056 m o l C 6 H 12 O 6 · = 141, 11 kJ
1 m ol
92.
Tipus de reaccions
93.
c) El pH de la dissolució serà 7, ja que el clorur de sodi format és una sal neutra.
94. La reacció és:
95. La reacció que té lloc és:
CH3COOH + NaOH → CH3COONa + H2O
Calculem el nombre de mols d’àcid que han reaccionat:
Aquests mols d’àcid són els que hi ha a 25 mL de la solució que resulta de diluir 10 vegades la solució inicial;
per tant:
S’omple una bureta de 25 cm3 amb la dissolució de l’hidròxid de sodi. Agafem 25 mL de la dissolució diluïda del
vinagre, utilitzant una proveta, o una pipeta de 20 mL i una pipeta graduada de 5 o 10 mL, i l’aboquem en un
erlenmeyer de 100 mL.
95
ES0000000052241 790594_U04_58344.indd 95 26/10/2016 14:49:08

Hi afegim unes gotes de fenolftaleïna i obrim la clau de la bureta deixant caure l’hidròxid a poc a poc. Anem
remenant l’erlenmeyer, i just en el moment que, en caure una gota, el color violat de la dissolució no desapareix,
tanquem la clau.
Mesurem el volum de l’hidròxid gastat.
96. a) Ba(OH)2 (aq) + H2SO4(aq)  BaSO4 (s) + 2 H2O
3
0,5 m o l 1 m o l su lfat 233,3 g
b ) 250 cm · 3
· · = 29, 17 g sulfat
1.000 cm 1 m o l h id rò xid 1 m ol
97. a) Fe + Cu SO4  Cu + FeSO4
b) Oxidació: Fe  Fe2+ + 2e
Reducció: Cu2+ + 2e  Cu
c) Oxidant: Cu2+
Reductor: Fe
1,05 g 15 g su lf. 1 m ol 1 m o l Fe 55,85 g

d ) 300 m L · · · · · = 16, 53 g de ferro
1 mL 100 g 159,55 g 1 m o l su lf. 1 m ol
Ampliació
98. a) En primer lloc escrivim l’equació química ajustada de la reacció:

SO 2  M g(O H ) 2  M gSO 3  H 2 O
A continuació, a sota de cada substància escrivim les dades de què disposem:
SO2  Mg(OH)2  MgSO3  H2O

1 mol de diòxid de 1 mol d’hidròxid de reaccionen 1 mol de sulfit de
amb i 1 mol d’aigua
sofre magnesi per donar magnesi
1,67 kg  1,67 · 103 g
Expressem en mol la quantitat de substàncies que intervenen en la reacció. En aquest cas necessitem
conèixer la massa molar del MgSO3:
M(MgSO3)  24,31  32,06  16,00 · 3  104,37 g/mol
3 1 m ol de M gSO 3
1 , 67  10 g de M gSO 3   16 m ol de M gSO 3
104 , 37 g de M gSO 3
a) L’estequiometria de la reacció ens diu que perquè es produeixi 1 mol de MgSO3 ha de reaccionar
1 mol de SO2. Per guardar la proporció, cada hora reaccionen 16 mol de SO2. Utilitzarem l’equació dels gasos
ideals per calcular el volum que ocupen, en les condicions donades:
m ol atm  L
16  0 , 082  (70  273) K
n R T h m ol  K L de SO 2
p V  n  R T  V    450
p 1 atm h
b) L’estequiometria de la reacció ens diu que perquè es produeixi 1 mol de MgSO3 ha de reaccionar
1 mol de Mg(OH)2. Per guardar la proporció, cada hora reaccionen 16 mol de Mg(OH)2. Utilitzem
la massa molar d’aquesta substància per calcular el seu equivalent en grams:
M[Mg(OH)2]  24,31  (16,00  1,008) · 2  58,326 g/mol
58, 326 g de M g(O H ) 2
16 m ol de M g(O H ) 2   933 g de M g(O H ) 2
1 m ol de M g(O H ) 2
96
ES0000000052241 790594_U04_58344.indd 96 26/10/2016 14:49:09


2 N H3  N2  3 H2
2 NH3  N2  3 H2
2 mol d’amoníac es descomponen per 1 mol de nitrogen i 3 mol d’hidrogen
donar
30 g 30 L, 0,8 atm, 125 C
a) Expressem en mol la quantitat de nitrogen que s’obté. Apliquem l’equació d’estat dels gasos ideals per
conèixer el nombre de mols de nitrogen:
p V
p V  n  R T  n 
R T
Substituïm les dades i operem:
0,8 atm  30 L
n   0 , 7354 m ol de N 2
atm  L
0 , 082  (125  273) K
K  m ol
Calculem la massa molar per conèixer els mols d’amoníac que reaccionen:
M(NH3)  14,01  1,008 · 3  17,03 g/mol
1 m ol de N H 3
30 g de N H 3   1 , 761 m ol de N H 3
17 , 03 g de N H 3
Per l’estequiometria de la reacció calculem els mols teòrics de nitrogen que s’haurien d’obtenir:
1 m ol de N 2
1 , 761 m ol de N H 3  0 , 8807 m ol de N 2
2 m ol de N H 3
Per tant, el rendiment de la reacció:

 0 , 7354 m ol de N2  re a l
 100 
83, 51 %
 0 , 8807 m o l d e N2  te ò ric
b) Per la hipòtesi d’Avogadro, si un mol de N2 ocupa 30 L, llavors 3 mol de H2 ocupen el triple: 90 L.

2 Al(O H ) 3  3 H 2 SO 4  Al2 SO 4  6 H 2 O
2 Al(OH)3  3 H2SO4  Al2SO4  3 H2O

2 mol d’hidròxid amb 3 mol d’àcid reaccionen 1 mol de sulfat I 6 mol d’aigua
d’alumini sulfúric per donar d’alumini
18 g 200 mL, 1,5 M
M[Al(OH)3]  26,98  (16,00  1,008) · 3  78,004 g/mol
1 m ol de Al(O H) 3
18 g de Al(O H) 3   0 , 23 m ol de Al(O H) 3
78 , 004 g de Al(O H) 3
3 1,5 m ol de H 2 SO 4
200  10 L de H 2 SO 4   0 , 3 m ol de H 2 SO 4
1 L de H 2 SO 4
97
ES0000000052241 790594_U04_58344.indd 97 26/10/2016 14:49:10


3 m ol de H 2 SO 4
0 , 23 m ol de Al(O H) 3   0 , 345 m ol de H 2 SO 4
2 m ol de Al(O H) 3
Aquesta quantitat és més gran que els 0,3 mol que tenim d’aquesta substància. Per tant, el reactiu limitant
és precisament l’àcid sulfúric, H2SO4.
Sobra Al(OH)3 i, per tant, després de la reacció tindrem un medi bàsic.
101. 1. Escrivim l’equació química de la reacció i l’ajustem.

2 S  3 O 2  2 H 2 O  2 H 2 SO 4
2S  3 O2  2 H2O  2 H2SO4
3 mol 2 mol reaccionen 2 mol d’àcid
2 mol de sofre amb i
d’oxigen d’aigua per donar sulfúric
500 kg/h, 96 %
58 %
90 % de riquesa d  1.850 kg/m3
Com que el sofre que es fa servir de matèria primera té una riquesa del 90 %,
reaccionen 450 kg/h de sofre (pur).
3. A partir de la massa molar del sofre calculem el nombre de mols:
M(S)  32,06 g/mol
5 1 m ol de S
4 , 5  10 g de S   14.036 , 18 m o l d e S
32 , 06 g d e S
4. Per l’estequiometria de la reacció calculem els mols d’àcid que s’obtenen:

2 m ol d e H 2 SO 4
14.036 , 18 m ol d e S   14.036 , 18 m ol d e H 2 SO 4
2 m ol d e S
Com que la reacció té un rendiment del 58 %, s’obtenen:

58 m ol d e H 2 SO 4
14.036 , 18 m ol d e H 2 SO 4   8.141 m ol d e H 2 SO 4
100 m ol d e H 2 SO 4
A partir de la massa molar, calculem els grams d’àcid que s’obtenen:

M(H2SO4)  1,008 · 2  32,06  16,00 · 4  98,076 g/mol
98 , 076 g d e H 2 SO 4
8.141 m ol d e H 2 SO 4   798.400 m ol d e H 2 SO 4
1 m ol d e H 2 SO 4
Com que es fabrica l’àcid a 96 % de riquesa, es produeixen cada hora:

100 g H 2 SO 4
798.400 g H 2 SO 4 con cen trat   
831.700 g H 2 SO 4 831, 7 kg H 2 SO 4
96 g H 2 SO 4 con cen trat
A partir de la densitat calculem el volum d’àcid sulfúric que es pot obtenir cada hora:
kg
831, 7 3
m m h m L
d   V   
0,44957 449, 57
V d kg h h
1.850 3
m
98
ES0000000052241 790594_U04_58344.indd 98 26/10/2016 14:49:11

Escrivim l’equació química ajustada de la reacció que té lloc: 2 NaN 3  2 Na  3 N 2

A sota de cada substància escrivim les dades que coneixem:
2 NaN3  2 Na  3 N2
2 mol d’azida de sodi es descomponen per donar 2 mol de sodi i 3 mol de nitrogen
65 g 0 C i 1 atm
Expressem en mol la quantitat d’azida de sodi que reacciona: M(NaN3)  23  14,01 · 3  65,03 g/mol
1 m ol de N aN 3
65 g de N aN 3   1 m ol de N aN 3
65, 03 g de N aN 3
Per l’estequiometria de la reacció calculem els mols de nitrogen que s’obtenen:

3 m ol de N 2
1 m ol de N aN 3   1 , 5 m ol de N 2
2 m ol de N aN 3
Utilitzem l’equació dels gasos ideals per calcular el volum de nitrogen, en les condicions donades:
atm  L
1, 5 m ol  0 , 082  (0  273) K
p V  n  R T  V    33, 6 L de N 2
p 1 atm
Tenint en compte el resultat obtingut en l’activitat anterior:

120 L x
  x
 232, 1 g
33,6 L 65 g
Les reaccions de combustió dels motors dels vehicles, les reaccions que tenen lloc als explosius, les reaccions de
neutralització àcid-base, etc.
Actualment, els vehicles disposen de diversos airbags per protegir els acompanyants a més del conductor.
Llavors han d’existir diversos sensors que detecten quins s'han d’accionar en funció de l’ocupació del vehicle:
els davanters, els de darrere, els laterals, o tots al mateix temps.
A la resposta s’ha de tenir en compte la importància de dotar els vehicles amb la màxima seguretat possible
per minimitzar els accidents i les seves conseqüències. Per tant, es tracta d’una norma adequada encaminada
a aquesta finalitat.
a) Tots els passatgers d’un vehicle en marxa han de portar sempre cordat el cinturó de seguretat.
b) Les autoritats fan controls d’ús del cinturó de seguretat, i imposen una sanció a aquells passatgers o
conductors que incompleixin la normativa en no portar-lo cordat. A més, a les campanyes de seguretat
viària, la Direcció General de Trànsit (DGT) ofereix dades comparatives entre les conseqüències
d’un accident amb cinturó o sense, de manera que s'inculca als ciutadans que el cinturó és l’element de
seguretat passiva del vehicle més eficaç.
99
ES0000000052241 790594_U04_58344.indd 99 26/10/2016 14:49:12

Sí, ja que en cas contrari correríem el risc que l’airbag s’accionés, per exemple, davant d’una frenada una mica
més forta de l’habitual, la qual cosa podria ocasionar lesions als ocupants del vehicle. A més, en interrompre’s la
conducció i la visió, augmentaria la possibilitat de patir un accident pel simple fet d’haver-se activat l’airbag
sense que sigui necessari.
100
ES0000000052241 790594_U04_58344.indd 100 26/10/2016 14:49:12

5
Els àtoms
ES0000000052241 790594_U05_58350.indd 101 26/10/2016 14:47:17

Els àtoms 5
▪ Els elements més abundants a l’Univers són l’hidrogen i l’heli principalment, i després, en quantitats molt
menors, oxigen, carboni, neó, ferro, nitrogen, silici, magnesi i sofre. Aquestes quantitats han estat estimades
per mètodes espectroscòpics.
▪ Conjunt de diferents longituds d’ona que emeten els elements químics en estat gasós i a altes temperatures.
El conjunt de línies espectrals que emet un element sempre és el mateix encara que estigui formant part d’un
compost. Per tant, coneixent els espectres que tenim els podem identificar amb un element en concret.
1. a) 3 · 108
b) - 3,25 · 10-6
c) 4,58 · 105
d) 1 · 103
24 h 3.600 s
2. a) 1 dia = 86.400 s
1 dia 1h
km 1.000 m 1h
b) 120 = 33,33 m
h 1 km 3.600 s s
1.000 kg
c) 2 · 10 3 t = 2 · 10
6
kg
1t
d) Ja està en sistema internacional.
3. Segons el model de Thompson, els àtoms estan formats per una massa de càrrega positiva en què hi ha inserides
partícules petites de càrrega negativa: els electrons. Els àtoms són neutres i la càrrega positiva que duen
coincideix amb el nombre d’electrons.
Quan es frega un cos pot produir-se un moviment d’electrons. Mentre que uns cossos guanyen electrons per
fregament i, per tant, es carreguen positivament, n’hi ha d’altres que en perden i, per tant, es carreguen
negativament. Quan els cossos amb càrrega diferent s’apropen, s’atreuen perquè els electrons tracten de
distribuir-se un altre cop per recuperar la neutralitat inicial de la matèria. Per aquest motiu, quan els cossos
amb càrrega del mateix signe s’apropen, es repel·leixen, ja que no hi ha cap manera possible de recuperar la
neutralitat interna entre ells.
4. El púding és un pastís amb una massa que s’assembla força a la del bescuit i amb panses a dintre. Recorda els
àtoms de Thompson, formats per una massa de càrrega positiva en què hi havia partícules petites de càrrega
negativa (els electrons).
5. Com que el radi de l’àtom és unes 10.000 vegades més gran que el del nucli, si el radi del nucli tingués 1 m,
el de l’àtom tindria 10.000 m, és a dir, 10 km.
6. Diem que l’àtom és buit perquè pràcticament tota la massa està concentrada en el nucli, que té una mida molt
petita comparada amb la de tot l’àtom.
102
5 Els àtoms 107
ES0000000052241 790594_U05_58350.indd 102 26/10/2016 14:47:18

62,93 · 69,09 + 64,93 · 30,91

7. m Cu = = 63,55 u
100
8. a) Hi ha tres ions.
b) Les masses atòmiques relatives dels ions són, respectivament, 24, 25 i 26.
c) La proporció relativa és 80 % de Mg-24, 10 % de Mg-25 i 10 % de Mg-26.
d) La massa atòmica relativa del magnesi és: 24 · 0,80 + 25 · 0,10 + 26 · 0,10 = 24,3
9.
16 16 17 16 1  16 2  16
8B 8C 8D 8B 9F 7G
Protons 8 8 8 7 9 7
Neutrons 8 8 9 9 7 9
Electrons 8 6 8 8 11 7
Són isòtops del mateix element: 186 B , 178 D

Són ions d’algun dels àtoms que hi ha presents:
És catió del:
16 2  16
• 8C , és catió del a) 8B
16  16
• 7E , és anió del f) 7G
10.
8 -1
c 3 · 10 m · s 8

   6 · 10 m
15 -1
 5 · 10 · s
11. Segons el model atòmic de Bohr el radi de l’òrbita és r = a · n2
Nre. d’òrbita Radi (m)

1 0,529 · 10 -10
2 2,116 · 10 -10
3 4,761 · 10 -10
4 8,464 · 10 -10
5 13,225 · 10 -10
103
5 Els àtoms 108
ES0000000052241 790594_U05_58350.indd 103 26/10/2016 14:47:19

12. Els orbitals d tenen l = 2 com a valor del nombre quàntic (l). Quan l = 2, el nombre quàntic magnètic pot tenir
els valors −2, −1, 0, +1 i +2, i això vol dir que hi ha 5 orbitals del tipus d.
Els orbitals f tenen de nombre quàntic l = 3. Quan l = 3, el nombre quàntic magnètic pot tenir els valors −3, −2,
−1, 0, +1, +2 i +3, la qual cosa indica que hi ha 7 orbitals del tipus f.
13. Els valors possibles dels nombres quàntics vénen determinats per les regles que s’especifiquen al llibre de text.
• (3, 0, 0, −1/2): és possible.
• (4, 2, 2, 1/2): és possible.
• (2, 1, 1, −1/2): és possible.
• (7, 2, 3, −1/2): no és possible ja que, si l = 2, m només pot adoptar els valors 2, 1, 0, −1 i −2.
• (0, 1, 0, 1/2): no és possible ja que el nombre quàntic n no pot valer 0.
• (3, 0, 0, −1/2): és possible.
14. • (3, 0, 0, +1/2): orbital 3s
• (4, 2, 2, 1/2): orbital 4d
• (2, 1, 1, −1/2): orbital 2p
• (3, 0, 0, −1/2): orbital 3s
15.
n l m s
0 0 1
3 1 - 1, 0, +1 3
2 - 2, - 1, 0, +1, +2 5
Nombre total d’orbitals 9
En el nivell n = 3 hi ha un orbital s, tres orbitals p i cinc orbitals d; en total, 9 orbitals.

A cada orbital hi poden haver 2 electrons; per tant, en total hi haurà 18 electrons.
L’àtom
16. L’hem de sotmetre a l’acció d’un camp elèctric perpendicular al tub. Si el raig es desvia cap a la placa
positiva, està format per partícules amb càrrega negativa, es tracta d’un raig catòdic (és a dir, procedeix
del càtode). En cas contrari, seran raigs canals.
17. a) Que les partícules que formaven els raigs catòdics no depenien del gas que estava a dins del tub ni del
material que formava el càtode, és a dir, que la partícula està present a tots els àtoms.
b) Les partícules que componien els raigs canals depenien del gas de dins del tub, ja que aquestes partícules les
formaven els ions positius originats en xocar els electrons que provenien del càtode amb les molècules del gas.
18. El fet que una part molt petita de les partícules reboti quan topa amb la làmina d’or vol dir que la làmina té
alguns punts on la càrrega positiva està molt concentrada. Aquests punts són els nuclis dels àtoms. I que la major
part de les partícules travessin la làmina sense desviar-se vol dir que, majoritàriament, travessen l’àtom per
zones on no hi ha càrregues: l’escorça de l’àtom, on hi ha els electrons girant, i que és molt més gran que el nucli.
104
5 Els àtoms 109
ES0000000052241 790594_U05_58350.indd 104 26/10/2016 14:47:20

19.
Nombre de Nombre
Element Z A Càrrega
neutrons d’electrons
B 5 11 6 5 0
C 6 11 5 6 0
D 5 11 6 7 -2
E 11 5 6 0
F 11 20 9 8 +3
a) B i D pertanyen al mateix element químic perquè tenen el mateix Z.

b) i c) No hi ha isòtops perquè els que tenen el mateix Z també tenen un A idèntic. D és un anió de B.
d) E representa una espècie impossible perquè A = Z + nombre de neutrons.
20. Model de Dalton: Partícula indivisible.

Model de Thomson: Massa de càrrega positiva.
Model de Rutherford: Electrons que giren al voltant d’un nucli.
Model de Bohr: Explica l’espectre d’àtom d’hidrogen; nombre quàntic n; nivell d’energia; electrons descrivint
òrbites.
Model mecanoquàntic: Electrons als orbitals; nombre quàntic m; explica tots els espectres atòmics; quantificació
de l’energia; probabilitat de trobar l’electró.
21. 1) Descobriment dels electrons.

2) Model atòmic de Thomson.
3) Descobriment dels protons.
4) Descobriment del nucli atòmic.
5) Model atòmic de Rutherford.
6) Descobriment dels neutrons.
7) Model atòmic de Bohr.
35
22. Cl Z = 17 A = 35, electrons = 17, protons = 17, neutrons = 18
37
Cl Z = 17 A = 37, electrons = 17, protons = 17, neutrons = 20
65
Cu Z = 29 A = 65, electrons = 29, protons = 29, neutrons = 36
214
Pb Z = 82 A = 214, electrons = 82, protons = 82, neutrons = 132
12
C Z = 6 A = 12, electrons = 6, protons = 6, neutrons = 6
13
C Z = 6 A = 13, electrons = 6, protons = 6, neutrons = 7
235
U Z = 92 A = 235, electrons = 92, protons = 92, neutrons = 143
210
Tl Z = 81 A = 210, electrons = 81, protons = 81, neutrons = 129.
Els isòtops
23. La solució c), ja que en tenir la mateixa massa, només podem assegurar que tenen el mateix nombre de protons
més el nombre de neutrons. Són elements diferents, per tant, no poden tenir el mateix nombre de protons ni ser
isòtops.
24. a) El proti té 1 electró, 1 protó i 0 neutrons.

El deuteri té 1 electró, 1 protó i 1 neutró.
b) S’anomena aigua pesant perquè els àtoms d’hidrogen que formen aquest òxid tenen el doble de massa que
els que hi ha a les molècules d’aigua.
105
5 Els àtoms 110
ES0000000052241 790594_U05_58350.indd 105 26/10/2016 14:47:21

25. Massa atòmica = 19,6 · 0,10013 + 80,4 · 0,11009 = 1,96 + 8,85 = 10,814 u
26. Massa atòmica relativa = 15,9949 · 0,99759 + 16,9991 · 0,00037 + 17,9992 · 0,00204 =
= 15,9564 + 0,006289 + 0.03671 = 15,9994
27. a) Ne -20, 10 electrons, 10 protons i 10 neutrons.

Ne -22, 10 electrons, 10 protons i 12 neutrons.
b) Massa atòmica relativa del Ne = 0,90 · 20 + 0,1 · 22 = 20,2.
28.
Fets que explica Fets que no explica

Model
• Les lleis ponderals. • L’electrització de la matèria.
Dalton • Fenòmens produïts en tubs de
descàrrega.
• L’electrització de la matèria. • L’experiència de la làmina d’or.

Thomson • Fenòmens produïts en tubs de
descàrrega.
• L’experiència de la làmina d’or. • Que els electrons no acabin caient
Rutherford damunt el nucli.
• Els espectres atòmics.
• L’efecte fotoelèctric. • L’espectre dels àtoms polielectrònics.
• Que els electrons no acabin caient • La configuració electrònica dels àtoms.
damunt el nucli.
• L’espectre de l’àtom de H.
Bohr
• La complementarietat de l’espectre
d’absorció d’emissió.
• L’espectre és característic de cada
element.
• L’espectre dels àtoms polielectrònics.
Shrödinger • Els quatre nombres quàntics.
• La configuració electrònica dels àtoms.
Energia
29. L’energia d’una radiació és l’energia de cadascun dels seus fotons. La seva intensitat ve determinada pel nombre
de fotons que la integren.
Si l’energia no estigués quantificada, una radiació d’energia 4 (cada fotó té energia 4) i intensitat 10, tindria una
energia total de 4 · 10 = 40. Per tant, tindria la mateixa energia i produiria el mateix efecte que una altra radiació
d’energia 8 i intensitat 5, ja que 8 · 5 = 40.
30. Aquesta energia depèn de l’atracció que exerceixi el nucli sobre l’electró perifèric que es pretén arrencar, i que
ve determinada per la càrrega nuclear i la distribució electrònica que és específica de cada element químic.
31. a) Falsa. Segons Bohr, el radi de l’òrbita depèn de n (r = a · n2). Per tant, l’electró que està a l’òrbita 2 es troba
a una distància del nucli quatre vegades més gran que la distància que separa l’electró que està a l’òrbita 1.
106
5 Els àtoms 111
ES0000000052241 790594_U05_58350.indd 106 26/10/2016 14:47:22

b) Falsa. Segons Bohr, l’energia d’un electró depèn de 1/n2 (E = b/n2). Per tant, l’electró que està a l’òrbita 2
té una energia que és la quarta part de l’energia que té l’electró que està a l’òrbita 1.
c) Falsa. Perquè si tenim en compte la fórmula que permet calcular l’energia d’un electró en una òrbita:
32. L’espectre d’absorció el constitueixen totes les radiacions que absorbeixen els electrons d’un àtom quan passen
d’un nivell d’energia a un altre de superior. Per obtenir-lo, s’il·lumina la mostra amb llum blanca i es recullen les
radiacions després de passar per la mostra, en què faltaran les que han absorbit els àtoms de l’element en
qüestió i es veuran ratlles negres sobre un fons de color.
L’espectre d’emissió el constitueixen totes les radiacions que emeten els electrons d’un àtom que ha estat
excitat quan tornen al nivells de menys energia fins que arriben al nivell fonamental. Aquest espectre el formen
línies de color i cada una correspon a un trànsit.
L’espectre d’absorció és el complementari del d’emissió perquè, a fi que un electró d’un àtom concret passi del
nivell 1 al nivell 2, necessita absorbir la mateixa energia (E2 − E1) que la que emet quan passa del nivell 2 al nivell
1 (E1 − E2).
33.
A l’espectre d’emissió s’hi detectaran 5 ratlles.
34. Només pot emetre 3 radiacions que corresponen als salts energètics: de n = 3 a n = 2, de n = 3 a n = 1, i de n = 2
a n = 1.
E = h · ν = 6,62 · 10–34 J · s · 7,4 · 1013 s–1 = 4,89 · 10–20 J
Nombres quàntics
35. a) Els orbitals d impliquen que l = 2. El valor màxim que el nombre quàntic l pot admetre és (n −1). Si n = 2,
l només pot adoptar els valors 0 i 1; per consegüent, no poden existir orbitals d al nivell 2.
b) Els orbitals s impliquen que l = 0. A tots els nivells d’energia hi ha orbitals s i, per tant, l’orbital 7s sí
que existeix.
c) Els orbitals p impliquen que l = 1. Hi ha orbitals p a partir del segon nivell d’energia, ja que si n = 2, l només
pot adoptar els valors 0 i 1. Per tant, l’orbital 3p sí que existeix.
d) Els orbitals f impliquen que l = 3. Al nivell n = 3, l només pot adoptar els valors 0, 1 i 2; per consegüent,
no pot existir l’orbital 3f.
e) L’orbital 1p no existeix. Si n = 1, l només pot adoptar el valor 0, que és compatible amb els orbitals del tipus s.
f) Els orbitals f impliquen que l = 3. Al nivell n = 5, l pot adoptar els valors 0, 1, 2, 3 i 4. Per tant, sí que pot existir
l’orbital 5f.
g) Els orbitals d impliquen que l = 2. El valor màxim que el nombre quàntic l pot admetre és (n − 1). Si n = 5, l pot
adoptar els valors 0, 1, 2, 3 i 4; per consegüent, sí que poden existir orbitals en el nivell 5.
h) Com ja s’ha explicat a l’apartat g), sí que hi poden haver orbitals 4d.
36. A cada nivell energètic només hi ha un orbital s, que correspon a l = 0; per tant, en el 3s poden haver-hi
2 electrons.
D’orbitals p n’hi ha 3 que corresponen a l = 1; per tant, m = −1, 0, 1. Això vol dir que a 2p poden haver-hi
6 electrons, 2 a cada orbital.
El nombre d’orbitals f de cada nivell és 7, que correspon a l = 3; per tant, m = −3, −2, −1, 0, 1, 2, 3. El nombre total
d’electrons a 4f serà 14.
107
5 Els àtoms 112
ES0000000052241 790594_U05_58350.indd 107 26/10/2016 14:47:23

37. Un núvol electrònic és una representació tridimensional de les posicions que ocupa un electró en un àtom.
Una òrbita és la línia que suposava Bohr que descrivia un electró en girar al voltant del nucli.
Orbital és una zona de l’àtom on la probabilitat de trobar un electró és màxima.
38. En el nivell n = 2 els valors del nombre quàntic l només poden ser l = 0 (orbital s) i l = 1 (orbital p); per tant, no hi
ha orbitals d que corresponguin a l = 2. En el nivell n = 3 els valors del nombre quàntic l són l = 0 (orbital s), l = 1
(orbital p) i l = 2 (orbital d); per tant, no hi ha orbitals f que corresponguin a l = 3.
39. a) (2, 1, 0, +1/2): és possible.

b) (3, 3, 0, −1/2): no és possible, ja que si n = 3, els valors de l només poden ser 0, 1, i 2. El (3, 2, 0, −1/2): és
possible.
c) (4, 0, 0, −1/2): és possible.
d) (6, 4, 5, −1/2): no és possible, ja que si l = 4, els valors de m només poden ser: −4, −3, −2, −1, 0, 1, 2, 3 i 4. Seria
possible el (6, 4, 4, −1/2).
e) (1, 1, 0, 1/2): no és possible, ja que si n = 1, la l només potser 0, seria el (1, 0, 0, 1/2).
f) (5, 2, 2, 1/2): és possible.
40. a) 2 p (2, 1, 0)
b) 3d (3, 2, 0)
c) 4s (4, 0, 0)
d) 6f (6, 4, 4)
e) 1s (1, 0, 0)
f ) 5d (5, 2, 2)
41. a) (3, 2)
b) (7, 3)
c) (4, 0)
d) (2, 1)
42. A n = 2 poden haver-hi 1 orbital s i 3 orbitals p, en total 4 orbitals i, per tant, 8 electrons.
A la capa n = 4 poden haver-hi 1 orbital s, 3 p, 5 d. En total, 9 orbitals i 18 electrons.
També podem aplicar la fórmula: N = 2n2; per a n = 2 resulten N = 8 electrons, i per a n = 4 obtenim N = 32
electrons.
43. El principi d’incertesa (Heisenberg, 1927) diu que és impossible saber amb exactitud la posició d’un electró, ja
que per conèixer-la necessitaríem il·luminar l’electró, que, en rebre el fotó, sortiria disparat i canviaria de posició.
44. El nombre atòmic és Z = 6.

El nombre màssic és 12.
El nombre d’electrons és 6.
Per tant, és l’àtom de carboni.
45. Per a un orbital 3s, els nombres quàntics són n = 3, l = 0 i m = 0; per tant, (3,0,0) i, després, afegiríem el nombre
quàntic d’espín per a cada un dels dos electrons que pugui haver a l’orbital.
Per a un orbital 3p els nombres quàntics seran n = 3, l = 1 ara bé la m = -1,0,1 i, per tant, tindrem tres orbitals
diferents (3,1,- 1), (3,1,0) o (3,1,1). I, després, afegiríem el nombre quàntic d’espín per a cada un dels dos
electrons que pugui haver a l’orbital.
Ampliació
46. a) Quan el gas és sotmès a una diferència de potencial elèctric, els electrons absorbeixen energia i salten a nivells
superiors. Aquests electrons excitats tornen a saltar a nivells inferiors desprenent energia en forma de
radiació electromagnètica.
b) La configuració electrònica de cada gas és diferent; per tant, també seran diferents tots els possibles salts
electrònics d’un nivell a un altre.
108
5 Els àtoms 113
ES0000000052241 790594_U05_58350.indd 108 26/10/2016 14:47:24

47. 1 cm = 10–2 m
Diàmetre d’un àtom = 2 · 10–10m

-2
10 m 7
N om bre d'àtom s = = 5 · 10 àtom s
-10
2 · 10 m
48. Suposem que el radi del nucli és r, el radi de l’àtom serà r · 104.
3 12
Volum de l'àtom 4/3  · r · 10 12
= = 10
3
Volum del nucli 4/3  · r
El volum de l’àtom és 1012 vegades més gran que el del nucli.

-9
49. a) λ = 680 nm = 680 · 10 m
8 -1
c 3 · 10 m · s 14 -1

   4,4 · 10 s
9
 680 · 10 m
E = h · ν = 6,62 · 10–34 Js · 4,4 · 1014 s–1 = 2,92 · 10–19 J
b) 6,02 · 1023 fotons · 2,9 · 10–19 J/fotó = 1,745 · 105 J
50. a) El primer que veiem a l’enunciat del problema és que els percentatges de les quantitats indicades no sumen
100, per això cal suposar que en lloc de un 30 % de Si-30, el que conté el silici natural és un 3 % de Si-30.
Massa atòmica relativa del Si = 0,92 · 28 + 0,05 · 29 + 0,030 · 30 = 25,76 + 1,45 + 0, 9 = 28,1.
El nombre atòmic del silici és 14.
b) Si-28 14 electrons, 14 protons i 14 neutrons.
Si-29 14 electrons, 14 protons i 15 neutrons.
Si-30 14 electrons, 14 protons i 16 neutrons.
c) En principi es vaporitza la mostra que es vol analitzar. El gas passa a una cambra d’ionització, on rep un feix
d’electrons que n’ionitza els àtoms. A continuació, els ions són accelerats per mitjà d’un camp elèctric i
desviats per un camp magnètic. Les trajectòries que segueixen els ions depenen de les seves masses i de les
seves càrregues, i, en ser detectats, es poden calcular aquests valors.
51. a) 9 electrons, 9 protons i 10 neutrons.

3
4 3 4  10 -10  -31 3
b) Volum de l'àtom = π·r = · 3,14 ·   = 5,2 · 10 m
3 3  2
 
3
4 3 4  10 -14  -43 3
Volum del nucli = π·r = · 3,14 ·   = 5,2 · 10 m
3 3  2
 
Massa dels electrons = 9 · 9,110 · 10–31 = 8,199 · 10–30 kg
Massa del nucli = 19 · 1,67 · 10–27 = 3,17 · 10–26 kg
-30 -26
m assa del electrons + m assa del nucli 8,199 · 10 kg + 3,17 · 10 kg 4 3
Densitat de l'àtom = = -31 3
= 6,09 · 10 kg/m
-31 3
5,2 · 10 m 5,2 · 10 m
-26
3,17 · 10 kg 17 3
D e nsitat de l nucli = = 6,09 · 10 kg/m
-43 3
5,2 · 10 m
109
5 Els àtoms 114
ES0000000052241 790594_U05_58350.indd 109 26/10/2016 14:47:24

El iode s’utilitza per realitzar diagnòstics de la tiroides i com a teràpia, i el cobalt, en la bomba de cobalt per
destruir cèl·lules canceroses en els tractaments de radioteràpia.
En el text apareixen els isòtops 12C i 14 C.
Z A P+ n e-
12
C 6 12 6 6 6
14
C 6 14 6 8 6
El iode radioactiu és un dels isòtops que es va alliberar durant l’accident nuclear de 2011. Aquest element entra
al torrent sanguini ja sigui per ingestió o inhalació, i va a parar a la tiroides provocant càncer de tiroides.
La finalitat de repartir iode és per saturar la glàndula tiroides de iode no radioactiu i, per tant, evitar la
incorporació dels àtoms radioactius que hi havia en els aliments i l’aigua els primers dies.
Els principals isòtops del iode són: 127-I i 129 –I, tot i que n’existeixen fins a una trentena. El 127 no és
radioactiu, però si el 129.
Resposta oberta, però ha de quedar clar que la prescindible dels isòtops i de la reactivitat són les armes nuclears.
Aquí s’hauria de fer referència a les reaccions de fusió i fissió nuclear, així com als isòtops del plutoni en les
armes nuclears.
110
5 Els àtoms 115
ES0000000052241 790594_U05_58350.indd 110 26/10/2016 14:47:25

6
La taula periòdica
dels elements
ES0000000052241 790594_U06_58353.indd 111 26/10/2016 14:47:18

6
La taula periòdica
dels elements
▪ N: Del llatí nitrogenium i vol dir engendrador de nitre.

Au: Aurum i vol dir aurora resplendent.
Po: Poloni. En honor de Polònia, país on va néixer la primera dona en aconseguir un premi Nobel en física i en
química, i en descobrir la radioactivitat.
Es: Einsteni. En honor al físic alemany Albert Einstein.
▪ Aquests elements nous se sintetitzen artificialment en reaccions nuclears amb àtoms pesants. Un exemple seria
el 112-Uub, que es sintetitza bombardejant una làmina de Pb amb àtoms de Zn accelerats.
208
Pb + 70Zn → 277Uub + 1n
▪ Els noms dels nous elements s’obtenen d’unir les arrels i els símbols que corresponen als nombres del 0 al 9:
Dígit Arrel Símbol

0 nil n
1 un u
2 bi b
3 tri t
4 quad q
5 pent p
6 hex h
7 sept s
8 oct o
9 en e
Així ununtri equival a 113; ununpenti equival a 115; ununsepti a 117, i ununocti a 118.
A la taula periòdica estarien situats al període 7, grups 13, 15, 17 i 18.
+
1. 1p 26 +
1 kg -27
= 5,977 · 10 p
1,673 · 10 kg
-
2. 1e 30 +
1 kg -31
= 1,1 · 10 p
9,11 · 10 kg
+
3. 1p 18 +
1C -19
= 6,24 · 10 p
1,6 · 10 C
-
1e 18 -
1C -19
= 6,24 ·10 e
1,6 · 10 C
4.
Z A Protons Neutrons Electrons
238
92 U 92 238 92 146 92
Ti 22 48 22 26 22
K+ 19 39 19 20 18
112
6 La taula periòdica dels elements 119
ES0000000052241 790594_U06_58353.indd 112 07/11/2016 12:25:16

5. No tots els elements que formen una columna tenen propietats semblants.
Així, a la primera columna hi ha fonamentalment els halògens, que són no-metalls, però també hi trobem el Co
i el Ni que són metalls i tenen unes propietats molt diferents.
A la segona columna tenim els metalls alcalins, però també hi ha el coure, que, malgrat tenir valència 1 com els
altres, té unes propietats químiques i físiques diferents de les del grup.
És a dir, els elements que actualment anomenem metalls de transició estan col·locats entre els elements dels
grups principals.
Es troben elements de les tríades de Döbereiner en una mateixa columna: el calci amb l’estronci, el clor amb el
brom i el sofre amb el seleni.
6. Si unim amb una línia els metalls alcalins en el gràfic, es veu com aquests elements ocupen posicions semblants,
és a dir, els seus punts de fusió són molt similars.
El mateix succeeix amb els halògens.
L’element amb la temperatura de fusió més alta és el carboni, després tenim el silici i els metalls de transició com
Sc, Ti, V i Cr.
7. • Els elements dels primers grups tenen punts de fusió i d’ebullició alts, i van augmentant fins al carboni.
Els elements dels quatre últims grups tenen valors negatius i molt semblants d’aquestes temperatures.
El carboni és l’element que té valors més alts d’aquestes temperatures.
• Amb la densitat passa el mateix, l’element que té la densitat més baixa és el liti i el que la té més alta
és el carboni (diamant).
Del liti al carboni augmenta i en els últims quatre grups també augmenta encara que els valors són molt
semblants.
• Els elements que són gasos a temperatura ambient se situen a la dreta (grups 15,16,17 i 18).
8. a) Per a: n = 1 N = 2 · 12 = 2 electrons
n = 2 N = 2 · 22 = 8 electrons
n = 3 N = 2 · 32 = 18 electrons
b) n =4 l = 0 subnivell s 2 electrons
l = 1 subnivell p 6 electrons
l = 2 subnivell d 10 electrons
l = 3 subnivell f 14 electrons

113
ES0000000052241 790594_U06_58353.indd 113 26/10/2016 14:47:20

9. a) Ca (Z = 20): 1s22s22p63s23p64s2
b) Sn (Z = 50): 1s22s22p63s23p64s23d104p65s24d105p2
c) Cs (Z = 55): 1s22s22p63s23p64s23d104p65s24d105p66s1
d) N (Z = 7): 1s22s22p3
e) I (Z = 53): 1s22s22p63s23p64s23d104p65s24d105p5
f) Ba (Z = 56): 1s22s22p63s23p64s23d104p65s24d105p66s2
g) Al (Z = 13): 1s22s22p63s23p1
h) Xe (Z = 54): 1s22s22p63s23p64s23d104p65s24d105p6
10. a) Correspon a un àtom en estat excitat, ja que l’electró que es troba a l’orbital 4s no està situat a l’orbital de
menys energia possible (aleshores seria el 3s).
b) Correspon a un àtom en estat fonamental. Tots els electrons es troben a l’orbital de menys energia possible,
i a cada orbital hi ha 2 electrons com a màxim (a conseqüència del principi d’exclusió).
c) Correspon a un àtom en estat prohibit. És impossible que hi hagi 7 electrons als tres orbitals 2p. Perquè si fos
així, en un dels orbitals hi hauria 3 electrons, la qual cosa indicaria que dos haurien de tenir els quatre nombres
quàntics iguals. I això va contra el principi d’exclusió.
d) Correspon també a un electró en estat prohibit. Igual que en el cas c) , no hi poden haver 7 electrons en els
orbitals p.
11. a) Hi ha electrons als orbitals 3p, i l’orbital 2s, que té menys energia, està buit (1s2 2s22p1).
b) Si l’àtom només té dos electrons, han d’estar a l’orbital 1s i no pas al 3s, que té més energia (1s2).
c) Segons el diagrama de Moeller, l’orbital 3d té més energia que el 3p i el 4s (1s2 2s22p6 3s23p2).
d) L’orbital 2s té menys energia que els orbitals 2p. Per tant, abans que els electrons se situïn als orbitals 2p,
cal omplir l’orbital 2s amb 2 electrons (1s2 2s22p5).
12. Ge (Z = 32): 1s22s22p63s23p64s23d104p2
L’últim nivell del Ge és el 4, i en aquest nivell té 2 electrons a l’orbital 4s i els altres 2 als orbitals 4p
(un a cadascun i desaparellats).
Els conjunts de nombres quàntics que defineixen aquests electrons són:
(4, 0, 0 +1/2); (4, 0, 0 −1/2); (4, 1, 1 +1/2); (4, 1, 0 +1/2)
Nota: els dos últims electrons han de tenir el mateix espín (podria ser −1/2) i han d’estar a orbitals p diferents.
(El nombre quàntic magnètic ha de ser diferent.)
13. Ca (Z = 20): 1s22s22p63s23p64s2
El nombre quàntic l = 1 indica orbitals del tipus p. El Ca té 12 electrons d’aquesta mena (2p6 3p6).
El nombre quàntic l = 2 indica orbitals del tipus d. El Ca no té electrons en aquests orbitals.
14. 1s2 2s22p6 3s23p34s1
114
ES0000000052241 790594_U06_58353.indd 114 26/10/2016 14:47:21

15. Doncs que no tots els seus electrons es troben a l’orbital amb menys energia possible. Algun ha absorbit energia
i ha passat a un altre orbital amb més energia i, llavors, es diu que està en un estat excitat.
16. Cl (Z = 17): 1s22s22p63s23p5
València = −1, ja que si capta un electró assoleix la configuració del gas noble Ar:
Cl−: 1s22s22p63s23p6.
17. Del N3–, ja que el seu nombre atòmic és tres unitats més petit que el del Ne, i quan capta tres electrons adquireix
càrrega −3 i la configuració del Ne.
18. a) Ar (3s23p6)
b) Ga (4s24p1)
c) Sn (5s2p2)
d) Ba (6s2)
e) Fe (4s2)
f) Br ( 4s24p5)
19.
Configuració
del nivell de 5s2 4s23d5 3s23p2 4s24p6 5s24d9 4s2
valència
Grup 2 7 14 18 11 1
Període 5 4 3 4 5 4
Energia d’ionització
20.
1 m ol 495,8 kJ
10 g de N a · ·  215,56 kJ
23 g 1 m ol
21. La ionització del beril·li té lloc amb dues reaccions:
Be  Be+ + 1 e- Ei = 900 kJ/mol
Be+  Be+2 + 1 e- Ei = 1.760 kJ/mol

115
ES0000000052241 790594_U06_58353.indd 115 26/10/2016 14:47:21

Així, per ionitzar 20 g de beril·li necessitem:
1 m ol B e 900 kJ
20 g B e = 1.997,34 kJ
9,012 g B e 1 m ol B e
+
1 m ol B e 1.760 kJ
20 g B e +
= 3.905,90 kJ
9,012 g B e 1 m ol B e
Per tant, en total:
Ei = Ei1 + Ei2 = 1.997,34 kJ + 3.905,90 kJ = 5.903,24 kJ
Configuració electrònica
22. Hem de tenir en compte els valors possibles dels diferents nombres quàntics per determinar quants orbitals
hi pot haver a cada capa, on hi poden haver dos electrons amb un nombre quàntic d’espín diferent:
n Valor de I Valor de m Nombre d’orbitals

0 0 1
2
1 - 1, 0, +1 3
Nombre total d’orbitals 4
Nombre total d’electrons 8
23. El model actual de l'àtom és un model probabilístic que es basa en els fets experimentals, però on no hem vist
mai l'electró; per tant, es considera un orbital com un lloc de màxima probabilitat de trobar un electró.
24. Per a cada cas, cal localitzar el nombre atòmic de l’element i seguir les regles que s’especifiquen al llibre de text.
a) Ar (Z = 18): 1s22s22p63s23p6
b) Fe (Z = 26): 1s22s22p63s23p64s23d6
c) Sm (Z = 62): 1s22s22p63s23p64s23d104p65s24d105p66s24f6
Nota: la configuració electrònica del Sm es fa seguint el diagrama de Moeller. Si el professorat ho considera
oportú, pot explicar que la configuració real és 6s25d14f5
25. El nombre atòmic del F és 9 i la seva configuració electrònica és 1s 2 2s2 2p5

Els nombres quàntics seran:
Per als electrons dels orbitals 1s (1,0,0,±½)
Per als electrons dels orbitals 2s (2,0,0,±½)
Per als electrons dels orbitals 2p (2,1,-1,±½), (2,1,0,±½), (2,1,1,+½)
26. a) 1s2 2s22p5 4s2 correspon a un àtom en estat excitat, ja que els dos electrons últims no es troben al nivell de
menys energia possible, que seria: 1s22s22p63s1
b) 1s2 2s22p6 3s23p3 correspon a un àtom en estat fonamental, i cal suposar que els electrons que hi ha als tres
orbitals 3p estan desaparellats.
c) 1s2 2s22p6 3s23p6 4s2 3d14 4p6 correspon a un àtom en estat prohibit, ja que als cinc orbitals 3d només hi entren
fins a 10 electrons, i no pas 14 com aquí s’indica.
27. a) 1s2 2s22p6 3s23p6 4s2 3d10 4f14

Seguint l’ordre d’energia, després dels orbitals 3d no hi ha els 4f. La configuració de l’àtom en un estat
fonamental serà: 1s2 2s22p6 3s23p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d6
b) 1s1 2s22p6 L’orbital 1s no està complert, la configuració de l’àtom en un estat fonamental serà: 1s22s22p5
116
ES0000000052241 790594_U06_58353.indd 116 26/10/2016 14:47:22

c) 1s2 2s22p3 3s2 Els orbitals 2p estan ocupats parcialment i hi ha electrons en un nivell d’energia superior.
La configuració de l’àtom en un estat fonamental serà: 1s2 2s22p5
28. Cal localitzar el nombre atòmic de l’element i seguir les regles que s’especifiquen al llibre de text:
Ag (Z = 47): 1s22s22p63s23p64s23d104p65s24d9
Els electrons de l’última capa es troben a l’orbital 5s, i els seus nombres quàntics són:
(5, 0, 0 +1/2), (5, 0, 0, −1/2)
Nota: la configuració electrònica de la plata es fa seguint el diagrama de Moeller. Si el professorat ho considera

oportú, pot explicar que la configuració real d’aquest element és: 5s1 4d10.
29. Cal localitzar el nombre atòmic de l’element i seguir les regles que s’especifiquen al llibre de text.
Si (Z = 14): 1s22s22p63s23p13p1
A cada orbital, només un dels electrons pot tenir espín −1/2. I com que els electrons que es troben als orbitals
3p han de tenir el mateix espín, 6 o 8 electrons tindran un espín −1/2 en el Si.
Ba (Z = 56): 1s22s22p63s23p64s23d104p65s24d105p66s2
• l = 1 indica que és un orbital del tipus p. Hi ha 24 electrons als orbitals p.
• l = 2 indica que és un orbital del tipus d. Hi ha 20 electrons als orbitals p.
Ba (Z = 56): 1s22s22p63s23p64s23d104p65s24d105p66s2
m = 1 ens indica que l ≥ 1.
Per al bari, un dels orbitals p de cada capa i un dels orbitals d té m = 1. En total hi ha 12 electrons amb m = 1,
ja que tots els orbitals d’aquesta mena tenen 2 electrons.
Taula periòdica
32.
Kr Cs Ag Ba Cu Pb
Grup 18 1 11 2 11 14
Període 4 6 5 6 4 6
Configuració
del nivell de 4s24p6 6s1 5s24d9 6s2 4s23d9 6s24f145d106p2
valència
117
ES0000000052241 790594_U06_58353.indd 117 26/10/2016 14:47:23

33.
34. Els ions que formen el NaCl són Na+ i Cl-
Na+ = 2s2 2p6
Cl- = 3s23p6
35.
Configuració
del nivell de 2s22p2 6s24f145d5 3s23p6 7s1 1s2 4s23d10
valència
Grup 12 7 18 1 18 12
Període 2 6 3 7 1 4
36.
Kr Cs Ag Ba Cu Pb
Grup 18 1 11 2 11 14
Període 4 6 5 6 4 6
37. 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2
En tenir 2 electrons en el seu últim nivell, l’ió més probable és Ca 2+
La configuració electrònica d’aquest ió és: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6
38. És un element que té 3 protons més que el Ne. Es tracta de l’alumini.
39. Si té la mateixa configuració del l’Ar vol dir que és 3s23p6, i si té una càrrega - 2 significa que ha guanyat 2 e-.
Per tant, si el Ar té una Z = 18, l’element en qüestió és l’element amb Z = 16 i, per tant, el S.
40. La configuració del nivell de valència d’aquests elements és ns2 (n−1)dx

La majoria es converteixen en ions positius i perden els dos electrons del seu nivell de valència, i per això actuen
amb valència +2.
41. El H només té 1 electró. Pot comportar-se com tots els àtoms que tenen un electró en el seu nivell de valència,
perdre’l i convertir-se en ió H1+. Si guanya un electró, el H adquireix la configuració del gas noble més proper, el
He, per tant, es pot comportar com tots els àtoms als quals els manca un electró per assolir la configuració d’un
gas noble i convertir-se en un ió amb valència −1(H–).

118
ES0000000052241 790594_U06_58353.indd 118 26/10/2016 14:47:24

42. Li+ (Z = 3); per tant, nre. e- = 2 [Li+] = 1s2

Ca+2 (Z = 20); per tant, nre. e- = 18 [Ca+2] = 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6
O2- (Z = 8); per tant, nre. e- = 10 [O2-] = 1s2 2s2 2p6
Br- (Z = 35); per tant, nre. e- = 36 [Br-] = 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6
43. L’halogen que es troba en forma líquida és el brom amb una Z = 35.
La seva configuració electrònica és 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p5
Ampliació
44.
Grup 2 16 17
Element Calci Sofre Clor
Z 20 16 17
Element Estronci Seleni Brom
Z 38 34 35
Element Bari Tel·luri Iode
Z 56 52 53
45. Ar (massa = 39,9) i K (massa = 39,1); Co (massa = 59,9)

i Ni (massa = 58,7); Te (massa = 127,6) i l (massa = 126,9);
Th (massa = 232) i Pa (massa = 231).
46. El nombre atòmic del beril·li és 4, per tant, té 4 electrons. Si observem els valors de les seves energies
d’ionització, veurem com les dues primeres tenen valors bastant semblants, entre la segona i la tercera hi ha un
augment important, i entre la tercera i la quarta els valors són semblants. Això fa pensar que els àtoms de beril·li
tenen només dos nivells energètics amb 2 electrons cadascun d’ells.
La seva configuració electrònica serà, per tant, 1s2 2s2
Z A p n e
F 9 19 9 10 9
La configuració electrònica és : 1s2 2s2 2p5.
El F és un element del segon període, que guanyant un electró adquireix la configuració de gas noble. Té, per
tant, una afinitat electrònica molt gran. És l’element més electronegatiu de la taula.
1,1 m g F 1gF
1.000.000 g dió = 1,1 ppm
1.000 g dió 1.000 m g F
1g 1 m ol N aF 1 m ol F 19 g F 1.000 m g
0,55 m g N aF = 2, 49 m g F
1.000 m g 42 g F 1 m ol N aF 1 m ol F 1g

119
ES0000000052241 790594_U06_58353.indd 119 26/10/2016 14:47:25

Resposta lliure, però hauria de contenir els ítems següents:

• No és correcte l’ús d’aquests refrigerants perque contaminen.
• L’ozó és imprescindible per a la vida, ja que filtra les radiacions UV del Sol.
• Si disminueix la capa d’ozó, les radiacions UV arriben amb més intensitat i provoquen més càncers de pell.
• Provoquen bàsicament la destrucció de la capa d’ozó.
L’estructura de l’hexafluorur d’urani és UF6. En condicions normals de temperatura i pressió, és un sòlid cristal·lí.
Se sintetitza per l’oxidació de l’urani amb l’àcid fluorhídric HF.
Una de les principals utilitats del UF6 és la separació d’isòtops per obtenir urani enriquit (U-235).
Per obtenir urani enriquit, es sublima el cristall d’hexafluorur d’urani i, mitjançant una posterior difusió
i centrifugació de gasos, separem l’urani enriquit i la fracció de l’urani empobrit. Aquest urani enriquit és el
que participa en la reacció de les centrals nuclears.
La reacció nuclear que té lloc és la següent:
235 1 141 92 1
92
U + 0n  56
Ba + 36
Kr + 3 0n + E n erg ia
120
ES0000000052241 790594_U06_58353.indd 120 26/10/2016 14:47:26

7
L'enllaç químic
ES0000000052241 790594_U07_58354.indd 121 26/10/2016 14:47:21

7
L'enllaç químic
▪ La sal de cuina (NaCl) és un compost que intervé en la regulació de la pressió cel·lular i en la transmissió de
l’impuls nerviós. Una propietat important que també permet utilitzar-la per conservar aliments.
El lleixiu (NaClO) és una substància molt oxidant, i s’utilitza com a desinfectant i com a blanquejant tant de teixits
com de paper.
La gasolina és una mescla formada per hidrocarburs, principalment octà i nonà (C 8H18 i C9H20), que són
compostos altament inflamables i que produeixen reaccions de combustió molt energètiques.
La llauna de refresc està formada principalment per alumini i un recobriment d’òxid d’alumini (Al 2O3).
El recobriment d’òxid fa que aquest sigui molt resistent a l’oxidació per part de les substàncies que s’hi troben
en contacte i a més és fàcil de reciclar si no fos per la pintura que sovint porten.
▪ El grafit i el diamant són dues formes al·lotròpiques del carboni. La seva composició química és la mateixa però
no la seva disposició tridimensional. El grafit està format per capes planes d’àtoms ordenats hexagonalment.
El diamant forma una estructura tridimensional amb els àtoms de C units a quatre C més. Per convertir el C grafit
en diamant són necessàries altes pressions i temperatures, però els diamants que s’obtenen són molt petits i el
cost econòmic molt elevat.
▪ El vidre és un material format per diòxid de silici en estat amorf o desordenat; és a dir, no cristal·lí.
El terme cristal·lí significa ordenat; és a dir, on tots els àtoms estan situats de manera periòdica i ordenada.
1. Segons l’escala de duresa de Mohs: diamant > vidre > guix > talc.
2. Conductores: ferro i coure com a substàncies metàl·liques que són i el NaCl en dissolució, ja que és un
compost iònic.
No conductores: PVC, vidre i guix, ja que són compostos covalents.
3. No són solubles en aigua: oli, cetona i petroli, ja que són compostos covalents apolars incapaços de fer ponts
d’hidrogen o altre tipus d’interacció amb l’aigua.
4. El diòxid de silici és el compost amb un punt de fusió més alt, a causa dels enllaços covalents que forma en la
seva estructura cristal·lina. El SiO2 és el principal component del quars (forma cristal·lina) o el vidre (forma
amorfa).
5. a) Perquè canviï d’estat, els enllaços intermoleculars (enllaços de H).

b) Perquè els seus àtoms se separin, els enllaços intramoleculars (enllaços covalents).
c) El procés a) serà estudiat per la física, i el b), per la química, perquè origina substàncies noves (H 2 i O2).
6. CaCl2 = Ca2+ + 2Cl−
CaO = Ca2+ + O2−
KBr = K+ + Br−
Na2S = 2Na+ + S2−
122
7 L’enllaç químic 131
ES0000000052241 790594_U07_58354.indd 122 26/10/2016 14:47:22

7. Ens caldrà conèixer el nombre d’electrons que hi ha en el seu nivell de valència, que vindrà donat pel grup de la
taula periòdica al qual pertanyin:
Element S Al Li Sr I Cs
Electrons de
6 3 1 2 7 1
valència
Per assolir la
configuració
Guanyar 2 e Perdre 3 e Perdre 1 e Perdre 2 e Guanyar 1 e Perdre 1 e
de gas noble
cal...
Es
converteix
Ar Ne He Kr Xe Xe
en el gas
noble...
8. Si la diferència d’electronegativitat entre els dos àtoms que s’uneixen és superior a 1,7, l’enllaç que es formarà
és iònic; en cas contrari, l’enllaç és covalent. En cas de ser l’enllaç entre dos metalls, seria un aliatge i no es
contemplaria aquesta diferència.
a) EN(Ag) = 1,93 EN(Au) = 2,54 ∆EN = 0,61; ara bé, en ser dos metalls, l’enllaç que es formaria seria un aliatge.
b) EN(N)= 3.04 EN(H) = 2,20 ∆EN = 0,84; per tant, formaran un enllaç covalent.
c) EN(S) = 2,58 EN(Cl) = 3,16 ∆EN = 0,58; per tant, formaran un enllaç covalent.
d) EN(Al) = 1,61 EN(Cl) = 3,16 ∆EN = 1,55; per tant, serà un enllaç encara covalent, però amb un alt percentatge
d’enllaç iònic.
9. a) Rb2S
b) Al2O3
c) CaO
d) LiF
La fórmula errònia és la d).
10. Com més gran sigui l’energia de la xarxa, més gran serà el punt de fusió. L’assignació correcta és:
Substància NaF KBr Rbl

Energia de xarxa (kJ/mol) 923 682 630
Punt de fusió (oC) 996 734 642
123
ES0000000052241 790594_U07_58354.indd 123 26/10/2016 14:47:22

11. L’energia de la xarxa disminueix a mesura que augmenta la diferencia de mida entre l’anió i el catió.
12.
13. Les molècules a) i b) incompleixen la regla de l’octet:
14. L’explicació:
15. NF3 (piramidal)
CO2 (linea)
Be H2 (lineal)
C Cl4 (tetraèdrica)
P Cl3 (piramidal)
16. (+) (−) (−) (+) (+) (−) (+) (−) (+) (−)
a) C − S < C − H < Si − H < C − Br < Si − Br
b) Li − Li < Li − H < Li − S < Li − O < Li − F
El liti és l’element que duu la càrrega positiva en tots el casos.

124
ES0000000052241 790594_U07_58354.indd 124 26/10/2016 14:47:23

17. Com que els enllaços són polars per a tots dos casos, BeCl2 és una molècula lineal, mentre que la molècula Cl20
és angular.
18. a) CH2Cl2 és polar, tetraèdrica i no tots els seus enllaços són iguals.
CH4 és apolar, tetraèdrica i no tots els seus enllaços són iguals.
b) CF4 és apolar, tetraédrica i tots els seus enllaços són iguals.
CH3F és polar, tetraédrica i no tots els seus enllaços són iguals.
c) SnCl2 és polar i angular. BeCl2 és apolar i lineal.
19. Els electrons de la majoria de les substàncies covalents estan localitzats o bé en un àtom o bé en un enllaç. No hi
ha mobilitat d’electrons i, en conseqüència, no hi ha conducció elèctrica.
20. Són fórmules empíriques les de les substàncies iòniques, i moleculars, les de les substàncies covalents.
Fórmules empíriques: AlCl3, NLi3, CaO
Fórmules covalents: NH3, CO, PCl3
21. a) Falsa. Quan una substància covalent molecular canvia d’estat, els enllaços que es trenquen són
els intermoleculars, molt més dèbils que els enllaços covalents entre els seus àtoms.
b) Això succeeix en alguns sòlids covalents cristal·lins, com ara el grafit. Però no té lloc en els sòlids en què
tots els electrons formen part d’enllaços covalents localitzats, com en el diamant.
22. a) El diamant està format per una estructura tridimensional en què cada àtom de C està unit amb quatre
àtoms més de C mitjançant enllaços covalents.
En canvi, al grafit cada àtom de C només està unit a tres més formant una estructura de capes.
b) En escalfar un metall, els electrons que formen el núvol electrònic d’un extrem adquireixen energia
que comuniquen als altres electrons donat que es mouen per tota la barra.
c) El coure es pot estendre en forma de fils ja que la seva estructura de cations no es modifica.
És conductor perquè té electrons lliures.
d) La sal és un cristall iònic format per cations i anions. En rebre un cop és possible que s’ajuntin ions
del mateix signe i el cristall es trenca.
En canvi, el metalls estan formats per cations cohesionats pel núvol electrònic.
23. Cada molècula d’aigua està unida amb les veïnes per dos enllaços de H, mentre que cada molècula de metanol
només ho està per un enllaç de H.
Això determina que sigui més fàcil trencar les forces que mantenen unides les molècules de metanol en estat
líquid, i per això té un punt d’ebullició més baix que l’aigua.
24. L’enllaç d’hidrogen el formen les molècules en què hi ha un enllaç −O−H o −N−H.
Formen l’enllaç de H: a) H2O2, c) CH3−CH2OH, f) CH3−COOH, g) NH3
No formen l’enllaç de H: b) SH2, d) CH3−O−CH3, e) CH3−COH
125
ES0000000052241 790594_U07_58354.indd 125 26/10/2016 14:47:24

25. La duresa és la resistència a la ratllada. Perquè un cristall iònic es pugui ratllar cal trencar la xarxa cristal·lina,
i això requereix molta força.
26. Quan es produeix una ratllada en un sòlid covalent, es trenquen enllaços intermoleculars; aquests enllaços són
molt més dèbils que els enllaços covalents entre àtoms que s’estableixen a les xarxes cristal·lines dels sòlids
covalents.
27. Perquè els metalls tenen una estructura interna cristal·lina en què molts ions positius ocupen posicions
perfectament determinades, estabilitzada pels electrons del nivell de valència. Per fondre un metall cal trencar
aquesta estructura cristal·lina, i això demana molta energia.
28. Perquè, en estat sòlid, els ions ocupen posicions molt determinades de la xarxa cristal·lina, sense possibilitat
de moviment. Per tant, no hi ha cap possibilitat de conducció elèctrica.
29. Doncs perquè l’estructura interna dels metalls està formada per ions positius estabilitzats pels electrons de
valència, que deixen d’estar units al nucli de l’àtom corresponent per gaudir d’una certa llibertat de moviment.
I aquesta llibertat permet la conducció elèctrica.
30. Són durs perquè per ratllar la substància cal trencar la xarxa cristal·lina, i això implica trencar enllaços covalents
molt forts.
31. Perquè tenen l’estructura atòmica més estable que un àtom pot tenir. Els altres guanyen, perden o comparteixen
electrons per tenir una estructura electrònica semblant a la d’un gas noble.
32. Les forces d’enllaç són de naturalesa elèctrica. Són forces d’atracció entre espècies amb càrrega positiva,
i d’altres, amb càrrega negativa. Si totes les partícules que formen l’àtom fossin similars als neutrons no hi hauria
càrregues elèctriques, i els enllaços entre àtoms s’haurien d’explicar per mitjà d’un altre tipus de forces.
33. Perquè les repulsions entre els nuclis (tots dos amb càrrega positiva) assoliran molta importància abans que això
succeeixi.
34. Els enllaços intramoleculars són aquells que es produeixen entre els àtoms que formen un compost. Els àtoms
comparteixen electrons que ara són atrets pels nuclis de tots dos i els mantenen units. Quan aquests enllaços
es trenquen, la substància es transforma en una altra de diferent; és un procés químic.
Els enllaços intermoleculars es produeixen entre molècules d’una substància i són molt més dèbils que els
intramoleculars. Quan aquests enllaços es trenquen o es formen, la substància canvia d’estat, tot i que continua
sent la mateixa. La substància experimenta un procés físic.
E
Ele
v
Pe
con
de
co
e
Fó
c
126
ES0000000052241 790594_U07_58354.indd 126 26/10/2016 14:47:25

35. a) A la molècula H2, els àtoms de H assoleixen la configuració del gas noble més pròxim, el He, tot compartint
un parell d’electrons.
El nivell de valència de He només té un orbital (1s), i per això s’omple amb 2 electrons.
El C i el O són elements del segon període. Al seu nivell de valència hi ha un orbital s i 3 orbitals p, de
manera que s’ha d’omplir amb 8 electrons (regla de l’octet).
b) El CO no acompleix la regla de l’octet perquè és una molècula amb dèficit d’electrons. És un cas diferent
del H2, que assoleix la configuració del gas noble més proper i té 2 electrons (2 e) al seu nivell de valència.
36. Ens caldrà conèixer el nombre d’electrons que hi ha en el seu nivell de valència, que vindrà donat pel grup de la
taula periòdica al qual pertanyin:
Element Ca N Rb Te Br Be
Electrons de
2 5 1 6 7 2
valència
Per assolir la
configuració
Perdre 2 e Guanyar 3 e Perdre 1 e Guanyar 2 e Guanyar 1 e Perdre 2 e
de gas noble
cal...
Es
converteix
Ar Ne Kr Xe Kr He
en el gas
noble...
37.
Enllaç CiH OiK Fe i Ni Bi i O

Element C H O K Fe Ni Bi O
EN 2,55 2,20 3,44 0,82 1,83 1,91 2,01 3,44
Covalent: EN Iònic: EN molt dispars Metàl·lic: EN semblants Iònic: EN dispars (metall
Enllaç
semblants i altes (metall i no-metall) i baixes i no-metall)
38. Consisteix a veure la càrrega que guanyen quan es converteixen en gas noble. El compost resultant ha de ser
neutre.
Element Cl Ba Sb Sr N Al Rb Te
Electrons de
7 2 5 2 5 3 1 6
valència
Per assolir la
configuració
Guanyar 1 e Perdre 2 e Guanyar 3 e Perdre 2 e Guanyar 3 e Perdre 3 e Perdre 1 e Guanyar 2 e
de gas noble
cal...
Es
converteix
Cl- Ba2+ Sb3- Sr2+ N3- Al3+ Rb+ Te2-
en el gas
noble...
Fórmula del
BaCl2 Sr3Sb2 AIN Rb2Te
compost

127
ES0000000052241 790594_U07_58354.indd 127 26/10/2016 14:47:26

39.
Compost NaCl ZnS CaF2 TiO2
IC anió 6 4 2 3
IC catió 6 4 4 6
L’índex de coordinació és el nombre d’ions d’un signe que n’envolten un de signe contrari al seu entorn més
proper d’un cristall iònic.
40. Doncs per l’estructura pròpia de la xarxa cristal·lina, en què els ions positius s’alternen amb el negatius, de
manera que les atraccions siguin màximes, i les repulsions, mínimes.
La duresa és la resistència a la ratllada. Els cristalls iònics són durs perquè per ratllar-los cal trencar la xarxa
cristal·lina, cosa que requereix una força important.
També són fràgils perquè, quan se’ls dóna un cop i un pla de la xarxa es desplaça damunt l’altre la distància de
la mida d’un ió, queden enfrontats els ions del mateix signe. Llavors les repulsions interelectròniques fan que el
cristall es trenqui.
1. Un cop sobre el cristall. 2. Els ions es desplacen. 3. Els ions del mateix tipus es repel·leixen.
41. Perquè un compost iònic es dissolgui, les molècules de dissolvent han d’envoltar els ions, de manera que
l’energia de solvatació compensi l’energia de la xarxa. Si el dissolvent és gasolina, les seves molècules seran
apolars i, per tant, no podran establir interaccions amb els ions.
Si el dissolvent és aigua, les molècules polars podran orientar-se al voltant dels ions. I si l’energia de la xarxa
del compost iònic no és gaire gran, podran arribar a dissoldre el cristall.

128
ES0000000052241 790594_U07_58354.indd 128 26/10/2016 14:47:26

42. El NaCl es dissol en aigua. Un compost iònic que tingui menys energia de xarxa que el NaCl es dissoldrà en aigua,
i un altre que en tingui molta més, no s’hi dissoldrà. A tall d’exemple, el CsBr es dissoldrà en aigua, però no s’hi
dissoldran el AlCl3 ni, probablement, el SrO.
43. Els compostos iònics els formen espècies carregades. Podran ser conductors de l’electricitat quan aquestes
espècies es puguin moure sota l’acció d’un camp elèctric.
Això no és possible quan el compost iònic està en estat sòlid, perquè aleshores els ions ocupen posicions molt
determinades a la xarxa cristal·lina; però sí que pot succeir quan el compost està fos o bé dissolt.
44. L’energia de xarxa disminueix a mesura que augmenta la diferència de mida entre l’anió i el catió.
45. L’energia de xarxa augmenta a mesura que augmenta la càrrega de l’anió i del catió.
46.
47.
48. L’explicació rau en l’estructura de Lewis d’aquestes substàncies:
129
ES0000000052241 790594_U07_58354.indd 129 26/10/2016 14:47:27

49.
50. a) L’enllaç iònic entre l’anió (Cl−) i el catió (NH4+). El catió està format per una molècula d’amoníac (NH3)
que s’uneix mitjançant un enllaç covalent datiu a un protó (H1+). El N de la molècula d’amoníac està unit
amb 3 àtoms de H mitjançant enllaços covalents.
b) L’enllaç iònic entre el catió (Ca2+) i l’anió (NO3−). Els enllaços entre els àtoms de l’ió nitrat s’indiquen al
llibre de text.
c) L’enllaç iònic entre el catió (Mg2+) i l’anió (Br−).
d) L’enllaç iònic entre el catió (Na+) i l’anió, l’ió carbonat (HCO3−).
51. Els enllaços de tots el casos són polars. Per tant, les molècules han de ser perfectament simètriques, a fi que la
suma del moments dipolars de tots els enllaços sigui zero:
52. En tots dos casos és una molècula en què un àtom central s’uneix amb dos àtoms que són més electronegatius.
Tots dos enllaços (C=O en un cas i S=O en l’altre) són polars. Consegüentment, la molècula de CO2 ha de ser
lineal, i la de SO2, angular.
53.
Tipus d’enllaços entre àtoms Iònic Covalent Metàl·lic
Té lloc quan es combinen àtoms amb Semblant Semblant
Molt dispar
electronegativitat i alta i elevada
Cedint els
electrons de
L’un guanyant
Compartint valència que
Els àtoms assoleixen la configuració del gas noble electrons i
electrons estabilitzen els
l’altre cedint-ne
cations que es
formen
Exemple CaCl2 SO2 Ag
130
ES0000000052241 790594_U07_58354.indd 130 07/11/2016 12:25:18

54.
Enllaç CI-S Cl-F C-H B-Cl B-H

Element Cl S Cl F C H B Cl B H
EN 3,16 2,58 3,16 3,98 2,55 2.20 2,04 3,16 2,04 2.20
Càrrega
– + + – – + + – + –
parcial
Diferència
0,58 0,82 0,35 1,12 0,16
EN
55. Els electrons estan compromesos als enllaços covalents localitzats, formant una xarxa cristal·lina. Per això és un
material aïllant, perquè no hi ha cap possibilitat de moviment als electrons, i molt dur, perquè per ratllar-lo cal
trencar enllaços covalents entre àtoms de C.
Pel que fa al grafit, cada àtom de C forma tres enllaços covalents amb altres 3 àtoms i li queda 1 electró que pot
formar part d’un núvol electrònic que s’estén per tot el cristall. Aquests electrons es poden moure sota l’acció
d’un camp elèctric. Per això el grafit és un material conductor. El grafit es pot separar en làmines perquè només
els àtoms de C de cada pla estan units mitjançant enllaços covalents; els d’un pla i els del següent estan units per
mitjà del núvol electrònic, que dóna lloc a un enllaç força més dèbil.
56. Això succeeix amb els cristalls iònics o de sòlids covalents, com ara el diamant, en què les partícules que els
formen (ions de signe diferent o àtoms) ocupen posicions molt concretes. Intentar que s’apropin o que se
separin fa que hi hagi repulsions o bé que calgui vèncer l’atracció entre ions a la xarxa cristal·lina o a l’enllaç
covalent entre àtoms. Pel que fa als cristalls metàl·lics, els electrons de valència formen una mena de núvol que
evita que es presentin repulsions noves quan tractem de ratllar-los o de colpejar-los, i absorbeix una part de la
llum amb què s’il·luminen, tot impedint que siguin transparents.
57. Quan dos àtoms amb diferent electronegativitat s’uneixen amb un enllaç covalent, n’hi ha un que té més
tendència a endur-se’n els electrons de l’enllaç. Damunt seu hi apareix una càrrega parcial negativa, perquè els
electrons hi són més propers; però no acaba de ser una càrrega real perquè no arriba a arrencar els electrons a
l’altre element, que assoleix una càrrega parcial positiva.
Quan la diferència d’electronegativitat és molt gran, un dels àtoms aconsegueix arrencar electrons a l’altre i obté
una càrrega total. Tots dos es converteixen en ions.
58. No. Una molècula amb enllaços polars pot ser apolar si la suma vectorial dels moments dipolars de cadascun dels
seus enllaços és zero. I això pot passar si la geometria de la molècula és apropiada.
59. • Quan s’uneixen àtoms amb una electronegativitat semblant i elevada, es forma una substància covalent
la fórmula de la qual és molecular. Això passa a: a) SCl2, c) BF3, e) SiO2, g) TeO, i) BrI.
• Quan s’uneixen àtoms amb una electronegativitat molt diferent, es forma una substància iònica la fórmula
de la qual és empírica. Això passa a: b) MgCl2, d) AlCl3, f) BaO, h) RbI.
60. a) Certa. Perquè hi haurà moltes partícules que estan unides ben fort, i per separar-les i que canviïn d’estat
caldrà comunicar-los una energia considerable.
b) Falsa. Els cristalls metàl·lics condueixen l’electricitat, i els iònics la condueixen quan es dissolen o quan
estan en estat líquid.
c) Falsa. Això té lloc amb els cristalls metàl·lics o de sòlids covalents, com ara el diamant. Si el cristall és
iònic, estarà format per àtoms amb electronegativitat molt diferent.
d) És fals en el cas dels cristalls metàl·lics en què el núvol d’electrons permet que uns plans puguin lliscar
damunt d’altres, o obrir espais entre àtoms (ratllar) sense gaires dificultats.
e) Certa. És una característica de les substàncies cristal·lines.
61. a) Sí. Podran formar enllaços covalents o bé metàl·lics.

b) Mai seran enllaços iònics.
131
ES0000000052241 790594_U07_58354.indd 131 07/11/2016 12:25:18

62. Els compostos iònics que es dissolen ho fan en dissolvents polars, ja que són els únics en què les interaccions
ió-dipol (de la molècula de dissolvent) poden compensar l’energia de xarxa. Però n’hi ha que no es dissolen.
Els compostos covalents es dissolen en dissolvents de polaritat semblant a la del compost.
63. La molècula d’aigua H−O−H té enllaços covalents polars. Les molècules es poden unir entre si per enllaços de H,
un enllaç intermolecular relativament fort, i això fa que a temperatura ambient l’aigua es presenti en estat líquid.
L’hidrogen i l’oxigen formen molècules covalents apolars H−H, O=O. Atès que el volum dels àtoms és petit, les
forces que es poden establir entre les seves molècules són molt dèbils i, per això, només es liquaran a
temperatures molt baixes i a pressions molt elevades.
64. Quan els plans d’un cristall metàl·lic es desplacen els uns sobre els altres, el núvol d’electrons evita que es
produeixin noves repulsions, cosa que passa si intentem desplaçar els plans d’un cristall iònic.
65. a) Els metalls són conductors de primera espècie perquè condueixen l’electricitat pel moviment d’electrons.
b) Els compostos iònics són conductors de segona espècie perquè condueixen l’electricitat pel moviment
d’ions.
66. Els compostos iònics no condueixen l’electricitat en estat sòlid i sí que ho fan en estat líquid.
Això passa perquè en estat sòlid els ions ocupen posicions fixes a la xarxa cristal·lina i no es poden moure, però
sí que ho poden fer en estat líquid.
Els metalls condueixen l’electricitat en estat sòlid i en estat líquid. I el motiu d’això rau en què aquesta conducció
la duen a terme els electrons de valència que estabilitzen els ions metàl·lics positius, tant pel que fa referència al
metall sòlid com al metall líquid.
67. L’energia de l’enllaç covalent és molt més gran que la de l’enllaç d’hidrogen. Quan s’escalfa aigua, es trenquen
els enllaços entre les seves molècules, que passen a l’estat de vapor; amb l’escalfament habitual, els enllaços
covalents entre els àtoms de O i de H no arriben a trencar-se.
68. Entre les molècules d’etanol es formen enllaços de H, mentre que entre les d’èter tan sols es formen enllaços
dipol-dipol, unes forces molt més dèbils que les anteriors.
És per això que aquesta substància té un punt d’ebullició tan baix.
69. Voltaria a l’entorn de −50 °C. I a temperatura ambient l’aigua estaria en estat gasós.
La major part del nostre cos és aigua i, per tant, la vida no es podria desenvolupar tal com ara la coneixem.
70. a) Els patins de gel tenen una làmina vertical que facilita el lliscament.
La pressió fa que es fongui el gel que hi ha a sota de la làmina i el fregament disminueix.
b) Quan ens movem, la pressió desapareix i el terra es torna a congelar.
71. L’enllaç de H es forma en molècules covalents que presenten enllaços −O−H o −N−H. I això passa a: b) CH3−NH2,
f) HCOOH.
72. a) Quan les molècules estan unides per un enllaç dipol-dipol, el punt de fusió de les substàncies augmenta
en augmentar la seva massa molar.
b) Quan les molècules estan unides per un enllaç dipol instantani-dipol induït, el punt de fusió de les
substàncies augmenta en augmentar la seva massa molar.
c) Quan unes quantes molècules estan unides per enllaços del mateix tipus, el punt de fusió i el punt d’ebullició
augmenten en augmentar la seva massa molar.

132
ES0000000052241 790594_U07_58354.indd 132 26/10/2016 14:47:30

73.
Sòlid a temperatura ambient, sublima amb facilitat.
Condueix l’electricitat en estat sòlid.
El líquid és més dens que el sòlid.
És una molècula deficient en electrons.
El seu cristall és molt dur.
És un gas format per àtoms aïllats.
74. Entre l’aigua i l’alcohol es poden formar enllaços de H, com els que hi ha entre les molècules d’aigua entre elles
i entre les molècules d’alcohol entre elles. La molècula de cloroform és polar, però no permet la formació
d’enllaços d’hidrogen i per això no es mescla amb l’aigua. Allò que és semblant es dissol en allò a què s’assembla.
75. El filet està format per substàncies covalents, i tallar un bistec implica trencar forces intermoleculars. Per tallar la
forquilla haurem de trencar el cristall metàl·lic, i l’enllaç metàl·lic és molt més fort que les forces intermoleculars.
76. Iònic: les espècies que s’enllacen són ions; forma cristalls; origina substàncies que condueixen l’electricitat (quan
es troben en solució aquosa); les substàncies que el formen es dissolen en aigua (de vegades).
Ió-dipol: enllaç responsable de la dissolució de compostos iònics; les substàncies que el formen es dissolen en
aigua.
Dipol instantani-dipol induït: enllaç entre molècules; s’estableix entre molècules apolars; és l’enllaç més dèbil;
origina substàncies toves que es poden ratllar amb l’ungla.
Dipol-dipol: enllaç entre molècules; origina substàncies toves que es poden ratllar amb l’ungla.
Metàl·lic: forma cristalls; dóna lloc a substàncies sòlides a temperatura ambient; enllaç entre àtoms; origina
substàncies que condueixen l’electricitat.
Enllaç de H: enllaç entre molècules; només surt quan hi ha enllaços O−H, N−H i F−H; origina substàncies toves
que es poden ratllar amb l’ungla; és l’enllaç intermolecular més fort; les substàncies que el formen es dissolen en
aigua.
Covalent: forma cristalls (en alguns casos, com ara el diamant); forma molècules (gairebé sempre); enllaç entre
àtoms.
Ampliació
77. La molècula de O=C=O té dos enllaços covalents polars, però, com que la seva geometria és lineal, és una
molècula apolar. Les forces intermoleculars són molt dèbils; de manera que, per solidificar-la, cal sotmetre-la a
pressions fortes i a temperatures baixes. Quan s’obre el recipient que conté el gel carbònic, està a temperatura i
pressió ambientals, i això fa que desapareguin les forces entre les molècules i passi ràpidament a l’estat gasós.
78. La clau està en la diferència d’electronegativitats entre els àtoms que s’enllacen:
CO2 SiO2 SnO2c

Tipus d’enllaç entre els seus àtoms Covalent Covalent Iònic
Estat físic a temperatura ambient Gas Sòlid Sòlid
Forma molècules? Sí No No
Forma cristalls? No Sí Sí

133
ES0000000052241 790594_U07_58354.indd 133 26/10/2016 14:47:31

79. Els dissolvents derivats del petroli que contenen C i H són molècules apolars. Per tant, els greixos han de ser
substàncies apolars, ja que allò que és semblant es dissol en allò a què s’assembla. En l’aigua només s’hi dissolen
les substàncies polars.
80. Si el diamant és el material més dur que hi ha, aleshores és capaç de ratllar-ne qualsevol altre, cristalls iònics
inclosos. Això vol dir que la força que manté units els àtoms de C del diamant és més gran que la que manté units
els ions a la xarxa cristal·lina.
81. a) AB2
b) Covalent. Totes dues necessiten captar electrons per assolir la configuració de gas noble.
c) Probablement líquid. Es formarà una molècula polar de volum no pas petit.
d) No condueix l’electricitat perquè tots els electrons pertanyen a un àtom o bé a enllaços localitzats.
En el cas de les d’ió liti la reacció és la següent:
CoO2 + Li+ + e-  LiCoO2 per a la reducció.
LiC6  6C + Li+ + e- per a l’oxidació.
En el cas de Ni-hidrur metàl·lic la reacció és la següent:
NiOOH + H+ + 1e-  Ni(OH)2 per a la reducció.
MH  M + H+ + 1e- per a l’oxidació.
L’efecte memòria d’una bateria és la pèrdua de càrrega a causa de càrregues, quan la descàrrega no ha estat
completa. Per tant, és important minimitzar l’efecte memòria en una bateria per tal que aquesta sigui
el més eficient possible.
Un electròlit és una substància química necessària per al funcionament d’una bateria que es manté inalterada
al final de la reacció, és a dir, no es consumeix.
L’enllaç present en els electròlits és iònic, enllaç que permet formar ions amb facilitat.
Resposta oberta, però ha d’incloure com a mínim el plom, el cadmi, el mercuri com a metalls presents en piles i
bateries a més dels radioactius.
Entre els principals efectes de toxicitat hi ha problemes neurològic, leucèmies, anèmies i insuficiències renals,
entre les més importants.
Resposta oberta. Els mínims continguts haurien de ser una campanya de sensibilització, facilitat per recollir i
incentius econòmics per tal que el reciclatge fos el millor possible.
Els nous materials per als telèfons mòbils són polímers amb propietats noves. Un dels principals és el grafè,
polímer de carboni (anells de benzè ordenats longitudinalment), que formen un material flexible, transparent
i molt bon conductor.

134
ES0000000052241 790594_U07_58354.indd 134 26/10/2016 14:47:31

8
Química
del carboni
ES0000000052241 790594_U08_58359.indd 135 26/10/2016 14:48:36

Química del carboni 8

▪ La mida, és a dir, el nombre d’àtoms de carboni que es combinen en un mateix element; i l’estructura, la manera
com es combinen.
▪ L’àtom central és l’àtom de carboni capaç de formar quatre enllaços covalents.
▪ Tefló, kevlar, neoprè, grafè…
1.
a) H H età
H C C H
H H
b) H H H H butà
H C C C C H
H H H H
2.
Desenvolupada Semidesenvolupada Molecular

H H
H C C C C H H3C CH CH CH3 C4H8
H H H H
2-butè
3.
Nom Molecular Semidesenvolupada Supersimplificada

CH3
propà C3H8
H3C CH2
etè C2H4 H2C CH2
etí C2H2 HC CH
COOH COOH
àcid 2-hidroxipropanoic C3H6O3 H3C HC
OH OH
H3C CH2
etanol C2H6O
OH OH
136
8 Química del carboni 147
ES0000000052241 790594_U08_58359.indd 136 26/10/2016 14:48:37

Nom Molecular Semidesenvolupada Supersimplificada

CH2 CH2
1-butanol C4H10O H3C OH
CH2 OH
àcid etanoic C2H4O2 H3C COOH COOH
metilamina CH5N H3C NH2 NH2
CH2
H2C CH2
ciclopentà C5H10
CH2 CH2
CH2
OH OH
H2C CH
ciclopentanol C5H10O
CH2 CH2
CH
HC CH
benzè C6H6
HC CH
CH
4. La reacció química sense ajustar és:

CxHy  O2  CO2  H2O
7,63 g  mO2  m CO2  9,80 g
Massa molar de l’aigua:

M(H2O)  1,008 · 2  16,00  18,016 g/mol
La quantitat d’hidrogen present a l’aigua:
 1, 008 g de H  · 2
9 ,80 g d'aigua ·  1,10 g de H
18 , 016 g d'aigua
La mateixa quantitat d’hidrogen expressada en mols:

1 m ol de H
1 ,10 g de H ·  1 ,088 m ol de H
1 ,008 g de H
Aquesta quantitat d’hidrogen procedeix de l’hidrocarbur, així que la quantitat de carboni a la reacció és:
7,63 g de CxHy  1,10 g de H  6,53 g de C
La quantitat de carboni present a l’hidrocarbur expressat en mols:
1 m ol de C
6 ,53 g de C ·  0 ,544 m ol de C
12,00 g de C
La fórmula de l’hidrocarbur ha de ser proporcional a C 0 ,544H1,088 :
C 0 ,544 H 1,088  C 1H 1,998  CH 2

0 ,544 0 ,544
La densitat del gas ens permet calcular la massa molar del gas:
p ·M d · R ·T
d  M
R ·T p
137
ES0000000052241 790594_U08_58359.indd 137 26/10/2016 14:48:38

Les condicions estàndard són: p  105 Pa  1 atm; i, T  0 C  273 K

Recordant que R  0,082 (atm · L)/(mol · K)
g atm · L
1,85 · 0 , 082 · 273 K
d ·R ·T L m ol · K g
M   41, 42
p 1 atm m ol
Amb la massa molar i la fórmula empírica és possible obtenir la fórmula molecular:

g
M  C xHy  41, 42
n  m ol  2 ,96  3
M  CH 2  g
 12 , 00  1, 008 · 2 
m ol
Així, la fórmula molecular és: C3H6

CxHyOz  O2  CO2  H2O
4,6 g  mO2  6,6 g  3,6 g

M(H2O)  1,008 · 2  16,00  18,016 g/mol
La quantitat d’hidrogen present a l’aigua procedeix tota del compost:
 1, 008 g de H  · 2
3,6 g d'aigua ·  0 , 403 g de H
18 , 016 g d'aigua

1 m ol de H
0 , 403 g de 
H· 0 ,3996 m ol de H  0 , 40 m ol de H
1,008 g de H
Massa molar del diòxid de carboni:

M(CO2)  12,00  16,00 · 2  44,00 g/mol
La quantitat de carboni present al diòxid de carboni procedeix tota del compost:
12,00 g de C
6,6 g de CO 2 ·  1,80 g de C
44 ,00 g de CO 2
La mateixa quantitat de diòxid de carboni expressada en mols:

1 m ol de C
1 , 40 g de C ·  0 ,150 m ol de C
12,00 g de C
Aquesta quantitat d’oxigen procedent del compost és:

4,6 g de CxHyOz  0,403 g de H  1,80 g de C  2,397 g de O  2,40 g de O
La quantitat d’oxigen present al compost expressat en mols:
1 m ol de O
2, 40 g de 
O· 0 ,1498 m ol de O  0,15 m ol de O
16 ,00 g de O
La fórmula empírica del compost ha de ser proporcional a C 0 ,15H 0,40 O 0 ,15 :
C 0 ,15 H 0,40 O 0 ,15  C 1H 8 O 1  C 3H 8 O 3

3
0 ,15 0 ,15 0 ,15
138
ES0000000052241 790594_U08_58359.indd 138 26/10/2016 14:48:39

La constant ebulloscòpica permet calcular la massa molar del gas:

T 2 C m ol de solut
 T K e · m  m   3,92
Ke kg kg de dissolvent
0 , 51  C ·
m ol
Són 90 g de compost, el solut, dissolts en un quart de litre d’aigua, el dissolvent. Fent ús

de la densitat de l’aigua (d  1 kg/L) calculem la massa del dissolvent, md. Així, podem calcular
el nombre de mols del solut, ns, i la massa molar, M.
md kg
d  md  d · V 1 · 0 ,25 L  0 ,25 kg de dissolvent
V L
m ol de solut
ns m
 · m d 3,92  0 ,98 m ol de so lut
· 0 ,25 kg de dissolvent
kg de dissolvent
ms 90 g d e so lu t g
M
   91,8
ns 0 ,98 m o l d e so lu t m ol
Amb la massa molar i la fórmula empírica és possible aconseguir la fórmula molecular:

g
M  C xH y O z  91 ,8
n  m ol  0 ,997  1
M  C 3H 8 O 3  g
 12,00 · 3  1 ,008 · 8  16 ,00 · 3 
m ol
Així, la fórmula molecular és: C3H8O3. Coincideix amb la fórmula empírica.
6.
Nom Fórmula molecular

metà CH4
El nombre d’àtoms d’hidrogen és sempre el doble
età C2H6
que el de carboni 2:
butà C4H10
CnH2n2
pentà C5H12
7.

ciclobutà C4H8 El nombre d’àtoms d’hidrogen és sempre el doble
ciclopentà C5H10 que el de carboni:
ciclohexà C6H12 CnH2n
8.

etè C2H4 El nombre d’àtoms d’hidrogen és sempre el doble
2-butè C4H8 que el de carboni:
1-pentè C5H10 CnH2n
Si hi ha dos enllaços dobles, es perd una parella d’hidrogen per al nou enllaç doble: CnH2n2
139
ES0000000052241 790594_U08_58359.indd 139 26/10/2016 14:48:40

9.

etí C2H2 El nombre d’àtoms d’hidrogen és sempre el doble
2-butí C4H6 que el de carboni 2:
1-pentí C5H8 CnH2n2
Si hi ha dos enllaços triples, es perd una parella d’hidrogen per al nou enllaç triple: CnH2n4
10. a) 1,3-ciclohexadiè
b) 1-propè
c) 2,4,6-octatrií
11.
H3C
a)
CH
H3C
H3C
b)
c) H3C
CH3
d)
C CH3
CH3
12. Les respostes vàlides poden ser molt variades. N’oferim dues de possibles.
C C CH2
HC C
CH3
1,2-hexadií
CH C C CH
H2C CH2
1,5-hexadiè-3-í
13. a) 5-metil-1,3-ciclopentadiè
b) 3,4-dimetil-1-pentè
c) ciclobutilbenzè
140
ES0000000052241 790594_U08_58359.indd 140 26/10/2016 14:48:41

14.
a) CHCl
H3C CH2
CH2
OH
b) O O CH3
C HC
CH3 CH3
c) OHC
CH2 CHO
OH
d)
HO
e) H3C
CH2
CH
O
H3C
f) O
H3C C
OH
g) Ca(CH3–COO)2
15.
a)
O
b)
OH
c) COOH–CH2–COOH
d) CH3–CO–CO–CH3
e) CH2OH–CHOH–CH2OH
f) CH3–CH2–COO–CH3
141
ES0000000052241 790594_U08_58359.indd 141 26/10/2016 14:48:41

16. a) etanoat de metil

b) isopropil fenil èter
c) 2 bromo-2-propanol
d) 1,3-ciclobutandiona
17. a) metanoat de fenil

b) etil isopropil èter
c) etanal
d) àcid etanodioic
18. a) butan-2-ona
b) ciclohex-3-enol
c) 2-metilbutanal
d) àcid but-3-enoic
e) propanoat d’isobutil
19. a) En una cadena de dos carbonis els dos són extrem de cadena. El grup carbonil a l’extrem de la cadena és
aldehid. El nom correcte és etanal.
Les cetones tenen el grup carbonil en posició intermèdia de la cadena. La més petita és la de tres carbonis.
Un nom correcte és propanona.
b) El grup àcid és a sobre d’un carboni extrem de cadena en un hidrocarbur obert. El nom correcte és àcid
propanoic.
c) Error en el nom del radical. El nom correcte és propanoat de metil.
d) Error en el nom dels radicals. El nom correcte és etil metil èter.
20.
a) CH2 CH3
NH
H3C C C
CH3
O H3C
b) CH3–CH2–CH2–CN
c) CH3–CH2–CH2–NH–CH3
d) H–CO–NH–CH3
e) O 2N
H3C NO2
O 2N
21. a) propannitril
b) ciclobutilamina
c) fenilamina
d) N-metilpropanamida
e) 1,3-nitrobenzè
142
ES0000000052241 790594_U08_58359.indd 142 26/10/2016 14:48:42

22. a) 5-cloro-2-amino-2-ciclohexenona
b) 5-cloro-4-amino-2-hexenona
c) 5-cloro-2-amino-4-hexenona
d) àcid fenoxietanoic
23.
a) H3C CH2
C NH2
CH2
O
b) O
H3C C OH
CH HC
C O
N H3C
c) CH2 CH2
HO C NO2
O
d) O
CH2 C CH2
H2N CH2 O CH3
24. Primer construeix la fórmula del 3-hidroxibutanal:

H3C
CH CH2
HO CHO
Isòmer de cadena en reduir el nombre de carbonis a la cadena principal i portar carbonis a ramificacions.
Per exemple, 3-hidroxi-2-metilpropanal.
CH3
CH2 HC
HO CHO
Isòmer de posició en canviar de posició el grup funcional alcohol. Per exemple, 2-hidroxibutanal.
H3C OH
CH2 HC
CHO
Isòmer de funció en canviar el grup funcional, reunint alcohol amb carbonil al mateix carboni ens trobem amb
el grup carboxil. Per exemple, àcid butanoic.
OH
CH2
H3C C
CH2
O
143
ES0000000052241 790594_U08_58359.indd 143 26/10/2016 14:48:43

25.
a) HO H
C
O
No pot tenir activitat òptica. No hi ha 4 substituents diferents en l’únic carboni de la molècula.
b)
H
H3C C CHO
Cl
Sí que pot tenir activitat òptica. Hi ha 4 substituents diferents al carboni central.
c)
CH3 H
H3C C C C N
H H
No pot tenir activitat òptica. No hi ha 4 substituents diferents en cap carboni de la molècula.
d)
CH3
H
H C
H
C C
H3C CH3
No por tenir activitat òptica. No hi ha 4 substituents diferents en cap carboni de la molècula.
26. La fórmula semidesenvolupada del hex-2-è és: CH3–CH=CH–CH2–CH2–CH3. Els isòmers de cadena es diferencien
en l’estructura de l’esquelet de la cadena. Tres isòmers poden ser:
● H3C CH2 CH3 3-metil-2-pentè
CH C
CH3
● H3C CH3 2,3-dimetil-2-butè
C C
H3C CH3
● ciclohexà
27. • CH3–CO–CH2–CH2–CH3 2-pentanona

• CH3–CH2–CO–CH2–CH3 3-pentanona
• H3C O 3-metil-2-butanona
CH C
H3C CH3
144
ES0000000052241 790594_U08_58359.indd 144 26/10/2016 14:48:44

• ciclopentanona
O
• 2-metilciclobutanona
H3C O
• 3-metilciclobutanona
H3C O
• O 2,3-dimetilciclopropanona
H3C CH3
• O 2-etilciclopropanona
H3C CH2
• O 1-ciclopropiletanona
C
H3C
28. El nom del compost és 4-metoxi-2-buten-1-ol. Els grups funcionals són:

CH3–O–CH2–CH=CH–CH2–OH
èter doble enllaç alcohol
Un isòmer amb un únic grup funcional és l'àcid pentanoic:

CH3–CH2–CH2–CH2–COOH
29.
OH O
a) No pot tenir activitat òptica. No hi ha 4 substituents diferents
H C C en cap dels àtoms de carboni.
H CH3
H H H
b) Sí que pot tenir activitat òptica. Hi ha 4 substituents diferents
H3C C C C CH3 a l’àtom de carboni nombre 2 de la cadena principal.
OH H H
NH2
c) Sí que pot tenir activitat òptica. Hi ha 4 substituents diferents
H3C C C CH3 a l’àtom carboni nombre 3 de la cadena principal.
O H
d)
No pot tenir activitat òptica. No hi ha 4 substituents diferents a cap
àtom de carboni del cicle.
OH
e) Cl Sí que pot tenir activitat òptica. Hi ha 4 substituents diferents en
dos àtoms de carboni del cicle.
OH
145
ES0000000052241 790594_U08_58359.indd 145 26/10/2016 14:48:44

30.
a) CH3–COO–CH2–CH3  H2O  CH3–COOH  HO–CH2–CH3
etanoat d’etil  aigua àcid etanoic  etanol
b)
O OH
HO
 H2O  
ciclobutil ciclopentil èter  aigua ciclopentanol  ciclobutanol
c) CH3–O–CH(CH3)2  H2O  CH3–OH  HO–CH(CH3)2

isopropil metil èter  aigua metanol  2-propanol
d) NH2–CO–CH3  H2O  NH3  HOOC–CH3

etanoamida  aigua amoníac  àcid etanoic
31. Les reaccions de combustió dels tres combustibles són:
C + O2  CO2
C4H10 + O2  4 CO2 + 2 H2O
C2H5OH + O2  2 CO2 + 3 H2O
Per tant, a partir de l’estequiometria de les reaccions, podem calcular la massa de CO2 produïda per kg
de combustible.
Per al C,
1 mol C 1 mol CO2 44 g CO2 1 kg 𝐂𝐂𝐂𝐂𝟐𝟐
1.000 g C = 𝟑𝟑𝟑 𝟔𝟔𝟔𝟔 𝐤𝐤𝐤𝐤
12 g C 1 mol C 1 molCO2 1.000g 𝐤𝐤𝐤𝐤 𝐂𝐂
Per al butà,
M(C4H10) = 4 · 12,00 + 10 · 1,008 = 58,08 g/mol
1 𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚4 𝐻𝐻10 4 𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝐶𝐶𝐶𝐶2 44 𝑔𝑔𝑔𝐶𝐶𝐶𝐶2 1 𝑘𝑘𝑘𝑘 𝑪𝑪𝑪𝑪𝟐𝟐

1.000 𝑔𝑔𝑔𝑔𝑔4 𝐻𝐻10 = 𝟑𝟑𝟑 𝟎𝟎𝟎𝟎 𝒌𝒌𝒌𝒌
58,08 𝑔𝑔𝑔𝑔𝑔4 𝐻𝐻10 1 𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚4 𝐻𝐻10 1 𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝐶𝐶𝐶𝐶2 1.000𝑔𝑔 𝒌𝒌𝒌𝒌 𝑪𝑪𝟒𝟒 𝑯𝑯𝟏𝟏𝟏𝟏
Per a l'etanol,
M(C2H5OH) = 2 · 12,00 + 6 · 1,008 + 1 · 16,00 = 46,048 g/mol
1 𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚2 𝐻𝐻5 𝑂𝑂𝑂𝑂 2 𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚2 𝐻𝐻5 𝑂𝑂𝑂𝑂 44 𝑔𝑔𝑔𝐶𝐶𝐶𝐶2 1 𝑘𝑘𝑘𝑘 𝑪𝑪𝑪𝑪𝟐𝟐

1.000 𝑔𝑔𝑔𝑔𝑔2 𝐻𝐻5 𝑂𝑂𝑂𝑂 = 𝟏𝟏𝟏 𝟗𝟗𝟗𝟗 𝒌𝒌𝒌𝒌
46,048 𝑔𝑔𝑔𝑔𝑔2 𝐻𝐻5 𝑂𝑂𝑂𝑂 1 𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚2 𝐻𝐻5 𝑂𝑂𝑂𝑂 1 𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝐶𝐶𝐶𝐶2 1.000𝑔𝑔 𝒌𝒌𝒌𝒌 𝑪𝑪𝟐𝟐 𝑯𝑯𝟓𝟓 𝑶𝑶𝑶𝑶
Per tant, amb els resultats obtinguts, el combustible menys contaminant seria l’etanol, ara bé s’hauria
de tenir en compte també el poder calorífic de cada combustible.
146
ES0000000052241 790594_U08_58359.indd 146 07/11/2016 12:26:27

La fórmula dels compostos orgànics
32.
a) H2C CH CH2 CH3
C C C
H3C H3C CH3
H3C
b) CH3
H3C HC
CH CH2
HC CH C
CH
CH
33.
Desenvolupada Supersimplificada Molecular
a) H H
H H
O OH
H C
C C C
C C6H10O2
C O O
H H H H
H
b) H H O H2N O
N C C C C C4H5NO2
H H O H OH
34.
Desenvolupada Semidesenvolupada Molecular
a) H H
C CH
H C C C
H C C
H
H C H3C C11H12
C C
H C C H CH
C
H H H CH3
H
b) H
H
O C CH3
H HO CO NH
O H C N
H C5H11NO2
C H CH CH2
H C
C H H3C
H
H H

CxHyOz  O2  CO2  H2O
12,75 g  mO2  27,5 g  11,25 g
147
ES0000000052241 790594_U08_58359.indd 147 26/10/2016 14:48:46


M(H2O)  1,008 · 2  16,00  18,016 g/mol
 1,008 g de H  · 2
11,25 g de H 2 O ·  1,259 g de H
18,016 g de H 2 O

1 m ol de H
1 ,259 g de H ·  1 ,249 m ol de H
1 ,008 g de H

M(CO2)  12,00  16,00 · 2  44,00 g/mol
La quantitat de carboni present al diòxid de carboni:
12,00 g de C
27,5 g de CO 2 ·  7,5 g de C
44 ,00 g de CO 2
La mateixa quantitat de carboni expressada en mols:

1 m ol de C
7,5 g de C ·  0 ,625 m ol de C
12,00 g de C
Aquestes quantitats d’hidrogen i oxigen procedeixen del bialcohol, així que la quantitat d’oxigen a la reacció és:
12,75 g de CxHyOz  1,259 g de H  7,5 g de C  3,99 g de O
La quantitat d’oxigen present al dialcohol expressada en mols:
1 m ol de O
3,99 g de O ·  0 ,249 m ol de O
16,00 g de O
La fórmula del dialcohol ha de ser proporcional a C 0 ,625H1,249 O 0,249 :
C 0 ,625 H 1,249 O 0,249  C 2,51 H 5,02 O 1  C 5 H10 O 2

0 ,249 0 ,249 0 ,249
Com que es tracta d’un dialcohol la fórmula molecular és: C5H10O2

CxHyNz  O2  CO2  H2O  NOn
2,125 g  mO2  4,25 g  2,608 g  mNOn

M(H2O)  1,008 · 2  16,00  18,016 g/mol
 1,008 g de H  · 2
2,608 g de H 2 O ·  0 ,292 g de H
18,016 g de H 2 O

1 m ol de H
0 ,292 g de H ·  0 ,290 m ol de H
1 ,008 g de H

M(CO2)  12,00  16,00 · 2  44,00 g/mol
148
ES0000000052241 790594_U08_58359.indd 148 26/10/2016 14:48:47


12,00 g de C
4 ,25 g de CO 2 ·  1,159 g de C
44 ,00 g de CO 2

1 m ol de C
1,159 g de C ·  0 ,0966 m ol de C
12,00 g de C
Aquestes quantitats d’hidrogen i oxigen procedeixen de la putrescina, així que la quantitat de nitrogen
a la reacció és:
2,125 g de CxHyNz  0,292 g de H  1,159 g de C  0,674 g de N
La quantitat de nitrogen present a la putrescina expressada en mols:
1 m ol de N
0 ,674 g de N ·  0 ,0481 m ol de N
14 ,01 g de N
La fórmula de la putrescina ha de ser proporcional a C 0 ,0966H 0,290N 0,0481 :
C 0 ,0966 H 0,290 N 0,0481  C 2,01 H 6,03 N 1  C 2H 6N

0,0481 0,0481 0,0481
Comprovem si aquesta és la fórmula molecular del compost. Per fer-ho, obtenim la seva massa molar:
M(C2H6N)  12,00 · 2  1,008 · 6  14,01  44,06 g/mol
Com que NO coincideix amb la dada, s’ha de pensar que aquesta és la fórmula empírica del compost.
A la molècula del compost hi haurà n vegades aquesta proporció d’àtoms:
88 g/m ol
n  1 ,997  2
44 ,06 g/m ol
Fórmula molecular de la putrescina: C4H12N2

CxHyNzOn  O2  CO2  H2O  N2O3
15 g  mO2  11 g  9g  9 g
Massa molar de l’aigua: M(H2O)  1,008 · 2  16,00  18,016 g/mol

 1,008 g de H  · 2
9 g de H 2 O ·  1,007 g de H
18,016 g de H 2 O

1 m ol de H
1 ,007 g de H ·  0 ,999 m ol de H
1 ,008 g de H

M(CO2)  12,00  16,00 · 2  44,00 g/mol
12,00 g de C
11 g de CO 2 ·  3,000 g de C
44 ,00 g de CO 2

1 m ol de C
3,000 g de C ·  0 ,250 m ol de C
12,00 g de C
149
ES0000000052241 790594_U08_58359.indd 149 26/10/2016 14:48:48

Massa molar del triòxid de dinitrogen:

M(N2O3)  14,01 · 2  16,00 · 3  76,02 g/mol
La quantitat de nitrogen present al triòxid de dinitrogen:
 14 ,01 g de N  · 2
19 g de N 2 O 3 ·  7,003 g de N
76,02 g de N 2 O 3
La mateixa quantitat de nitrogen expressada en mols:

1 m ol de N
7 ,0 0 3 g de N ·  0 ,5 0 0 m ol de N
1 4 ,0 1 g de N
Aquestes quantitats d’hidrogen, carboni i nitrogen procedeixen de la urea, així que la quantitat d’oxigen
a la reacció és:
15 g de CxHyNzOn  0,999 g de H  3,000 g de C  7,003 g de N  3,998 g de O
La quantitat d’oxigen present a la urea expressada en mols:
1 m ol de O
3,998 g de O ·  0 ,250 m ol de O
16,00 g de O
La fórmula de la urea ha de ser proporcional a C 0 ,250H 0,999N 0,500 O 0,250 :
C 0 ,250 H 0,999 N 0,500 O 0 ,250  C 1H 3,996 N 2 O 1  CH 4 N 2 O

0 ,250 0 ,250 0 ,250 0 ,250
Comprovem si aquesta és la fórmula molecular del compost. Per fer-ho, obtenim la seva massa molar:
M(CH4N2O)  12,00  1,008 · 4  14,01 · 2  16,00  60,05 g/mol
S’aproxima a la dada bastant bé, s’ha de pensar que la fórmula empírica del compost és la mateixa que la
fórmula molecular. Fórmula molecular de la urea: CH4N2O

Formulació i nomenclatura de compostos orgànics
38.
a) H3C CH2
CH3
CH2
b) H2C CH
CH CH3
H3C HC
CH3
c) CH CH3
HC C C
CH2 CH3
150
ES0000000052241 790594_U08_58359.indd 150 26/10/2016 14:48:49

d) H3C CH2
CH3
39. a) 2-metil-1-pentè-3-í
b) 1-etil-4-metilbenzè
40. a) ciclopropilciclobutà
b) 1,7-dimetilnaftalè
41.
Alcohol: OH
R
Èter:
O
R1 R2
O
Aldehid: R C
H
O
Cetona: R1 C
R2
O
Àcid carboxílic: R C
O H
O
Èster: R1 C
O R2
42.
Mateixa família,
2-pentanol Mateixa sèrie homòloga
diferent sèrie homòloga
OH OH
OH
CH CH CH2
CH CH2 H3C CH3 H3C CH
H3C CH2 CH3
2-propanol 3-buten-2-ol
151
ES0000000052241 790594_U08_58359.indd 151 26/10/2016 14:48:50

43.

metanol CH4O
etanol C2H6O
que el de carboni més dos:
2-propanol C3H8O
CnH2n2O
3-pentanol C5H12O
44.

metanal CH2O
etanal C2H4O
que el de carboni:
propanal C3H6O
CnH2nO
pentanal C5H10O
45.

propanona C3H6O El nombre d’àtoms d’hidrogen és sempre el doble
butanona C4H8O que el de carboni:
3-pentanona C5H10O CnH2nO
46. a) feniletanal
b) 4-bromo-3-hidroxi-2-butanona
c) 3-hidroxi-1-ciclopentanona
d) 3-amino-2-terc-butilpropanal
47.
a) H3C
CH2 CO CH3
H3C C
CH2 NH
CH3
b) N
CH2 C
H3C CH2
c) H3C CH2
CH2 CH3
NH
d) H3C
CH3
NH
152
ES0000000052241 790594_U08_58359.indd 152 26/10/2016 14:48:51

48. a) propanonitril
b) fenilamina
c) N-metilpropanamida
d) ciclobut-2-en-1-amina

49.
a) doble enllaç d) NH2
enlace
amino
O
H2N O enlace
doble enllaç oxo
oxo
amino
5-aminociclohex-2-en-1-ona 2-aminociclohex-3-en-1-ona
b) HO CH2 e) O
alcohol CH2 NH2 C CH2
amino H3C O CH3
carboxi
2-aminoetanol propanoat de metil
c) Br CH2 f)
O carboxi
halogen CH2 NH2
C O
amino
H3C CH2 CH3
2-bromoetanoamina etanoat d’etil
50.
a) O
CH2
C
CH2
OH
b) O O
CH3
NH2
c)
O
NH2
153
ES0000000052241 790594_U08_58359.indd 153 07/11/2016 12:26:28

51.
a) H3C
CH2
CH O
C C
N
OH
b) CH2
H3C CH2 O
O
C
CH3
c) O CH
CH2 C N
52.
a) O O
C C
H3C CH2 OH
b) O OH
H3C CH2
c) O
C I
H3 C CH
CH2
HO
53. a) 4-bromociclobut-2-en-1-amino
b) 1-metoxibutan-2-ona
54. a) àcid 3-amino-4-oxobutanoic

b) 2-amino-3-hidroxipropanonitril
Isomeria
55.
OH
CH CH
H3C CH2 O
3-hidroxibutanal
Isòmer estructural de cadena Isòmer estructural de funció Isòmer estructural de funció
CH3 O
H3C CH2 O
HO OH
HO C CH CH2 C
CH3 OH
2-hidroxi-2-metilpropanal àcid butanoic 1,2 ciclobutadiol
154
ES0000000052241 790594_U08_58359.indd 154 26/10/2016 14:48:53

56.
Mateixa família,
ciclopentanol Mateixa sèrie homòloga Isòmer estructural
diferent sèrie homòloga
HO CH2
HO CH2 CH2 CH
OH CH CH2
OH CH CH3
ciclobutanol 2-propen-1-ol
3-penten-1-ol
57.
a) Grup èter  Són isòmers de funció a) i e). Amb la mateixa

b) Grup àcid carboxílic fórmula molecular, C3H8O, hi ha un èter i un
alcohol.
c) Grup aldehid
d) Grup èster  Són isòmers de funció c), f), g) i h). Amb la mateixa
fórmula molecular, C4H8O, hi ha un aldehid, una
e) Grup alcohol cetona i dos alcohols, un en un cicle i un altre en
f) Grup alcohol cadena oberta amb un doble enllaç.
g) Grup cetona  Són isòmers de funció b) i d). Amb la mateixa
h) Grup alcohol i un doble enllaç fórmula molecular, C3H6O2, hi ha un àcid i un èster.
58.
a) H CH3 H H
C C C C Presenta isomeria geomètrica.
H3C CH2 H H3C CH2 CH3
trans-2-pentè cis-2-pentè
b) H CH2 CH3 H H
H3C CH2 H H3C CH2 CH2 CH3
trans-3-hexè cis-3-hexè
c) H3C C C CH3 No pot presentar isomeria geomètrica

2-butí per l’enllaç triple.
d) H CH3 No pot presentar isomeria geomètrica perquè

C C un dels àtoms de carboni de l’enllaç doble té els
dos substituents iguals.
H3C CH3
2-metil-2-butè
155
ES0000000052241 790594_U08_58359.indd 155 26/10/2016 14:48:54

e) H3C CH3 H3C H

H3C CH2 H H3C CH2 CH3
trans-3-metil-2-pentè cis-3-metil-2-pentè
f) H3C COOH H3C H

C C C C
Presenta isomeria geomètrica.
H H H COOH
àcid cis-2-butenoic àcid trans-2-butenoic
59.
a) H3C CH2
NH CH3
amino
N-metiletanamina
b) O
H3C C CH3
NH CH2
amida
N-metilpropanamida
c) HO CH2 CH2 NH2

alcohol CH CH amino
alqueno
alquè
4-aminobut-2-en-1-ol
d) alcohol
HO
H3C CH NH2 amino
alquè CH CH
alqueno
1-aminobut-2-en-1-ol
alcohol
e)
OH
H2N
amino
2-aminociclobutan-1-ol
156
ES0000000052241 790594_U08_58359.indd 156 26/10/2016 14:48:55

f) H3C amino
N CH3
H3C
N,N-dimetilfenilamina
 Són isòmers estructurals a) i f). Amb la mateixa fórmula molecular, C3H9N, en les dues molècules es
conserva la funció amina, de manera que són isòmers estructurals de cadena.
 Són isòmers estructurals b), c), d) i e). Les quatre molècules tenen la mateixa fórmula molecular, C4H9NO.
Les modificacions d’una a una altra són segons la taula de doble entrada.
O HO
HO CH2 CH2 NH2 OH
H3C C CH3 H 3C CH NH2
CH CH
NH CH2 CH CH H 2N
H3C C CH3 funció funció funció

NH CH2
HO CH2 CH2 NH2
funció posició cadena
CH CH
HO
H 3C CH NH2 funció posició cadena
CH CH
OH
funció cadena cadena
H 2N
Reaccions dels compostos orgànics
60.
a) NH2  H3C CH2  NH CH2 
  C
C O CH3  H2O
HO O
fenilamina àcid propanoic N-fenilpropanamida aigua
b) H3C O
CH3–CHOH–CH3  CH3OH  CH CH3  H2O
CH3
2-propanol metanol isopropil metil èter aigua
c) CH3–COOH  CH3OH  CH3–COO–CH3  H2O
àcid acètic metanol acetat de metil aigua
61.
a) NH CH3   
H3C C  H2O CH3–NH2  CH3–COOH
O
N-metilmetanoamida aigua metanamina àcid acètic
b) H   H 
C O  H2O C OH  CH3–CH2OH
O CH2 CH3 O
157
ES0000000052241 790594_U08_58359.indd 157 26/10/2016 14:48:56

metanoat d’etil aigua àcid metanoic etanol

O HO
c)   OH 
 H2O 
ciclopentil fenil èter aigua ciclopentanol fenol

HO CH3 H3C CH2 CH3
H3C OH  C   H2O
CH2 O C
 O O
1 mol d’etanol amb 1 mol d’àcid acètic donen 1 mol d’acetat d’etil i 1 mol d’aigua
HO CH3 H3C CH2 CH3
C  H3C OH   H2O
CH2 O C
O   O
1 mol d’àcid acètic amb 1 mol d’etanol donen 1 mol d’acetat d’etil i 1 mol d’aigua
50 mL
96 % en massa 85 % de rendiment
d = 1,06 g/mL
3. Expressem en mol la quantitat de las substàncies que reaccionen. La densitat de l’etanol permet calcular
el seu equivalent en massa, i la riquesa, la quantitat exacta d’àcid que pot reaccionar:
1 ,06 g
50 m L de C 2H 4 O 2 com ercial ·  53 g de C 2H 4 O 2 com er cial
1 mL
96 g d e C 2 H 4 O 2 p u r
53 g d e C 2 H 4 O 2 co m ercial ·  50 ,88 g d e C 2H 4 O 2 p u r
100 g d e C 2 H 4 O 2 co m ercial
M(C2H4O2)  12,00 · 2  1,008 · 4  16,00 · 2  60,032 g/mol

1 m o l d e C 2H 4 O 2
50 ,88 g d e C 2 H 4 O 2 p u r ·  0 ,848 m o l d e C 2 H 4 O 2
60 , 032 g d e C 2 H 4 O 2 p u r
4. L’estequiometria de la reacció permet calcular els mols d’acetat d’etil que s’obtenen:
1 mol d’àcid acètic, C2H4O2, produeixen 1 mol d’acetat d’etil, C4H8O2.
En aquest cas, s’obtindrien 0,848 mol d’acetat d’etil si la reacció fos amb un 100 % de rendiment.
D'acord amb les dades, només s’obté el 85 % del que s’obtindria en teoria:
85 m o l d e C 4 H 8 O 2 real
0 ,848 m o l d e C 4 H 8 O 2 teò ric ·  0 ,720 m o l d e C 4 H 8 O 2 real
100 m o l d e C 4 H 8 O 2 teò ric
M(C4H8O2)  12,00 · 4  1,008 · 8  16,00 · 2  88,064 g/mol

88 ,064 g de C 4H 8 O 2
0 ,720 m ol de C 4H 8 O 2 ·  63, 44 g de C 4 H 8 O 2
1 m ol de C 2H 4 O 2

CH4  2 O2   CO2  2 H2O H  –890 kJ/mol
1 mol de metà amb 2 mols d’oxigen donen 1 mol de diòxid de carboni 2 mols d’aigua i energia
158
ES0000000052241 790594_U08_58359.indd 158 26/10/2016 14:48:57


CH4  2 O2   CO2  2 H2O H  –890 kJ/mol
1 mol de metà con 2 mols d’oxigen donen 1 mol de diòxid de carboni 2 mols d’aigua i energia
1.000 g 0 C 0 C
1 atm 1 atm
21 % en volum
3. Expressem en mols la quantitat de les substàncies que reaccionen. La massa molar del metà permet calcular
el nombre de mols d’aquest compost que participen a la reacció:
M(CH4)  12,00  1,008 · 4  16,032 g/mol
1 m ol de CH4
1.000 g d e C H 4 ·  62 ,375 m o l d e C H 4
16 , 032 g d e C H 4
4. L’estequiometria de la reacció permet calcular:

● La quantitat d’energia:
kJ
62,375 m o l d e CH 4 ·  890   55 514 k J   55.500 kJ
m ol
El signe negatiu indica que el metà perd aquesta quantitat d’energia. La quantitat d’energia que es
produeix és 55.500 kJ.
● La quantitat de diòxid de carboni:
1 m ol de CO 2
62,375 m ol de CH 4 ·  32,375 m ol de CO 2
1 m ol de CH 4
M(CO2)  12,00  16,00 · 2  44,00 g/mol

44 , 00 g d e C O 2
32 ,375 m o l d e C O 2 ·  2.744, 5 g de C O 2
1 m ol de CO2
● La quantitat d’aire:
2 m ol de O 2
62,375 m ol de CH 4 ·  124,75 m ol de O 2
1 m ol de CH 4
De l’equació d’estat dels gasos perfectes, p · V  n · R · T, aïllant i substituint:

atm · L
124,75 m ol de O 2 · 0 ,082 · 273 K
n · R ·T m ol · K
V   2792,7 L de O 2
p 1 atm
Considerant la quantitat d’oxigen a l’aire:

100 L d 'aire
Vaire 2.792 ,7 L d e O 2
· 13.298 L d 'aire  13.300 L d'a ire
21 L d e O 2
64. M(N2H4) = 2 · 14,01 + 4 · 1,008 = 32,052 g/mol
Per tant, el poder calorífic serà
1 𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚 𝑁𝑁2 𝐻𝐻4 1.046 𝑘𝑘𝑘𝑘 𝑘𝑘𝑘𝑘

1.000 𝑔𝑔 𝑁𝑁2 𝐻𝐻4 = 16.317
32,052 𝑔𝑔 𝑁𝑁2 𝐻𝐻4 2 𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚 𝑁𝑁2 𝐻𝐻4 𝑘𝑘𝑘𝑘 𝑁𝑁2 𝐻𝐻4
65.
a) M(H2) = 2 · 1,008 = 2,016 g/mol
l
Calculem el nombre de mols d’hidrogen
1 𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝐻𝐻2
1.000 𝑔𝑔 𝐻𝐻2 = 496,03 𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚 𝐻𝐻2
2,016 𝑔𝑔 𝐻𝐻2
159
ES0000000052241 790594_U08_58359.indd 159 26/10/2016 14:48:58

Ara, en calculem la pressió
𝑙𝑙
496,03 𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚 𝐻𝐻2 · 0,082 (𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎 · 𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚) · (25 + 273 )𝐾𝐾
𝑃𝑃 = 𝐾𝐾 = 1,21 · 104 𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎
1 𝐿𝐿
b) M (C4H10) = 4 · 12,00 + 10 · 1,008 = 58,08 g/mol
1 𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝐶𝐶4 𝐻𝐻10
1.000𝑔𝑔 𝐶𝐶4 𝐻𝐻10 2 = 17,218 𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚 𝐶𝐶4 𝐻𝐻10
58,08 𝑔𝑔 𝐶𝐶4 𝐻𝐻10
Ara, en calculem la pressió
𝑙𝑙
17,218 𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚 𝐶𝐶4 𝐻𝐻10 · 0,082 (𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎 · 𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚) · (25 + 273 )𝐾𝐾
𝑃𝑃 = 𝐾𝐾 = 421 𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎
1 𝐿𝐿
c) Una de les dificultats de treballar amb hidrogen gas com a combustible habitual és l’elevada
pressió d’emmagatzematge.
La indústria del petroli i els seus derivats
66. a) Completem la taula:
Carbó Petroli Gas natural

Regió Euràsia Orient Mitjà Orient Mitjà
Quantitat 310,54 · 1012 t 808,5 · 109 barrils 80,29 · 1012 m3
Percentatge 34,83 % 47,90 % 43,24 %
Per calcular el percentatge s’ha de sumar el total de les reserves mundials en cada cas:
310,54

Percentatge de reserves de carbó d'Euràsia  34 ,83 %
310,54  288,33  245,09  31,81  14,64  1,12
808,5

Percentatge de reserves de petroli d'O rient M itjà  47,90 %
808,5  329,6  229,6  147,8  130,3  42,2
80,29
Percentatge
de reserves de gas natural d 'O rient M itjà  43,24 %
80,29  56,62  15,20  14,21  11,71  7,67
b) Incorporem regions fins que la suma de percentatges superi el 50 %:
Carbó Petroli Gas natural

Euràsia 34,83 % Orient Mitjà 47,90 % Orient Mitjà 43,24 %
Àsia-Pacífic 32,34 % Sud-Amèrica-Carib 19,53 % Àsia-Pacífic 30,49 %
Suma 67,17 % Suma 67,43 % Suma 73,73 %
Calculem igualment el percentatge de la segona regió en importància:

288,33

Percentatge de reserves de carbó d'Àsia- Pacífic  32,34 %
310,54  288,33  245,09  31,81  14,64  1,12
329,6
Percentatge de
reserves de petroli de Su d-Am èrica-Carib  19 , 53 %
808,5  329,6  229,6  147,8  130,3  42,2
160 8 Química del carboni 6
ES0000000052241 790594_U08_58359.indd 160 26/10/2016 14:48:59

56,62

Percentatge de reserves de gas natural d 'Àsia-Pacífic  30 , 49 %
80,29  56,62  15,20  14,21  11,71  7,67
c) En aquesta cerca d’informació es pot recórrer a la informació que ofereixen les empreses petrolieres
o el Ministeri d’Indústria als seus portals a Internet. Algunes dades obtingudes per a aquesta publicació
que no exclouen altres cerques que actualitzin les dades:
Font: British Petroleum (reserves al 2014)
Carbó 53 · 106 t
Petroli no consta
Gas natural no consta
Font: Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme (dades de producció al 2011).
Carbó 6,62 · 103 t
Petroli 100 t
Gas natural 58 m3 (en condicions normals)
67. El petroli és una mescla de diferents hidrocarburs de pes molecular molt diferent. El gas natural
també és una mescla en què el component principal és el metà i també hi ha altres gasos, tots
de baix pes molecular.
● A més, al petroli es necessita destil·lar la mescla per poder separar-la en diferents fraccions. Cadascuna amb
poca variació en el pes molecular dels seus components. Així és possible aprofitar cada fracció en el context
que és útil: combustibles, lubricants, asfalts…
● En el gas natural, el pes molecular dels seus components no és gaire variat. Tots els components són de baix
pes molecular i es fan servir per a la combustió i, d’aquesta manera, obtenir energia. Per això no és
necessari el tractament a les refineries.
68. A la mescla del petroli cru arriben algunes substàncies químiques, que contenen nitrogen i sofre, es consideren
impureses. Si es deixen a la mescla en cremar la gasolina, per exemple, els gasos producte de la combustió
contindrien aquestes substàncies que poden arribar a ser perjudicials. Per això és necessari el refinat.
Ampliació
69.
a) H3C OH
CH CH2 El nitril és la funció principal:
C 3-hidroxi-2-metilpropanonitril
N
b) H3C O La cadena de carbonis de més longitud és de
CH C 4 àtoms de carboni:
H3C CH2 OH àcid 2-metilbutanoic
c) H3C Br
L’àtom de carboni nombre 3 no pot formar
C C CH2 5 enllaços. El compost no és possible.
O Br
161
ES0000000052241 790594_U08_58359.indd 161 26/10/2016 14:49:00

70.
a) O L’únic àtom de carboni en el compost forma

3 enllaços.
H C
No és possible la simetria especular.
OH
b) CHO A l’àtom de carboni central cadascun dels
enllaços és a un substituent diferent.
H C Br Sí que és possible la isometria especular.
CH3
c) H H Els àtoms que tenen quatre enllaços simples
repeteixen algun substituent.
H3C C C C N No és possible la simetria especular.
CH3 H
d) CH3 H Els àtoms que tenen quatre enllaços simples
CH3 repeteixen algun substituent.
C C No és possible la simetria especular.
H C
H
H3C
71.
a) O O
CH L’aldehid és la funció principal:
fenoximetanal
b) OH En la numeració dels àtoms de carboni

del cicle es mira primer el doble enllaç que
H2N el substituent amino:
5-amino-2-ciclopenten-1-ol
72.
H
Sí que pot tenir activitat òptica. Hi ha 4 substituents diferents
CH C C N a l’àtom de carboni nombre 2 de la cadena principal.
H2C CH3 El seu nom: 2-metilbut-3-enonitril.
1. 1. Extracció del jaciment.

2. Emmagatzemament pròxim a l’extracció.
1. Transport. Per gasoductes o amb vaixells metaners.
1. Emmagatzemament previ a la distribució.
1. Distribució a habitatges i indústries.
2. Com podem veure al gràfic, les emissions de diòxid de carboni són més baixes per a una mateixa quantitat
d’energia generada.

162
ES0000000052241 790594_U08_58359.indd 162 26/10/2016 14:49:00

3. a) Es pot observar al gràfic que el consum s’intensifica cíclicament segons els cicles estacionals.
A la primera part del gràfic s’observa que els cicles van portant a pics cada cop més alts, això és
conseqüència d’un creixement sostingut del consum.
Es va quedar estancat, fins i tot es va reduir a partir de 2008.
A partir de 2008 se separa el gràfic de consum total de la de consum per capita.
b) Són els anys previs a la crisi econòmica de 2007. En aquest període es van construir moltes cases noves
que s’havien d’escalfar. L’economia espanyola creixia i amb ella el consum d’energia.
c) En el període a partir de 2008 fins al 2012 el consum global (línia vermella) d’energia es va estancar, cada
hivern es repeteix l’alçada del pic, cada estiu es consumeix menys. El motiu pot ser que cada cop més
l’energia elèctrica es genera amb eòlica i solar, així no cal consumir més gas. A la línia verda es veu que
se separa de la vermella. Això és així perquè com que és consum per capita es divideix entre el nombre
d’habitants, que cada vegada són més.

163
ES0000000052241 790594_U08_58359.indd 163 26/10/2016 14:49:01

NOTES
ES0000000052241 790594_U08_58359.indd 164 26/10/2016 14:49:02

NOTES
ES0000000052241 790594_U08_58359.indd 165 26/10/2016 14:49:02

NOTES
ES0000000052241 790594_U08_58359.indd 166 26/10/2016 14:49:02

NOTES
ES0000000052241 790594_U08_58359.indd 167 26/10/2016 14:49:02

© 2016 by Grup Promotor/Santillana Educación, S. L.
C/ Frederic Mompou, 11 (Vila Olímpica)
08005 Barcelona
Printed in Spain
CP: 790594
ES0000000052241 790594_U08_58359.indd 168 26/10/2016 14:49:03

Qui Mica

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Qui Mica

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

El Solucionari de Química del projecte SABER FER,

En l’elaboració ha participat l’equip següent:

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

ES0000000052241 790594_Iniciales_58374.indd 1 07/11/2016 12:25:08

ES0000000052241 790594_Iniciales_58374.indd 3 26/10/2016 14:47:07

ES0000000052241 790594_U01_58345.indd 5 26/10/2016 14:48:19

▪ Com a resultat de la investigació podem esperar una taula com la següent:

Abundància relativa Abundància relativa

ES0000000052241 790594_U01_58345.indd 6 26/10/2016 14:48:20

4. La massa del sistema s'ha de conservar:

ACTIVITATS (pàgina 11)

5. a) Massa mostra  massa sodi  massa clor

Les mostres A i B pertanyen al mateix compost.

Calci que sobra: 1,5 g  0,2 g  1,3 g

Ja que sobra una mica de brom, se suma amb el que reacciona.

ES0000000052241 790594_U01_58345.indd 7 26/10/2016 14:48:20

Per diferència obtenim la quantitat de calci que reacciona:

Per diferència obtenim la quantitat de calci que reacciona:

Bromur Calci Brom

ACTIVITAT (pàgina 12)

a) Certa, perquè no manté la proporció del compost A ni del B.

ES0000000052241 790594_U01_58345.indd 8 26/10/2016 14:48:21

ACTIVITAT (pàgina 14)

El volum de N2 és el mateix que el de N2O.

Monòxid de Nitrogen Oxigen

ACTIVITATS (pàgina 19)

Es tracta del zinc.

1 La teoria atomicomolecular de la matèria 10

ES0000000052241 790594_U01_58345.indd 9 26/10/2016 14:48:22

13. a) Calculem la massa molar:

ACTIVITATS (pàgina 20)

ES0000000052241 790594_U01_58345.indd 10 26/10/2016 14:48:23

ACTIVITATS (pàgina 21)

17. Fórmula del compost que busquem: SxOy.

18. Fórmula del compost que busquem: AlxOyHz.

19. Fórmula del compost: NxOy.

La fórmula molecular és: N n O 2· n  N 2 O 4

ACTIVITATS FINALS (pàgina 24)

Lleis ponderals i volumètriques

1 La teoria atomicomolecular de la matèria 12

ES0000000052241 790594_U01_58345.indd 11 26/10/2016 14:48:24

7 g de Mg  4,59 g de O  11,6 g de MgO

3,60 g de Ag  0,54 g de S  4,14 g de Ag2S

La quantitat de sofre es calcula amb la diferència:

ES0000000052241 790594_U01_58345.indd 12 26/10/2016 14:48:25

La quantitat de sofre es calcula amb la diferència:

La quantitat de plata que reacciona es calcula amb la diferència:

Exp. Ag (g) S (g) Ag2S (g) Ag sobrera (g) S sobrer (g)

Mostra Massa de crom (g) Massa de clor (g) Proporció Cl/Cr

ES0000000052241 790594_U01_58345.indd 13 26/10/2016 14:48:26

ES0000000052241 790594_U01_58345.indd 14 26/10/2016 14:48:26

ACTIVITATS FINALS (pàgina 25)

La mesura de la quantitat de substància

a) M(H2O2)  1,008 · 2 + 16,00 · 2  34,02 g/mol

31. Les partícules són àtoms:

32. Les partícules són àtoms:

Es pot tractar del mercuri, Hg.

33. a) Determinem la massa molar del triòxid de dinitrogen:

b) El NA ens permet conèixer el nombre de partícules:

ES0000000052241 790594_U01_58345.indd 15 26/10/2016 14:48:27

c) Primer calculem els mols de N a partir de la fórmula i després els grams:

b) Calculem la massa molar:

35. En primer lloc calculem la massa molar del compost: