Professional Documents
Culture Documents
EDICIÓ EN CATALÀ
2016
2017
I A I
LO G
I O
B LOG I A
G E O
ÍNDEX
ESO
Claus del projecte 4-5
Material per a l’alumne 6
Biology & Geology 7
Material per al professor 8-9
Proposta didàctica
DVD del professor
Adaptació curricular
Pissarra digital
Índex de continguts 10-15
BATXILLERAT
Material per a l’alumne 16
Material per al professor 17
ecasals.cat
Portal de recursos educatius i llibres digitals
d’Editorial Casals 18-19
ESO
ESO
Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a M. Duñach
ecasals.net/byg4eso A. Jimeno
I. Saumell
L. Ugedo
I A I
O G
BIOL LOGIA
BIOLOGIA I GEOLOGIA 4
GEO
NOVETATS
PER AL CURS
2016-2017
1 2
Seccions dissenyades per promoure Activitats elaborades específicament
l’adquisició de les tres competències per facilitar l’aprenentatge per part dels
científiques avaluades a les proves PISA. Alumnes amb Necessitats Educatives
Especials, reunides en el quadern
Identificar qüestions científiques fotocopiable Aprèn el que és bàsic.
BÀSIC
E
E
C U
C U
SI L Q
SI L Q
BÀ N E
BÀ N E
ÉS PRÈ
ÉS PRÈ
A
A
ESO
ESO
ESO ESO
Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a M. Trobaràs
Duñach els recursos digitals i el format digital del llibre a A. Jimeno
I I
La comercialització dels aliments
GIA GIA
Les etiquetes dels aliments ens aporten tota la informació 3. Lot de fabricació. Indica el conjunt de productes fabri-
LO LO
necessària del producte. Saber llegir-les correctament ens cats el mateix dia en condicions quasi idèntiques.
pot ajudar a dur una dieta més equilibrada. 4. Contingut net. Mostra la quantitat de producte que hi
BIOLOGIA I GEOLOGIA 3
GEO GEO
producte manté totes les seves propietats nutricionals.
6. Conservació. Indica en quines condicions s’ha de con-
1 servar el producte perquè mantingui les seves propietats
fins a la data assenyalada.
DEP
LDEPAN
MPaOLde MotlleAN
MO 7. Nom i domicili del fabricant, envasador o importador.
Pa de Motlle
8. Informació nutricional. Informa de les propietats nu-
Ingredients:
Farina integral de blat, aigua, farina de blat, tritives del producte.
segó de blat, llevat, sòlids làctics, sucre,
oli de gira-sol (1,90%), sal, additius: E-472e, 2
E-471, E-481, E-281 i E-202.
Informació nutricional QUÈ SÓN ELS ADDITIUS?
Els valors nutricionals mitjans
Per 100 g
Per ració
(27 g)
% CDR* Els additius són substàncies naturals o sintètiques (quími-
Valor energètic 267 kcal 72 kcal 4% ques) que s’afegeixen als aliments, no pel seu valor nutritiu,
Proteïnes 9g 2,5 g 5%
Hidrats de carboni 47 g 12,8 g 5% sinó per facilitar la seva conservació, millorar la seva apa-
(dels quals sucres) 4g 1,1 g 1%
8 rença, el sabor, el color, etc. Els additius permesos es clas-
Greixos 3g 0,8 g 1%
6
Sal 1,5 g 0,4 g 7%
4
a
aV a L u
E-400/499 Emulgents, Donen estabilitat a les mescles de
COM LLEGIR L’ETIQUETA?
BÀSIC
salses, etc.
BÀ N E
ducte. Ha d’indicar l’estat físic o el tractament al qual ha E-500/599 Reguladors Els reguladors s’utilitzen per a mo-
ÉS PRÈ
estat sotmès (concentrat, en pols, congelat, etc.). de l’acidesa, dificar l’acidesa aconseguint una
A
2. Ingredients. Enumera totes les matèries primeres i ad- antiaglomerants millor conservació. Els antiaglome-
rants serveixen per evitar que les
cional
ta nutri
ditius que conté en ordre decreixent de pes. Els nombres farines s’empedreeixin.
E que apareixen a la llista d’ingredients (per exemple,
a etique
Llegir un
E-66/699 Potenciadors Augmenten el sabor del propi
E-330, E-300, E-950, etc.) corresponen als additius uti- del sabor aliment.
ESO
IA I
aigua, oli e reduït
moro), estabilitz sèmola de formatg s de llet,
de blat de ; Pasta (13,4%): al, greix vegetal, proteïne r
1226 44
patata, correcto
nou moscada e Emment midó de i lecitina), de sodi,
8 4370 07 formatg
fos (5,6%): midó modifica t de patata,
s d’àcids
grassos (citrats
VEGETAL aigual, sal, icèrids i
diglicèrid s), sals fundentsestabilitzant
LASANYA ts (monogl (caroten de sodi),
emulgen colorant , fosfats
(àcid cítric), trifosfats
0 °C i 4 °C. de l’acidesa fosfats de potassi, .
ar entre ts,
Conserv a polifosfa de mantega
G
recoman ns), aroma
obert, es (carrage nem FORN
Una vegada en 24 h.
òptim, recoma
el seu consum a un resultat
ACIÓ Per
O
LS DE PREPAR minuts) 3. Fornejar °C.
CONSEL durant 15 180
15 min a gust.
BIOL LOGIA
a 180 °C de plàstic
ONAL (Escalfar la safata i al
2. Retirar d’alumin Gratinar
FORN TRADICI r la safata
i introdui fat.
1. Retirar al forn preescal
ament
complet
el film. 5 min
3. Escalfar
15 min i deixar
reposar
NES 800W r totes dues 1 min.
MICROO 2. Introdui es,
BIOLOGIA I GEOLOGIA 4
microon
safates al
1. Perforar plàstic i
alumini.
800 w el film.
5 min
GEO
i
nutrients
ies entre rient més
les diferènc quin és el nut
4. Explica est cas, t més
. En aqu ? I l’alimen
aliments t producte
té gluten? nt d’aques
edient con abunda ergia
1. Quin ingr abunda
nt? ada d’en
ia recoman %CDR
a) El blat ntitat diàr 0 kcal/dia, quin
ta Si la qua de 200 t
b) La pata 5. nir com ó d’aques
c) La llet se sol defi se una raci
gira-sol ta menjar-
d) L’oli de següents represen
on a les ? est fos el
teu
ta i resp producte aqu
l’etique plet? Si
aries
2. Observa ent com el complet
es. 6. És un alim s aliments ilibrada possibl
e?
pregunt tingut net? amb quin equ
Qui n és el con menjar, a al més
a)
aliment
conté? una raci
ó? r una diet
b) Quin s aporta per teni ostes.
prot eïne les resp
de les Raona
c) Quantes es quina
ta i digu
l’etique incorrec
te. IÓ pIsA
Observa cions és era. D’AVAL
UAc
3. informa ar a la nev MA Rc
següents de conserv A: Ésse
rs humans
ucte s’ha . cATE GoRI onal
a) El prod cap tipus d’additiu líacs. : situa
ció: Pers
contingu
ts: Salu
t
té cel· coN TEXT
b) No con en consumir els Àrea de
pod
c) No el clar. 41
vàs es pot reci tecnològ
ic: 2
d) L’en cientifico
l’àmbit
ncies de
Competè
22. Què és la nutrició? És el mateix nutrició que 36. Anota el nom de cada una de les parts de la 46. Un home està preocupat perquè s’ha aprimat Per a saber les seves necessitats calòriques ha
alimentació? Explica'n la diferència. cavitat bucal indicades en el dibuix següent: en les darreres setmanes, per aquest motiu ha utilitzat la fórmula del metabolisme basal (MB)
decidit investigar si la causa és que està menjant proposada per Harris–Benedict, que per als
23. Quins aparells intervenen en la nutrició?
poc. Per a esbrinar-ho ha anotat tot el que ha homes és: MB = 66 + 13,75 P + 5 A - 6,75 E (P = pes
24. Quin tipus de nutrients s’obté dels següents ingerit en un dia. en kg, A = alçada en cm i E = edat en anys).
aliments? (Dades: pes = 85 kg, alçada = 1,8 m, edat = 40 anys)
• esmorzar: Un got de llet (250 cm³) amb una
a) Pa a) Calcula quantes quilocalories ingereix en cada
cullerada de sucre (10 g).
b) Oli d’oliva àpat. Quantes n’ingereix en un dia?
• a mig matí: Un entrepà de 150 g de pa, amb
c) Formatge b) Quina necessitat calòrica diària té aquest home
uns 10 g d’oli i 50 g de pernil dolç.
d) Sucre segons la fórmula del metabolisme basal?
• dinar: Un plat de pasta amb 70 g d’espagueti,
c) A partir d’aquestes dades, és normal que
25. Quines funcions realitzen les proteïnes? 80 g de salsa de tomàquet, 10 g d’oli i 25 g de
l’home s’hagi aprimat? Raona la resposta.
Esmenta un exemple de cada una. formatge. Un segon plat d’un filet de vedella de
200 g acompanyat de 25 g d’enciam i uns 10 g
47. A Internet hi ha moltes pàgines web que
26. Què és l’aparell digestiu? d’oli. Per postres, una poma de 200 g. Ha begut
fan referència a consells alimentaris i a com
400 cm³ d’aigua i ha menjat 50 g de pa.
37. Què és la vesícula biliar i per a què serveix? seguir una bona dieta. Busca i consulta les
27. Quines són les glàndules annexes del tub • Berenar: Un got de llet (250 cm³) amb cafè, 10 g
següents pàgines i fes un petit comentari de
digestiu? de sucre i una ensaïmada de 100 g.
38. Quines són les funcions de l’intestí prim? cada una d’elles indicant les seves principals
• sopar: Un plat de mongetes tendres (200 g)
característiques i a quin tipus de persones van
28. Quines glàndules digestives es troben a les amb patates (50 g) i una mica d’oli (10 g).
39. Quines són les parts que constitueixen l’intestí dirigides.
parets del tub digestiu? De segon plat un llucet de 150 g arrebossat
prim? Amb quines altres estructures o òrgans es a) Fundació Alícia
amb 10 g de farina i que ha absorbit 8 g d’oli,
relaciona cada una d’aquestes parts? b) Programa Perseo
29. Què entens per digestió dels aliments? Per què acompanyat d’un tomàquet de 50 g. Per postres
c) Projecte Shape up Europe
s’ha de realitzar la digestió? ha pres una pera de 150 g. A més ha begut
40. Explica què són els moviments peristàltics d) Programa Thao
400 cm³ d’aigua i ha menjat 80 g de pa.
i digues on es produeixen. e) Fundació Alimentum
30. Amb quins altres aparells es relaciona l’aparell
digestiu per poder realitzar la funció de nutrició? Valors calòrics
41. Al quadern, fes un quadre comparatiu on 48. Copia i completa la taula anotant el pes més
s'expliquin les funcions dels diferents òrgans Oli 900 kcal/100 g adequat per a cada talla.
31. La càries dental és un dels mals més corrents
de l'aparell digestiu. Sucre 380 kcal/100 g
als països desenvolupats. Els seus símptomes Talla 1,50 1,55 1,60 1,65 1,70 1,75
Ensaïmada 469 kcal/100 g
són mal sabor de boca, mal alè i dolor en prendre Pes
42. Escriu el nom de les secrecions pròpies de les Carn de vedella 181 kcal/100 g
líquids i sòlids tant freds com calents. Observa i
glàndules següents i la part del tub digestiu on
identifica les teves dents en un mirall. Farina 353 kcal/100 g
les aboquen: 49. La forma i disposició de les dents es pot
a) Quantes dents tens? Pernil dolç 289 kcal/100 g
a) Glàndules salivals expressar amb una fórmula dentària que indica
b) Quantes en tens de cada tipus? Mongetes tendres 39 kcal/100 g
b) Glàndules gàstriques quantes i de quina classe són les dents de les
c) Quantes dents et falten? Llet 68 kcal/100 g
c) Fetge meitats superior i inferior dels maxil·lars. La
d) Quantes dents estan sanes i quantes tenen
d) Pàncrees Enciam 18 kcal/100 g dentició de llet és I2/I2, C1/C1, P2/P2. Amb l’ajuda
càries?
e) Glàndules intestinals Poma 52 kcal/100 g d’un mirall, observa la teva dentadura i escriu la
Lluç 86 kcal/100 g teva fórmula dentària.
32. Descriu les funcions de la saliva.
43. Quines diferències hi ha entre el quim, el quil,
Pa 255 kcal/100 g
el bol alimentari i les matèries fecals? On es
33. Explica la importància de les amígdales. Pasta 375 kcal/100 g … potser ja tens respostes.
produeix cada un d’aquests productes?
Patates bullides 86 kcal/100 g
34. Descriu el fetge, indica on es localitza i explica Pera 61 kcal/100 g
Torna a llegir les preguntes relacionades amb el
44. Quines són les parts de l’intestí gros i què
quina és la seva funció. vídeo inicial.
contenen al seu interior? Formatge parmesà 393 kcal/100 g
a) Quines són les respostes a les preguntes?
Tomàquet (salsa) 22 kcal/100 g
35. Descriu com és el pàncrees, indica on es localitza b) Són les mateixes que vas donar abans
45. Què els passa als aliments a l’intestí gros? Tomàquet 21 kcal/100 g
i explica la seva funció. d’estudiar la unitat?
Aigua 0 kcal/100 g c) Després d’acabar la unitat, tens noves preguntes?
36 Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 2, 14 (act. 31) Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 2 (act. 46), 5 (act. 46, 47 i 49), 14 (act. 47 i 48) 37
3 4
Gran oferta de textos i activitats que Diversitat de suports complementaris
fomenten el treball de les competències (paper, web i llibre digital projectable
clau des de l’àrea de Ciències ( ). a l’aula) amb recursos multimèdia de
gran qualitat (activitats interactives,
Matemàtica animacions i vídeos).
Aprendre a aprendre
Autonomia i iniciativa personal
Comunicativa, lingüística i audiovisual 2
5 La nutrició
competència digital
Ara reflexiona, creus que és sa tor. En aquesta unitat s’estudia el primer d’aquests aparells.
menjar als restaurants de menjar
En l’esquema es pot observar com tots aquests aparells actuen de manera
ràpid?
coordinada per aconseguir que els nutrients dels aliments arribin a cada una de
les cèl·lules de l’organisme.
2
Les principals funcions de l’aparell digestiu són les següents: es tió
• Tastar i ingerir els aliments, esmicolar-los i a continuació transportar-los. 11 La dig
• Reduir les grans molècules (macromolècules) de glúcids, lípids i proteï- següents
: at bucal. en molècule que
s molt
les etapes ent a la cavit
Social i ciutadana
aliments
nes que contenen els aliments a molècules simples (sucres, àcids grassos, Comprèn rada de l’alim degradació dels la trituració
. És l’ent la ànica, com
glicerina i aminoàcids), que poden entrar a les cèl·lules i ser utilitzades per 1. Ingestió ents. És Pot ser mec
següent
del dels alim cèl·lules. stius.
aquestes. el fragment 2. Digestió ces d’entrar a les enzims dige la sang i la limfa.
Visualitza íble máqu
ina l’acció dels stí fins a n pogut
• Absorbir les molècules simples a través de les parets de l’intestíment primal Lai incre petites capa o química, com
docu Geographi
ci s, des de l’inte tàncies que no s’ha
passar-les a la sang, per tal que aquesta les distribueixi a tots els teixits National
dedel fan les dent el pas dels nutrients les subs
humana que fa l’ali- ó. És erior de
cos. observa el
recorregut
digestiu. 3. Absorci ulsió a l’ext saliva
e aparell ó. És l’exp ivació. La
• Eliminar les restes ingerides que no són digeribles. ment al nostr 4. Defecaci rbir. nçant la insal el midó.
digerir i abso bucal mitja acàrids, com
Artística i cultural
la cavitat hí
s’inicia a glúcids polis que conté àcid clor ,
química a sobre els gàstric, aliments
Captació d’oxigen i expulsió de
STIÓ QUÍM
ICA La digestió ptialina, que actu ega el suc ts durs dels la
c, on se segr ) degrada els teixi enzim que inicia
TransportLAdeDIGE im
diòxid de carboni
nutrients, O2, NUTRIENTS conté l’enz a l’est óma (HCl ,
Respiració DELS
Es continua ídric pepsina
substàncies Digestió . L’àcid clorh el pepsinogen en
Trituració d’aliments
de rebuig (urea ient sinogen sforma passa a
Nutr ptialina de
la saliva dric i pep eris i tran . Aquest
i àcid úric) i CO2 Boca: la en molts bact eïnes. na quim , proceden
t
CO2 O2 Glúcids form a el midó mata prot óma c s’anome n la bilis
trans de les le l’est . Hi inter
vene
sucres simp
les.
t digestió que omp intestinal
mitjançan sa resultant stió ea
prim: mas dige prot
Digestió Intest í a La té lloc la stinal. ms
conté enzi noàcids,
pancreàtic prim, on el suc inte reàtic, que
l’amilasa sacàrids. creàtic i
d’aliments
l’intestí s a ami
Substàncies els mono el suc pan el suc panc proteïne
s’obtenen
del fetge, greixos i ament, les
de rebuig
Filtració de ac: la peps
ina inicia
emu lsiona els ada, respectiv oses . , aca-
Estóm bilis gluc i amilases
Absorció Proteïnes
la sang
el procés. mitjançant les
La lases, degr sos, i el midó a s, lipases
ses i ami
ses, lipa àcids gras ms protease
Intestí prim: reàtiques (lípids) a
Nutrients
é conté enzi sta passa
a
Substàncies Nutrients proteases
panc els greixos stinal, que tamb
. Quan aque
s.
els aminoàcid El suc inte tica
aliments. omena quil a per la microbiò
de rebuig i CO2 i O2
s’obtenen
prim s’an
Excreció de les es
els greixos stió dels és degradad titat de l’aigua
són
Defecació substàncies de rebuig Intestí prim: la bilis per ba la dige a l’intestí
Teixits que ocup orgànica quan
(urea i àcid úric) Greixos
barregen
amb
rs, La massa la matèria ltants i gran lsades a l’exterior
.
siona r-los. Llavo gros , part de ies resu expu
l’intestí les substànc fecals, que són
Aparell Aparell Aparell Aparell emul ues
s pancreàtiq
respiratori digestiu excretor circulatori les lipase dar-lo s. tinal i part de matè ries
poden degra intes en les
es; qued
absorbid
s
Processo salivals
H o TI Nc cLA R ? stiu i Glàndules
Tub dige digestius
s
8. Observa la figura, realitza i completa una 9. Quins són els dos principals productes de glàndule Masticaci
ó
Faringe
ó
taula com la següent sobre la nutrició. rebuig? Boca Insalivaci Deglució
salival
Glàndules Digestió Boca
a) ntari) Masticació Esòfag gàstriques
Aparells Funció 10. Quina diferència hi ha entre defecar i excretar? salivals (saliv (bol alime Glàndules
Insalivació Progressió c
Deglució salival Suc gàstri
Digestió
Banc d'activitats: 29 i 30 Faringe Progressi
ó
Bol alime
ntari Estómac
Fetge estomacal
Esòfag Digestió Digestió
l (quim)
28 Estómac estomaca Quim
Competències de l'àmbit cientificotecnològic: 2, 14 (act. 8, 9 i 10) gàstri-
Glàndules
gàstrics) Suc Intestí prim inal
ques (sucs Digestió
(quil) pancreàtic Pàncrees Digestió
intest
Intestí prim intestinal Absorció
Fetge (bilis) Absorció Vesícula Bilis
Pàncrees biliar
reàtic) Quil
(suc panc
Vellositats Intestí gros
intestinals Suc Progressió
tinal) intestinal Defecació
(suc intes Progressi
ó
r
Intestí gros Absorció Vellositats Vas quilífe
d’aigua sanguini
intestinals Capil·lar
Defecació )
fecal
(matèria
: 2, 14
ecnològic
cientificot
l'àmbit
cies de
34 Competèn
1 ESO 1 3 3 ESO
Llibre de l’alumne Llibre de l’alumne
ISBN 978-84-218-5466-2 ESO ISBN 978-84-218-5467-9
ESO
ESO
ESO
A. Jimeno
ll
I. Saume
I
L. Ugedo
M. Duñach
A
A. Jimeno a
I
del llibre
I
I. Saume
ll at digital
s i el form
do els recursos digital
G IA
L. Uge
Trobaràs
A
o
del llibre
a at/big3es
I
ecasals.c
O
at digital
s i el form
rsos digital
G IA L
els recu
Trobaràs o
et/byg1es
ecasals.n
LO
BIO OLOG BIO OLOG
IA 3
GE
I GEOLOG
IA 1
I GEOLOG
GE
BIOLOGIA
BIOLOGIA
4 ESO
Llibre de l’alumne
ISBN 978-84-218-6089-2
4
ESO
ESO
NOVETAT M. Duñach
A. Jimeno
I
ll
I. Saume
L. Ugedo
A
llibre a
I
digital del
el format
digitals i
G IA
els recursos
Trobaràs o
et/byg4es
ecasals.n
LO
BIO OLOG
IA 4
I GEOLOG
GE
BIOLOGIA
Biology &
Geology 1
1
Llibre de l’alumne
ISBN 978-84-218-5875-2 ESO
ESO
M. Duñach
A. Jimeno
ll
I. Saume
Y&
L. Ugedo
a
del llibre
at digital
s i el form
rsos digital
G
els recu
Trobaràs o
et/byg1es
ecasals.n
O LO GY
BI OLO
Y1
& GEOLOG
GE
BIOLOGY
Biology &
Geology 3
Llibre de l’alumne
3
ISBN 978-84-218-5876-9 ESO
ESO
A. Jimeno
ll
I. Saume
L. Ugedo
Y&
llibre a
digital del
el format
digitals i
G
els recursos
Trobaràs o
et/byg3es
ecasals.n
I O LO GY
B OLO
Y3
& GEOLOG
GE
BIOLOGY
1 ESO PROPOSTA
1 PROPOSTA
3 3 ESO
PD
PD
A A
DIDÀCTIC DIDÀCTIC
ESO
M. Duñach A. Jimeno
A. Jimeno S. Liras
ll
I I
S. Liras I. Saume
ll
I. Saume L. Ugedo
re a L. Ugedo re a
A A
digital del llib digital del llib
el format el format
I I
digitals i digitals i
els recursos els recursos
Trobaràs Trobaràs
G IA G IA
t/big1eso a1 t/big3eso a3
casals.ca iaigeologi casals.ca iaigeologi
at/biolog at/biolog
O O
ecasals.c ecasals.c
L L
BIO OLOG BIO OLOG
IA 1
IA 3
IA I GEOLOG
IA I GEOLOG
GE GE
BIOLOG
BIOLOG
4 ESO
Proposta didàctica
PROPOSTA
4
PD
A
DIDÀCTIC
ISBN 978-84-218-6120-2
ESO
ESO
NOVETAT M. Duñach
A. Jimeno
ll
I
I. Saume
L. Ugedo
re a
A
digital del llib
el format
I
digitals i
els recursos
Trobaràs
G IA
t/big4eso a4
casals.ca iaigeologi
at/biolog
O
ecasals.c
L
BIO OLOG
IA 4
IA I GEOLOG
GE
BIOLOG
Programacions.
Desenvolupament de cada una de les unitats
didàctiques:
– Orientacions didàctiques
– Programació d’aula
– Banc d’activitats
– Solucionari
– Avaluacions
Avaluacions trimestrals.
Activitats de l’apartat Aprèn el que és bàsic. ADAPTACIÓ CURRICULAR
Recursos digitals del llibre de l’alumne. Aprèn el que és bàsic, material d’adaptació curricular.
PROPOSTA DIDÀCTICA
tp
er
GE
MA
Editoria Editoria
OGIA
r it leg r it leg
at pe al: B at pe al: B
s re
76- 76-
20 20
BIOLOLOGIA
1 1
ducc
Fa Fa
3 BIOLOGIAGIA
br br
ions s
ica ica
PROPOSTA DIDÀCTICA
tp
PROPOSTA DIDÀCTICA
tp
’han realitzat d’acord amb
E
er
er
GE
MA
MA
· Le
· Le
OGIA
s re
s re
pro
pro
BIOLOLOGIA
ducc
ducc
ions s
ESO LO
l’art
I GEO
’han realitzat d’acord amb
E
icle
IG
Recursos de l’alumne off-line
32
de
Inclou un solucionari.
la
També disponibles a:
Lle
id
ecasals.cat/big3eso
ep
ro
p
iet
at
int
D.
ESO ESO
l’art
l’art
el·
DV lec
st tua
qu e
icle
icle
d’a . No l
Recursos de l’alumne off-line ent
Recursos de l’alumne off-line
s’au
32
32
ritza la pe n d to
comercialització inde
de
de
la
la
Lle
id
id
ecasals.cat/big1eso ecasals.cat/big4eso
ep
ep
ro
ro
p
iet iet
at at
int int
D. el· D. el·
DV lec DV lec
st tua st tua
qu e . No l qu e . No l
d’a d’a
ent s’au ent s’au
pe n d pe n d
1 3
ritza la to ritza la to
comercialització inde comercialització inde
BÀSIC
BÀSIC
E
E
C U
C U
SI L Q
SI L Q
BÀ N E
BÀ N E
ÉS PRÈ
ÉS PRÈ
A
A
ESO
ESO
ESO ESO
Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a M. Duñach
Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a A. Jimeno
ecasals.net/byg1eso A. Jimeno
casals.cat/big3eso S. Liras
S. Liras I. Saumell
I. Saumell L. Ugedo
L. Ugedo
BIOLOGIA I GEOLOGIA 3
4
BÀSIC
E
C U
SI L Q
BÀ N E
ÉS PRÈ
A
ESO
ESO
Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a M. Duñach
casals.cat/big4eso A. Jimeno
I. Saumell
L. Ugedo
O G IA I
BIOL LOGIA
BIOLOGIA I GEOLOGIA 4
GEO
1 La ciència té més
preguntes que
1. L’Univers
2. Les estrelles
L’Univers Totes les estrelles
romanen fixes
Pluja de meteors
L’Univers, respostes…: 3. Les galàxies al cel?
la Via Làctia Fem hipòtesis i les nebuloses
i el sistema CC 4. El sistema solar
solar Ho recordo?: 5. Els planetes del sistema
Avaluació inicial solar
Banc d’activitats
2 La ciència té més
preguntes que
1. La Terra
2. Els moviments
L’arribada de
l’home a la Lluna,
On s’originen
els volcans
El dia més llarg
CS CC
La Terra respostes…: de la Terra un somni fet i els terratrèmols?
Fem hipòtesis 3. L’estructura interna realitat
CC de la Terra CS
Ho recordo?: 4. Les plaques tectòniques
Avaluació inicial 5. La Lluna
CC Banc d’activitats
3 La ciència té més
preguntes que
1. L’escorça
2. Els minerals i les roques
Taules
dicotòmiques i
La densitat
d’un mineral
L’enfonsament de
la mina de San
L’escorça respostes…: 3. Propietats dels minerals classificació de determina la José
terrestre Fem hipòtesis 4. La utilització dels materials resta de les seves CL
CS minerals CI propietats?
Ho recordo?: 5. Tipus de roques
Avaluació inicial 6. Aplicacions de les roques
CC 7. La representació
del relleu
Banc d’activitats
4 La ciència té més
preguntes que
1. L’atmosfera de la Terra
2. La composició de l’aire
Algunes
conseqüències
L’aire pesa? Dades d’una
estació
L’atmosfera respostes…: 3. Dinàmica de l’atmosfera de l’escalfament meteorològica
Fem hipòtesis 4. L’acció de l’ésser humà de la Terra CL
CS sobre l’atmosfera CS CD
Ho recordo?: Banc d’activitats
Avaluació inicial
5 La ciència té més
preguntes que
1. L’aigua al nostre planeta
2. Algunes propietats
Gestió dels
recursos hídrics
Quin tipus de
material origina
La persistent
sequera
La hidrosfera respostes…: de l’aigua CS un aqüífer millor? CL CS
Fem hipòtesis 3. L’aigua que bevem
CS 4. Potabilització i
Ho recordo?: tractament de l’aigua
Avaluació inicial Banc d’activitats
CC
6 La ciència té més
preguntes que
1. El cicle geològic
de la Terra
El vessament
de petroli
Com podem
reconèixer les
El Gran Canyó
CS CL
El modelat respostes…: 2. El modelat del relleu de BP diferents roques
del relleu Fem hipòtesis 3. L’acció dels agents CS sedimentàries al
Ho recordo?: geològics externs laboratori?
Avaluació inicial 4. Els sediments i les
CC roques sedimentàries
Banc d’activitats
7 La ciència té més
preguntes que
1. Els éssers vius
2. La cèl·lula
El microscopi Els microbis poden
resistir sequeres?
Vida
extraterrestre?
La vida a respostes…: 3. Les cèl·lules eucariotes CL
la Terra: Fem hipòtesis 4. Les funcions
els éssers vius CC de la cèl·lula
i les cèl·lules Ho recordo?: Banc d’activitats
Avaluació inicial
8 La ciència té més
preguntes que
1. Les funcions
dels éssers vius
Menjar o
alimentar-se
Les plantes
mengen terra?
Fotografies
perdudes
Les funcions respostes…: 2. La nutrició autòtrofa CS CS
dels éssers vius Fem hipòtesis fotosintètica
Ho recordo?: de les plantes
Avaluació inicial 3. La nutrició heteròtrofa
4. La funció de relació
5. La funció de reproducció
Banc d’activitats
9 La ciència té més
preguntes que
1. El concepte d’espècie
2. La biodiversitat
Importància
de la conservació
Tots els individus
de la mateixa
Nova espècie
de simi
Les espècies, respostes…: 3. La nomenclatura de la biodiversitat espècie són CL
el seu origen Fem hipòtesis científica CS iguals?
i classificació CC 4. L’origen i l’evolució
Ho recordo?: dels ésser vius
Avaluació inicial 5. Els cinc regnes
Banc d’activitats
10 La ciència té més
preguntes que
1. Els virus
2. Les moneres
Microorganismes,
sempre assassins?
Com es
reprodueixen
El diari de
Semmelweis
Virus, bacteris, respostes…: 3. Protoctists CS els fongs? CL
protozous, Fem hipòtesis 4. Els fongs i els líquens CC
algues i fongs CC Banc d’activitats
Ho recordo?:
Avaluació inicial
11 La ciència té més
preguntes que
1. Les plantes o els
vegetals
Biodiversitat
de les plantes
Germinaran les
llavors sobre el
Un arbre per a
cada nou cotxe
Les plantes respostes…: 2. La classificació de les CS marro del cafè? CS CL
Fem hipòtesis plantes
Ho recordo?: 3. La fotosíntesi
Avaluació inicial 4. L’evolució de les plantes
CC 5. Les plantes sense flors
6. Les plantes amb flors i
llavors
Banc d’activitats
12 La ciència té més
preguntes que
1. Els animals
2. Els porífers
Creen una
aplicació per
Com s’alimenten
els musclos?
L’aquari d’en Pau
Els animals respostes…: 3. Els cnidaris atrapar mosquits
invertebrats Fem hipòtesis 4. Els anèl·lids, tigre mitjançant
CC els platihelmints el mòbil
Ho recordo?: i els nematodes CS
Avaluació inicial 5. Els mol·luscs
CC 6. Els artròpodes
7. Els equinoderms
Banc d’activitats
13 La ciència té més
preguntes que
1. Els vertebrats
2. Els peixos
Biodiversitat
dels vertebrats
Es pot conèixer
l’edat d’un peix?
Comportament de
l’espinós
Els animals respostes…: 3. Els amfibis CS
vertebrats Fem hipòtesis 4. Els rèptils
Ho recordo?: 5. Els ocells
Avaluació inicial 6. Els mamífers
CC Banc d’activitats
1 La ciència té més
preguntes
1. El cos humà
2. La morfologia i la funció
Els mitocondris
i la teoria
Quin tipus de
teixit entapissa
La clonació:
L’ovella Dolly
El cos humà que respostes…: cel·lular endosimbiòtica l’interior de la CS CL
Fem hipòtesis 3. Els teixits CS boca?
Ho recordo?: 4. Els òrgans, aparells i CC
Avaluació inicial sistemes
Banc d’activitats
2 La ciència té més
preguntes
1. Els nutrients i els aliments
2. La dieta
La comercialització
dels aliments
La saliva intervé
en la digestió?
Llegir una etiqueta
nutricional
La nutrició que respostes…: 3. L’alimentació i la salut CS CS
i la digestió Fem hipòtesis 4. Malalties relacionades amb
CC l’alimentació
Ho recordo?: 5. La nutrició
Avaluació inicial 6. L’aparell digestiu
CS 7. La cavitat bucal
8. La faringe, l’esòfag i
l’estómac
9. Les glàndules digestives
10. Els intestins
11. La digestió
12. Les malalties de l’aparell
digestiu
Banc d’activitats
3 La ciència té més
preguntes
1. L’aparell circulatori i la sang
2. Els vasos sanguinis
Les donacions de
sang
Els ventricles són
diferents?
Les cèl·lules mare
del greix cardíac
La circulació que respostes…: 3. El cor CS CC CC regeneren el cor
sanguínia Fem hipòtesis 4. La circulació de la sang El colesterol CL
i limfàtica Ho recordo?: 5. El sistema limfàtic CS
Avaluació inicial 6. Malalties de l’aparell
CC circulatori
Banc d’activitats
4 La ciència té més
preguntes
1. La respiració cel·lular
2. L’aparell respiratori
Deixar de fumar
CS CI
Quina és la funció
del diafragma?
Un risc per a la
salut?
La respiració que respostes…: 3. La respiració pulmonar CS
i l’excreció Fem hipòtesis 4. Malalties de l’aparell
Ho recordo?: respiratori
Avaluació inicial 5. L’excreció
CC 6. L’aparell urinari i la formació
de l’orina
7. Malalties de l’aparell urinari
8. Altres òrgans excretors
Banc d’activitats
5 La ciència té més
preguntes
1. El sistema nerviós i les
neurones
El perill del
consum de les
Es pot reconèixer
un sabor a
Fumar tabac
CS
La coordinació que respostes…: 2. Organització del sistema «drogues toves» qualsevol lloc de
Fem hipòtesis nerviós CS la llengua?
Ho recordo?: 3. Trastorns del sistema nerviós
Avaluació inicial 4. Funcions de relació
CC 5. Els òrgans dels sentits
6. Les drogues
7. El sistema endocrí
Banc d’activitats
6 La ciència té més
preguntes que
1. L’aparell locomotor
2. El sistema esquelètic
Cura de l’aparell
locomotor
De què estan
formats els ossos?
Lesions
d’esportistes
La locomoció respostes…: 3. El sistema muscular CS famosos
Fem hipòtesis 4. Malalties i traumatismes de CL
Ho recordo?: l’aparell locomotor
Avaluació inicial Banc d’activitats
7 La ciència té més
preguntes que
1. Pubertat i adolescència
2. L’aparell reproductor
La reproducció
humana i la
Treballs
d’investigació
La píndola de
l’endemà
La reproducció respostes…: 3. El cicle ovàric i el cicle societat basats en CL CS
Fem hipòtesis menstrual CS enquestes
Ho recordo?: 4. La fecundació, l’embaràs i el Els mètodes
Avaluació inicial naixement anticonceptius
CC 5. La planificació familiar
6. Malalties de transmissió
sexual
7. La sexualitat humana
8. Salut i higiene sexual
Banc d’activitats
8 La ciència té més
preguntes que
1. La salut i la malaltia
2. La immunitat
La malària
o paludisme
Quins microbis
podem observar
Cirurgia amb
anestèsia
La salut respostes…: 3. El sistema immunitari CS amb el microscopi CS
i les malalties Fem hipòtesis 4. Els microbis i les infeccions òptic?
CC 5. Malalties infeccioses
Ho recordo?: 6. Els trasplantaments
Avaluació inicial 7. Primers auxilis
Banc d’activitats
9 La ciència té més
preguntes que
1. L’energia solar
2. El cicle geològic
El Torcal
d’Antequera
Quines condicions
són necessàries
Tragèdia al
càmping del
El modelat respostes…: 3. Els agents naturals que CD perquè es Pirineu d’Osca
del relleu Fem hipòtesis modelen el relleu WWF denuncia formin roques (1996)
Ho recordo?: 4. La meteorització i els seus l’ocupació il·legal evaporítiques? CS
Avaluació inicial efectes de sòl protegit per
5. El modelat del relleu a cultius a Doñana
6. Els sediments i les roques CS
sedimentàries
7. Risc per processos geològics
externs, mesures de
predicció i prevenció
Banc d’activitats
10 La ciència té més
preguntes que
1. L’estructura interna de la
Terra
Com sabem
que la geosfera
Es pot calcular
l’epicentre d’un
Distribució
de volcans
L’energia respostes…: 2. L’energia interna està dividida en terratrèmol? i epicentres
interna Fem hipòtesis 3. Les plaques tectòniques escorça, de terratrèmols
del planeta Ho recordo?: 4. Volcans mantell i nucli? al món
Avaluació inicial 5. Terratrèmols CD
CC 6. Deformació de les roques de Kola Superdeep:
un pou
l’escorça superprofund
7. Les roques endògenes CS
Banc d’activitats
11 La ciència té més
preguntes que
1. Components d’un ecosistema
2. Factors abiòtics
Les abelles
CS
El color de la llum
influeix en el
La biodiversitat
CL CS
Els respostes…: 3. Relacions biòtiques Impactes dels desenvolupament
ecosistemes Fem hipòtesis 4. La matèria i l’energia d’un incendis forestals i de les llavors?
Ho recordo?: ecosistema la importància de
Avaluació inicial 5. Els biomes terrestres la seva prevenció
6. Ecosistema terrestre: el bosc CS
7. Els biomes aquàtics
Banc d’activitats
12 La ciència té més
preguntes que
1. Els recursos naturals
2. Els recursos hídrics
La diversitat de
l’ecosistema i la
La pluja àcida
influeix en el
L’ozó
CL
L’activitat respostes…: 3. Impactes a la hidrosfera seva preservació desenvolupament
humana Fem hipòtesis 4. Impactes a l’atmosfera CS de les plantes?
i el medi CC 5. Problemes globals El
ambient Ho recordo?: 6. Els residus desenvolupament
Avaluació inicial Banc d’activitats sostenible
CS
CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic / CM Matemàtica / CA Aprendre a aprendre / CI Autonomia i iniciativa personal
CL Comunicativa, lingüística i audiovisual / CD Tractament de la informació i competència digital / CS Social i ciutadana / CC Artística i cultural
1 BA
Llibre de l’alumne
ISBN 978-84-218-3891-4
2 BA
Llibre de l’alumne
ISBN 978-84-218-4023-8
1 BA 2 BA
Proposta didàctica Proposta didàctica
ISBN 978-84-218-3947-8 ISBN 978-84-218-4066-5
CD DE L’ALUMNE
Un CD amb:
Banc d’imatges.
Documents.
Esquemes de repàs.
Directoris web.
Biologia 2
Material multimèdia
batxillerat
1 1
ESO ESO
ESO
ESO
h h
M. Duñac M. Duñac
A. Jimeno A. Jimeno
I
ll ll
&
I. Saume I. Saume
L. Ugedo L. Ugedo
GIAIA
llibre a llibre a
GY
del del
s i el format digital s i el format digital
os digital os digital
els recurs els recurs
Trobaràs eso Trobaràs eso
ls.net/byg1 ls.net/byg1
O O
ecasa ecasa
L L Y
BIO OLOG BIO OLOG
LOGIA 1
LOGY 1
GE GE
& GEO
I GEO
BIOLOGIA
BIOLOGY
ecasals.cat/big1eso ecasals.net/en/bg1eso
3 3
ESO
ESO
ESO
ESO
A. Jimeno
A. Jimeno ll
I. Saume
ll
I. Saume
&
L. Ugedo
IA I
L. Ugedo
llibre a
GY
del
llibre a s i el format digital
digital del os digital
s i el format els recurs
os digital Trobaràs
G
els recurs eso
Trobaràs ls.net/byg3
O
/byg3eso ecasa
ecasals.net
LO IA L Y
BIO OLOG BIO OLOG
LOGY 3
LOGIA 3
GE GE
& GEO
I GEO
BIOLOGY
BIOLOGIA
ecasals.cat/big3eso ecasals.net/en/bg3eso
4
ESO
ESO
h
M. Duñac
A. Jimeno
IA I
ll
I. Saume
L. Ugedo
llibre a
digital del
si el format
os digital
G
els recurs
Trobaràs eso
/byg4
ecasals.net
LO IA
BIO OLOG
LOGIA 4
GE
I GEO
BIOLOGIA
ecasals.cat/big4eso
editorialcasals.cat
ecasals.cat
NOU PROJECTE
DE SECUNDÀRIA
El millor aliat
per formar alumnes
competents!
Atenció al client
Tel. 902 107 007
casals@editorialcasals.com