Professional Documents
Culture Documents
Visual I Plàstica - Dibuix Tècnic
Visual I Plàstica - Dibuix Tècnic
EDICIÓ EN CATALÀ
2016
2017
U AL A
IS
V ÀSTIC
I PL
B UIX
I
D NIC
TÈC
ÍNDEX
ESO
Visual i Plàstica
Claus del projecte 4-5
Material per a l’alumne 6-8
Material per al professor 9
Proposta didàctica
DVD del professor
Pissarra digital
Índex de continguts 10-12
BATXILLERAT
Dibuix tècnic
Claus del projecte 14-15
Material per a l’alumne 16
Material per al professor 17
Proposta didàctica
DVD del professor
Pissarra digital
Índex de continguts 18-21
ecasals.cat
Portal de recursos educatius i llibres digitals
d’Editorial Casals 22-23
2
4
ESO
ESO
4
VISUAL I
Carles Núñez
PLÀSTICA
Josep M. Padrol
Miquel Romagosa
4
ESO VISUAL I
Trobaràs els recursos digitals a
ecasals.cat/vip4eso
Carles Núñez
Josep M. Padrol
PLÀSTICA
Miquel Romagosa
LI
II AL S
4
ESO
ATER CÉS
VISUAL
UIX, S: PR
O MPLÀSTICA
Carles Núñez
Josep M. Padrol
VI STICA
I DIB NIQUEESO
Miquel Romagosa
4
VISUAL I
C
VISUAL I PLÀSTICA 4
TÈ
I ATIU NY:
PLÀSTICA
CRE EL DISSEFUNCIÓ VISUAL I
Trobaràs els recursos digitals a Carles Núñez
PLÀ
ecasals.cat/vip4eso Josep M. Padrol
Miquel Romagosa
UNICGEESO
Carles Núñez
Josep M. Padrol
Miquel Romagosa
4
O
III C NGUAT AL CIÓ
NTA
I LLE IOVISUEPRESE
Trobaràs els recursos digitals a Carles Núñez
ecasals.cat/vip4eso Josep M. Padrol
Miquel Romagosa
UD A R
A IV L
ICA L’ART
TÈCN S DE
S CLAU
V LE
BATXILLERAT
amplada i profunditat.»
cossos de la natura, que en tenen tres: longitud,
dues dimensions: longitud i amplada– tots els
representar en un full de dibuix –que només té
seves pròpies paraules, «crear un mètode per
L’objectiu que perseguia Monge era, segons les
(1746 – 1818)
Gaspard Monge
BATXILLERAT
NOVETATS
DIBUIX TÈCNIC
PER AL CURS
2
Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a
ecasals.cat/dibuixba
2016-2017
DIBUIX TÈCNIC 2
Bernardo Mas
Ramon Gasull
3
ESO VISUAL I PLÀSTICA
CLAUS DEL
PROJECTE
1 2
Exposició sintètica dels continguts Un gran banc de recursos multimèdia
expressats en un nivell assequible per a complementaris sobre Art, Tècniques i
l’alumne i enriquits amb una gran quantitat Geometria.
de recursos digitals per cada unitat.
En aquest fris històric hi pots veure ordenats els principals moviments i estils artístics. Quan tinguis la data
d’una obra, pots mirar de quin estil és, o quan vulguis situar un estil en la història, també ho pots fer.
Pots observar com a partir del segle XX les noves tendències i estils apareixen amb molta freqüència. Això fa que
EN SISTEMA DIÈDRIC DIBUIX A ESCALA.
sigui freqüent que artistes d’estils diferents treballin en un mateix moment.
EUROPEU I AMERICÀ
Normalment en un plànol o representa-
En aquest enllaç trobaràs els estils definits i una galeria d’imatges per exemplificar-los.
ció tècnica dibuixem objectes que tenen
Fins aquí hem vist les normes del siste-
una mida més gran, o més petita, que Art pop
ma dièdric i coneixem les relacions amb
en la realitat. Així, el que fem és dibui-
els plans de projecció, que ens faciliten
xar-los proporcionats, però augmen- Dadaisme
la tasca de saber les mides exactes dels
tant-ne o reduint-ne totes les mides. Per
objectes per representar-los fidelment
tant, fem un dibuix a escala, en què hi
sobre el pla.
ha una relació matemàtica entre les mi- Art prehistòric
Ara, però, ens cal fer una matisació per des dels objectes representats en el pa-
aprendre a interpretar aquestes repre- per i les reals: Renaixament
Impressionisme
sentacions en sistema dièdric europeu i
americà. p E = D / R (Per exemple, una de les Art romànic
Land art
escales utilitzades en construccions
El sistema europeu és el que hem utilit- civils és 1:500. Hem d’interpretar que
Vistes en dièdric d’un cotxe esportiu.
zat fins ara en la nostra explicació. 1 cm dibuixat correspon a 500 cm
reals.)
En aquest sistema, les vistes de l’objec-
te projectat queden invertides quan es p Així utilitzarem escales de reducció, Plànol urbà de Berlín, 1925.
despleguen les sis cares del cub de pro- com en el plànol d’una ciutat, i d’am-
jecció. La vista dreta de l’objecte repre- E pliació, si representem objectes pe- Ø 45
Art romà
B
sentat queda situada a l’esquerra de tits com peces de rellotgeria, etc. Ø 32
Ø 42
Sistema europeu
l’alçat, la planta (vista des de dalt) a sota D A C F Ø 18 Ø 15 Ø 16
IV I aC dC XI XII XIII XIV XV XVI XVII XVIII XIX XX XXI
de l’alçat, etc. F D
2
R
400 100 0 1000 1100 1300 1500 1600 1700 1800 1900 1950 2000
9
Cubisme
Informalisme
Art bizantí Art mudèjar
56 Competència de l’àmbit digital: 5 57 90 91
E S O VISUAL I PL ÀSTICA 4
A.
Casals S.
Editorial
IQUES
AXONOMÈTR
SPECTIVES
Z (2/3)
(1)
1. LES PER
Z (1)
PECTIVA
EN PERS Z
EL DIBUIX
Z
sentats es
VI cossos repre a isomètrica,
entals dels ectiv
cions fonam traçat de la persp Y (1)
s les direc mple del
omètrique tens l’exe
ectives axon A la dreta vistes dièdriques. Y (1)
En les persp l·leles als eixos. r de les X
para cos, a parti han
dibuixen s dièdriques c-
llera i militar d’un t que les viste Y (1)
cava dre. Fixa’ at redu
às de resol s, s’han aplic llapis dur,
1 que haur alguns caso el X X (1)
Activitat ici similar ents i, en ença treballant amb reix les cares P. Militar
un exerc correspon i acolo
preparat els plans ectives. Com de punta fina de X (1/2)
A sota tens la 2:1 sobre completa les persp dor cas el nom Y X (1) P. Cavallera
des a esca s, amb retola i en cada
estat situa r d’aquestes viste contorns i indicant-h a
. A parti traça t repassa els es identificant-les P. Isomètric
cions el ectiv
completat les persp
quan hagis mple. Completa
ada.
com en l’exe la reducció aplic
amb
cada eix Z
Z
........
..............
..............
..............
..............
..............
31
........
..............
....... ..............
....... ..............
.............. ca
Matemàti
NCIES
........ COMPETÈ
..............
..............
....... A ESCALA
....... GRUP:
.............. NÚM.:
..............
ALUMNE/A:
3 4
Activitats en una carpeta de làmines, Els exemples i les obres d’art estudiades
classificades per competències i nivells són, preferentment, d’art actual, i les
de dificultat, que es poden utilitzar com activitats proposades estan plantejades
a material complementari del llibre sempre en contextos reals i contemporanis.
de l’alumne o com a material autònom.
A.
Casals S.
Editorial
DIGITALS
IMATGES
VII LES Són famo
ses
enat art pop.En la figura 2
ment anom vius.
nyer al movi gut amb colors ol. En
Activitat
4 ol va pertà cone i Andy Warh
Andy Warh personatge d’un retrat del prop teva.
-americà t d’algun
L’artista nord què repeteix el retra feta a partir r d’una fotografia
en seves obres a parti .ELS CREADORS. .TECNOLOGIA DIGITAL. p El QCAD (Linux, Windows, Mac i Unix) és un
les obres imita ció de les obra semblant d’exposició i debat al voltant de la creació amb els nous mit-
una una -
pots veure ici hauràs de fer rafia i vecto jans tecnològics. Oferta diversos actes com conferències, ta- programa molt semblant a l’autoCAD però
aquest exerc la teva fotogt. Obtindràs un només es poden realitzar dissenys en 2D.
a, importa
llers, instal·lacions interactives, exposicions i actuacions mu-
ra següent: unita Fig. 1
de la mane at a la pàgin 1 d’aquesta Art futurA sicals en directe. Aquests tipus d’esdeveniments demostren eL progrAmAri LLiure i eL grAtuït
Procedeix Dóna form ats en l’activitat
Inkscape. valors aplic Amb la
com l’art i el pensament de cada moment històric estan in-
programa mateixos
1.Obre el o amb els
de sota.
el requadre la figura 2.
Art Futura és un festival que fluenciats per les innovacions tecnològiques. En les seves Com diu la Free Software Foundation, el programari lliure és
ritza-la. Fes-har a la figura 1. nxa’l en la de mostra el panorama interna- darreres edicions s’ha evidenciat la importància que van ad- una qüestió de llibertat, no de preu. Un programari és consi-
gut i enga ista com s
resultat simil tat obtin osició color i col·loca-le de cional de la cultura i creati- quirint Internet i les xarxes socials i el seu poder per transfor- derat lliure si compleix les quatre condicions essencials de lli-
imei x el resul una comp rial Fig. 2
u, impr às de fer ge vecto els color
s vitat digital que se celebra bertat detallades per la mateixa fundació:
s de la imat
mar les relacions socials i polítiques en la nostra societat.
2. Desa l’arxi aconseguit haur i canvia Richard Linklater, Una mirada
has quatre còpie a cada imatge anualment des de l’any 1990
p 1 - La llibertat d’executar el programa amb qualsevol pro-
imatge que cape. Fes . misteriosa, 2006.
grup Durant aquests més de vint anys, Art Futura ha mostrat l’obra
amb l’Inks vitat 1, desa tat impactant Fig. 3 a l’Estat espanyol.
treballant fet a l’acti per obtenir un resul itat. Selec
ciona de creadors de referència com Moebius, Richard Linktaker, pòsit.
3. Segueix mple. Com ja has s propera activ
s contrastat rà per a la
És un magnífic aparador Andrew Huang, David Bowes, Marcel·lí Antúnez, Theo
com en l’exeTreballa amb color bits, et servi tar mapa de bits..
.
dels avenços dels nous mit- Jansen…
p 2 - La llibertat d’estudiar com funciona el programa i can-
es. de viar-lo perquè faci el que es desitja.
les form com un mapa Archivo/Expor a següent. jans tecnològics i de la seva
la composició -les amb l’opció a de la pàgin
4. Exporta i desa de la làmin utilització en la creació ar- p 3 - La llibertat de redistribuir còpies per tal que pugui ser
e imatges requadre
les quatr mida del tística, el disseny interactiu, útil a tots els usuaris.
final a la la teva foto-
el resultat
Warhol amb a manera
els videojocs i l’animació di-
5. Imprimeix feia Andy D’un Fig. 5 gital. L’organització planteja
p 4 - La llibertat de distribuir còpies de les teves versions mo-
5 ar al que animada. ista. Ho
Activitat ltat simil
Gorillaz MH5, Passion dificades.
gut un resu osem fer-la globus giratori color Fig. 4 el festival com un espai Paula Rivas, Quantica, 2009. Pictures, 2009.
i et prop
Ja has obtin imatge estàtica composició en un ra. És indispensable disposar del codi font per tal de poder gaudir
una s la teva que es most
grafia. És l’exemple de les llibertats 1 i 2, ja que sense aquests arxius no és possi-
illa convertirà Gimp. Fixa’t en
molt senz ble realitzar cap modificació en un programa. Alguns progra-
el programa
faràs amb desat mes són gratuïts però no faciliten el codi font, per tant no es
sts passos: osici ó que has consideren programes lliures.
aque de la comp
Segueix la imatge
el Gimp fila Tots aquests programes es poden obtenir fàcilment a Internet
1. Obre amb 4. una sola .MATERIALS I TÈCNIQUES. Hi ha un gran ventall de possibilitats
les imatges o en revistes especialitzades. Existeixen pàgines web que fa-
en l’activitat marc per
disposar
lienzo...
creatives en la utilització de l’escà-
ciliten gratuïtament els manuals, tutorials i les diferents versi-
la mida de maño del rat ner:
2. Canvia ió Imagen/Ta un quad Textura d’un teixit. ons d’un mateix programa. L’oferta d’aquest tipus de progra-
Usa l’opc imatge en p Escanejar objectes en tres dimen-
(Fig. 3). forma la L’escàner, unA einA per creAr imAtges mes, sistemes operatius, jocs, disseny, maquetació, retoc
ngle que 4) s
ertei x el recta imag en... (Fig. lobo ge del globu sions, des de monedes fins a flors, fotogràfic d’ús lliure és cada vegada més àmplia. Se’n distri-
3. Conv scala r imac ión/G a la imat
ió Imagen/E ió Filtros/An Espai per L’escàner és un dispositiu perifèric que converteix una imatge anant en compte de no ratllar la bueixen versions per a diversos sistemes operatius (Linux,
a amb l’opc amb l’opc
ge vecto
ritzad giratòria analògica, o un objecte, en una imatge digital que es pot em- pantalla de vidre de l’aparell. Mac, Windows i Unix). Aquests són alguns dels programes
a la imat una bola epro-
Espai per 4. Genera imación/R magatzemar i modificar a l’ordinador. Hi ha molts tipus d’escà-
p Digitalitzar textures (llana, pell, lliures més coneguts:
.. (Fig. 5) ió Filtros/An
giratorio. ó amb l’opc
ners, però els més utilitzats són els plans.
papers pintats…) per tal d’utilitzar-
ix l’animaci en qual-
p El Gimp (existeixen versions per a Linux,
5. Reprodue duir El funcionament de l’escà- les com a fons per a altres compo- Mac i Windows) és l’equivalent al Photoshop,
. podràs repro u electrònic o
ducción.. at .gif i la ner és diferent del d’una sicions o de fons de pantalla… Reflexos de la cara serveix per retocar imatges i crear petites
ó en form un missatge de corre càmera fotogràfica, ja que d’un CD.
l’animaci r-la en p El resultat d’escanejar paper animacions (GIFS animats).
6. Desa
ador, envia a web. adre
la imatge no s’obté de ma-
sevol ordin pàgin en el requ
d’alumini o un CD és molt interes-
p L’Inkscape (Linux i Windows) és un progra-
a en una s i enganxa’l
nera instantània. L’escàner
incloure-l fotograme digitalitza línia per línia a
sant perquè reflecteix la llum del ma vectorial semblant a l’Illustrator.
x un dels 39 mateix escàner.
7. Imprimei mesura que el sensor fa
p El Blender (hi ha versions per a gairebé tots
preparat. al
l’exploració. El programari p També podem moure l’objecte els sistemes operatius) permet crear anima-
ió i digit que processa la digitalitza- quan s’està escanejant i obtin-
informac cions en 3D. Descàrrega del programa Inkscape.
nt de la ció permet definir l’àrea d’exploració, la resolució de lectura, la drem una composició abstracta
NCIES Tractame Obra de Paul Klee
profunditat de color, el contrast, la lluminositat i la saturació. de diversos tons.
COMPETÈ
distorsionada.
A ESCALA
GRUP: Codi font: És un conjunt d’instruccions en llenguatge de programació imprescindibles per tal de poder fer funcionar un programa.
NÚM.:
86 Competència de l’àmbit digital: 5 87
ALUMNE/A:
E S O VISUAL I PL ÀSTICA 5
ESO VISUAL I PLÀSTICA
MATERIAL PER
A L’ALUMNE
VISUAL I PLÀSTICA I
Llibre de l’alumne
I 4 4 ESO
Llibre de l’alumne
ISBN 978-84-218-5472-3 ISBN 978-84-218-6106-6
ESO ESO
ESO
ESO
ez ez
NOVETAT
Carles Núñ rol Carles Núñ rol
Pad Pad
Josep M. agosa Josep M. agosa
Miquel Rom Miquel Rom
LI LI
digitals a digitals a
els recursos els recursos
Trobaràs eso Trobaràs eso
et/tecno2 et/tecno2
A A
ecasals.n ecasals.n
U A U A
VIS ÀSTIC VIS ÀSTIC
ÀSTICA I
ÀSTICA 4
PL PL
VISUAL I PL
VISUAL I PL
VISUAL I PLÀSTICA II
Llibre de l’alumne
II Presentem el llibre de 4t curs en un estoig amb
5 fascicles monotemàtics que faciliten un mètode
ISBN 978-84-218-5476-1 de treball personalitzat a l’aula.
ESO
ESO
ez
Carles Núñ rol
Pad
Josep M. agosa
Miquel Rom
LI
digitals a
els recursos
Trobaràs eso
et/tecno2
A
ecasals.n
U A
VIS ÀSTIC
ÀSTICA II
PL
VISUAL I PL
4
VISUAL I
PLÀSTICA
4
ESO VISUAL I
Trobaràs els recursos digitals a
ecasals.cat/vip4eso
Carles Núñez
Josep M. Padrol
PLÀSTICA
Miquel Romagosa
II AL S
4
ESO
ATER CÉS
VISUAL
O MPLÀSTICA
UIX, S: PR
Trobaràs els recursos digitals a Carles Núñez
ecasals.cat/vip4eso Josep M. Padrol
I DIB NIQUEESO
Miquel Romagosa
4
VISUAL I
TÈC
I ATIU NY:
PLÀSTICA
CRE EL DISSEFUNCIÓ VISUAL I
Trobaràs els recursos digitals a Carles Núñez
ecasals.cat/vip4eso Josep M. Padrol
Miquel Romagosa
UD
A IV L A R RT
TÈCN
ICA DE L’A
AUS
L E S CL
V
Vídeos
Tutorials
TIC
Resums
ClicArt: ajudes interactives, estils,
tècniques i museus.
l Casals, SA · Dipòs
r Editoria it leg
at pe al: B
Edit - 105
76-
20
1
Fa
br
ica
tp
er
GE
MA
· Le
AL I
s re
pro
VISUSTICA
ducc
I
ions s
’han realitzat d’acord amb
PLÀ
l Casals, SA · Dipòs
r Editoria it leg
at pe al: B
Edit - 105
76-
20
1
Fa
br
ica
tp
ESO
l’art
er
GE
icle
MA
· Le
AL I
de
s re
la
També disponibles a:
pro
Lle
VISUSTICA
id
ecasals.cat/vipIeso
ducc
ep
II
ro
ions s
p
iet
at
int
’han realitzat d’acord amb
D. el·
À
DV lec
PL
st tua
qu e . No l
d’a
ent s’au
ritza la pe n d to
comercialització inde
ESO
l’art
icle
També disponibles a:
Lle
id
ecasals.cat/vipIIeso
ep
ro
p
iet
at
int
D. el·
DV lec
st tua
qu e . No l
d’a
ent s’au
ritza la pe n d to
comercialització inde
E S O VISUAL I PL ÀSTICA 7
ESO VISUAL I PLÀSTICA
MATERIAL PER
A L’ALUMNE
NOVETAT
VISUAL I PLÀSTICA II
Carpeta d’activitats
ISBN 978-84-218-5478-5
E S O VISUAL I PL ÀSTICA 8
DVD DEL PROFESSOR
Un DVD específic per a cada curs amb tots els recursos
per preparar i dinamitzar les classes.
PROPOSTA I
PD
A
DIDÀCTIC
ez
Carles Núñ rol
Pad
Josep M.
Proposta didàctica
agosa
Miquel Rom
a lC asals, SA · Dipò l Casals, SA · Dipòs
digital del llibre at pe
r Editoria sit le
gal: at pe
r Editoria it leg
LI
al: B
digitals i el format Edit B- 105
76-
Edit - 105
76-
els recursos
ISBN 978-84-218-5501-0
20 20
1 1
Trobaràs
/vipIeso Fa Fa
ecasals.cat
br br
ica ica
A
PROPOSTA DIDÀCTICA
tp
PROPOSTA DIDÀCTICA
tp
er
er
GE
GE
U A
MA
MA
· Le
· Le
AL I AL I
VIS ÀSTIC
s re
s re
pro
pro
VISUSTICA VISUSTICA
ducc
ducc
I II
ions s
ions s
1
PL À PL À
PL
VISUA
ESO ESO
l’art
l’art
icle
icle
Recursos de l’alumne off-line lC asals, SA · Dipò Recursos de l’alumne off-line
Editoria
32
32
r sit le
at pe gal:
de
Edit B-
el
105
la
76-
aL
També disponibles a: 20 També disponibles a:
Lle
lei
1
id
ecasals.cat/vipIeso Fa ecasals.cat/vipIIeso
VISUAL I PLÀSTICA II
ep d
ep
br
ro
ro
ica
p
iet iet
at at
PROPOSTA DIDÀCTICA
tp
int int
II
D. D.
er
el· el·
DV DV
GE
st lec st lec
tua tua
MA
qu e . No l qu e . No l
d’a d’a
ent ent
· Le
s’au s’au
AL I
ritza la pe n d to ritza la pe n d to
comercialització inde comercialització inde
s re
Proposta didàctica
pro
VISUSTICA
ducc
4
ions s
PROPOSTA
A
ISBN 978-84-218-5503-4 PLÀ
DIDÀCTIC
ESO
l’art
icle
ESO Recursos de l’alumne off-line
ESO
32
de
la
També disponibles a:
Lle
id
ecasals.cat/vip4eso
ep
ez
Carles Núñ rol
ro
p
iet
Pad
Josep M.
at
agosa
int
D.
Miquel Rom
el·
DV lec
st tua
qu e . No l
d’a
ent
llibre a
s’au
pe n d to
digital del
ritza la
comercialització inde
LI
el format
digitals i
els recursos
Trobaràs
/vipIIeso
ecasals.cat
U A A
VIS ÀSTIC
2
L I PLÀSTICA
4 ESO
I TAULETA
Proposta didàctica PROPOSTA
4 Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada
PD
A
DIDÀCTIC
ISBN 978-84-218-6144-8
per unitats.
ESO
ESO
NOVETAT Josep M.
ez
Carles Núñ rol
Pad
agosa
Miquel Rom
LI
el format digi
digitals i
els recursos
Trobaràs
/vip4eso
ecasals.cat
U A A
VIS ÀSTIC
STICA 3
PL
VISUAL I PLÀ
E S O VISUAL I PL ÀSTICA 9
ESO VISUAL I PLÀSTICA I
CC Competència artística i cultural / CM Competència matemàtica / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic /
CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual / CD Competència en el tractament de la informació i competència digital /
CA Competència d’aprendre a aprendre / CS Competència social i ciutadana / CI Competència en autonomia i iniciativa personal
UNITAT IV 1. Llums i ombres Chuck Close La utilització del visor Programes de retoc –Test
LA REPRESENTACIÓ 2. L’enquadrament i l’hiperrealisme fotogràfic –Lectura d’imatge:
DE LA REALITAT 3. La perspectiva Lliçó de piano, de
CC CM CF cònica Johannes Vermeer
–Recurs TIC
UNITAT VI 1. Els components del L’art pop La serigrafia Il·lusions òptiques –Test
IMATGE missatge visual –Lectura d’imatge:
I COMUNICACIÓ 2. La retòrica de les campanya
VISUAL imatges publicitària
CC CL 3. Valors i –Recurs TIC
contravalors de la
publicitat
E S O VISUAL I PL ÀSTICA 10
ESO VISUAL I PLÀSTICA II
CC Competència artística i cultural / CM Competència matemàtica / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic /
CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual / CD Competència en el tractament de la informació i competència digital /
CA Competència d’aprendre a aprendre / CS Competència social i ciutadana / CI Competència en autonomia i iniciativa personal
UNITAT III 1. L’estructura de la Land art Materials i tècniques El sistema CAD-CAM –Test
LA COMPOSICIÓ composició tridimensionals –Lectura d’imatge:
ARTÍSTICA 2. La composició Flamenc,
CC CF CM modular d’Alexander Calder
3. La composició –Recurs TIC
tridimensional
UNITAT VII 1. Píxels, vectors i Art Futura L’escàner, una eina El programari lliure i –Test
LES IMATGES colors per crear imatges el gratuït –Lectura d’imatge:
DIGITALS 2. La imatge fixa fotograma d’Els
CD 3. Imatges en mons de Coraline,
moviment de Henry Selik
–Recurs TIC
E S O VISUAL I PL ÀSTICA 11
ESO 4 VISUAL I PLÀSTICA
CC Competència artística i cultural / CM Competència matemàtica / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic /
CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual / CD Competència en el tractament de la informació i competència digital /
CA Competència d’aprendre a aprendre / CS Competència social i ciutadana / CI Competència en autonomia i iniciativa personal
cossos de
amplada
1 Anàlisi i representació de formes. Tècniques i procediments utilitzats en els llenguatges visuals.
Apreciació del procés de creació de les arts visuals.
DIBUIX, MATERIALS I
TÈCNIQUES: PROCÉS CREATIU
i profund
la natura
CC CL CA 1-El dibuix: pensament, representació, comunicació. 2-Les tècniques gràfiques.
3-El color i les tècniques pictòriques. 4-Configuració gràfica. 5-El dibuix realista. 6-Altres tècniques artístiques.
Annex: La simulació infogràfica de les tècniques artístiques tradicionals.
AT
itat.»
,q
2 Elements configuratius del llenguatge visual. Anàlisi i representació de formes.
R
Composició. Espai i volum.
EL DISSENY: FORMA I FUNCIÓ
E
CL CM CS
L
1-Què és el disseny. 2-Conèixer els objectes.
L
3-Quan sorgeixen les idees.
XI
4-El cos humà és la referència.
5-El poder del color. 6-Les paraules tenen forma. 7-Valorar i decidir: la concreció definitiva.
T
Annex: Estudis i professions.
BA
3 El llenguatge visual. Tècniques i procediments utilitzats en els llenguatges visuals.
COMUNICACIÓ I LLENGUATGE
AUDIOVISUAL 1-La comunicació visual.
CC CL CD 2-La campanya publicitària.
3-El llenguatge cinematogràfic.
4-El guió i el muntatge.
5-Gèneres audiovisuals.
6-Tècniques d’animació i interactivitat.
Annex: Animació i interactivitat amb Flash.
2
Annex: Sistematització de la lectura d’obres artístiques: avantguarda, escultura i arquitectura.
IX TÈCNIC
E S O VISUAL I PL ÀSTICA 12
13
UIX T DIB
È C N
AT
I C
T X I L L E R
BA
2
Monge
Gaspard
818)
(1746 – 1 ear
que va id
ic francès
og i polít suposar e
l
S I TA T
Polígons Polígons
2 2
eR
u uNIV
Geometria Geometria
ObjeTI
dibui-
4 CONSTRUCCIÓ DE POLÍGONS – Quadrat i octàgon. Si tracem dos diàmetres perpendi- la figura,
iques de punt
REGULARS culars, la circumferència queda dividida en quatre parts, ccions dièdr escala 1:1 per al
des les proje l central,
a de terra
que són els vèrtexs del quadrat inscrit (Fig. 34). 18 Dona ectiva linea al p, la línia
xa la persp quadre vertic (Galícia, setembre
i el pla del 50)
ica fron
tal
terra (lt),
la línia de vista v lH. (Fig.
Un polígon regular s’acostuma a construir a partir d’una tantes parts com les que vulguem fer sobre la circum- L es mediatrius de cada costat divideixen la circumferèn-
iva còn la línia de de l’horitzó
d’aquestes dues dades: el radi de la seva circumferència PersPect a cònic per timent so- lt i la línia
ferència, o en tantes parts com vèrtexs ha de tenir el cia en vuit parts iguals, que són els vèrtexs de l'octà-
it el sistem (P) i l’aba
15 Defin principal (v), dibui
xa la de 2002).
circumscrita o el seu costat. Veurem els diferents procedi- polígon: 7 en l'exemple de la figura 32. gon regular inscrit. Amb noves mediatrius als costat de (lH), el punt de vista
a 43, de l’horitzó quadre del punt da pel seu
de la figur
AT S
ments de resolució en els apartats següents: l'octàgon podem dividir la circumferència en setze parts del plana dona aquesta
a obliqua la figura
A C TI V IT
la bre el pla
F ent centre en els extrems del diàmetre, i amb un radi iguals. ectiva cònic s de l’enunciat. Situa cònica de re, si saps
que
tza la persp les dade perspectiva del quad per darre
re
4.1 Construccions a partir del radi de la igual a la seva longitud, tracem dos arcs que es tallen 11 Reali , segons sobre el pla el pla geometral,
40 i punt n.
circumferència circumscrita en els punts M i N. Per aquests punts i per divisions figures 39, a escala doble de la posició del abatiment
situada sobre alusia, 2003 ).
ua de les . figura a partir figura està 47) (And
alternatives del diàmetre, hi fem passar semirectes ectiva obliq de l’enunciat quadre. (Fig.
una persp les dades pla del
■ C
onstrucció general auxiliars que, en la intersecció amb la circumferència, 9 Realitza a partir de del
a doble,
A
mb el radi conegut, descrivim una circumferència i hi assenyalen les divisions corresponents als vèrtexs del 41, a escal
tracem el diàmetre vertical. Dividim aquest diàmetre en polígon inscrit.
xa la
51, dibui
la figura
Fig. 34
ccions de
des les proje obliqua següent:
19 Dona cònica
perspectiva P-v = 70
mm
100 mm
– Pentàgon i decàgon. A partir del radi donat dibuixem a. Distància lt-lH) =
la figura,
di- v (distància
b. Altura es
la circumferència, traçant dos diàmetres perpendiculars iques de de pla en mil·límetr
ccions dièdr l central c. Cote s
(Fig. 35). Determinem el punt mitjà M del radi OA i, des les proje la perspectiva linea vista (v),
la
situant-hi el centre i amb radi MB, tracem un arc que 16 Dona a 1:1 punt de
buixa a escal derant el (Fig. 48)
talli en el punt N el diàmetre horitzontal. vertical, consi de l’horitzó (lH).
a partir de quadre (lt) i la
línia
figura 44
ua de la l’enun- línia de terra ).
E l segment NB és el costat l5 del pentàgon i NO és el ectiva obliq ns les dades de 2010
tza la persp
12 Reali at i sego (Galícia,
costat l10 del decàgon. Aquests segments, traslladats de vista indic
del punt at apaïsat.
sobre la circumferència, ens permeten determinar la o en form
resta de vèrtex dels dos polígons regulars i inscrits. ciat. Fes-h
Fig. 32
Fig. 35
52,
figura 45
a partir la figura
ua de la iques de
en mil- ccions dièdr re vertical
ectiva obliq a’n les cotes des les proje pla de quad de terra
ixa la persp nciat. Indic 20 Dona lineal del t la línia
– Heptàgon. A partir del radi dibuixem la circumferèn- 13 Dibu s de l’enu perspectiva
apaïsat. realitza la consideran dades. Fes-
■ C
onstruccions particulars cia i, a dintre, dos diàmetres perpendiculars. Tracem la de les dade za-ho en format vista v, i n de les
punt de
límetres i
realit π des del lH i el punt
T
riangle i hexàgon. Agafant com a unitat el mateix mediatriu del radi OA, que talla la circumferència en el
de pla de l’horitzó 2002)
l central lt, la línia ia, juny de
radi amb el qual hem traçat la circumferència, aquesta punt N (Fig. 36). El segment MN és el costat de l'heptà- ectiva linea ts la a escal a 1:1. (Galíc
queda dividida en sis parts iguals (Fig. 33). Si les unim de gon que, traslladat sobre la circumferència, ens permet a 2:1 la persp punt de vista v, dona 49) ho
ixa a escal des del n. (Fig.
l re- 17 Dibu re vertical, i el punt
manera alternativa, obtenim un triangle equilàter i, si les completar l'heptàgon regular. del mode
a obliqua troba π del quad de l’horitzó
unim de manera consecutiva, un hexàgon regular. ectiva cònic vista v es , la línia
ixa la persp a 42. El punt de el línia de terra ).
10 Dibu a la figur re i a 65
mm sobre juny de 2001
en (Galícia,
L a mediatriu en un dels costats de l'hexàgon tallarà la presentat del quad les cotes
mm del pla recolza. Indica’n
180
1 2
Exposició sintètica i molt visual de la teoria, Gran quantitat d’activitats per exercitar-se
amb els passos dels traçats i construccions en les proves d’accés a la universitat en
geomètriques fonamentals detallats de totes les unitats del llibre.
manera clara i concisa.
Fig. 30
Fig. 26
La barra d’eines del programa està formada per onze icones que, al seu torn, es di·
videixen en submenús (Fig. 27). Per tal de seleccionar l’ordre que volem utilitzar, fem
clic a sobre de la icona corresponent i, mantenint premut el botó esquerre del ratolí,
apareix un menú amb les diferents opcions; en veiem tot seguit les eines bàsiques:
Fig. 31
Fig. 27
• Manipulación. Ens serveix per modificar una determinada figura, amb la possibi·
• Puntos. Serveix per crear un punt en el dibuix, ja sigui un punt lliure, un punt litat de desplaçar·la, girar·la, escalar·la (Fig. 32).
sobre un objecte o un punt d’intersecció (Fig. 28).
Fig. 28 Fig. 32
256 257
3
Iniciació als programes de dibuix infogràfic
(CAD) en forma de tutorial, amb moltes
activitats per posar en pràctica les seves
especificitats.
BATXILLE
el seu eix
coneixem
de la qual
l’el·lipse
Construïu figura.
Fig. 71 la mateixa
recta r de
Euclides
a 64, i la
(325 – 265
Matemàtic
e de la figur
haver fixa
que van fona
l’octàedr
Euclides con
d’estudiar
Un dia, un
secció entre
estudiant
monedes
hi ha de gua
a la inter nt.
Determin del conju
Fig. 64 visibilitat
Estudia la
d’Alexandr
aC, aproxim
t, en el fam
grec conegu
per amor
tot això?»
al seu escl
d’ells li va
mentar la
siderava
nyar algu
ia
1 BA
RAT
ós tractat
adament)
a la veritat
que els seus
au i li va
t com el «pa
El mestre
geometria
pregunta
IC
na cosa,
BATXILLE
Elements
dir: «Dóna-l
r: «I què
va entrega
i no per inte
Llibre de l’alumne
amb el que
fins al segl
alumnes
re de la geo
, els cinc
hi guanyo
ÈCN
es-hi, que
r unes qua
hav
e xix.
rès pràctic.
aprèn.»
ISBN 978-84-218-4790-9
metria» per
ien
postulats
, jo,
aquest
ntes
72,
la figura
donats en
i el focus
la directriu
defineixen
bola que
a la parà
tangents a.
Traceu les ior a la cònic
1
Fig. 72 punt P exter
DIBUIX T des d’un
llibre a
digital del
el format
digitals i
recursos
robaràs els ba
at/dibuix
ecasals.c
TÈCNIC 1
EXERCICI
17 i 18
NOTA
DIBUIX
DATA
s EXERCICI
Tangèncie
U2 14
NOTA
NOM
regulars
políedres
DATA
dièdric,
Sistema
U6
NOM
Mas
Bernardo
Ramon Gas
ull
Les làmines d’exercicis per a l’alumne es poden
descarregar en format PDF a ecasals.cat
2 BA BATXILLE
RAT
Gaspard
(1746 – 181
Matemàtic, projecció dièdrica
un sistema
naixement
L’objectiu
seves pròp
representar
Llibre de l’alumne
dues dim
cossos de
amplada
Monge
8)
que persegu
de
de la geo
pedagog
ensions:
en un full
ISBN 978-84-218-6147-9
RAT
longitud
metria desc
i polític fran
itat.»
que en tene
ia Monge
IC
, «crear un
de
BATXILLE
i amplada
riptiva.
que va sup
cès que va
era, sego
mètode per
n tres: long
NOVETAT
– tots els
ÈCN
ns
osar el
idear
les
itud,
té
2
DIBUIX T
llibre a
digital del
el format
digitals i
recursos
robaràs els ba
at/dibuix
ecasals.c
TÈCNIC 2
DIBUIX
Mas
Bernardo
ull
Ramon Gas
AL PROFESSOR
– Orientacions didàctiques
– Programacions d’aula
– Banc d’activitats amb propostes de reforç
i ampliació
– Solucionari
Avaluacions trimestrals
AT
BATXILLER
Recursos digitals del llibre de l’alumne
Euclides
(325 – 265
Matemàtic
haver fixat
que van fona
Euclides cons
d’estudia
Un dia, un
estudiant
monedes
hi ha de guan
PD
d’Alexan
aC, aproxima
, en el famó
r per amo
grec cone
tot això?»
al seu escla
d’ells li va
mentar la
iderava que
dria
yar alguna
AT
r a la verit
gut com
s tractat
dament)
El mestre
geometria
pregunta
IC
u i li va dir:
BATXILLER
-2012 s rep
0576
at i no per
Elements
B -1 ro d
r: «I què
al: ucc
va entregar
le g ion
fins al segl
sit ss
«Dóna-les
’ha
ipò n
·D
el que aprè
re
nes havien
A a
, els cinc
la geometria
,S li
interès pràc
hi guanyo,
ÈCN
tz
ls
sa
a
e xix.
unes quan
td
-hi, que aque
Ca
’ac
ial
ord
to r
postulats
DIDÀCTICA
n.»
Ed i
am
jo,
tic.
BATXILLERAT
» per
b l’
er
tes
at p
ar ti
1
st
Ed i t
cle 3
DIBUIX
TÈCNIC
2
de l a L
1
l e i d e p ro p i e t a t i n t e
A
DIDÀCTIC
DIBUIX T
PROPOSTA
l · le c
a · Fabricat per GEMA · Le
del llibre 0576
-2012 s rep
tua
at digital Recursos de l’alumne off-line al:
B -1 ro d
ucc
s i el form
l. N
le g ion
os digital També disponibles a: sit ss
os
els recurs
’ha
PROPOSTA
ipò
Trobaràs ecasals.cat/dibuixba n
’au
·D re
dibuixba
A a
to r
,S li
at/
ecasals.c
itz
tz
ls
al
sa
a td
a
Ca
co
’ac
m
ial
er
ord
to r
DIDÀCTICA
cia
lit
Ed i
am
za
CNIC 1
BATXILLERAT
ció
b l’
er
ind
at p
epe
ar ti
2
nde
nt d’
Ed i t
cle 3
DIBUIX
TÈCNIC
a q u e st D
VD.
2
de l a L
DIBUIX TÈ
l e i d e p ro p i e t a t i n t e
1 BA
PROPOSTA
l · le c
Proposta didàctica
tua
Recursos de l’alumne off-line
l. N
També disponibles a:
os
ecasals.cat/dibuixba
’au
to r
itz
ISBN 978-84-218-4975-0
al
a
co
m
er
cia
lit
za
ció
ind
epe
nde
nt d’
a q u e st D
VD.
Mas
Bernardo
ull
Ramon Gas
PISSARRA DIGITAL,
BATXILLER
AT ORDINADOR I TAULETA
Gaspard
(1746 – 1818
Matemàtic,
sistema de
de la geom
L’objectiu
pròpies para
full de dibu
amplada–
longitud,
PD
Monge
projecció
que persegui un mètode per repr
etria desc
)
pedagog
amplada
tots els coss
ix –que nom
ules, «cre
dièdrica que
i polític fran suposar el naixeme
riptiva.
i profundi
ar
IC
a Monge
BATXILLER
os de la natu
és té dues
per unitats.
tat.»
cès que va
era, sego
va
dimensio
ra, que en
ÈCN
ns les seve
idear un
esentar en
ns: longitud
tenen tres:
nt
un
i
2
A
DIDÀCTIC
2 BA
DIBUIX T
a
del llibre
at digital
els recurs
os digital
s i el form
Proposta didàctica
PROPOSTA
Trobaràs ba
at/dibuix
ecasals.c
ISBN 978-84-218-6151-6
CNIC 2
DIBUIX TÈ
NOVETAT
Mas
Bernardo
ull
Ramon Gas
I GEOMETRIA
UNITAT 1 1. Elements simples: posicions relatives El punt. La recta. El pla.
Construccions
geomètriques 2. Llocs geomètrics La mediatriu. La bisectriu. La recta paral·lela. La circumferència. L’arc capaç.
fonamentals
CeL CP 3. Traçats de paral·leles i perpendiculars Traçat de paral·leles amb escaire i cartabó. Traçat de perpendiculars amb escaire i
cartabó. Perpendicular des d’un punt P exterior a una recta. Perpendicular per un
punt P d’una recta. Paral·lela a una recta que passi per un punt P.
4. Angles: tipus, criteris d’igualtat Classificació pel seu valor. Classificació en relació amb altres angles. Igualtat
d’angles. Traçat d’angles amb escaire i cartabó. Traçat d’angles amb compàs.
5. Operacions amb segments Suma, resta i producte de segments. Teorema de Tales. Divisió d’un segment en
parts iguals. Divisió d’un segment en parts proporcionals.
6. Operacions amb angles Transport d’angles. Operació combinada d’angles. Divisió d’un angle en parts iguals.
7. Excercicis globals
4. Construcció de polígons regulars Construccions a partir del radi de la circumferència circumscrita. Construccions a
partir del costat.
5. Polígons estrellats
6. Mòduls i xarxes
UNITAT 3 1. La igualtat Per triangulació o radiació. Per transformacions isomètriques o moviments en el pla.
Igualtat,
semblança 2. Transformacions isomòrfiques: Semblança. Homotècia. Homotècia entre circumferències. Escales. Escales gràfiques.
i equivalència semblança i homotècia
CeC CI
3. Proporcionalitat Proporcionalitat directa i inversa. Utilització de la proporcionalitat directa. Teoremes
del triangle rectangle. Mitjana proporcional de dos segments. Part àuria d’un
segment.
6. Excercicis globals
UNITAT 6 1. El pas de tres a dues dimensions Elements de la geometria projectiva. Operacions de la geometria projectiva. Tipus
Els sistemes de de projecció. Invariants projectius. Teorema de Desargues.
representació
CeC CI 2. Sistemes de representació Característiques d’un sistema de representació. Classificació.
3. Sistema de plans acotats Representació de punt i recta: graduació i tipus de rectes. Representació del pla:
tipus. Interseccions, rectes i plans. Aplicacions del sistema acotat.
UNITAT 8 1. Fonaments del sistema axonomètric Elements que s’han de tenir en compte. Tipus d’axonometries.
Sistemes
axonomètrics 2. Coeficients de reducció i escales gràfiques Escales gràfiques.
i perspectiva 3. Ternes axonomètriques més usuals
cavallera
CeC CP 4. Representacions axonomètriques Dels elements simples. De formes planes. De sòlids tridimensionals.
5. Sistemes de perspectiva cavallera Característiques. Tipus. Ternes més usuals. Representacions en perspectiva
cavallera.
6. Determinació de seccions planes
7. Determinació d’ombres Ombra per un focus puntual. Ombra produïda per la llum solar.
1. Percepció visual i fotogràfica La visió humana. La fotografia.
UNITAT 9
La perspectiva 2. Fonaments de la perspectiva cònica Elements que cal considerar. Tipus de perspectiva cònica. Variacions i tipologies
cònica de la perspectiva cònica.
CeC CP
3. Construcció de perspectives frontals Disposició dels paràmetres de la perspectiva. Perspectiva de formes planes.
Perspectiva de sòlids.
4. Construcció de perspectives obliqües Disposició dels paràmetres de la perspectiva. Perspectiva obliqua de formes
planes. Perspectiva obliqua de sòlids.
1. Introducció El dibuix infogràfic: tipus i programes. L’entorn gràfic. Inici, guardar i fi d’una
I sessió d’AutoCAD. Introducció de comandaments. Modes de visualització.
El dibuix
infogràfic 2D. 2. Ajudes al dibuix Associades a tecles de funció. Coordenades per teclat. Referències a objectes.
Ordres bàsiques Selecció d’elements. Propietats d’objectes. Correcció d’errors.
CeA CD
3. Ordres bàsiques De dibuix. D’edició o modificació. Exercicis guiats com a aplicació de les ordres
bàsiques.
1. Creació i control de capes Estat de les capes. Creació de capes.
II
Treball 2. Ordres més habituals De dibuix. D’edició. Exercici guiat d’aplicació.
amb capes.
Ampliació 3. Ordres complementàries De dibuix. D’edició. Exercici guiat d’aplicació.
d’ordres de
4. Treball amb blocs Creació d’un bloc de dibuix. Creació d’un bloc del disc. Inserció d’un bloc.
dibuix i edició
CeA CD
1. Acotació Elements d’acotació. Estils d’acotació. Creació de cotes.
III
Complements al 2. Ombreigs
dibuix infogràfic
CeA CD 3. Dibuix isomètric
4. Impressió
5. Programes de geometria dinàmica Interfície d’usuari. La barra d’eines. Exercici d’aplicació.
ANNEX
5. La inversió Concepte d’inversió i elements. Invers d’un punt. Inversa d’una recta.
Inversa d’una circumferència.
UNITAT 2 1. Potència respecte d’una circumferència Concepte i expressions de potència. Utilització del concepte de potència,
GENERALITZACIÓ part àuria d’un segment. Eix radical de dues circumferències. Propietats
DE L’ESTUDI DE Centre radical de tres circumferències. Propietats.
TANGÈNCIES
CeC CM 2. Tangències amb circumferències Casos possibles. Resolucions basades en els elements radicals.
Resolucions basades en la inversió.
3. Tangències amb altres corbes còniques Propietats de les tangents a l’el·lipse. Traçats de tangents a l’el·lipse.
Propietats de les tangents a la paràbola. Traçats de tangents a la
paràbola. Propietats de les tangents a la hipèrbole. Traçats de tangents
a la hipèrbole.
II SISTEMES DE REPRESENTACIÓ
UNITAT 5 1. Interseccions entre elements fonamentals. Entre rectes. Entre recta i pla. Entre plans.
SISTEMA Visibilitat
DIÈDRIC.
INTERSECCIONS 2. Distàncies. Posicions favorables de Entre dos punts. Entre punt i pla. Entre punt i recta. Entre rectes
I VERITABLES resolució paral·leles. Entre plans paral·lels. Entre dues rectes que es creuen.
MAGNITUDS
CeC CM 3. Angles entre els elements fonamentals. Entre dues rectes. Entre dos plans. Entre recta i pla. Amb els plans de
Posicions favorables projecció.
UNITAT 6 1. Superfícies i cossos Concepte de superfície. Classificació. Políedres regulars. Fórmula d’Euler.
SISTEMA Políedres conjugats.
DIÈDRIC,
POLÍEDRES 2. El tetràedre Elements i relacions. Representacions.
REGULARS
CEC CM 3. L’hexàedre o cub Elements i relacions. Representacions.
5. Interseccions amb plans i rectes Secció plana. Casos particulars. Mètodes de determinació
d’una secció plana. Intersecció recta cos.
6. Desenvolupaments i transformades
IV DIBUIX INFOGRÀFIC
I II
ESO ESO
ESO
ESO
Carles Núñez Carles Núñez
Padrol Padrol
Josep M. osa Josep M. osa
Miquel Romag Miquel Romag
I I
sa sa
os digital os digital
AL A AL A
els recurs els recurs
Trobaràs Trobaràs
/tecno2eso /tecno2eso
ecasals.net ecasals.net
S U S U
VI ÀSTIC VI ÀSTIC
TICA I
TICA II
PL PL
VISUAL I PLÀS
VISUAL I PLÀS
ecasals.cat/vipIeso ecasals.cat/vipIIeso
4
ESO
ESO
Carles Núñez
Padrol
Josep M. osa
Miquel Romag
LI
sa
os digital
els recurs
Trobaràs
/tecno2eso
UA ICA
ecasals.net
I S
V ÀST
TICA 4
PL
VISUAL I PLÀS
ecasals.cat/vip4eso
editorialcasals.cat
ecasals.cat
NOU PROJECTE
DE SECUNDÀRIA
I BATXILLERAT
El millor aliat
per formar alumnes
competents!
Atenció al client
Tel. 902 107 007
casals@editorialcasals.com