GES I Mon Del Treball-VAL

MÓN DEL TREBALL
PRIMER GES
1r GES Món del Treball
1
Índex
Tema 1: L’Economia de Mercat.......................................................................... 5
1. Introducció .................................................................................................. 5
2. Procés Productiu i Treball ........................................................................... 5
3. Treball com a Activitat Humana .................................................................. 7
4. L'Economia en la nostra Societat................................................................ 7
5. Els Agents Econòmics ................................................................................ 9
6. Microeconomia i Macroeconomia ............................................................. 10
7. El Sistema de l'Economia de Mercat ........................................................ 11
8. Els Mercats i la Competència ................................................................... 12
Activitats ....................................................................................................... 13
Tema Didàctica 2. Globalització i Mercat de Treball ........................................ 18

1. Introducció ................................................................................................ 18
2. La Globalització Econòmica...................................................................... 18
3. Globalització i Innovació Tecnològica ....................................................... 19
4. Tecnologia i Transformacions en el Mercat de Treball ............................. 21
5. El Desafiament Europeu de l'Ocupació .................................................... 22
5.1. Consideracions Generals ................................................................... 22
5.2. Els Nous Jaciments d'Ocupació a Europa ......................................... 24
6. El Fons Social Europeu i l'Estratègia Europea d'Ocupació ....................... 24
ANNEX I: FONTS DEL DRET DEL TREBALL .............................................. 25
Activitats ....................................................................................................... 27
Tema 3. L'Economia de la Vega Baixa del Segura .......................................... 33

1. Agricultura................................................................................................. 33
2. La Ramaderia ........................................................................................... 34
3. Altres Activitats Primàries: Mineria i Pesca ............................................... 34
4. La Indústria ............................................................................................... 35
5. La Construcció .......................................................................................... 36
6. El Sector Terciari ...................................................................................... 36
Activitats ....................................................................................................... 37
Tema 4. Tècniques Actives de Cerca d'Ocupació ............................................ 40

1. El Curriculum vitae .................................................................................... 40
2. Recorda... ................................................................................................. 40
3. Com Estructurar el teu Curriculum vitae ................................................... 40
4. Com Presentar el teu Curriculum vitae ..................................................... 41
4.1. El Curriculum vitae Cronològic ........................................................... 41
4.2. El Curriculum vitae Cronològic Invers ................................................ 41
4.3. El Curriculum vitae Funcional ............................................................. 41
4.4. Exemple de Curriculum vitae ............................................................. 41
5. Com Redactar una Carta de Presentació ................................................. 42
6. L'Entrevista de Treball .............................................................................. 43
6.1. Definició ............................................................................................. 44
6.2. Funcions............................................................................................. 44
6.3. Tipus d'Entrevista ............................................................................... 44
6.4. Desenvolupament de l'Entrevista ....................................................... 45
6.5. Com Fer front a les Preguntes més Difícils de l'Entrevista ................. 46
2
6.6. Altres Preguntes per a les quals Has de Tenir una Resposta
Preparada ................................................................................................. 48
6.7. Deu Motius que Poden Desbaratar una Entrevista ............................ 48
ANNEX I: LA INSERCIÓ EN EL MÓN DEL TREBALL TÈCNIQUES DE
CERCA D’OCUPACIÓ .................................................................................. 49
ANNEX II: LA INSERCIÓ EN EL MÓN DEL TREBALL TÈCNIQUES DE
CERCA D’OCUPACIÓ .................................................................................. 50
Activitats ....................................................................................................... 58
3
1
L’Economia
de Mercat
4
Tema 1: L’Economia de Mercat
Diàriament ens trobem immersos en activitats les conseqüències de les
quals són de caràcter econòmic, realitzar la compra, adquirir un habitatge,
desenvolupar la nostra activitat laboral, etc., suposen accions realitzades per
l'ésser humà. Son aqueixes accions les que són estudiades per l'economia i
que, almenys en els seus aspectes bàsics resulta convenient que conegues.
En finalitzar la unitat has de ser capaç de:
 Distingir l'objecte de l'Economia.
 Identificar els principals elements de l'Economia.
 Reconèixer els agents econòmics.
 Conèixer el sistema de l'Economia de Mercat.
 Diferenciar els principals tipus de mercats.
1. Introducció
L'etimologia de la paraula economia es remunta al grec (oikos= patrimoni;
nomos= regla), concebent-se com el conjunt de regles per al govern de
patrimoni familiar.
Actualment és possible que l'Economia siga una de les Ciències més
conegudes pels ciutadans d'un país. Tots els dies podem trobar en els mitjans
de comunicació, premsa, ràdio o televisió contínues referències a diferents
aspectes de l'economia.
Termes com ara índex de preus al consum (IPC), índexs borsaris,
monopolis, inversions, fluctuacions dels mercats, etc., reservats fins avui a
experts econòmics, han començat a formar part del vocabulari quotidià.
L'IPC és una mesura del nivell dels preus en un moment determinat. Es

basa en els preus d'aquells productes que les famílies compren normalment,
com ara aliments, vestit, calçat, habitatge, ensenyament...
Conèixer el funcionament d'una economia de mercat, com és el cas de

l'economia espanyola, ens permet comprendre millor la interacció que es
produeix entre economia i treball.
2. Procés Productiu i Treball

Si comparem l'espècie humana amb qualsevol altra espècie, un dels
principals trets a destacar és la seua capacitat per a transformar el seu entorn
natural, variar les maneres de satisfer les seues necessitats i fins i tot modificar
les pautes de relació entre els individus de la mateixa espècie, fet aquest que
ha donat lloc a complexos sistemes socials.
Els processos reproductius tenen com a objectiu garantir la continuïtat de
l'espècie més enllà de la vida de cada individu d'aquesta. Cada espècie
desenvolupa aquest procés amb l'objectiu de garantir la seua pròpia existència:
5
l'alimentació i la protecció (per exemple, enfront d'altres espècies o les
inclemències de la naturalesa), tenen com a finalitat aconseguir la
supervivència de cada individu.
La utilització, el manteniment i la reproducció de la riquesa amb què
compta una societat exigeixen que els seus membres exercisquen unes certes
activitats.
L'activitat de l'espècie humana en els fenòmens reproductius ha sigut molt
variada. En unes primeres fases de la història humana l'activitat es va
desenvolupar en termes semblants a altres espècies (per exemple, la caça i
recol·lecció de productes de la naturalesa), no obstant això en el cas dels
éssers humans un procés productiu és aquell a través del qual es transforma
matèria i energia per a produir un producte, que no és més que matèria
transformada.
Perquè aquest procés es realitze són precisos diversos factors o elements
bàsics, que són utilitzats en la producció de béns i serveis. Tradicionalment
aquests factors es classifiquen en tres grans categories: recursos naturals,
treball i capital.
En aquest sentit un procés productiu comporta:
 Utilització de recursos naturals, és a dir recursos existents en el medi
natural, com són l'aigua, carbó, petroli, gas, ferro...
 El factor treball, constituït per les persones que estan disponibles per a
fer les tasques necessàries per a l'aparició de l'activitat productiva. El
factor treball es refereix a les facultats físiques i intel·lectuals dels éssers
humans que intervenen en el procés productiu.
 Els mitjans de producció (capital), que són utilitzats en el procés
productiu i que vénen a complir funcions diverses, ja que en uns casos
són instruments per a la producció (fabricants, eines, màquines, mitjans
de transports...) i en altres casos són matèries primeres que van sent
transformats en les successives fases del procés productiu (la fusta per a
fabricar mobles, la farina per a produir pa, l'acer per a fabricar eines o
màquines...).
 La tecnologia, entesa com el conjunt de coneixements necessaris i útils
per al desenvolupament del procés productiu en un moment determinat
En uns casos es tracta de coneixements incorporats als mitjans de
producció (les màquines i les eines utilitzades) i en altres casos es tracta
de coneixements no incorporats, de comportaments, actituds i habilitats
sobre com fer les tasques que són necessàries per a l'èxit de l'activitat
productiva.
 Béns de consum, (per exemple, menjar, vestit, allotjament...) que
permeten a la força de treball subsistir mentre realitza una determinada
activitat productiva.
En un sistema d'economia de mercat, l'empresa privada realitza la funció
productiva fonamental. L'empresa és la unitat econòmica de producció
encarregada de combinar els factors o recursos productius (treball, capital i
recursos naturals) per a produir béns o serveis que després es venen en el
mercat.
6
3. Treball com a Activitat Humana
En termes generals podem considerar que el treball ha constituït l'activitat
humana dirigida a garantir la supervivència de l'espècie en general i de les
diverses societats humanes en particular.
L'activitat que desenvolupa la força de treball en els diferents moments del
procés productiu és el que anomenem treball, és a dir activitat humana
orientada a l'obtenció de béns.
Força de treball: nombre de persones emprades més les que cerquen

ocupació activament.
Evidentment, no es tracta d'una activitat estàtica, sinó que ha
experimentat importants variacions al llarg del temps. Aquestes variacions han
depès de dos factors clau: el nivell de necessitats considerat satisfactori en una
època històrica i el grau de desenvolupament tecnològic aconseguit, depenent
tots dos al seu torn de la història d'una determinada societat i de les relacions
socials imperants en ella.
La tecnologia reflexa, en part, el grau de coneixements aconseguit per
cada societat. El desenvolupament tecnològic ha permès, d'una banda, la
satisfacció de necessitats bàsiques, però al mateix temps ha possibilitat
l'aparició de noves necessitats (per exemple, la telefonia mòbil, els pagaments
electrònics).
L'activitat laboral constitueix una activitat essencial de l'espècie humana
que permet a aquesta reproduir-se o satisfer les seues necessitats mitjançant la
producció no sols de béns físics (aliments, habitatges, automòbils, roba,
calçat...) sinó també mitjançant la prestació de serveis com ara la sanitat,
l'educació...
Les modernes societats capitalistes es caracteritzen pel predomini del
treball assalariat. Una economia de treball assalariat és aquella en què la
majoria de la població obté una part essencial dels seus mitjans de vida a
través del «lloguer» de la seua capacitat laboral a canvi de diners.
Podem doncs concretar que, l'activitat que desenvolupen les persones en

els diferents processos productius es denomina treball.
4. L'Economia en la nostra Societat

Les persones necessiten alimentar-se, vestir-se, rebre una educació,
etc…, per a això tenen uns recursos o ingressos que generalment són
insuficients a l'hora d'aconseguir tots els béns i serveis, que desitgen per a
satisfer les seues necessitats. Igualment el conjunt de persones, és a dir la
societat, té necessitats col·lectives com les carreteres, els transports, la justícia,
la sanitat..., i igual que ocorre amb les persones individuals, també té més
necessitats que mitjans per a satisfer-les.
L'economia s'ocupa de la manera en què s'administren uns recursos
escassos, a fi de produir béns i serveis i distribuir-los per al seu consum, entre
els membres de la societat.
7
La satisfacció de necessitats materials
(aliments, vestit o habitatge) i no materials
(educació, oci, etc.,...) d'una societat obliga
els seus membres a dur a terme
determinades activitats productives.
Mitjançant aqueixes activitats es produeixen
els béns i serveis que es necessiten, i que
posteriorment es distribueixen per al seu
consum entre els membres de la societat.
En aquest procés de producció i
consum es plantegen i resolen molts problemes de caràcter econòmic, en els
quals s'utilitzen diversos mitjans per a aconseguir una sèrie de finalitats i
objectius.
Així per exemple, quant a la producció, les empreses han de decidir quins
béns són els que elaboraran i quins mitjans són els que utilitzarà per a produir
aquests béns.
Quant al consum, les famílies han de decidir com distribuiran els
ingressos familiars entre els diferents béns i serveis que se li ofereixen per a
satisfer les seues necessitats.
En suma els éssers humans podem tenir accés a diferents tipus de béns,
alguns d'ells tenen el caràcter d'il·limitats, per exemple l'aire que respirem o la
llum del sol, són el que es denominen béns lliures. Uns altres no obstant això,
són escassos perquè es troben en menor quantitat o la possibilitat d'accedir a
ells està limitada, són els anomenats béns econòmics.
Quin és l'objecte de l'economia? Podem entendre-la com «la ciència

que estudia la manera en què els individus i la societat decideixen emprar els
recursos escassos, que podrien tenir altres usos, per a produir diversos béns i
distribuir-los per al seu consum, present o futur, entre les diferents persones i
grups de la societat».
L'economia com a ciència empírica, igual que la Física o la Química, ha

de comprovar i contrastar els seus coneixements i previsions amb la realitat.
Però també és una ciència social, és a dir s'ocupa de les qüestions
econòmiques relacionades amb la vida de les persones en societat. No obstant
això, no és una ciència exacta ja que les seues conclusions no són sempre
exactes atès que els comportaments de les persones no són matemàticament
previsibles.
A continuació et presentem uns gràfics en els quals pots veure diversos

elements que componen i configuren l'economia i, que hem citat en parlar
d'ella.
8
5. Els Agents Econòmics
L'economia té la seua raó d'existir perquè l'ésser humà té unes
necessitats que cobrir o satisfer. Per a això les persones han de produir una
sèrie de béns i serveis que, constitueixen l'activitat econòmica d'un país i que
es distribueix en els següents sectors econòmics:
Primari Agricultura, pesca i mineria
Secundari Indústria i construcció
Terciari Comerç, sanitat, ensenyament, turisme,

transports, banca
L'activitat econòmica es concreta en la producció de béns i serveis la

destinació final dels quals és la satisfacció de les necessitats humanes.
9
Qui són els que desenvolupen una activitat econòmica? Tant en la fase de
producció, és a dir quan són realitzats els béns o serveis, com en la fase de
consum o utilització són els següents:
a) Les famílies o economies domèstiques, d'una banda, consumeixen
béns i serveis i, per un altre, ofereixen els seus recursos -
fonamentalment treball i capital- a les empreses.
b) Les empreses, considerades com a unitats bàsiques de producció, ja
que contracta treball i compra altres factors amb la finalitat de fer i
vendre béns i serveis. En les societats modernes, la pràctica totalitat
dels béns i serveis, els produeixen i els ofereixen les empreses.
c) El Sector Públic, està format pel conjunt d'administracions públiques,
aquest té almenys tres nivells de govern:
 Les administracions locals: Ajuntaments i Diputacions.
 Les administracions autonòmiques.
 L'administració general, això és el Govern, Ministeris i altres
organismes de caràcter estatal.
El sector públic estableix el marc juridicoinstitucional i és així mateix el
responsable de la política econòmica. En determinats aspectes també actua
com un empresari, especialment en el cas dels béns públics.
6. Microeconomia i Macroeconomia
Com qualsevol ciència, l'economia també es divideix en parts, per ser
l'objecte del seu estudi molt extens, així podem distingir entre:
a) Microeconomia, com aquella part de l'economia que estudia el
comportament d'unitats, com ara els consumidors, les empreses i les
indústries, i les seues interrelacions. A l'individu i les famílies li les sol
denominar economies domèstiques.
b) Macroeconomia s'ocupa de l'estudi del funcionament de l'economia en
el seu conjunt, i permeta conèixer i actuar sobre el nivell de l'activitat
econòmica d'un país determinat o d'un conjunt de països. Se centra en
l'anàlisi del comportament global del sistema econòmic, el creixement
de la producció, la inflació, la desocupació, etc.,...
El problema econòmic per excel·lència és l'escassetat i sorgeix perquè les

necessitats humanes són il·limitades; basta recordar que la població humana
en l'actualitat ja supera els sis mil milions, mentre que els recursos econòmics
són limitats i per tant també els béns.
Un altre aspecte important de l'economia és el creixement de la producció,

ja que quan més es produeix en les empreses més ocupació es crea i en
conseqüència l'Estat recapta més impostos i cotitzacions socials, disposant a
més de majors possibilitats de despesa pública, es millora la renda per càpita i,
en general, augmenta el nivell de vida de la població.
No obstant això aqueix creixement econòmic pot representar en moltes

ocasions importants costos socials i mediambientals, com la contaminació de
l'aire i de l'aigua, l'esgotaments dels recursos naturals i el declivi d'activitats
agrícoles i industrials.
10
De totes maneres separar la microeconomia de la macroeconomia és una
tasca difícil, ja que una decisió microeconòmica, com per exemple una major
conscienciació dels ciutadans en temes mediambientals, provoca que les
empreses hagen de modificar els seus processos de producció adaptant-los i
eliminant els efectes que sobre el medi ambient tenen aquests processos,
generant així costos econòmics que van més enllà de l'individu.
7. El Sistema de l'Economia de Mercat

Espanya igual que el conjunt de països de la Unió Europea i de la majoria
de països del món, està integrat en el model d'economia capitalista o economia
de mercat.
La Constitució espanyola, en el seu article 38 estableix que: Es reconeix
la llibertat d'empresa en el marc de l'economia de mercat. Els poders públics
garanteixen i protegeixen el seu exercici i la defensa de la productivitat, d'acord
amb les exigències de l'economia general i, en el seu cas, de la planificació.
L'economia de mercat es fonamenta en dos aspectes bàsics, d'una banda

l'eficàcia, és a dir produir el màxim amb el mínim cost o esforç i, el mercat on
la llei de l'oferta i la demanda actua com a regulador de l'activitat econòmica.
Així s'entén per mercat tota institució social en la qual els béns i recursos,
així com els factors productius, s'intercanvien lliurement. Des de les primeres
civilitzacions mediterrànies, els diners ha sigut l'instrument d'intercanvi.
Els diners és tot mitjà de pagament generalment acceptat que pot
intercanviar-se per béns i serveis, i utilitzar-se per a saldar deutes.
El procés en què es realitza l'intercanvi en les societats capitalistes
modernes es pot mostrar com segueix:
Primer: Els membres de les famílies en edat de treballar canvien el seu
treball per diners.
Segon: els diners obtinguts pel treball el canviaran per béns de consum i
serveis.
Tercer: Per la seua part l'empresa que els contracta vendrà la seua
producció, canviant béns per diners i part dels seus ingressos els destinarà a
pagar als seus empleats i empleades, és a dir intercanviaran diners per treball.
11
El lliure joc de l'oferta i la demanda és un element clau en el funcionament
de tota economia de mercat. Els compradors (demandants) i els venedors
(oferents) es posen d'acord sobre el preu d'un bé (o servei) de manera que es
produirà l'intercanvi de quantitats determinades d'aqueix bé per una quantitat
de diners també determinada.
El preu d'un bé és la seua relació de canvi per diners, això és, el nombre
d'euros que es necessiten per a obtenir a canvi una unitat del bé.
8. Els Mercats i la Competència

En l'apartat anterior, hem definit el terme mercat amb
caràcter general, no obstant això podem distingir diferents
tipus de mercats:
a) Mercat lliure, es produeix quan tant els oferents
com els demandants, actuen sense cap mena
d'influència externa i, amb total llibertat de decisió
per a comprar i vendre.
b) Mercat intervingut, sorgeix quan existeix un
element extern als demandants i oferents. En
aquest cas és l'Estat el que generalment intervé davant determinades
situacions econòmiques.
c) Mercat perfecte, s'estableix quan els serveis o productes que
s'ofereixen al mercat són pràcticament homogenis, és a dir no
existeixen diferències entre ells.
d) Mercat de la competència perfecta, és aquell en què existeixen molts
compradors i molts venedors, de manera que cap comprador o venedor
individual exerceix influència decisiva sobre el preu. Perquè es
produïsca la competència perfecta han de donar-se una sèrie de
condicions:
1. Un elevat nombre de compradors i venedors.
2. Homogeneïtat del producte.
3. Transparència del mercat.
4. Llibertat d'entrada i eixida d'empreses en el mercat.
e) El Monopoli, és aquell mercat en el qual existeix un sol oferent que té
plena capacitat per a determinar el preu. Un monopoli natural apareix,
quan existeix una empresa el cost mitjà de la qual per unitat de
producció disminueix acusadament en tota gamma de producció, de
manera que una única empresa pot oferir la producció de la indústria
més eficient que moltes empreses.
Un exemple clar de monopoli era el que existia abans de la
liberalització de les comunicacions amb Telefónica que era l'únic
operador de telefonia al nostre país.
f) L'Oligopoli, és aquell mercat en el qual existeix un nombre reduït de
venedors (oferents), enfront d'una gran quantitat de compradors, de
manera que els venedors poden exercir algun tipus de control sobre el
preu.
12
Activitats
Activitats
1. Els processos productius requereixen utilitzar recursos naturals. Tres dels
següents ho són i un altre no. Indica-ho.
 Aigua.
 Petroli.
 Ferro.
 Treball.
2. El conjunt de coneixements necessaris i útils per al desenvolupament del

procés productiu es denomina:
 Tecnologia.
 Progrés.
 Producció.
 Saviesa.
3. A què diem treball?
4. Indica quin de les següents afirmacions és vertadera.

a) Un bé econòmic és lliure per a qualsevol persona.
b) Un bé lliure és il·limitat i no és propietat de ningú.
c) Un bé de consum no permet atendre les necessitats humanes.
d) Un bé final està pendent de patir noves transformacions.
5. Completa la frase introduint les paraules següents on procedisquen:

a) la manera
b) béns
c) recursos escassos
d) el seu consum
e) serveis
L'economia s'ocupa de ____________________ en què s'administren uns
____________________, a fi de produir ____________________ i
____________________ i distribuir-los per a ____________________ entre
els seus membres.
13
6. Distribueix les següents activitats en els sectors econòmics: Agricultura,
Indústria, Comerç, Pesca, Mineria, Sanitat, Banca, Construcció.
Primari Secundari Terciari
7. Situa cadascun dels següents aspectes econòmics, segons correspon a la

microeconomia o a la macroeconomia: La desocupació, la compra d'un
ordinador, el pagament d'un viatge amb vaixell, sol·licitar els serveis d'un
advocat, l'Índex de Preus al Consum (IPC), el creixement de la producció
d'automòbils.
Macroeconomia Microeconomia
8. Quin és l'instrument més usual d'intercanvi en el mercat?

a) Els béns.
b) Els serveis.
c) El treball.
d) Els diners.
9. En quin dos aspectes bàsics es fonamenta l'economia:

 La producció i el treball.
 La producció i el mercat.
 L'eficàcia i el mercat.
 L'eficàcia i la producció.
14
10. Completa la frase amb les paraules que s'indiquen a continuació:
a) institució social
b) lliurement
c) béns i recursos
d) factors productius
Un mercat és tota ____________________ en la qual els

____________________, així com els ____________________
s’intercanvien ____________________.
11. Completa les següents frases referides al procés d'intercanvi en les

societats capitalistes:
Les persones en edat de treballar canvien el seu treball per diners .
Els diners obtinguts pel treball el canvien per ____________________ i
____________________.
Les empreses venen la seua ____________________, canviant béns i
serveis per ____________________, i part d'aquest ho dedicarà a pagar als
seus empleats, a canviar diners per ____________________.
12. Quan existeix un element extern als demandants i oferents, parlem de:
a) Mercat lliure.
b) Mercat intervingut.
c) Mercat perfecte.
d) Mercat de la competència.
13. Perquè es done un mercat de la competència perfecta han de donar-se una

sèrie de condicions. Tres de les següents ho són i una altra no. Indica-la.
 Molts compradors i venedors.
 Productes homogenis.
 Llibertat d'entrada i eixida d'empreses al mercat.
 Major producció que demanda.
15
14. En el cas de les petrolieres al nostre país, encara que existeix llibertat de
preus, les diferències entre elles són escasses. Aquest fet pot servir com a
exemple de:
a) Monopoli.
b) Oligopoli.
c) Lliure mercat.
d) Economia protegida.
Escriu les idees principals que has trobat en la UNITAT 1:
16
2
Globalització i
Mercat de Treball
17
Tema Didàctica 2. Globalització i Mercat de Treball
Conèixer com és el nostre món, la societat en la qual vivim, i les seues
perspectives de futur, resulta avui dia imprescindible per a comprendre millor
els continus canvis que s'estan produint en el mercat de treball i cap a on
poden dirigir-se les noves formes d'ocupació.
En finalitzar la unitat has de ser capaç de:
 Conèixer què s'entén per globalització.
 Valorar la influència de les noves tecnologies en el procés de
globalització de l'economia.
 Descriure el procés de transformació en el mercat de treball.
 Identificar el model d'ocupació a la Unió Europea.
1. Introducció
Existeix un acord a assenyalar que la nostra societat assisteix a un
complex i profund procés de canvi, una crisi de caràcter integral, que té
manifestacions en pràcticament totes les esferes de la nostra vida. Un dels
factors que s'identifiquen en el desenvolupament d'aquest fenomen és la
globalització.
En aquesta unitat s'abordarà la globalització des d'un sentit molt ampli i
sense la intenció d'aconseguir una explicació detallada del fenomen, i d'alguns
dels trets fonamentals que la caracteritzen, com són el caràcter cada vegada
més immaterial de la producció, el desenvolupament dels mitjans de
comunicació, la transferència de coneixements i la gestió en temps real dels
fluxos financers, del treball a distància o teletreball, l'estandardització dels
mercats, etc.,...
La globalització s'identifica amb estratègies en què la innovació
tecnològica és una constant, que es manifesta en la creació de nous productes,
innovacions en els processos, millora en els canals i procediments de
comercialització, millores en la utilització de recursos i noves formes
d'organització de les empreses, així com una intensificació de les relacions de
tota mena a escala mundial, sobre la base del desenvolupament d'innovacions
en els mitjans de comunicació i transport.
Això ha permès modificar sensiblement la relació espai/temps, superant
en molts casos el factor distancia com a limitant per a la producció, permetent
actuacions en temps real i configurant un model de localització dels mitjans de
producció a escala planetària.
2. La Globalització Econòmica
Actualment existeix acord a assenyalar que les societats assisteixen a un
complex i profund procés de canvi, que té manifestacions en pràcticament totes
les esferes (política, social, econòmica, cultura i personal)als nous models
18
econòmics, la mundialització de l'economia o la globalització, però què és la
globalització?:
Diem globalització al procés polític, econòmic, social i ecològic que està

tenint lloc actualment a escala planetària, pel qual cada vegada existeix una
major interrelació econòmica entre uns països i uns altres, per allunyats que
aquests estiguen geogràficament.
En termes generals, per globalització s'entén el moviment accelerat de

béns econòmics a través de les fronteres regionals i nacionals. Aquest
intercanvi inclou persones, productes i sobretot, les formes tangibles i
intangibles de capital.
L'efecte immediat de la globalització és la reducció de la «distància
econòmica» entre països i regions així com entre els actors econòmics
mateixos, incrementant, d'aquesta manera, les dimensions dels mercats i la
interdependència econòmica.
Efectivament, és fàcil constatar que durant l'última dècada l'economia en
el món ve marcada per:
 L'increment de la interdependència i la globalització dels mercats a
través d'una ràpida acceleració del comerç i de les inversions
econòmiques.
 La creació i difusió de noves tecnologies.
 L'explosiu creixement dels mercats de capital i la integració dels mercats
financers.
 La modificació de les conductes que guien les operacions empresarials
ara situades en un àmbit planetari.
Els actors primaris d'aquest procés de globalització òbviament són les
empreses transnacionals, és a dir aquelles que operen en diversos països, a
través de la inversió i de l'enfortiment dels llaços entre elles.
La globalització té com a conseqüència una gran interdependència,
perquè comporta la desaparició més o menys accentuada de les fronteres
geogràfiques, materials, espacials i temporals, que fins ara havien permès
estructurar les activitats humanes i que, diferenciaven en certa manera les
societats dels països.
En superar-se les fronteres, les societats apareixen obertes a un vast
entramat de relacions produïdes per les múltiples organitzacions
transnacionals. La globalització constitueix un procés complex, irreversible,
degut no sols a la internacionalització dels mercats o la informació i al progrés
tecnològic, sinó també a la universalització de les exigències ecològiques, i
especialment, en matèria de drets humans.
3. Globalització i Innovació Tecnològica

La revolució tecnològica de les últimes dècades ha sigut tal vegada el que
més ha contribuït a accelerar la globalització econòmica. Hi ha molts exemples
d'aquesta revolució tecnològica que són directament constatables a simple
19
vista, i d'altres que se'ns escapen en la vida diària, però que estan modificant i
canviaran el món i la vida de les persones de manera fins ara impensada.
Podem destacar els següents exemples:
a) La biotecnologia i l'enginyeria genètica.
La identificació de gens nocius ha permès avanços notables en el control
de malalties com el càncer. La manipulació de l'ADN (Àcid desoxiribonucleic)
ha permès reproduir químicament substàncies vitals a l'ésser humà com la
insulina i l'hormona de creixement.
L'enginyeria genètica ha servit també per a enfortir varietats de productes
agrícoles fent-les més resistents a les plagues i més productives, la qual cosa
podria significar millores importants en els nivells de nutrició de la població del
món.
Però també s'obrin nous interrogants de tipus ètic en aquest camp: fins a
on, fins quan, com, qui, amb quines finalitats, s'usa aqueixa tecnologia genètica
per a alterar la capacitat de procreació de les persones.
b) Les noves tecnologies de la informació i la comunicació: telefonia
mòbil, televisió digital, internet.
La integració de les tecnologies de la informàtica i la comunicació han
permès generar nous desenvolupaments en la comunicació per via electrònica.
La informàtica proveirà les majors transformacions tecnològiques d'ús quotidià.
Internet, l'autopista de la informació, permet la interconnexió dels mitjans
d'informació i comunicació, canviant radicalment l'organització del treball i dels
nostres hàbits socials.
La telefonia mòbil està disponible en quasi tots els racons del planeta,
amb la qual cosa, en teoria, no quedarà ningú desconnectat del que passa en
el món.
Les tecnologies de la informació són crucials per a establir relacions entre
països de diferents zones horàries, així com per a respondre ràpidament a les
condicions canviants d'un entorn econòmic competitiu.
L'ús de la tecnologia digital, cada vegada més accessible, unit al
desenvolupament de la tecnologia de la fibra òptica, possibilita l'accés a la
informació per, en teoria, qualsevol ciutadà del món.
A més grans avions supersònics creuen en hores continents als quals
abans només s'arribava després de llargs viatges, afavorint així la relació
comercial entre països i empreses.
c) Robòtica i nous materials.
La incorporació de robots en determinats processos industrials, evitant
així perills per a l'ésser humà, és cada més freqüent en totes aquelles
empreses que no volen quedar-se obsoletes, perdent així quotes de mercat.
La creació de nous materials, tant per a ús domèstic com industrial, com
és el cas de l'alumini en els cotxes.
L'ús de fibra òptica en les comunicacions, enfront del cable tradicional de
coure, que ens permet per exemple accedir a la televisió per cable.
20
Aquests exemples i uns altres que s'estan desenvolupant o estan per
arribar, canviaran en pocs anys les formes de producció, els productes en els
mercats i la relació dels éssers humans entre si i amb la naturalesa. Ens
movem molt ràpidament cap a la integració de tecnologies i de sistemes de
producció i distribució; d'aqueixa integració es produiran els majors canvis i
transformacions que fins ara hàgem conegut.
4. Tecnologia i Transformacions en el Mercat de Treball

El mercat de treball, juga un paper clau com a mediador en les relacions
entre competitivitat econòmica i cohesió social en les nacions, regions i ciutats.
En efecte, el mercat de treball té la capacitat de transmetre els impactes
externs de l'economia i dels processos de reestructuració interna a les
perspectives d'ocupació, ingressos i qualitat de vida, tant dels individus com
dels diferents col·lectius i comunitats.
Sobre la base de conceptes com a competitivitat, flexibilitat,
desregulació i reingeniería de producció, el desenvolupament de les
transformacions del mercat de treball ha tingut dos vessants fonamentals: els
processos de reestructuració econòmica (reconversió industrial i reestructuració
productiva) i les reformes polítiques, associades principalment a la regulació de
les relacions laborals (modificació de la legislació laboral).
La revolució tecnològica ha permès a les empreses innovar, obrir-se a

nous mercats internacionals i impulsar transformacions en l'organització de la
seua producció.
Aquesta revolució tecnològica ha afectat també tant a l'oferta com a la
demanda de treball: el volum de llocs de treball en molts casos s'ha reduït, hi
ha un canvi substancial en el nivell de formació i el tipus de qualificació i
competències requerides per les empreses als treballadors.
Una altra de les conseqüències de la revolució tecnològica és el predomini
d'una demanda laboral de recursos humans qualificats, amb nivells de
coneixements i habilitats cada vegada majors, la qual cosa provoca el
desplaçament dels treballadors no qualificats a activitats de baixa productivitat,
a la subocupació, a la desocupació i a l'exclusió social.
Això no és nou en la història de la humanitat però avui dia ha adquirit tal
velocitat i extensió que estem enfront d'una reestructuració dels sistemes
productius i de l'economia global que crea incertesa sobre el treball de les
persones.
Ocupació i desocupació constitueixen un tema fonamental atès que les
seues implicacions s'inscriuen tant en l'esfera de les relacions socials i
econòmiques com en l'àmbit de les relacions polítiques.
Donada la magnitud del problema, com a fenomen de caràcter estructural
més que un simple desajustament conjuntural, i en el context de profundes
transformacions socials, s'ha establit una discussió entorn del
desenvolupament d'una crisi de la «societat de treball» o de la «societat
salarial».
21
Sens dubte, la desocupació representa un dels grans problemes encara
no resolts, tant en l'esfera dels països desenvolupats com als països de
l'anomenat tercer món, i que encara exigeix atenció dels Estats per tres motius
fonamentals: l'incessant progrés tecnològic, la importància del canvi social i
econòmic associat a aquest, i la persistència d'una desocupació generalitzada,
especialment a Europa.
En aquesta reformulació del treball és on adquireix importància el canvi
tecnològic i els seus efectes sobre la creació i destrucció d'ocupació, tant a curt
com a mitjà i llarg termini; el debat està inacabat i és inacabable.
Els canvis tecnològics adquireixen una importància cada vegada major en
l'àmbit de les relacions de producció i es configuren de manera clara i precisa
com una de les tendències de llarg abast que afectaran l'ocupació en la nostra
societat.
Diversos estudis vénen a afirmar que no existeixen una relació causa-

efecte entre el canvi tecnològic i pèrdua d'ocupacions, sinó més aviat de
redistribució de les ocupacions en el conjunt de l'economia.
Aquesta creació i destrucció d'ocupació implica canvis en els sectors

econòmics, modificacions dels perfils de qualificació professional.
Segons estimacions realitzades per la Unió Europea, en un termini de deu
anys prop d'un 80% de la tecnologia que s'utilitza en l'actualitat serà obsoleta i
per aquest motiu s'emfatitze la necessitat d'incrementar el pressupost per a la
formació d'adults en tots els països ja que «de no procedir-se a una formació
complementària el 80% de les persones tindran uns coneixements i unes
aptituds antiquades» amb el risc de passar a formar part de la població exclosa
del mercat de treball.
5. El Desafiament Europeu de l'Ocupació
5.1. Consideracions Generals

La Unió Europea és avui un dels principals blocs econòmics del món, ja
que genera més del 20% de la producció total.
Malgrat això, la generació d'ocupació continua sent un dels objectius
prioritaris de la Unió perquè la consecució d'un alt índex d'ocupació és condició
sine qua non per a la justícia i la cohesió social.
La política comunitària en matèria d'ocupació ha anat prenent forma en
els Consells Europeus de Luxemburg, Cardiff i Colònia, en els quals els Caps
d'Estat i de Govern dels quinze Estats membres es van comprometre a
combatre la desocupació.
En el Tractat d'Amsterdam (1997), es va incloure un nou títol sobre
l'ocupació, en el qual s'indica que el foment de l'ocupació és un «assumpte
d'interès comú» dels Estats membres i un dels objectius de la Comunitat.
Per a traure el màxim profit del nou títol, els Caps d'Estat i de Govern van
decidir aplicar immediatament les noves disposicions del Tractat d'Amsterdam
per a donar suport a l'estratègia coordinada d'ocupació abans de la seua
entrada en vigor (1 de maig de 1999).
22
Així, doncs, en endavant, per a completar l'acció dels Estats membres, la
Comunitat Europea elaborarà una Estratègia coordinada per a l'ocupació
basada en:
 La consideració de l'ocupació en la definició i l'aplicació de les polítiques
i accions comunitàries.
 La creació, en l'àmbit comunitari, de mecanismes de coordinació que
incloguen, entre altres aspectes, l'aprovació del Consell, per majoria
qualificada i a proposta de la Comissió, de directrius per a l'ocupació,
que han de ser compatibles amb les grans orientacions de la política
econòmica.
L'Estratègia Europea d'Ocupació, definida en el Tractat d'Amsterdam,

insta als Estats membres a coordinar les seues polítiques laborals entorn de
quatre pilars d'actuació prioritària establits a partir dels objectius que a
continuació s'indiquen:
 Aconseguir un alt nivell d'ocupació en l'economia en general i en tots els
col·lectius del mercat laboral.
 Substituir la lluita passiva contra la desocupació per la promoció de
l'ocupabilitat i la creació d'ocupació sostingudes.
 Fomentar un nou plantejament de l'organització del treball, de manera
que les empreses de la UE puguen fer front al canvi econòmic conciliant
la seguretat i l'adaptabilitat i permetent als treballadors participar en
activitats de formació al llarg de tota la seua vida.
 Oferir un marc d'igualtat d'oportunitats en el mercat de treball perquè tots
puguen participar en ell i accedir a una ocupació.
Una de les actuacions bàsiques proposades per la Comissió europea per

a actuar al servei de l'ocupació se centra en anar a la trobada de les noves
necessitats associades a l'evolució de les maneres de viure en la nostra
societat, a la transformació de les relacions familiars, a la progressiva
incorporació de la dona al mercat de treball i a les noves aspiracions de la
població d'edat avançada.
Igualment, molts jaciments d'ocupació sorgeixen de la necessitat de
reparar els danys ocasionats al medi natural i de rehabilitar els barris urbans
més desfavorits.
Assegurar-se que les persones
adquireixen les qualificacions precises per
a ocupar els llocs de treball que ofereix un
món en turbulenta ebolució
Ocupabilitat Facilitar la creació d’empreses i ocupació
Esperit d’Empresa
Directrius per a l’ocupació
Igualtat d’oportunitats Adaptabilitat

Igualtat d’accés al treball per a homes i Concebir nous mètodes de treball més
dones I igualtat de tractament en el treball. flexibles que concilien la seguretat i la
flexibilitat laborals
23
5.2. Els Nous Jaciments d'Ocupació a Europa
Els Nous Jaciments d'Ocupació han sigut concebuts com una de les línies
d'acció per a la creació d'ocupació a través de la potenciació d'activitats
econòmiques destinades a la satisfacció de noves necessitats socials, que
actualment es configuren com a mercats incomplets d'un territori concret.
L'estreta relació que es pot establir entre els Nous Jaciments d'Ocupació i
les iniciatives de desenvolupament local semblen ser un dels escenaris més
favorables per al seu enfortiment, al mateix temps que mostra una de les tantes
adaptacions que les polítiques públiques han experimentat en aquesta direcció.
Nous Jaciments d'Ocupació: corresponen als diferents àmbits on

s'inscriuen les activitats destinades a cobrir les necessitats que la societat
demanda, creant al seu torn llocs de treball.
En l'esquema següent pots veure els nous jaciments d'ocupació.

Serveis de la Vida Diària Serveis per a la millora de la Qualitat
o Serveis a domicili de Vida
o Atenció a la infantesa o Millora de la vivenda
o Noves Tecnologies de la informació i o Seguretat
de la comunicació o Transports col·lectius locals
o Ajudes a joves amb dificultats d’inserció o Aprofitament dels espais públics
urbans
o Començos de proximitat
Nous Jaciments d’Ocupació
Serveis Culturals i d’Oci Serveis de Medi Ambient

o Turisme o Tratament de residus
o Sector Audiovisual o Gestió d’aigua
o Patrimoni cultural o Protecció I manteniment de les zones
o Desenvolupament cultural local naturals
o sport o Regulació i control de la contaminació
i instal·lacions corresponents
o Control de l’Energia
6. El Fons Social Europeu i l'Estratègia Europea d'Ocupació

Els Fons Estructurals de la UE1 exerceixen el paper crucial de fomentar
la cohesió econòmica i social, això és, garantir que la prosperitat beneficie a
tots per igual.
El Fons Social Europeu (FSE) s'ocupa, en concret, de l'ocupació i dels
recursos humans tant a les regions com a través de la UE presa en conjunt.
Des de la seua creació en 1957, el Fons Social Europeu ha finançat, en
associació amb els Estats membres, programes per a desenvolupar les
qualificacions personals i el potencial laboral, la qual cosa significa invertir en
les persones especialment en les quals tenen més dificultats per a trobar treball
24
o conservar-ho, i tot això amb l'objectiu fonamental de millorar la capacitat
d'inserció professional i d'adaptació dels treballadors i treballadores europeus.
Pels seus propis principis constitutius, el Fons Social Europeu ha
secundat tradicionalment molts dels objectius incorporats després a les
Directrius d'ocupació. En efecte, els quatre pilars de les Directrius, assenyalats
anteriorment, es trasllueixen clarament sota les prioritats actuals del Fons, i
molts Estats membres han pres ja mesurades per a integrar millor el
finançament del Fons Social Europeu en les seues polítiques generals de
mercat laboral.
1
El FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional), el FSE (Fons
Social Europeu), el FEOGA (Fons Europeu d'Orientació i de Garantia Agrícola),
i l'IFOP (Instrument Financer d'Orientació de la Pesca).
ANNEX I: FONTS DEL DRET DEL TREBALL

Les fonts del Dret són l'origen de les normes jurídiques i indiquen quines
d'aquestes normes han d'aplicar-se en cada cas concret. En el Dret del treball
les fonts són internes (de l'Estat espanyol) o externes (Unió Europea, tractats
internacionals, OIT i jurisprudència internacional).
En Dret les diferents fonts estan ordenades jeràrquicament. La jerarquia
normativa aplicable a les relacions laborals a Espanya es troba continguda en
les Normes que a continuació es detallen, ordenades de major a menor rang:
 Normativa de la Unió Europea.
 La Constitució Espanyola. És la norma suprema en l'ordenament
jurídic espanyol.
 Els Tractats i Convenis internacionals. Són aquells tractats in-
ternacionals que, una vegada publicats oficialment a Espanya (BOE),
passen a formar part de l'ordenament intern espanyol.
 Les Lleis Orgàniques. Regulen matèries de la màxima importància com
el desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats públiques.
Per a la seua aprovació, modificació o derogació es requereix la majoria
absoluta del Congrés (176 vots del total dels 350 de la Cambra).
Exemple: la Llei orgànica de Llibertat Sindical.
 Les Lleis Ordinàries. Aquelles que són aprovades per les Corts Ge-
nerals pel procediment ordinari. Exemple: Llei de l'Estatut dels
Treballadors.
 Decrets llei. Disposicions legislatives dictades pel Govern en casos
d'extraordinària i urgent necessitat que, una vegada publicats en el
BOE, s'incorporen a l'ordenament jurídic amb rang de llei.
 Decrets Legislatius. Normes jurídiques amb rang de llei promulgades
pel Govern prèvia autorització expressa de les Corts. Existeixen dos
tipus de decrets legislatius:
o Textos articulats. Són textos que segueixen els principis i criteris
fixats per les Corts en unes directrius anomenades lleis de bases.
25
o Textos refosos. Textos en els quals el Govern (prèvia autorització
de les Corts Generals) reuneix diferents lleis disperses que regulen
una matèria per a donar una redacció racional a les lleis ja
existents. Exemple: Text Refós de la Llei de l'Estatut dels
Treballadors (TRLET).
 Reglaments. Normes jurídiques de rang inferior a les lleis, dictades per
òrgans de l'Estat: Govern, Comunitats Autònomes i Administració Local.
Existeix un principi jeràrquic segons l'òrgan del qual procedeixen:
o Reials decrets del Consell de Ministres,
o Ordres de les comissions delegades del Govern,
o Ordres ministerials,
o Circulars, resolucions, instruccions i ordres de servei.
 Els Convenis Col·lectius. Acords escrits, lliurement negociats entre els
representants dels treballadors i dels empresaris, per a regular
condicions de treball i normes de convivència laboral en les empreses.
La negociació col·lectiva és un dret arreplegat en la Constitució. Els
convenis col·lectius marquen els mínims que han de ser respectats en
els contractes individuals; aquests no poden establir condicions laborals
pitjors que les dels convenis. Els convenis col·lectius obliguen, com si
foren lleis, a tots empresaris i treballadors inclosos en eixe sector.
 El contracte de treball. Acord lliure que arreplega la voluntat de les
parts (empresari i treballador) per a entaular una relació laboral. Ha de
ser de mutu acord i en cap cas pot establir condicions menys favorables
per al treballador o contràries al que s'estableix en les normes jurídiques
i en els convenis col·lectius.
 Els usos i els costums locals i professionals. Són normes de
conducta que es basen en la reiterada i constant repetició al llarg del
temps i a la seua consideració com a obligatòries per una comunitat. És
el dret consuetudinari. S'ha de considerar que tenen la característica de
local (costums propis d'una localitat, però no necessàriament de la
veïna) i professional (costums propis d'un sector, ofici o professió, però
no per a tots els treballadors).
Principis per a l'aplicació de les normes laborals

Per a aplicar i interpretar correctament les normes laborals, a més de
respectar el principi de jerarquia, s'han de tenir en compte uns principis
específics propis del Dret del treball:
 Norma mínima. Les normes de rang superior estableixen els mínims de
les regles que les segueixen, estableixen unes condicions de treball que
no es poden canviar en perjudici del treballador. Per això, una norma
laboral d'inferior rang pot establir millors condicions de treball que la
norma de superior rang, però mai empitjorar-les. Exemple: un conveni
col·lectiu no pot arreplegar condicions laborals pitjors que les establides
per les lleis; un contracte de treball individual no pot contenir condicions
menys favorables que les del conveni col·lectiu.
 Norma més favorable. Quan existisquen dos o més normes aplicables
a una cas concret, s'aplicarà la que, en conjunt, siga més favorable per
al treballador. L'aplicació serà en conjunt, amb tot allò bo I tot allò dolent,
sense possibilitat de selecció.
26
 Irrenunciabilitat de drets. Els treballadors no poden renunciar a drets
reconeguts en les normes legals i en els convenis col·lectius, com a les
vacances retribuïdes, al salari o als períodes de descans.
 Condició més beneficiosa. Si una norma laboral estableix condicions
pitjors a les incloses en els contractes, prevaldran les condicions més
beneficioses que es van fixar abans.
 In dubio pro operario. En cas que existisquen diverses interpretacions
d'una mateixa norma o clàusula contractual, sempre s'aplicarà aquella
que afavorisca més al treballador. Important. En cas de dubtes en
l'aplicació de les normes laborals, l'aplicació i interpretació se’n farà
tenint en compte quina és la Norma o condició més beneficiosa per al
treballador.
Activitats
Activitats
1. El terme globalització procedeix que:
a) L'economia s'infla com un globus.
b) L'economia afecta al globus del món.
c) L'economia creix en totes les dimensions i en tot moment.
d) Cada vegada hi ha més pobres.
2. En la següent definició de globalització, introdueix les següents paraules on

procedisca:
a) planetari
b) interrelació
c) econòmic
d) ecològic
e) geogràficament
Anomenem globalització al procés polític, ________________ , i

________________ que està tenint lloc actualment a nivell
________________, pel qual cada vegada existeix una major
________________ econòmica entre uns països i uns altres, per allunyats
que aquests estiguen ________________.
27
3. L'economia mundial en l'última dècada es caracteritza per:
Indicar si és vertader (V) o fals (F).
a) La globalització dels mercats a través de la desacceleració del comerç i
de les inversions.
b) La creació i difusió de noves tecnologies.
c) El creixement dels mercats de capital i la desintegració dels mercats
financers.
d) Els canvis en el comportament de les operacions empresarials.
4. La globalització té com a conseqüència la superació de:

a) Les societats.
b) Els capitals.
c) Les fronteres.
d) Els drets humans.
5. Enllaça els àmbits d'aplicació de la Globalització i Innovació Tecnològica de

la Columna A amb els avanços de la Columna B.
A B
 Biotecnologia i enginyeria  Identificació de gens

genètica. nocius en càncer.
 Utilització de robots en
tasques perilloses.
 Telefonia mòbil.
 Noves tecnologies de la  Internet.
informació i la comunicació.  Ús de fibra òptica en
comptes de coure.
 Síntesi de la insulina i
l'hormona de creixement.
 Ús d'alumini en comptes
 Robòtica i nous materials. d'acer.
 Producció de cereals
resistents a les plagues.
 Avions supersònics.
28
6. Indica si són vertaderes (V) o falses (F) les següents afirmacions:
 A conseqüència de la revolució tecnològica, predomina la demanda
laboral de recursos no qualificats.
 La revolució tecnològica ha produït un substancial augment del volum de
llocs de treball.
 La reestructuració dels sistemes productius crea incertesa sobre el
treball de les persones.
 La revolució tecnològica ha solucionat el problema de l'atur.
7. Indica quin dels següents enunciats no es correspon amb els objectius de

l'Estratègia Europea d'Ocupació, definida en el Tractat d'Amsterdam.
a) Aconseguir un alt nivell d'ocupació.
b) Crear ocupacions sostingudes.
c) Oferir igualtat d'oportunitats en el mercat de treball.
d) Organitzar el treball perquè es rendisca més amb menys hores.
8. Situa els següents nous jaciments d'ocupació en el caseller corresponent:

Seguretat – Patrimoni cultural – Gestió d'aigua – Atenció a la infància –
Sector Audiovisual – Regulació i control de la contaminació – Noves
tecnologies d'informació – Aprofitament dels espais públics urbans –
Protecció i manteniment de les zones naturals – Ajudes a joves amb
dificultats d'inserció – Transports col·lectius locals – Desenvolupament
cultural local.
SERVEIS DE VIDA DIÀRIA

 Serveis a domicili.
 .
 .
 .
29
SERVEIS PER A la MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA
 Millora de l'habitatge.
 .
 .
 .
SERVEIS CULTURALS I D'OCI

 Turisme.
 .
 .
 .
SERVEI DE MEDI AMBIENT

 Tractament de residus.
 .
 .
 .
9. Enllaça els termes de la columna A amb les mesures de la columna B.

A B
 Ocupabilitat  Assegurar-se que les persones
adquireixen les qualificacions precises
per a ocupar els llocs de treball que
 Adaptabilitat ofereix un món en turbulenta ebullició.
 Igualtat d'accés al treball per a homes i
dones i igualtat de tracte en el treball.
 Esperit d'empresa  Concebre nous mètodes de treball més
flexibles que concilien la seguretat i la
flexibilitat laborals.
 Igualtat d'oportunitats  Facilitar la creació d'empreses i
ocupació.
10. Completa la frase següent amb les paraules soltes que es presenten a
continuació:
a) actives
b) Europea
c) desocupació
30
d) ocupació
e) social
En l'actualitat, la política de ______________ de la Unió ______________

es fonamenta en el disseny i aplicació de polítiques ______________,
encara que es mantenen vigents les prestacions per ______________ o les
d'inserció ______________.
11. Enllaça cadascuna de les sigles amb el Fons Estructural de la Unió

Europea corresponent.
FSE Fons Europeu de Desenvolupament Regional.
FEDER Fons Social Europeu.
IFOP Fons Europeu d'Orientació i de Garantia Agrícola.
FEOGA Instrument Financer d'Orientació de la Pesca.
Escriu les idees principals que has trobat en la UNITAT 2:
31
3
L'Economia de la
Vega Baixa del Segura
32
Tema 3. L'Economia de la Vega Baixa del Segura
La comarca en què vivim s’anomena Vega Baja en castellà i en valencià
s’empren dos noms: Baix Segura i Vega Baixa. Nosaltres farem servir el terme
Vega Baixa per ser el nom que més s’apropa a l’original.
1. Agricultura
El desenvolupament agrícola de la Vega sempre s'ha vist limitat per la
climatologia mediterrània extrema. Les altes temperatures i acusades
sequeres, al costat de les plagues de llagostes i terrenys entollats limitaven
l'agricultura de la zona. Els homes, des de l'antiguitat van construir una àmplia
xarxa de canals i azarbes per a poder cultivar terrenys allunyats del riu i va
construir sénies i altres enginys per a facilitar el reg. Ja l'any 1000 la presa de la
Contraparada dirigia les aigües del Segura per l'Alquibla cap a la Vega Baixa.
Des del segle XVIII es produeix un important procés de dessecació de
marjals. Això suposava l'augment de la zona cultivable i atraia a nova població,
les zones lacustres suposaven un risc potencial de malalties com el tifus, es va
arribar fins i tot a prohibir el cultiu de l'arròs, freqüent en la zona fins llavors. En
la fotocòpia annexa pots veure les zones guanyades als pantans. Aquest
procés va suposar la creació dels pobles de Dolores i S. Fulgencio (les Piules
Fundacions del Cardenal Belluga).
Tradicionalment s'ha distingit el camp (secà) de l'horta (regadius al costat
del Segura i la seua xarxa de canals). En el segle XVIII els principals cultius
estaven orientats, sobretot, a l'autoconsum. Dominaven el blat i l'ordi, també es
produeix vinya, olivera, ametler i garroferes. L'ordi i les garrofes s'usaven en la
ramaderia. Entre els cultius industrials destaca el lli, el cànem i la barrilla
(aquesta planta s'usava per a fabricar sabó i creixia en els terrenys amb més
continguts en sal, la fabricació artificial de dessaborida va suposar la seua fi en
el segle XIX). Els cultius es completaven amb hortes que produïen hortalisses i
moreres, mentre que els tarongers i llimeres tenien escassa importància.
La construcció del ferrocarril en la segona meitat del XIX va accelerar les
transformacions agràries, els cultius menys rendibles van anar disminuint
(cereal, vinya, olivera) i en el seu lloc es va potenciar el cultiu d'hortalisses i
cítrics. Van sorgir zones de magatzems de fruita en la rodalia de les estacions
de ferrocarril.
La constitució en 1918 de Regs de Llevant va fomentar el regadiu. Les
millores en el sistema de reg van ser contínues. En 1952 es va posar en marxa
el Pla General de Colonització, que va suposar la posada en explotació de 950
hectàrees de saladars a Albatera. Es van construir camins i habitatges
disseminats, repartint-se a cada colon unes 3 hectàrees. A més es van crear
dos nuclis rurals: el Del patrimoni reial i S. Isidro. Però l'alta salinitat de les
aigües de reg (procedents de pous situats a Callosa de Segura) va suposar el
fracàs del projecte agrícola. Avui moltes dels habitatges disseminats estan
buides i en els camps es cultiven magranes, palmeres i alfals, gràcies a la seua
resistència a la salinitat.
En els últims anys la Vega ha patit una important mutació. Cap a 1960
encara dominava el paisatge de secà, que suposava el 73% del sòl útil
agrícola. Cap a 1981 a penes era el 39%, per a situar-se avui en el 25%.
Aqueixos terrenys s'han reconvertit cap a cultius arboris, que suposen el 60%
del terreny agrícola actual. El transvasament Tajo-Segura, les obres del qual
33
van concloure en 1969, ha suposat l'augment dels cabals per a reg i afavorit
l'augment del regadiu.
La Vega ha passat de produir cereals, hortalisses i certs cultius industrials
(cànem, cotó i pimentó per a pebre roig) a produir cítrics fonamentalment per a
l'exportació. A més cal destacar la importància de la magrana a Albatera i S.
Isidro. Les verdures en les hortes i hivernacles i, finalment, l'existència d'una
xicoteta producció vinícola en la Mata (Torrevella).
Les hortalisses suposen l'11% de la producció de la Vega, destaquen la
carxofa, les faves verdes i el meló. En els últims anys i a conseqüència de la
mala qualitat de l'aigua de reg, destaca el creixement del bròcoli. En els
hivernacles de la costa destaca la producció de tomaca, pimentó, carabasseta i
altres hortalisses.
Els cítrics suposen avui el 30% dels terrenys cultivats, seguits per
l'ametler, el magraner i la figuera, també hi ha algunes hectàrees de
bresquillera i albercoquer; la garrofera, la vinya i l'olivera són ja cultius
residuals.
Altres cultius de la Vega són la dacsa (panís), la creïlla i l'alfals; el cotó,
important en el passat, avui té una importància escassa en ser penalitzat el seu
cultiu per la Unió Europea.
L'agricultura, malgrat la seua alta productivitat, té avui importants
problemes. Així, la falta de qualitat i quantitat en els regs, provocats per la
degradació del Segura i els regadius il·legals. També s'enfronta periòdicament
a baixos preus agrícoles, provocats per la competència internacional. Enfront
del primer problema la solució que volen donar les autoritats passa per un nou
transvasament, aquesta vegada des de l'Ebre, i la construcció de depuradores;
enfront del segon problema s'han constituït un bon nombre de cooperatives.
2. La Ramaderia
Durant la primera meitat del XIX el diccionari de Madoz ens parla d'una
ramaderia subordinada a l'agricultura. Proporcionava abonament, aliment, llana
i a més força de treball (transport i conreu). En general cada família tenia una
yunta de bestiar mular, boví o cavallí. La cabanya familiar es completa amb un
parell de cabres (llet) i el sempre present porc, principal font de carn. Gallines i
conills també eren molt freqüents. Les famílies més riques tenien vaques de
raça panocha (tradicional en tot el curs del Segura i Granada i avui a la vora de
l'extinció) i ramats d'ovelles.
Aquest panorama, basat en un autoconsum, s'ha transformat
dràsticament en els nostres dies. Avui dominen granges mecanitzades on sol
existir una única espècie ramadera i la producció de la qual es comercialitza
íntegrament. Existeix una important cabanya porcina, seguida per l'ovina. En un
lloc més retardat estan els sectors caprins, boví i equí. També destaquen les
granges de gallines i conills.
3. Altres Activitats Primàries: Mineria i Pesca

Ocupa un lloc secundari dins de la producció total de la comarca. En el
passat van existir algunes explotacions de ferro, coure, or (Serra d'Oriola) i
algeps en la Zenia i Benejússer. En l'actualitat les nostres muntanyes són
perforades per a extraure àrids en les pedreres que existeixen en les Serres de
Callosa i Orihuela.
34
Destaca l'extracció de sal, gràcies a les salines de Torrevella. Aquesta
activitat està documentada des del segle XIII. Pel volum de la seua producció
és una de les majors d'Europa, a qui proveeix anualment d'unes 700.000 tones.
El sistema d'evaporació utilitza dues salines naturals (Torrevella i la Mata)
interconnectades entre si, a més de rebre sal del diapiro del Pinós, gràcies a
una canonada que transporta la salmorra dissolta en aigua (salmeroducte).
La Pesca té una escassa importància, fonamentalment per la
sobreexplotació que el Mediterrani ha patit des de temps històrics. Citarem els
ports pesquers de Guardamar i Torrevella. En els últims anys han començat a
desenvolupar-se granges marines per a la cria en captivitat dins de la mar
d'espècies com la tonyina roja, fonamentalment per a l'exportació a països
asiàtics.
4. La Indústria
L'artesania tradicional de la comarca utilitzava les matèries primeres de
l'entorn per a produir béns com les espardenyes (espart), el lli, el cànem, les
xarxes de pesca o la seda. En el segle XVII destacava la producció de sucre
(de canya), va venir i seda. En el XVIII el tèxtil, les espardenyes, el sabó. En el
XIX destaca l'oli (70 almàsseres), el vi, l'aiguardent, els tints (de la chumbera),
a més de les diferents activitats tèxtils.
Aquesta economia tradicional es va anar mecanitzant gradualment durant
les primeres dècades del segle XX, quan es van establir les primeres
conserveres. L'autarquia que va viure Espanya durant els anys 40 i 50 va
permetre que es mantingueren actives aquestes indústries, sense tot just
renovació tecnològica. Però l'obertura dels anys 60 va suposar la fi d'aqueixes
activitats tradicionals. Unes, com el calçat, el moble, el tèxtil i les xarxes es van
modernitzar i unes altres com la indústria de l'espart i la seda van desaparèixer.
A més van sorgir altres noves, com les plantes d'elaboració de productes
agrícoles frescos o la indústria auxiliar de la construcció.
Durant la dècada dels anys 70 es va produir un important augment de
l'ocupació en el sector secundari, passant del 15% de la mà d'obra al 21%.
Aquesta xifra de 1981 semblar ser la més alta aconseguida per la indústria, que
ha perdut pes enfront dels serveis i la construcció. De totes maneres l'actual
18% de dedicació industrial és una xifra baixa, que no arreplega una important
economia submergida, tant en el sector tèxtil com a les fàbriques de conserves
i elaborats agrícoles.
En els nostres dies és fàcil observar una especialització territorial molt
acusada. A Almoradí destaca el sector del moble i les seues indústries
auxiliars. A Callosa de Segura, Catral i Albatera destaca el calçat i el tèxtil.
Callosa manté encara avui una important producció de xarxes de pesca. A
Oriola i altres pobles pròxims al Segura (Dolores, Rafal, Almoradí i Formentera)
destaquen les indústries agroalimentàries (productes d'horta, cítrics, pinsos,
conserves).
Des dels anys 80 s'està produint un trasllat important de plantes fabrils
des dels diversos municipis cap a alguns polígons industrials, com Albatera o
Catral.
35
5. La Construcció
Aquest sector té una importància enorme en l'economia de la comarca,
fonamentalment gràcies al creixement de les urbanitzacions de la costa
(Torrevella, Guardamar del Segura, Platges d'Oriola i el Pilar de la Foradada),
avui ocupa al voltant d'un 20% de la mà d'obra total, quasi 8 punts per damunt
de la mitjana nacional. Es tracta d'un sector cíclic, amb agudes crisis i èpoques
de fort creixement.
6. El Sector Terciari
Tradicionalment el sector serveis tenia una importància menor en les
economies agrícoles. Solament destaca Orihuela, per ser seu de Bisbat i
Seminari, amén de la Universitat. També cal destacar el pes que la venda
ambulant ha tingut en alguns municipis de la Vega, com Albatera, els veïns de
la qual recorrien tradicionalment els mercats ambulants del sud d'Alacant i la
veïna regió de Múrcia.
Els canvis tecnològics i la millora del nivell de vida facilitaran un important
enlairament dels serveis des dels anys 60. El transport, la burocràcia i el
turisme es converteixen en jaciments d'ocupació fins llavors poca explotats. En
l'actualitat suposen el 30% de la mà d'obra, encara que més del 50% dels seus
efectius es concentren a Oriola i Torrevella.
Destaca el sector comerç, tradicionalment situat en els nuclis de població
més important (Oriola, Callosa i Almoradí) però que en els últims anys s'ha anat
desenvolupant considerablement en tots els municipis costaners. A més del
comerç estable destaca el fort arrelament dels mercats ambulants, que atrauen
a venedors de diversos llocs, encara que destaca la presència de gents
d'Albatera i Cox. A nivell comercial es deixa sentir la competència de Múrcia i
Elx, on els veïns de la Vega Baixa realitzen bastants compres, atrets per
l'existència de centres comercials importants.
El transport comarcal compta amb una línia de ferrocarril, (Múrcia-Alacant)
connectada des d'Alacant amb el Llevant (València, Barcelona i França) i amb
Madrid. L'antiga connexió amb Granada està tancada, morint la línia a Águilas
(Múrcia). També va desaparèixer en els 70 un ramal entre S. Isidro i Torrevella.
És una línia amb trànsit de rodalia de passatgers, una miqueta obsoleta i lenta,
però de forta ocupació. Les estacions de mercaderies ja no presten serveis a la
comarca. S'està discutint en l'actualitat el traçat d'una línia d'alta velocitat, que
passaria, però no pararia, per la Vega i que pot perjudicar l'agricultura.
El transport per carretera compta amb una autovia (A7, Autovia del
Mediterrani) per on discorre el trànsit de mercaderies i passatgers entre
Andalusia, Múrcia, Comunitat Valenciana, Catalunya i Europa per la Jonquera.
Recentment s'ha inaugurat una autopista parcialment de peatge entre Crevillent
i Cartagena, que permet una connexió ràpida amb Torrevella i la Mar Menor.
Aquestes autovies presenten altes densitats d'ocupació, sobretot en èpoques
turístiques. Fora de totes dues vies les carreteres de rang menor presenten un
trànsit dens. En trànsit per carretera la comarca compta amb un bon nombre de
persones dedicades al transport amb camió, fonamentalment a llarga distància
(Europa) i que treballen en empreses locals o murcianes. El transport de
persones per autobús compta amb línies entre els principals municipis de la
Vega i els seus entorns, a més de línies regulars amb Alacant i Múrcia. A
Torrevella hi ha línies que operen amb quasi tota Espanya.
36
El transport aeri compta amb dos aeroports en la rodalia de la comarca,
L'Altet a Elx, amb intens trànsit nacional i internacional i S. Javier a Múrcia, que
funciona a una escala menor. En tots dos casos el trànsit és turístic i
predominantment europeu i nacional.
Com a port comercial només existeix
a la comarca el de Torrevella,
dedicat a l'exportació de sal.
El turisme és un sector
d'importància creixent en costa, fins
a convertir-se en el motor d'altres
activitats com el comerç o la
construcció. A Torrevella a l'estiu
arriba a haver-hi mig milió
d'estiuejants. La demanda turística
es dirigeix cap a apartaments en
propietat o lloguer, també a hotels i
càmping. El turisme procedeix
d'Espanya (Madrid, totes dues
Castillas) i Europa (Anglaterra,
Alemanya, Escandinàvia...). En els
últims anys destaca la construcció d'infraestructures d'oci (Aquopolis, camps de
golf, hípica...) i l'existència d'un turisme de la tercera edat, que resideix en la
costa quasi tot l'any.
El principal problema per a un futur d'aquest sector és la saturació i la falta
d'aigua i serveis adequats, a més de la pujada de preus i la creixent
delinqüència. Però de moment les urbanitzacions no paren de créixer amb vista
a una creixent demanda europea davant l'euro. El turisme d'interior no té a
penes presència, on només destaca el turisme cultural a Oriola.
Activitats
Activitats
 Tradicionalment, el desenvolupament de la Vega s'ha vist limitat per una
sèrie de condicionaments. Assenyala'ls.
 El segle XVIII coneixerà un desenvolupament demogràfic i agrícola en

tot el país. Explica els avanços que es produeixen a la Vega Baixa.
Quins nous pobles es van crear?
 Indica els principals cultius que es produïen en el segle XVIII.
 Quines conseqüències es van derivar de la construcció del ferrocarril?
 En 1918 la inauguració del Canal de Regs de Llevant va augmentar la

superfície de regadiu i en 1952 es va posar en marxa el Pla General de
Colonització. Explica aquest últim projecte.
37
 Explica la mutació agrícola que la Vega ha experimentat en les últimes
dècades.
 Quins són avui els principals productes agraris?
 Assenyala els principals problemes que presenta actualment

l'agricultura.
 Com ha evolucionat la ramaderia de la Vega Baixa en els dos últims

segles?
 La mineria de la Vega Baixa és poc rellevant, destacant la producció de

sal a Torrevella. Explica aquesta activitat tradicional torrevellenca.
 Com és la pesca a la nostra comarca?
 Explica l'evolució del sector secundari (indústria) des dels anys 70 del
passat segle.
 Quina importància té la construcció?
 Dins del sector serveis, explica el desenvolupament del comerç.
 Com s'ha desenvolupat el transport?
 Explica la importància del turisme.
38
4
Tècniques Actives de
Cerca d’Ocupació
39
Tema 4. Tècniques Actives de Cerca d'Ocupació
1. El Curriculum vitae
Els professionals dedicats a la contractació
de personal utilitzen el Curriculum vitae com un
mitjà per a conèixer el perfil bàsic d'un
demandant d'ocupació. És sovint el primer filtre
que es passa en una selecció de personal, per
la qual cosa és necessari que continga una
informació clara i concisa de dades personals,
educatius i l'experiència professional.
2. Recorda...
El primer objectiu que cerques a l'hora de
preparar el teu Curriculum vitae és obtenir una entrevista.
El Curriculum vitae compleix una triple funció:

 Presentar-te al teu futur ocupador.
 Concentrar l'atenció durant la primera entrevista sobre els aspectes més
importants de la teua personalitat i del teu recorregut acadèmic i laboral.
 Després de l'entrevista, recordar al teu futur ocupador les dades que
millor parlen de tu.
Dels punts forts de la teua biografia, el teu Curriculum vitae ha de

ressaltar els que estan en perfecta adequació amb la funció que has d'exercir
en l'empresa, però sense mentir; no poses res que no pugues demostrar que
és veritat. Et pot interessar obviar alguna dada que puga perjudicar-te per a
exercir aqueix lloc de treball, per exemple, no citar una empresa de la qual vas
ser acomiadat de mala manera. Això significa que potser has de modificar el
teu Currículum depenent del lloc de treball al qual et presentes, però no
inventar-te dades falses.
3. Com Estructurar el teu Curriculum vitae

Primer cal donar-li un títol: «Currículum Vital» de (nom i cognoms de la
persona), o solament «Currículum Vital» en majúscules i negreta. En el marge
dret hauràs de posar una foto, on aparegues afavorit (sovint jutgem pels ulls), a
color. Si et resulta car encarregar moltes fotos, realitza fotocòpies en color,
però de qualitat.
A continuació, vénen les diferents parts que un Curriculum vitae sempre
ha de tenir, distribuïdes de la següent manera:
 Dades personals: Nom i cognoms, lloc i data de naixement, estat civil,
direcció personal, número de telèfon de contacte, adreça de correu
electrònic, etc.
 Formació acadèmica: Estudis que has realitzat, indicant dates, centre i
lloc on han sigut realitzats.
40
 Altres Títols i Seminaris: Estudis realitzats complementaris als
universitaris que milloren la teua formació universitària, indicant les
dates, el Centre i el lloc on van ser realitzats.
 Experiència Professional: Experiència laboral relacionada amb els
estudis universitaris o que puguen ser d'interès per a l'empresa que
desitja contractar-te. No oblides assenyalar les dates, l'empresa on vas
treballar i les funcions i tasques dutes a terme.
 Idiomes: En aquest apartat esmentaràs els idiomes que coneixes i el teu
nivell. Si vas obtenir algun títol reconegut, com per exemple el «First
Certificate» en Inglés o el «Mitjà» de valencià que acredite els teus
coneixements en aquests àmbits, indica-ho.
 Informàtica: Assenyala aquells coneixements informàtics que
posseïsques: sistemes operatius, processadors de text, fulls de càlcul,
bases de dades, disseny gràfic, internet, etc.
 Altres Dades d'Interés: En aquest últim apartat assenyala tots aquells
aspectes que no han sigut inclosos encara, com ara: Permís de conduir,
disponibilitat per a viatjar, etc.
4. Com Presentar el teu Curriculum vitae

Existeixen tres maneres de presentar un Curriculum vitae: la cronològica,
la cronològica inversa, i la funcional.
4.1. El Curriculum vitae Cronològic

Permet presentar la informació partint d'allò més antic pel cap alt recent.
Aquest format té l'avantatge de ressaltar l'evolució seguida. Posa en relleu, si
cap, l'estabilitat i l'evolució ascendent de la teua carrera. La seua presentació
cronològica ofereix l'esquema ideal per a la ulterior entrevista personal.
4.2. El Curriculum vitae Cronològic Invers

Menys tradicional, aquesta presentació guanya cada dia més terrestre.
Consisteix a començar per les dades més recents. Té l'avantatge de ressaltar
les teues experiències més recents que són òbviament les que interessen més
a les persones susceptibles de contractar-te.
4.3. El Curriculum vitae Funcional

Distribueix la informació per temes i proporciona un coneixement ràpid de
la teua formació i experiència en un àmbit determinat. És un perfecte
instrument de màrqueting perquè, com no segueix una progressió cronològica,
permet seleccionar els punts positius i ometre els eventuals errors de
recorregut, els períodes d'atur, els freqüents canvis de treball...
L'especialista en selecció i contractació de personal està acostumat a
aquestes tres formes de presentació de currículum, per la qual cosa hauràs de
triar la que millor convé al teu perfil professional.
4.4. Exemple de Curriculum vitae

Recorda...
 El teu currículum no ha d'excedir d'una o dues pàgines.
 Has de cuidar l'estil i evitar els errors d'ortografia.
41
 Abans d’enviar-lo, convé sotmetre’l a una lectura crítica per part de
tercers.
 Has de cuidar la imatge: paper de qualitat, caràcters apropiats al
contingut, presentació airosa que facilite la lectura...
 La fotografia adjunta ha de ser recent i de grandària carnet.
CURRICULUM VITAE
DADES PERSONALS
Nom i Cognoms: Casimiro Aldeguer Martínez.
Data de naixement: 12 de gener de 1975
Lloc de naixement: Guardamar del Segura
D.N.I número: 55.555.555-K
Adreça: C/ Els Pinotxos n° 9, 4° A - 03183 Torrevella
Telèfon: (96) 6736765
Email: busquefeina@hotmail.com
FORMACIÓ ACADÈMICA
2002: Graduat Escolar a Efectes Laborals, obtingut mitjançant prova lliure
a l'Escola d'Adults de Torrevella.
2004: Graduat en Educació Secundària, nota mitjana Notable, obtingut a
l'Escola d'Adults de Torrevella.
ALTRES CURSOS I SEMINARIS

2003: «Curs de Reposador de Mercaderies en Supermercats», convocat
pel SERVEF (25 Hores).
2004: «Curs de Manipulador d'Aliments», convocat per CONVEGA (150
hores).
EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL
2004: Contracte de sis mesos en supermercats L'Arbre de Guardamar del
Segura.
2005: Contracte de tres mesos (interinitat) en Neteges L'Escala, de
Dolores.
IDIOMES
2005: Curs Bàsic a l'Escola d'Adults de Torrevella.
5. Com Redactar una Carta de Presentació

El Curriculum vitae ha d'anar acompanyat de la carta de presentació.
L'objectiu fonamental de la carta de presentació és doble; d'una banda, pretén
suscitar l'interès de qui rebrà la teua candidatura, de manera que llija el teu
Curriculum vitae amb l'atenció que mereix; d'altra banda posa en relleu les
dades específiques del teu Curriculum vitae, que fan de tu la persona idònia per
a aqueix lloc.
La carta de presentació pot complir tres funcions:
 Respondre a una oferta publicada en premsa, tauler d'anuncis...
 Presentar una candidatura espontània.
 Acompanyar a un Curriculum vitae.
42
Model de carta de contestació a un anunci
Casimiro Aldeguer Martínez
C/ Els Pinotxos n° 9, 4 A
03183 Torrevella
Departament de Recursos Humans

Supermercats Mercadona
Av. Set de Juliol
46010 València
Torrevella, 02 de juny de 2002

Molt Srs. meus,
Amb referència al seu anunci aparegut en el diari Informació el dia 1 de
juny d’enguany, adjunt remet el meu curriculum vitae, així com la fotografia
sol·licitada.
Donada la meua formació en l'àrea comercial, així com l'experiència
adquirida, considere que podria encaixar en el lloc oferit.
Reste a la seua disposició per a ampliar tota aquella informació que
estimen necessària. A l'espera de les seues notícies,
Atentament,
Signatura
6. L'Entrevista de Treball
43
6.1. Definició
L'entrevista és una conversa entre dues o més persones, amb una finalitat
ben definida: determinar l'adequació del candidat a un determinat lloc de treball.
6.2. Funcions
De l'entrevistador:
 Comprovar les informacions més rellevants per al lloc de treball que
apareixen en el curriculum vitae i obtenir informació complementària.
 Valorar actituds, motivació, interès pel treball i disponibilitat.
De l'entrevistat:
 Aprofundir i ampliar tota la informació exposada en el currículum, saber
«vendre's» per a obtenir el lloc de treball.
 Reunir informació referent al lloc de treball i a l'empresa (funcions, horari,
salari...) per a poder decidir l'acceptació del treball.
6.3. Tipus d'Entrevista
Entrevista L'entrevistador fa preguntes concretes i molt específiques a

dirigida l'entrevistat, donant-li poc marge per a les respostes.
Entrevista L'entrevistador fa preguntes concretes però deixant algunes

semidirigida obertes on l'entrevistat pot exposar el tema de manera lliure i
espontània. D'aquesta manera l'entrevistador pot observar
també com s'organitza mentalment.
Entrevista Es convoquen entre sis i deu candidats i candidates, es fa una

grupal simulació de situació grupal on s'ha de debatre un tema per a
arribar a unes conclusions. L'objectiu d'aquesta entrevista és
obtenir informació, la capacitat de relació i comportament dels
candidats en un grup.
Els punts clau de l'actitud de l'entrevistat:

 Ser puntual
 Mostrar entusiasme
 Vestir s'adequadament
 Ser amable
 Saber sentir
 Expressar-se correctament
 Mantenir l'atenció
 Mostrar-se positiu
 Ser un mateix
 Ser dinàmic
44
És necessària una preparació prèvia a Punts febles que no s'han de notar:
l'entrevista:
 tenir clar el que pots oferir  problemes de disponibilitat o de
 conèixer l'empresa i el lloc de mobilitat
treball oferit  donar mostres d'agressivitat o de
 preparar preguntes per a fer a poc control
l'entrevistador  donar mostres de rigidesa o de
 recordar les dades i detalls del teu poca adaptabilitat
currículum  semblar poc responsable, semblar
 cuidar la indumentària i la higiene poc dinàmic, ser impuntual
personal  semblar que no tens confiança en
 portar tota la documentació tu mateix
necessària
6.4. Desenvolupament de l'Entrevista

Independentment de la mena d'entrevista utilitzat es repassaren unes
àrees determinades, incidint més en les unes o les altres en funció de les
característiques del lloc de treball. El desenvolupament més habitual és el
següent:
Introducció
Plantejament general, distensió de l'entrevistat. Presentació: establir una
relació favorable (la primera impressió). Anar amb compte de la imatge
personal.
Formació
Repàs sistemàtic d'estudis reglats i no reglats realitzats:
 Dades objectives: dates, duració, contingut.
 Assignatures o matèries més i menys preferides.
 Resultats acadèmics.
 Projectes d'estudis futurs.
 Grau de satisfacció en la formació realitzada.
Experiència professional
 Repàs sistemàtic de totes les experiències laborals:
 Tasques, funcions i càrrecs.
 Condicions de treball.
 Motius de canvi de treball.
 Satisfacció laboral.
 Aprenentatge laboral.
 Relacions personals amb companys i caps.
 Desitjos de promoció.
Avaluació de coneixements
En cas que s'hagen adquirit coneixements professionals per vies diferents
de l'experiència laboral o de la formació bàsica, es repassaran sempre que
siguen significatius per al lloc de treball (idiomes, informàtica,...).
45
Motivació
Aquesta àrea és molt important i es valora per a preveure resultats en el
treball. A vegades una bona motivació pot substituir altres deficiències
(intel·lectuals, de formació, experiència...). És possible que la motivació
s'avalue al llarg de l'entrevista amb preguntes directes i indirectes, i no se li
dedique un temps concret. De qualsevol forma l'entrevistador/a centrarà
l'atenció en els següents aspectes:
 Activitats extralaborales.
 Interessos i aficions personals.
 Objectius o metes professionals.
 Àrees de motivació preferents.
 Valors ocupacionals: seguretat econòmica, estabilitat laboral, relacions
interpersonals, realització personal, èxit, responsabilitat.
 Disponibilitat horària, obligacions familiars...
 Actitud i interés pel lloc de treball concret, desig de promoció,
aspiracions econòmiques.
Antecedents personals i familiars

En funció de les exigències del lloc de treball i de l'estil de l'entrevistador
es repassaran amb més o menys profunditat els aspectes següents:
 Estructura familiar: convivència, professió i nivell econòmic dels pares i
germans/as, ambient familiar, educació rebuda, independència
econòmica.
 Situació social actual: casat, independitzat, dades de la parella, fills...
Respecte a la Intimitat
L'entrevistador no té dret a fer-te certes preguntes, com per exemple la
teua orientació sexual, les teues creences religioses, les teues simpaties
polítiques, si pertanys a un sindicat o si et casaràs o ser mare pròximament.
Aquestes preguntes afecten directament el teu dret a la intimitat avalat per la
Constitució Espanyola. En aquests casos convé denunciar en els sindicats
aquest tipus d'abusos.
Autovaloració i conclusions
Generalment en finalitzar l'entrevista es demana al/la candidat/al fet que
faça una reflexió sobre els seus punts forts i punts febles. L'objectiu és establir
el grau de coneixement sobre si mateix, detectar el nivell de sinceritat, i altres
aspectes com:
 Actitud vital (optimisme, pessimisme...).
 Seguretat i confiança en les seues possibilitats.
 Autoconcepte (valoració global sobre un mateix, grau de satisfacció
personal...).
6.5. Com Fer front a les Preguntes més Difícils de l'Entrevista

Prepara't les respostes. Contesta amb sinceritat però dient les coses en
positiu. I, sobretot mostra't natural, cordial i segur. Seriós, però no tibant.
46
Davant la falta de formació Transmet que sempre et preocupes per estar
informat i al dia, a més d'insistir que no has
parat de formar-te. Alhora pots defensar que
també tens coneixements adquirits gràcies a
la teua experiència.
Davant una experiència curta Destacar el teu desig de poder aplicar el que
saps a la seua empresa.
Si portes temps en l'atur Estar en l'atur no vol dir estar inactiu. Has fet
cursos i «trabajitos» sense contracte,...
Remarca el fet que vols tenir un lloc de treball
estable i que la seua empresa és la que més
t'interessa.
Edat Si eres més aviat major destaca la maduresa,
responsabilitat, experiència,... Si eres una
persona jove, destaca l'empenyiment, les
ganes de treballar, el fet de no tenir hàbits
apresos en altres empreses,...
Si eres solter o soltera Destacar la plena disponibilitat i dedicació al
treball. Autonomia.
Per què t'has presentat a Coneixes l'empresa i el sector i sempre ha
aquesta oferta? sigut el teu objectiu. Cerques una millora
professional.
Per què desitges treballar en És necessari que conegues l'empresa, els
aquesta empresa? serveis o els productes que ofereix,... i
relacionar-ho amb els teus interessos
professionals...
Quin sou voldries guanyar? El més important és el lloc de treball i les
persones que treballen. Has d'informar-te del
sou mitjà per al teu lloc de treball. No has
d'oferir-te mai pel sou que siga. Pots fer
referència al Conveni, vull guanyar el que
marque el Conveni. Si estàs disposat a fer
hores extres indica-ho, en cas contrari no
digues res.
Sabràs fer front a situacions Destaca que et creus capaç, però insisteix
d'urgència o tensió? que valores la planificació i l'organització del
treball per a evitar-les.
Per què vas deixar el teu últim Vols aprendre més. No hi havia possibilitats
treball? de promoció. Desplaçaments excessivament
llargs. El salari era massa baix en relació a
les meues tasques i responsabilitat. No
m'oferia estabilitat laboral. Prestigi d'aquesta
nova empresa.
Què t'agrada fer en el teu Mostrar que eres una persona activa. Sí:
temps lliure? esports de resistència, activitats d'ajuda als
altres, activitats creatives No: algunes
activitats «sedentàries», per exemple mirar la
televisió.
Quin és el teu punt més feble? Donar una resposta general que es relacione
amb algun aspecte positiu o que siga
47
fàcilment superable en relació al treball, com
per exemple ser perfeccionista.
Quin és el teu punt més fort? Seguretat i confiança en un mateix, capacitat
d'adaptació i per a tractar amb temes o
persones difícils, facilitat per a aprendre i
adaptar-se a les noves responsabilitats.
6.6. Altres Preguntes per a les quals Has de Tenir una Resposta
Preparada
Quins fets de la teua vida consideres que han sigut
decisius en la configuració de la teua personalitat? Quin
Autoconeixement ha sigut l'etapa més important de la teua vida? Quin és
el problema social/polític que més et preocupa? Quins
objectius o metes tens en la vida, a curt o llarg termini?
Si pogueres triar una professió, independentment del fet

de guanyar-te la vida, quin triaries? Quines serien les
condicions òptimes per a aconseguir una plena
satisfacció laboral? Quins feixos quan t'avorreixes? Quin
és el llibre que més t'ha impressionat?
Formació Quins eren els teus primers projectes quan vas acabar
els estudis? Quina assignatura t'agradava més/menys?
Tornaries a estudiar el mateix? Penses continuar
estudiant? Què? Quina formació creus que necessites
per a sentir-te plenament realitzat professionalment?
Experiència Quines esperes d'aquest treball? Com vas entrar a
Professional treballar en les diferents empreses en les quals has
estat? Quins objectius laborals tenies/has de cobrir en el
teu lloc de treball? Com veus el teu futur professional?
Per què hem de contractar-te? Com t'agradaria que fóra
el teu cap: paternalista, autoritari, demòcrata, que et
deixara fer?
6.7. Deu Motius que Poden Desbaratar una Entrevista

1. No tenir els coneixements necessaris per al lloc de treball que se cerca
cobrir.
2. Ser incapaç d'expressar-te de manera clara i concisa.
3. No haver-te preparat mínimament l'entrevista: la teua presentació, el
coneixement de l'empresa respecte al sector...
4. Mostrar aparent desinterès en el transcurs de l'entrevista que es pot
associar amb el lloc de treball i també l'empresa.
5. Mostrar-se excessivament segur de tu mateix i resultar arrogant o fins i
tot agressiu.
6. Ser excessivament tímid: no mirar als ulls, respondre només amb
monosíl·labs.
7. Presentar-se amb un aspecte incorrecte, poca cura o poc net.
8. Fer comentaris superficials o judicis de valor aventurats.
9. No ser capaç de justificar tots els elements del currículum vital.
10. Semblar massa inflexible o poc adaptable a la situació de l'empresa.
48
ANNEX I: LA INSERCIÓ EN EL MÓN DEL TREBALL TÈCNIQUES
DE CERCA D’OCUPACIÓ
DECÀLEG PER A LA CERCA D'OCUPACIÓ

A continuació t'oferim una sèrie de pautes que considerem necessàries
perquè no et perdes en el “treball” de trobar “treball”. És important tenir
presents els deu punts següents per a no caure en el descoratjament ni deixar
cap cap solt.
1. Conèixer les pròpies possibilitats d'ocupació: capacitats, preferències,

formació, recursos, experiència, habilitats, etc.
2. Esbrinar l'opinió dels altres sobre un mateix: a vegades la manera de

pensar sobre un mateix és diferent a la que tenen els altres. És
important esbrinar la causa i reflexionar.
3. Conèixer el mercat de treball: com evoluciona, els canvis que pateix, les
noves tendències, etc.
4. Flexibilitat: cal procurar adaptar-se a la realitat, que cada dia canvia

més ràpidament.
5. Anticipar-se als canvis: convé no deixar la formació de costat sinó

adequar-la als canvis que es puguen produir en el sector triat.
6. Considerar el treball no sols com un dret personal, sinó com un

producte que ha d'interessar a algú.
7. Activitat: no cal esperar que el treball el porten a casa, ningú flama per
a oferir un treball.
8. Actuacions a mitjà termini: es tracta d'un procés a mitjà termini i així cal
plantejar les actuacions i les decisions.
9. Donar a conèixer la situació personal de cerca d'ocupació.
10. Constància: el descoratjament és l'enemic del procés de cercar

ocupació, cal tenir molt clar que possiblement cal trucar a diverses
portes fins que donem amb l'objectiu, una ocupació.
49
ANNEX II: LA INSERCIÓ EN EL MÓN DEL TREBALL
TÈCNIQUES DE CERCA D’OCUPACIÓ
CONÈIXER-SE A UN MATEIX
El primer que s'ha de fer abans de començar la utilització de les tècniques
de cerca d'ocupació és conèixer-se a un mateix, a través de l'anàlisi de:
 Característiques personals.
 Interessos.
 Habilitats i capacitats.
 Coneixements.
 Experiència professional.
Conéixer tot això d'un mateix té com a fi que la cerca d'ocupació siga el
més òptim possible i que obtinguem els resultats desitjats.
Les característiques personals són un conjunt de trets que defineixen a
una persona tal com és, la manera de veure's a un mateix i de com li veuen els
altres. Per això, és necessari l'elaboració d'un inventari d'aquestes.
El coneixement d'aquestes característiques és fonamental, al principi pot
semblar que no ho és, però s'ha de tenir en compte que en el temps que dura
la cerca d'ocupació es pot produir la trobada amb persones que no et coneguen
però que desitgen saber com eres i si encaixaries en el lloc de treball que
ofereixen.
A més d'això també et pots beneficiar del coneixement que pugues
adquirir sobre la teua persona, recordant que aconseguir un treball que
s'adeqüe a la nostra personalitat pot ajudar-nos no sols a fer millor el nostre
treball sinó a sentir-nos realitzats laboralment. No es tracta de valorar si les
qualitats que una persona posseeix són bones o dolentes, perquè això
dependrà del treball que anem a realitzar, però intentarem conèixer-les per a
així poder utilitzar-les en el nostre benefici.
Els interessos professionals es troben analitzant quals són les condicions
més òptimes en les quals un es trobaria millor en l'acompliment de les funcions
del lloc de treball. Per exemple, hi ha persones que tenen un major interès per
les relacions personals i unes altres que, no obstant això, prefereixen un treball
més mecànic, tot això fa que a l'hora d'exercir una labor professional es realitze
d'una forma més competent i satisfactori per a la persona si té interès per
aquest.
Les habilitats són característiques de les persones, poden ser tant innates
com pròpies. Per això, cada persona té certes habilitats per a la realització
d'unes coses o d'unes altres, s'han de conèixer i reflexionar sobre elles abans
de començar la cerca d'ocupació ja que pot actuar com un complement
important a l'hora d'accedir a aquest. Existeixen diversos tipus d'habilitats:
 Motrius.
 Intel·lectuals.
 Afectives.
 Comunicatives.
 Artístiques.
 Socials.
 Manipulatives.
A través dels coneixements obtenim l'ajuda necessària per a poder
dissenyar el projecte professional, a través d'aquells coneixem les qualitats
50
professionals que s'han anat adquirint a través de la formació tant acadèmica
(Titulació que es posseïsca), com no acadèmica (Cursos, jornades,
seminaris...) i l'autoaprenentatge.
L'experiència professional és una part fonamental i és de vital importància,
ja que és necessària en el moment de redactar eines per a la cerca d'ocupació
com és el Curriculum vitae. Per això, s'ha de realitzar una anàlisi de treball, que
s'ha anat desenvolupant a través de la carrera professional. En el mateix no
sols s'ha de fer constar els treballs remunerats, sinó també les pràctiques
laborals i voluntariats entre altres.
Una vegada analitzats tots aquests punts es pot obtenir un resultat molt
eficient i eficaç a prop de com és un mateix, no sols de cara a la cerca
d'ocupació sinó també com a complement personal.
A part d'aquests agents interns s'han d'analitzar agents externs com és el
mercat laboral, entre altres, que ens ajuden a definir d'una manera més exacta
el nostre projecte professional.
LA CERCA D'OCUPACIÓ
La cerca d'ocupació és el procés mitjançant el qual les persones
s'insereixen en el mercat laboral. Tota cerca d'ocupació sol venir determinada
per intentar aconseguir un objectiu professional. Com a regla general, l'objectiu
que tenen totes les persones és aconseguir un treball en el qual reben una
remuneració que siga conforme amb el lloc a exercir i suficient per a cobrir les
seues necessitats personals, en el qual realitze una funció segons els estudis
realitzats i que li aporte nous coneixements.
Per a dur a terme una efectiva cerca d'ocupació és fonamental conèixer
totes les opcions que es poden trobar en el mercat laboral:
 Treballar per compte propi: Com el seu propi nom indica consisteix
procedir a la creació d'una empresa en la qual cadascun siga el seu
propi cap, però per a això és necessari dur a terme una precisa anàlisi
del mercat de treball, del finançament dels costos, comptar amb un
projecte o iniciativa que resulte viable, tècnica i econòmica; a més d'això
s'ha d'estar al dia en informacions diverses, com són: els contractes i
formes jurídiques d'empreses, franquícies, etc.
 Treballar per compte d'altri: Es divideix fonamentalment en dues
branques:
o Treballar en l'Administració Pública: Aquest òrgan es divideix en
funció de l'àmbit territorial que abasta: Administració comunitària, de
l'Estat, Autonòmica i Local. Els tipus d'accés a l'Administració són:
oposició, concurs, concurs oposició i contractació directa-borsa de
treball. L'Administració Pública contempla dues possibilitats d'ingrés
laboral: funcionaris i laborals.
o Treballar en empresa privada: Quan un demandant d'ocupació és
preseleccionat per a ocupar un determinat lloc de treball, ha de
conèixer les diferents fases que componen el procés que travessarà.
Es diferencia entre altres coses de l'Administració Pública que el
procés de selecció no és a través d'un examen sinó que consta
d'altres proves com són, per exemple, l'entrevista personal i els tests
psicotècnics entre altres.
En la majoria de les ocasions la cerca d'ocupació resulta un dilema una
vegada es tenen clares quals són les característiques personals, professionals,
51
interessos..., el pas més efectiu a seguir és la realització d'una planificació amb
la temporalitat que es considere oportuna, en la qual s'ha d'incloure:
 Tasques per realitzar: en les quals s'hauran d'especificar els objectius,
metes i tasques a curt-mitjà termini.
 Planificació: en el cas que la temporalitat siga setmanal, es posaran
cadascun dels dies de la setmana i les tasques que es pretenen realitzar
en cadascun d'aquests.
 Contactes: es dividiran en tres parts: vies de contacte, data i resultats.
 Empreses i organitzacions: en ella es faran constar totes les dades dels
quals disposem de les diferents empreses, fonamentalment els que es
consideren que són de major importància per a poder accedir a treballar
en aquest.
 Contactes personals: llistat d'amistats, familiars i coneguts que poden
ajudar-nos en la nostra cerca d'ocupació.
TÈCNIQUES DE CERCA D'OCUPACIÓ

 Tècnica de contactes personals: És la millor tècnica d'ocupació. Per a
algunes professions més de la meitat de les ocupacions
s'aconsegueixen per mitjà de les relacions personals. Informar i estar en
contacte amb les persones que ens envolten, familiars, amics i coneguts,
aprofitar les noves relacions que ens van sorgint són activitats eficaces
per a trobar ocupació.
 Tècnica per a respondre a anuncis d'ofertes d'ocupació: Com pròpiament
indica el seu nom, consisteix a presentar-se a aquelles convocatòries o
ofertes d'ocupació que apareixen en mitjans de comunicació o de difusió.
 Tècniques d'autopresentació per correu: Consisteix en l'enviament de
currículum a empreses per correu postal o per e-mail. No cal esperar
que hi haja una oferta d'ocupació per a presentar-nos com a candidats
en una empresa. Aquesta candidatura és espontània.
 Tècnica d'autopresentació en persona o per telèfon: No cal esperar que
hi haja una oferta d'ocupació, si usem aquesta tècnica s'ha d'intentar
parlar amb el responsable de personal o de recursos humans de
l'empresa. Per a dur-ho a terme cal tenir habilitats socials i obtenir
prèviament informació de l'empresa que es tracte, per a això es pot
comptar amb diferents recursos d'informació com són les pàgines webs
de les empreses.
 Tècnica d'autopresentació mitjançant els teus propis anuncis: També
pots presentar-te a través de mitjans de comunicació i difusió com un
candidat interessat a treballar. Per a això, pots anunciar-te en premsa,
programes de televisió, programes de ràdio, taulons, revistes
especialitzades, etc. D'aquesta forma moltes empreses poden veure la
candidatura.
 Tècniques d'inscripció en empreses de treball temporal (ETT): Són em-
preses que es dediquen a proporcionar a treballadors a altres empreses.
Les contractacions realitzades per les ETT són cada dia majors i en
molts casos es tracta de treballs poc qualificats i subjectes a contractes
de curta duració. Els responsables d'aqueix tipus d'empreses demanen a
les ETT els treballadors que necessiten deixant de recórrer als seus
propis empleats, als seus amics i coneguts, per a cercar treballadors és
52
a dir, recorren menys als seus contactes personals i més a les ETT. El
recórrer al tipus contractació d'aquestes empreses suposa una
precarització del treball.
 Tècnica d'inscripció en borses de treball d'institucions públiques: La
major part dels organismes públics obrin o convoquen borses de treball
per a cobrir les seues necessitats de personal. En el cas que s'estiga
interessat a fer oposicions, l'haver treballat prèviament en ells serà un
avantatge.
 Tècnica de cerca i inscripció en “infoempleos”, borses de treball i
pàgines d'Internet: En la web www.ciberempleo.info es podran trobar
nombroses pàgines de llocs en Internet en les quals es pot accedir a
informació sobre ofertes d'ocupació i inscriure's en les mateixes per a
accedir a elles i rebre informació.
 Tècnica d'inscripció en el Servei d'ocupació de la Comunitat Autònoma
corresponent: és important estar inscrit i dur a terme la renovació
periòdica de la demanda d'ocupació.
 Tècnica per a la creació d'una empresa pròpia: Ser emprenedor i crear la
pròpia empresa seria l'ideal, però ha de tenir-se en compte que depèn
de les habilitats de l'emprenedor, els aspectes econòmics i financers,
etc. Per tot això, no és aconsellable pensar a crear una empresa pel
simple fet d'estar aturat.
 Tècniques de preparació a oposicions: És una de les més populars, per
desgràcia les oposicions només les aproven un número molt reduït de
persones, per això quan s'accedisca a aquesta tècnica es recomana dur
a terme una efectiva planificació de la jornada d'estudi i pensar en la
possibilitat de no aprovar.
Quan es vol accedir a una oferta d'ocupació determinada, sense importar

la seua procedència, el primer que s'ha de fer és analitzar i examinar aquesta
oferta d'una forma exhaustiva. Per a això és recomanable seguir una sèrie de
passos que a continuació s'exposen:
 Encapçalament: part superior, en la qual per regla general sol estar
dedicat a descriure l'activitat de l'empresa o organisme corresponent.
 Característiques del lloc: davall de l'encapçalament sol anar aquest
apartat, en el qual s'especifica el lloc de treball a ocupar, aspectes
positius d'aquest, requeriments de les persones candidates. En certs
casos també apareix el salari oferit.
 Contacte: apareix en l'última part de l'oferta d'ocupació on s'indiquen el
lloc i el mitjà pel qual s'han d'enviar les dades. No s'ha d'indicar en el
sobre la referència que s'esmenta en l'anunci, en cas contrari pot ocórrer
que la candidatura no arribe a la destinació adequada.
Una vegada que analitzada l'oferta d'ocupació es recomana tenir en

compte els següents consells pràctics:
 Comprovar la data de publicació i no tardar molt a contestar a l'oferta.
 Assegurar-se que el perfil s'ajusta als requisits sol·licitats.
 No incloure el número de referència en la carta de presentació.
53
EINES PER A LA CERCA D'OCUPACIÓ
Per a la cerca d'ocupació s'utilitzen una sèrie d'eines amb la finalitat de
dur a terme una cerca d'ocupació més completa i aconseguir una major
accessibilitat a un determinat lloc de treball.
Les eines més utilitzades a l'hora de dur a terme la cerca d'ocupació solen
ser la carta de presentació i el curriculum vitae que a continuació s'exposen.
CARTA DE PRESENTACIÓ
Una vegada analitzats els anuncis pertinents, cal aplicar-se a contestar-
los amb les majors garanties d'èxit. Rarament els anuncis demanen una
resposta telefònica, però, si és així, cride i realitze totes les preguntes possibles
sobre el lloc. No obstant això, el més habitual és que l'anunci sol·licite una
resposta per escrit adjuntant a la carta un curriculum vitae. Cada anunci
requerirà la confecció d'una carta específicament redactada i dissenyada per a
les característiques de l'oferta d'ocupació. No val tenir una carta tipus de
presentació preparada i utilitzar-la indiscriminadament. Cada anunci és diferent,
cadascun exigeix requisits diferents i vostè haurà de reflexionar sobre els
aspectes concrets que se li demanen.
Un bon coneixement del sector d'activitat professional, en el qual vostè
està interessat, li serà molt útil fer servir amb rigor el llenguatge tècnic adequat i
per a identificar amb precisió a l'empresa oferent encara que el seu nom no
aparega en l'anunci. La grandària, la seua activitat econòmica, la seua situació
geogràfica són claus útils per a poder saber de quina empresa es tracta.
Escriga la seua carta pensant en l'empresa destinatària i personalitze-la en
funció d'aqueixa companyia.
En qualsevol cas, la resposta ha de ser breu i concisa, i ha de deixar al
currículum la principal tasca de presentació de la seua candidatura.
Es defineix com un document que és necessari adjuntar al currículum
quan aquest no és lliurat en persona, en ella s'expliquen els motius pels quals
es duu a terme l'enviament d'aquest. Aquest document no sols s'adjunta en
aquest cas sinó també quan es respon a una oferta d'ocupació explícita,
generalment anunciada en premsa. Serà la primera informació que l'empresa
tinga sobre la persona que sol·licita l'oferta. Ha de tenir una extensió de no més
d'una pàgina i ha d'incloure el següent contingut:
 Encapçalament
 Salutació inicial
 Cos (tres o quatre paràgrafs)
 Salutació de comiat
Ha d'incloure un missatge clar, original i adaptat al lloc i empresa a la qual
va dirigida. Per a això és fonamental saber analitzar l'oferta d'ocupació com ja
es va explicar anteriorment.
Consells pràctics a seguir a l'hora de realitzar una carta de presentació

 Escriu la carta en una sola pàgina, grandària foli o DIN A-4.
 Calcula uns marges de 3 cm., més o menys, per l'esquerra i de 2 cm. per
la dreta i amplis espais entre paràgrafs.
 No oblides posar tots els teus senyals i el teu telèfon, incloses la teua
adreça de correu electrònic i de pàgines web personals, si tens.
 Cuida la presentació d'aquests documents i revisa l'ortografia abans
d'enviar-los.
54
Dades personals Dades de l'empresa
Referència de l'anunci Data
Estimat Sr./ a (...)
Primer paràgraf
OFERTA O CONVOCATÒRIA A LA QUAL ENS PRESENTEM
Segon paràgraf
ASPECTES RELLEVANTS EN RELACIÓ AMB EL LLOC
Tercer paràgraf
COMUNICA EL TEU INTERÈS A PRENDRE PART EN LA SELECCIÓ
Comiat Signatura
CURRICULUM VITAE
És un document que reflecteix la nostra trajectòria personal i professional,
és molt important ja que és l'eina d'ocupació per excel·lència i proporciona a la
persona seleccionadora una primera informació sobre el perfil personal,
formatiu i professional. L'objectiu és despertar l'interès de l'empresa a la qual es
dirigeix. Per tant, ha de ser una eina que servisca per a donar a conèixer a
l'ocupador les característiques que posseeix la persona per a accedir al lloc de
treball que s'ofereix. Un Curriculum vitae ben fet és el primer pas per a poder
accedir al mercat laboral.
Consells pràctics a l'hora de realitzar un curriculum vitae

 El currículum ha d'estar adaptat per a cada lloc de treball al qual s'opta.
 Ha de ser clar, concís i concret.
 Cuida al màxim la presentació, ja que és la primera imatge que el
seleccionador tindrà de tu.
 Envia-ho escrit amb ordinador, si és possible. Només s'enviarà manuscrit
si així ho requereix l'empresa.
 Omet habilitats que no estiguen relacionades amb el lloc al qual s'opta.
 L'extensió aconsellable és de dues fulles com a màxim.
 És aconsellable no incloure les persones de referència, llevat que siguen
requerides per al lloc a ocupar.
 No oblides posar tots els teus senyals i el teu telèfon, incloses la teua
adreça de correu electrònic i de pàgines web personals, si tens.
 Cuida la presentació d'aquests documents i revisa l'ortografia abans
d'enviar-los.
55
TIPUS DE CURRICULUM VITAE
Un bon Curriculum vitae no sols ha d'incloure les dades acadèmiques i
laborals, sinó que també ha de reflectir les característiques personals.
Existeixen diversos tipus de Curriculum vitae:
 Currículum Cronològic: és el model més utilitzat, dins d'aquest model
existeixen al seu torn dos tipus:
 Natural: consisteix en el fet que en primer lloc, es col·loca el passat per a
anar re-corrent els esdeveniments rellevants en un ordre temporal. És
aconsellable en carreres curtes.
 Invers: col·loca primer l'experiència laboral més recent que en general
siga més rellevant per a anar retrocedint després cap al passat. Aquest
tipus de Currículum és bo per a destacar els assoliments i èxits
obtinguts.
No interessa dur a terme la seua redacció si es posseeixen períodes en

blanc o si la història laboral ha sigut inestable, ja que això es capta ràpidament i
això no afavoreix.
 Currículum funcional: en aquest model no s'utilitza la cronologia,
interessa destacar els coneixements que es posseeixen i els treballs que
s'han dut a terme. S'utilitza quan la vida laboral no ha sigut curta, o quan
es vol fer un canvi d'orientació professional, ja que aquest tipus de
Currículum permet assenyalar només allò que li afavoreix. Cal
especificar les diferents àrees en les quals s'ha desembolicat, els
assoliments i resultats obtinguts en elles. Aquest tipus de Curriculum
vitae no és molt utilitzat. S'acompanyarà amb un breu resum de la
trajectòria professional. Aquest model és recomanat per a:
o Persones amb molta experiència laboral.
o Persones amb bastants àrees d'experiència laboral.
o Persones l'experiència més important estiga allunyada en el temps.
o Aquest model permet que aquesta informació es trobe al principi i
NO al final del Currículum
o Persones que apunten a nivells gerencials o jeràrquics dins d'una
companyia.
 Currículum europeu: És el model que s'utilitza quan es va procedir a la

cerca d'ocupació en el continent europeu, fora del territori nacional. És
un Currículum més complet que, com a regla general s'estructura en:
o Informació personal.
o Experiència laboral: En la qual es fa una descripció completa tant de
les dades de l'empresa com de l'ocupador.
o Educació i formació.
o Capacitats i aptituds: personals, socials, organitzatives, tècniques
artístiques i unes altres.
o Informació addicional.
o Annexos.
S'ha de tenir en compte que en el cas d'orientar la realització del
currículum a persones que manquen d'experiència, es recomana incidir en la
formació i experiència adquirida a través de la participació en cursos i projectes
ETCOTE, per exemple.
56
CURRICULUM VITAE: MODEL CRONOLÒGIC
CURRÍCULUM DE LAURA MARTÍNEZ ALCÓN
DATOS PERSONALS
Nom i cognoms
c/ Adreça completa
00001 Localitat
Nascut el XX de juny 1900 en Localitat
Tel.: 91 000 000 (particular)
666 666 666 (mòbil)
E-mail: midireccion@correo.com
FORMACIÓ I ESTUDIS (dades d'exemple)

▪ Cicle formatiu de grau superior en Administració i Finances. Institut
d'Educació Secundària San José. Any 2003.
EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL
▪ Responsable d'atenció al públic de l'agència immobiliària “Santa
Gertrudis”. Desembre de 2003 a Febrer de 2004.
▪ Administratiu-comptable de Centre Comercial “El Corte Inglés” . Maig de
2005 a Juliol de 2006.
INFORMÀTICA
▪ Coneixements informàtics a nivell d'usuari.
IDIOMES
▪ Inglés: Oral i escrit. Nivell mitjà.
ALTRES DADES D'INTERÈS

Lideratge, afany de superació, capacitat per al treball en equip.
Carnet B-1 i vehicle propi.
Disponibilitat per a viatjar.
CURRICULUM VITAE: MODEL FUNCIONAL

Nom i cognoms
Dades personals:
Nascut en Localitat i data de naixement.
C/Direcció completa.
Telèfons: 900 000 000.
Fax: 9010000000.
Correu electrònic:midireccion@micorreo.com
Objectiu professional
Adreça d'una revista especialitzada en animals domèstics.
Experiència professional:
A) Experiència en revistes:
▪ Redactor cap en La revista del chucho. Des de Des '98.
Funcions: organitzar, seleccionar i repartir entre els redactors els temes
dels quals anara a tractar la revista aqueix mes.
▪ Redactor en La xufa de València. Gen'94 - Jul'96.
Funcions: encarregada de la secció de Medi Ambient.
57
B) Experiència en direcció:
▪ Director d'Hulai TV. Oct'96 - Des'98.
Funcions: coordinació de l'equip. Selecció de temes. Publicitat.
▪ Presentador del programa "Mascota" en Ràdio Page. Ago'92 - Set'93.
Funcions: conduir el programa i dirigir a l'equip de redacció i producció.
Formació acadèmica:
Jul'99
Llicenciat a indicar especialitat i lloc d'obtenció.
Idiomes:
Anglés alt.
Publicacions:
Jun'99
"El gat blau". Novel·la. Edicions Felí, Barcelona. Premi Sant Antoni.
Informàtica:
Domini ajuste Windows.
Altres dades d'interès:

Voluntari en la gossera de Barcelona.
Activitats
Activitats
1. QUINES SÓN LES MEUES CARACTERÍSTIQUES PERSONALS?2
De la relació d'algunes de les aptituds que s'exposen a continuació tria les
cinc que consideres que més s'adeqüen a la teua personalitat:
Oberta
Àgil manualment (tipus maquinista)
Analítica
Atenta
Cordial
Creativa
Meticulosa
Metòdica
Minuciosa
Ordenada
Organitzada
Pacient
Persistent
Raonable
Sistemàtica
Poder de convicció
Jo considere que soc... __________________, ____________________,
__________________, _____________________ i _____________________.
2
Font: Projecte Orión (s/f): Mòdul d'Orientació Laboral. Badajoz: Àrea de Desenvolupament
Local de la Diputació Provincial de Badajoz.
58
SOLUCIÓ
En funció de les característiques personals que posseïsc, la professió més
adequada per a mi és:
Venedor, Oberta, cordial, poder de
comercial, convicció, atenta, ordenada,
representant,... persistent...
Mecànic, Pacient, minuciosa, organitzada,
electricista, ordenada, àgil manualment (tipus
lampista, maquinista) ...
obrer,...
Biòleg, Analítica, sistemàtica, meticulosa,
metge, raonable, metòdica...
farmacèutic,...
Maestro, Amable, responsable, justa,
guies turístics, coherent, diplomàtica, convincent...
auxiliar d'ajuda a domicili
Administratiu, Metòdica, ordenada, atenta,
telefonista, eficient, educada, responsable...
informàtic,
bibliotecari,...
Perruquer, Creativa, pacient, minuciosa,
dissenyador, manyosa...
fotògraf,
dissenyador gràfic...
2. ELS MEUS INTERESES3

Treballar només.
Treballar en equip.
Treballar en oficines.
Treballar al carrer.
Treballar en les grans empreses.
Treballar en empreses xicotetes.
Treballar per compte propi.
Treballar per compte d'altri.
Treballar en l'administració pública.
Treballar en empreses privades.
Ser responsable d'un equip de persones.
Ser subordinat.
Treballar a la teua ciutat.
Treballar fora de la teua ciutat.
Tenir molt o poc temps lliure.
3
Font: Projecte Orión (S/n): Mòdul d'Orientació Laboral. Badajoz: Àrea de Desenvolupament
Local de la Diputació Provincial de Badajoz.
59
3. TEST DE QUALITATS EMPRENEDORES
Realitzar el test de qualitats emprenedores proposat a continuació. En
funció del resultat obtingut es podrà saber l'índex de qualitats emprèn-daures
que es posseeix. (Puntua cada ítem d'1 a 5).
 Quan prenc una decisió l'aplique malgrat les seues conseqüències.
 Duc a terme les metes que em propose i m’ix bé el que em propose.
 Em considera una persona autocrítica i que accepta idees dels altres
encara que siguen contràries a les meues.
 Tinc capacitat de motivar als altres en els moments baixos, quan la gent
s'afona.
 M'alce davant els problemes i les dificultats i sóc perseverant en tot el
que faig.
 Em preocupe per la qualitat dels béns i serveis que utilitze i m'agradaria
sempre millorar-ho.
 Tinc capacitat organitzativa i de direcció de grups de treball.
 Solc planificar minuciosament tot el que emprenc, cercant sempre la
major rendibilitat.
 Em considere un gran comunicador perquè no tinc problemes de dir el
que pense als altres.
 M'agrada pensar bé les coses abans de fer-les: si tinc un problema
cerque la millor solució.
4. COM EM PLANIFIQUE PER A CERCAR TREBALL?4

Aquesta activitat consisteix realitzar una planificació de com dur a terme
una cerca d'ocupació. Reflecteix en cadascun dels quadres les activitats que
duries a terme en una setmana, amb la finalitat de trobar el treball que cerques.
Tasques
1)
2)
3)
Planificació de la setmana
SETMANA DEL ...... AL ...... DE .................... DE ....................
DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
Empreses
Nom Sector Adreça Telèfon E-mail Contacte Resultats Data
4 Font: Unitat de Promoció i Desenvolupament de Madrid (S/n): Mòdul de formació en

orientació laboral. Madrid: Cambra de Comerç de Madrid.
60
Contactes personals
Nom Adreça Telèfon E-mail Lloc de treball
5. OFERTA D'OCUPACIÓ
Analitza la següent oferta d'ocupació provinent d'un periòdic, d'acord amb
la teoria explicada en la Unitat Didàctica.
Informació, 15 de Juliol de 2017
Construccions Ortega i Fills S. a.
Requereix incorporar al seu departament de construcció un peó d'obrer a

Guardamar del Segura.
PEÓ D'OBRER
Busquem a un professional amb experiència mínima de sis mesos en la

construcció d'edificacions de grans dimensions. El contracte serà indefinit i el
nivell retributiu d'acord amb la vàlua del candidat.
Interessats enviar Curriculum vitae a la següent adreça:

Construccions Ortega i Fills S.A.
C/ Picasso, núm. 20.
C.P: 03183
Torrevella.
Correu electrònic: ortegaehijos@yahoo.es
6. OFERTA D'OCUPACIÓ
Realització d'una carta de presentació, un currículum cronològic i un altre
funcional, amb la finalitat que posseïsques el teu propi currículum per a realitzar
una efectiva cerca d'ocupació.
61

GES I Mon Del Treball-VAL

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

GES I Mon Del Treball-VAL

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

MÓN DEL TREBALL

1r GES Món del Treball

Tema Didàctica 2. Globalització i Mercat de Treball ........................................ 18

Tema 3. L'Economia de la Vega Baixa del Segura .......................................... 33

Tema 4. Tècniques Actives de Cerca d'Ocupació ............................................ 40

1r GES Món del Treball

1r GES Món del Treball

L'IPC és una mesura del nivell dels preus en un moment determinat. Es

Conèixer el funcionament d'una economia de mercat, com és el cas de

2. Procés Productiu i Treball

1r GES Món del Treball

1r GES Món del Treball

Força de treball: nombre de persones emprades més les que cerquen

Podem doncs concretar que, l'activitat que desenvolupen les persones en

4. L'Economia en la nostra Societat

1r GES Món del Treball

Quin és l'objecte de l'economia? Podem entendre-la com «la ciència

L'economia com a ciència empírica, igual que la Física o la Química, ha

A continuació et presentem uns gràfics en els quals pots veure diversos

1r GES Món del Treball

Primari Agricultura, pesca i mineria

Secundari Indústria i construcció

Terciari Comerç, sanitat, ensenyament, turisme,

L'activitat econòmica es concreta en la producció de béns i serveis la

1r GES Món del Treball

El problema econòmic per excel·lència és l'escassetat i sorgeix perquè les

Un altre aspecte important de l'economia és el creixement de la producció,

No obstant això aqueix creixement econòmic pot representar en moltes

7. El Sistema de l'Economia de Mercat

L'economia de mercat es fonamenta en dos aspectes bàsics, d'una banda

1r GES Món del Treball

8. Els Mercats i la Competència

1r GES Món del Treball

2. El conjunt de coneixements necessaris i útils per al desenvolupament del

3. A què diem treball?

4. Indica quin de les següents afirmacions és vertadera.

5. Completa la frase introduint les paraules següents on procedisquen:

1r GES Món del Treball

7. Situa cadascun dels següents aspectes econòmics, segons correspon a la

8. Quin és l'instrument més usual d'intercanvi en el mercat?

9. En quin dos aspectes bàsics es fonamenta l'economia:

1r GES Món del Treball

Un mercat és tota ____________________ en la qual els

11. Completa les següents frases referides al procés d'intercanvi en les

13. Perquè es done un mercat de la competència perfecta han de donar-se una

1r GES Món del Treball

Escriu les idees principals que has trobat en la UNITAT 1:

1r GES Món del Treball

1r GES Món del Treball

1r GES Món del Treball

Diem globalització al procés polític, econòmic, social i ecològic que està

En termes generals, per globalització s'entén el moviment accelerat de

3. Globalització i Innovació Tecnològica

1r GES Món del Treball

4. Tecnologia i Transformacions en el Mercat de Treball

La revolució tecnològica ha permès a les empreses innovar, obrir-se a

1r GES Món del Treball

Diversos estudis vénen a afirmar que no existeixen una relació causa-

Aquesta creació i destrucció d'ocupació implica canvis en els sectors

5. El Desafiament Europeu de l'Ocupació

5.1. Consideracions Generals

1r GES Món del Treball

L'Estratègia Europea d'Ocupació, definida en el Tractat d'Amsterdam,

En l'actualitat, la política de de la Unió