GRUP CLASSE 4art ESO Grup Ordinari

DURADA 6 SESSIONS. (El temps utilitzat varia en funci de lactivitat)

PERODE 3er Trimestre

CURS ESCOLAR 2012/2013

PROFESSOR/A Laura Ruiz Miralles

MATRIA EDUCACI FSICA

TTOL DE LA UNITAT

Coneixem, tinguem cura i aprenem a preservar la nostra salut i la de la muntanya tot gaudint daquesta i dels seus recorreguts!
COMPETNCIES Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic: s despecial importncia aquesta competncia ja que lobjectiu daquesta unitat didctica s fomentar la relaci amb lentorn natural i aprendre dell. Competncia comunicativa lingstica audiovisual: CONTINGUTS Condici fsica i salut Planificaci dun pla de treball sobre lactivitat fsica (escalfaments i mtodes de respiraci i relaxaci) a partir de pautes bsiques. Aplicaci de les normes bsiques de seguretat i prevenci de riscos durant la realitzaci dactivitat fsica. Activitat fsica en el medi natural Planificaci i realitzaci d les activitats de preparaci, prevenci, CRITERIS DAVALUACI Planificaci i participaci en lelaboraci dun pla de treball sobre escalfaments autnoms i mtodes de respiraci i relaxaci per a lactivitat de senderisme a la muntanya, per prevenir lesions, alliberar tensions, millorar la condici fsica i tenir cura del propi cos. Planificaci de les activitats dorganitzaci, manteniment, senderisme i joc de muntanya en el medi natural, seleccionant lequipament adient, seguint les normes bsiques de seguretat i cercant informaci significativa de la zona en relaci amb les activitats a desenvolupar. Participaci de forma activa en les activitats esportives planificades per tots i totes.

OBJECTIUS DAPRENENTATGE Lalumne ha de ser competent per a: 1. Valorar i fer activitats fsiques de respiraci, senderisme i jocs de muntanya, dirigides a la millora de leficincia i la riquesa motriu i la millora de la condici fsica, la salut i la qualitat de vida. 2. Mostrar autonomia en lorganitzaci i planificaci de lactivitat fsica, consolidada com a hbit de vida saludable. 3. Despertar i crear conscincies positives respecti el medi que ens envolta. 4. Crear actituds i hbits per la conservaci medi ambient i la sostenibilitat ambiental. del

5. Integrar lespai urb amb lentorn natural proper per tal daprofitar els valors naturals com a recurs per un estil de vida saludable. 6. Conixer els diferents recorreguts de muntanya

La unitat demana que a lhora de

de la zona en la que vivim. 7. Conixer les normes principals de seguretat i mesures preventives i actuar amb respecte i cura de lentorn en les activitats de senderisme i jocs de muntanya en el medi natural. 8. Utilitzar el cos com a eina de comunicaci, expressi i creaci. 9. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferncies individuals i potenciar lafany de millora personal. 10. Mostrar habilitats i actituds de respecte, treball en equip i esportivitat en la participaci de les activitats de senderisme i joc de muntanya, i de les activitats de respiraci i relaxaci, independentment de les diferncies culturals, socials i dhabilitat. 11. Adoptar una actitud crtica davant del tractament del cos, lactivitat fsica i lesport en la societat actual i valorar-ne els aspectes positius 12. Introduir els membres de la educativa a participar de lactivitat comunitat

treballar en grups cooperatius la comunicaci sigui fluida i lexpressi clara. Competncia del tractament de la informaci i competncia digital: s necessari cercar adequadament la informaci i seleccionar aquella que ens serveix daquella que no. En aquesta unitat s imprescindible fer una bona recerca de lentorn per poder conixer-lo i relacionar-se amb ell. Competncia daprendre aprendre: a

manteniment i organitzaci per a la millora de lentorn i els recorreguts de muntanya. Planificaci i realitzaci de l activitat de senderisme i el joc de muntanya en el medi natural per a la millora de la condici fsica. Presa de conscincia de limpacte que tenen certes activitats fsiques sobre lentorn. Valoraci de la relaci entre lactivitat fsica, la salut i el medi natural. Cerca dinformaci sobre lindret on es vol fer el joc, la sortida i els possibles itineraris de muntanya.

Creaci de pautes avaluatives sobre hbits saludables i accions i actituds en el medi natural. Elaboraci dun diari grupal i seguiment daquest al finalitzar cada sessi. Seguiment de les graelles avaluatives que cada persona i grup realitzar al final de cada sessi sobre la tasca concreta.

13. Obrir lescola a lentorn per conixer lAssociaci de gesti ambiental i de muntanyisme, els diferents itineraris de la muntanya de la zona i ajudar en el seu manteniment. 14. Participar amb la resta de cursos i actuar de referents vers lactivitat guiada, com una forma dinteracci entre companys de diferents edats i

Aprenem descobrint i cercant solucions a les proves que sens presenten. Competncia dautonomia i iniciativa personal: Aprenem prenent

daprendre ensenyant. 15. Crear un bloc de lassignatura que ajudi a recollir tota la informaci, vivncies i experincies tractades.

decisions en la prpia recerca i guiant a daltres en la seva tasca de descobriment. Competncia social i ciutadana: Les relacions entre el grup gran, els petits grups, els companys daltres cursos i els membres de la comunitat educativa, sn constants en aquesta unitat. Per aix la manera de socialitzar-se i de comunicar-se amb els altres, s despecial importncia per aprendre a conviure en la nostra societat. Competncia artstica i cultural: Creem i imaginem per gaudir a la muntanya a partir de la gimcana com a joc collaboratiu i constructiu. Aprofitem el nostre entorn natural com

a part de la nostra cultura i aprenem dell i amb ell. Competncia matemtica: Necessitem fer clculs sobre la quantitat de kilmetres que recorrerem, com dividirem lespai per a preparar les proves, etc...

RELACIONS AMB DALTRES MATRIES Llengua: Explicacions orals per donar les instruccions necessries als participants del joc de muntanya i lactivitat de senderisme, per comunicar-se adequadament en el s del grup i per saber comunicar els avenos a la resta de grups.

 Educaci eticocvica: -Reflexi sobre les conductes de risc que afecten la prpia salut i la dels altres. -Defensa i cura de lentorn ents com a espai com on es desenvolupa la convivncia i coneixement de les accions individuals i collectives en pro de la seva conservaci -Reconeixement de la forma de participaci associativa que ofereix el muntanyisme, com a moviment comproms amb valors tics i cvics construdes de la participaci en activitats socials de lentorn proper, assumint responsabilitats i treballant de forma cooperativa. Cincies Naturals: Coneixement i cura de la fauna i la flora del terreny. Cincies Socials: Geografia del terreny. Coneixement dels accidents geogrfics i orogrfics. Matemtiques: s del full de clcul per medir distncies entre les diferents senyals de guiatge i per saber els kilmetres que cada grup ha de recrrer.

METODOLOGIA I SEQNCIA DIDCTICA Observaci per a totes les sessions: Lassessor psicopedaggic assessorar al professorat en el procs de cada sessi i intervindr en aquelles sessions on sigui necessari. SESSI 1.COM PODEM AFAVORIR LA NOSTRA SALUT I LA SALUT DE LA MUNTANYA? FEM-NE UNA RELACI! DESCRIPCI DE LES ACTIVITATS Inicial 1. El professor presenta les activitats que es realitzaran en la matria deducaci fsica dins del projecte un poble sostenible. Es proposa la creaci dun diari grupal on cada grup i membre, exposar les reflexions i seguiment de totes les activitats i informacions que es vagin extraient. (veure annex 1). A lhora sexposa que cada persona i grup hauran danar seguint la graella avaluativa sobre el procs de la tasca. (veure annex 2) El professor exposa la importncia de la condici fsica per poder MATERIALS RECURSOS Ordinador amb connexi a Internet Projector Vdeo seleccionat paper i llapis ORG. AULA El grup aula es distribuir en rotllana a lhora de fer el debat grupal A lhora de la creaci de grups per les activitats grupals de TEMPS ATENCI DIVERSITAT Les activitats per parelles dajuda mtua sn molt positives per establir vincles entre lalumnat afavorint el sentiment de ACTIVITATS DAVALUACI Valorar quines actituds tenen els alumnes vers la seva prpia salut i quins hbits tenen assolits. Valorar quina s lactitud vers

gaudir de lentorn natural i a lhora ajudar a aquest a mantenir-se. Sortir a la muntanya demana estar en condicions apropiades i a lhora percebre que si actuem a partir dhbits i actituds saludables, podem afavorir tamb la salut de la muntanya. El professor planteja que per grups es reflexioni sobre els hbits de salut que tenim quan caminem, correm... Com podem millorarlos, que ens costa ms, quina conscincia en tenim?. Lalumnat pot seguir la pauta avaluativa sobre hbits saludables. (Veure annex 3. Pauta avaluativa sobre hbits saludables.) A lhora es proposa que es pensi en com tractem la muntanya, ajudem a mantenir-la neta? collaborem en la seva conservaci? Com ho podem fer? Lalumnat pot seguir la pauta avaluativa sobre accions i actituds vers lentorn natural. (veure annex 4). Fem un petit debat de tot plegat. Desenvolupament 1. TALLER. Sabem relaxar-nos? Comencem a parlar de respiraci i relaxaci. Fem un Taller a laula per valorar com ens sentim i preparar-nos per fer una activitat fsica. Per parelles tractarem dajudar-nos mtuament mitjanant un massatge corporal i ajudant al company a sentir la seva respiraci i el moviment del diafragma. Coneixerem les parts del cos que funcionen quan respirem i en serem conscients. Tamb Es mostren activitats destirament del cos Una activitat que agrada molt als alumnes s tancar els ulls i cercar un espai on estirar-se o estar cmode. El professor amb veu suau comena a explicar una histria: anem caminant per la muntanya, sentim el sol i la brisa, ens sentim felios...de sobte trobem un taronger, recollim una taronja, la olorem i la tastem...(aquest exercici s molt apropiat per crear una meditaci relaxada i per aconseguir la relaxaci mitjanant el gaudi dimaginar i sentir sensacions). 2. PLA DE TREBALL sobre preparaci fsica: El professor proposa elaborar un pla de treball dexercicis preventius que haurem

pissarra

reflexi, es faran 6 grups de 5 persones cadascun. Els grups seran heterogenis respectant la distribuci que el tutor ha proposat pel curs. Aquest fet no significa que es puguin advertir situacions que demanin canvis en els grups en moments puntuals depenent de lactivitat. Les parelles seran formades de manera heterognia, on alumnes amb ms dificultats treballin amb alumnes que en tenen menys. El professor caminar per laula atenent a les qestions dels grups i es dirigir a cadascun dells a lhora de les

10

pertinena i la complicitat amb un altre company/. Aquest tipus dactivitat s de gran ajuda per lalumnat amb dificultats dintegraci. Lalumna amb problemes visuals t la oportunitat de desenvolupar activitats de contacte on pot relaxar-se i sentir i percebre daltres maneres. Lactivitat individual de relaxaci s molt positiva per reflexionar ntimament i a lhora sentintse plenament part del grup. Aquesta activitat afavoreix el sentiment de pertinena de

la importncia de mantenir s lespai natural de muntanya. Escolta activa, participaci i nivell de complicitat en el treball per parelles, petit i gran grup. Es tindr en compte com treballa millor cada alumne. El grau desfor i dimplicaci de cada persona en les diferents activitats. El grau dorganitzaci, de comproms i dempatia del gran grup per arribar al consens La claredat en la comunicaci i lexpressi verbal

10

10

de tenir en compte abans de fer lactivitat fsica i/o esportiva. Cada grup en far una llista dexercicis i sexposar en gran grup al final. 3. Llista daccions i actituds que podem desenvolupar a la muntanya. El professor proposa elaborar una llista sobre accions que podem fer a la muntanya per mantenir-la i les actituds que caldria tenir i perqu. Cada grup en far una llista i sexposar en gran grup al final. Sntesi 1. Cada portaveu expressar la llista que sha fet pel pla de treball sobre preparaci fsica. Entre tots sescolliran els exercicis necessaris i es dissenyar el pla de treball. 2. Es far el mateix procs per crear una llista sobre accions i actituds a la muntanya. 3.El pla i la llista en cartolina seran penjats al tauler de laula. Tamb ser interessant penjar el pla i la llista al tauler del passads del centre com a mesura preventiva per a tothom. Un grup es pot dedicar a elaborar-los en la mesura que es van decidint les accions i exercicis necessaris. 4. Sintrodueix la informaci al diari grupal de lassignatura. Es segueix la graella avaluativa

seves explicacions i orientacions. Tanmateix ajudar a participar a tot lalumnat atenent les necessitats de cadascun.

15 per les dues llistes

tot lalumnat, sigui quina sigui la seva dificultat, cultura o habilitat. Les orientacions i les explicacions per fer el pla de treball sn detallades i clares per ajudar a lalumnat que desenvolupa un PI i a lalumne que pateix dislxia.

Observacions: En aquesta Unitat es pretn relacionar lestil de vida saludable amb el descobriment de lactivitat fsica a la muntanya i la seva conservaci per a una major sostenibilitat de lentorn natural. SESSI 2. CONEIXEM EL NOSTRE ENTORN NATURAL, LA NOSTRA MUNTANYA I LES INICIATIVES QUE SHI DESENVOLUPEN DESCRIPCI DE LES ACTIVITATS MATERIALS RECURSOS ORG. AULA TEMPS ATENCI DIVERSITAT ACTIVITATS DAVALUACI

Inicial 1. En aquesta sessi el professor planteja una activitat de recerca i dinvestigaci sobre el nostre entorn de muntanya. Que sabem sobre el nostre entorn natural i sobre els recorreguts de muntanya? Es fa una petit debat sobre els coneixements que lalumnat t sobre la temtica i sobre el qu cal saber. (el professor guia la recerca) Desenvolupament 1. Es distribueixen els grups establerts a linici de curs i es proposa que cada grup faci una recerca sobre lespai natural en el que viu, investigant sobre els diferents temes que han sorgit en el debat. (A lapartat dorganitzaci a laula es detallen els temes.) El professor demana que cada grup pensi una manera de resumir i/o estructurar la informaci a partir de procediments estratgics que shan estudiat durant el curs. (mapes, graelles, etc...) Sntesi 1.Un cop acabada la recerca cada portaveu de cada grup exposar la informaci trobada. Sintrodueix el resum al diari. 2. El professor exposar que a la prxima sessi es far una visita a una associaci de muntanyisme de la zona on participarem en el manteniment de la muntanya i veurem daprop el que lentorn muntanyenc ens pot oferir.

Sis Ordinadors amb connexi a Internet per a cada grup. pissarra digital per exposar lesquema que cada grup ha elaborat per exposar als companys/es.

El grup aula es distribuir en rotllana a lhora de fer el debat grupal A lhora de la creaci de grups per les activitats grupals cooperatives, es faran 6 grups de 5 persones cadascun. Els grups seran heterogenis respectant la distribuci que el tutor ha proposat pel curs. Els temes tractats seran els segents: Grup 1: Lespai natural del Moians Grup 2:Estadstiques nivell de vida de la poblaci

10

Lordinador en el grup de lalumna amb dificultats visuals es llegeix amb lletra grossa per facilitar la seva visi. Els companys/es de lalumne amb problemes de dislxia lajuden en tot moment a comprendre i a escriure correctament. Tanmateix es desenvolupa la tutoria entre iguals entre els companys autctons i els nouvinguts. Es fomenta la participaci de lalumnat que mostra ms necessitat dimplicaci i dintegraci.

Valorar el grau dadequaci de la informaci i els mtodes de recerca. Valorar el grau dhabilitat de procediments estratgics per estructurar la informaci. Valorar com es desenvolupa el treball cooperatiu i la tutoria entre iguals. Escolta activa i participaci en petit i gran grup. El grau desfor i dimplicaci de cada persona. El grau dorganitzaci i de consens del grup per definir els temes ms rellevants a cercar. La claredat en

40

10

Grup 3: Sender de gran recorregut. GR

177. Ronda del Moians Grup 4: Activitats a lentorn natural relacionades amb el muntanyisme, el senderisme o les caminades en lentorn natural. Grup 5: Associacions de serveis ambientals i de muntanyisme Grup 6:Iniciatives de conservaci del medi ambient de la zona i de la muntanya El professor atendr als grups donant orientacions en els moments precisos. El professor avaluar a cada persona a partir de la observaci i del dileg en forma de preguntes que anir fent als

la comunicaci i lexpressi verbal

diversos grups sobre el desenvolupament de la tasca. Observacions: En aquesta sessi es considera no exposar material concret ja que la intenci s que lalumnat en faci la recerca i trobi les pgines webs adequades. SESSI 3. PARTICIPEM AMB UNA ASSOCIACI DE SERVEIS AMBIENTALS DE LA NOSTRA ZONA DESCRIPCI DE LES ACTIVITATS Inicial 1. La classe es prepara per participar amb lassociaci GAIA de Moi, que es dedica a donar suport als Ajuntaments per portar a terme estratgies, programes i actuacions ambientals adreades als ciutadans, entitats, centres educatius, institucions, empreses, per tal de seguir avanant cap a la millora de la sostenibilitat: MATERIALS RECURSOS roba i calat cmode cmera de fotos i vdeo per seguir el procs ORG. AULA El grup aula es distribuir en rotllana a lhora de fer la reflexi grupal/individual. Es faran quatre grups. Dos de 7 persones i dos de 8. Els grups seran heterogenis i es formaran segons preferncies i de manera democrtica. Les funcions que es desenvoluparan seran les segents: Grup 1: Ajudar a senyalitzar el Es realitza lactivita t durant el mat en dues hores. TEMPS ATENCI DIVERSITAT Els grups sn heterogenis. Es fomenta el treball cooperatiu i la tutoria entre iguals. Els companys amb ms dificultats de comprensi de la llengua seran atesos pels que no presenten dificultats. Un company guiar en tot moment a lalumna amb dificultats visuals. ACTIVITATS DAVALUACI Escolta activa i participaci en petit grup. Respecte cap al referent de cada grup El grau desfor i dimplicaci de cada persona. La claredat en la comunicaci i la organitzaci en el grup. Lajuda mtua entre lalumnat

10(pres entaci)

http://www.gaiamoia.com/pdf/gaia2009.pdf
Un

dels programes que realitza t a veure amb la gesti i conservaci el medi natural. Avui la classe participar amb lassociaci per observar com es mant un recorregut de muntanya.
Es segueix el pla de treball sobre escalfament abans de la sortida Desenvolupament 1.El

representant de lassociaci explicar als alumnes la seva funci i mostrar com podem entre tots collaborar per mantenir net i saludable lespai de muntanya del nostre poble. Es far una sortida per una

part del GR 177 amb quatre referents de lassociaci. Cada referent atendr un grup dalumnes, els quals shauran de dividir aquest cop, en quatre grups. (aquests es detallen en lapartat dorganitzaci a laula).

recorregut.(pintar les senyals del GR) Grup 2: Preparar les piles de pedres que cal muntar en el transcurs del recorregut com a senyals de guiatge. Grup 3:Obrir els camins, mantenir-los nets i clars Grup 4: Fer fotografies i filmar el procs. El grup es distribuir de tal manera que es pugui gravar el procs de cada grup.

Sntesi 1. Es far una rotllana grupal a la muntanya un cop finalitzada lactivitat i cada alumne definir amb una paraula la seva experincia. 2. Sacorda introduir al diari el resum de la jornada. Es segueix la graella avaluativa.

(Despr s desmor zar) 10

Les preferncies de cada alumne seran valorades, fet que facilitar la comprensi mtua i lempatia a lhora de fer els grups aix com afavorir la motivaci, la implicaci i el sentiment de pertinena al grup.

Observacions: Aquesta sessi acull tot un mat. Lorganitzaci i planificaci de lactivitat dins del projecte un poble sostenible est acordada i valorada per tot lequip docent. SESSI 4. ORGANITZEM UNA GIMCANA PELS COMPANYS/ES DE 1ER,2ON, I 3ER DE LA ESO PELS ITINERARIS DEL NOSTRE GR DESCRIPCI DE LES ACTIVITATS MATERIALS RECURSOS ORG. AULA TEMPS ATENCI DIVERSITAT ACTIVITATS DAVALUACI

Inicial 1. En aquesta sessi el professor proposa preparar una gimcana per la resta de cursos de la ESO per diversos itineraris del GR 177. On cada grup de quart ser el referent de cada grup dalumnat dels altres cursos que hi participi. De cada curs hi participar un grup dalumnat que ser escollit de manera heterognia en el seu grup classe. Els membres dels cursos estaran combinats en els diferents grups. Com que el projecte es vol establir al centre, tots els alumnes tindran la possibilitat de participar al llarg de la seva escolaritzaci. Aquesta activitat pretn ser una activitat model de participaci Inter cursos com una manera de que els ms grans guin als ms petits i es cre un aprenentatge conjunt i significatiu per a tothom. Es fa una crida als familiars que hi poden participar i que conjuntament amb el professor de laula, la professora auxiliar deducaci especial i un altre professor referent, acompanyaran a cada grup, si cal en cotxe fins el punt ms proper de partida i seguiran el seu procs.

Sis ordinadors amb connexi a Internet per cercar els itineraris, les seves caracterstique s i definir les proves. Materials que necessitarem el dia de la gimcana: Mapa i brixola, guia de la fauna i flora i pauta de consells dhbits saludables que cal seguir, tant per la prpia salut com per la salut de la muntanya.

Sis grups heterogenis de cinc persones. Cada grup fa la cerca de la seva part de la gimcana que es portar a terme al GR 177 dins lEtapa 1 de Moi a Calders

10

Els grups heterogenis amb tutors interns cap alumnes amb ms dificultats Lletra grossa a lordinador per facilitar la visi de lalumna amb problemes de visi. Orientacions clares i detallades per part del professor que guiar la recerca de cada grup, valorar les proves i ajudar a cada alumne que ms ho necessiti.

Valorar el grau de ladequaci de la informaci seleccionada Els procediments que es desenvolupen a lhora de cercar la informaci El grau dorganitzaci del grup cooperatiu Escolta activa i participaci en petit grup. El grau desfor i dimplicaci de cada persona. La claredat en la comunicaci i lexpressi verbal Lajuda mtua entre lalumnat a cada grup El seguiment de la tutoria entre iguals.

http://es.wikilo c.com/wikiloc/ view.do? id=3801259, i

prepara lactivitat Cada grup de cinc persones es distribueix les funcions que es portaran a terme el dia de la gimcana. Una persona guiar a lalumnat, laltra ajudar a realitzar les proves, laltre far les fotografies, laltra far el vdeo, laltra socupar de que tots els detalls estiguin

Desenvolupament 1. Els grups cerquen els diferents itineraris, les seves caracterstiques i la definici de les proves. Cada itinerari ser dins del GR 177 des dun punt concret fins a un altre de final. Ser un itinerari curt on shauran de recollir diferents proves durant les diferents senyals de guiatge. Cal dir que els alumnes ja coneixen la zona perqu van fer una exploraci durant la sessi 3, fet que els facilita la tasca. En la gimcana no guanya ni perd ning, simplement es demana la participaci i la feina ben feta, al final per es donar un petit obsequi a les persones que han participat.

40

Sntesi 1. Sintrodueix al diari la informaci pertinent. Se segueix la pauta avaluativa. 2.Sacorda que a la prxima sessi haurem de preparar la situaci a la muntanya abans de que els grups participants arribin, per aix cal tenir clar els punts exactes en el mapa on volem fer cada gimcana, les proves descrites, les notes preparades... 3. Cada grup guia es desplaar a cada aula on sn els companys que participaran de la gimcana a la prxima sessi i sels demanar que han de dur de casa i com shan de preparar.

enllaats i de que els alumnes estiguin ben atesos.

Observacions: La preparaci de la prova demana molta organitzaci per part del cos docent que hi participa i de tot lalumnat de quart que organitza la tasca. Al ser una activitat dins del projecte un poble sostenible en educaci fsica, s contempla i saccepta el seu desenvolupament clarament prctic, el qual necessita de reorganitzacions i mobilitzacions curriculars, fet que est perfectament planificat i es valora com una activitat de descobriment de lentorn natural i de foment de la interacci entre companys. SESSI 5. PORTEM A TERME LA GIMCANA! DESCRIPCI DE LES ACTIVITATS 1.Ha arribat el dia de fer la gimcana amb els nostres companys del centre. Els alumnes de quart shan desplaat a la zona per preparar lactivitat. Cada grup sap que ha de fer i on sha de situar. MATERIALS RECURSOS Mapa i brixola, guia de la fauna i flora i pauta de consells dhbits saludables ORG. AULA Cada grup guia acompanya cada grup participant durant el procs. Cada grup participant est format per sis TEMPS (durant tres hores al mat) ATENCI DIVERSITAT Grups heterogenis i cooperatius amb clares funcions determinades que facilita la ACTIVITATS DAVALUACI Escolta activa i participaci en petit grup. El grau desfor i dimplicaci de

Desenvolupament 1. Cada grup amb els referents adults reben als grups participants que venen preparats segons indicacions del dia anterior. Es faran uns exercicis de respiraci i escalfament abans de comenar i es detallaran els passos a seguir per a cada grup. Cada grup guia acompanyar i guiar al grup participant. Es desenvolupa lactivitat Sntesi 1. Tots els grups junts fan una rotllana i cadascun amb una paraula expressa qu ha sentit. 2. Sacorda introduir al diari el resum de lexperincia. Es segueix la pauta avaluativa. 3. Es decideix organitzar una activitat de senderisme per tota la comunitat educativa un dissabte. El professorat crear els trptics per les famlies, vens i amics per citar a tothom.

que cal seguir, tant per la prpia salut com per la salut de la muntanya. Roba adequada Esmorzar, cantimplora

persones dels tres cursos anteriors de la ESO. Els cada dins dins Moi itineraris de grup seran del GR 177 lEtapa 1 de a Calders.

10 descalf ament. 240m. Dexcur si

cooperaci, la participaci i el sentiment de pertinena al grup. Un company acompanyar en tot moment a lalumna amb problemes visuals. Lacompanya ment del referent adult orienta i guia als grups en tot moment, fomentant la confiana dels alumnes amb ms dificultats dintegraci. Lactivitat prctica fomenta la descoberta dels sentits a lestar en contacte amb la natura i aix afavoreix la sensaci de benestar i de qualitat de vida.

cada persona. El grau dorganitzaci del grup per guiar adequadament al grup participant. La claredat en la comunicaci i lexpressi verbal Lajuda mtua entre lalumnat valoraci del treball cooperatiu i de la tutoria entre iguals. Valoraci de la capacitat de gaudir i de sentir-se b.

Cada grup ser conduit pel grup de companysguies i per un adult referent. Les proves seran de lestil segent depenent de cada zona: -Fixat en les senyals que vas trobant, a cada senyal rebrs instruccions sobre el que has de fer: (proves com aturat i respira a cada senyal que trobis. Abraa a un arbre. Cada membre del grup haur dimitar el so dun ocel que canti en aquell moment i descobrir de quin

10

ocell es tracta...es disposa de la guia dornitologia de la zona...) -Cada vegis vigila! haur que et has de cop que una pila perqu hi una nota dir el que fer:

Cerca un riu a la vora, compte els passos que fas per arribar-hi. Saps tornar al punt dinici? (t en recordes de respirar? Crea una can amb les paraules que hi ha a la nota. Que creus que has de fer si una pila est desfeta?. Apunta les senyals que trobes que no estan ben pintades, mirant el mapa, marca el punt on creus que ets en aquest moment. Cerca una ermita, marca en el mapa

on creus que es troba exactament, detecta a prop un taronger, recull una taronja...) Shaur dapuntar en una llibreta el procs i la resposta de cada prova, per poder verificar que sha fet tot el procs correctament. Observacions : Aquesta activitat purament prctica, est perfectament planificada i acordada per tot lequip docent per tal de cedir temps per a lactivitat. Cal tenir present que a ms de lobjectiu de gaudir de la muntanya, els diferents alumnes dels diferents cursos, treballen diferents coneixements de diverses matries com de cincies naturals(fauna i flora...) cincies socials (situaci geogrfica, s de plnols...), llengua catalana(expressar-se correctament per comunicar-se amb la resta de companys...), educaci per la ciutadania (cooperaci, convivncia, respecte...), entre les ms destacables.

SESSI 6.

CAMINEM TOTS JUNTS PER UN RECORREGUT DE LA NOSTRA MUNTANYA! MATERIALS RECURSOS Mapa i brixola, guia de la fauna i flora i pauta de consells dhbits saludables ORG. AULA Caminem units i respectant els ritmes de cadasc. L important s que tothom estigui ben ats. Aix TEMPS ATENCI DIVERSITAT Cada persona t el seu espai i ritme per caminar i en tot moment tothom ser ats sigui ACTIVITATS DAVALUACI Es valorar el grau de solidaritat, respecte i ajuda mtua entre tots els membres de la

DESCRIPCI DE LES ACTIVITATS Inicial 1. Ha arribat el dia on podem fer una ruta de senderisme amb professors, monitors, famlies, amics i vens de la comunitat educativa.

Durant tot el mat fins lhora d

Desenvolupament 1. Es cita a tothom a lescola on es far una petita explicaci per part dels alumnes de quart sobre hbits saludables. 2. Ens situarem al pati de lescola i els alumnes de quart faran de professors deducaci fsica situant-se a lescenari i desenvolupant els exercicis descalfament i respiraci que tothom caldr que faci abans de comenar a caminar. 3. Es realitza la caminada! Aquesta es far en letapa 1 de Moi a Calders, per aquest cop arribarem fins a Calders!

que cal seguir, tant per la prpia salut com per la salut de la muntanya. Roba i calat adequat. Esmorzar, dinar cantimplora, fruita, fruits secs, xocolata... Cmeres de fotografies, i videocmera.

lalumnat que estigui sol o que la seva famlia no hagi pogut venir, ser ats pel diferent professorat, daltres famlies i amics.

e dinar.

quina sigui la necessitat de cadasc. Totes les famlies i en especial les famlies nouvingudes seran guiades en el transcurs. Es proposar als companys que sajudin entre ells i es valorar el grau dajuda voluntria.

comunitat educativa La capacitat duni i de gaudi de tota la comunitat plegada Els aprenentatges que es desenvolupen entre tots.

10

De 10 a 15 h

Sntesi 1. Un cop havent arribat a Calders, en rotllana tothom tindr loportunitat dexpressar com sha sentit. 2. sacorda dintroduir al diari el resum de tota lexperincia. Es segueix la pauta avaluativa.

Dinem a Calders tots plegats.

Observacions: aquesta activitat s una activitat voluntria per de gran importncia pel que fa la uni comunitria, fet que afavoreix la participaci i la integraci de totes les persones i ensorra barreres comunicatives entre escola i comunitat apropant a les persones i desenvolupant relacions positives i de confiana. A lhora mostra com desenvolupar hbits saludables i com gaudir de la muntanya tot tenint-ne cura i sent conscient de la seva conservaci, afavorint aix la seva sostenibilitat.