El curriculum a

l’Educació Infantil
Motricitat i Expressió Corporal
 El currículum a l’Educació Infantil
Marc legal de referència

-La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, modificada per la Llei Orgànica
8/2013, de 9 de desembre, per a la Millora de la Qualitat Educativa, estableix com
a finalitat primera del sistema educatiu el ple desenvolupament de la personalitat i
de les capacitats de l’alumnat.

-El Reial Decret 1630/2006, de 29 de desembre, pel que s’estableixen els

ensenyaments mínims del segon cicle d’Educació Infantil a nivell estatal.

-Decret 38/2008, de 28 de març, del Consell, pel qual s’estableix el currículum del
segon cicle de l’Educació Infantil a la Comunitat Valenciana.
El currículum a l’Educació Infantil
Qüestions bàsiques per a l’Educació Intantil

Es vehicula dels 0 als 6 anys en dos cicles: de 0 a 3 i de 3 a 6 anys.

És de caràcter voluntari.
El Decret 38/2008 estructura tres àrees:
- Coneixement de si mateix i autonomia personal
- Medi físic, natural, social i cultural
- Llenguatges: comunicació i representació

Exigeix un enfocament educatiu globalitzat.

 ÀREA I: EL CONEIXEMENT DE SI
MATEIX I L’AUTONOMIA PERSONAL

Procés de creació de la identitat de l’alumnat a través de:

- Coneixement d’un/a mateix/a i del seu cos (dotació de sentit

del propi cos a través del seu coneixement estàtic i dinàmic).

- Relació entre el seu cos i el món exterior: espai, temps, altres

persones, altres objectes, etc.
 ÀREA I: EL CONEIXEMENT DE SI MATEIX I
L’AUTONOMIA PERSONAL
En aquesta àrea els continguts s’estructuren en quatre blocs

1. El cos i la propia imatge

2. El joc i el moviment
3. L’activitat i la vida quotidiana
4. L’atenció personal i la salut.
 ÀREA I: EL CONEIXEMENT DE SI MATEIX I
L’AUTONOMIA PERSONAL
1. El cos i la propia imatge

- Coneixement del cos i representació mental del mateix

- Coneixement dels sentits
- Confiança en les pròpies possibilitats per a resoldre problemes motors.
- Demostració de sentiments i emocions.
 ÀREA I: EL CONEIXEMENT DE SI MATEIX I
L’AUTONOMIA PERSONAL
2. El joc i el moviment

- Capacitats perceptiu-motrius
- El joc i els aspectes relacionals que es deriven del mateix
- Esquema corporal
- Habilitats motrius bàsiques
- Equilibri, coordinació, estructuració espai-temporal
- To i postura
 ÀREA II: EL MEDI FÍSIC, NATURAL,
SOCIAL I CULTURAL

Facilitació del coneixement de tot allò que constitueix la

realitat de l’alumnat:
- Coneixement de l’àmbit físic i natural
- Coneixement de l’àmbit social o cultural
 ÀREA III- ELS LLENGUATGES:
COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ

L’objectiu bàsic de l’àrea és que els xiquets i xiquetes descobrisquen el

seu propi cos i les possibilitats d’expressió i comunicació, els diferents
llenguatges (corporal, musical, plàstic, escrit i verbal), i comencen a fer
creacions amb ells i a expressar sentiments, desitjos i idees.
 ÀREA III: ELS LLENGUATGES:
COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ

L’àrea inclou com a contingut específic l’expressió corporal, definint-la com

el mitjà pel qual el ser humà expressa sensacions, emocions, sentiments i
pensaments amb el seu cos. A més, contempla el joc simbòlic, com un
element influent en el desenvolupament cognitiu, ja que en ell es
comporten “com si” fóra una persona distinta, un animal o un objecte, o
actua “com si” fera coses que només sembla que simula fer.
Principals continguts motrius al currículum
d’Infantil

- Esquema corporal
- Habilitats motrius bàsiques
- Habilitats motrius fines
- Equilibri
- To muscular i postura
- Coordinació
- Estructuració espai-temporal
 Conceptualització dels continguts
relacionats amb la motricitat presents al
currículum de l’Educació Infantil

Els continguts que apareixen al currículum de l’Educació Infantil (Decret

38/2008) són: esquema corporal, habilitats motrius bàsiques, habilitats
motrius fines, equilibri, coordinació, estructuració espai-temporal, to i
postura.
ESQUEMA
CORPORAL
 Esquema corporal
Algunes definicions clàssiques...

Per a Le Boulch (1987, 2001) l’esquema corporal és una intuïció global o

coneixement immediat que les persones tenen del propi cos, tant en estat
de repòs com en moviment, en relació amb les seves diferents parts i,
sobretot, en relació amb l’espai i amb els objectes que les envolten.

Schilder (1983) el defineix com la imatge tridimensional que cada individu

té del propi cos en relació amb els segments que el composen i la seua
representació recíproca amb l'espai.
 Esquema corporal
Algunes definicions clàssiques...

Dropsy (1987) el conceptualitza com la representació que cadascú té en tot

moment, de forma conscient o subconscient, de la forma i posició del cos a l’espai.
Frostig i Maslow (1984) aporten una definició més centrada en la capacitat per fer
conscient l’adaptació que es genera entre l’estructura òssia i els graus de tensió
muscular de l’organisme que fa possible una percepció global i segmentària del cos.

Frostig i Maslow (1984) aporten una definició més centrada en la capacitat per fer
conscient l’adaptació que es genera entre l’estructura òssia i els graus de tensió
muscular de l’organisme que fa possible una percepció global i segmentària del cos.
 Esquema corporal
Pautes i aspectes a tenir presents al treballar-lo

Es poden diferenciar dos tipus d’esquema corporal a treballar durant

l’etapa: estàtic i dinàmic.

- L’esquema corporal estàtic fa referència a la capacitat de l’alumnat

d’interioritzar i ser conscient del seu cos en posició parada.

- L’esquema corporal dinàmic és la capacitat de dominar les diferents

parts del cos (extremitats superiors, inferiors i tronc) i fer-les moure
segons un patró determinat, aconseguint no sols moviment sinó també
sincronització.
 Esquema corporal
Pautes i aspectes a tenir presents al treballar-lo

Es una capacitat que evoluciona amb l’edat. Etapes diferents en el seu

desenvolupament:

- L’etapa del cos viscut (0-3 anys). El cos es viu com una globalitat.

- L’etapa de la discriminació perceptiva (3-7 anys). Inici de la percepció I

control del cos I les seves parts a través de les sensacions exteroceptives,
interoceptives I propioceptives.

- L’etapa del cos en moviment en la qual es du a terme l’elaboració

definitiva de l’esquema corporal (entre els 7 i els 11-12 anys).
 Esquema corporal
Alguns recursos per als primers cursos
HABILITATS
MOTRIUS
BÀSIQUES
 Habilitats motrius bàsiques
Algunes definicions clàssiques...
Segons Navas (2010), el concepte d’habilitat motriu bàsica engloba una
sèrie d’accions motrius que apareixen en l’evolució humana des del
moment del naixement, i que van evolucionant mitjançant el contacte amb
l’entorn. Es denominen bàsiques perquè són comuns a tots els individus,
permeten la supervivència i són el fonament dels aprenentatges motrius.

Batalla (2000) també les considera com capacitats compartides per tota la
població (per tant, no pròpies d’una determinada cultura) i que
constitueixen la base per a l’adquisició de noves habilitats més complexes,
especialitzades i pròpies d’un entorn cultural més concret. Les considera
l’alfabet motor.
 Habilitats motrius bàsiques
Consideracions a tenir presents

La seua adquisició permet descobrir l’entorn i socialitzar-se. A mesura que

es va creixent el seu significat i la seua utilitat va canviant i es transformen
en capacitats més instrumentals al servei de camps tant diversos com la
salut, la participació esportiva, la inserció laboral o la diversió, però sempre
conservant el caràcter de ser útils per a la vida quotidiana
 Habilitats motrius bàsiques
Existeixen moltes classificacions d’habilitats motrius
 HABILITATS
MOTRIUS FINES
 Habilitats motrius fines

Les habilitats motrius fines són les capacitats que permeten l’execució de
forma precisa de moviments realitzats en determinades parts del cos
caracteritzades per la implicació de grups musculars xicotets (dits, mans,
peus, dits dels peus, musculatura facial...).
La motricitat fina implica: precisió, eficàcia, economia i harmonia.
 Habilitats motrius fines
Aspectes a considerar en el treball de la motricitat fina:

- Coordinació viso-manual

- Motricitat facial

- Motricitat fonètica

- Motricitat gestual
 Coordinació viso-manual

És una capacitat complexa consistent en ajustar en l’espai-

temps els moviments del member superior. Conduirà a l’infant
al domini de la mà, encara que intervindran altres parts del cos
com són el canell, l’avantbraç i el braç i tot això relacionat amb la
part perceptiva del sentit de la vista.
 Motricitat facial

Permetrà a l’alumnat aconseguir un major domini dels músculs de la cara,

els quals li facilitaran la capacitat de poder exterioritzar els seus
sentiments i emocions i així comunicar-se amb les persones del seu
voltant.
 Motricitat fonètica
Està relacionada amb la capacitat que es té per emetre sons i
amb això la correcta emissió de les paraules. És així com
s’inicia als xiquets i xiquetes en el llenguatge oral
demostrant un veritable domini de l’aparell fonador.
 Motricitat gestual

A més del control de la mà com un tot global, es necessitarà

també el domini de cadascuna de les parts del cos que,
utilitzades en precisió amb una intencionalitat expressiva i
comunicativa, seran decisives en la socialització de la
persona.
EQUILIBRI
Equilibri
Algunes idees...
To muscular i postura corporal

El to muscular és l’estat de tensió en què es troben els músculs de manera

permanent i involuntària depenent les diverses accions reflexes, moltes d’elles
relacionades amb la necessitat de mantenir l’equilibri.

Un estat inadequat de to muscular pot provocar problemes greus, per la qual cosa
cal educar-lo.
 Cal ensenyar l’alumnat a ser conscient del to muscular

Com? Treballant aspectes relacionats amb la respiració, la relaxació i l’ús

d’activitats i tècniques variades que combinen alternativament to muscular

elevat i baix fent passant aquest efecte al plànol conscient.

Algunes idees...
COORDINACIÓ
ESTRUCTURACIÓ
ESPAI-TEMPORAL
L’estructuració espai-temporal

El terme espacialitat fa referència a la percepció interior que té l’ésser humà del

medi en què habita i en el qual haurà de situar-se i moure’s tenint en compte, a
més de l’espai, obstacles que poden aparèixer. Per tant, diríem que l’espai, tenint
com a base el propi cos, és el coneixement de l’entorn mitjançant les percepcions
que té el xiquet o xiqueta.
Elements i conceptes a treballar en l’espacialitat...

- Relacions d’orientació: dreta-esquerra, a dalt-a baix, davant-darrere...

- Relacions de situació: dins-fora, damunt-sota, interior-exterior...
- Relacions de superfície: espai ple i espai buit...
- Relacions de mida: gran-petit, alt-baix, ampli-estret...
- Relacions de direcció: des d’aquí, cap a la dreta, cap a l’esquerra...
- Relacions de distància: lluny-a prop, junt-separat...
- Relacions d’ordre i successió: primer, últim...
El concepte de temporalitat implica prendre consciència dels
canvis que van succeint al llarg d’un període temporal
determinat.

Elements i conceptes a treballar

- Ràpid-lent
- Abans-després
- Simultani – progressiu
- ...
 Recomanacions per a treballar l’estructuració espai-temporal

- Convé proposar activitats on hi hagen molts elements mòbils per l’entorn, per tal
que el xiquet o la xiqueta observe trajectòries diverses i tinga que moure el seu cos
en funció d’això.

- Cal introduir espais diversos (zones llargues, curtes, redones, irregulars...) i on hi

haja limitacions sobre les coses que es puguen fer (zones prohibides, d’acció...) per
tal de propiciar l’adaptació en l’execució.

- Cal emprar materials variats en formes i possibilitats de moviment per a buscar

gran assortiment en les produccions motores de l’alumnat.