LECTURA 9

Text argumentatiu: La rellevància d’ensenyar nombres fraccionaris i proporcionalitat

per a resoldre tasques sobre mesura a educació primària.

En aquesta activitat, es pretén realitzar un text argumentatiu a partir de la rellevància de

l’ensenyança de nombres fraccionaris i proporcionalitat per a resoldre tasques sobre mesura
a educació primària, amb el suport de les lectures 6 i 8, i fent uns introspecció en la lectura 9 i
defensar la meva postura a favor del seu ensenyament.

Els mestres i futurs mestres som qui hem de contextualitzar el significat de rellevància1. Hem
d’escollir amb pinces tot allò que creiem que haguem d’introduir als infants per tal de
proporcionar nous coneixements i que aquests vagin confeccionant el coneixement i sentit
matemàtic. La meva tesi d’aquest text argumentatiu se centra en demostrar la rellevància
d’ensenyar nombres fraccionaris i proporcionalitat per a resoldre tasques sobre mesura a
educació primària.

Per contextualitzar, una proporció és una igualtat entre dues raons. Com a tal, la
proporcionalitat ens pot presentar diversos processos de raonament proporcional que
comparteixen entre sí un seguit de relacions estructurals per poder explicar activitats de la
constància de les raons escalars2 o la constant de proporcionalitat3 a través de l’ús de
situacions numèriques a generar aquest tipus de raonament. Tal i com hem vist amb les
fraccions, els alumnes també presenten certes dificultats per confeccionar un coneixement
informal sobre les raons de proporcionalitat.

Podem ajudar a disminuir aquesta pèrdua de significats mitjançant l’ensenyança a una edat
prematura de símbols i tècniques relacionades amb aquestes pràctiques de proporcionalitat.
Els alumnes doncs necessiten construir un significat del sentit de la noció i aprendre a
distinguir en las que és possible aplicar-les i en les que no dotant així de significat als símbols
utilitzats per a expresar proporcions.

La proporcionalitat ajuda també a l’infant a aprendre a analitzar canvis relatius i absoluts que
estan vinculats a realitzar comparacions additives i multiplicatives. Podem construir el
context per on els alumnes poden començar a desenvolupar processos de desenvolupament
proporcional a partir de l’ús de successions de nombres que mantenen relacions de
proporcionalitat, però amb això no és suficient, també podem fer ús de:

● Problemes en les quals les quantitats augmentin.

1
Considerem rellevant tot allò fonamental com a trascendental o substancial.
2
Quan busquem un factor d’escala podem mirar les relacions entre les mesures a escala i les mesures reals per a
determinar quina escala s’ha utilitzat.
3
Ho podem definir com un element numèric racional que s’utilitza per a definir un patró de semblança entre
dues magnituds.
 ● Problemes en les quals les quantitats disminueixin.
● Problemes que facin servir l’ús de la proporcionalitat inversa.
● Problemes amb nombres diferents als naturals.
● Problemes en els quals la seva solució es basi en multiplicacions, divisions, sumes o
restes.
● Problemes que no poden ser calculats mitjançant doblant i calculant meitats.

Les taules com a instrument per a tractar el sentit de proporcionalitat ajuden a treballar la
competència matemàtica entesa com el desenvolupament de les relacions entre la
comprensió, eficàcia en l’ús de procediments, pensament estratègic, comunicació i actituds. I
a través del pensament estratègic poden crear autoconfiança i generar actituds positives cap a
la pròpia capacitat de resolució de problemes.

Per treballar la superfície a l’escola, sovint es fa ús de formes geomètriques reconeixibles que

es presenten dibuixades. El problema bé quan els alumnes tenen dificultats per identificar
l’àrea i el perímetre en figures irregulars. Una situació didàctica per fer entendre als alumnes
el tractament de superfície és quan dues superfícies són equivalents4: “dues superfícies són
equivalents si poden ser construïdes amb les mateixes peces del mateix tangram”. Cap
destacar que l'entorn escolar limita a l’hora d’ensenyar el concepte de superfície, ja que
només es proporcionen eines que permeten mesurar polígons regulars com el rectangle, el
rombe o el cercle, havent-hi així una enorme distancia entre la teoria i la pràctica.

Segons argumenta Chamorro a la seva lectura “Les magnituds multilineals: La superfície i el

volum” els coneixements respecte el concepte d'equivalència de superfícies són molts i
importants. Per a comprar superfícies, hem de proporcionar als alumnes la situació didàctica
adequada, sovint es fa ús de quadrícules i dibuixos. Els alumnes identifiquen la superfície per
la forma. La identificació entre àrea i perímetre té diverses interpretacions segons l’edat: de 5
a 6, el nen representa la transformació d’una figura, de 7 a 8 la seva deformació. De 8 a 10
treballa la seva constància, de 10 a 12 hi ha assajos per a compensar les dues dimensions i de
11 a 12 hi ha una generalització del creixement de les figures transformades.

La proporció i conseqüentment la proporcionalitat, són aspectes matemàtics que es treballen a

primària i secundària, tot i així presenten diversos problemes d’aprenentatge per a l’alumnat.
Es pretén presentar primer als estudiants els conceptes de raó i proporció, per tal d’avançar
des d’un coneixement de naturalesa intuitiva i qualitativa, d’estructura additiva, cap a un
quantitatiu d’estructura multiplicativa.

La proporcionalitat es pot estudiar des de tres punts de vista: l' aritmètic, centrat en la noció
de raó i proporció; l'algebraic, centrat en la noció de funció; i el geomètric, centrat en la noció
de semblança. Se sol assumir que una raó és una comparació multiplicativa entre quantitats
d'una magnitud o entre dues magnituds, que la proporció és una igualtat de dues raons i la
proporcionalitat de magnituds és una funció lineal entre les quantitats d'aquestes magnituds.

4
Expresa alguna cosa que tingui el mateix valor, estimació, potencia o significat.
Entre els significats de proporcionalitat s'estableixen relacions, podent uns significats estar
més ben adaptats a unes circumstàncies i etapes educatives que d'altres. En la majoria dels
manuals escolars de primària, es defineixen dues magnituds com directament proporcionals si
en multiplicar o dividir una d'elles per un nombre, l'altra queda multiplicada o dividida pel
mateix nombre.

Tal i com diuen Burgos i Godino en la seva lectura “Implicacions per a la planificació
curricular a primària i secundària”. La identificació del professor dels objectes i processos
que intervenen en les pràctiques matemàtiques és una competència que li permetrà
comprendre la progressió d'aprenentatges, gestionar els processos d' institucionalització i
avaluar les competències matemàtiques dels alumnes. El reconeixement de nivells d'
algebrització vinculats als diferents significats que hem precisat en la secció 3 constitueix un
aspecte important de la faceta epistèmica del coneixement didàctic-matemàtic del professor
requerit per a una idònia d' aquest contingut.

D' altra banda, és també important que els professors coneguin de manera explícita les
propietats que defineixen la relació de proporcionalitat, a través de la funció lineal, així com
els arguments que justifiquen la presència o l'absència de proporcionalitat i la pertinència de
tècniques i procediments en determinades situacions. Tot i així m’agradaria contraargumentar
i establir una edat adequada per a treballar-la, ja que segons el curs en el qual la plantegem,
pot provocar dubtes en l’alumnat i esdevenir una activitat confusa.

Per acabar, m’agradaria resumir el meu text argumentatiu amb els següents aprenentatges:
ensenyar nombres fraccionaris i proporcionalitat per a resoldre tasques sobre mesura a
educació primària és essencial per treballar situacions numèriques. Aquestes situacions
serveixen per treballar conceptes matemàtics com els diferents significats associats amb les
representacions dels nombres racionals, el coneixement tecnico-simbòlic, procediments,
pensament estratègic, comunicació i actituds.

A través del pensament estratègic poden crear autoconfiança i generar actituds positives cap a
la pròpia capacitat de resolució de problemes, establir el coneixement de fracció, raó i
proporció que tenen els estudiants per tal d’avançar des d’un coneixement de naturalesa
intuitiva i qualitativa, d’estructura additiva, cap a un quantitatiu d’estructura multiplicativa.
Tant la proporció com els nombres fraccionaris serveixen per treballar la mesura, però com a
docents, és vital establir la rellevància d’aquells conceptes que volguem exposar i
conseqüentment, presentar als alumnes activitats adequades que ajudin a treballar aquests
conceptes i evolucionar cap a un coneixement matemàtic més ampli.
Bibliografia:

“Definición de relevancia”. Recuperat de: https://definicion.de/relevancia/

“Proporciones para encontrar razones a escala”. Recuperat

de:https://flexbooks.ck12.org/cbook/ck-12-conceptos-de-matem%C3%A1ticas-de-la-escuela-
secundaria-grado-6-en-espa%C3%B1ol/section/8.9/primary/lesson/proporciones-para-encont
rar-razones-a-escala/

“Constante de proporcionalidad: qué es, cálculo, ejercicios”. Recuperat de:

https://www.lifeder.com/constante-de-proporcionalidad/

“Significado de equivalente”. Recuperat de: https://www.significados.com/equivalente/

Linares, S. “Fracciones, decimales y razón. Desde la relación parte-todo al razonamiento

proporcional”. Recuperat de:
https://e-aules.uab.cat/2022-23/pluginfile.php/549007/mod_resource/content/13/Lectura%20
5%20Fracciones%2C%20decimales%20y%20raz%C3%B3n.%20Desde%20la%20relaci%C3
%B3n%20parte-todo%20al%20razonamiento%20proporcional

Del Carmen Chamorro, M. “Las magnitudes multilineales: la superficie y el volumen”

Recuperat de:
https://e-aules.uab.cat/2022-23/pluginfile.php/512242/mod_resource/content/17/Lectura%20
6-B.pdf

Burgos, M. Godino, J. (2020). “Modelo ontosemiótico de referencia de la proporcionalidad:

Implicaciones para la planificación curricular en primaria y secundaria”. Recuperat de:
https://e-aules.uab.cat/2022-23/pluginfile.php/536627/mod_resource/content/19/Lectura%20
8.pdf