Lectura 8

-
Implicacions per a la planificació curricular a primària i secundària

La proporció i conseqüentment la proporcionalitat, són aspectes matemàtics que es treballen a

primària i secundària, tot i així presenten diversos problemes d’aprenentatge per a l’alumnat.
Es pretén presentar primer als estudiants els conceptes de raó i proporció, per tal d’avançar
des d’un coneixement de naturalesa intuitiva i qualitativa, d’estructura additiva, cap a un
quantitatiu d’estructura multiplicativa.

La proporcionalitat es pot estudiar des de tres punts de vista: l' aritmètic, centrat en la noció
de raó i proporció; l'algebraic, centrat en la noció de funció; i el geomètric, centrat en la noció
de semblança. Se sol assumir que una raó és una comparació multiplicativa entre quantitats
d'una magnitud o entre dues magnituds, que la proporció és una igualtat de dues raons i la
proporcionalitat de magnituds és una funció lineal entre les quantitats d'aquestes magnituds.

Entre els significats de proporcionalitat s'estableixen relacions, podent uns significats estar
més ben adaptats a unes circumstàncies i etapes educatives que d'altres. En la majoria dels
manuals escolars de primària, es defineixen dues magnituds com directament proporcionals si
en multiplicar o dividir una d'elles per un nombre, l'altra queda multiplicada o dividida pel
mateix nombre.

En educació secundària, la funció lineal i la funció afí són els primers exemples de funcions
reals de variable real. Aquestes vénen associades a les taules de valors i al registre gràfic però
contribueixen a fer desaparèixer les magnituds dels models matemàtics en reflectir només els
valors numèrics de les quantitats que intervenen sense l'expressió de les unitats de mesura
corresponents. La immersió de la relació de proporcionalitat en l'univers de les funcions
lineals, permet considerar la funció lineal com un cas més de possible relació entre variables
numèriques i recórrer a les tècniques que el context funcional facilita.

La funció lineal deixa pas en nivells superiors d' algebrització a les aplicacions lineals entre
espais vectorials, on les propietats característiques de les funcions lineals serveixen de
definició i apareix una nova àlgebra d' aplicacions entre espais vectorials, però desapareix la
idea de magnitud per la raó abans esmentada.
La identificació del professor dels objectes i processos que intervenen en les pràctiques
matemàtiques és una competència que li permetrà comprendre la progressió d'aprenentatges,
gestionar els processos d' institucionalització i avaluar les competències matemàtiques dels
alumnes. El reconeixement de nivells d' algebrització vinculats als diferents significats que
hem precisat en la secció 3 constitueix un aspecte important de la faceta epistèmica del
coneixement didàctic-matemàtic del professor requerit per a una idònia d' aquest contingut.
D' altra banda, és també important que els professors coneguin de manera explícita les
propietats que defineixen la relació de proporcionalitat, a través de la funció lineal, així com
els arguments que, sustentats propietats, justifiquen la presència o l'absència de
proporcionalitat i la pertinència de tècniques i procediments en determinades situacions.