Tema 5-Apunts

Departament d’Innovació i Formació Didàctica Universitat d’Alacant
Didàctica de la Matemàtica
Tema 5.Problemes d’estructura additiva i multiplicativa
1. Problemes d’estructura additiva

3.1. Tipus de problemes
3.2. Estratègies de resolució
3.3. Evolució i dificultats en l’ús d’estratègies
2. Problemes d’estructura multiplicativa

Pràctica 1
Classificar i resoldre problemes d’estructura additiva
Pràctica 2
Anàlisis de respostes d’alumnes a problemes d’estructura additiva
Pràctica 3
Classificar i resoldre problemes d’estructura multiplicativa
Pràctica 4
Anàlisis de respostes d’alumnes a problemes d’estructura multiplicativa
Pràctica 5
Anàlisis d’una experiència
Pràctica 6
El “rekenrek”
Bibliografia
Brissiaud, R. (1993). El aprendizaje del cálculo. Más allá de Piaget y de la teoría de los conjuntos. Visor: Madrid.
Carpenter, T.P., Fennema, E., Franke, M.L., Levi, L. y Empson, S.B. (1999). Children´s Mathematics. Cognitively
Guided Instruction. Portsmouth, NH: Heinemann.
Castro, C. E. Molina, E., Gutiérrez, M.L., Martínez, S. y Escorial, B. (2012). Resolución de problemas para el desarrollo
de la competencia matemática en Educación Infantil. Números. Revista de Didáctica de las Matemáticas. 80,
53-70
Accesible en: http://www.sinewton.org/numeros/numeros/80/Monografico_03.pdf
Webgrafía: El “rekenrek”
http://bridges1.mathlearningcenter.org/media/Rekenrek_0308.pdf
http://duinanddobber.sfinstructionalresources.wikispaces.net/file/detail/Rekenrek+PowerPoint.ppt
Els videoclips de les pràctiques provenen de:
Llinares, S. y Sánchez, M.V. (1993). Procesos de resolución de problemas aritméticos elementales. Estructura aditiva I.
Colección “Elementos del conocimiento base para la enseñanza de las Matemáticas”. Servicio de medios
audiovisuales. Universidad de Sevilla.
Llinares, S. y Sánchez, M.V. (1993). Procesos de resolución de problemas aritméticos elementales. Estructura
multiplicativa. Colección “Elementos del conocimiento base para la enseñanza de las Matemáticas”. Servicio de
medios audiovisuales. Universidad de Sevilla.
1
Aprenentatge de l'Aritmètica (17213) .Tema 5.Problemes d’estructura additiva i multiplicativa
Grau de Mestre d'Educació Infantil. Curs 2015-2016
1. Problemes d’estructura additiva
Partim de l’afirmació que la millor manera d’aprendre matemàtiques és en un context

potencialment significatiu de resolució de problemes i presa de decisions.
Els xiquets són capaços de resoldre problemes aritmètics elementals (de sumar, restar,
multiplicar i dividir) molt abans de presentar en l’escola els conceptes i els algoritmes de les
operacions si aquests problemes se’ls plantegen en un context que per a ells és potencialment
significatiu i estan motivats per a trobar una solució. Per a resoldre’ls poden utilitzar
coneixements informals o intuïtius que han aprés fora de l’escola, o bé estratègies de
modelització i de recompte. Els xiquets poden construir per si mateixos estratègies que
modelitzen l’acció o les relacions que apareixen en els problemes (ajuntar, afegir, llevar,
separar, comparar, repartir, agrupar, combinar …). Per tant, per a iniciar-los en la resolució de
problemes aritmètics elementals no cal ensenyar-los de forma explícita fets numèrics
específics, algoritmes o procediments, o que se’ls diga com han d’usar estratègies de
recompte.
En un ambient en què s’anima als xiquets a utilitzar procediments que són significatius per a
ells, construiran estratègies per si mateixos i les usaran quan desenrotllen la seua comprensió
sobre els conceptes numèrics bàsics. Per tant les operacions bàsiques de suma, resta,
multiplicació i divisió poden definir-se en termes d’aquests procediments intuïtius de resolució
de problemes, i els procediments simbòlics poden desenvolupar-se com una extensió d’ells.
Els problemes aritmètics els podem classificar en dos grans grups:
 Problemes d’estructura additiva

 Problemes d’estructura multiplicativa
Breument podem dir que els primers són els de ‘sumar o restar’ i es corresponen amb accions
com ajuntar, afegir, llevar, separar o comparar. Els segons són els de ‘multiplicar i dividir’ i es
corresponen amb accions com repartir, agrupar i combinar.
En este apartat i el següent es descriu un esquema de classificació dels problemes d’estructura

additiva i multiplicativa d’una sola etapa (o operació) que ens proporciona una orientació per a
l’elecció de problemes adequats per a l’ensenyança. Així mateix es descriuen algunes de les
estratègies de resolució d'aquests problemes.
Per a comprendre com pensen els xiquets sobre les accions lligades a l’addició, la subtracció,
la multiplicació i la divisió és necessari considerar les diferències que hi ha entre els distints
tipus de problemes d’estructura additiva i multiplicativa. Esta anàlisi ens proporcionarà un marc
per a la comprensió de les estratègies que utilitzen els xiquets per a la resolució d’aquests
problemes i de com evolucionen les mateixes.
Encara que hi ha diverses formes de distingir uns problemes aritmètics escolars d’altres, un
dels mètodes de classificació més útils consisteix a fixar-nos en l’estructura semàntica, és a dir,
el tipus d’acció o de relacions descrites en ells. Esta classificació està basada en la manera en
què els xiquets pensen sobre els problemes. En conseqüència, aquest esquema estableix
diferències entre els problemes i facilita una manera d’identificar la dificultat relativa de diversos
tipus de problemes.
2
Quant a les estratègies que utilitzen els xiquets, primer ho fan amb objectes físics
(modelització), després continuen amb diverses estratègies de recompte en què les accions o
relacions són visibles. A mesura que madura el pensament del xiquet aquestes accions o
relacions són menys visibles i la seua representació es fa més abstracta. Amb el temps els
xiquets comencen a usar estratègies basades en fets numèrics que són encara més abstractes
i no reflecteixen necessàriament l’estructura del problema. En alguns casos busquen ‘pistes’
per a resoldre el problema com a paraules clau per a decidir quina operació cal realitzar; eixes
paraules són a vegades distractors (per exemple l’adverbi ‘més’ no significa necessàriament
que haja que sumar, ni el ‘menys’ que haja que restar). Si ho fan així, és perquè els xiquets no
tracten de comprendre l’enunciat del problema i les accions que representa sinó que apliquen
de forma mecànica destreses de càlcul.
En primer lloc tractarem els problemes d’estructura additiva i a continuació els d’estructura
multiplicativa. Considerem els diferents tipus, les dificultats i les estratègies de resolució.
Identifiquem tres tipus bàsics de problemes d’estructura additiva d’una sola etapa:
 canvi (creixent o decreixent)

 combinació
 comparació
La grandària dels números pot variar, igual que el tema o el context dels problemes; no obstant
això, l’estructura bàsica subjacent a les accions o relacions serà la mateixa.
Problemes de canvi
Els problemes de canvi suposen una acció directa o implícita en la qual s’augmenta (canvi
creixent) o disminueix (canvi decreixent) un conjunt en una quantitat donada. L’acció descrita es
desenrotlla en el temps. En primer lloc hi ha una quantitat inicial; en un segon moment, s’afig o
es lleva la quantitat de canvi i, en un tercer i últim moment el resultat és la quantitat final. Es
poden generar sis tipus diferents de problemes de canvi segons la quantitat que es prenga com
a incògnita (Taules 1 i 2).
Taula 1
Tipus i exemples de problemes de canvi
De canvi creixent
Incògnita
María tenia cinc caramels. Els seus amics li van donar dos més
Quantitat final
en l’escola. Quants caramels tenia a l’eixir de l’escola?
María tenia cinc caramels. Els seus amics li van donar alguns
Quantitat de canvi
més en l’escola. Ella va arribar a tindre 7 caramels Quants
(Acció)
caramels li van donar els seus amics?
María tenia alguns caramels. Els seus amics li van donar 2 més
Quantitat inicial en l’escola. Ella va tindre 7 caramels. Quants caramels tenia
María abans d’anar a escola?
3
Taula 2
De canvi decreixent
Incògnita
María tenia cinc caramels. Va donar dos a Roberto. Quants

Quantitat final
caramels li queden a María?
María tenia cinc caramels. Va donar alguns a Roberto. A
Quantitat de canvi
María li van quedar 3 caramels. Quants caramels li havia
(Acció)
donat a Roberto?
María tenia alguns caramels. Va donar dos caramels a
Quantitat inicial Roberto. A María li van quedar 3 caramels. Quants caramels
tenia María al principi?
Problemes de combinació
Els problemes de combinació no suposen cap acció. En ells s’establixen relacions estàtiques
entre un conjunt i dos subconjunts disjunts d’ell. Per tant, ambdós subconjunts assumixen
papers equivalents en el problema i, per tant, només hi ha dos tipus de problemes de
combinació segons que la incògnita siga el total o una de les parts (Taula 3).
Taula 3
Tipus i exemples de problemes de combinació
Incògnita
Cinc xics i nou xiques feien una obra de teatre. Quants xiquets
Tot
estaven fent teatre?
Catorze xiquets feien una obra de teatre. Nou d’ells eren xiques
Part
i la resta xics Quants xics hi havia?
Problemes de comparació
Els problemes de comparació, com el seu propi nom indica, suposen la comparació de dos
conjunts. Com una quantitat es compara amb una altra, una de les quantitats rep el nom de
quantitat de referència i l’altra quantitat comparada. La tercera quantitat en aquests problemes
és la diferència o quantitat en què un conjunt excedix a l’altre. Hi ha tres tipus depenent de
quina siga la incògnita (Taula 4).
Taula 4
Tipus i exemples de problemes de comparació
Incògnita
Pablo té 3 caramels i Javier té 7. Quants caramels té

Diferència
Javier més que Pablo?
Pablo té 3 caramels. Javier té 4 caramels més que Pablo.

Quantitat comparada
Quants caramels té Javier?
Javier té 7 caramels. Té 4 caramels més que Pablo.

Quantitat de referència
Quants caramels té Pablo?
4
Les estratègies que els xiquets inventen per a resoldre problemes d’estructura additiva són les
següents:
 Estratègies de modelització
 Estratègies de recompte
 Ús de fets numèrics
i estan relacionades amb el tipus de problema a resoldre.

Al llarg del temps, les estratègies infantils arriben a ser més abstractes i eficients. Les
estratègies de modelització són substituïdes per les de recompte, més abstractes que les
anteriors, que al seu torn són reemplaçades per l’ús de fets numèrics. No obstant això, els
xiquets poden utilitzar al mateix temps estratègies de modelització i de recompte, aprendre fets
numèrics i fer ús d’ells.
Estratègies de modelització
Les estratègies de modelització inventades pels xiquets estan relacionades amb el tipus de
problema. Estes estratègies són les següents:
 Ajuntar tot
 Afegir fins a
 Portar o portar-se fins a
 Correspondència un a un
 Assaig i error
Les estratègies de modelització inventades pels xiquets estan relacionades amb el tipus de
problemes. Normalment, la estratègia respon a l’acció o a la relació descrita en el problema.
Per exemple:
 L’estratègia d’ajuntar tot la solen emprar per a resoldre problemes de canvi creixent la
incògnita de la qual és la quantitat final i amb els de combinació amb incògnita en el
conjunt total.
 L’estratègia afegir fins a la utilitzen els xiquets per a resoldre problemes de canvi
creixent amb incògnita la quantitat de canvi.
 Per a resoldre problemes de canvi decreixent amb incògnita la quantitat final o quantitat
de canvi, els xiquets utilitzen les estratègies portar i portar-se fins a, respectivament.
 Els problemes de comparació amb incògnita la diferència els resolen per mitjà de la
correspondència un a u.
 Finalment, els xiquets utilitzen l’assaig i error per a resoldre els problemes de canvi
creixent i decreixent amb incògnita en la quantitat inicial.
No obstant això, en alguns problemes no hi ha estratègies més freqüents unisques que unes
altres. Per exemple, en els problemes de comparació ( quantitat comparada desconeguda) els
xiquets utilitzen estratègies com: ajuntar tot a partir del major o del primer. En la resta dels
problemes, els xiquets utilitzen “afegir fins que”, “comptar fins que”, recompte regressiu
indistintament.
La taula 5 relaciona l’ús de cada una d’aquestes estratègies en la resolució dels diferents
problemes d’estructura additiva.
5
Taula 5
Tipus de Incògnita Classe d’estratègia associada
problema
Quantitat Ajuntar tot
Canvi creixent
final S’utilitzen objectes o dits per a representar cada un dels
sumands i es compten els objectes o dits de la unió dels
Combinació Total
dos conjunts.
Afegir fins a
Es forma un conjunt equivalent a la quantitat inicial i se li
Quantitat de
Canvi creixent afigen objectes fins que la nova col·lecció d’objectes és
canvi
igual al total donat. El nombre d’objectes afegits és la
resposta.
Portar
Canvi Quantitat Es representa la quantitat major que apareix en el
decreixent final problema i, a continuació, es lleva la menor. La resposta
és el nombre d’objectes que queda.
Portar-se fins a
Es representa la quantitat major que apareix en el
Canvi Quantitat problema i, a continuació, es van llevant objectes fins
decreixent de canvi que el nombre d’aquests coincidisca amb el menor
número donat. La resposta és el nombre d’objectes que
s’han portat.
Correspondència un a un
Es realitza un emparellament entre dos conjunts fins que
Comparació Diferència
s’acaben els elements d’un d’ells. El recompte d’aquells
elements que no tenen parella dóna la resposta.
Canvi Assaig i error
creixent o Quantitat inicial Es realitza a través de diferents estimacions i
decreixent comprovacions.
Estratègies de recompte
Les estratègies de recompte són més eficients que les estratègies de modelització amb
objectes físics. Les inventades pels xiquets són les següents:
 Comptar des del primer

 Comptar des del major
 Comptar fins a
 Recompte regressiu (comptar cap enrere)
 Recompte regressiu fins a (comptar cap enrere fins a)
En estes estratègies el xiquet se n’adona de que no cal construir físicament els conjunts. No
obstant això, per a “portar el compte” al realitzar el recompte utilitzen diferents mètodes:
 els dits, comptadors o marques usats com a mers marcadors

 algun tipus de ritme o cadència
 doble recompte
 mentalment
6
La taula 6 descriu cada una d’aquestes estratègies.

Taula 6
Classe d’estratègia
Tipus de problema Incògnita Esquema
associada
Comptar des del primer
S'inicia la seqüència des del primer
sumant que apareix (a).
El recompte finalitza quan el a
Canvi creixent nombre de paraules recitades
Quantitat coincideix amb el segon sumant
final (b). b
La solució és l'última paraula
pronunciada.
Comptar des del major
Es comença a comptar a partir del
major sumant que apareix (b).
El recompte finalitza quan el b
Canvi creixent nombre de paraules recitades
Quantitat coincideix amb el menor sumant
final (a). a
pronunciada.
Comptar fins a
S'inicia el recompte progressiu des
del nombre més xicotet (a).
Est finalitza quan l'últim nombre de
Canvi creixent
Quantitat la seqüència coincideix amb el a b
de canvi major sumant (b).
La solució és el nombre de
paraules recitades.
Recompte regressiu (comptar
cap enrere)
La seqüència de recompte
regressiu s'inicia des del nombre
major (a). a
Quantitat
El recompte finalitza quan el
Canvi decreixent final nombre de paraules recitades
coincideix amb el nombre menor b
(b).
recitada.
Recompte regressiu fins a
(comptar cap enrere fins a)
La seqüència de recompte
regressiu s'inicia des del nombre
Quantitat major (a). b a
Canvi decreixent de canvi El recompte finalitza quan
s'aconsegueix el nombre més
xicotet (b).
La solució és el nombre de
paraules recitades.
Distinció entre estratègies de recompte i de modelització

Les estratègies de modelització es caracteritzen per la representació explícita que fan els
xiquets de cada quantitat en un problema i l'acció o relació entre eixes quantitats abans de que
es compte el conjunt resultant.
Quan s'utilitza una estratègia de recompte el xiquet reconeix que no és realment necessari
representar els objectes a comptar. La resposta es pot obtenir centrant-se en el recompte de la
seqüència en si mateixa. Les estratègies de recompte mostren una espècie de doble recompte
simultani i els objectes físics que el xiquet pot utilitzar (dits, fitxes, etc.) tenen com a finalitat
7
"portar la compte" en compte de representar els objectes del problema.

Encara que els xiquets sovint utilitzen dits amb les estratègies de recompte, l'ús de dits no
distingeix una estratègia de recompte d'una de modelització. Com es mostra en els següents
exemples els dits poden ser utilitzats per a modelar directament el problema o simplement per
a portar el compte dels passos de la seqüència de recompte.
Pere tenia 5 margarides. La seua germana li va donar 3 més. Quantes margarides va
tindre al final?
Modelització: El xiquet alça 3 dits d'una mà i 5 dits de l'altra. Posteriorment compte els
dits alçats, doblegant-los una vegada que els ha comptat.
"1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8. Té 8 margarides"
Recompte: "5 (pausa) , 6, 7, 8", estenent un dit cada vegada que compte. "Té 8
margarides"
Fets numèrics4
En l’etapa en què els xiquets utilitzen les estratègies de modelització i de recompte per a la
resolució de problemes, aprenen i usen alguns fets numèrics bàsics com:
 sumes del tipus afegir una unitat, dos unitats ...

Per exemple: 2 + 1 = 3; 6 + 1 = 7; 11 + 1 = 12 ...; 2 + 2 = 4; 4 + 2 = 6 ….
 suma de dobles. Per exemple: 1 + 1 = 2; 2 + 2 = 4; ... ; 5 + 5 = 10 ...
 sumes el resultat del qual és 10. Per exemple: 6 + 4 = 10; 3 + 7 = 10 ...
Igualment, utilitzen fets numèrics derivats a partir de:
 l’ús de dobles.
 el pas de la desena (de la vintena...)
 la volta al cinc.
 la volta a la desena
per a resoldre problemes aritmètics com el següent:
Ús de dobles
Hi havia sis mones pujats en Perquè 6 i 6 són 12, i 2 més 14.
Solució
les branques d’un arbre. Vuit 8 i 8 són 16. Però com 8 i 6 són 2 menys,
Es van
mones més es van unir a ells. llavors són 14.
Quantes mones es van ajuntar El pas a la desena:
ajuntar?
14 mones
8 i 2 més són 10, i 4 més són 14.
La volta al cinc
8 és 5 més 3, i 6, 5 més 1. Llavors, 5 més
5, 10, més 3, tretze, més 1, 14.
Els fets numèrics derivats juguen un paper important en la resolució de problemes i en la

memorització de fets numèrics bàsics. En el procés de memorització de fets numèrics bàsics és
4 Brissiaud, R. (1993). L’aprenentatge del càlcul. Més enllà de Piaget i de la teoria dels conjunts.
Distribucions Visor: Madrid, pp. 95-99, 161-162.
8
molt important que els xiquets comprenguem les relacions que es donen entre distints fets
numèrics (per exemple, 6+7 és un més que 6+6).
Encara que les estratègies de recompte i els fets numèrics derivats són estratègies
relativament eficients per a la resolució de problemes, no resulten apropiades per a la resolució
d’aquells problemes en què intervenen números molt grans. Els xiquets arriben a aprendre de
memòria la majoria dels fets numèrics bàsics i a usar-los com a estratègia dominant quan se’ls
dóna l’oportunitat de resoldre molts problemes.
1.3. Evolució i dificultats en l’ús d’estratègies
La majoria dels xiquets passen per tres nivells en l’adquisició de les destreses necessàries per
a resoldre els problemes d’estructura additiva. En primer lloc resolen els problemes per
modelització. Amb el pas del temps, les estratègies de modelització són substituïdes per l’ús
d’estratègies de recompte i finalment, quasi tots els xiquets, acaben utilitzant els fets numèrics
per a resoldre els problemes.
No obstant això, sovint els xiquets utilitzen indistintament estratègies de modelització i de
recompte, així com fets numèrics bàsics i derivats.
No obstant això, cal assenyalar que el pas d’un nivell a un altre no es realitza de manera
instantània i inclús en un mateix nivell no tots els xiquets tenen el mateix èxit en la resolució de
tots els problemes per una determinada estratègia.
Els xiquets que només són capaços de pensar en cada moment en una etapa del problema no
tenen dificultats a usar les estratègies de modelització “ajuntar tots” i “llevar”. Per tant, només
tenen èxit en els problemes de Canvi creixent i decreixent (Quantitat final) i Combinació (Total).
Generalment, els xiquets solen tindre dificultats amb l’estratègia de modelització “afegir fins a”, i
en conseqüència en la resolució problemes de Canvi creixent (quantitat de canvi). Mentre que
no adquireixen la capacitat de pensar sobre el problema complet -en l’acció descrita en el
problema així com en la pregunta que han de respondre- no tenen èxit en la resolució d’aquest
tipus de problemes.
Igualment, podran resoldre problemes de Comparació (diferència) per l’estratègia
“correspondència un a un” quan el context o l’enunciat els proporcionen pistes per a utilitzar la
dita estratègia.
La majoria dels xiquets tenen dificultats per a comprendre i resoldre per mitjà d’estratègies de
modelització els problemes de:
- Canvi creixent i decreixent (quantitat inicial) ja que al ser desconeguda la quantitat

inicial no pot ser representada. L’única alternativa disponible per a modelitzar el
problema és “assaig i error”.
- Combinació (part). La dificultat radica en la no existència d’acció explicita que

representar. En conseqüència, molts xiquets no seran capaços de resoldre estos
problemes per modelització.
Estratègies de recompte
De forma gradual els xiquets van reemplaçant les estratègies de modelització per estratègies
més eficients de recompte. Al principi, utilitzen les estratègies de recompte en situacions en
què els resulten particularment senzilles, és a dir, quan estes són consistents amb l’acció o les
9
relacions descrites en els problemes i també quan les estratègies de recompte són
abstraccions de les estratègies de modelització que ells han utilitzat prèviament.
La majoria dels xiquets arriba a confiar en les estratègies de recompte progressiu, però no
ocorre el mateix amb el recompte regressiu per la dificultat que suposa comptar cap arrere.
Elecció flexible d'estratègies

Al llarg del temps, molts xiquets aprendran a representar problemes per mitjà de procediments
de recompte que no són consistents amb l’estructura del problema. Els xiquets arribaran a ser
més flexibles en l’elecció de les seues estratègies quan comprenguem que:
- Els problemes d’estructura additiva poden pensar-se en termes de parts i tot, la qual
cosa donarà lloc a què els distints tipus de problemes es puguin veure des de les
relacions part i tot i resoldre per distintes estratègies (Taula 7).
- Les accions són reversibles. En altres paraules, l’acció d’afegir objectes es pot desfer
llevant estos del conjunt resultant. Este principi permetrà que els xiquets siguin flexibles
al tractar amb problemes de canvi.
Problemes en què les dos parts són conegudes:

- Canvi creixent (quantitat final desconeguda)
- Canvi decreixent (quantitat inicial desconeguda)
- Combinació (tot desconegut)
poden ser resolts amb les estratègies de:
- Ajuntar tot
- Comptar des de
Problemes en què una part i el tot és conegut:

- Canvi decreixent (quantitat final desconeguda o quantitat de canvi desconeguda)
- Canvi creixent (quantitat de canvi desconeguda o quantitat inicial desconegudes)
- Combinació (part desconeguda) es coneix el tot i una de les parts
poden ser resolts utilitzant estratègies com:

- Comptar fins a.
- Recompte regressiu.
- Llevar
Per exemple, el problema "Joan té 4 boletes i jugant ha guanyat 2, quantes té?", que és de
canvi creixent amb incògnita la quantitat final, pot pensar-se en termes de parts i tot
considerant com a parts les 4 boletes que tenia i les 2 que ha guanyat, i com tot la quantitat
final.
10
Taula 7
Relació
Part Part Tot Tipus de problema Estratègies
- Canvi decreixent (C. Final o C.

- Ajuntar tot.
X X ¿? Inicial)
- Combinació (Total) - Recompte progressiu
- Canvi decreixent (C. Final o C. de - Comptar fins a
Canvi)
¿? X - Canvi creixent (C. Inicial o C. de
X
Canvi) - Recompte regressiu
- Combinació (Part)
- Comparació - Portar
Fets numèrics
Els xiquets utilitzen alguns fets numèrics en tots els nivells, i este ús augmenta fins que les
estratègies basades en l’ús de fets numèrics arriben a ser dominants.
A continuació, presentem de forma simplificada el que fins ara hem descrit. Els fets derivats i la
recuperació de fets numèrics són representats a través dels distints nivells5. En un primer
moment, els xiquets utilitzen estratègies de modelització. Posteriorment, en alguns tipus de
problemes usen conjuntament estratègies de recompte que poden anar combinant amb l’ús de
fets derivats. Finalment, els fets numèrics seran dominants.
5 Traducció d’Hernández de, C. t’al . “Carpenter, T.P. t’al. (1999). Children’s Mathematics. Cognitively Guided
Instruction. Portsmouth, NH: Heinemann” pp. 32-39
11
2. Problemes d’estructura multiplicativa

Els problemes d’estructura multiplicativa d’una sola etapa suposen l’agrupament o el

repartiment en conjunts iguals. En ells es relacionen tres quantitats.
Considerem la situació següent:
“Benjamí té 4 caixes de llapis. Hi ha 6 llapis en cada caixa. En total té 24 llapis”.
En un problema qualsevol d’estes tres quantitats pot ser desconeguda:
 Quan el nombre total d’objectes (llapis) és la incògnita, el problema és de

multiplicació.
 Quan el nombre d’objectes que hi ha en cada grup (llapis en cada caixa) és la incògnita,
el problema és de divisió-partitiva.
 Quan el nombre de grups (caixes de llapis) és desconegut, el problema és de divisió-

mesura.
Per tant podem diferenciar entre tres tipus de problemes d’estructura multiplicativa:
 Multiplicació
 Divisió-partitiva
 Divisió-mesura
En un problema de multiplicació l’objectiu és trobar el nombre total d’objectes. En un problema

de divisió-partitiva l’objectiu és trobar el nombre total d’objectes que hi ha en cada grup. En un
problema de divisió-mitja l’objectiu és trobar el nombre de grups.
Taula 8
Tipus i exemples de problemes d’estructura multiplicativa
Incògnita
Benjamí té 4 caixes de llapis. Hi ha 6 llapis en

Multiplicació Total d’objectes cada caixa. Quants llapis té Benjamí en total?
Benjamí té 24 llapis en 4 caixes, amb el mateix

Nombre d’objectes en cada
Divisió-partitiva nombre de llapis en cada caixa. Quants llapis
grup hi ha en cada caixa?
Benjamí té 24 llapis. Hi ha 6 llapis en cada

Divisió-mesura Nombre de grups caixa. Quantes caixes de llapis té Benjamí?
Igual que en els problemes d’estructura additiva, pot variar la grandària dels números, el tema o
el context dels problemes; no obstant això, l’estructura bàsica subjacent a les accions o
relacions serà la mateixa.
12

Com succeeix amb els problemes de suma i resta, al principi els xiquets resolen els problemes
de multiplicació i de divisió modelitzant l’acció i les relacions descrites en l’enunciat. Més avant
substitueixen estes estratègies per altres més eficients basades en el recompte, la suma i la
resta o l’ús de fets numèrics derivats.
Modelització
S’identifiquen tres tipus d’estratègies de modelització en problemes d’estructura multiplicativa
(taula 9):
 Agrupament
 Repartiment
 Mesura
- Estratègia d’agrupament. Els xiquets resolen els problemes de multiplicació modelitzant
cada un dels grups (utilitzant fitxes, marques escrites o un altre tipus de representacions) i
comptant a continuació el nombre total d’objectes.
- Estratègia de repartiment. Els xiquets resolen problemes de divisió-partitiva repartint els
objectes u per un en el nombre de grups determinat fins a repartir tots els objectes.
- Estratègia de mesura. Els xiquets resolen número de divisió-mesura formant grups, cada
un dels quals conté el número especificat d’objectes, i a continuació compten el nombre de
grups que han format.
Taula 9
Problema Estratègia
Agrupament
Multiplicació
Benjamí té 4 caixes de llapis. Hi ha 6 Es formen 4 grups amb 6 fitxes en cada grup.

llapis en cada caixa. Quants llapis té La solució s’obté comptant el nombre total de
Benjamí en total? fitxes que hi ha en total.
Repartiment
Benjamí té 24 llapis en 4 caixes, amb el Es repartixen 24 fitxes en 6 grups, amb el

mateix nombre de llapis en cada caixa. mateix nombre de fitxes en cada grup. La
partitiva
Divisió-
Quants llapis hi ha en cada caixa? solució és el nombre de fitxes en un dels

grups.
Benjamí té 24 llapis. Hi ha 6 llapis en

Amb 24 fitxes es formen grups de 6 fitxes. La
cada caixa. Quantes caixes de llapis té
Mesura
Mesura
Divisió-
solució és el nombre de grups que es formen.

Benjamí?
Recompte
En els problemes de multiplicació i divisió és més difícil utilitzar estratègies de recompte que en
els problemes de sumes i restes. En conseqüència els xiquets no solen utilitzar estratègies de
recompte en problemes de multiplicació i divisió tan prompte com ho fan per a resoldre
problemes de sumes i restes.
- Estratègies de recompte per a problemes de multiplicació
Les estratègies de recompte usades en este tipus de problemes requereixen “comptar a salts”
13
de 2 en 2, de 3 en 3, de 4 en 4, etc. Els xiquets tenen un major domini del recompte a bots amb
números com 2, 3 i 5, que amb altres com per exemple el 7.
Exemple:
Hi ha 3 pilotes en cada pot de pilotes de tenis. Quantes pilotes hi ha en 7 bots?
“3, 6, 9, 12, 15, 18, 21 (la xiqueta, amb cada número que diu alça un dit per a portar el
compte del nombre de vegades que ha comptat 3); hi ha 21 pilotes”
Exemple:
La mestra té 5 tires d’adhesius. En cada tira hi ha 4 adhesius. Quantes adhesius té la
mestra?
“4, 8, 12, [pausa] 13, 14, 15, 16, [pausa] 17, 18, 19, 20; són 20 adhesius”
Els xiquets no solen reconèixer amb facilitat que poden comptar a bots utilitzant qualsevol dels
números donats en el problema de multiplicació. Per exemple en el problema anterior haguera
sigut més fàcil comptar de 5 en 5 que de 4 en 4.
Molts xiquets també utilitzen estratègies de suma per a resoldre problemes de multiplicació. Per
exemple, en compte de comptar a bots sumen reiteradament el número que representa la
quantitat d’objectes que hi ha en cada grup. Realment el recompte a bots és una suma
repetida, i els xiquets mostren la seua preferència per una o altra estratègia.
Exemple:
Amb una botella de refresc puc omplir 6 gots. Quants gots puc omplir amb 7 botelles de
refresc?
“Vaig sumar 6 i 6 dos vegades, són 12; suma 12 tres vegades, 12 més 12 més 12 i vaig
obtindre 36, i llavors vaig afegir l’últim 6 per a obtindre 42”
- Estratègies de recompte per a problemes de divisió-mesura
Els xiquets utilitzen estratègies de recompte i de suma i resta per a resoldre problemes de
divisió-mesura, semblants a què utilitzen en els problemes de multiplicació. La diferència és
que els xiquets compten a bots o sumen fins que aconsegueixen el número donat. La solució
és el nombre de vegades que han comptat o sumat.
Exemple:
En un berenar d’aniversari han posat quatre tallades de formatge en cada entrepà,
quants entrepans poden fer-se amb 24 tallades de formatge?
“4, 8, 12, 16, 20, 24” [el xiquet alça un dit per cada número pronunciat], quan ha acabat
el recompte mira els seus dits alçats, el compte i diu: “6, pot fer 6 entrepans”
- Estratègies de recompte per a problemes de divisió-partitiva
És molt més difícil utilitzar estratègies de recompte per a este tipus de problemes que per als
anteriors, perquè tant en els problemes de multiplicació com en els de divisió-mesura els
xiquets compten a bots utilitzant el nombre d’objectes que hi ha en cada grup. Però en els
problemes de divisió-partitiva el nombre d’objectes que hi ha en cada grup és la incògnita, per
això per a utilitzar una estratègia de recompte que correspongui a l’acció o a les relacions
descrites en l’enunciat els xiquets haurien d’usar l’assaig i error per a calcular quin número
han d’utilitzar per a comptar a bots o per a sumar, és a dir, de quants en quants han de botar o
sumar.
Exemple:
Hi ha 24 xiquets en una classe. Volem formar 6 equips amb el mateix nombre de
14
xiquets en cada equip. Quants xiquets hi haurà en cada equip?

“Veurem 3, 6, 9, 12, 15, 18” [la xiqueta alça un dit per cada número pronunciat i una
vegada alçats els sis dits es para]. “No, no és prou gran, anem a intentar-ho amb el 4:
4, 8, 12, 16, 20, 24” [ de nou alça un dit per cada número pronunciat, quan ha
aconseguit el 24 se n’adona de que ha alçat sis dits]. “Això és, ha d’haver-hi quatre en
cada grup”
Fets derivats
Els xiquets aprenen algunes taules de multiplicar abans que altres, per exemple la del 2 o la del
5, perquè segueixen patrons regulars. A vegades combinen estos coneixements amb altres per
a donar resposta a alguns problemes, com es mostra a continuació:
Hi ha set bresquilles en cada caixa. Quantes bresquilles hi haurà en sis caixes?
Ana: [quasi immediatament] 42.
Mestra: Com ho vas fer tan ràpida?
Ana: “·Sé que 5 vegades 7 són 35, després divisió-mesura un 7 més que són 42.”
Hi ha 7 caramels en un paquet, quants caramels hi ha en 9 paquets?

“Bé, hi hauria 70 si haguera 10 paquets, però no són 10, són 9, després ha de ser 7
menys. Veurem …70 menys 7 són 65, 64, 63. Són 63 caramels.”
Els xiquets poden usar estratègies per a calcular el resultat d’una divisió aplicant els
coneixements que tenen de les taules de multiplicar. Per exemple:
En una botiga hi ha 25 nines i es van a guardar en caixes. En cada caixa caben 5
nines. Quantes caixes fan falta?
“5 nines en 1 caixa són 5 nines; 5 per 2 són 10, 10 nines en 2 caixes; 5 per 3 són 15; 5
per 4 són 20; 5 per 5 són 25. Es necessiten 5 caixes.”
15
Pràctica 1
Objectius:
- Classificar problemes d'estructura additiva segons la seua tipologia.

- Resoldre problemes d'estructura additiva utilitzant estratègies específiques
de modelització i recompte..
16
17
Pràctica 2
Objectiu:
 Analitzar videoclips de xiquets resolent problemes d’estructura additiva.
Tasca
 Identificar els tipus de problemes que es proposen i el procediment que utilitzen els
xiquets
per a resoldre'ls1.
Material: Processos de resolució de problemes aritmètics elementals. Estructura additiva I.
S. Llinares i M.V. Sánchez, 1993. Col·lecció “Elementos del conocimiento base para la enseñanza de las
Matemáticas”. Servicio de medios audiovisuales. Universidad de Sevilla.
Problema Tipus
Pedro té 7 boletes i la seua mamà li dóna 8 boletes.
Quantes té
en total?
Xiquet/a Procediment
Aa
Ba
Co
Da
Eo
Fa
Problema Tipus
Pedro té 9 boletes i perd 5. Quantes li queden?
Go
Ba
Pedro té 13 boletes i perd 6. Quantes li queden?
Ba
Eo
Ha
1
Cada Xiquet/a està identificat amb una lletra majúscula. El subíndex indica si es xiquet (o) o xiqueta (a).
18
Problema Tipus
Pedro té 8 boletes roges i 6 blaus Quantes té en total?
Ba
Co
Pedro té 8 boletes roges i 5 blaus. Quantes té en total?
Da
Fa
Fa
Problema Tipus
Pedro té 4 boletes i la seua mamà li dóna algunes
boletes i al
final Pedro té 7. Quantes li ha donat la seua mamà?
Ba
Eo

boletes i al
Eo
Da

boletes i al
Co

boletes i al
Co

boletes i al
Fa
19
Pràctica 3
Objectiu:
 Classificar problemes d'estructura multiplicativa segons la seua tipologia
 Resoldre problemes d'estructura multiplicativa utilitzant estratègies
específiques de modelització i recompte.
Tasca
En cadascun dels següents problemes es demana:

 Classificar-ho segons la seua tipologia.
 Resoldre-ho utilitzant una estratègia de modelització i/o de recompte.
Problema 1 (2n Primària, Anaya)
20
Problema 6 (Défi mathématique 1, Mondia, Québec)
Dos amics tenen una borsa amb 10 boletes. Cadascun agafa la meitat. Quantes tindrà
cadascun? Dibuixa la solució.
21
Pràctica 4
Objectiu:
 Analitzar videoclips de xiquets resolent problemes d’estructura
multiplicativa.
Tasca
 Identificar els tipus de problemes que es proposen, el procediment que

utilitzen els xiquets per a resoldre'ls i les dificultats que experimenten.
Material: Procesos de resolución de problemas aritméticos elementales. Estructura

multiplicativa.
S. Llinares y M.V. Sánchez, 1993. Colección “Elementos del conocimiento base para la enseñanza de las
Matemáticas”. Servicio de
medios audiovisuales. Universidad de Sevilla
(Minutos 11:50 a 19:40)
22
Pràctica 5
Lectura de l'article:
Resolució de problemes per al desenvolupament de la competència matemàtica en

Educació Infantil.
C. de Castro, E. Molina, M.L. Gutiérrez, S. Martínez y B. Escorial
Números. Revista de Didáctica de las Matemáticas. Vol. 80, Julio 2012, PP. 53-70
http://www.sinewton.org/numeros/numeros/80/Monografico_03.pdf
Guia de treball
1. Identificar el context de l'experiència

 Centre educatiu i curs escolar
 Edat dels xiquets
 Programes en els quals s'inspira
2. Estudiar el desenvolupament de la primera sessió

 Motivació: Conte seleccionat i justificació
 Problema proposat
 Materials disponibles per a resoldre el problema
 Procediments que empra cada xiquet, materials que utilitza i dificultats que
troba. Escriure la informació en una taula:
Nom del xiquet Procediment(s) Materials Dificultats
 Agrupar els xiquets que han usat procediments de resolució semblats

 Com intervé la mestra:
- Quan els xiquets han resolt bé el problema
- Quan els xiquets tenen dificultats
3. Estudiar el desenvolupament de la segona sessió

 Problema proposat
 Procediments que empra cada xiquet, materials que utilitza i dificultats que
ºtroba. Escriure la informació en una taula:
Nom del xiquet Procedimento(s) Materials Dificultats
 Agrupar els xiquets que han usat procediments de resolució semblats
4. Identificar el paper de la comunicació en el desenvolupament del taller
5. Identificar variants de l'estratègia “modelització directa”
23
Pràctica 6
Objectiu:
1. Explorar les possibilitats del Rekenrek per a ajudar els xiquets a

desenrotllar el pensament matemàtic.
Tasca 1: Construir un Rekenrek
El Rekenrek és un senzill material manipulatiu, fàcil de fabricar, format per dos files de 10
grans cada una, 5 d’un color i 5 d’un altre, que pot ajudar els xiquets a desenrotllar la
comprensió matemàtica, per exemple a:
 “Subititzar”
 Fer correspondències un a un
 Treballar de manera flexible amb els números usant estratègies de descomposició
Materials per a fabricar-ho:
- Una peça rectangular de cartó o d’un altre material resistent
- Dos cordes o elàstics
- 20 grans, 10 d’un color i 10 d’un altre

Per als més menuts també es pot fer d’una sola corda.
Com fer-ho:
Pas 1 Pas 2
Pas 3
http://bridges1.mathlearningcenter.org/media/Rekenrek_0308.pdf
http://duinanddobber.sfinstructionalresources.wikispaces.net/file/detail/Rekenrek+PowerPoint.ppt
24
Tasca 2: Simular una situació de classe d’una mestra amb un grup d’alumnes
Familiarització
 Separar només dos grans. Demanar als xiquets que diguen quantes veuen.
 Fer el mateix amb 4 grans, 5 grans, etc.
 Donar només 2 segons als xiquets perquè diguen quants grans veuen. Seqüència
suggerida: 6, 10, 9, 8, 7, 5, 3, 4.
 Dir números de l’1 al 20 saltats i demanar als xiquets que els mostren.
- Demanar als xiquets que mostren els números de l’11 al 20.
Combinacions del 0 al 10
Dir als xiquets: “Treballarem junts per a formar números. Formarem el número 3. Si jo comence
posant dos grans en la fila de dalt. Vosaltres heu de posar un gra en la fila de baix perquè amb
dos grans i un gra es forme el 3”.
Seqüència suggerida:
- Formarem el 8. Comence amb 5, quantes més fan falta?
- Formarem el 9. Començament amb 6, quantes més fan falta?
- Formarem el 6 de nou. Començament amb 3, quantes més fan falta?
És convenient descompondre un nombre de diverses formes i també treballar amb dobles.
Demanar als xiquets que expliquen com ho han fet.
Combinacions del 10 al 20
Igual que l’anterior però usant número del 10 al 20. Es poden usar situacions concretes per a
motivar els xiquets.
Exemples:
Es pot respondre a esta pregunta usant distintes estratègies.
Si els xiquets estan comptant els grans d’una en una tornar a activitats prèvies fins que
siguen capaços de subititzar quantitats xicotetes.
Dobles
- Presentar els xiquets la visualització de dobles, des del doble de l’1 fins al del 5, usant
les dos files i preguntar-los què veuen. Després preguntar-los quantes veuen.
- Presentar-los els dobles des de 6 fins a 10 i preguntar-los quantes hi ha. Per a

respondre els xiquets haurien d’usar el seu coneixement del doble de 5 (dos grups de 5
boles del mateix color són 10) per a fer el recompte. Per exemple 7+7 = (5+5) + (2+2) =
25
10 + 4 = 14.
- Demanar als xiquets que mostren 8 com a doble. Fer el mateix amb altres números.
Quasi el doble
- Presentar els xiquets la visualització de números imparells descomposta en dos

números consecutius, separant amb un llapis la unitat:
- Preguntar-los
quants hi ha. Els xiquets poden començar a reconèixer les diferències entre números
parells i imparells. S’espera que usen la idea de doble.
- Usar el Rekenrek per a provar si són o no certes les igualtats següents:
6+7=12+1
3+2=4+1
4+5=8+1
8+9=16+1
Sostracció
- Posar alguns grans de la fila de dalt a l’esquerra. Cobrir la resta. Preguntar quantes
estan tapades en la fila de dalt.
Respostes esperades:
 5 i un més són 6. Conte fins a 10: 7, 8, 9 10. Quatre grans estan tapades.
 Sé que 6 i 4 són 10. Veig 6, 4 estan tapades.
 Sé que hi ha 5 roges i 5 blanques en cada fila. Només veig una blanca, ha

d’haver-hi quatre amagades.
- Fer la mateixa activitat però usant les dos files.
26
Resolució de problemes
Modelitzar els següents problemes amb el Rekenrek:
- Claudia tenia 4 pomes. Roberto li va donar 3 més. Quantes pomes té Claudia ara?
- Claudia té algunes pomes. Roberto li va donar 3 més. Ara té 7 pomes. Quantes tenia al
principi?
- Claudia tenia 4 pomes. Roberto li va donar algunes més. Ara té 7 pomes. Quantes
pomes li va donar Roberto?
- Entre Claudia i Roberto tenen 7 pomes. Claudia té una més que Roberto. Quantes
pomes tenen Claudia i Roberto?
Inventar tres problemes d’estructura additiva. Resoldre’ls amb el Rekenrek. Intercanviar-los

amb un altre grup. Intentar resoldre els problemes proposats per altres grups modelitzant-los
amb el Rekenrek.
27

Tema 5-Apunts

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 5-Apunts

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Departament d’Innovació i Formació Didàctica Universitat d’Alacant

Tema 5.Problemes d’estructura additiva i multiplicativa

1. Problemes d’estructura additiva

2. Problemes d’estructura multiplicativa

Els videoclips de les pràctiques provenen de:

1. Problemes d’estructura additiva

Partim de l’afirmació que la millor manera d’aprendre matemàtiques és en un context

Els problemes aritmètics els podem classificar en dos grans grups:

 Problemes d’estructura additiva

En este apartat i el següent es descriu un esquema de classificació dels problemes d’estructura

1.1. Tipus de problemes

 canvi (creixent o decreixent)

María tenia cinc caramels. Va donar dos a Roberto. Quants

Pablo té 3 caramels i Javier té 7. Quants caramels té

Pablo té 3 caramels. Javier té 4 caramels més que Pablo.

Javier té 7 caramels. Té 4 caramels més que Pablo.

1.2. Estratègies de resolució

i estan relacionades amb el tipus de problema a resoldre.

 Portar o portar-se fins a

 Comptar des del primer

 Recompte regressiu (comptar cap enrere)

 Recompte regressiu fins a (comptar cap enrere fins a)

 els dits, comptadors o marques usats com a mers marcadors

La taula 6 descriu cada una d’aquestes estratègies.

Distinció entre estratègies de recompte i de modelització

"portar la compte" en compte de representar els objectes del problema.

 sumes del tipus afegir una unitat, dos unitats ...

Els fets numèrics derivats juguen un paper important en la resolució de problemes i en la

1.3. Evolució i dificultats en l’ús d’estratègies

- Canvi creixent i decreixent (quantitat inicial) ja que al ser desconeguda la quantitat

- Combinació (part). La dificultat radica en la no existència d’acció explicita que

Elecció flexible d'estratègies

Problemes en què les dos parts són conegudes:

Problemes en què una part i el tot és conegut:

poden ser resolts utilitzant estratègies com:

- Canvi decreixent (C. Final o C.

2. Problemes d’estructura multiplicativa

Els problemes d’estructura multiplicativa d’una sola etapa suposen l’agrupament o el

Considerem la situació següent:

“Benjamí té 4 caixes de llapis. Hi ha 6 llapis en cada caixa. En total té 24 llapis”.

En un problema qualsevol d’estes tres quantitats pot ser desconeguda:

 Quan el nombre total d’objectes (llapis) és la incògnita, el problema és de

 Quan el nombre de grups (caixes de llapis) és desconegut, el problema és de divisió-

En un problema de multiplicació l’objectiu és trobar el nombre total d’objectes. En un problema

Tipus i exemples de problemes d’estructura multiplicativa

Benjamí té 4 caixes de llapis. Hi ha 6 llapis en

Benjamí té 24 llapis en 4 caixes, amb el mateix

Benjamí té 24 llapis. Hi ha 6 llapis en cada

2.2. Estratègies de resolució

Benjamí té 4 caixes de llapis. Hi ha 6 Es formen 4 grups amb 6 fitxes en cada grup.

Benjamí té 24 llapis en 4 caixes, amb el Es repartixen 24 fitxes en 6 grups, amb el

Quants llapis hi ha en cada caixa? solució és el nombre de fitxes en un dels

Benjamí té 24 llapis. Hi ha 6 llapis en

solució és el nombre de grups que es formen.

xiquets en cada equip. Quants xiquets hi haurà en cada equip?

Hi ha 7 caramels en un paquet, quants caramels hi ha en 9 paquets?

- Classificar problemes d'estructura additiva segons la seua tipologia.

Pedro té 13 boletes i perd 6. Quantes li queden?

Pedro té 8 boletes roges i 5 blaus. Quantes té en total?

Pedro té 4 boletes roges i 5 blaus. Quantes té en total?

Pedro té 8 boletes roges i 6 blaus. Quantes té en total?

Pedro té 7 boletes i la seua mamà li dóna algunes

Pedro té 4 boletes i la seua mamà li dóna algunes

Pedro té 7 boletes i la seua mamà li dóna algunes