T.9. TRASTORNS ESPECÍFICS DE L’APRENENTATGE.

LECTURA, ESCRIPTURA I MATEMÁTICA

Discalcúlia
9.2.1. Símptomes
• Confonen els signes matemàtics.
• S’obliden del nombre.
• Dificultats amb el càlcul mental.
• Dificultats relacionades amb l’orientació espacial, tant la pròpia com la dels objectes.
• Dificultat amb els conceptes abstractes del temps i espai.
• Dificultats per a comprendre i recordar conceptes, regles, fórmules, seqüencies
matemàtiques…
• Errors en l’escriptura de números/nombres.
• Mostren ansietat davant les matemàtiques.
• Utilitzen els dits per comptar.

9.2.2. Caracterització: discalcúlia

• Trastorn del desenvolupament.
• Base neurobiològica i probablement genètica.
• Dificultat específica innata per processar els números/nombres, el càlcul aritmètic i la
resolució de problemes.
• No es justifica per:
- Problemes intel·lectuals globals
- Problemes sensorials
- Dèficits d’instrucció
- Altres trastorns (TDAH…)
• Prevalença: entre 3 i 6 % de la població escolar.
• No s’observa diferencies de gènere.

9.2.2. Trastorn de l’aprenentatge de matemàtiques segons DSM IV-TR

• Habilitat per a les matemàtiques, valorada per tests estandarditzats, substancialment per
sota de l’esperada
- per l’edat cronològica,
- intel·ligència
- i nivell educatiu.
• La dificultat interfereix en el rendiment acadèmic o les activitats diàries que requereixen
el càlcul.
• S’hi ha un dèficit sensorial, les dificultats per a les matemàtiques excedeixen les que es
derivarien de aquest dèficit.

9.2.2. DSM-5: Trastorn específic de l’aprenentatge

• Amb dificultat matemàtica
- sentit dels números/nombres
- memorització d’operacions aritmètiques
- càlcul
- raonament matemàtic
• Especificar la gravetat: lleu, moderat o greu.
Sentit del nombre
La capacitat per a la representació i manipulació de magnituds numèriques en una línia
numèrica mental amb orientació espacial, que al no desenvolupar-se adequadament alteraria
l’habilitat de monitoritzar i formar números/nombres.
9.2.3. Desenvolupament del coneixement quantitatiu
• El concepte de nombre constitueix la base.
• Activitat complexa, en què actuen diferents processos de forma coordinada.
• Desenvolupament de la matemàtica informal intuïtiva:
- Propensió biològica
- Estimulació de l’ambient (quantitats que comptar).
• Educació infantil: instrucció en classificació, seriació i conservació del nombre incideix en
la capacitat de raonament i rendiment acadèmic.
• A partir dels 2 anys mediant l’adquisició de:
- Esquemes protoquantitatius: coneixements intuïtius
- Recompte o comptatge

Habilitats quantitatives

Principis que regeixen la habilitat de recompte

1. Correspondència biunívoca (un a un): partició i etiquetació de cada element d’un

conjunt una sola vegada.
2. Ordre establert (o estabilitat): ordre fix dels nombres. Per a comptar és
imprescindible establir una seqüencia coherent (no necessàriament la numèrica
convencional).
3. Cardinalitat: l’última etiqueta de la seqüència numèrica representa el cardinal del
conjunt, és a dir, la quantitat d’elements del conjunt.
4. Abstracció: es pot comptar els elements de qualsevol tipus de conjunt, tant si són
homogènies com heterogènies.
5. Irrellevància a l’ordre: l’ordre pel que es comença és irrellevant per a la seva
designació cardinal.

Estratègies del recomptatge i procés evolutiu

9.2.4. Manifestacions clíniques
Variació al llarg del desenvolupament i l’escolaritat

Manifestacions clíniques: Educació infantil

• No saben classificar objectes segons les seves característiques.
• No entenen els conceptes “més que” o “menys que”.
• Costa comptar fins a 10.
• Dificultat per a ordenar elements segons la mesura.
• S’equivoquen en la correspondència un a un.

Recursos cilindres montessori o torre rosa montessori

Manifestacions clíniques: Educació Primària

• Falla l’aritmètica bàsica (càlcul amb les operacions bàsiques).
• Poca noció del concepte de quantitat.
• Execució incorrecta d’exercicis aritmètics.
• Falta habilitat per a mesurar, reagrupar, calcular solucions o executar operacions
aritmètiques bàsiques.
• Confusió en la lectura o escriptura de números/nombres aràbics.
• Ús incorrecte de signes.
• S’obliden el nombre que porten.
• Incorrecta ubicació de dígits

Manifestacions clíniques: ESO

• No utilitzen els nombres en la vida quotidiana.
• Fan errors de càlcul.
• Necessiten la calculadora per a fer sumes senzilles.
• No han automatitzat fets aritmètics.
• Poques estratègies en la resolució de problemes.
• No saben emprar l’estimació.
• Dificultats en la noció de probabilitat.
• Rebuig i ansietat davant l’assignatura de matemàtiques.

Habilitats implicades en l’aprenentatge de les matemàtiques

Tipus d’errors
1. Errors espacials

• Organització en el full.
• Pobre sentit de l’orientació.
• Falla en la ubicació dels nombres en columnes.
• Errors en xifres que contenen punt.
• Dificultat en geometria.
• Més temps per a copiar els treballs.
• Esborren i ratllen molt.
• Formes pobres (números, símbols, etc.).

2. Errors procedimientals
Desconèixer o no recordar passos en operacions o problemes.
Fallar en la seqüència de passes encara que es coneguin.
No saber com començar una operació o no recordar las estratègies.
No entendre el valor posicional dels nombres (no saber si cal emportar-se).

3. Errors atencionals
Càlculs imprecisos.
Errors d’impulsivitat.
No planificar.
Frustrar-se amb facilitat.
Ometre detalls.
Confondre signes.
Oblidar els nombres emportats, prestats o reduïts.
No comprovar els resultats.
No mantenir l’objectiu.
Cansar-se fàcilment.
No revisar.

4. Errors lingüístics
No retenir el vocabulari matemàtic.
Processar lentament el contingut oral o escrit.
Mostra dificultats en la descripció de passos.
Dificultat per a descodificar símbols matemàtics.
Errors en la recuperació de fets aritmètics (error en les taules).
Rotacions de números o lletres en l’escriptura.
No emprar estratègies.
Dificultat per a recordar seqüències o passos en la resolució de operacions.

5. Errors relacionats amb la quantitat

Dificultats en el maneig de quantitats.
Dificultats en l’estimació de quantitats.
Errors al comparar nombres
Dificultats en el càlcul aproximat.
Dificultats en l’arrodoniment.
Dificultats en el recompte.
Recursos en la solució de problemes
• Requisits cognitius:
- Coneixement declaratiu i procedimental de l’aritmètica i habilitat per a aplicar
aquest coneixement.
- Capacitat per dur a terme una correcta representació del problema.
- Capacitat de planificació.
• Requisits metacognitius:
- Consciència del propi procés de resolució.
- Estratègies per controlar i supervisar la seva actuació.
• Condicions afectives:
- Actitud favorable cap a les matemàtiques.
- Percepció de la importància de la solució de problemes.
- Confiança en la pròpia habilitat.

Factors que afecten la resolució de problemes

• La investigació indica que la majoria dels alumnes amb DAM tenen més dificultats en els
processos i estratègies associades a la construcció d’una representació del problema, que
en l’execució de les operacions per resoldre-ho.
• Super-esquemes: estructures de coneixement que es posen per comprendre un problema.

Tipologia de problemes de matemàtiques segons la seva estructura semàntica

1. De canvi. Ex.: “L’Ana tenia 15 discos; després la María li va regalar els seus. Ara l’Ana té
20. Quants discos li van regalar?”
2. De comparació. Ex.: “En Carles té 30 pilotes. La Marta té 8 menys. Quantes pilotes té
la Marta?”.
3. D’igualació. Ex.: “La Carla ha comprat 10 llibres. La Lluïsa va comprar-ne 5 per tenir els
mateixos que la Carla. Quants llibres tenia la Lluïsa al principi?”
4. De combinació. Ex.: “En un poble hi ha 20 cases: 5 estan pintades de blanc i la resta
de color pedra. Quantes cases de color pedra hi ha?”.

9.2.6. Discalcúlia: Diagnòstic

• Clínic
• Basat en:
- Valoració de la història clínica:
o Característiques del problema
o Antecedents personals i familiars
o Revisió d’informes escolars, etc.
- Avaluació neuropsicològica:
o Funcions cognitives alterades i preservades
o Dèficits associats
o Valoració del càlcul
• Seguiment del rendiment escolar.
• Realitzar proves adequades a l’edat i el desenvolupament.
• Rendiment escolar dos cursos acadèmics per sota del nivell esperat.
• A partir de:
- Dictats de números/nombres
- Copia de números/nombres
- Càlculs no estructurats
- Resolució de problemes
- Resolució de problemes lúdics
Tests (Benedicto & Rodríguez 2019)
Tests d’avaluació del processament numèric i el càlcul (Font: Serra-Grabulosa, s.d)
EFAI
WISC IV

9.2.7. Criteris d’intervenció

(Hospital Sant Joan de Déu, 2010)
• Suport psicopedagògic precoç.
• Abordatge individual.
• En funció de:
- Edat
- Curs escolar
- Dificultats que presenti
- Trastorns associats

Objectius en la planificació de la intervenció

• Explicació del diagnòstic al nen/nena.
• Sistematització de les sessions i tipus d’activitats.
• Concepte de nombre i ús en diferents contextos.
• Mètode de treball: ensenyament de passos en la resolució.
• Ensenyament d’estratègies diverses per a la resolució de exercicis matemàtics:
- Visuals
- Manipulatives
- Elaborar esquemes dels problemes
• Treballar el compromís, implicació i motivació.
• Pràctica dels fets aritmètics mediant llocs i programes informàtics.
• Pràctica de la revisió dels exercicis: verificació del resultat final.
• Aplicar els aprenentatges a la vida real.

Adaptacions metodològiques
• Ús de suports externes:
- Calculadores
- Taula de multiplicar
• Estratègies bàsiques:
- Prioritzar la qualitat per damunt de quantitat
- Proporcionar temps extra
- Deixar fer anotacions
- Pintar els signes de colors diversos
- Permetre l’ús dels dits per comptar
- Permetre l’ús de fulles amb quadrícula per a ubicar les xifres
- No penalitzar totalment els errors atencionals.