neha | wae ES = a el el be treBIBLIOGRAFIA BASIGA ‘ANDREU BARRACHINA, LL coord, {2012}: Desenvolupament i avaluacié se! llenguatge oral. Barcelona: LOC. MARTIN VEGAS, RA, (2015): Recursos 1r any + Periode d'un mot ==> Des d'1 any a 1 any i mig + Primeres combinacions de mots Des d'1 any i mig a 2 anys + Frases simples i compostes ===> 3 anys (Comajoan, 2003)Etapa prelingiistica - Primer any i mig de vida > gran activitat social i comunicativa -Interaccié social autoimpulsada i autorecompensant -Situacions socials restringides -Grau alt d'ordre i sistematicitat -Temptatius > Imitacid i experimentacid (repeticions, variacions, combinacions) Ng avang cap a la generativitatDesenvolupament de la referéncia i el requerimentNegociacié del significat PARE: Mira! Mira! (vocatiu d’atencid) Toca la imatge] PARE: Qué sdn aix6? (pregunta) NEN: “Aga, Aga...” [Balboteja i somriu] PARE: Si, son conillets (“Feedback” i Etiqueta) NEN: [Vocalitza, somriu i mira al pare] PARE: Si, conillet (“Feedback” i Etiqueta) ‘Vocalitza i somriu] PARE: Si [Riu] (Reforg afectiu)Intencié de significar NEN: [assenyala la pilota] ago-ua- ua-ua-ua MARE: Vols la pilota? NEN: ua-ua MARE: Si, la pilota. NEN: [assenyala la pilota i mira la mare] MARE: Pren, la pilotaDesenvolupament de la referéncia i el requerimentClUpU Premiguistitu - Primer any i mig de vida > gran activitat social i comunicativa -Interaccié social autoimpulsada i autorecompensant -Situacions socials restringides -Grau alt d’ordre i sistematicitat -Temptatius > Imitacié i experimentacié (repeticions, variacions, combinacions) avang cap a la generativitatL’adquisicio del llenguatgeEl desenvolupament fonolégic (Aparici, 2012) Desenvolupament de la produccié fonoldgica al periode prelingiiistic (o preverbal) Des dels primers sons vegetatius i plors fins al balboteig (primer any) Adquisicié fonoldgica en el periode lingiiistic Des de Ia fonologia de les primeres paraules (de Vany a any i mig) a 'expansi6 fonoldgica (de fany iimig als 4 anys) BS adquisici6 del repertori fonétic catala aura Bosch, 1987) + Vocals: cap as 2 anys, + Foneres nasals: cls 3 anys excepte la /ry/ en determinades posicion) + Fonemes oclusius: ls 3 onys {menys la /d ols 6/5 anys) + Foneres frieatius: als 3 onys (menys a /S, ols 4/5 ‘anys, ila/ fila /2/ ls 7)\aftcats: (menys io /d /, ‘ls 7 anys), + Foneres liquids vibrants i laterals: la /V/ ila ols 3/4 onys;la/ als 4/5 onysitla fe als 6/7 anys.Desenvolupament de Ia produccio fonologica al periode prelingiiistic (o preverbal) Des dels primers sons vegetatius i plors fins al balboteig (primer any) Adquisici6é fonoldgica en el periode lingiiistic Des de la fonologia de les primeres paraules (de l'any a l'any i mig) a l’expansio fonoldgica (de l‘any i mig als 4 anys)Ladquisici6 del repertori fonétic catala (Laura Bosch, 1987) + Vocals: cap als 2 anys. + Fonemes nasals: als 3 anys (excepte la /ny/ en determinades posicions). + Fonemes oclusius: als 3 anys (menys la /d/: als 4/5 anys). + Fonemes fricatius: als 3 anys (menys la /5/, als 4/5 anys,ila/ /ila/z/, als 7) i africats: (menysla/d /, als 7 anys). + Fonemes liquids vibrants i laterals: Ia /I/ ila /r/ als 3/4 anys;la/ /als 4/5 anys ila /rr/ als 6/7 anys.Trend easel TEE meron. angie PSL axe : eee ga ton?Desenvolupament léxic i semantic Aparici, 2012 1r any > protoparaules o PCF (formes fonéticament consistents) Nocié primitiva de semanticitat (gestos i sons pautats) 12-18 mesos > primeres paraules Alguns autors (Nelson, 1985) parlen de fase preléxica (fins que els infants produeixen uns cinquanta mots) + Comprensié llenguatge descontextualitzat + Expressié referida al context (ara i aci) 18-24 mesos > fase explosié léxica. En assolir cinquanta o cent paraules comencaran a combinar paraules. 24-30 mesos > fase semantica @) En un principi, la comprensi6 de paraules i frases va per davant de la produccid. Amb el temps, aquest desfasament comprensid-expressid desapareixera.an i) a Oe Ww \ ag ce mo)Desenvolupament lexic | semantic Aparici, 2012 ‘1r any > protoparaules o PCF (formes fonéticament consistents) Nocié primitiva de semanticitat (gestos i sons pautats) 12-18 mesos > primeres paraules Alguns autors (Nelson, 1985) parlen de fase preléxica (fins que els infants produeixen uns cinquanta mots) + Comprensié llenguatge descontextualitzat + Expressié referida al context (ara i aci) 18-24 mesos > fase explosié léxica. En assolir cinquanta o cent paraules comengaran a combinar paraules. 24-30 mesos > fase semantica En un principi, la comprensi6 de paraules i frases va per davant de la produccié. Amb el temps, aquest desfasament comprensié-expressiO desapareixera.Llenguatge egocentric El Per qué? Explicacions fets amb relacions temporals i causalsEI desenvolupament de la morfologia i de la sintaxi (Proposta de Tomasello i Brooks citats per Aparici, 2012) Etapa d‘un mot o holofrastica (frases d'una sola paraula) > 12-18 mesos S'utilitza un Gnic simbol lingiiistic:, p. ex. mama, amb estatus de frases implicites. Etapa de combinacié de mots o parla telegrafica > 18-24 mesos S‘utilitza més d'un simbol lingiiistic, p. ex. mama aqui, els quals es relacionen en una linia entonativa Gnica. Etapa de productivitat parcial > 24-36 mesos S'utilitzen els marcadors morfoldgics i sintactics sense generalitzar-se P. ex. la nena juga, peré també /es nenes juga; després la nena juga Us de la 3a persona Competéncia adulta > A partir dels 3 anys Comencen a expressar les intencions comunicatives amb els recursos propis de la competéncia adulta Cap als 4 anys ja han adquirit la gramatica basica i amb 6 anys es pot considerar completa, a falta de millorar certs aspectes com Ia fluidesa verbalTrend easel TEE meron. angie PSL axe : eee ga ton?L’adquisicio del llenguatgeJoc de fer TATFactors que intervenen en I'adquisicio del llenguatgeSSAL Zona Desenvolupament Proxima ¢ Ampliacio d'estructures i contingut + Intercanvi de papers ¢ Rutines quotidianes + Contextos perque l'infant comprengaMotivacions profundes * Objectiu d'ingresar en la cultura * Activitat conjunta: a) Posar en comt b) Negociar didleg c) Asimetria subjectes d) Terreny interpretacio comunaJoc simbolic Joc —j> Ia cultura de la infantesa Semblants al llenguatge => estructura profundai superficial + Variables + Sistematics + Transactius —» assignen i intercanvien rols + Afavoreixen l'abstractivitat (superar el context)Treball de l'oralitat a |'Escola Bressol de Mollet del Vallés http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=23212L’adquisicio del llenguatgel'aprenent » © @ SEY @ pemenrin © ea. is a he.L'aprenentatge de la L2 Factors que intervenen en l'aprenentatge de la L2|Aprenem de la mateixa manera la LI que ta. 12?ALCHEwY UW ih C1 Ms oes Factors que intervenen en l'aprenentatge de la L2 Factors més influents ay > aon Input. Caracteristiques Lap QvamTiTAT a eee personals RENENT QuAUITAT a>» Input. QUANTITAT 1 QUALITATésel bagatg, linguistic que rep un Sprenent en 12g Partir del qual pot t Seleccionar, extreure'n regles j crear | n p U un nou llenguatge Que anira incorporant al Seu sistema S\ dinterliengua = it Voprenen} part de input ave Foprer take Només hi ha aa éselque ona i assimilo, selecciona 0 poc Dee quevEs una construccié que integra + regles de la L1 de 'aprenent, + regles de la llengua que s’esta aprenent, + regles que no pertanyen a cap de les dues llengies i que s6n producte del procés d'aprenentatge.incorp, d'interllen, rt de l'input que Vaprenent seleccionai assimila, és el que denominem //9, gmentant a poco poc tak e Nomeés hi ha una pa! que va au:Vv Output . Experiéneta rica de parlaCaracteristiques personals ELEe n oO . Qa tres Ues | t (ysCaracteristiques personals ELEALCHEwY UW ih C1 Ms oes Factors que intervenen en l'aprenentatge de la L2 Factors més influents ay > aon Input. Caracteristiques Lap QvamTiTAT a eee personals RENENT QuAUITAT aLA LI DE L’APRENENT —Procés d'aprenentatge és proxim al de la L1 Xiquets sn creatius: + elaboren hipotesis + les contrasten amb la realitat + les modifiquen, si cal & Us de construccions sintactiques tipiques: + Resultat d'estratégies en adquisicid L1 0 influides pel sistema L1 + Errors similars; independentment de la L1 [Ex. Errors concordanca, regularitzacions, inherents, al procés d‘aprenentatge de tota Ilengua](ARTIGAL, J. | ALTRES: COM FER DESCOBRIR UNA NOVA LLENGUA) Una xiqueta diu a sa mare a l'eixida de classe: - El profe no sabe hablar, ala silla le llama cadira. La mestra, quan conta un conte, introdueix la paraula papallona i amb gestos |'intenta descriure i la dibuixa a la pissarra. Una xiqueta diu: - Es una mariposa. - Si, 6s una papallona. - Esta papallona se parece mucho a la mariposa.avorer US 144 LL Factors que intervenen en l'aprenentatge de la L2 Factors més influents “yo oe Input: Caracteristiques Lap avanmrary Output personals "RENENT sonar —-L'aprenentatge de la L2 Factors que intervenen en l'aprenentatge de la L2|Diferéncies entre I'aprenentatge de la L1 ila L2 A partir d'Ellis (1994), i citat per E. Serrat (2002) rer ‘ADQUISGODELAL APFENENTATGEDELAL2 bat [Notmalmentsssegurat Diol sbansde eat adit Frocés Nontiha eit complet éscita Varied Focavariadétant ent eomenlantadaprenentaige Gran variaé tent enésit com en laruialaprenentatoe hjecn Motivasonsprofundes: ‘Motivaions més uperidal:maorpreocupac6 pera {Seserwolupament dea competéncialingbisica Muda queer lacorreo36 Fossiitzacé Desconegida (Comuns tinsi tet regesié sestacisarteriors) i : | Nosempre es ceservolupen judi gramaticas cars Intuicions DDeservolupament dintccrsdaresscbrelacrreosé Tapatesecaldes’ Biidénda negative No és necessiia Ut convoniert amis mesure Fadorsatedius Inglis limportantsenladeterminaci6 de it rapes ed si uccionsetesionsil indi fle stJiferéncies entre l'aprenentatge de la L1 ila Li \ partir d'Ellis (1994), i citat per E. Serrat (2002 rer ADQUISCODELALI APFENENTATGEDELA L2_ Bat Nocmaiment assegurat Dificl abansde edat adutta fata Nomina Lat ample el Vesagé Fcavariistart ents comanlarutadsereneatge | Ganveraitart ent comen lartadsprenetatae eae Notvaionsrtunen atvaions és erie aor proce parla decenvouganeni dolacanpatircalngiia fhidon qn pet acre, Fastin Drang Coruna tot ragoni atassartoorg wescone Destin sinuidorsdasetrelacareae NosonPeosdenrelwperiuddsgraatcisdase Bvidénda nagativa No ésnecessivia ‘Oil convenient amb mesura Inplits porns en adtrinac etL'aprenentatge de la L2 Factors que intervenen en l'aprenentatge de la L2|l'aprenent » © @ SEY @ pemenrin © ea. is a he.