Dictat 06 d’octubre de 2014

[Era increïble: feia setmanes que distribuïa el temps de la poca

joventut que em quedava entre estudiar teoria, fer sèries de
qüestionaris i reproduir mentalment els dubtes que Lluïsa em
plantejava pel telèfon mòbil, amb una cervesa a la mà. Però encara
no havia deduït la fórmula perfecta per a organitzar-me, sense
comptar les tasques quotidianes en què invertia més del que voldria.
Calia que instituïra un ritme de treball o l’esforç de l’estiu no em
serviria de res. Prèviament, durant l’hivern, havia freqüentat una
acadèmia gratuïta en la qual corregíem, d’una manera monòtona, les
respostes errònies eliminatòries d’oposicions anteriors. Havia sigut
pesat, perquè havia d’anar conduint cada dia fins al centre històric de
la ciutat, en eixes hores espesses després de dinar, en un ambient
gèlid, sovint amb pluja durant els vint-i-cinc minuts que tardava a
pujar el tossal que presidia la ciutat. Però agraïa l’experiència,
perquè havia produït efecte. Segurament recordaria aquells dies
d’opositor, immòbil des d’una aula, mentre els alumnes eixien com
uns esperitats de la classe, cinc anys més tard.]

Activitat:

Poseu accent o dièresi, si cal, a les paraules següents:

amigues Lluis llengues heroina increible haurien

Quota veina aigua dadaisme feia vei
compravem delinquencia traidor reduint duieu raim
nervios rigid posseit atribuir questionari index
deslluida viure qualitatiu conduia agraia fenomen

Diftongs creixents Diftongs decreixents

qua gua au ai
qüe güe eu ei
qüi güi iu
quo guo ou oi
ui

No porten dièresi:
- Verbs acabats en infinitiu (-air, -eir, -oir, -uir), gerundi, futurs i condicionals.
- En els sufixos –isme, -ista.
- En les terminacions llatines –us, -um (Màrius, mèdium)
- En els prefixos acabats en vocal (reunió, coincidència).
- Però, si la paraula es pot accentuar, ja no cal posar dièresi: veí.