Llegiu el text següent i indiqueu de quin tipus són les oracions, els sintagmes o els

pronoms subratllats.

Vudú
Ha costat Déu i ajuda arribar fins ací. (substantiva subjecte)Tothom es delia per quedar, això deien
i tornaven a dir cada dia que es topaven al carrer o al telèfon. (oració de relatiu amb antecedent
o adjectiva -compl nom-) Que si els sogres, que si les criatures, que si la reunió d’escala, que si el
pàdel, que si la comunió del nebot, que si tinc pintors a casa. Finalment, superats un per un els
infinits obstacles, (subordinada adverbial temporal) han aconseguit fixar un dia per a dinar junts
(substantiva de complement directe) i, per fi, arreglar el món, cosa que bona falta fa (oració de
relatiu neutre o amb antecedent oracional).

Tot comença, però, amb discreció. Xocades de mans, algun somrís, alguna abraçada, alguna
facècia innòcua, i la inevitable posada al dia: els fills, la faena, les seqüeles d’aquella operació
d’hèrnia inguinal, el canvi de cotxe... Aviat, ja asseguts a taula, arriben els primers glops de
cervesa freda i el pica-pica, (subjecte) i la tertúlia, tots posats al dia, arranca. És el millor moment.
Pur, net, incomparable. No hi ha res com els principis, l’esperança intacta, el caliu del retrobament.

Durant l’àpat, amb els plats forts curulls i fumejants, la conversa és ponderada. A la gent li agrada
endrapar, traure el ventre de pena, omplir el pap.(substantiva de subjecte) I no diguem beure.
Abans, però, hi ha el cerimonial d’escollir vi. (substantiva complementy del nom) Compte! L’expert,
autoproclamat o designat pels altres, inspecciona la carta amb pèls i senyals (adjunt o
circumstancial de manera) en un silenci dramàtic, fent cara de jutge d’oposicions, i dicta sentència
sense mostrar cap indici de dubte, no siga cas que algú imagine, en algun moment, que no n’és
un degustador qualificat.(substantiva complement directe)

A la tercera copa, amb els plats en ruïnes, comença el sarau. (subjecte) Remots els formalismes,
algú, com qui no vol, esmenta el nom d’un col·lega. D’un col·lega absent, és clar. S’encén així,
amb foc de palla, la foguera. I, a l’escalf de les flames, tothom s’anima. Els cinturons mentals
s’afluixen dos forats de sivella, els portons de la séquia s’alcen. El foc crepita. Som-hi! Avall que fa
baixada! Comença el carnatge (subjecte), el Tribunal de l’Abjecta Inquisició, el vudú contra
l’espectre evocat, que només descansa quan és substituït, al poltre de tortura, per un altre
col·lega,(complement agent) també absent, és clar, en una cursa de relleus imprevisible.

Passades dues o tres hores de parloteig, quan l’enveja o el ressentiment o la frustració, o tot
alhora, han sigut drenats a còpia de mortificar ectoplasmes, (adverbial temporal) quan la bilis ha
sigut evacuada de les catacumbes, una calma sòrdida, una buidor no mancada de son,
s’encomana entre els presents. És hora del badall successiu, de la sacietat, del descàrrec complit.
Moment d’alçar la sessió (substantiva de complement del nom), posar-hi punt final i tornar a les
ocupacions de cada dia: sogres, criatures, reunió d’escala, pàdel, comunió del nebot i pintors a
casa. I de retrobar a la llar, una volta més, en arribar-hi (CRV) atipat, l’ànima en pena que espera,
tenaç, dins l’espill (adjectiva o subordinada de relatiu amb antecedent -complement del nom-)

Manuel Baixauli, “Vudú”, El Temps, 19 de desembre de 2022

Indiqueu de quin tipus són les oracions següents. En cas que l’oració tingui el senyal
(+), indiqueu també quina funció sintàctica fa dins de l’oració principal.

1. Només que s’hi fixés, milloraria molt. Adverbial condicional

2. Pregunta-li si està content. (+) Substantiva interrogativa -complement directe-

3. Qui superi la velocitat permesa serà sancionat amb la retirada del carnet. (+)

Substantiva de relatiu o subordinada de relatiu sense antecedent - subjecte-

4. Els alumnes el treball dels quals sigui excel·lent es presentaran a un concurs. (+)

Adjectiva o subordinada de relatiu amb antecedent -complement del nom-

5. Estic content que em llogueu el xalet. (+)

Substantiva (complement de l'adjectiu)

6. Oferim una recompensa a qui trobi el gos perdut. (+)

Substantiva de relatiu o subordinada de relatiu sense antecedent (complement indirecte)

7. Tan aviat com arribi començarem a treballar.

Adverbial temporal

8. Com que els tèrmits havien corcat les bigues, han tancat la botiga.

Adverbial causal

9. Mentre segueixi com ara, no hi haurà cap problema.

Adverbial condicional

10. Fins que no t’hagis assegurat que ve, no et preparis.

Adverbial temporal

11. Coneixia la dificultat de superar les proves físiques. (+)

Substantiva (complement del nom)

12. Li diuen aquest malnom perquè tothom rigui. Adverbial final

13. La Marta no és tan treballadora com ens havien dit. Adverbial comparativa

14. Ha guanyat tants diners que s’ha convertit en el més ric de Banyoles. Adverbial consecutiva

15. Ara he vist les claus que vaig perdre l’altre dia, en sortir de casa.

Adjectiva o Subordinada de relatiu amb antecedent (complement del nom)

Adverbial temporal

16. Tenia la impressió que en sortiria desfeta si no solucionava aquella qüestió.

Substantiva (complement del nom)

Adverbial condicional

17. Com que d’arracades no en portava, quan havia ficat un tros de barreta en el forat de l’orella,
s’encallava i li feia mal perquè tenia els forats mig embussats.

Adverbial causal

Adverbial temporal

Adverbial causal

18. Si la barreta hagués tingut una punxa arrodonida, no li hauria fet mal. Quan no tingués tanta
feina, les duria a qualsevol joier perquè les hi arreglés.

Adverbial condicional

Adverbial temporal

Adverbial final

19. No sabia que, encara que les hi arreglessin, li farien mal igualment. (+)

Substantiva (complement directe)

20. No sabia que, encara que les hi arreglessin, li farien mal igualment.

Adverbial concessiva
21. Van clausurar el teatre, malgrat que el veïnat s’hi oposava.

Adverbial concessiva

22. En Roger és tan distret que cada dia perd el paraigua.

Adverbial consecutiva

23. Folreu els llibres perquè no es facin malbé dins de la motxilla.

Adverbial final

24. Folreu els llibres perquè dins la motxilla es fan malbé.

Adverbial causal

25. Pujarem al castell, posat que vingui.

Adverbial condicional