Digueu de quin tipus són les oracions següents:

1. Veient el vostre interès, hem decidit organitzar una sortida al teatre. (sub adverbial causal)

2. L'un estudiava mentre que l'altre jugava. (coordinada adversativa)

3. Ja veus quina fila que fa! (substantiva exclamativa CD)

4. Mentre la Maria carrega les bosses al maleter, en Gabriel corda els nens a les cadiretes.
(adverbial temporal)

5. Us preguem que apagueu els telèfons mòbils. (substantiva completiva o declarativa -CD-)

6. No parlaré sinó que t'escoltaré. (coordinada adversativa)

7. L'Anna i la Joana van en bicicleta a la platja; en Pep hi va a peu. ( juxtaposada)

8. Tinc la impressió que superaré la prova. (substantiva completiva o declarativa -compl nom-)

9. No sé què dir-li. (substantiva interrogativa complement directe)

10. Omple el document perquè et validin l'expedient acadèmic. (adverbial final -adjunt de finalitat)

11. Va parlar tant que va quedar sense veu. (adverbial consecutiva)

12. Si haguessis assajat sempre així, hauríem fet grans concerts. (adverbial condicional)

13. Sé que volies una samarreta com aquesta, així que te'n regalaré una pel teu aniversari.
(adverbial il·lativa)

14. No vindré, llevat que em demanis disculpes. (adverbial condicional)

15. L'obra va tenir menys èxit del que esperàvem. (adverbial comparativa)

16. Aquestes són les idees en què basaré la meva argumentació. (adjectiva o de relatiu amb
antecedent – funció complement del nom-)

17. Han desqualificat l'atleta per haver donat positiu en el control antidopatge. (adverbial causal)

18. S'entesta que tot ha d'estar ben endreçat. (substantiva de complement de règim verbal)

19. Ho ha decidit la comissió de la qual soc membre. (adjectiva o de relatiu amb antecedent -
complement del nom-)

20. Comenta'ns el que penses. (substantiva de relatiu o subordinada de relatiu sense antecedent –
funció complement directe)

21. Vist que teniu tanta feina, no vindrem. (adverbial causal)

22. Anirem de festa, sempre que ens hi convidin. (adverbial condicional)

23. Perquè el deixessin tranquil, va dir tota la veritat. (subordinada adverbial final)

24. En cas que faci vent, no sortirem a pescar. (adverbial condicional)

25. Les seves amigues, de les quals parla sovint, estan de vacances. (subordinada adjectiva o
subordinada de relatiu amb antecedent -funció complement del nom-)

26. Aquest document és perquè et validin l'expedient. (adverbial final amb funció d'atribut)

27. Bufa la tramuntana; per tant, el dia serà net i clar. (subordinada adverbial il·lativa)

28. Et trucaré perquè m'obris la porta del garatge. (subordinada adverbial final)

29. Tot i que sempre ho diu, em costa creure-m'ho. (adverbial concessiva)

30. Visc a la casa on vaig néixer. (subordinada de relatiu locatiu)

31. Tot i que diuen que soc tranquil·la, també m'enfado. (subordinada adverbial concessiva)

32. Malgrat que no m'agrada el seu joc, sempre acabo cedint. (subordinada adverbial concessiva)

33. Avui fa menys sol que ahir. (subordinada adverbial comparativa)

34. Sempre menja amb bastonets xinesos de la manera com li va ensenyar en Sehun. (subordinada
de relatiu modal)

35. El qui vulgui venir que s'apunti a la llista. (Substantiva de relatiu o subordinada de relatiu sense
antecedent -subjecte-)

36. La Clàudia ha tingut tantes oportunitats com tu (has tingut). Adverbial comparativa

37. Vam haver d'ajornar la conferència atès que la conferenciant estava malalta. (adverbial causal)

38. Tots els participants van arribar sans i estalvis, cosa que vam celebrar. (oració de relatiu neutre
o amb antecedent oracional)

39. M'interessa que llegiu amb atenció aquest fragment. (substantiva de subjecte)

40. Eviteu sempre d'escriure amb anacoluts. (substantiva de complement directe)

41. En Marc toca el piano tan bé com la Montse (el toca). (adverbial comparativa)

42. Estic molt feliç de celebrar l'aniversari. (substantiva de complement de l'adjectiu)

43. Els treballadors pateixen que no hi hagi un canvi de propietat a l'empresa. (substantiva de CRV

44. Tinc la sensació que guanyarem l'Olimpíada de Filosofia. (substantiva de complement del nom)

45. És enriquidor conèixer gent de diferents creences. (substantiva d'infinitiu -subjecte)

Un vespre, quan el noi se n'anava cap al seu dormitori, l'Antoni li va dir que no se n'anés, que li
agradaria parlar amb ell. L'Antoni va dir al noi que li agradaria saber si havia pensat què volia fer

quan seria gran, i que, com que era estudiós, potser li agradaria fer carrera. Li va dir que s'ho
rumiés amb calma. L'Antoni havia agafat una mica de molsa i feia boleta. Li va dir que fer

d'adroguer és una feina per no morir-se de gana, però és una feina que té poc lluïment.

Quan el noi se n'anava cap al seu dormitori: adverbial temporal

que no se n'anés, que li agradaria parlar amb ell: substantiva CD

que li agradaria parlar amb ell: substantiva d'infinitiu subjecte

que li agradaria saber... carrera: substantiva CD

saber si havia pensat....: substantiva subjecte

si havia pensat què volia fer...: substantiva interrogativa CD

què volia fer quan seria gran: substantiva interrogativa CD

quan seria gran: adverbial temporal

com que era estudiós: adverbial causal

fer carrera: substantiva d'infinitiu subjecte

que s'ho rumiés amb calma: substantiva CD

i feia boleta: coordinada copulativa

que fer d'adroguer és una feina per no morir-se de gana: substantiva CD

per no morir-se de gana: adverbial final, funció: complement del nom

però que és una feina que té poc lluïment: coordinada adversativa

que té poc lluïment: adjectiva o subordinada de relatiu amb antecedent – complement del nom-