Guix 425 | Juny 2016 | p.

43-48

La reflexió sobre la pràctica

EN LA PRÀCTICA

d’aula
Una oportunitat d’aprenentatge pedagògic
per als mestres Raonament matemàtic
CI

AADD*

Aquest article vol ressaltar la importància que té la reflexió sobre la pràctica com una oportunitat
d’aprenentatge pedagògic per al professorat, ja que, d’una banda, li permet interpretar les situacions
d’ensenyament i aprenentatge i, d’altra banda, incorporar canvis en la matemàtica escolar, evidenciats
en la pròpia pràctica, que promoguin una comprensió més acurada dels conceptes numèrics per part de
l’alumnat.
PARAULES CLAU: competència professional, reflexió, pràctica d’aula, geometria, línies rectes, quadrilàters.

«Som artistes matemàtics» i el sentit La unitat dissenyada tenia com a fil

de les interaccions
En el context de l’assignatura de pràcti-
ques del tercer any del grau d’Educació
Primària a la Universitat Autònoma de
Barcelona, es va dissenyar la unitat di-
dàctica anomenada «Som artistes ma-
temàtics», que es va implementar a
l’escola Rocafonda de Mataró durant el
curs 2013-2014 en dos grups d’alumnes
de tercer de primària.
conductor l’anàlisi del quadre Castell
i sol (1928), de Paul Klee, per tal de
treballar conceptes de la geometria de ma-
nera connectada amb les àrees de llen-
gua i d’educació plàstica (Badillo i Edo,
2006).
En aquest ar ticle, no ens centrem a
descriure la unitat didàctica, sinó en la
reflexió posterior a la implementació
Castell i sol (Paul Kle, 1928)
que en fem a l’aula. Ressaltem com a

43
Guix 425 | Juny 2016
EN LA PRÀCTICA
No ens centrem a descriure la
unitat didàctica, sinó en la
reflexió sobre la pràctica ma-
temàtica observada, mirant
les interaccions a l’aula amb
sentit
aspecte rellevant l’espai de discussió
conjunta que va oferir el seminari del
pràcticum i les reunions amb les futu-
res mestres (en endavant «FM»), les tutores
de la UAB i les tutores de l’escola, per
reflexionar sobre la pràctica matemàtica
observada, mirant les interaccions a
l’aula amb sentit.
Competències professionals
dels mestres
Fo r t u ny i Ro d r í g u e z ( 2 012 ) c o n s i -
deren que els FM han de saber ob-
ser var de manera professional els
fenòmens que succeeixen en una si-
tuació d’aula, instrumentalitzant els
coneixements de la didàctica de les
matemàtiques.
En aquest sentit, el seminari i la reflexió
conjunta sobre la pràctica han constituït
una oportunitat d’aprenentatge pedagò-
gic que ens ha permès fer una mirada
crítica de les interaccions a l’aula que
influencien el pensament matemàtic de
l’alumnat i incorporar millores sustenta-
des en la pràctica.
44
Les exigències dels currículums com-
petencials posen de manifest la neces-
sitat d’un professorat que contínuament
s’estigui formant i que potenciï el desen-
volupament de competències en l’alumnat.
Fortuny i Rodríguez (2012) i Llinares
(2012) consideren que el desenvolupament
de la competència mirar professional-
ment les situacions d’ensenyament-apre-
n e n ta t g e i m p l i c a , e n e l s F M , e l
desenvolupament d’una certa sensibilitat
cap a la identificació dels aspectes relle-
vants d’una situació d’aula; la descripció
d’aquests aspectes usant els seus conei-
xements; la formulació d’alternatives de
millores dels aspectes ressaltats, i la vali-
dació del que s’ha observat com a rellevant
comunicant-ho als altres.
Per desenvolupar la competència «mirar
professionalment», es va proposar als
FM que enregistressin les seves inter-
vencions i que seleccionessin un vi-
deoepisodi d’aula ric en interaccions.
Posteriorment, se’ls va proporcionar
Les exigències dels currículums
competencials posen de manifest
la necessitat d’un professorat
que contínuament s’estigui for-
mant i que potenciï el desenvo-
lupament de competències en
l’alumnat
un guió perquè analitzessin la situació
d’ensenyament-aprenentatge del video-
episodi. Per últim, al seminari de pràc-
tiques, es van compartir els aspectes
rellevants de l’anàlisi individual, justifi-
cant-los i argumentant-los, tot afavorint
la incorporació de canvis amb les apor-
tacions dels FM, les tutores de la UAB i
les de l’escola.
Per tal d’il·lustrar aspectes del desenvolu-
pament de la competència «mirar profes-
sionalment» les interaccions a l’aula, ens
centrem en la interpretació dels contin-
guts matemàtics de l’episodi.
Hem seleccionat els fragments del vi-
deoepisodi en què les FM gestionen les
interaccions amb l’alumnat quan classifica
línies rectes i quadrilàters.
Dos exemples de reflexió sobre
la pràctica matemàtica d’aula
A c o n t i nu a c i ó, p re s e n te m , a ta l l
d’exemple, dues situacions on s’infereixen
els criteris que apliquen els mestres a
l’hora de classificar les figures geomètri-
ques. Tot seguit, se n’aborda la reflexió
corresponent.
Línies rectes
Després, es presenta un fragment de la
interacció entre la FM i l’alumnat en analit-
zar les línies rectes que apareixen a l’obra
Castell i sol, de Klee.

FM: (assenyalant dues rectes del rec-
tangle que es tallaven formant angles
de 90º): Com són
aquestes rectes?
mARc: Secants!
PAulA: Perpendi-
culars!
FM: Molt bé!
Paula, per què
són perpendicu-
lars?
En aquesta interacció, s’observa que la
FM no té en compte l’aportació d’en Marc
i només valora com a correcta la res-
posta de la Paula. Aquest fet es pot in-
terpretar tenint en compte dos aspectes:
una visió prototípica de la classificació
de rectes que no inclou les propietats
geomètriques i un desaprofitament en la
gestió d’oportunitats d’aprenentatge ma-
temàtic de l’alumnat.
Anàlisi de la situació
En el primer cas, es pot inferir que la FM
considera que la resposta d’en Marc és
incorrecta. És a dir, implícitament assu-
meix que les dues rectes perpendiculars
no són secants, amb la qual cosa pre-
senta la classificació de rectes sense tenir
en compte les propietats geomètriques.
Aquest fet és molt freqüent quan
s’ensenyen conceptes de geometria a
l’aula de primària i també s’evidencia en
els llibres de text. Al quadre 1, es mostra
Guix 425 | Juny 2016
la classificació de les rectes en el pla en drat? Algú sap quina EN LA PRÀCTICA
tres grups al llibre de text de l’alumnat: diferència hi ha entre
secants, paral·leles i perpendiculars. un rectangle i un qua- Raonament matemàtic
CI
Aquesta classificació centra l’atenció en drat?
la imatge prototípica dels objectes i no PAu: Perquè el quadrat
en la propietat d’intersecció en un punt és com més aixafat i
que comparteixen les rectes secants i el rectangle és més
les perpendiculars. allargat.
FM: Llavors, què vol dir això? Fixeu-vos en
La importància de la classificació de les els costats. Aquests costats del quadrat,
rectes secants centrada en la propietat com són?
d’intersecció en un punt i en els angles clAsE: Rectes!
que formen ha estat abordada per Cas-
telnuovo (1981). Segons aquesta autora,
dues rectes que es tallen formen qua- Fixa’t en la posició de les rectes i escriu paral·leles, secants o
perpendiculars on correspongui.
tre angles i els angles oposats al punt
d’intersecció tenen la mateixa amplitud.
Aquesta definició ens porta a fer una
classificació de dues rectes o més en el
pla com a secants o paral·leles. És a dir,
es tallen o no es tallen. Les rectes que
es tallen formant quatre angles amb la rectes rectes rectes
mateixa amplitud, per tant, les perpen- perpendiculars secants paral·leles
diculars, són un cas particular de rectes
secants (quadre 2). Quadre 1. Extracte del llibre de text de l’alumnat de tercer de primària
Quadrilàters Línies rectes
Trobem un segon exemple de gestió de Secants Paral·leles
propietats geomètriques en un altre frag-
ment del mateix videoepisodi, en classifi-
car els quadrilàters.
PAu: Això és un rectangle (assenyalant la
figura a de la pissarra) i això és un qua-
drat (assenyalant-ne la figura b). Cas particular:
perpendiculars
FM: (assenyalant les figures): I per què? Per
què d’això en dius rectangle i d’això, qua- Quadre 2. Classificació de rectes atenent la propietat d’intersecció
45
Guix 425 | Juny 2016

EN LA PRÀCTICA es classifiquen els quadrilàters, centrant

La classificació del quadre 4 permet que l’alumnat construeixi la comprensió en la identificació d’imatges
una comprensió de les figures geomètriques més rica i basada en prototípiques de les figures geomètriques
les propietats i l’anàlisi conjunta dels elements dels quadrilàters (quadre 3).
(amplitud d’angles, longitud de costats i de diagonals). Així, les
diferències entre les figures no se centren en el reconeixement Al seminari de pràctiques, en discu-
de la imatge prototípica, sinó en l’estudi de les propietats que la tir l’anàlisi d’aquest fragment del video-
episodi, es va aprofitar per fer una
defineixen
reflexió sobre la classificació de quadri-
làters atenent les propietats geomètriques
PAu: Iguals. i no la imatge prototípica de les figures.
Quadrat Rectangle Rombe Trapezi
FM: Molt bé, Pau! Els costats són... En aquest sentit, Castelnuovo (1981) con-
PAu: Iguals. sidera que la condició de paral·lelisme
FM: (assenyalant la figura a): I aquí, com permet diferenciar el grup dels trapezis de
són els costats? la resta de quadrilàters, tal com s’il·lustra
PAu: Diferents. al quadre 4.
Quadre 3. Classificació dels quadrilàters a tercer de primària
En aquesta interacció, un altre cop s’hi Considerem que la classificació del qua-
observa que la FM no té en compte les dre 4 permet que l’alumnat construeixi
propietats de paral·lelisme i perpendicula- una comprensió de les figures geomètri-
Quadrilàters: tenen quatre vèrtexs no alineats, quatre costats i quatre angles. ritat a l’hora de classificar els quadrilàters ques més rica i basada en les propietats
i només posa èmfasi en la longitud dels i l’anàlisi conjunta dels elements dels
Trapezis: tenen una parella de costats oposats paral·lels
costats per tal de diferenciar el quadrat quadrilàters (amplitud d’angles, longitud
Paral·lelograms: les dues parelles de costat oposats són paral·lels
del rectangle. de costats i de diagonals). Així, les di-
Rectangles: longitud ferències entre les figures no se centren
dels costats oposats
iguals i amplitud de Anàlisi de la situació en el reconeixement de la imatge proto-
tots els angles iguals Aquesta interacció mostra evidències d’una típica, sinó en l’estudi de les propietats
Rombes: longitud de comprensió limitada de les propietats ne- que la defineixen.
tots els costats iguals cessàries per classificar el quadrilàters cor-
Quadrat
i amplitud dels angles
oposats iguals rectament. Això porta la FM a considerar els La classificació del quadre 4 implica con-
rectangles i els quadrats com si fossin dues siderar els paral·lelograms com un cas
figures geomètriques diferents, que no com- particular dels trapezis, a diferència de
parteixen les mateixes propietats. la classificació excloent que usualment
se’n fa a primària (quadre 3). Si atenem,
Aquest fet també el trobem sovint a les a més a més, la longitud dels costats,
Quadre 4. Classificació dels quadrilàters adaptada de Castelnuovo (1981) aules de primària i als llibres de text quan l’amplitud dels angles i les diagonals, els

46

paral·lelograms es classifiquen en rectan-
gles i rombes.
Un quadrat és rectangle i rombe alhora
perquè compleix les propietats de totes
dues figures. El quadrat i el rombe tenen
la longitud de tots els costats igual, són
paral·lels dos a dos, les diagonals són
perpendiculars i es tallen al punt del mig.
Es diferencien en què tots els angles del
Imatge 1. Exemple de trapezis del quadre
Castell i sol
Una gestió a l’aula dels con-
ceptes geomètrics basada en la
identificació d’imatges prototí-
piques i no en la comprensió de
les propietats pot promoure una
comprensió limitada o errònia
dels conceptes matemàtics
quadrat tenen la mateixa amplitud, mentre
que els del rombe, no.
El quadrat i el rectangle comparteixen
la propietat de paral·lelisme dels costats
oposats, les seves diagonals es tallen
pel punt mitjà i l’amplitud de tots els
angles és la mateixa (angles rectes). Es
diferencien en el fet que la longitud dels
seus costats oposats no és la mateixa
en el cas del rectangle i que les diago-
nals són perpendiculars en el cas del
quadrat.
Una gestió a l’aula dels conceptes
geomètrics basada en la identificació
d’imatges prototípiques de les figures i
no en la comprensió de les propietats
pot influir negativament en el pensament
matemàtic de l’alumnat, amb la qual cosa
es promourà una comprensió limitada o
errònia dels conceptes matemàtics.
Aquesta dificultat en la compren-
sió de les propietats pot provocar que
Guix 425 | Juny 2016
l’alumnat no reconegui algunes figures EN LA PRÀCTICA
quan no les pot associar amb la seva
Raonament matemàtic
imatge prototípica.
CI
Per exemple: en interpretar les figures del
quadre Castell i sol, l’alumnat reconeix
alguns trapezis en posició prototípica,
però n’hi ha d’altres que no els reconeix,
o bé perquè no són trapezis isòsceles o bé
perquè l’orientació que mostren no co-
rrespon a la imatge prototípica dels tra-
pezis (imatge 1).
Mirar professionalment per millorar la
tasca docent
Aquesta experiència d’anàlisi i de reflexió
de la pràctica matemàtica usant videoepi-
sodis d’aula ens ha permès identificar i
interpretar aspectes matemàtics clau per
desenvolupar el pensament geomètric de
l’alumnat. En aquest cas, es tracta de la
classificació de línies i de quadrilàters a
partir de l’estudi de les seves propietats
geomètriques.
Ressaltem que és important presentar
a l’aula els conceptes matemàtics fent
èmfasi en la comprensió de les propie-
tats matemàtiques que els defineixen, i
no només en la presentació d’imatges
prototípiques (representacions gràfi-
ques o dibuixos) que acaben substi-
tuint les propietats matemàtiques i que
condueixen a una comprensió limitada,
i sovint errònia, dels conceptes mate-
màtics.
47
Guix 425 | Juny 2016
EN LA PRÀCTICA
HEM PARLAT DE:
- Raonament matemàtic.
- Geometria.
- Formació inicial del profes-
sorat.
- Competències professio-
nals del professorat.
AUTORA DE CONTACTE
Edelmira Badillo
Universitat Autònoma
de Barcelona
edelmira.badillo@uab.cat
Aquest article fou sol·licitat
per Guix. Elements d’Acció
Educativa el mes d’abril de
2015 i acceptat el mes de maig
de 2016 per ser-hi publicat.
La competència mirar professionalment
les interaccions a l’aula es desenvolupa
en la mesura en què els mestres reflexio-
nem sobre la gestió de les interaccions en
les situacions d’ensenyament i aprenen-
tatge. Aquesta competència ens permet
identificar els punts forts i febles de la
nostra gestió i incorporar canvis justificats
en l’anàlisi de la pròpia pràctica.
Considerem que aquest espai de re-
flexió esdevé una opor tunitat
d’aprenentatge pedagògic clau per mi-
llorar la pràctica professional dels mes-
tres i les mestres.
48
NOTA
* Són autores d’aquest article: Marina Jofre Mo-
reno i Alba Soto Torre (estudiants de tercer curs
del grau d’Educació Primària de la UAB), i Edel-
mira Badillo Jiménez i Montserrat Prat Morato-
nas (professores del Departament de Didàctica
de les Matemàtiques de la UAB).
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
BADILLO, E.; EDO, M. (2006): «Els conceptes
de triangle, elements i tipus a partir del quadre
“Tranquil·litat” (1939), de Wassily Kandinsky».
Guix. Elements d’Acció Educativa, núm. 329,
p. 49-57.
CASTELNUOVO, E. (1981): La matemàtica. La
geometria. Barcelona. Ketres.
EDO, M.; BADILLO, E. (2014): «Enseñar y
aprender matemáticas en los prácticums del
grado de Educación Infantil de la UAB». Uno.
Revista de Didáctica de las Matemáticas,
núm. 66, p. 36-46.
FORTUNY, J.M.; RODRÍGUEZ, R. (2012):
«Aprender a mirar con sentido: facilitar la in-
terpretación de las interacciones en el aula».
AIEM-Avances de Investigación en Educación
Matemática, núm. 1, p. 23-37.
LLINARES, S. (2012): «Construcción de cono-
cimiento y desarrollo de una mirada profesio-
nal para la práctica de enseñar matemáticas
en entornos en línea». AIEM-Avances de In-
vestigación en Educación Matemática, núm.
2, p. 53-70.