ANÀLISI IMATGE DEFINICIONS

“El llenguatge” de la imatge es pot definir com un sistema específic de

formes cromàtiques, produïdes per l’artífex a traves dels procediments,
materials i eines propis de cert medi, les quals percep l’espectador dins
d’un context cultural *, a través del seu aparell visual, essent la principal
finalitat la transmissió del missatge , generant la construcció d’imatges
significatives en l’espectador, i de manera secundaria, l’exteriorització del
pensament visual o dels propis sentiments de l’artífex.

Narrativa Audiovisual (narratología) és l'ordenació metòdica i sistemàtica

dels coneixements, que permeten descobrir, descriure i explicar el
sistema, el procés i els mecanismes de la narrativitat de la imatge visual i
acústica fonamentalment, considerada aquesta (la narrativitat), tant en la
seva forma com en el seu funcionament.

2
1. Llenguatge: Facultat humana de comunicar els propis pensaments o sentiments a
un receptor mitjançant un codi7 compartit.
Sistema cinèsica8 o instrumental de comunicació i expressió icònica.9

2. Imatge: Aparença visible d’un objecte representat pel dibuix, la pintura, la

fotografia, etc.
Representació d’alguna cosa en la ment.
Forma de la percepció, i en especial de la visió.
Aspecte significant del signe icònic.

3. Forma: Aparença externa d’una cosa (en contraposició a la matèria de què

és composta) conjunt de línies i superfícies que en determinen el
contorn.
Aspecte de la percepció visual corresponent al suggeriment físic del
entorn.

4. Artífex: Autor d’ alguna cosa.

El emissor d’imatges i de missatges visuals mitjançant qualsevol dels
llenguatges icònics, principalment amb intenció referencial,
designativa, decorativa, artística o expressiva.

5. Missatge: Seqüència de senyals combinada segons unes regles determinades,

que un emissor transmet a un receptor a través d’un canal.( Teoria
de la comunicació )
Significat profund i orientador que vol transmetre un autor, per mitjà
d’ una obra artística o literària, una doctrina, etc.

6. Comunicació: Procés d’ interacció que es produeix entre un emissor i un receptor,

éssers o sistemes, que consisteix en el pas d’informació del primer al
segon mitjançant un codi que es transmet a través d’un canal.

7. Codi: Sistema convencional de signes i de regles de comunicació, que

permet produir i interpretar un missatge.
Sistema de senyals i signes , per mitja dels quals es desenvolupen
els processos de transmissió i de comunicació.
Sistema de transmutació de la forma d’un missatge a una altra forma
que permet la transmissió d’ aquest missatge.
( Teoria de la comunicació )

8. Cinèsica: Estudi de la comunicació no verbal, es a dir, del llenguatge corporal i

dels moviments del cos (comunicació gestual)

Cinètic -a: Relatiu o pertanyent al moviment.

Obra: Aplicació de l’activitat humana a un fi.

Obra d’art: Resultat de l’aplicació d’una activitat artística.
Autor: Persona que és causa d’alguna cosa.
Imago: Figura, sombra o imitación

3
 Icona: Imatge pintada.( Icono : mot gr. eikón ‘ imatge’ ).
Signe que representa una realitat amb la què té una relació de
semblança.
Signe icònic en el que existeix una relació intrínseca entre
significant i significat.

Icònic -a: Relatiu o pertanyent a la icona, a la imatge entesa com a signe.

9. Senyal: Suport o indicació física de qualsevol signe. Indici. Símbol.

11. Signe: Allò amb que quelcom és representat.

Fenomen composat per un efecte significant i un concepte
significatiu.
Unitat iconolingüistica que consta d’ una imatge significant associada
a un significat.
Signe és la unió d’un significant i un significat.
Qualsevol cosa que pugui considerar-se com a substitut (significant)
de qualsevol altre cosa. (Que evoca la idea d’altre).

12. Significant: Indici o senyal que, associat a un significat, constitueix un signe.

Part material i sensible del signe.

(Pla formal, component sintàctic)

13. Significat: Idea subjacent a una imatge.

Principi, concepte o esdeveniment contingut en un significant.
Representació mental d’una classe d’objectes (per oposició a
significant).
La part conceptual del signe (Pla formal d’un component semàntic).

Significació: Contingut icònic i simbòlic que respon al reconeixement d’una

organització visual determinada.

14. Símbol: Signe icònic en el que el significant i significat es troben interrelacionats

de manera extrínseca.
Fenomen real que implica una representació analògica de certa realitat
psíquica.
Es basa en una convenció social.

Semàntica: Branca de la lingüística que estudia el significat dels elements

sintàctics.
Branca de la icònica que investiga el significat que deriva del
reconeixement visual.
Branca de la semiòtica que investiga la interrelació dels signes amb els
objectes reals per ells designats.

Semiologia: Branca de la psicologia social, inicialment concebuda per F. De

Saussure, que s’ocupa de l’estudi general dels signes.
Semiòtica: Ciència que estudia els diferents sistemes de signes. Inicialment fou
concebuda per Ch. S. Peirce com metodologia anàloga a la lògica, però
posteriorment va ser donada a conèixer per U. Eco en els camps de l’
etnologia, l’estètica i la sociologia

4
Analogia: Semblances de relacions.
És el fenomen d’homologació figurativa entre la forma visual i el
concepte visual corresponent.

Essència: Naturalesa de les coses. El permanent i invariable en elles.

Empatia: Facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per

un procés d’ identificació amb l’ objecte, grup o individu amb què hom
es relaciona.

Idea: Representació mental d’una cosa real o imaginaria.

Enginy per a disposar, inventar.(la paraula és expressió de la idea).

Concepció: Facultat de formar una idea dins la ment.

Filos. – representació no perceptiva.

Concepte: Pensament en tant que és concebut per la ment.

En la lògica clàssica, representació abstracte i general d’un objecte.
“Hegel” en funció de la unitat entre realitat i pensament, Hegel s’oposa
a la noció clàssica del concepte afirmant que és el procés dialèctic per
mitjà del qual es realitza l’autodeterminació de la idea en la superació
de les contradiccions.

Abstracció: Procés mental mitjançant el qual alguns dels elements que

constitueixen una realitat concreta són destriats del altres i considerats
separadament.
Procés que separa els aspectes accidentals, individuals o contingents
del essencials, universals o necessaris.
(Un punt geomètric és una abstracció)

Abstracte: Dit de tota noció considerada de manera més o menys general i

separadament de les representacions en les quals es donada.

(L’art abstracte no parteix de la representació de la realitat visual ni hi

arriba).

Art conceptual: Avantguarda d’art que es caracteritza per la renúncia a l’obra d’art com
a objecte (quadre, escultura, poema) o com a resultat.
L’obra es la idea, la reflexió, l’anècdota que l’artista exposa sobre uns
determinats fets i que exigeix una reconstrucció mental de part de
l’observador.

Reflexió: Filos/ PSIC. Operació mitjançant la qual la ment fa atenció als propis
actes de coneixement, i àdhuc al jo o subjecte que els sustenta, i no al
contingut d’aquests mateixos actes.

5
Isomorfisme: Qualitat dels cossos i objectes amb la mateixa estructura formal.
Relació que existeix entre l'estímul del camp visual i el mateix estímul en el cervell.
La relació entre la realitat virtual i l'experiència perceptiva d'aquesta

Mimesis: Paraula grega que significa imitació

Fenomenologia: Conjunt de manifestacions o fenòmens que caracteritzen un procés o

una altra cosa.
Escola filosòfica que per l'anàlisi dels fenòmens observables dóna una explicació de
l'esser i de la consciència.

Ontologia: ciència de l’essència, ciència de l’ésser.

Hermenèutica: ciència d’interpretar textos, originàriament sagrats.

Existeixen dos sistemes històrics d'interpretació de les imatges:

_ La semiologia: sistemes de codis i signes. Poden ser universals, o culturals o bé

socials.
_ La Iconologia (escola Alemanya, Warburg, Panofsky, Gombrich...); estudi de la
representació en l'Art a través de les figures, de les al·legories, dels símbols

Representació: veure per delegació una realitat absent.

Des dels començaments de la humanitat, posar en un altre lloc allò que hem vist.
Il·lusió: fundada sobre un fenomen perceptiu i psicològic.

Realisme: relacionat amb codis culturals. El realisme en cinema passa per un

enquadrament i per una estilització.

Versemblant: Que sembla veritable o que és creïble.

“TOT CODI MOBILITZA SIGNES”

'''Signe''' és un senyal o “símbol”, una marca, però pot tenir significats més acurats
segons la disciplina que utilitzi el terme:

La semiòtica, la ciència dels signes (també anomenada semiologia segons algunes

escoles), ho considera qualsevol unitat de [[significat]] que està en lloc d'una altra, per
això pot ser una lletra, un codi, una imatge...

En matemàtiques el signe pot ser positiu o negatiu i es col·loca davant de la xifra.

També es diuen signes a allò amb què s'indiquen les operacions bàsiques: el signe de la
(suma) o de la (multiplicació), per exemple
6
En lingüística el signe és un sinònim de (paraula) i té dues parts: el significat o
contingut mental associat, i el significant o conjunt de lletres o sons amb els quals es
representa

En astrologia es refereix a cada uns dels dotze signes zodiacals: capricorn, lleó,
càncer, balança...

En l'escriptura és cada una de les unitats gràfiques que s'usen per a transmetre un
missatge lingüístic, és a dir, les lletres, els signes de puntuació (comes, punts,
parèntesis, etc.) o els diacrítics (accents, dièresis, etc.

Pot usar-se com a sinònim de (gest), per això es parla de (llenguatge de signes).

En medicina és un senyal objectiu que indica una malaltia concreta, oposant-se

als símptomes que poden ser més subjectius.

Un '''símbol''' és una representació d'una (idea) de manera que aquesta pugui ser
percebuda per algun dels sentits; és una realitat que evoca d'altres en la nostra ment
mitjançant algun procediment d'analogia. Segons, (Charles Sanders Peirce) és un tipus
de (signe) especial.

Unitat significant definida per la seva dualitat semàntica solidària i indivisible, basada en
l'associació d'idees per analogia.
Es caracteritza per la co-presència de dos o més significats simultanis i no excloents en
un significat.
Així, la balança en una sala de tribunal, sense deixar de ser balança, expressarà avant
tot, la idea de justícia.

La seva etimologia deriva del grec σύµβoλoν, que vol dir aproximadament "llançar amb"
o "junta amb", és a dir, el símbol treu a la llum una altra realitat sense desaparèixer ell
mateix, sinó combinant les dues, com passa a la metàfora. El símbol acostuma a ser
polisèmic gràcies a la (connotació), que l'enriqueix.

Els símbols poden ser de molts tipus: materials (una creu és el símbol del cristianisme),
visuals (el color vermell és símbol de moviments socialistes), verbals (tota paraula és
un símbol), numèrics, sons...

La semiòtica és la disciplina que estudia els símbols, presents a la religió, la

psicologia o l'art, entre altres.

En un altre sentit, un símbol era un tipus especial de joia, normalment un medalló,

dividit en dues meitats que es quedaven cadascuna en poder d'un enamorat o amics.
Quan la parella es retrobava, el símbol estava complet i mostrava el dibuix, inscripció o
figura. En canvi, quan els dos estaven separats, una meitat evocava sempre l'altra
perquè es veia incomplet.

7
Reflexió: art / funció

El significat d’un signe és una entitat abstracta fruit de una convenció cultural, es a dir,
una unitat cultural.

Els hàbits formals adquirits, i l’exigència de ruptura dels esquemes perceptius.

L’art busca una renovació dels esquemes perceptius , produint una dialèctica entre la
ruptura dels hàbits perceptius i l’intent de fer assequible els nous esquemes.

La dialèctica de la història de l’art entre les formes tradicionals i les formes noves per
la qual, generalment, la innovació que l’art promou a nivell de les formes precedeix
sempre a les revolucions que més tard es manifestaran a altres nivell culturals i
socials.

Walter Benjamin ho va veure clar quan a inicis del segle XX es planteja cap a on
s'encamina l'art quan tot pot ser reproduïble i la mimesis ha deixat de ser el referent
aristotèlic de l'art.