Tema 3 Llenguatge i comunicació llenguatge visual; elements formals i sintaxi.

1. El llenguatge i la comunicació:
1.1. Definicions Llenguatge- Comunicació- semiologia
1.2. Tipus de llenguatges
1.3. Tipus i modalitats de comunicació
1.3.1. Comunicació no intencional
1.3.2. Comunicació intencional
1.3.2.1. Analògica
1.3.2.2. Abstracta
1.3.2.3. Simbòlica
2. Factors que intervenen en la comunicació;
2.1. Elements que intervenen
2.1.1. Emissor i receptor
2.1.2. Missatge
2.1.3. Codi
2.1.4. Canal
2.1.5. Context
2.1.6. Referent
2.2. Condicions del procés
2.2.1. Sorolls
2.2.2. Adequació dels elements al missatge
3. La comunicació visual. Funcions i característiques
3.1. F. informativa
3.2. F. Descriptiva
3.3. F. Exhortativa
3.4. F. Expressiva
3.5. F. Estètica
4. El llenguatge visual
4.1. Signes de comunicació. Significat i significant
4.1.1. Elements Formals LA forma, línia, punt, plà, color, textura, llum i volum.
4.2. Sintàxis
4.2.1. Relacions compositives; Mida i proporció, equilibri, moviment, simetria i
Ritme
4.2.2. Conceptes de contrast i harmonia
5. Els llenguatges Visuals
5.1. Arts plàstiques.(arquitectura , pintura i escultura)
5.2. Disseny , publicitat i còmic.
5.3. La fotografia. La premsa gràfica.
5.4. Cinema i televisió-

Interacció entre els diferents llenguatges visuals.

1. El llenguatge i la comunicació:
1.1. Definicions
Llenguatge;
- Tot sistema de signes que compleixen una funció de comunicació.
- Sistema de comunicació on els signes estan organitzats segons unes regles que
imposen als significants la seva relació amb el significat.
- El seu estat original és imaginatiu/expressiu. La seva funció és expressar emoció.

Semiologia;
- Ciència que estudia signes, senyals i la manera per la qual aquets poden utilitzar-
se per constituir formes de comunicació .

Comunicació;

- Relació social establerta entre un emissor i un receptor, consistent en el pas

d'informació del primer al segon per mitjà del signe lingüístic.
- Existeix quan es produeix un intercanvi de pensaments i opinions a traves de
paraules, lletres, imatges o altres signes.
- Per que pugui haver comunicació cal un llenguatge.

Lasswel ¿quien dice que a quien , a través de que canal , con que efectos ?
1.2. Tipus de llenguatges
Els diferencien els tipus de signes i les regles establertes per la sintaxis.
- Ll. Verbal; Oral i/o escrit. Signes= lletres // Regles= Gramàtica
- Ll. Musical; Escrit i/o sonor. S = Notes musicals // R = solfeig o universal
- Ll. De Gestos; Moviment articulacions. S= Gestos // R = ____________
- Ll. Visual; Dibuixat/animat...S= Imatges // R= + o- universals, gestalt...

1.3. Tipus i modalitats de comunicació

Podem trobar dues possibles classificacions en relació al tipus de senyals emprades al

procés, interpretades per els sentits.

Indicis; relació lògica amb el

Humanes // No humanes
Verbals // No Verbals
Naturals (no reglas)// Culturals
INDICIS Petjades, fum, sang
significat
Imatges; relacions d’analogia
SIGNES ICÒNICS Fotografia, pictograma,
iconicitat
Senyals de transit,
Símbols; significats dels significants SIGNES SIMBÒLICS marques, símbols
religiosos...

1.3.1. Comunicació no intencional

-Condicionada per un llenguatge que no es manipula conscientment, relació on
l’emissor no codifica el missatge
-La Natura; S’interpreten els seus signes empíricament
-L’emissor no es planteja que el que fa pot ser llegit o interpretat.
-No núvols = no pluja.
 1.3.2. Comunicació intencional
- Executada de manera conscient i amb el propòsit de fer arribar el missatge a un
receptor.
- Es pretén transmetre alguna cosa, idees, sentiments, emocions, interactuant amb
els receptors
- En la comunicació visual trobem de tres tipus.

Analògica;
-Els seus signes fan referència a les coses que es volen expressar. Es basa en el
reconeixement de les formes com a representacions d’aspectes reals.
-Fort component icònic = 1 fotografia, quadre realista, documental...coses que
es relacionen amb la realitat
Abstracta;
-Basat en un llenguatge que utilitza signes que no remeten a lo real.
-L’acte de comunicació te valor en si mateix. No figuratiu.
Simbòlica;
-Comunicació basada en símbols. Els signes emprats remeten a la realitat tot i
que l’aspecte del signe no sigui figuratiu. Creu = religió cristiana.

2. Factors que intervenen en la comunicació;

Centrant-nos en la comunicació visual caracteritzada per la seva rapidesa de lectura i per
que afavoreix la relació entre persones de diferents cultures i societats.

2.1. Elements que intervenen

Emissor i receptor;

-Per que hi hagi comunicació cal algú que emeti un missatge i qui el rebi. És necessari una
comunicació entre dues persones o mes.

-L’emissor elabora els missatges amb els signes necessaris, amb els codis i els canals
adients per tal que els possibles receptors el puguin interpretar correctament.

Missatge

-Conjunt de signes i senyals emeses amb un aspecte concret i que es refereixen a una
determinada idea o concepte.

- A la comunicació visual s’utilitzen imatges.

-Es pot referir a una realitat concreta figurativa o una abstracta

Codi;

-Són les regles que participen al llenguatge utilitzades per donar significat als signes o
significants utilitzats.

-Per tal que es doni una bona comunicació els codis han de ser entesos per l’emissor i pel
receptor.
 Canal;

- Mitjà per on es transmet el missatge. Per on es materialitzen els signes del

llenguatge.
- Suport base per on el receptor rebrà el missatge.
- Ll. Visual ;Mitjans grafico plàstics, dibuixos, fotografies, tv

Context

- Situació en que està escrit el missatge; espai físic, moment històric, ambient,
cultura. On interactuen E i R.

Referent

- Realitat a la que estan referides les imatges sobre l’assumpte que s’està tractant
- Quina és la idea sobre la que s’està produint el procés de comunicació?
- La obra d’un artista en la seva exposició o les normes de circulació quan conduïm!

2.2. Condicionants del procés

2.2.1. Sorolls
- Mecànics; sorolls físics, incidències tècniques al canal.
- Semàntics; Malentesos entre E i R, pèrdua d’informació. False friends.
2.2.2. Adequació dels elements al missatge
- Adequar el missatge al context geogràfic, temporal, social , cultural, en que es
dona el procés de comunicació entre E i R

3. La comunicació visual. Funcions i característiques

3.1. F. Informativa
- El llenguatge emprat s’ha de vigilar molt, especialment en seu aspecte formal.
- Utilitza signes, simples i directes sense detalls que dificultin la comprensió del
missatge.
- Indispensable que el codi sigui entès i compartit per E i R.
- Imatges simples d’interpretar amb pocs colors i elements intuïtius
- Senyals transit, Pictogrames, gràfics, cartells, etc.

3.2. F. Descriptiva
- Interès en concretar al màxim les característiques del que es vol transmetre.
- Donar màxima informació. Tècnica adequada , missatge OBJECTIU
- Presentació esquemàtica; descriure aspectes formals de conjunt.
- Profusió al detall; interpretació minuciosa de totes les característiques formals de
l’objecte o concepte a comunicar.
- Pictogrames, pintures, dibuixos científics, plànols dièdrics, mapes, etc.

3.3. F. Exhortativa
- Induir al receptor a realitzar una acció concreta o posicionar-s’hi
- Anuncis de publicitat , propaganda electoral, baners, vídeos promocionals, etc.
 3.4. F. Expressiva

- SUBJECTIVITAT .És fonamental l’actitud de l’emissor.

- L’expressivitat, emotivitat, sentiments, han d’estar pressents en la intenció del E.
- No interessa informar. Interessa aconseguir un efecte personal en benefici de
l’expressió.
- Ll. Visuals; pinzellada, traç, colors , il·luminacions...
- Quadres, escultures, còmics, pel·lícules, etc.

3.5. F. Estètica
- Interès en el desenvolupament de característiques inspiradores de bellesa.
- Encert compositiu dels elements formals.

4. El llenguatge visual

4.1. Signes de comunicació. Significat i significant

imatges
significant
paraules
signes
significat Concepte

- El Signe és una entitat autònoma relacionada amb altres per unes normes o regles
que tenen un significat convencional.
- Tot signe té representació material, ocupa un lloc delimitat per un contorn.
- El Significant és la materialització del signe, el seu aspecte visual.
- El Significat és la seva traducció mental a traves del codi utilitzat, allò que es
refereix al seu aspecte visual.

4.1.1. Elements Formals LA forma, línia, punt, plà, color, textura, llum i volum.

Naturals /
Artificials
Simples
Geomètriques
/ Orgàniques
Formes
Naturals /
Artificials
complexes
Geomètriques
/ Orgàniques
La percepció de la forma és produeix amb més facilitat quan més senzilla i simple es la
seva configuració. GESTALT

Punt;

- Element icònic més simple . Posseeix configuració, dimensió i color.

- Lloc geomètric on tallen dues rectes u origen i final d’una recta.
- Es pot utilitzar com a element compositiu (agrupament, alineació, profunditat)
Roy litchenstein, puntillistes etc.

Recta;

- Marca que deixa un punt al desplaçar-se sobre una superfície.

- La seva representació pot estar dotada de contorn, color, i textura.
- Pot ser geomètrica (recta- corba) o lliure (traç a mà alçada)
- Com a element compositiu produeix les següents sensacions;
o Horitzontals; calma, repòs.
o Verticals; equilibri, ascens, espiritualitat
o Diagonals; Inestabilitat, desequilibri
o Corbes; Dinamisme, moviment, mareig .
- Segons la seva distribució poden donar sensacions de profunditat, homogeneïtat,
modulació , dinamisme... etc

El Pla ;

- Espai físic on es troba una imatge. (full de dibuix, pantalla de tv, etc.)
- Element morfològic bidimensional generat per el moviment d’una línia tancada
sobre si mateixa. SUPERFICIE.
- Per ser percebut s’ha de limitar amb un CONTORN i pot presentar-se com a forma
regular o irregular.
- Presenta característiques cromàtiques i texturals.
- Compositivament; segons sigui la seva aparença pot donar diferents efectes,
moviments (contorns ondulats) aspre (textura matèrica amb relleu), fred, calor...
 Textura;

No manipulades per
Naturals l'home, escorça d'un
abre, nubols..
Segons Origen
Fetes per l'home
Artificials
utilitzant eines.

Trames, malles, reds

Uniforme
modulars
Textures Segons Aspecte
Sense distribuir
Variades uniformement la
seva composició

Dibuixades, no
Gràfiques actuen sobre la
massa
Segons Plasticitat
Presenten relleu . Es
Matèriques perceben amb el
tacte.

Color;

- Impressió afavorida per la llum o energia que reben els objectes. Aquets reflexen
longituds d’ona que no absorbeixen i l’ull les interpreta quan la llum impacta a
retina.

Funció Suggereix
adaptativa repostes actives
Percepció del
color
Suggereix
Funció d'oposició tranquilitat,
pasivitat

Llums
acolorides
Color Llum
Primaris RGB
Classificació
del color
Components
matèrics
Color
Pigment
Primaris CMY

Característiques cromàtiques:

- To / Color / Matis; Nom que rep cada color

- Valor Lluminositat; quantitat de blanc o negre que presenta cada color en la seva
composició.
- Saturació; Grau de puresa que presenta cada color. A menys barrejats més
saturació.
- Sensacions cromàtiques; tonalitats neutres, Freds, càlids
 La llum; veure tema 14

Element que fa variar l’aspecte de les coses , dels objectes i generador de volum depenent
com es presenta i atenent als tres factors següents;

Direcció ;

- Llum Frontal; Aplana volums

- Llum Lateral; Potencia volums.
- Contrallum; Elimina detalls. La llum queda oculta.
- És un dels elements més importants a nivell artístic i creatiu ja que és capaç de
donar molta informació, jugar amb els sentiments i les expressions.
- Sense llum no podríem percebre res visualment.

Qualitat;

- Llums Dures / Directa.

- Llums Suaus / Directa o indirecta.
- Llums difuses / Indirecta.

Quantitat; potència amb que la llum incideix sobre els objectes.

- Molt Potent; grans contrastos entre llums i ombres.

- Potent uniforme; dona tons alts valors no molt foscos
- Fluixa uniforme; Tons baixos. Valors poc lluminosos.

4.2. Sintaxis
- Estudia la manera en que s’organitzen els elements visuals, les formes, etc.
segons unes regles i unes relacions concretes.

4.2.1. Conceptes de contrast i harmonia

- Tots els signes visuals poden relacionar-s’hi harmònicament o de manera

contrastada.
- La harmonia formal es produeix qual els components formals també tinguin
relació de proximitat o semblança compositiva o rítmica.
- L’ harmonia busca la unitat dintre de la varietat.
 4.2.2. Relacions compositives; Mida i proporció, equilibri, moviment, simetria i
Ritme. ( MP, E, M, S, R, )

Relacions
Compositives

Mida i
Simetría Ritme Equilibri Moviment
proporció

Radial Uniforme Estàtic Direcció

Central Binari Dinàmic Velocitat

Axial Creixent

Concèntric

Radial

5. Els llenguatges Visuals

5.1. Arts plàstiques.(arquitectura , pintura i escultura)

Es caracteritzen per tenir un llenguatge gràfic- plàstic on es valora la funció estètica
del missatge.

5.2. Disseny , publicitat i còmic.

- Permeten que els elements formals estudiats siguin utilitzats per els seus fins.
- En ocasions combinats amb altres llenguatges com el musical o l’escrit.

5.3. La fotografia. La premsa gràfica.

- La Fotografia és una tècnica que utilitza uns procediments basats en la mecànica,
la Óptica i les noves tecnologies digitals.

5.4. Cinema i televisió

- Tenen la particularitat de representar imatges en moviment que apropen als
receptors a una realitat més propera.
- La seva percepció es possible a la persistència retiniana.

6. Interacció entre els diferents llenguatges .