Alex Puche López

El disseny com a professió

Jessica Walsh

Perfil professional:
Jessica Walsh (Nova York, 1986) és una dissenyadora que es va formar professionalment en
l’Escola de Disseny de Rhode Island i que ha tractat molts àmbits professionals des de la
creació de pàgines webs, brandings, publicitat, disseny editorial (llibres, revista, diaris i
publicacions), tipografies úniques i fins i tot vídeos digitals, fotografia, pintura o disseny
digital en 3D. També es dedica a la creació de projectes personals com “40 days of Dating”
un experiment que va realitzar amb un company seu i que ho va documentar tot en una
pàgina web o “Ladies, wine and design” una organització que anima a les dones i “creatius
no binaris” a treballar de manera conjunta. A més actualment és professora de disseny i
tipografia en l’Escola d’Arts Visuals de Nova York.

Empreses per les que ha treballat:

Ha treballat amb diverses empreses i entitats bastant reconegudes dins del món del disseny
com ara en el prestigiós estudi Pentagram, la revista Print, on va arribar a ser la directora i en
el The New York Times. També ha arribat a col·laborar amb el dissenyador Stefan
Sagmeister, fundant l’estudi Sagmeister & Walsh.

Públic destinatari:
El públic al qual van dirigits principalment els seus dissenys és per a un públic més juvenil i
més concretament a un públic juvenil femení, ja que, molts dels seus dissenys fan referència a
la igualtat de gènere. També atrau un públic juvenil pel fet que tracta temes que afecten
majoritàriament als adolescents, però, tractant-lo d’una forma divertida.

Recursos gràfics:
Els colors que utilitza són
principalment colors saturats,
plans i purs, per tal de cridar més
l’atenció, molt semblant a l’estil
Pop Art1 de finals dels anys 50 del
segle XX, creant contrastos zonals.
Amb relació a les formes, en els
seus dissenys predominen les
formes orgàniques i abstractes, ja
que, fa servir formes irregulars,

1
Imatge promocional de Aizone on podem veure la inspiració Pop Art i la utilització de colors
saturats.
asimètriques, estilitzades o simplificades. Tot i que, també recorre a les formes geomètriques.
Respecte a les composicions que fa servir en els seus treballs són composicions on
predominen les línies dinàmiques i les formes repetides. Així mateix, fa ús de la llei dels tres
terços per a la construcció de la seva composició. A més observant les seves obres podem
veure que normalment situa la forma humana al centre de la composició.
Referent a la simbologia podem afirmar que empra de forma recurrent el color groc, per tal
de, transmetre una sensació d’ amistositat, alegria i un toc juvenil, a més a més, també utilitza
el color vermell, per tal de transmetre passió, emoció i força a la imatge. En les seves
composicions també predomina bastant la utilització de tipografies per tal de reforçar el
missatge que vol transmetre. Per acabar amb la simbologia cal destacar que fa ús d’elements
Pop, és a dir, elements que estan presents en el dia a dia de la gent i sempre recolza els seus
treballs amb simbologia per tal de transmetre un missatge, normalment un missatge crític.

Visió del dissenyador:

De manera que, si ho comparem ham la definició de ICSID podem justificar que per Jessica
Walsh el disseny no és el centre de la humanització però sí que és un factor bastant important
a l’hora de l'intercanvi cultural, ja que, ella es dedica principalment a fer disseny que
critiquen desigualtats i problemes que hi ha a l’actualitat. Per tant, podem dir que per ella el
disseny és una forma de reivindicació. Per l’altra banda, si ho comparem amb els tres tipus de
disseny de D.A.Norman, podem veure que el disseny de J.W és podria justificar amb el
disseny reflexiu, ja que, els seus treballs volen fer pensar a la gent sobre un tema en qüestió,
vol emocionar i fer reflexionar al públic, de fet, en una entrevista va descriure el seu estil com
“audaç, emocional i provocatiu”

Així doncs, podem dir que Jessica Walsh és una dissenyadora reivindicadora i que a través
dels seus dissenys vol criticar les desigualtats que hi ha a la nostra societat a partir de colors
cridaners i amb un aspecte Pop Art i surrealista. Sempre seguint els processos clàssics per
crear un disseny, és a dir, primer planteja un problema, després fa una investigació i per últim
dona una solució.

John Maeda

Perfil professional:
John Maeda (Settle, 1966), és dissenyador gràfic, informàtic, professor universitari i
escriptor. En els seus inicis va estudiar ingenieria elèctrica i informàtica en Massachusetts
Institute of Technology, influenciat per Muriel Cooper i Paul Rand. Posteriorment es va
traslladar a Japó per estudiar art i disseny gràfic en la Universitat de Tsukuba. Després va
fundar Aesthetics and Computation Group (ACG), un grup que volia unir la ingenieria, l’art,
l’informàtica, el pensament i l’artesania. També és fundador del Grup de Computació i
Estètica del Medialab del MIT. A més, ha publicat diversos llibres considerats referents en el
món del disseny com ara, “Creative Code: Aesthetics + Computation”, “The Laws of
Simplicity” i “How to Speak Machine”.
Empreses per les que ha treballat:
Ha treballat amb diverses empreses com ara, MIT Media Lab, Reebok, Rhode Island School
of Design, PopTech, eBay, Google, Kleiner Perkins Caufield & Byers (Design Partner),
Netflix, com a productor executiu per al curtmetratge “Canvas”, Automattic, Wieden +
Kennedy, Sonos i Everbridge.

Públic destinatari:
Al públic per al qual va dirigit totes les seves obres són principalment estudiants, degut a que,
es dedica a fer diverses conferencias a diferentes universitats o amb les xerrades TED, però,
també té un públic intern, és a dir, la gent que treballa en la seva mateixa empresa o
proveïdors i accionistes. A més totes les eines que dissenya van dirigits per a tot el món, no
vol excluir a ningún tipos de persona.

Recursos gràfics:
Respecte als recursos gràfics que utilitza en les seves obres
podem identificar diverses qüestions. Primer de tot, els colors
que més utilitza són el blanc i el negre, com podem comprovar
en les seves obres “Morisawa 10” (1996) o també en les seves
obres videogràfiques “The 5 Reactive Books” (1993-1999) o
també en la seva obra “Space Diagrams” (1995). És a dir
predomina l’acromatisme i en alguna ocasió utilitze alguns
colors.2
Amb relació a les formes utilitza principalment formes
geomètriques, com ara, el quadrat o el cercle. També utilitza
bastant les lineas i sobretot utilitza formes tipogràfiques, és a dir
lletres, com podem veure en la seva obra “Morisawa 10” on a
partir de lletres japoneses crea la seva obra o en la seu video”
Flying Letters”.
Respecte a la composició, les seves obres tenen una composició simple, netes i simplificades,
on predomina la utilització de formes repetides per crear el seu disseny, ja sigui mitjançant la
repetició de formes geomètriques, lletres o números.
Sobre la simbología de Maeda, podem dir que utilitza el blanc i el negre per simbolitzar la
senzillesa i les formes geomètriques com el quadrat o el cercle per simbolitzar estabilitat,
unitat, integritat o longevitat.

Visió del dissenyador:

Per John Maeda segons va dir en una entrevista realitzada per Vodafone lo més important del
disseny és com el disseny es relaciona amb la tecnologia, la humanitat i les empreses, per a
ell el disseny no és bellesa ni modernitat ni prestigi. Per a ell és important entendre a les
persones, un bon disseny s’aconsegueix quan parles individualment amb la persona. En una
entrevista esmenta que actualment hem de dissenyar per inclusió, hem de ser com el client.
Per tant, si comparem la definició de ICSID amb el pensament de Maeda podem veure que hi

2
Imatge morisawa 10
ha certa similitud, ja que, per a ell, el disseny està molt lligat a les tecnologies i a més
esmenta que el disseny és important en l’àmbit econòmic degut principalment a la
obsolescència programada i també segueix el plantejament clàssic, primer té un problema,
després fa una investigació i finalment planteja una solució. A més a més, John també
diferencia tres tipus de disseny com D.A.Norman. Per a ell existeix el classic design, que fa
referència al disseny d’objectes que fem servir al món físic i que ho podriem relacionar amb
el disseny de comportament de D.A.Norman, ja que, en tots dos casos, és un disseny que
s’encarrega de dissenyar objectes quotidians, com cadires, taules, etc. Després esmenta el
design thinking, es refereix a com les organitzacions aprenen a col·laborar i innovar
mitjançant mètodes d’ideació, és a dir, es posen a la pell del consumidor pensant com atendre
les seves necessitats. I per últim esmenta el computational design, el més important per ell,
un disseny que involucra la informàtica.

En conclusió, podem dir que la seva forma de veure el disseny coincideix de certa forma amb
la definició d’ICSID, ja que, per a ell la tecnologia és el futur del disseny i és el principal
motor econòmic per a les empreses. A més, també podem dir que els seus dissenys són una
barreja entre disseny visceral i disseny de comportament, ja que, tenen una part funcional
però també vol comunicar-se amb el públic, però en ningún moment vol fer reflexionar al
públic amb els seus dissenys.

Tyler Edlin:
Perfil professional:
Tyler Edlin es va graduar l’any 2008 a l’Institut d’Art de Boston. El seu perfil
professionalment és bàsicament concept artist i il·lustrador, és a dir, es dedica a dissenyar els
diferents environments, els personatges i a definir els colors i la llum. També és professor de
diferents cursos on ensenya la professió de concept artist.

Empreses per les que ha treballat:

Ha treballat per a empreses molt conegudes de l'àmbit del cinema i dels videojocs, ja que, ha
treballat per Disney Interactive, Hitpoint Studios, Fantasy Flight, Studio Virty’s, Paizo
Publishing, StarDock Industries, Tornbanner Studios i Activision.

Públic destinatari:
Els seus dissenys van dirigits principalment per a les empreses per les quals treballa, perquè,
les empreses li plantegen unes idees i ell a partir d'allò ha de dissenyar, però, també té un
públic extern a les empreses, un públic que li interessa tot lo relacionat amb el món del
cinema o dels videojocs, siguin adults o joves.

Recursos gràfics:
Els colors que utilitza en els seus dissenys són colors, amb una saturació no molt elevada. Fa
servir tant colors freds com càlids depenent del projecte en el qual a treballat i juga amb les
llums i les ombres per tal de crear diferents contrastos.
En relació amb les formes, utilitza
formes més geomètriques a l’hora de
construir els diferents environments,
però també utilitza formes més
orgàniques, sobretot, quan dissenya
entorns naturals., però sempre
mantenint formes còncaves i convexes
i no anguloses.
Respecte a la composició, utilitza la
llei dels tres terços per a crear
composicions més dinàmiques i per
situar els elements més importants.
També juga amb les escales dels diferents elements per proporcionar profunditat a la
composició i els elements més llunyans estan més dessaturants i difosos que els elements més
propers en la composició.
Amb relació a la simbologia3, depenent del projecte utilitza una simbologia o un altre, per
exemple, per al projecte de Kena: Bridge of Spirits va utilitzar una simbologia més
fantasiosa, amb símbols màgics, també va utilitzar simbologia Azteca. Un altre exemple seria
uns dissenys per un joc japonès on va usar simbologia pròpia d’aquell país, com símbols,
lletres, etc. Per tant, podem dir que utilitza un alt grau de simbologia en els seus dissenys.

Visió del dissenyador:

Així que, si ho comparem amb la definició de ICSID podem justificar que per Tyler el
disseny és un factor fonamental per a l'intercanvi cultural, ja que, la seva feina consisteix a
crear mons per a producció audiovisuals o per a videojocs dos àmbits purament culturals i a
més que generen bastant economia. A més s’ajusta perfectament a la definició de disseny,
seguint la sistematització clàssica. Si ho comparem amb la visió de D.A.Norman, podem
observar que els dissenys de Tyler tenen certa relació amb el disseny visceral, ja que, els seus
dissenys estan relacionats amb les primeres impressions de l'usuari sobre el disseny, basat en
l’aparença.

En conclusió, podem dir que Tyler segueix un plantejament clàssic del disseny, ja que, li
plantegen un problema en aquest cas la creació d’algun personatge o paisatge i ell a patir del
concept planteja diverses solucions, fent prèviament una investigació, buscant simbologies,
etc. Sempre tenint en compte que els seus dissenys són molt visuals i dirigits per a un àmbit
molt cultural.

3
Concept art de Kena on es pot veure la simbologia azteca.
Joan Heemskerk i Dirk Paesmans:

Perfil professional:
Joan Heemskerk (Kaatsheuvel, 1968) i Dirk Paesmans (Brussels, 1965), es van conèixer a la
Jan van Eyck Academy de Maastricht, on van estudiar fotografia i vídeo. Quan van estar a
Silicon Valley van conèixer els mitjans digitals, és a dir, Internet. Llavors van formar JODI i
van començar a crear art a la World Wide Web, també van treballar com a programadors,
actuacions, instal·lacions i exposicions. A més, es van dedicar a modificar vells videojocs
com Wolfenstein per crear mods d’art. La seva obra més important va ser
“wwwwwwwww.jodi.org”, i es considera la primera obra d’art a Internet.

Empreses per les que ha treballat:

Aquests artistes no han treballat per a cap empresa, ja que, es dedicaven a executar les obres
de forma independent i lliure en el món de l’internet, però, moltes de les seves obres han
sigut exposades en diverses exposicions importants com en el MoMA o en el documenta X
l’any 1997.

Públic destinatari:
Les seves obres no estan dirigides a ningun públic en concret, ja que, tothom pot accedir a les
seves obres mitjançant les urls que podem trobar per internet com és el cas de la pàgina que
he posat anteriorment en el perfil professional. Aquests dos artistes van dir que l’art creat per
a la xarxa només s’ha de presentar a Internet.

Recursos gràfics:
Els colors que podem observar en les obres de JODI són bàsicament colors característics
d’Internet com el verd, el negre, el blau, el groc, el vermell o el blanc. 4
Respecte a les formes que utilitzen són formes
geomètriques, molt anguloses. Utilitzen molt
les línies, els quadrats, els triangles i també
números o lletres.
Les composicions que fan ús són
completament lliures i no segueixen cap
criteri, ja que, ho destructuren tot, volen crear
aquesta sensació de desordre i de
desorientació per aquest motiu les seves
composicions són molt caòtiques amb molts
elements en pantalla i posicionades de forma
quasi aleatòries.
Respecte a la simbologia usen símbols característics de la programació i d’internet en
general, ja que, per crear les seves obres utilitzen el llenguatge de programació HTML, i a
més utilitzen una simbologia abstracta per crear la sensació de caos.

4
Screenshot de jodi.org on es pot veure el color utilitzat i el caràcter caòtic de les seves obres.
Visió del dissenyador:
Per tant, si ho comparem amb la definició d’ICSID podem veure que Heemskerk i Paesmans
no tenen la mateixa visió del disseny, ells no planteja’n cap solució a ningun problema
plantejat anteriorment. Per a ells el disseny no és el factor fonamenta’l del intercanvi
econòmic i cultural, sinó que, per a ells el disseny és una forma de poder fer les coses d’una
altra manera. De fet, si comparem les tres visions de D.A.Norman podem veure que el
pensament d’aquests dos artistes ho podem relacionar amb el disseny reflexiu, ja que, els seus
dissenys són experiències sensorials, amb una reacció immediata per part del públic i que
provoquen certs sentiments al públic. De fet, en una entrevista van dir que el seu treball
servia per obtenir una millor comprensió de com funciona un sistema informàtic o també com
explicar històries a través de tota mena de trucs simbòlics.

Com a conclusió, he pogut analitzar que aquests dos dissenyadors tenen una visió més
avantguardista, ja que, primer de tot no dissenyen res funcional i no solucionen cap problema,
de fet, només volen provocar i trencar amb els cànons establerts, per tant, són els que més
s’allunyen del significat de disseny proposat per ICSID.

Webgrafia
David de Lamo, D.L (1985), Diseñadores Ilustres: Jessica Walsh, 20 d’agost del 2021, de
https://carontestudio.com/blog/disenadores-ilustres-jessica-walsh/

Pilar Mañes, P.M (1986), Jessica Walsh, 6 de maig del 2015, de

https://graffica.info/jessica-walsh-perfil/

Jessica Walsh (1986), Instagram de Jessica Walsh, Abril del 2012, de https://www.instagram.com/jessicavwalsh/

Jessica Walsh (1986), Andwalsh, Juny del 2019, de

https://andwalsh.com/work/print/

Jessica Walsh (1986), Behance, 14 de juny del 2019, de

https://www.behance.net/andwalsh

Tosik, Jessica Walsh, 14 de gener del 2021, de

https://www.tosikarchitect.com/jessica-walsh/

Like Knows Like (2013), Jessica Walsh-Like Knows Like, 2 de desembre del 2013, de
https://www.youtube.com/watch?v=YG_Ipmux2cM

Samuel Gimeno Artigas, John Meada, el diseñador de lo simple, 19 d’agost del 2016, de
https://www.torresburriel.com/weblog/2016/08/19/john-maeda-el-disenador-de-lo-simple/

Juan Díaz-Faes, Las 8 leyes de la simplicidad de John Maeda aplicadas a la infografía, de

https://www.sleepydays.es/2015/11/leyes-simplicidad-john-maeda.html

Gràffica, John Maeda, el diseñador que explora el diseño desde la tecnológica, 12 de septembre del 2018, de
https://graffica.info/john-maeda/
John Maeda (1966), LinkedIn, de
https://www.linkedin.com/in/johnmaeda/

John Maeda (1966), John Maeda says there are three kinds of design, but one is most important, de 2 de abril
del 2019, de https://qz.com/1585165/john-maeda-on-the-importance-of-computational-design/

John Maeda (1966), TED acerca de la Simplicidad, de 2007, de

https://www.ted.com/talks/john_maeda_designing_for_simplicity?language=es

John Maeda (1966), Maedastudio, de 2022, de

https://maedastudio.com/

Vodafone (2015), El genio del diseño digital: la simplicidad es la clave del éxito, de 23 de desembre del 2016,
https://www.youtube.com/watch?v=2WaiozBslfc

Jonatan Cortés, Tyler Edlin. ¡¡Fantástico Concept Art!!, de 17 de gener del 2022, de
https://www.notodoanimacion.es/artista-cgi-tyler-edlin-fantastico/

Tyler Edlin, Deviant Art, de 2009, de

https://www.deviantart.com/tyleredlinart
Tyler Edlin, ArtStation, de 2014, de
https://www.artstation.com/tyleredlinart

Tyler Edlin, Has an overwhelming passion for creating epic words, de

https://www.cgmasteracademy.com/instructors/163-tyler-edlin/

Carlos Trilnick, Jodi, 22 de gener del 1995, de

https://proyectoidis.org/jodi/

Mariana Vélez, Diseño para las emociones, 18 de març del 2021, de

https://grupoimasd.com/diseno-para-las-emociones/

JODI (Joan Heemskerk and Dirk Paesmans), n.d, de

https://www.digitalcanon.nl/?artworks=jodi-joan-heemskerk-dirk-paesmans#list

Joan Heemskerk y Dirk Paesmans (jodi.org), n.d, de

http://www.pisitoenmadrid.com/blog/2007/09/joan-heemskerk-y-dirk-paesmans-jodiorg/