Disseny i autoria

Mireia Puig Poch Agost 2015

Pretendre explicar el disseny de manera que englobi tot all que significa, tangible i intangible,
sembla una tasca impossible, labast de la disciplina s enorme. Per en aquesta article
intentar descriure el disseny a travs de la comprensi del seu autor (s a dir del dissenyador),
o de la seva absncia (per exemple, espais de disseny generatiu), no amb la intenci de definir-
lo, sin dentendrel una mica millor.

Prenc per fer aquesta reflexi els textos de Michel Foucault (1969) Qu es un autor? (traducci
de Corina Yturbe) i de Roland Barthes (1968) La muerte del autor (traducci de C. Fernandez
Medrano), aix com els textos sobre la cocreaci de Elizabeth Sanders i Pieter Jan Stappers
(2008) Co-creation and the new landscapes of design.
+++
De la mateixa manera que amb la modernitat la societat dna prestigi a lindividu, donant-li veu
i autoria, en el mn del disseny tamb t lloc aquest fenomen. Arriba un moment, que els
objectes deixen de ser simplement objectes i passen a ser sistemes excepcionals de producci
dimatges, aix com eines potents de comunicaci i entreteniment. Lobjecte propi passa a ser
possible i deixa de ser cosa noms daristcrates i sacres.

Amb els anys 30 del segle XX, per primer cop i en forma de moviment massiu, Estats Units
explora la potencialitat del producte. El moviment styling que caracteritza lpoca no es posa
objectius ms enll del consum, amb la clara intensi de remuntar el pas desprs del crack del
29. Mentrestant, Europa amb Alemanya al capdavant, explora el projecte duna nova
objectivitat, on la modernitat i la mquina han de salvar lsser hum de la barbrie (Enrico
Mortero, 2008). Tamb durant els anys 30, Estats Units defineix per primera vegada la figura
del dissenyador industrial, un assessor que ha de millorar les prestacions funcionals i lesttica
del producte. Raymond Loewy, dorigen francs per resident a Estats Units, s segurament el
primer dissenyador industrial que es converteix en una figura meditica que va ms enll de la
seva tasca com a dissenyador, fins al punt dentrar a formar part de lexposici del MoMa
(1934) i de sortir a la portada de la revista Time el 1949.
Si la noci de nom dautor que descriu Foucault funciona per a caracteritzar en certa manera
el ser de lobjecte, indicar el nom del dissenyador vol dir que un objecte en qesti es percep
duna manera concreta dins de lmbit cultural pertinent; i per tant, directament se li atorga un
estatus concret, superior, pel simple fet dhaver estat dissenyat per Nendo o Phillipe Starck.
Cada nom t les seves implicacions ms enll de les caracterstiques prpies de lobjecte
concret.
Phillipe Starck s un bon exemple de prototip dAutor, on la vlua de la seva firma va per
davant daltres caracterstiques ms prpies de lobjecte o producte dissenyat; s un tipus de
dissenyador que encara viu de la figura destrella creada a inici del segle passat.
Com a producte emblemtic es pot citar lexprimidor Juicy Salif, clar exemple de la lluita entre
les dimensions figurativa i prctica. Com explicita Mortero (2008), Stark crea un objecte
anmal, una icona en la qual el valor de la imatge iguala el de la funcionalitat perduda. Al final,
lexprimidor s noms un joc figuratiu que sexplica a travs de la figura del seu Dissenyador, ja
que els seu valor com a objecte es dilueix, desapareix, al mateix temps que desapareix la
figura, el nom, de la persona que lha dissenyat.
Llavors, podem considerar el Juicy Salif de Phillipe Starck un producte ds? O s ms aviat un
objecte prxim a lescultura? Les grans butaques de Ron Arad (la Well Tempered Chair de 1986
o la srie Big Easy del 1989), sn butaques o sn obres artstiques que van ms enll de
lobjecte ds? Si no es poden seriar, i la indstria no ho pot fabricar, s artesania o s art? s
disseny? O simplement s la manera de portar els materials i les formes al lmit? Tots aquests
objectes mantenen el seu valor si sesborra el Dissenyador? Sn productes que sexposen als
museus, per per quines raons? Quin valor com a producte tenen ms enll del seu Autor?
Segurament, si contestem aquestes preguntes ser per arribar a la conclusi que el disseny s
una altra cosa, que el dissenyador t unes altres tasques i que el valor del dissenyador i de
lobjecte pot collocar-se en una altra banda.

Per tant, explorant aquesta altra direcci, quan el producte pren valor per si sol, per ls que
sha fet dels materials i la tcnica, pel joc de la mecnica o per un procs de fabricaci diferent i
innovador, aix com pel seu posicionament dins de la societat que en fa s, s quan trobem
lallunyament de lAutor que descriu Barthes (1968). LAutor deixa de ser un geni creador que
existeix abans que ell, que pensa, pateix i viu per a ell. El dissenyador actual tamb neix a la
vegada que neix el producte i s en aquest producte on suneixen, per una banda, els referents
vistos i experimentats, la histria que el precedeix; i per laltra, laportaci de tots els altres
actors que envolten al dissenyador. Desapareix el dissenyador com a Autor, i neix el
dissenyador com a mediador que grcies a una srie de tcniques i metodologies s capa de
guiar el desenvolupament del producte. Aix doncs, la mort de lAutor vista des del disseny ens
porta directament cap al disseny generatiu i el codisseny, on el dissenyador no est sol, sin
que forma part dun equip molt ms ampli.
Amb aquesta mirada sobre el disseny, es torna a posar lmfasi en el procs fent referncia a la
seva etimologia, o sigui que la paraula disseny no descriu un resultat final, sin un procs que
porta a una srie de presa de decisions que acabaran en un producte ents de la forma ms
mplia possible: servei, objecte, aplicaci, experincia, etc. Seguint la noci dobra que
descriu Foucault (1969), la crtica del disseny ha de posar mfasi en lestructura del producte,
en la seva forma intrnseca i en el joc de les seves relacions internes i de la mateixa manera
que passa en el procs descriptura, que com descriu Foucault sarriba irremeiablement a la
pregunta qu s una obra?, tamb passa en el procs de disseny que sarriba irremeiablement
a la pregunta, qu s un producte?
No es tracta de perdres en el mn de la funcionalitat, perqu els productes sn molt ms que
elements que executen funcions, sn experincia, sn serveis. El llenguatge del producte tamb
s un sistema, igual que s un sistema el llenguatge de la literatura, i de la mateixa manera que
lescriptura, el producte tamb comunica. En aquest sentit, el disseny consisteix en una actitud
de projecte que no noms sexpressa en els objectes sin tamb en els sistemes de relacions,
els processos dinnovaci i les estructures mateixes duna societat canviant. El producte sempre
es presenta carregat de significat.
El dissenyador, com a mediador del procs, converteix el disseny industrial en una tasca
compromesa a assegurar unes relacions satisfactries entre els objectes o les mquines i les
persones que les utilitzen, o que perceben lentorn que creen. El codi narratiu del disseny passa
pel coneixement de la tcnica, de la mecnica i dels materials per una banda, i de les persones,
el cos hum, les relacions humanes, els desitjos i les necessitats (Sanders 2008). El
dissenyador es dedicar a fabricar eines perqu aquells que no sn dissenyadors es puguin
expressar b. Ser la persona que coneixer les tecnologies noves i emergents, i que tindr una
visi global dels processos de fabricaci i dels contextos socioeconmics; el dissenyador ser,
doncs, un mediador.
Lactivitat del disseny com a activitat global que obre i tanca un recorregut, ha de respondre a
les necessitats tcniques, funcionals i culturals; ha dintentar oferir solucions innovadores que
passin per comunicar un significat, despertar sensacions, revolucionar la fabricaci, i ha de fer
un s coherent dels materials.
Resumint, el concepte el disseny mostra una clara tendncia en posar lmfasi en el procs i no
en el resultat final, per tant el podem definir aix, com un procs creatiu. I en aquest procs, la
figura de Dissenyador com a autor-geni descobridor de productes es dilueix i deixa pas a la
figura de mediador o facilitador, que busca i recull informaci de tot all que lenvolta. El
disseny deixa de tenir Autor. El dissenyador passa a ser aquell sser capa reunir la informaci
necessria i de guiar el procs de disseny coordinant un equip on participen per igual tots els
agents implicats. Tothom passa a ser apte, en primera instncia, per convertir-se en creatiu i
tenir coneixement sobre una matria concreta. Finalment, el producte, no es podr definir
prviament, sempre ser el resultat dun procs de recerca i validaci de decisions. I en ltima
instncia el producte tindr valor per si sol.

+++

Barthes, Roland. "La muerte del autor" a El susurro del lenguaje,

Paids, Barcelona, 2009, pgs. 65-71.
Foucault, Michel. Qu es un autor, Universidad Autnoma de Tlaxcala,
Mxico, 1985.
Mortero, Enrico. Diseo desde 1850 hasta la actualidad, Mandadori
Electa, Mil, 2008.
Sanders, E. i Stappers, PJ. Co-creation and the new landscapes of
design a CoDesign, Taylor & Francis, vol. 4, nm. 1, mar 2008, pgs.
5-18