Arte urbano, espacio público y educación.

Elementos para la
transformación social.

1. Introducció:
a. Nom, data, classe, professor/a, referència bibliogràfica (de l’article)

• Nom: Sara Blanco Martínez

• Data: 13 Juny 2022
• Professor/a: Estel Marin, Mercè Navarro i Antonio Zuñiga.

• Referències bibliogràfiques: Alcántara, A. (2015). Arte urbano, espacio

público y educación. Elementos para la transformación social. Art Social.
https://www.artsocial.cat/articulo/arte-urbano-espacio-publico-
educacion/

2. Justificació: breu explicació de les raons per les quals heu escollit l’article

Es un article que s’enfoca en l’educació, valors, treball, col·lectiu, comunitat, cultura i

transformació social, els quals tenen una VITAL importància social per aconseguir una
transformació social i cultural, he escollit aquest tema ja que m’agrada molt el grafit, i
un dels meus majors fans ha estat sempre en Banksy, allà on he viatjat he anat a mirar
exposicions seves, m’agrada molt el seu estil i la seva expressió sociocultural envers al
món, et fa reflexionar en cada una de les seves obres.

3. Resum breu i crític que ha d’incloure:

a. Tema principal de l’article

L’art urbà, l’espai públic i l’educació, es fusiones per crear aquesta

transformació social.

b. Argument de l’autor

Aquests projectes que es GENEREN entre l’educació artística i la socials son

espais limitats que troba que son de mons diferents, però el que generen son
espais meravellosos on es veuen resultats i coses totalment noves i diferents, ja
que l’expressió artística de cadascú es única, i si es fusionen moltes, poden
provocar projectes maquíssims.
 c. Punt de vista de l’autor

Els professionals en aquets projectes han de ser un mes en el projecte, com

qualsevol usuari/ària, ells l’únic que han de generar es un espai on tots/es
puguin ensenyar i tots/es puguin aprendre, dels uns dels altres.

d. Conclusions (personals) que extraieu de l’anàlisi de l’article.

Entenem com el paper de l’art urbà que en aquest nou marc polític pot ser molt
enriquidor en molts aspectes. Per una banda, hem vist que davant d’una actitud de
vigília crítica principalment cap aquells fenòmens més directament vinculats a la
condició urbana. Moltes de les intervencions il·lustren, o directament intervenen sobre
aquest tipus de canvis darrere de la seguretat que floreixen en les metròpolis
contemporànies. Per altra banda, treballant en la direcció de mantenir i augmentar
l’espai de lliure expressió en les ciutats és un factor molt important i útil. L’artista urbà
ha entès a la perfecció aquesta condició eminentment comunicativa de la ciutat, essent
un dels agents més capacitats per actuar en ella. Ja que una de les principals
preocupacions de les autoritats municipals està sent evitar la contaminació visual, i no
pel benestar dels ciutadans, sinó per augmentar el control sobre els canals de
comunicació que en ella es poden donar.

A més, s’ha de valorar les potencialitats comunitàries cap a la individualització, i situar-

les com ja succeeix en molts dels àmbits. Si bé som conscients que pretendre usar l'art
urbà per a finalitats polítiques no és gens estrany. I tenim motius sempre X motius per
fer-ho, com ara, per genètica, ja que l'art urbà neix en les perifèries socials i artístiques.
Per mimesis, ja que adopta les tàctiques de guerrilla urbana que afegeixen nocturnitat i
traïdoria al crim. Per potència, ja que cap fenomen ha crescut tan ràpid i de manera tan
autònoma.

Per concloure, en els últims anys s’ha passat del graffiti a un moviment social i cultural
molt més complex. Des dels murals al carrer que utilitzen l’art urbà com a instrument
transmissor de protesta fins a les peces més estetitzades o les marques de roba creades
pels artistes, l’art urbà participa en la nostra vida quotidiana, donant lloc a tendències
molt diverses dintre les quals es poden englobar tant els canvis urbanístics com les grans
subhastes o exposicions. Un àmbit complex on no hi falten les contradiccions, però
també un camp on treballar per a obrir noves vies i modificar els prejudicis que hi
intervenen.
4. Opinió personal (si esteu d’acord o no amb l’autor/a de l’article, quines aportacions
tenen els descobriments de l’autor/a...etc)

Com a professionals de l’educació social es molt interessant poder dur a terme diferents
propostes sobre l’art urbà, el coneixement i cultura que podem exprimir d’aquest
concepte es molt ampli, mes del que ens pensem, es una bona eina per poder parlar de
fets històrics importants que van passar i/o que segueixen passant en aquest món en el
que vivim, a més, a través dels manifests que ens trobem pel carrer, podem extreure
diferents propostes per a treballar i endinsar-nos en els grafits que hi trobem plasmats.

Si que estic d’acord amb aquest article d’Antonio Alcazara, crec que és important que
allà on trobem l’art urbà hem de fer d’aquell espai públic, un espai educatiu, i els
mateixos professionals han de ser qui donin peu a aquesta acció, per així poder gaudir
d’una transformació social i cultural constant dins d’aquest àmbit.
 Cultura i educació: cap a una aproximació integral

1. Introducció:

• Nom: Sara Blanco

• Data: 13 Juny 2022
• Professor/a: Estel Marin, Mercè Navarro i Antonio Zuñiga.
• Referència bibliogràfica (de l’article): Barbieri, N. (2015). Cultura i educació: cap
a una aproximació integral. semanticscholar.
https://ddd.uab.cat/pub/caplli/2015/163518/cultura_i_educacio.pdf

2. Justificació: breu explicació de les raons per les quals heu escollit l’article

És un article interessant, ja que el tema tractat és sobre l'educació i la cultura des d'una
manera integral, això vol dir, que a nosaltres com a educadors/es socials ens influeix en
el moment en què volem intentar que l'educació vagi molt més enllà del món escolar,
és a dir, de l'àmbit formal, i es doni importància en tots els altres àmbits i situacions, ja
que veiem que l'educació va més enllà del que ens imaginem, i he de ser conscients
d'aquesta realitat, per això és un tema que m'ha cridat l'atenció, i és interessant en la
nostra professió.

3. Resum breu i crític que ha d’incloure:

a. Tema principal de l’article

Abordar la relació entre la cultura i l’educació a través d’una mirada integral per
tal de desenvolupar unes polítiques públiques coherents i sostingudes.

b. Argument de l’autor

L’autor pensa que l’educació ha d’anar molt més enllà del què hi ha dins l’escola,
que allà on estiguis sempre aprens, tot es educatiu, tan al pati, com al carrer,
com estar amb parc amb altres infants, tot es educatiu, la vida cada dia ens posa
a prova d’allò què som, i cada dia aprenem alguna cosa de nova, i no ha de ser
perquè només a l’escola.
El conjunt d’aquestes vies de formació i dinamització en les que ens podem
trobar en qualsevol moment del dia, contribueix sens dubte a la formació de
valors ètics, cívics i culturals.

c. Punt de vista de l’autor

Es per això que aquest autor creu que el lligam entre l’art i la cultura poden
afavorir i contribuir en el desenvolupament integral de cada individu, amb
l’objectiu de millorar el rendiment escolar de l’alumnat.
 d. Conclusions (personals) que extraieu de l’anàlisi de l’article

La importància que tots els professionals tinguem una mirada transversal i

integradora en cadascun dels individus per poder arribar a la societat on es vol,
i seguir amb aquesta transformació social i cultural, a través de l'educació diària,
ja que és el que ens fa créixer com a persones i adquirir un desenvolupament
integral més aproximat al context en el qual ens trobem.

4. Opinió personal (si esteu d’acord o no amb l’autor/a de l’article, quines aportacions
tenen els descobriments de l’autor/a...etc)

En la meva opinió, crec que és ideal les idees que vol reflectir Barbiere, ja que
penso que no tota l'educació està bolcada en l'escola o en la família, és
important posar-nos en context i saber quina és la societat actual d'ara, crec que
tot allò que fem diàriament és educar o que ens eduquen, vivim en una societat
on la transformació social existeix, per tant, dia rere a dia, ens hem d'actualitzar
i adaptar al món en què vivim, constantment ens reunim amb gent, on ells
aprenen de nosaltres i nosaltres d'ells/es, i depenent del context cultural en el
qual et trobis també adquiriràs uns coneixements nous, i tu en mostraràs els
teus, on l'altra també n'adquirirà de tu. És recíproc, i és per això que hem de ser
conscients d'aquesta mirada integral de tu cap als altres, i a la inversa, ja que la
transformació social i culturals és real.