Projecte Teatre-dansa

INS La Jonquera
Índex
1. Presentació i justificació ........................................................................................................ 3
2. Objectius ............................................................................................................................... 5
3. Gestió i organització .............................................................................................................. 6
4. Evidències .............................................................................................................................. 7
ANNEXOS ....................................................................................................................................... 8
Annex I....................................................................................................................................... 8
Annex II.................................................................................................................................... 10
Annex III................................................................................................................................... 12
 1. Presentació i justificació
El projecte de teatre-dansa de l’INS La Jonquera es du a terme des del curs 2016-
2017. El projecte consta de dues disciplines escèniques: teatre, que duen a terme els
alumnes de 3r d’ESO de cultura clàssica i emprenedoria, i dansa, que du a terme el
gran grup (tots els alumnes de 3r, atès que és projecta des d’educació física). Per
tant, es du a terme un projecte de teatre i dansa ideat i gestionat a la matèria
d’emprenedoria però executat per tots els alumnes de tercer. El Seminari de Llatí i el
Seminari d’Educació Física treballen conjuntament per dur-lo a terme.

Aquest projecte neix del coneixement, el curs 2016-2017, de dos projectes

paral·lels: d’una banda el fet d’unir la matèria de cultura clàssica i emprenedoria per
tal de dur a terme un projecte teatral vinculat al món clàssic, i de l’altra l’oferta que
es fa al seminari d’Educació Física per part de la companyia de dansa Agitart.

Així, doncs, el Seminari de Llatí i el Seminari d’Educació Física acorden crear un

projecte conjunt: crear una peça teatral amb intervenció de cor de dansa, produint
una visió actual del teatre grecoromà.

La matèria de cultura clàssica és una optativa que pretén aportar als alumnes
coneixements sobre la contribució del món clàssic a la civilització occidental en els
àmbits literari, artístic, cultural i científic, entre d’altres, per tal que reconeguin i valorin
críticament alguns elements comuns provinents del món clàssic. Les civilitzacions
clàssiques, Grècia i Roma, són certament singulars en relació amb altres cultures
humanes: ni han desaparegut totalment, ni han estat totalment integrades pels seus
descendents. Els homes i dones que han viscut en els seus territoris després d’elles hi
han retornat de forma continuada per tal d’enriquir, en qualsevol àmbit, les pròpies
cultures. D’altra banda, la civilització occidental no es pot entendre sense la presència
de la tradició cultural grecoromana que, tant o més que d’altres, li confereix elements
unitaris característics. A partir de la comparació constant entre el nostre món i els
diferents aspectes dels clàssics grecoromans, l’alumnat ha de copsar aquells àmbits en
què en som hereus directes, aquells en què ho som de forma indirecta perquè han estat
reinterpretats pels homes i les dones d’altres èpoques, i aquells altres en què hi ha clares
divergències, fruit de l’assimilació d’altres tradicions i de la pròpia evolució històrica.
Aquesta matèria optativa vol contribuir a la millora de la formació humanística de
l’alumnat, proporcionant una base sòlida per assentar coneixements no únicament de les
ciències humanes i socials, sinó també de disciplines científiques i tècniques.

La matèria d’emprenedoria és una optativa que fomenta l’adquisició de la consciència

de les pròpies capacitats, del que pot fer un mateix o de les coses que pot fer amb
l’ajuda dels altres. Potenciant l’esperit col·laboratiu es pot desenvolupar el seu
compromís cívic per conviure i habitar el món, encaminat a la millora de la societat. En
un món globalitzat i interconnectat cal cercar espais comuns de convivència, respectant
les diferents identitats. És objecte d’aquesta matèria la recerca de la informació, les
possibles fonts i els diversos suports, així com la transformació d’aquesta informació en
coneixement. En el desenvolupament de la matèria s’han d’evidenciar les possibilitats
d’emprendre projectes personals que poden ser aplicables a la realitat i que mostrin la
necessitat de seguir aprenent de manera continuada al llarg de tota la vida.

El disseny d’un projecte constitueix un espai de desenvolupament de la pròpia

personalitat, relacionat amb una activitat de caràcter emprenedor, que pot esdevenir un
espai al servei del propi creixement personal i professional. També ha de tenir en
compte la responsabilitat social i el sentit ètic. La matèria d’emprenedoria també
incideix en el desenvolupament d’habilitats en gestió i organització: la planificació
adequada del que es vol fer, tot tenint en compte una sèrie de condicions i prenent
decisions, en un entorn concret, i ha de ser prou flexible per adaptar-les quan sigui
necessari.

La matèria d’educació física en l’etapa de l’educació secundària obligatòria ha de

fonamentar-se en el treball d’aquelles competències relacionades amb el cos i la seva
activitat motriu, que contribueixen al desenvolupament integral de la persona i a la
millora de la qualitat de vida. La matèria d’educació física té com a principal finalitat el
coneixement del propi cos, la reflexió sobre el sentit i els efectes de l’activitat motriu, el
desenvolupament d’hàbits saludables, regulars i continuats i el fet de sentir-se bé amb el
propi cos, cosa que millora l’autoconcepte i l’autoestima. Des de l’àmbit de l’educació
física, a més del coneixement i la valoració dels efectes positius de la pràctica d’activitat
física, igual que des d’altres matèries i de manera transversal, cal promoure reflexions
crítiques envers el model de cos que socialment es presenta com a ideal, i dels possibles
efectes perjudicials per a la salut derivats d’una mala pràctica de l’activitat física.
 2. Objectius

a) Acostar les arts escèniques als alumnes d’educació secundària obligatòria.

b) Dur a terme un projecte d’arts escèniques relacionat amb el món clàssic.

c) Desenvolupar una proposta coreogràfica a partir del treball del alumnes de

teatre.

d) Relacionar-se i cooperar amb la comunitat educativa i l’entorn.

e) Realitzar activitats que contribueixin a millorar el treball en equip.
f) Reconèixer els valors emprenedors que són aplicables en situacions
quotidianes i en diverses activitats professionals.
g) Aprendre a planificar i gestionar.
h) Valorar la mitologia clàssica, especialment la grega, com a font d’inspiració
artística al llarg de la història.

i) Valorar la consciència de pertinença a un entorn social i cultural, identificant

elements de pervivència de la cultura clàssica en la pròpia, tot respectant la
diversitat d’identitats culturals.

j) Identificar les competències, els interessos i les actituds envers la feina.

Adaptar-se de manera flexible als canvis que puguin produir-se al llarg de la
vida personal i professional.

k) Ampliar el coneixement de professions diverses, superant els estereotips de

gènere.

l) Dissenyar un projecte viable, tenint en compte els diferents factors que puguin
aparèixer en el grup.

m) Adquirir tècniques de dicció i expressió corporal.

n) Utilitzar recursos expressius del propi cos, de manera creativa i estètica per
comunicar idees, sentiments i emocions.

o) Participar en balls i danses col·lectius d’un nivell mitjà intentant mostrar

fluïdesa en els moviments de tot el cos.
p) Planificar i organitzar una activitat que es presentarà en temps de lleure.

q) Assolir competències lingüístiques, socials, i personals i socials:

a. Adquirir confiança i seguretat en un mateix.

b. Valorar les pròpies capacitats i possibilitats.

c. Trobar punts forts i punts febles en la reflexió que es fa sobre un mateix.
d. Verbalitzar emocions i estats d’ànim.
e. Mostrar sensibilitat vers els sentiments i estats d’ànim dels altres.
f. Mostrar una actitud positiva davant la diversitat i participar de forma
positiva.
g. Considerar l’error com una oportunitat per aprendre.
h. Ser perseverant en la consecució dels objectius.
i. Tenir cura de l’aspecte personal.
j. Avaluar les pròpies capacitats i si escau aplicar mesures de millora.
k. Plantejar-se reptes assolibles.
l. Ser constant en la realització de les taques encomanades.
m. Prioritzar les tasques que ha de realitzar segons els objectius.
n. Emprar recursos mnemotècnics.
o. Respectar les normes establertes.
p. Comprometre’s en el treball en grup.
q. Ser tolerant amb les opinions dels altres.
r. Respectar els acords i les decisions que es prenen.
s. Ajudar els companys de grup i acceptar ser ajudat quan es necessita.
t. Conèixer i practicar amb eficàcia les normes de diferents dinàmiques de
grup.

3. Gestió i organització
El projecte es du a terme el darrer trimestre/quadrimestre del curs.

Els alumnes de cultura clàssica preparen el projecte de teatre que consta de:

- Planificació i execució en grup d’un projecte emprenedor d’arts escèniques:

sol·licitud d’espai municipal, dates i material.
- Guió teatral basat en un mite treballat amb anterioritat a Cultura Clàssica i que
escullen els alumnes. El guió el fa la docent, atès que no hi ha suficient temps
material per fer-lo en grup. Comèdia.
 - Dinamització i cohesió del grup: dinàmiques broken ice, de distensió i
col·laboratives.
- Exerccis corporals i facials.
- Tècniques de dicció.
- Tècniques teatrals: mímica i improvisacions.
- Joc dramàtic
- Teatre: preparació de la peça.
- Preparació i execució del vestuari.
- Organització i gestió de: luminotècnia, maquillatge, perruqueria, attrezzo,
regidoria d’escenari (duta a terme per alumnes i membres de l’AMPA).
- Realització de decorat: a través de la participació dels seminaris de tecnologia i
visual i plàstica.
- Sol·licitud de participació d’alumnes de 4t d’ESO que havien participat en
edicions anteriors al projecte.
- Elaboració de cartells, difusió i programes de mà.
- Col·laboració de professorat en muntatge i taquilla.

Els alumnes d’educació física preparen juntament amb Agitart la coreografia de la

dansa coral a raó de 8 sessions de 2 hores (4 per grup-classe) durant el 3r TR +
assaig general.

La representació final es du a terme entre maig i juny (depèn de l’edició). La

representació es du a terme fora de l’horari lectiu en sessió vespertina a la sala
d’actes del poble La Societat. L’entrada està oberta a tothom i és remunerada: els
beneficis reverteixen en el viatge de final de curs de 4t, és a dir, del curs següent.

4. Evidències
S’adjunten els programes de mà de les tres edicions als ANNEXOS.

Aquesta obra està subjecta a la llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative

Commons. Si voleu veure una còpia d'aquesta llicència accediu a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-
sa/3.0/es/ o envieu una carta sol·licitant-la a Creative Commons, PO Box 1866, Mountain View, CA 94042, USA.
ANNEXOS

Annex I
Curs 2016-2017: Dafne i Apol·lo

DAFNE I APOL·LO
Una comèdia d’amor i desamor

(Adaptació lliure de Les Metamorfosis d'Ovidi)

Interpretada pels alumnes de Cultura clàssica i emprenedoria amb el cor de dansa format pels alumnes
d’Educació física de 3r d’ESO.

Col·laboren: Ajuntament de La Jonquera, AMPA de l’INS La Jonquera i Maria de la Cámara

(luminotècnia).

Sinopsi

Després de matar la serpent Pitó, el déu Apol·lo es burla de Cupido i les seves armes i ridiculitza la seva
tasca: ser el déu de l’amor. Enfurismat, Cupido desfermarà la seva més terrible còlera contra Apol·lo, que
serà víctima de l’amor i constatarà que hi ha armes més poderoses que les seves: les fletxes de punta
daurada que llança Cupido fan caure en l'amor, però les fletxes de plom de punta arrodonida fan defugir
l'amor. Apol·lo s'enamorarà bojament de la nimfa Dafne, filla del riu Peneu, que no vol saber res del
matrimoni i, a causa de Cupido, rebutjarà sense miraments el malaurat Apol·lo.

Repartiment

Apol·lo (déu de la bellesa i les arts) Ezequiel Hernández

Dafne (nimfa, filla de Peneu) Àstrid Romero
Cupido (déu de l’amor) Àlex Huertas
Peneu (déu dels rius, pare de Dafne) Quico Navarro
Zeus (rei de l’Olimp) Franklin Gabín
Hera (esposa de Zeus) Maria Montijano
Nimfes Angie Cordero
Maria Montijano
Pretendents Lucas de Sousa
Ismael López
Pitó Angie Cordero
Narrador Izan Sierra
Cor de dansa: Ivan Aymamí, Marta Bernadas, Ramon del Campo, Hanaa Chaoui, Malwina Ciepluch,
Eva Escudero, Álex García, Sebastián García, Berta Mancebo, Ricard Mandado, David Medinilla, Bruno
Osuna, Víctor Pérez, Sara Sadik, Sty Salazar, Johann Sánchez, Santi Velandia, Xènia Ventós, Fabian
Andreoiu, Anna Barceló, Anastasia Chuyko, Indra Cornaglia, Amal Jaabak, Kevin Marcos, Clarissa
Nelke, Maria Pujulà, Anna Rajadell, Anahí Rivas, Gleicy Valerio, Leila Zeggaf, Shirley Arauz, Badr
Bouasria, Jouhaina Errahmouni, Alejandro López, Paola Rivera, Matheus Sousa
Muntadors: Mario Domínguez i Manel Martínez
Luminotècnics: Yeff Payano i Manel Pérez
Attrezzo: Gerard Barrera, Mabeli Bencosme, Joaquín Canepa, Pol Cardona, Carla Domínguez, Ferran
Faig, Ivan García, Karla Gavilánez, Lluna Lozano, Pere Mach, Génesis Mancebo, Erik Pacheco, Júlia
Pagès, Ronald Pereira, Sheila Recuero, Rodrigo Rodas, Jana Salichs, Àlex Sánchez, Olga Serradell i Lluís
Vergara
(alumnes de Tecnologia de 4t ESO)
Coreografia: Agitart
Annex II
Curs 2017-2018: La poma de la discòrdia

Un projecte d'Emprenedoria, Cultura Clàssica i Educació Física de l'INS La Jonquera

Col·laboren: Ajuntament de La Jonquera, AMPA de l’INS La Jonquera i Maria de la Cámara

LA POMA DE LA DISCÒRDIA

Interpretada pels alumnes de 3r d’ESO de Cultura Clàssica i Emprenedoria, amb el cor de dansa
format pels alumnes d’Educació Física.

Sinopsi

A Grècia estan de festa: tots els déus han estat convidats a les noces de la nimfa Tetis i el mortal
Peleu. Tots? No! Eris, la deessa de la discòrdia, no hi ha estat convidada! Però ella anirà
igualment al banquet, perquè té un regal molt especial per als nuvis, un regal que acabarà
essent la llavor d'un llarg i cruent conflicte: la Guerra de Troia.

Repartiment (per ordre d'aparició)

Zeus (rei dels déus i dels homes) Anna Nohé

Hera (esposa de Zeus, dea del matrimoni) Natalia Bustamante
Hermes (déu missatger) Coretta Escobar
Afrodita (deessa de l'amor i la bellesa) Paula Casado
Atena (deessa de la saviesa i la guerra) Samantha Ponce
Eris (deessa de la discòrdia) Alba Pascual
Paris (príncep de Troia) Dani Sánchez
Helena (reina d'Esparta) Claudia cea
Etra (serventa d'Helena) Georgina Masó
Menelau (rei d'Esparta) Hugo Planas

Cor de dansa: Carlos Ayala, Aymane Bouguelmane, Carla Busquets, Stefan Cirstea, Ashly
Colón, Esther Coronado, Alberto Díaz, Gerard Elvir, Marc Gamero, Edwin García, Marta Llosa,
Clara Llosa, Ferran Mandado, José Márquez, Marc Martínez, Mónica Martínez, Rafael Medrano,
Daniela Pérez, Bruno Platas, Maria Puentes, Alba Quintana, Karina Todea, Martina Buxeda,
Bruna Comas, Mariama Conday, Ariadna García, Adrià Giménez, Ayoub Hachlafi, Victoria
Martínez, Edith Medina, Lois Mendoza, Laura Moreno, Cristina Moreno, Ariadna Pagès, Jordi
Rescalvo, Quim Ribas, Jana Ruíz, Júlia Salellas, Helena Salmerón, Donica Teneva, Elsa Yeste,
Dani Zurita

Luminotècnia i so: Yeff Payano i Manel Pérez

Maquillatge i perruqueria: Àstrid Romero i María Montijano
Muntatge i attrezzo: alumnes de ViP, tecnologia i Projecte Singular
Coreografia: Agitart
Agraïments: a tots els professors, professores i alumnes que han col·laborat en el projecte.
Moltes gràcies!
Annex III
Curs 2018-2019: El laberint del Minotaure

EL LABERINT DEL MINOTAURE

30 de maig de 2019

Adaptació lliure del mite Interpretada pels alumnes de 3r d’ESO de Cultura Clàssica i Emprenedoria, amb
el cor de dansa format pels alumnes d’Educació Física.

Sinopsi

Quina una n’han fet els déus ara! El rei Minos va trencar la promesa que havia fet a Posidó, la de sacrificar
en el seu honor el toro blanc que aquest havia fet emergir de les aigües per demostrar que Minos tenia el
favor dels déus per regnar Creta, i la seva esposa, Pasífae, va acabar enamorant-se del toro i tenint-hi un
fill monstruós! Se’l coneix com a Minotaure i Minos va fer construir un enorme laberint on tancar-hi el
monstre.
Molt lluny d’allí, el rei Egeu d’Atenes es va voler passar de llest mogut per l’enveja i va fer que un toro
matés el fill de Minos i Pasífae, Androgeu. Quan Minos ho va descobrir, foll de ràbia, va imposar un
terrible tribut als atenesos: que cada any haurien de lliurar set nois i set noies al Minotaure!
Però aquest any serà diferent... Teseu, el fill d’Egeu, està disposat a posar fi a aquesta abominable història!
I quan ell decideix una cosa, la decideix!
Podrà vèncer Teseu el Minotaure? Si és així, com aconseguirà sortir del laberint? La dolça Ariadna, serà
tan dolça?

Benvinguts al laberint del Minotaure... del segle XXI!

Repartiment

Minos (rei de Creta) Èric Martín

Pasífae (esposa de Minos) Marina Pallarols
Ariadna (filla de Minos i Pasífae) Nora Saguer
Minotaure (fill de Pasífae i el toro) Andrei Montijano
Dèdal (constructor del laberint) Eulàlia Xia
Nícipe (serventa) Andrea Gómez
Aspàssia (serventa) Arlet Córdova
Egeu (rei d’Atenes) Aitor Palou
Teseu (fill d’Egeu) Martí Llaona
Dionís (déu del vi) Xindi Cheng

Dansa 1: Naixement del Minotaure

Dansa 2: Construcció del laberint
Dansa 3: Viatge cap a Creta
Dansa 4: A les cel·les
Dansa 5: Dins el laberint
Dansa 6: La tornada

Un projecte d'Emprenedoria, Cultura Clàssica i Educació Física de l'INS La Jonquera

Cor de dansa
Marina Caixach, Saray Cornaglia, Olga Díaz, Uashington Fernandes, Irene Gamero, Jhonatan García,
Ailin Iglesias, Andrea Justiniano, Aitor López, Ivó Navarro, Hillary Soares, Luis Arauz, Jessany Bruno,
Johana Castillo, Sergi Civico, Pau Coloma, Aya el Ghaylouli, Àxel González, Martí Insausti, Àlex Pagan,
Olívia Paré, Joana Puigmal, Berta Rodà, Carla Rodà, Adelina Voinea, Cristian Voinea, Gabriela Adasme,
David Agramunt, Laura Ceballos, Renata Décima, Raynelli Díaz, Roberto Carlos Escobar, Noha Hidalgo,
Alessandro Intruvini, Danica Jensen, Jana Mates, Emma Penalva, Noura Rifi, Àgata Rodà, Ana Rodríguez,
Carla Sais

Luminotècnia i so: Hugo Planas i Dídac Aranda

Maquillatge i perruqueria: Àstrid Romero i María Montijano
Muntatge i attrezzo: alumnes de ViP i tecnologia
Coreografia: Agitart

Col·laboren: Ajuntament de La Jonquera, AMPA de l’INS La Jonquera i Maria de la Cámara

Agraïments: a tots els professors, professores i alumnes que han col·laborat en el projecte. Moltes
gràcies!