Al·legoria de la música (Elisabetta Sirani, 1659) Noia amb banjo (Mary Cassatt, 1894) Dona amb guitarra (María

aría Blanchard, 1917)

Jonathan Aguilera Gea

 "L'al·legoria de la música" és una obra d'art pintada per
l'artista italiana Elisabetta Sirani el 1659. Sirani va ser
una destacada pintora del segle XVII coneguda pels
seus retrats i temes històrics i mítics.

En aquesta pintura en particular, Sirani representa una

al·legoria de la música, un tema comú en l'art barroc.
La pintura mostra una figura femenina jove i bella, que
es creu que pot ser una personificació de la musa de la
música. La figura està rodejada de diversos
instruments musicals. Aquests elements simbolitzen la
importància i la presència de la música en la societat i
en la vida quotidiana.

El quadre de Sirani reflecteix l'estètica i els ideals

artístics del barroc italià, amb la seva atenció als detalls
i la seva habilitat per capturar emocions i sentiments.
Tot i que Sirani va morir a una edat primerenca, als 27
anys, va deixar un llegat significatiu en el món de l'art i
es va convertir en una figura influent en el seu temps.
Al·legoria de la música (Elisabetta Sirani, 1659)
 1 1 El quadre pertany a l'estil barroc, caracteritzat per
l'ús del contrast dramàtic, l'emotivitat i la riquesa en
els detalls. En el quadre es pot apreciar aquest
estil, per l’atenció minuciosa als detalls i la
representació realista de les figures i els objectes.

2
2 El quadre va ser pintat amb la tècnica de l'oli
sobre llenç. La textura del quadre presenta àrees
amb pinzellades suaus i fluides, així com zones
amb pinzellades més visibles i texturitzades que
afegeixen relleu i detall als elements
representats. Es poden apreciar les teles de la
vestimenta, els detalls dels instruments musicals
i altres elements decoratius.

Al·legoria de la música (Elisabetta Sirani, 1659)

 3 El quadre combina elements figuratius i
abstractes, mostrant una representació
reconeixible de la figura central i els instruments,
però també incorporant elements estilitzats i
4 simbòlics. S'ha tingut en compte les dimensions i
la ubicació dels elements en relació amb el marc
i la composició general. A més, s'ha utilitzat
l'equilibri i la proporció per crear una harmonia
visual.

Transmet una gran expressivitat a través de la

4
figura central, una jove dona amb els seus
instruments. La seva expressivitat es fa evident en
el moviment de les seves mans en tocar els
instruments, l'expressió facial intensa que reflecteix
concentració i emoció, la postura corporal
compromesa i els gestos cuidats.
3

Al·legoria de la música (Elisabetta Sirani, 1659)

 5 Té una composició diagonal que genera moviment i
dinamisme visual. La figura central actua com a punt
focal i es troba al centre del quadre. Té un equilibri
simètric en la disposició dels elements. Els espais
negatius defineixen les formes i contribueixen a
l'equilibri visual. L'ús de línies diagonals i corbes
6 dirigeix la mirada cap a la figura central i altres
detalls importants.

6 La perspectiva utilitzada és lineal, la qual cosa

implica que les línies es dirigeixen cap a un punt de
trobada en l'horitzó. Això ajuda a fer que els objectes
i les figures semblin estar en diferents plans i
transmetin una sensació de profunditat. Aquesta
5 tècnica de perspectiva afegeix realisme.

Al·legoria de la música (Elisabetta Sirani, 1659)

 S'utilitza una àmplia gamma de colors càlids i freds
7
7 que contribueixen a la creació d'atmosferes i
contrastos. Els colors són suaus i càlids, amb tons
que van des dels daurats fins als blaus i vermells
suaus. Es pot apreciar en els objectes i les figures
representats amb detalls precisos i realistes. Les
seves proporcions i anatomia estan dibuixades
amb exactitud. Les línies són definides i segures
permetent delinear amb claredat tots els detalls.

8 Utilitza diferents tipus d'il·luminació, com ara la llum

suau i difusa, el contrast entre llums i ombres
(clarobscur) i la intensitat fosca (tenebrisme). Això
8 crea profunditat i realisme. Les ombres estan
representades amb precisió, incloent-hi les que es
formen sobre els objectes, les que es projecten en
l'entorn i les que tenen un aspecte més suau i
difuminat.
Al·legoria de la música (Elisabetta Sirani, 1659)
 "Noia amb banjo" (Noia amb banjo) és una
pintura realitzada per Mary Cassatt el 1894.
Es va desenvolupar principalment a la
segona meitat del segle XIX.
Cassatt va ser una destacada pintora nord-
americana del moviment impressionista,
coneguda pels seus retrats i escenes de la
vida quotidiana, especialment de dones i
nens.

En aquesta pintura en particular, Cassatt

retrata una jove sostenint un banjo a la seva
falda.

L'obra transmet una sensació d'intimitat i

tranquil·litat, convidant l'espectador a
contemplar l'escena amb calma. A través de
la representació de la jove dona amb el seu
banjo, Cassatt ens convida a reflexionar
sobre la importància de la música i l'art com
a formes d'expressió personal i gaudi.
Noia amb banjo (Mary Cassatt, 1894)
 1 El quadre pertany a l'estil
1
impressionista, caracteritzat pel seu
enfocament en capturar l'atmosfera i la
impressió general de l'escena, utilitzant
pinzellades soltes i ràpides,
representant escenes quotidianes i
experimentant amb la llum, el color i els
contrastos.
2
2 El quadre va ser pintat amb la tècnica
de l'oli sobre llenç. La textura del
quadre presenta àrees amb
pinzellades soltes i ràpides, així com
zones amb pinzellades més visibles i
texturitzades per representar la llum i
l'atmosfera. Va emprar pigments d'oli
d'alta qualitat i els va mesclar amb
olis o dissolvents per aconseguir la
fluïdesa i la consistència adequades.

Noia amb banjo (Mary Cassatt, 1894)

 El quadre combina elements figuratius
3 i abstractes, mostrant formes
reconeixibles com a representacions
més estilitzades i simbòliques. S'han
4
tingut en compte les dimensions i la
ubicació dels elements en relació amb
el marc i la composició general.
A més, s'ha utilitzat l'equilibri i la
proporció per crear una harmonia
visual.

4 Transmet expressivitat a través de la

figura central, una jove tocant el banjo.
La seva expressivitat es fa evident en
el moviment de les seves mans en
tocar el banjo, l'expressió facial que
3
reflecteix concentració i la postura
corporal tranquila.

Noia amb banjo (Mary Cassatt, 1894)

 La composició combina elements de
5
simetria i asimetria, amb una
disposició equilibrada però dinàmica
dels elements. La composició és
oberta, permetent que la mirada es
6 mogui més enllà dels límits. S'utilitza
tant l'espai positiu ocupat per la figura
central com els espais negatius per
crear un equilibri visual.

5 6
La perspectiva utilitzada és des del
primer pla, es prioritza la representació
de la figura i els objectes propers a
l'espectador, permet destacar la
presència i el detall de la figura central
en un pla més proper, creant una
sensació de proximitat i intimitat.

Noia amb banjo (Mary Cassatt, 1894)

 7 S'utilitza una àmplia gamma de
colors i tons que contribueixen a
l'atmosfera i representació de
l'escena. Els colors primaris com el
blau, el vermell i el groc, així com
els colors complementaris com el
taronja, el verd i el violeta. Els color
que predominen a la figura central i
el fons son tons pastel, rosa, groc,
crema i beix. Aquests colors
transmeten calma, delicadesa i
feminitat. També s'utilitzen colors
7 freds com el blau i el verd en
ombres i fons, que afegeixen
contrast i equilibri, aportant
profunditat i realisme.

Noia amb banjo (Mary Cassatt, 1894)

 8 Utilitza diferents tipus d'il·luminació,
com la llum reflectida, dirigida i
difusa. El contrast entre llums i
ombres (clarobscur) i la intensitat
fosca (tenebrisme). Això crea
profunditat.
Les ombres estan representades amb
8 precisió, incloent-hi les que es formen
sobre els objectes, les que es
projecten en l'entorn i les que tenen
un aspecte més suau i difuminat.

Noia amb banjo (Mary Cassatt, 1894)

 "Dona amb guitarra" és una de les obres més
emblemàtiques de María Blanchard. Va ser pintat el 1917
en ple apogeu del cubisme, i mostra la influència de
Picasso i Braque en el seu estil. Blanchard va ser una
destacada pintora espanyola del moviment cubista a
Espanya. En la pintura, Blanchard utilitza la tècnica
cubista per representar la figura d'una dona amb una
guitarra, utilitzant formes geomètriques fragmentades i una
perspectiva múltiple.

Blanchard va aconseguir una destacada contribució al

desenvolupament del cubisme, explorant la
descomposició de la realitat i la representació de formes
des de múltiples punts de vista. El seu enfocament
expressiu i el seu domini de la composició li van permetre
crear obres d'una gran originalitat i força visual.

Malgrat la seva curta vida, María Blanchard va deixar un

llegat significatiu en el món de l'art. La seva contribució al
cubisme i el seu estil distintiu la converteixen en una figura
destacada dins de la història de l'art espanyol i del
moviment avantguardista.
Dona amb guitarra (María Blanchard, 1917)
 El quadre pertany a l'estil cubisme, el qual es
1 1
caracteritza per una representació visual que
descompon i reorganitza les formes, utilitzant plans
geomètrics i una perspectiva fragmentada.

El
. quadre va ser pintat amb la tècnica de l'oli sobre
2
llenç. La textura del quadre presenta àrees amb
pinzellades expressives i enèrgiques, així com
zones amb pinzellades més soltes i visibles. Es
2 poden apreciar en el fons i l'entorn, el rostre i les
mans de la figura principal i en els detalls de la
guitarra.
3
3 La composició combina elements figuratius i
abstractes, mostrant formes geomètriques, captant
l'essència dels objectes i no només la seva
aparença superficial. S'han tingut en compte les
dimensions i la ubicació dels elements en relació
amb el marc i la composició general. A més, s'ha
utilitzat l'equilibri, les deformacions i la proporció
per crear una harmonia visual.
Dona amb guitarra (María Blanchard, 1917)
 4 Transmet expressivitat a través de la figura central,
una dona tocant la guitarra. La seva expressivitat
es fa evident en la postura inclinada cap endavant,
5 en l'expressió facial que reflecteix seriositat, en
l'expressió corporal que mostra una posició recta i
en les mans que sostenen i toquen la guitarra,
demostrant habilitat.
4
La composició és asimètrica, ja que els elements
5
no es distribueixen de manera equilibrada en
ambdós costats. La composició és oberta, ja que
els elements s'estenen més enllà dels límits.
S'utilitza tant l'espai positiu ocupat per la figura
central com espais negatius en l'entorn. Tots dos
tipus contribueixen a crear un equilibri visual.

Dona amb guitarra (María Blanchard, 1917)

 6 La perspectiva utilitzada és múltiple i fragmentada.
Es caracteritza per la representació simultània de
múltiples plans i angles. La figura central i els
objectes estan representats des de diferents
perspectives.

6 8 La combinació de colors monocromàtics

7 simplificats fa destacar més l'estructura i la forma
del tema. Els colors utilitzats són
predominantment terrosos, amb tons ocres, grisos
i marrons. Aquests colors creen una atmosfera
melancòlica i sòbria.
Utilitza diferents tipus d'il·luminació, com la llum
8
reflectida i la dirigida. La il·luminació inclou llum
natural o artificial que il·lumina l'escena de manera
7 general, així com reflexos de llum a la guitarra i la
figura central. Pel que fa a les ombres, es
representen ombres projectades sobre l'entorn i els
objectes, variant en intensitat i nitidesa. Aquests
elements d'il·luminació i ombres aporten volum,
Dona amb guitarra (María Blanchard, 1917) profunditat i realisme.