El pensador,

Auguste Rodin

CATALOGACIÓ
Títol: El pensador
Autor:Auguste Rodin(1840-1917)
Cronologia: últim terç del segle XIX(1880-1900)
Localització: Rodin Musée, Paris
Estil: Impressionista
Material i tècnica: Fosa de bronze
Forma i tipologia: Exempta i sedent
Dimensions: 70cm X 40cm
Cromatisme i textura: Sense policromar i amb textura variada.
CONTEXT HISTÒRIC I ESTIL:

Aquesta escultura de Rodin és del 1902, per tant, estem parlant que pertany a la
segona meitat del segle XIX.

Durant aquesta segona meitat, la geopolítica pren protagonisme amb la consolidació

dels EUA i a Europa, amb la unificació d'Itàlia, el reordenament de l'imperi alemany,
la caiguda de napoleó i l'adveniment de la tercera República Francesa. Per altra
banda, a Espanya es proclama la Primera República, amb la Restauració Borbònica
corresponent.

A Europa sorgeix un notable creixement demogràfic a causa del desenvolupament

industrial i la concentració urbana que va causar la nova planificació de les ,ciutats i
de les seves vies de comunicació. Pel que fa la ciència, també pateix un gran
creixement que permet afirmar la filosofia positivista d'Agust Comte.

Finalment, la burgesia va ser la principal consumidora d'art i cultura durant

aquesta etapa, que va causar una nova forma de relació entre artista i client.

Pel que fa a l'estil d'aquesta peça, és el realisme, un estil que té com a principal
objectiu el de plasmar la realitat tal com és sense modificar-la. Aquest va ser un
moviment autònom que es va donar a França i que es va estendre a poc a poc per
Europa durant el segle xix. Aquest moviment es va donar després de les revolucions
de 184 artistes els quals estaven compromesos amb la causa popular i van intentar
reflectir la vida tal com és, així donant el lloc al realisme.

El realisme s'allunya dels símbols i esquemes i busca el detall amb la màxima

proximitat i definició possible mostrant-nos coses de la vida quotidiana ja sigui en
àmbits polítics, socials, humans... És un estil que també rebutja plenament els
somnis i la fantasia volent d'aquesta manera representar la realitat sense embellir-la.
Auguste Rodin:

Auguste Rodin va ser un dels

escultors més influents de l'època i
més precisament en l'estil de
l'impressionisme. El seu procés per
arribar a ser un artista va ser molt
complicat, ja que en els seus inicis
va ser rebutjat per entrar a
l'Escola de Belles Arts la qual
tenia una gran reputació de ser del
millor. És per això que el 1875
Rodin va viatja fins a Itàlia i allà
és on es va quedar fascinat amb
les peces de Miquel Àngel, que és gràcies a ell que Rodin desenvolupes diverses
formes pròpies de creació que el porten al reconeixement com a gran artista
renovador en l'escultura contemporània

August va arribar a desenvolupar un estil personal i únic que es centrava

principalment en el modelatge de les textures i l'ús de tècniques com el "non finito"
que consistia a fer veure que les seves obres no estaven del tot acabades, això li
aportava una gran expressivitat en les seves obres. Per últim, ell també utilitzava les
mans i els dits per tal de modelar les seves peces i donar-li rugositat.
ANÀLISI FORMAL:
A simple vista podem veure una figura d'un home adult nu que està assegut en una
roca, aquest té les cames lleugerament obertes i el cos reclinat sobre ell mateix,
recolzant el cap a la seva mà dreta.

Aquesta escultura té
una composició
tancada i centrípeta,
ja que totes les seves
extremitats i el cap
mirant cap a dins. De
dins del personatge
representat emergeix
dinamisme i vitalitat i
també una certa tensió
sostinguda que li dóna
un toc especial a
l'escultura. A més a més, les formes que formen el cap i les extremitats ens donen
lloc a unes diagonals compositives en forma de llamp, cosa que ens transmet la
tempesta interior que rep el personatge i com ja he comentat anteriorment, la seva
vitalitat. Per altra banda, també trobem contrast entre l'estructura de zig-zag i el
modelatge de l'anatomia.

Com podem observar, és una escultura amb múltiples punts de vista i així ho va
voler Rodin el qual va treballar totes les parts de l'escultura de la mateixa manera.
Inclús en algunes zones com les mans o els dits podem apreciar que l'autor hi va
treballar més per fer-ho més detallat. Pel que fa a la forma de la columna vertebral
de l'escultura, la qual està corbada, ens transmet que la peça està tancada en si
mateix.

Com he comentat abans, Auguste Rodin li agradava jugar amb diferents textures,
doncs en aquesta peça no és diferent, ja que veiem diversitat en l'acabat de les
textures, com per exemple, veiem el cos polit i llis mentre que la pedra que suporta
la persona és rugosa amb aspecte tosc que ens dóna la sensació que l'escultura no
estava acabada (non finito).

La llum també té un paper fonamental que aquesta obra, ja que aquesta hi

incideix de manera desigual a les superfícies de l'escultura, d'aquesta manera
emfatitza l'expressivitat de la peça dotant-la encara més de vitalitat.

ANÀLISI CONCEPTUAL:

En un inici aquesta escultura havia de ser una representació de Dante reflexionant

sobre la porta de l'infern sent així una figura que formava part d'un grup escultòric
encarregat el 1880 pel govern francès i que aniria destinat pel futur Museu de les
Arts Decoratives que no es va acabar de realitzar mai. Aquest projecte tenia com a
motiu principal de referencia a la Divina Comèdia de Dante i estava inspirat en la
Porta del paradís de Ghiberti a la catedral de Santa Maria del Fiore a Florència. El
projecte del museu finalment no es va fer i és per això que la figura escultòrica que
havia de representar a Dante, va acabar sent una entitat pròpia.
Per l'autor, Auguste Rodin, aquesta peça era la representació d'un home en l'acte de
pensar, aquell acte més transcendental de l'ésser humà i que li permetia l'existència.

El pensador al llarg dels anys s'ha convertit en un símbol, una icona universa de
de l'ésser humà com a ésser humà i que és capaç de pensar i que pren consciència
de la seva existència! Per altra banda, també és un símbol filosòfic d'aquell home
que busca respostes de la seva vida, és a dir, el seu camí i les raons de viure.

Per acabar, la funció d'aquesta escultura era bàsicament decorativa que responia a
la necessitat de Rodin d'expressar el pensament torturat davant el tràgic destí de
la humanitat.