EL PENSADOR

FITXA TÈCNICA

Títol: El pensador
Autor: Auguste Rodin (París, 1840-Meudon, 1917)
Cronología: 1880-1900
Tipología: Escultura exempta
Material: Bronze
Mides: 71,5 X 40 cm
Estil: Impressionista
Tema : Simbòlic
Localització: Musée Rodin (París)

DESCRIPCIÓ FORMAL

Auguste RODIN realitza l'escultura d’un home nu, amb els braços,les mans i els peus
desmesurats, assegut en una roca. El tors de la figura està lleugerament inclinat endavant. El
personatge, amb el cap descansat a la mà dreta i el braç esquerre relaxat a la falda, está en
una actitud de profunda reflexió.

L'escultura presenta una clara composición centrípeta, és a dir, cap endins, desvinculant-se de
qualsevol relació amb l'entorn exterior. Així, els trets anatòmics principals del personatge (el
cap, els braços i les cames) es relacionen entre sí de manera que és possible Inscriure
compositivament tota l’escultura en una figura geométrica regular.

En el tractament anatòmic al marge de la desproporció d'alguns membres sorprèn el modelat

en tensió de tots els músculs del cos, com si en lloc d'estar fent un exercici mental estigués fent
un gran esforç físic. L'explicació d'aquesta paradoxa es troba en el fet que la voluntat de donar
vida ales figures representant-les en moviment és una de les característiques de l’obra de
RODIN.

El pensador presenta algunes diferències en l'acabat de l'obra. Els dits i les mans són les parts
més treballa des, probablement amb l'objectiu de conferir una major vitalitat al personatges i
d’incorporar interessants jocs lumínics a la superficie.

Aquest non finito “no acabat”, s'assembla a algunes obres de Miquel Àngel, com per exemple
els seus “esclaus” per a la tomba de Juli II, avui a l'acadèmia de Florencia.
TEMÀTICA

Actualment. El pensador s'ha convertit en la representació d'un personatge anònim immers en

les seves preocupacions. Tanmateix, en un primer moment, RODIN va realitzar aquesta
escultura com la imatge de Dante, el gran poeta florenti autor de la Divina Comedia. L'escultor,
però, no tenia la intenció que la imatge s'assemblés físicament al poeta, sino la de modelar una
metáfora del pensament de l'home enfrontat a la tragèdia del seu destí mortal.

Possiblement la figura formava part del gran projecte que l'artista francès havia ideat per a una
gran porta per al museu d'arts decoratives de Paris, que tenia com a motiu central precisament
el famós llibre de Dante.

La Magnitud del projecte, titulat la Porta de l'Infern i inspirat en la Porta del Paradís de
GHIBERTI, va superar l'escultor, i mai no es van acabar les 186 figures que havia pensat
inicialment. Tanmateix, obres com El pensador i altres esbossos en marbre com El bes o Danae
es van convertir en magnífiques escultures independents, punts de referència per a d'altres
artistes, i obres admirades arreu del món.

MODELS I INFLUÈNCIES

L'obra de RODIN no es pot entendre sense la influència que hi van exercir les escultures de
MIQUEL ÀNGEL. Aquesta influència es revela aquí en la intensitat del tractament anatòmic de
la musculatura, així com també en els volums desmesurats de certes parts del cos. Alguns
escultors han assenyalat també la influència de l'obra Ugolino els seus fills (1861) de l'escultor
francès CARPEAUX, però en aquest és evident la influència del geni florentí MIQUEL ANGEL,
de manera que, indirectament, tot mena a un mateix referent.

Rodin està considerat el gran renovador de l'escultura contemporània. Tant el seu tractament
particular de la matèria com el seu gust per les formes arrodonides van tenir un gran eco en
l'escultura del Modernisme i de la primeria del segle XX, fins a l'arribada de les avantguardes i
de BRANCUSI en particular.