PINTURA RENAIXEMENT

EL NAIXEMENT DE VENUS
Tècnica/suport Pintura al tremp (colors barrejats amb
ou) sobretaula.

Dimensions El quadre és de grans dimensions (1,72

m d’alt x 2,78 m d’amplada)

Tipus Figurativa

Tema L’escena representa el moment que la

deessa Venus completament nua arriba
sobre una petxina a l’illa de Xipre
empentada pel vent, (Zèfir), mentre que
la Primavera acudeix per cobrir-la amb
un mantell de flors. Al fons, un paisatge
marí.

Elements plàstics
Predomini línia/color Predomina la línia per sobre la
pinzellada. Això vol dir que el pintor
utilitza una pinzellada meticulosa,
delimitant els contorns, la qual cosa el
permet representar els detalls amb
precisió.

Tipus de colors/aplicació S’aprecia una suavitat cromàtica. Els

colors són de tipus pastel. El nu femení
de la deessa constitueix el focus central
del tema, ressaltant les tonalitats
nacrades de la pell. La fredor dels
colors verds i blaus del fons, se
suavitza pel contrast amb les zones
càlides, com són els tons rosats de la
pell dels protagonistes; pels tons
daurats dels cabells, el vermell del
mantell de la Primavera, el color marró
de la terra i els arbres. Els colors hi són
aplicats, en general, de forma plana,
excepte la figura de la Primavera, en la
 qual la corporeïtat està aconseguida,
reforçada amb la insinuació de les
formes del cos quan el vent, amb la
seva força, fa que el vestit se li ajusti al
cos.

Llum El quadre desprèn una llum irreal que

omple la pintura sense indicar d’on
prové. La llum és gairebé uniforme per
tot el quadre; només s’aprecia un
lleugeríssim enfosquiment a la part
dreta inferior. L’efecte general és que
les figures sembla que tinguin llum
pròpia.

Composició
Esquema compositiu Aquesta obra respon a un esquema
senzill, que aconsegueix atorgar
harmonia a l’integrar tots els elements:
Venus, en contrapposto, ocupa el
centre de l’escena marcant una vertical
que divideix el quadre en dues meitats.
Una diagonal a cada costat, formades
pels cossos dels diferents personatges,
a la dreta apareix la Primavera i a
l’esquerra Zèfir, entrellaçat amb la seva
companya, Cloris, equilibrant la
composició.
Mentre Venus està en repòs, els altres
personatges reflecteixen moviment.
Aquest moviment s’aprecia en l’efecte
del vent (Zèfir) que fa avançar la
petxina cap a la costa. El moviment dels
cabells de Venus, el mantell i el vestit
de la Primavera, les roses, les fulles
dels arbres, tot està sent agitat per la
bufada de Zèfir.
La figura central de Venus està
desplaçada respecte de la línia central
del quadre, per transmetre la sensació
de moviment que li dona un punt de
verisme a l’escena.
Representació de l’espai L’autor no té un interès per representar
l’espai utilitzant la perspectiva en
aquesta pintura. De fet els personatges
desenvolupen l’acció en un mateix pla.
Tot i això, Botticelli aconsegueix un
efecte de profunditat en situar, per
darrera, un paisatge marí.
Una costa que s’empetiteix, i un mar
representat mitjançant unes ones amb
formes ondulades que es fan petites,
són els elements que donen la sensació
de fondària.
La costa retallada i els tarongers, tanca
la composició pel cantó dret. Sembla un
paisatge idíl·lic.
La línia de l’horitzó s’aprecia
lleugerament per sobre del centre del
quadre, la qual cosa fa ressaltar el cos
de Venus.

Expressió/gestos/actituds El primer que ens crida l’atenció és

l’expressió lànguida del rostre de
Venus, amb una mirada com a perduda,
concentrada en el seu món interior,
fugint del món exterior. Amb la mà dreta
se tapa els pits i amb l’esquerra cobreix
el pubis amb els llargs cabells daurats.
És el posat típic de les escultures
gregues, les Venus púdiques.
La figura de Venus, resulta tan
summament delicada a la vista, que fins
i tot amaga les mesures antinaturals
d'un coll massa llarg, l'exagerada
caiguda de les espatlles i l'estrany
caient del braç esquerre: unes llibertats
pictòriques que no fan altra cosa que
ressaltar la silueta elegant de Venus. El
vent de l’Oest, Zèfir vola entrellaçat
amb Cloris, deessa de les flors, d’aquí
que rebi a Venus amb una pluja de
roses.
El personatge femení de la dreta és una
de les Hores, una de les quatre nimfes
 que representen les estacions,
concretament la Primavera, l’estació del
renàixer de la natura, per això el seu
vestit, el mantell i altres ornaments
estan decorats amb flors. Al apropar-se
a Venus adopta un pas de dansa.
Sembla que els personatges estiguin
flotant sobre el paisatge.

Autor i estil
Botticelli va aprendre l’ofici al taller del també florentí Filippo Lippi de qui va
assimilar l’elegància, la recerca de la bellesa ideal i sobretot el detallisme. L’any
1470, Botticelli ja tenia taller propi. Arran de la seva vinculació amb la cort dels
Mèdici, es va integrar en els ambients neoplatònics, en què es va desenvolupar
una pintura religiosa i de tipus mitològic que posteriorment va abandonar influït
per les idees dogmàtiques del predicador Savonarola. El gran pintor florentí va
gaudir d’un extraordinari èxit en vida, però va ser una mica oblidat i eclipsat per
les figures de Miquel Àngel i Leonardo.
Pel que fa a l’estil del primer Renaixement, el Quattrocento, trobem:
- La prioritat del dibuix.
- Utilització de colors
- La llum mitjançant tonalitats clares amb una llum diàfana repartida de
manera homogènia pel quadres.
Pel que fa a les tècniques s’introduirà la pintura sobre tela però se continuarà
utilitzant el tremp.
- Les composicions són coherents, el personatges es relacionen entre ells
- Representació del volum mitjançant la graduació cromàtica
- Se cercarà l’harmonia en les composicions
- Representació de l’espai mitjançant la perspectiva lineal
- El temes seguiran sent religiosos però apareixeran nous gèneres i temes
com el retrat, les al·legories, el paisatge i el temes mitològics