Pintura s.

XX
La càrrega
Ramon Casas. 1899-1903
Modernisme. 298 x 470,5 cm
 La càrrega
Ramon Casas. 1899-1903
Modernisme Composició oberta
Interès per l’espai urbà, obrer Ambient boirós

Predomini del
Color per sobra
De la línia

Representació
D’un instant

Pinzellades soltes

Buit central
Personatges més definits
La càrrega
Ramon Casas. 1899-1903
Modernisme

Figura en escorç

Tècnica impressionista
moviment
 Garrot vil. 1894

La sortida de la processó. 1898

Ramon Casas

Plein air. 1890

Tàndem
Toulouse-lautrec E. Degas
 La ratlla verda o madame Matisse
Henry Matisse. 1905
Fauvisme. 41x33 cm
Oli . Copenhaguen

Donatello entre les feres. Vauxcelles

 La ratlla verda o madame Matisse
Henry Matisse. 1905
Fauvisme. 41x33 cm
Eix de simetria

Línia negre-blau Predomini del color

marcant la forma

Color plans i
complementaris. Verd Marca la separació entre l’espai
complementari del il.luminat i l’ombra
vermell

Colors freds. Part fosca

El color defineix l’espai Pinzellada gruixuda, ample

molt pastosa

Colors càlids.
Línies compositives diagonals
Il·luminació
i verticals

NO profunditat,
no perspectiva Si efecte

Les pinzellades matisen el color

Henry Matisse Luxe, silenci i voluptuositat

La
danza

La taula Tècnica de
vermella découpage
 Habitació vermella o Harmonia en vermell
H. Matisse
1908. Fauvisme
Oli sobre tela
Museu de l'Ermitatge

“Somnio amb un art equilibrat,

pur, afable, on el tema no sigui
inquientant ni torbador, que
serveixi com a calmant
cerebral “

Los colores y las lineas

constituyen fuerzas, y
en el juego de estas fuerzas,
en su equilibrio, reside
el secreto de la creación

Encarregat pel
col.leccionista rus
Sergey Shchkin
 Ordre – unitat - disposat de forma ordenada els objectes

Destacar l'arabesc. Sensació de profunditat Composició tancada

No hi ha noció d’espai
Gama reduïda de color

Gran intensitat
cromàtica
Absència de llum,
d’ombres

Teoria del color.

Colors complementaris

Importància del dibuix,

de la línia

Colors plans

Bidimensionalitat. No perspectiva tradicional

Decorativisme tapissos orientals
1897
Converscación, 1911
 Gauguin

Mondrian
Art islàmic
Van Gogh
Germans Gertrude i Leo Stein
 Paisatge de l’estaque
George Braque.1908
Cubisme. Oli. 81 x 65

Guillaume Apollinaire: La geometria és a les arts

plàstiques allò que la gramàtica és a l’art d’escriure
Paisatge de l’estaque
George Braque.1908
Cubisme. Oli. 81 x 65
Kunstmuseum (Berna)

“Braque maltracta les formes, tot- indrets,

figures i cases- ho redueix a esquemes
geomètrics, a cubs”. Louis Vauxcelles
Paisatge de l’estaque
George Braque.1908 Composició tancada, geomètrica, racional
Cubisme. 81x65 cm

Línies compositives
Cases esquematitzades diagonals

Manca de perspectiva
tradicional. Repetició d’esquemes
a escala més reduïda
Colors poc
intensos,
marrons, ocres,
verds
Llum neutra i uniforme

Reducció de les formes a prismes El paisatge sembla

geomètrics caòtic, desordenat
George Braque
 Port en Bassin. G. Seurat

Sta Victorine

Badia de l’Estaque vista des de el golf de Marsella. 1885

Cezanne

St. Victoria. Cezanne

P.Picasso
 Dividit en tres franges

Influència de l’art primitiu

Figura hieràtiques.
Perfil i rostre molt
geomètric

Figura d’esquena i de cara.

Trenca amb el cànon clàssic
de la perspectiva lineal

Més clàssic

Formes anguloses
Pla, geomètric, lineal Sobreposició en un mateix pla de diverses versions
Joaquin Sunyer
Tres nus en el bosc. 1913-1915
Noucentisme
125x151 cm

El Clot dels Frares

 Joaquin Sunyer Línies compositives
Tres nus en el bosc. 1913-1915 No hi ha horitzò
Noucentisme
125x151 cm

Paisatge mediterrani

Dones emmarcades
per la natura. Predomini de la
Mon unitari línia per damunt
del color

Colors sobris, blaus,

Influència clàssica, verds, ocres..
Venus púdica

Gos en primer pla Tendència a la geometrització

 Pastoral. 1911
Mediterrània. 1911

Maternitat
Les banyistes. Cezanne
Signorelli.
Capella Orvieto. Renaixement
 Composició IV
W. Kandisnky.1911
Abstracte. 160x250 cm. Oli i aquarela
Düsseldorf ( Alemanya)

El color es el teclado,
los ojos son los macillos,
el alma es el piano con
muchas cuerdas. El
artista es la mano que
Interpreta...
 Ciutat antiga, 1902

Tardor a Baviera
Parella a cavall, 1906

Grügansse en Murnau, 1909

Kandinsky

Der Blaue Reiter

1911 -1914

Tema líric, 1911

Kandinsky
Sobre lo espiritual en el arte, 1912

Petites alegries. 1915

Punto y línea sobre el plano

Composició VIII. 1923

 Primera aquarel·la abstracta, 1910

Impressions: impressió directa de la natura expresada de forma

gràfica.

Improvisacions: expressió intuitiva i incoscient de processos de

caràcter intern.

Composicions: creació lenta i raonada a partir d'un esboç previ.

Estudi per a composició IV

L’observador ha d’aprendre a mirar el quadre com a

representació gràfica d’un estar d’ànim i no pas com
a representació de certs objectes.
Kandisky, Rückblicke. Berlín 1913
 Composicions, Improvisacions i Impressions
Composició IV
W. Kandisnky.1911
Abstracte. 160x250 cm moviment Composició tancada
Aquarel·la

Color i línia
mateixa
Importància.
Colors sense
Abstracció de les figures contorn

Contraposició colors càlids – colors figuració

freds

Groc = Vitalitat. Trompeta

Blau = Espiritualitat. Flauta
Groc = Triangle. Superposició de formes Línies compositives diagonals
Blau = Cercle
Estilització de les formes
 Tableau II
Pier Mondrian. 1921 -1925
Neoplasticisme
52x53 cm. Oli

Línies verticals = home = espai = estàtica

Línies horitzontals = dona = temps = dinàmica

Theo Van Doesburg
 Tableau II Blanc, simbolitza la llum
Composició tancada i asimètrica
Pier Mondrian. 1921 -1925
Neoplasticisme
52x53 cm

Línies compositives
verticals i horitzontals
Colors primaris, no colors,
Purs, plans

Colors un pes visual diferent

Eliminació de línia corba,

de pinzellada emocional,
Rectangle més gran per de referència al moviment
compensar el costat esquerre

Bidimensionalitat,
La línia negra serveix per no profunditat
aïllar el color

Franja groga serveix com base de tota la composició

La tonalitat d’un color canvia aparentment, segons el color
que té al costat.

La funció de la línia és tancar el color per emfatitzar-lo.

Pier Mondrian
 P. Mondrian

Arbres a la riba del Gein al sortir la lluna. 1908 Natura morta amb pot de jengibre.1911/12
Molin a la llum del sol. 1908

Broadway boogie –
Woogie. 1942

Dècada del 20
Le corbusier. Ville savoie
Interior Holandès
Joan Mirò. 1928
Surrealisme. 92x73
Hendrick Maertensz Sorgh. S. XVII
 Finestra
Interior Holandès
Joan Mirò. 1928
Surrealisme. 92x73

Quadre

Músic
dona

Taula

LLaüd

gos
 Interior Holandès
Joan Mirò. 1928
Pintura descriptiva
Surrealisme. 92x73 Composició tancada asimètrica

Escala jerarquitzada,
engrandeix al músic
Colors purs i plans

Línies compositives Formes esquematitzades

diagonals

Tres bandes de colors

configuren l’habitació

Predomini de la línia
Interior Holandès
Joan Mirò. 1928
Surrealisme. 92x73

Detall de la finestra

Detall del terra

 Interior holandès II

Lliçó de ball del gat. Jan Steen

Joan Mirò La masia. 1921/22

Signes i constel.lacions
Enamorats d’una dona.
1941

Autoretrat. 1919 Carnaval d’arlequí . 1924/25

 Dona i ocell, 1982

Blau, 1961

Miss Chicago.
1981
Hespèride. André Masson
MOMA. 1946

Batalla de peixos. 1927

Guernica
Pablo R. Picasso. 1937
Cubisme, expressionisme, simbolisme
351x782 cm
Reina Sofía
Picasso La primera comunió. 1895/96

Ciencia y caridad.
1987

La vida. 1903
 Banyista asseguda, 1930

Dues dones corrent per la platja , 1921-22

Cap de dona .
Mª Thérèse. londres

Chicago
Guernica
Pablo R. Picasso. 1937
Cubisme
351x782 cm Forma de fris

Composició tancada, triangular, quinqué com eix central.

Elements arquitectònics en perspectiva però sense un punt de vista únic
Guernica
Pablo R. Picasso. 1937 Línia marcant les figures
Cubisme
Personatges molts expressius
351x782 cm Pintura en blanc i negre amb tocs de blau - gris

Línies compositives diagonals

La llum fa ressaltar els Color aplicat de manera plana
Elements principals. Llum
marcada per la geometrització No perspectiva única , profunditat
Guernica
Pablo R. Picasso. 1937
Cubisme
351x782 cm
Minotauromaquia 1935
Aguafuerte
Somni i mentida de Franco. 1937
Els afusellaments del 2 i 3 de Maig. Goya
La mantança de Corea El afusellament de
Maximiliano. Manet
 Mà dreta aixecada,1941

Conseqüències de la guerra. Rubens

 La persistència de la memòria
Salvador Dalí. 1931. Oli
Surrealista. MOMA

“...Un somni s'esvaneix i, quan

un es desperta, no produeix
res; amb el meu mètode,
solidifico els somnis”
“M'he fet en aquestes pedres,
aquí he forjat la meva
personalitat, he descobert el
meu amor, he pintat la meva
obra, he construït la meva
casa.
No em puc separar d'aquest
cel, d'aquest mar, d'aquestes
roques estic lligat per sempre
més a Portlligat (...)”.

El mètode "paranoico-crític" de
Dalí deriva directament de les
teories de Freud. La paranoia és
un desordre mental caracteritzat
pel deliri i les manies
persecutòries: porta a interpretar
la informació de manera errònia,
però possible, i s’atribueixen a les
persones o als objectes intencions
o qualitats que no hi són però que serien racionalment possibles.
Dalí l’aplicà a la imaginació creativa. El mètode de Dalí consisteix
a interpretar el món visual com un paranoic, veient dobles
significats en en els objectes més banals.
 Hores distintes Línia de l'horitzó molt alta,
es confós amb el cel Llum més forta

Elements tous.
Fluir del temps Zona més
il·luminada.
Equilibra la composició

Objectes amb molt detall

Però amb dimensions
no real, deformats
Elements durs

Dibuix molt
Precís.
Línies pures, Ús de colors freds,
acadèmiques càlids

Mirada reconduïda cap

les roques
Llum: tenebrista, il·lumina suaument els objectes

Composició en diagonal, no simètrica

teoria de la relativitat. A. Einstein
https://www.youtube.com/watch?v=23KfoH7dI
Desintegració de la persistència de la memòria. 1952- 54

Galatea de les esferes. 1951

 El gran masturbador.
Salvador Dalí. 1929
Surrealisme.
110x150 cm

Mètode paranoicocrític:
“ un mètode espontani de
coneixement irracional,
basat en l’associació
Interpretativocrítica dels
fenomens delirants”
 El gran masturbador.
Salvador Dalí. 1929
Surrealisme. Paisatge irreal
Gala
110x150 cm Estètica modernista

Composició Puresa,
tancada, asimètrica penetració sexual,
masturbació

Línies verticals,
Gran domini
corbes,sinuoses
del dibuix, molt
detallista

Penetració sexual

Línia de l’ horitzó Símbol sexual,

molt baixa figura del pare

Predomini de la línia sobre el color Profunditat

Autoretrat de l’artista Pors infantils
Passejades per la platja amb Gala
Salvador Dalí

La persistència de la
memòria. 1931

Premonició de la guerra El enigma sin fin. 1938

civil.1936
 La temptació de
San Antoni. 1946

Sueño causado por el vuelo de una abeja

alrededor de una granada un segundo
antes del despertar, 1944

Leda
Atòmica
1949
 La cançó d’amor

Piazza d’italia
"cadàvers exquisits", que consisteix que unes
quantes persones confeccionin un
dibuix afegint elements sobre una tira de
paper que es va plegant perquè no es pugui
veure la part precedent.
Aquest mètode condueix a l’associació
d’elements diferents, trets del seu context,
que pot produir un sentit nou, inesperat, que
ens pot revelar elements de l’inconscient.
Expressionisme Abstracte.

Pollock
Dona II. Willem de Kooning
Expressionisme abstracte.
1954. Oli. MOMA

“Woman va fer alguna

cosa en mi: va eliminar
la composició, l'ordre, la
llum, tota aquesta
xerrada absurda sobre la
líniea, el color i la
forma ... "
 Cap referència espacial Tractament del rostre en diferents plans. expressivitat

Mirada molt fitxa Pinzellada molt gruixuda

Molta densitat de matèria

Composició oberta,
Plana, caòtica, desordenada
Traç gruixut

Colors tal com surten del

tub però embrutits
La figura es confós amb el fons

Línies diagonals Traç violent

Bolsa vermella
 Dona de VI

Dona I

Dona V
Marilyn Monroe, 1951
PinK Angels. 1945. Semifiguració-semiabstracció

1947/48

Excavation. 1950. Abstracció

Corps de Dames, 1950.
Jean Dubuffet
Radiació ciutadana . Tobey.
1944
Camps de color

Rothko
Número 1.
Jackson Pollock. Expressionisme abstracte “ Quan pinto, tinc una idea general d’allò
Oli i acrílica. 2,69 x 5,30. MOMA que faig. Puc controlar el flux de la
pintura: no hi ha res d’accidental “
 Línies compositives circulars i
Gama de colors reduïda rectes entrecreuades Traç gestual

Actio Painting

Diferents
textures

No figuració

Horror vacui Dripping: goteig

All over No perspectiva, si profunditat
Dripping degoteig
Pourin- vessat
Action painting
 Número 8

Postes blaus. 1953

Llauna de sopa Campbell’s
Andy Warhol. 1965
MOMA. Acrílic i tinta de serigrafia
Pop - Art
 Línies compositives verticals

Color pla

Composició tancada

Substitueix a les natures

mortes
Predomini de la línia per
sobre del color

Visió frontal
Descontextualització
Reproducció
Repetició
Ampliació
Puedes estar viendo la tele y ver la Coca-Cola, y
sabes que el Presidente bebe Coca-Cola, Liz
Taylor bebe Coca-Cola, y piensas que tú también
puedes beber Coca-Cola. Una cola es una cola, y
ningún dinero del mundo puede hacer que
encuentres una cola mejor que la que está
bebiéndose el mendigo de la esquina. Todas las
colas son la misma y todas las colas son buenas.
Liz Taylor lo sabe, el Presidente lo sabe, el
mendigo lo sabe, y tú lo sabes. »
 Què fa la llar d’avui tant diferent, tant atractiva?
. Hamilton. 1956

L’art pop és popular i adreçat a un públic ampli, passatger i efímer,

fàcil de consumir i oblidat r, barat, produït en sèrie, jove i estimat per
la joventut, espiritual, sexy, cridaner, simpàtic, un negoci rodó.
R. Hamilton.

Liechtenstein
 Claes Oldenburg
Dadà. Duchamp. Ready made

Mistos. BCN, 1992

 Pop Art
Robert Rauschenberg
• Rebuig de l’expressionisme abstracte
• Llenguatge figuratiu i realista fent
incidència al valor iconogràfic de la
societat de consum
• Tècnica expressiva i utilització de
noves tècniques
• Descontextualització i provocació
• Negació del virtuosisme i
representacions de caràcter
inexpressiu
• Absència de plantejament crític
El marxisme curarà els malats.
Frida Kalho. 1954. Realisme social
Oli sobre tela. 76 x 61
El marxisme curarà els malats.
Frida Kalho. 1954. Realisme social
Oli sobre tela. 76 x 61 F. Com eix compositiu central
Museu F. Kalho, Ciutat de Mèxic
K. Marx

Colors més clars.

Relacionats amb el marxisme

Colors més foscos.

Relacionats amb el capitalisme Ulls de la saviesa

Àliga dels EEUU Línies diagonals.

Emmarquen la composició

Bomba atòmica

Rius més clars

Contorns perfilats amb
una fina línia negra

Composició dinàmica
Mi nacimiento. 1932

Mi nana y yo. 1937

Henry Ford Hospital o la cama volando.1932

 El abrazo de amor de el Universo, la tierra,
Yo Diego y el señor Xólot. 1949

La columna rota. 1944

 "Pinto autorretratos porque estoy sola muy a menudo, y
porque soy la persona que mejor conozco. "
El corazón, 1937

Diego y yo, 1949

Diego Rivera
Tierra y Libertad
Alfaro Siqueiros
Creu i R
Antoni Tàpies. 1975
Informalisme.
Tècnica mixta. Sorra,
tela, pedres, pintura
i llapis.
162-162,5 cm
MACBA.

“ El arte es una cosa perturbadora, peligrosa, equivoca, siempre amenazadora; afirma la libertad de creación del hombre,
su capacidad de desear ir siempre más allá de sus posibilidades. 1952. Tàpies
 Pintura matèrica ( art brut ) Efectes d’ombra, no hi ha focus de
llum concret
R: Ramon Llull Llenguatge matèric, sorra, pedres,tela...
Creu: món medieval grattage
A – T: Antoni, Teresa
M: mort, línies de la mà
X: misteri, incògnita,
borrar alguna cosa

Composició equilibrada,
oberta Efecte de baix relleu

Pinzellada ampla, gruixuda

Dibuix, linea

Colors terrossos, ocre,

marró, vermell, negre

Món filosòfic “Todos tenemos una M dibujada en las líneas de la palma de la

mano, lo cual remite a la muerte, y en el pie hay unas arrugas en
forma de S; todo combinado era Muerte Segura”
Collage d’arròs i cordes,1947
 Dau al Set

Gats i piràmides

Surrealisme: automatisme psíquic

Picasso: primitivisme
Dalí, Miró, Paul Kree
 7 de novembre. Parlament
de Catalunya
(1971, data de l’assemblea
de Catalunya )

Les quatre cròniques.

Sala Tarradellas
Grande esquerre. 1962

Sala de reflexió . U. Pompeu Fabra. 1996

“ el muro “ és tot això que queda oprimit, reprimit i prohibit
 Una i tres cadires
Joseph Kosuth
1965
Estil: conceptual
Instal·lació

L’art que jo anomeno ho és

perquè es basa en una
indagació de la pròpia
naturalesa de l’art
 Idea – realització - imatge
tríptic

Codi verbal
Paraula que designa
Codi visual l’objecte
representació definició

eix
Signe lingüístic Descontextualització
objecte
 He fet servir objectes comuns i funcionals, com una cadira: a l’esquerra de l’objecte hi haurà una
fotografia de mida natural d’aquest, i a la dreta de l’objecte una fotografia de la definició de l’objecte al
diccionari. S’han de veure el mateix a l’objecte i a la fotografia; així, cada vegada que l’obra s’exposa,
per la nova instal·lació, cal una fotografia nova. M’agrada que l’obra sigui una cosa diferent del que
simplement veus. És molt interessant que l’obra sigui la mateixa, tot i canviar el lloc, l’objecte i la
fotografia. Això vol dir que tu tens una obra d’art que és aquesta ”idea” de l’obra d’art, i els seus
components formals no són importants.
M. Duchamp

Ready-made
Magritte, 1928/9