art i arquitectura

MANET

S’inspira de l’obra de l’Academia d’Atenes de Rafael sanzio (1510).

La part central i més important és la del mig, el diàleg entre els dos (Plató i Sòcrates)
que al final tot gira entre ells. L’arc ens explica que el lloc és important. En la obra hi
ha diferents filòsofs.

Els temes més destacables son la mitologia que va unida amb la religió (mites de
dones idealitzat), retrats de polítics (a causa dels diners).

La forma per d’apendre a pintar es feia distribuint el quadre en parts, un

s’encarregava dels detalls de les parets (el que menys sabia), d’altra banda, els que
portaven més teps s’encarregaven de fer la vestimenta amb l’ombra, etc. Finalment el
mestre era qui dibuixava els detalls que necessiten més precisió com: la vara, mans…

Els aprenents treballaven a canvi de diners i amb l’objectius de ser ells algún dia els
mestres. La forma d’entrar a un gremi era amb una proba.
art i arquitectura

Taller a les Batignolles, Henri

Fatin-Latour. (1870)

Manet es guanyava la vida perquè

hi anava gent a aprendre d’ell.

En la obra, Manet està fent un

retrat d’un home Rus i els altres el
iren per anar aprenent. Manet es
situa al mig i és qui més il·luminat
està. Quan el mestre no pinta, ells
comencen a fer el mateix que ell.

Saber pintar els hi donava clients i

així podien viure. La classe de
clients que tenien eren: rics, nobles,
reis… També els nous rics com serien els burgesos. Es parla d’una societat amb una
jerarquia en la qual els rics es volien pareixer als rics antics

Els quadres més importants son els que els rics demanaven, es a dir els que pagaven.
La temàtica dels pintors era retratar gent rica (ex: Nena, 1862, Couture). A part dels
retrats també es començen a fer temes que es puguin exposar perque així els rics
puguin comprar-los.

La decadència romana, Courture

(1847)

La composició d’aquests nous

quadres canvia la llum, en el cas
de la Nena posa la llum des
d’abaix i així compenssa la
foscor del seu cabell.

En la segona obra, la composició

també es basa en que el foco
estigui al mig, que l’objecte
important estigui més
il·lumanada…. El desordre de les persones és fet a propòsit.

estructura simetrica. Utilitza la simetria i el color pes destacar la part important. La

part que més resalta es el color blanc de la dona que esta tumbada.
art i arquitectura

Música a les Tulleries, (1862)

Quan Manet va voler presentar

aquesta pintura al saló dels
pintors, a aquells no els hi va
agradar, va comportar alguns
“problemes”.

Podriem suposar que la música

es refereix a que mentre es
pintava, sonava aquesta música.

Els homes van ben vestits i hi ha

dones que també, però les
persones que més destaquen
estan vestides de groc.

No hi ha la necessitat d’explicar-ho tot, no totes les cares estàn definides, això mostra
un canvi. Un dels altres canvis es veu en el centre del quadre, el centre de la pintura és
difuminat

El més segur es que el quadre no estigui explicant res. Reflexa un ambient poc “sa” ja
que Manet no pinta per satisfer sino que va en contra de la forma antiga, aixi que
seria com una especie de critica a tot el que es feia abans en la pintura.

La déjeneur sur l’hebre, (1863) -

(l’esmorzar campestre)

Va ser un dels seus grans

escandols. les proporcions no
estan ben fetes ja que diu que
les formes proporcionals de la
perspectiva ‘no li serveix’.

Anar en contra la manera de

pensar va contra la forma, en
aquesta pintura no és fàcil veure
el mateix del que es pugui
pensar.

Vol que la persona important sigui la persona de radera la perspectiva no funciona,

no te continuitat … passen coses que no acaben d’encaixar.

Es tracta d’una crítica social de la ciutat, critica que els homes vagin amb prostitutes.
Manet es coloca en mig del problema i al seu costat fica a la prostituta més important
art i arquitectura

de París. Moltes de les composicions que fa manet són composicions o trosos que
agafa dels quadres.

Concert campestre, Tiziano (1510)

Les senyores de Tiziano són la idea de

la dóna caiguda del cel. Les dones no
miren, no et tornen la mirada.

Judici de Paris, s.XV, Rafael

(gravat Marcantorino Raimondi)

Aquest quadre ja no existeix. Aleshores

Manet el que intenta és canviar però
sense canviar la composicó. Agafa
fragments de pintutra i els aplica en en
les seves obres.

l’Olympia, (1863)

En aquesta obra la dóna és la més

important, es una cortesana important
de l’epoca.. La llum és molt natural, ens
indica que és de dia.

Com que va intentar colar el quadre en

un lloc que no li van permetre, ho va
exposar en el pavelló dels Refusats.

Els detalls que destaquen són la ma, el

collaret, polsera, sabates… (ja que solen
ser regals d’algú que pot estar content d’haver passat una nit amb ella). La senyora
que li serveix les flors, també és un regal després d’una nit. La dona que li serveix
podria ser una representació de una noia que ve de les colònies.

La dóna en aquell moment era un símbol domèstic. No és feliç, té una mirada de

tristor. El gat que surt a la dreta, també és un indici que és el contrari de domèstica i
tranquil·la. En aquest cas no hi ha fons, ell pretén dir una cosa exacta.

Gràcies al grabat, es veuen molt més els detalls que es consideren importants.
art i arquitectura

La venus d’Urbino, 1538, Tiziano.

En aquesta pintura es veu la criada,

però cuida a la nena. En aquest cas hi
ha un gos, per la qual cosa és
domèstic. Hi ha dues escenes, la
figura principal

Una de les coses que es nota gracies

a la posició del cos es la comoditat en
la dona i molta tranquilitat,

Retrat d’émile Zola (1869)

Aquest era amic de’n Manet i era dels primers que va

intentar que en Manet es guanyés la vida. Feia coses
molt experimentals. Aquest quadre explica moltes
coses. El retrat d’un burgès ha de ser en un lloc que
surtin elements que a ell li pugui interessar, Literatura,
l’art, l’estètica Japonesa i el propi Manet.

El triomf de Baco, Francisco Goya (1660)

Goya innova en que pinta el que ha de pintar, es a dir la seva temática surt dels
canons de l’epoca.

genera una serie de gent envoltada en una copa de vi. en el quadre destaca el noi
més iluminat ja que desentona.

el pifan del regiment (1888)

guitarrista espanyol (1860

Nan de goya
art i arquitectura

fusilament del 2 de maig, Goya (1808)

el quadre està decantat cap a l’esquerra però encara així hi ha un clar centre que és
l’home de la camisa blanc el qual està amb els braços oberts, aquest home destaca ja
que totes les armes de foc apunten cap a l’home més il·luminat.

Els peus dels ramats tenen una posició ofensiva. el fons es veu madrid.

Manet copia el quadre de Goya en el qual el títol és: Fusilaments de maximilià (1867)

Els que va ben vestit es maximilià i no mostra sentiments, els altres son els seus
treballadors.

Els peus dels armats en aquest cas son més inestables ja que no tenen posició de
contratac

Bar al Folies Bergère. (1882)

No ens torna la mirada, Manet una de les seves característiques típiques es la

incertidumbre que dona Manet en les seves obres.

En aquesta obra hi poden haver molts punts de vista diferents ja que no es sap si és
un mirall, com està situada la dona, les ampolles no estan reflexades, l’home esta en
una posició rara, etc.