Composició

Alumne: Miguel Gaal Hoffmann

Curs: 1 Batxillerat C
Docent: Òscar Julve
Assignatura: Dibuix artístic
BLOC 02_Color i Composició

Índex
-01_Introducció
-02_Anàlisi compositiva d’una imatge
-03_Quatre composicions
-04_Interpretació plástica
-05_Conclusions

Introducció: Explicació
En aquest projecte, ens submergirem en el món de la composició visual i les seves
diverses normes, fusionant els materials de classe amb informació provinent de
múltiples fonts. Aprofundirem en les diverses dimensions de la composició,
examinant aspectes com les línies, els colors, les formes i la distribució de
l'espai. A través d'exercicis pràctics, posarem a prova els coneixements adquirits,
creant composicions que segueixin les regles i els principis estudiats. Aquesta
pràctica ens permetrà entendre com aplicar-les de manera eficaç en diversos
contextos visuals.
Com a culminació del projecte, produirem un dibuix en el qual interpretarem la
composició d'una manera personal i creativa. Mitjançant aquest procés, aspirem a no
només comprendre la teoria de la composició, sinó també a desenvolupar les nostres
habilitats per aplicar-la de manera creativa i expressiva a través de la tècnica
triada.

01
(Composició 8) - Kandinsky 1923)
(Composició A) - Piet Mondrian 1920)
3

Equilibris: Estàtic / dinàmic

Els equilibris, tant estàtics com dinàmics, són conceptes clau en la composició
visual que influeixen en la manera com percebem una obra d'art.
L'equilibri estàtic es produeix quan els elements d'una composició es distribueixen
de manera uniforme al voltant d'un punt central o en tota la superfície de la
imatge. Això crea una sensació de pau i estabilitat a la composició, ja que cap
part sembla dominar sobre les altres. L'equilibri estàtic és comú en les obres on
es busca transmetre una sensació de calma i harmonia.
D'altra banda, l'equilibri dinàmic es produeix quan els elements d'una composició
es distribueixen de manera més asimètrica, creant una sensació de moviment i
energia. En aquest tipus d'equilibri, els elements poden estar desigualment
repartits però es compensen entre si mitjançant el seu pes visual i la seva
direcció. L'equilibri dinàmic és comú en les obres on es vol transmetre una
sensació de dinamisme i acció.

Introducció: Aspectes de la composició

01
4

El format
El format en l'alfabet visual es refereix a la relació entre l'alçada i l'amplada
d'una imatge o composició. El format pot influir en la manera com percebem i
interpretem una obra d'art, ja que pot afectar la seva proporció i la seva
capacitat per captar l'atenció de l'espectador. El format en l'alfabet visual és la
relació entre l'alçada i l'amplada d'una imatge, i pot tenir un impacte
significatiu en la seva percepció i interpretació.

Introducció: Aspectes de la composició

01
5

Introducció: Factors que intervenen en l’equilibri

El pes visual: Posició
El pes visual en quant a la posició es refereix a com la ubicació d'un element en
una composició afecta la seva importància i com és percebut per l'observador. Els
elements situats en posicions estratègiques, com el centre de la composició o en
punts focal, solen tenir més pes visual i atreure més l'atenció. El pes visual en
quant a la posició destaca com la ubicació dels elements en una composició afecta
la seva rellevància i impacte visual.

01
6

Introducció: Factors que intervenen en l’equilibri

El pes visual: Mida
El pes visual de mida es refereix a com la grandària relativa dels elements en una
composició afecta la seva importància i impacte visual. En general, els elements
més grans tenen més presència visual, atretent més l'atenció que els més petits.
Això es pot utilitzar per dirigir l'enfocament de l'espectador i establir
jerarquies visuals clares. Per exemple, en una obra d'art, una figura més gran o un
objecte principal destaca sobre els detalls més petits. En el disseny gràfic, un
text més gran pot comunicar missatges clau de manera més destacada que el text més
petit. Utilitzar la mida de manera estratègica també pot generar contrastos
interessants i crear efectes visuals impactants. En resum, el pes visual de mida és
una eina vital per a la composició i la comunicació efectiva en el camp visual.
01
Introducció: Factors que intervenen en l’equilibri
01
7

El punt de vista
El punt de vista en la percepció visual es refereix a la posició desde la qual un
observador veu una escena o una imatge. Aquest punt de vista pot influir en la
manera com percebem la profunditat, la perspectiva i la relació entre els objectes
en una imatge. El punt de vista en la percepció visual és la posició des de la qual
es veu una escena, i pot afectar la manera com percebem la imatge en termes de
profunditat i perspectiva.
Introducció: Aspectes de la composició
01
8

Introducció: Factors que intervenen en l’equilibri

El pes visual: Forma, color i textura
El pes visual de forma, color i textura és fonamental en la composició visual. La
forma determina la presència i l'atenció d'un element: les formes més grans o
complexes tenen més pes visual. El color juga un paper clau en la percepció i
l'atractiu visual; colors brillants destaquen més que tonalitats suaus. La textura
d'una superfície també afecta el seu pes visual, amb textures més pronunciades que
criden més l'atenció. En la combinació d'aquests elements, els artistes i
dissenyadors poden crear composicions equilibrades i impactants, dirigint
l'enfocament de l'espectador i comunicant significats o emocions específiques.
Així, el pes visual de forma, color i textura és un component essencial per a la
creació d'obres visuals efectives i significatives.
01
Introducció: Factors que intervenen en l’equilibri
01
9

Introducció: Factors que intervenen en l’equilibri

Simetries
La simetria axial
La simetria axial és un concepte que es basa en la idea de reflectir una imatge al
voltant d'un eix central. En la composició visual, la simetria axial es produeix
quan els elements d'una imatge es repeteixen de manera igual a banda i banda de
l'eix de simetria. Aquesta simetria crea una sensació d'equilibri i harmonia a la
composició, ja que els elements visuals es distribueixen de manera simètrica.
La simetria radial
La simetria radial és quan els elements d'una imatge es distribueixen igualment al
voltant d'un punt central. Aquest tipus de simetria crea una sensació d'harmonia i
equilibri a la composició visual, ja que els elements es reflecteixen simètricament
en totes les direccions des del punt central.

01
Introducció: Lleis compositives
01
10

Llei de la balança
La llei de la balança, en el context de la composició visual, es refereix a la
creació d'un equilibri visual entre els elements d'una imatge. Aquesta llei
suggereix que els elements de diferents pesos visuals es poden distribuir de manera
equilibrada per mantenir l'harmonia i l'atractiu de la composició. En altres
paraules, els elements més pesats o destacats es poden compensar amb elements més
lleugers o subtils per evitar que la composició sembli desequilibrada o pesada. La
llei de la balança busca aconseguir un equilibri visual que faci que la composició
sigui agradable i interessant per a l'observador.

Llei de compensació de masses

La llei de compensació de masses en la composició artística estableix que, tot i la
presència d'elements visuals de diferents grandàries o pesos, és possible
aconseguir un equilibri visual harmoniós. Això significa que els elements més grans
o pesats poden compensar-se amb elements més petits o lleugers per mantenir la
sensació d'equilibri i cohesió en la composició. Aquesta llei suggereix que la
distribució equilibrada dels elements visuals pot crear una composició visualment
atractiva, malgrat les diferències de grandària o pes entre els elements.

Introducció: Factors que intervenen en l’equilibri

Introducció: Lleis compositives
Introducció: Factors que intervenen en l’equilibri
01
Introducció: Lleis compositives
01
11

Uniformitat de masses
La llei d'uniformitat de masses estableix que la massa d'un objecte es distribueix
de manera uniforme al llarg del seu volum. Això significa que cada part de
l'objecte té la mateixa densitat i pes per unitat de volum. Es com si l'objecte
tingués la mateixa "quantitat de matèria" en tots els seus punts.

Llei dels terços

La llei dels terços és una regla composicional que suggereix dividir una imatge en
una graella imaginària de nou seccions iguals, utilitzant dues línies horitzontals
i dues verticals. Els punts d'intersecció d'aquesta graella són considerats punts
focal, on els elements clau de la imatge es col·loquen intencionadament per crear
una composició equilibrada i interessant. La llei dels terços ajuda a crear una
composició visualment atractiva distribuint els elements clau en llocs estratègics
de la imatge.

Introducció: Factors que intervenen en l’equilibri

Introducció: Lleis compositives
Introducció: Factors que intervenen en l’equilibri
01
Introducció: Lleis compositives
01
12

EXERCICI 01_Anàlisi compositiva d’una imatge: Explicació

Després d'haver realitzat una investigació preliminar sobre la composició i les
seves diverses formes, així com les diferents maneres d'analitzar-la, procedirem a
fer una anàlisi pròpia de cinc imatges que hem seleccionat, siguin fotografies,
pintures o frames de pel·lícules. En aquest cas, he optat per cinc pintures
diferents.
Després, haurem de triar la que sigui més adequada per dur a terme aquesta anàlisi
compositiva.
Em vaig centrar a seleccionar cinc pintures que ofereixin una gran diversitat i
riquesa compositiva o una àmplia gamma d'elements visuals i temàtiques que poden
ser analitzats des de diverses perspectives. Aquesta diversitat inclou aspectes com
la distribució dels elements, l'ús de la llum i les ombres, la profunditat, la
relació entre els personatges i el seu entorn, entre altres.

02
13

EXERCICI 01_Anàlisi compositiva d’una imatge: 5 imatges

02
“El Guernica” - Pablo Picasso
Primer de tot, "El Guernica" és una obra mestra que captura l'essència mateixa de
l'horror i la desolació de la guerra. La seva composició caòtica i impactant
transmet un missatge potent que ressona en tota la humanitat. Quan miro aquesta
obra, em transporto immediatament a un món de dolor, confusió i sofriment, i això
és una experiència emotiva i transformadora.
La composició de "El Guernica" és notable per la seva complexitat i detall. Picasso
utilitza diversos elements visuals per expressar el caos de la guerra: personatges
desfigurats, animals aterrats, edificis en flames. La seva habilitat per capturar
tanta emoció en una sola imatge és impressionant. Cada vegada que la contemplo,
descobreixo nous detalls i significats ocults, el que fa que la seva obra sigui
eternament fascinant.
Una altra raó per la qual triaria "El Guernica" és la seva importància històrica i
social. Aquesta obra va ser creada com a resposta a l'atac aeri sobre la ciutat
basca de Guernica durant la Guerra Civil Espanyola, i va servir com a protesta
contra la violència i la brutalitat de la guerra. És un recordatori constant dels
horrors que els éssers humans són capaços de perpetrar, però també un crit de
resistència i esperança per un món millor.
14

EXERCICI 01_Anàlisi compositiva d’una imatge: 5 imatges

02
“El carnaval d’Arlequin” - Joan Miro
La composició de "Carnaval de Arlequin" és fascinant per la seva aparent
simplicitat que amaga una profunditat sorprenent. Miró utilitza formes geomètriques
simples i colors brillants per crear una escena animada i caòtica al mateix temps.
Les seves línies juganeres i les formes distorsionades donen vida a una atmosfera
de fantasia on tot és possible.
Les formes geomètriques i les línies vibrants es barregen en una dansa frenètica
que ens envolta, donant la sensació que tot està en constant moviment. Aquesta
sensació de dinamisme és reforçada pels colors brillants i saturats que omplen
l'obra, creant una paleta cromàtica rica i estimulant que ens embolcalla en una
atmosfera festiva.
15

EXERCICI 01_Anàlisi compositiva d’una imatge: 5 imatges

02
“El petó” - Gustav Klimt
La composició de "El petó" de Klimt és una obra mestra de la sensualitat i
l'harmonia. La disposició dels personatges principals en un abraçada apassionada al
centre de l'obra crea un punt focal poderós que captura immediatament l'atenció del
espectador. La manera com Klimt utilitza formes orgàniques i línees fluides per
representar els cossos entrelaçats dels amants emet una sensació de moviment i
fluïdesa, com si estiguessin immersos en un moment intemporal d'intimitat.
Els colors rics i vibrants utilitzats per Klimt, com l'or i els tons càlids,
contribueixen a crear una atmosfera sensual i luxosa. Aquesta paleta cromàtica
exuberant envolta els personatges en una aurèola de calidesa i passió, reforçant la
intensitat de l'escena.
La decoració detallada i ornamental que envolta els personatges, típica de l'estil
de Klimt, també ajuda a crear una sensació de ricor i opulència. Els motius florals
i geomètrics que omplen l'obra confereixen una sensació de profunditat i
complexitat, com si l'amor entre els amants estigués immers en un món de bellesa i
misteri.

16

EXERCICI 01_Anàlisi compositiva d’una imatge: 5 imatges

“Els menjadors de patates” - Van Gogh
Crec que Van Gogh amb "Els menjadors de patates" captura la vida quotidiana amb una
sinceritat i una intensitat impressionants. La composició d'aquesta obra reflecteix
la seva visió única del món i la seva profunda empatia cap als individus corrents.
La disposició dels personatges al voltant de la taula central crea una sensació
d'intimitat i camaraderia. Les figures són representades amb una postura encorbada
i cansada, que transmet la duresa de les seves vides. La paleta de colors terrosos
i apagats contribueix a reforçar aquesta sensació de melangia i humilitat,
reflectint la seva condició humil.
Van Gogh utilitza traços gruixuts i expressius per donar vida als personatges i a
l'entorn que els envolta. Aquesta tècnica confereix a l'obra una textura palpable i
una sensació de moviment, com si els personatges estiguessin en constant interacció
amb el seu entorn.

02
17

EXERCICI 01_Anàlisi compositiva d’una imatge: 5 imatges

02
“Impresio, sol naixent” - Monet
La composició d'aquesta obra és notable per la seva captura del moment efímer i
canviant de l'alba. Monet utilitza pincellades lleugeres i soltes per crear una
sensació de moviment i llum en constant transformació. Les figures humanes i els
vaixells esdevenen mers elements de la naturalesa, integrant-se harmoniosament amb
el paisatge.
La paleta de colors suaus i difuminats que Monet utilitza reflecteix la llum
matinal i la seva transitorietat. Els tons de blau i lila es barregen amb suaus
tons de groc i rosa, creant una atmosfera etèria i evocadora. Aquesta elecció
cromàtica contribueix a reforçar la sensació de calma i serenitat que transmet
l'obra.
La composició també destaca per la seva atenció als efectes de la llum i la
reflexió en l'aigua. Monet utilitza pinzellades vibrants i textures dinàmiques per
capturar la brillantor de la llum solar sobre la superfície de l'aigua, creant un
efecte impressionant de brillantor i moviment.

18

EXERCICI 01_Anàlisi compositiva d’una imatge

02
En primer lloc, la composició de "Carnaval de Arlequin" és una fusió fascinant de
formes geomètriques, línies juganeres i colors vibrants. La manera com Miró combina
aquests elements crea una obra que és al mateix temps caòtica i harmònica, captant
la naturalesa lúdica i teatral del carnaval. La disposició dels personatges i els
objectes en l'obra transmet una sensació de moviment i dinamisme, com si
estiguéssim observant una escena en constant evolució.
La sensació de moviment és una característica distintiva de "Carnaval de Arlequin".
Les formes i les línies semblen dansar sobre la superfície de la tela, creant una
sensació de ritme i energia. Aquesta sensació de moviment és reforçada pels colors
brillants i saturats que omplen l'obra, donant-li una vitalitat i una intensitat
que ens envolten.
Objectivament, és una obra mestra de l'art modern que captura l'essència mateixa de
la celebració i la joia de viure. La seva composició audaç i enèrgica desafia les
convencions artístiques tradicionals i ens convida a explorar noves formes
d'expressió i significat. És una obra que ressona en un nivell profund amb molts
espectadors, inspirant-nos a abraçar la nostra pròpia creativitat i imaginació.
Subjectivament, "Carnaval de Arlequin" em commou i m'inspira de manera personal. La
seva alegria contagiosa i el seu esperit lúdic em recorden la importància de la
diversió i la spontaneïtat a la vida quotidiana. Contemplar aquesta obra em porta
una sensació d'optimisme i esperança, recordant-me que fins i tot en els moments
més foscos, hi ha sempre raons per celebrar i gaudir de la vida.

Em decanto pel "Carnaval de Arlequin" de Joan Miró per diversos motius, que
inclouen la seva composició única, la sensació de moviment que transmet i la
profunda connexió emocional que em genera tant objectivament com subjectivament.

19

03
En aquesta activitat hem de crear composicions a partir de papers de colors
retallats en diverses formes i tamanys o colors i fotografiar entre 20 i 40
d'elles.

Utilitzarem aquestes imatges per crear quatre composicions fent us de diferents

lleis compositives. Amb les formes obtingudes explorarem:

Equilibri dinàmic
Uniformitat de masses
Simetria axial o radial
Llei del terços

EXERCICI 02_: Quatre composicions (Explicació)

20

EXERCICI 02_: Quatre composicions

03
21

03
EXERCICI 02_: Quatre composicions
22

Composicions finals escollides:

03
EXERCICI 02_: Quatre composicions
23

Equilibri dinàmic
La distribució dinàmica d'elements a la composició crea una harmonia visual que
captura l'atenció. El joc entre tires, quadrats i formes abstractes es coordina de
manera equilibrada, oferint una sensació de cohesió malgrat la diversitat dels
elements. A més, la paleta de colors varia dinàmicament, destacant-se dels tons més
suaus de la part lateral de la dreta, creant un contrast vibrant. Aquesta variació
en la quantitat i el tamany dels elements petits respecte a l'element gran
estableix un equilibri visual intrigant.

05
EXERCICI 02_: Quatre composicions
03
EXERCICI 02_: Quatre composicions
24

Simetría
La composició exhibeix una simetria elegant, amb els elements disposats al voltant
de l'eix central de manera equilibrada. Tires, triangles blaus i la forma abstracta
principal són distribuïts amb precisió, creant una harmonia visual captivadora.
Els colors són uniformes a banda i banda de l'eix central, consolidant la sensació
de simetria i cohesió. Malgrat aquest ordre simètric, la composició no perd
l'atractiu visual, gràcies a la variació en mides i formes que mantenen l'interès
de l'observador. A més, suggereix una semblança amb una mascareta o un ésser en
conjunt, afegint una dimensió intrigant a la composició.

05
EXERCICI 02_: Quatre composicions
03
EXERCICI 02_: Quatre composicions
25

Compensació de masses
Mitjançant l'ús de cercles de tamanys diferents i colors diversos, aquesta
composició assol a una compensació de masses. Els cercles, tot i la seva variació,
es distribueixen de manera equilibrada sobre el paper, assegurant una harmoniosa
distribució del pes visual.
Els cercles més grans es compensen amb els més petits, garantint una distribució
equitativa del pes visual. La presència de colors diversos contribueix a una
riquesa visual sense que cap d'ells predomini excessivament. Aquest equilibri entre
mides i colors genera una sensació d'harmonia i equilibri en què cap part de la
composició sembla desequilibrada o sobrecarregada.

05
EXERCICI 02_: Quatre composicions
03
EXERCICI 02_: Quatre composicions
26

Llei de terços
En aquesta composició la franja inferior actua com a base en l’obra , seguida d'una
torre que destaca pel seu color viu sobre la franja inferior blava. Aquesta
disposició intencionada dels elements ajuda a equilibrar la composició i a crear un
dinamisme visual. Els elements clau es col·loquen prop dels punts d'intersecció
d'una malla imaginària, dividint el paper en tres parts horitzontals i tres
verticals, generant nou seccions iguals. Aquests punts solen captivar l'atenció de
l'espectador i actuar com a punts focal. La franja, el triangle, el cercle i la
forma corba guien fluidament l'ull de l'observador a través de la imatge, seguint
la línia imaginària de terços.

05
EXERCICI 02_: Quatre composicions
03
EXERCICI 02_: Quatre composicions
27

En aquesta tasca, hem de canviar una de les 4 composicions escollides utilitzant

llapis de grafit o aquarel·la. L'objectiu és fer que les figures semblin més
realistes, com si fossin a tres dimensions inclús donar-li textura basant-nos en
elements reals.
Tenim que provar de fer que les formes abstractes semblin objectes que reconeixem.
Per exemple, si la imatge original té formes geomètriques, podem fer que semblin
arbres, edificis o persones. Això farà que la imatge sigui més interessant i donarà
la sensació que hi ha més espai i profunditat.
Aquesta tasca ens permetrà canviar imatges planes per fer-les semblar més reals,
fent servir colors i formes diferents per donar-los una aparença tridimensional.

04
EXERCICI 03_Interpretació plàstica
28

He triat la composició de compensació de masses per a la meva interpretació

artística per diverses raons:
En primer lloc, la trobo visualment atractiva i dinàmica, amb un equilibri entre
els cercles distribuïts pel paper que crea una sensació de harmonia i moviment.
Això em permetrà afegir elements de manera equilibrada i interessant.
A més, trobo que ofereix una gran llibertat en la selecció dels objectes a
dibuixar, ja que la seva forma pot ser interpretada de moltes maneres diferents.
Això em dóna la oportunitat de ser creatiu i explorar diverses possibilitats en la
meva interpretació artística.

04
EXERCICI 03_Interpretació plàstica
29

He decidit d’utilitzar la figura o textura de l’iris d’un ull humà. Em sembla que
en aquest treball els elements naturals tant animals com vegetals, juguen un paper
important. La figura de l'iris sempre m’ha semblat força artística i m’agradava el
concepte de què cap iris és igual, com l'empremta dactilar.
04
EXERCICI 03_Interpretació plàstica
30

EXERCICI 03_Treball Final

04
31

En aquest treball hem explorat les diverses lleis i principis compositius que
regeixen la creació d'obres visuals. Hem analitzat la importància de la simetria,
l'equilibri, la proporció, el punt de vista i altres elements clau en la composició
d'imatges. A través de la pràctica i l'anàlisi d'exemples visuals, hem aprofundit
en la comprensió de com aquestes lleis poden influir en la percepció i l'impacte
d'una obra d'art.
Hem après que les lleis compositives no només proporcionen una estructura estètica,
sinó que també actuen com a guia per comunicar emocions, transmetre missatges i
dirigir l'atenció de l'espectador. La seva aplicació adequada pot transformar una
simple imatge en una obra d'art captivadora i impactant.
A través d'exercicis pràctics i anàlisis crítica, hem adquirit les habilitats
necessàries per aplicar aquestes lleis de manera efectiva en la creació i
interpretació d'obres visuals. En resum, aquest treball ens ha proporcionat una
base sòlida per comprendre i utilitzar les lleis compositives per expressar-nos
creativament i comunicar-nos eficaçment a través de la imatge.

05
Conclusions
32

33