Mòdul 2.

Desenvolupament del llenguatge visual i plàstic

Educació
VISUAL I PLÀSTICA:
una nova mirada educativa
«Crear és l’emoció més intensa
que podem arribar a conèixer»
Anni Albers

Mòdul Desenvolupament del

2 llenguatge visual i plàstic
© SomDocents, 2020
Tots els drets reservats 1
 Mòdul 2. Desenvolupament del llenguatge visual i plàstic

Educació VISUAL I PLÀSTICA:

una nova mirada educativa

Mòdul Desenvolupament del

2 llenguatge visual i plàstic

1. Introducció

2. El dibuix
2.1. Fases del procés de lateralització
2.2. L’evolució del dibuix durant els primers anys de vida
2.2.1. Etapa del gargot
2.2.2. Etapa preesquemàtica
2.2.3. Etapa esquemàtica
2.2.4. Etapa d’inici del realisme
2.3. Característiques formals del dibuix infantil «L’art ens
2.3.1. De l’etapa del gargot a l’etapa esquemàtica permet trobar-
2.3.2. Etapa esquemàtica nos i perdre’ns al
2.4. La interpretació dels dibuixos mateix temps.»
2.4.1. Interpretació de la casa
Thomas Merton
2.4.2. Interpretació de l’arbre
2.4.3. Interpretació de la persona

3. Treballar el dibuix de manera global

3.1. Desenvolupament físic
3.2. Desenvolupament cognitiu
3.3. Desenvolupament afectiu
3.4. Desenvolupament social i cultural
3.5. La transversalitat del dibuix

4. Propostes per evitar els estereotips en

el dibuix
4.1. Dibuix de la realitat
4.2. Dibuix cooperatiu
4.3. Dissenys 2D per reproduir en 3D
4.4. Dibuix amb TIC

5. Conclusions

© SomDocents, 2020
Tots els drets reservats
 Mòdul 2. Desenvolupament del llenguatge visual i plàstic

1. Introducció

En el desenvolupament del llenguatge visual i plàstic els dissenys gràfics tenen un paper
substancial. En concret, el dibuix és una de les primeres representacions artístiques que
es realitza i es produeix per una necessitat intrínseca de la persona.
El dibuix es va originar a partir de dues necessitats de l’ésser humà. La primera es
caracteritza per l’expressió dels sentiments i la segona per la necessitat de comunicar-
se amb els altres. Per aquest motiu, en molts casos es considera una forma d’expressió
artística del món intern de la persona i especialment a l’educació infantil i a la primària
és un recurs molt recurrent per compartir amb els adults el que es pensa i se sent.
Un altre aspecte important és que a través del dibuix es poden observar les evolucions
a nivell psicomotor de l’infant. Per exemple, la manera d’agafar el llapis, el control sobre
els seus moviments, la coordinació ull-mà o, fins i tot, descobrir quina és la lateralitat o
predomini d’una o altra part del seu cos.

© SomDocents, 2020
Tots els drets reservats 3
 Mòdul 2. Desenvolupament del llenguatge visual i plàstic

2. El dibuix

2.1. Fases del procés de lateralització

És necessari saber que existeixen dos tipus de lateralitat: les homogènies, és a dir, la
persona és destra d’ull, de braç i cama o esquerrana d’ull, de braç i cama, i les creuades,
és a dir, la persona pot ser esquerrana d’ull i destra de braç i cama, per exemple.
Aquesta informació permet entendre la importància de respectar la lateralitat de cada
persona i d’evitar imposar la realització d’activitats, com ara dibuixar, amb una mà
determinada.
Per aprofundir en la introducció anterior i comprendre les fases del procés de lateralització
ens podem centrar en Juan Antonio García Núñez que ha escrit un gran nombre de
llibres especialitzats en psicomotricitat i educació.
Les fases del procés de lateralització són:
• Fase d’indiferenciació (0-2 anys): no es coneix quina és la lateralitat de l’infant
perquè aquest es troba en un procés d’autoconeixement del propi cos, comença
a descobrir les seves mans i els seus peus i a considerar-se una part separada de
l’entorn.
• Fase d’alternança (2-4 anys): després de descobrir el seu cos, s’interessa pel
món que l’envolta i utilitza indistintament les dues mans per manipular objectes,
jugar i explorar.
• Fase d’automatització (4-6 anys): es van automatitzant els moviments i es pot
observar quin és el costat dominant en les activitats quotidianes.

Aquest procés de desenvolupament es va adquirint amb l’evolució madurativa de la

persona i, a mesura que evoluciona, permet un major domini de les tècniques plàstiques
del dibuix, que es classifiquen en diferents etapes.

© SomDocents, 2020
Tots els drets reservats 4
 Mòdul 2. Desenvolupament del llenguatge visual i plàstic

2.2. L’evolució del dibuix durant els primers anys de vida

Per explicar aquestes etapes ens basem en Viktor Lowenfeld, professor de la Universitat
Estatal de Pennsilvània, que va definir i desenvolupar el camp de l’educació artística
als Estats Units. Tot i que va definir cinc etapes principals, ens centrarem en les
quatre primeres, tenint en compte l’etapa d’infantil i de primària: etapa del gargot,
preesquemàtica, esquemàtica i etapa d’inici del realisme.1

2.2.1. Etapa del gargot

Aquesta etapa es comprèn entre els dos i els quatre anys d’edat. S’inicia des del primer
traç i es caracteritza pels moviments de tot el braç, en els quals intervé l’espatlla, el
colze, el canell i els dits. Per tant, no són moviments precisos ni tampoc es realitzen
amb una intenció predeterminada. Aquest procés evoluciona fins que als quatre anys
són capaços de reconèixer les figures dibuixades. Aquest primer contacte amb el dibuix
també es troba relacionat amb l’aprenentatge inicial del llenguatge escrit, ja que, en cas
de voler escriure paraules, passen del dibuix de formes a la concreció de les lletres.
Per a Lowenfeld, dins d’aquesta etapa existeixen tres subcategories: el gargot desordenat,
el gargot controlat i el gargot amb nom.

• El gargot desordenat: té lloc a partir dels dos

anys gràcies al plaer que s’obté dels moviments
i del traç realitzat. El traç no es realitza amb una
intencionalitat i es caracteritza per ser dèbil,
desordenat, sense una direcció específica i amb
una gran varietat en la seva longitud i mida. SomDocents, equip pedagògic

• El gargot controlat: s’observa una evolució i un

major domini en les capacitats motrius de l’infant
pel que fa a la coordinació ull-mà. Per tant, es
poden observar noves formes de traç, que són
verticals, horitzontals, circulars i, en alguns casos,
s’utilitzen diferents colors. «Els inicis del dibuix, l’etapa del
gargot», blog La Caixa Infantil
• El gargot amb nom: comença als tres anys i
mig i, a diferència del gargot controlat, s’inicia
la intencionalitat. Un mateix traç pot significar
diferents coses i, en d’altres casos, durant
la creació poden modificar el nom del que
estan creant, cosa que afavoreix el procés de
«Els inicis del dibuix, l’etapa del
pensament i la creativitat. gargot», blog La Caixa Infantil

1 Puleo Rojas, Marisol Elda (2012), «La evolución del dibujo infantil. Una mirada desde
el contexto sociocultural merideño», Educere: Revista Venezolana de Educación, núm. 53,
pp. 157-170. Disponible a: <http://www.saber.ula.ve/bitstream/handle/123456789/35769/
articulo15.pdf?sequence=1&isAllowed=y>.

© SomDocents, 2020
Tots els drets reservats 5
 Mòdul 2. Desenvolupament del llenguatge visual i plàstic

Les opinions que rep l’infant per part de l’adult en relació amb les seves creacions poden
influir positivament o negativament en les seves actituds posteriors a l’hora de continuar
creant. Per aquest motiu, l’adult ha de ser capaç de valorar sense jutjar i no ha d’obligar
a dibuixar una cosa específica, sinó respectar les creacions individuals de cada infant.

2.2.2. Etapa preesquemàtica

L’etapa preesquemàtica es comprèn entre els quatre i els set anys i es pot observar
una major relació amb la realitat, encara que se’n poden ometre alguns aspectes. La
motivació principal per realitzar dibuixos se centra en la figura humana, representada
amb l’anomenat «capgròs», dibuixat amb un gran cercle com a cap i dues línies verticals
com a cames. Segons Lowenfeld i Brittain, la causa que el nen dibuixi únicament el cap i
algunes extremitats és perquè representa el que sap «de si mateix i no una representació
visual», ja que es troba a l’etapa de l’egocentrisme.

<https://eligeeducar.cl> <http://arteinfantil.tripod.com/etapa_
preesquematica.html>

Cap als set anys, els símbols representats deixen de variar i estableixen un esquema de
cada cosa. En relació amb el cromatisme, cal dir que mostren poc interès i, per tant,
possiblement utilitzaran el seu color preferit per pintar allò que han dibuixat sense
atendre els colors que el configuren a la realitat.

2.2.3. Etapa esquemàtica

L’etapa esquemàtica se situa entre els set i els nou anys. En aquesta etapa s’ha de
diferenciar entre esquema i estereotip. Aquest últim no presenta variacions, de manera
que un mateix objecte sempre es dibuixa igual. En canvi, l’esquema no és repetitiu i
cada infant el pot representar d’una manera diferent segons la seva personalitat i
l’experiència. Pel que fa a la representació de la figura humana, és molt més detallada
i fàcil de reconèixer per l’adult. A més, un dels majors descobriments es produeix amb
les nocions espacials, ja que comença a establir relacions entre els elements de l’entorn
i a considerar-se a si mateix com a part d’aquest, de manera que surt de l’egocentrisme
comentat en etapes anteriors.

© SomDocents, 2020
Tots els drets reservats 6
 Mòdul 2. Desenvolupament del llenguatge visual i plàstic

<http://tauja.ujaen.es> «El dibujo infantil: características y etapas»,

portal web Divulgación Dinámica

Finalment, cal destacar que el cromatisme té un paper important en aquest moment

perquè el nen descobreix que existeix una relació entre els colors i els objectes.

2.2.4. Etapa d’inici del realisme

Aquesta etapa s’inicia als nou anys i finalitza als dotze. Es caracteritza perquè els infants
busquen expressar les característiques sexuals de les persones mitjançant la roba i els
detalls que consideren definitoris del sexe femení i del masculí. A més, les parts del cos
ja no estan representades amb formes geomètriques, sinó que intenten representar
l’objecte el més real possible. També descobreixen la superposició dels objectes, de
manera que, si hi ha un objecte davant d’un altre, hi ha una part que es troba oculta.
A través d’aquestes etapes observem que es produeix una evolució en el dibuix de
l’infant que coincideix amb la seva evolució madurativa i amb el desenvolupament de les
seves capacitats cognitives i motrius. Així mateix, el dibuix infantil afavoreix l’escriptura
i la lectura, l’organització i l’expressió dels sentiments i dels pensaments i millora la
comunicació i la creativitat.

<https://www.divulgaciondinamica.es/blog/el- <https://www.metrovalencia.es/
dibujo-infantil-caracteristicas-y-etapas/> wordpress/?page_id=395>

Abans de tancar aquest apartat, i com a curiositat, cal dir que les etapes comentades
fins ara s’han comparat amb l’evolució dels dibuixos creats al llarg de la història, i
coincideixen. Així doncs, el procés cognitiu que fa que la tècnica del dibuix de l’infant
evolucioni de manera individual és la mateixa que s’ha utilitzat pels grups socials al llarg
del temps per realitzar diferents representacions gràfiques.

© SomDocents, 2020
Tots els drets reservats 7
 Mòdul 2. Desenvolupament del llenguatge visual i plàstic

A continuació s’ofereixen algunes imatges per entendre millor el que comentem:

• Els gargots desordenats d’un nen de dos anys i mig són similars amb els del final
del paleolític, on s’experimenta amb la petjada en la matèria i la pedra però sense
un control espacial ni una idea estètica.

<https://www.abc.es/cultura/arte> <https://twitter.com>

• Es pot observar una relació de l’etapa esquemàtica, en què els infants poden
ordenar i classificar, amb el dibuix egipci de la dinastia del segle XVIII, en el qual
es poden apreciar símbols jeroglífics. En aquest cas, la comparació es realitza
amb el dibuix d’un nen de sis anys.

<https://es.wikipedia.org> <http://arteinfantil.tripod.com/el_dibujo_
estereotipado.html>

• De l’etapa de l’inici del realisme es pot comparar el dibuix d’una nena d’onze anys
amb una miniatura mossàrab del segle X per la simplificació de la forma externa,
pel color a partir de l’observació del món exterior i per la posició espacial de
mans i peus i una frontalitat evident.

<http://rosaobiols.cat/es/47-pintura- <http://www.reyesmagospamplona.com/
mossarab/> concurso-dibujo-2010-2011/>

© SomDocents, 2020
Tots els drets reservats 8
 Mòdul 2. Desenvolupament del llenguatge visual i plàstic

2.3. Característiques formals del dibuix infantil

A més de tenir clares les etapes descrites per Lowenfeld, també considerem rellevant
aprofundir en l’estudi del dibuix realitzat pels infants en els primers gestos gràfics. Per
aquest motiu, a continuació us presentem les característiques formals de les etapes
esmentades anteriorment.

2.3.1. De l’etapa del gargot a l’etapa esquemàtica

Per Rhoda Kellogg,2 psicòloga i mestra d’educació infantil, existeixen un conjunt de

formes que es repeteixen i que es poden observar en els dibuixos infantils. Va arribar a
aquesta conclusió després de la realització d’un treball d’investigació sobre l’expressió
plàstica a preescolar, el qual li va permetre establir una classificació de totes les formes
més comunes des de l’etapa del gargot fins a l’etapa esquemàtica. Les formes descrites
van ser: gargots bàsics, diagrames, combinacions, agregats i esquemes figuratius.

GARGOTS BÀSICS DIAGRAMES

L’autora registra vint tipus de gargots Els tipus de diagrames són rectangle,
que responen a la variació del triangle, quadrat, oval, creu i un
moviment muscular del braç. últim que és irregular. Es realitzen de
forma més controlada.

COMBINACIONS AGREGATS

Es configura per la unió de dos Consisteix en la unió de tres

diagrames. diagrames amb infinitat de
combinacions.

2 Kellogg, R. (1979), Análisis de la expresión plástica del preescolar, Madrid: Cincel.

© SomDocents, 2020
Tots els drets reservats 9
 Mòdul 2. Desenvolupament del llenguatge visual i plàstic

2.3.2. Etapa esquemàtica

Les característiques observades en aquesta etapa, que permeten comprendre el perquè

de les representacions gràfiques a infantil, han estat definides per diferents autors. No
obstant això, a continuació ens centrarem en les establertes per Ricardo Marín Viadel,3
llicenciat en Belles Arts i doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació, i, així mateix, també
hem afegit les característiques observades per d’altres autors perquè són igualment
importants.

1. Abatiments: a les representacions d’escenes, els elements verticals del dibuix,

com persones, objectes o edificis, es dibuixen frontalment i els elements
horitzontals, com el terra, les carreteres o les taules, apareixen vistos des de dalt.

2. Aïllament de les parts: en dibuixar una escena i els elements d’una figura, les
dibuixen com unitats aïllades, tot i que formin part del conjunt. A més, poden
mostrar dificultats per relacionar-les entre si perquè han estat dibuixades de
forma separada.

3. Animisme: consisteix a atribuir característiques o qualitats humanes a éssers

inanimats, per exemple, posar una cara als núvols o al sol.

4. Aplicacions múltiples d’una mateixa forma: com la frase indica, es tracta

d’utilitzar una mateixa forma per identificar o representar coses diferents, per
exemple, un cercle pot servir per dibuixar un cap, les mans i els ulls.

3 Marín, R. (1988), «El dibujo infantil: tendencias y problemas en la investigación sobre la

expresión plástica de los escolares», Arte, Individuo y Sociedad, núm. 1, pp. 5-30. Disponible a:
<https://revistas.ucm.es/index.php/ARIS/article/view/ARIS8888110005A/6070>.

© SomDocents, 2020
Tots els drets reservats 10
 Mòdul 2. Desenvolupament del llenguatge visual i plàstic

5. Dibuixos de raigs X: permet observar la part interna del que s’ha dibuixat, per
exemple, el cor si es parla de sentiments.

6. Estereotípia: representació de la figura d’una manera concreta i sistemàtica,

cosa que succeeix perquè els costa modificar els dibuixos que creen i se centren
en el conservadorisme.

7. Forma exemplar: l’objecte que es vol dibuixar apareix des de la perspectiva que
dona més informació. Així doncs, una cadira sempre es dibuixarà de perfil i els
avions mostraran la superfície de les seves ales.

8. Juxtaposició: cada element ocupa un espai i, per tant, és molt difícil observar
superposicions.

9. Línia base: habitualment es realitza una línia que representa el terra, on se situen
els elements del dibuix.

10. Predomini de la perpendicularitat: la relació entre un objecte i la base sobre la

qual es troba és preferentment perpendicular, per exemple, els braços respecte
al cos i la xemeneia respecte a la teulada.

11. Rigidesa: predomina la rigidesa i la representació fixa i estàtica de la realitat

sobre el moviment.

12. Mida: el que té més importància, ja sigui a nivell emocional, funcional o significatiu,
es mostra amb dimensions superiors als elements secundaris.

13. Finalitat: eliminen les parts o els detalls que consideren que no tenen importància
i destaquen el que és més significatiu per ells. Per això hi ha figures que no tenen
de detalls, però, en canvi, s’observen els seus elements principals; per exemple,
en un paisatge observem un camí que arriba a la porta d’una casa però falten
molts d’altres detalls.

A l’article de Ricardo Marín Viadel «El dibujo infantil: tendencias y problemas en la

investigación sobre la expresión plástica de los escolares» podem observar-hi un
exemple gràfic d’aquestes característiques:

https://revistas.ucm.es/index.php/ARIS/article/view/ARIS8888110005A/6070

© SomDocents, 2020
Tots els drets reservats 11
 Mòdul 2. Desenvolupament del llenguatge visual i plàstic

2.4. La interpretació dels dibuixos

El dibuix es pot entendre com la representació gràfica que realitza l’infant per afavorir
la necessitat intrínseca d’expressar-se, de comunicar-se i d’obtenir plaer de les pròpies
accions al mateix temps que desenvolupa les seves capacitats i les seves habilitats
motrius i cognitives.
Aquesta definició, juntament amb les etapes explicades als apartats anteriors, ens ajuden
a entendre un seguit de tècniques d’anàlisi que s’han de tenir presents en l’observació i
en la interpretació del dibuix.
Aquesta anàlisi, a més, va acompanyada d’una pregunta que habitualment ens fem
immediatament després d’observar el dibuix: «Què has dibuixat?». Sembla una necessitat
nostra de descobrir tot el que l’infant ha volgut comunicar, i realment el dibuix ens
ofereix una gran informació.
Per dur a terme aquesta anàlisi, presentem la prova «casa-arbre-persona», en anglès
«house-tree-person» (HTP), que consisteix en una prova projectiva de la personalitat
desenvolupada originalment per John Buck, psicòleg clínic, que considerava que la
creativitat artística representa una part fonamental de la personalitat de l’individu.
La finalitat principal del test és la de mesurar aspectes de la personalitat de la persona
mitjançant la interpretació dels seus dibuixos i de les respostes a les preguntes realitzades
per l’adult.
Es pot proposar que es dibuixi una casa, un arbre o una persona i, amb les puntuacions
obtingudes, comprendre aspectes interns de la persona. A continuació es mostren
alguns elements que es poden observar i que també ofereixen informació, tot i que
aquesta és més subjectiva.

2.4.1. Interpretació de la casa

Quan els infants dibuixen una casa, alguns la

dibuixen més estereotipada i d’altres ho fan amb
elements més creatius, però en aquest moment
de creació és necessari no intervenir i deixar que
ho facin de forma lliure, sense rebre cap indicació.
Algunes de les preguntes que es poden formular
són les següents: «Qui viu dins la casa?», «Són
felices les persones que hi viuen?», «T’agradaria
viure en una casa com aquesta?» o «On està
situada la casa?», entre d’altres preguntes que
poden sorgir.

© SomDocents, 2020
Tots els drets reservats 12
 Mòdul 2. Desenvolupament del llenguatge visual i plàstic

En relació amb els elements de la casa, la teulada representa la part cognitiva, les parets,
la part que relacionen amb el «jo» com a subjecte individual, i les portes i les finestres es
relacionen amb la interacció de l’individu amb el món exterior.
• Teulada: si té molts detalls, això pot implicar una inclinació especial a la fantasia,
i, en canvi, pocs detalls signifiquen absència de fantasia.
• Parets: les línies dèbils representen el jo dèbil. Així, si l’èmfasi està en les línies
horitzontals, això fa referència a pressions ambientals, i, si està en les verticals,
existeix poc contacte amb la realitat.
• Finestres: si no n’hi ha, són petites o no tenen cortines, és una mostra d’aïllament,
i, si n’hi ha moltes, es relaciona amb deixar-se veure i mostrar-se a l’exterior.

2.4.2. Interpretació de l’arbre

Hi ha moltes maneres de dibuixar un arbre. Aquest

pot ser, per exemple, de grans dimensions i robust o,
per contra, petit i amb poques branques; tenir fulles
o fruits o no tenir-ne i estar situat en un paisatge de
muntanya o a la ciutat.
Totes aquestes característiques es poden conèixer
amb preguntes com: «On està situat aquest arbre?»,
«És un arbre fort?», «Té moltes branques?», «A dins
hi viu algun animal?», etcètera.
Les preguntes afavoriran la comprensió i l’anàlisi
del dibuix i, posteriorment, s’han d’observar alguns
elements com ara:
• Branques: expressen la relació de la persona amb el món exterior. Les obertes
mostren els esforços per arribar a allò que no podem controlar, les petites parlen
de límits en les habilitats per satisfer les necessitats i les grans, del contrari. Les
branques que tenen una forma punxeguda representen agressivitat i les branques
que estan trencades signifiquen un sentiment de desesperança.
• Tronc: mostra la força interior de la persona. Les línies gruixudes i amb ombres
per representar l’escorça indiquen ansietat sobre un mateix. Les branques grans
parlen de força en relació amb la identitat i el «jo» i les petites indiquen el contrari.
Un arbre dividit per la meitat, com si hagués caigut un llamp, pot estar relacionat
amb una personalitat fragmentada i amb malalties mentals.
• Fulles: si hi ha moltes fulles en forma de núvol, està relacionat amb la fantasia,
si no hi ha fulles podria significar desmotivació o tristesa. Si hi ha fruita, pot
significar dependència i si, a més, ha caigut, pot implicar un sentiment de rebuig.

© SomDocents, 2020
Tots els drets reservats 13
 Mòdul 2. Desenvolupament del llenguatge visual i plàstic

• Arrels: el fet que no hi hagi arrels pot indicar inseguretat, si, en canvi, es dibuixen
de forma molt remarcada, pot ser indici d’una excessiva preocupació per la
realitat i les arrels mortes mostren desconnexió de la realitat i desesperació.
• Tipus d’arbre: dibuixar un arbre de Nadal fora de l’època nadalenca pot significar
fantasia regressiva per reviure situacions de dependència amb la família o
situacions agradables.

2.4.3. Interpretació de la persona

Algunes de les preguntes que es poden plantejar a l’infant per tal d’obtenir informació
sobre el dibuix d’una persona són: «Què està fent?», «On és?», «Com se sent la persona?»,
«Quina roba duu posada?», «Li agrada?», «Se sent còmode?», etcètera.
El dibuix de la persona comença des de les primeres edats, com hem pogut observar
en apartats anteriors. S’inicia per la necessitat de descobrir-se a un mateix i als altres
amb representacions com l’anomenat «capgròs». Aquestes imatges internes, a més de
mostrar com es veuen per fora, ens permeten descobrir una part de la seva personalitat
mitjançant aquest test, i s’ha de prestar atenció als elements següents:
• Braços i mans: estan relacionats amb la manera com es relacionen amb l’entorn.
Els braços oberts indiquen una personalitat extravertida i amb voluntat de
participar i implicar-se mentre que els braços situats al costat del cos indiquen
introversió i una actitud de separació envers els altres. Les mans tancades com
punys són signe d’agressivitat i, si estan amagades, poden parlar-nos d’ansietat
o d’actituds antisocials, encara que a vegades també poden estar ocultes per la
dificultat que tenen de dibuixar-les.
• Cames i peus: són equivalents a les arrels dels arbres. Si no es dibuixen o estan
encongides, això pot significar la pèrdua de l’autonomia. Si estan juntes, transmeten

© SomDocents, 2020
Tots els drets reservats 14
 Mòdul 2. Desenvolupament del llenguatge visual i plàstic

una sensació de rigidesa i tensió, si estan separades, poden representar agressió

i, quan estan surant, això representa inseguretat i dependència.
• Cara: si els ulls són petits, és un signe d’introversió i, si no es dibuixen les pupil·les,
això també indica poc contacte amb la realitat. Si les orelles són molt grans, pot
ser un símptoma d’al·lucinacions auditives i, en el cas de la boca, si no apareix es
relaciona amb depressió o agressió verbal. Les dents també indiquen agressió.
• Cap i coll: si el cap és gran significa regressió. En el cas del coll, si no es dibuixa
indica impulsivitat i actitud d’actuació en absència del pensament.
• El gènere: el fet que la persona es dibuixi amb molta roba o sense ella està
relacionat amb el narcisisme i amb la desadaptació sexual. En cas de dibuixar
el sexe oposat, això pot voler dir conflicte en la identificació del gènere i, si
es dibuixen parts que identifiquen sexualment a la persona, pot ser senyal de
preocupacions sexuals, excepte en infants molt petits.

Per saber-ne més...

John Buck i W. L. Warren (2008), Manual y guía de
interpretación de la técnica de dibujo proyectivo, Madrid:
Manual Moderno.

© SomDocents, 2020
Tots els drets reservats 15
 Mòdul 2. Desenvolupament del llenguatge visual i plàstic

3. Treballar el dibuix de manera global

El dibuix infantil és un mitjà de comunicació i d’expressió a partir del qual l’infant s’inicia
en el coneixement i en la representació de la realitat i del món que l’envolta, però,
encara que no ho sembli, permet el desenvolupament de moltes àrees implicades en
el creixement integral de la persona. A continuació farem un breu recorregut per veure
com el dibuix permet treballar aspectes físics, cognitius, afectius, socials i culturals de
forma globalitzada sense fragmentar els aprenentatges en una àrea concreta.
Per entendre millor aquesta idea, observarem quins elements estan relacionats amb el
desenvolupament personal (físics, cognitius, afectius, socials i culturals) per comprendre
com el dibuix es pot treballar en les diferents àrees del coneixement (matemàtiques,
ciències socials o psicomotricitat, entre d’altres).

3.1. Desenvolupament físic

Dibuixar implica un conjunt d’accions motrius que evolucionen de forma sistemàtica

d’acord amb les etapes de maduració i de creixement de la persona.
En un primer moment es mostra dificultat per agafar el llapis i, a poc a poc, es millora la
psicomotricitat fina i la coordinació ull-mà per utilitzar-lo de forma correcta i convertir
els traços espontanis i sense intencionalitat en línies definides per crear formes
concretes. Per aconseguir-ho és necessari respectar el ritme de cada persona i oferir el
suport i l’acompanyament necessari perquè el procés d’aprenentatge sigui significatiu i
motivador.

3.2. Desenvolupament cognitiu

El dibuix s’inicia per una curiositat de l’infant per descobrir el món que l’envolta: «Què
és un llapis?», «Quina funció té?», «Què puc fer amb ell?», etcètera. Totes aquestes
preguntes afavoreixen el coneixement d’un element que més endavant es convertirà en
una eina per comunicar-se.
El llapis permet pintar, escriure i dibuixar, i aquest últim ús no està relacionat només
amb l’àrea artística, sinó també amb d’altres. Per exemple, a les matemàtiques hi ha
un gran nombre de símbols que serveixen per descriure les diferents operacions (+, -,
x, ÷, etcètera) i en estadística també s’utilitzen graelles amb dibuixos per identificar els
diferents elements que cal analitzar. En definitiva, el pensament matemàtic necessita
d’imatges visuals per donar resposta a les qüestions que es plantegen.

© SomDocents, 2020
Tots els drets reservats 16
 Mòdul 2. Desenvolupament del llenguatge visual i plàstic

Per exemple, quan llegim l’enunciat d’un problema, creem unes imatges al nostre cap
per relacionar-les i buscar una solució. Per desenvolupar aquesta capacitat a les primeres
edats es poden utilitzar dibuixos i representacions visuals dels elements que s’han de
sumar, restar o calcular.

El pastisser va i després en va Quants pastissos va

cuinar 2 pastissos preparar 4 més. cuinar en total?
de fruita

En aquest apartat, relacionat amb el desenvolupament cognitiu, també s’ha de fer

referència a la creativitat i a la imaginació, ja que són capacitats que es potencien
gràcies a l’observació i a la realització dels dibuixos.
D’una banda, en l’observació d’un dibuix es posen en marxa un conjunt de capacitats
d’anàlisi i de reflexió que permeten descodificar-lo i interpretar-lo. Al mateix temps,
s’amplia l’experiència estètica i s’adquireixen tècniques per utilitzar posteriorment des
d’una mirada personal i artística.
Per exemple, al següent dibuix es poden detectar les habilitats de descripció i anàlisi
així com els aprenentatges adquirits, que després poden ser aplicables a les creacions
personals.

TREN

Descripció. Hi ha un tren en funcionament

que passa per un pont. Treu un gran fum
que queda enrere per la velocitat del vehi-
cle. De fons es veuen unes muntanyes i un
paisatge amb arbres. Fa bon dia perquè hi
ha un gran sol i només alguns núvols.

Dedal de oro

Aprenentatges. Amb aquesta imatge es poden analitzar les dimensions dels ob-
jectes i, per tant, es valora la perspectiva (lluny, a prop). Per exemple, el tren està
a prop i és més gran que els arbres que hi ha a la muntanya. També es pot obser-
var la superposició de les muntanyes, unes sobre les altres, i la línia recta que
travessa el paper i que representa el pont. S’observa la transparència a través del
pont i dels seus detalls, ja que s’han dibuixat alguns maons dibuixats.

© SomDocents, 2020
Tots els drets reservats 17
 Mòdul 2. Desenvolupament del llenguatge visual i plàstic

Aquesta anàlisi afavorirà la creativitat perquè, posteriorment, podrà aplicar aquests

coneixements als seus dibuixos, sempre evitant els estereotips i amb una mirada artística.
D’altra banda, en la realització dels dibuixos es posen en funcionament molts
coneixements i pensaments adquirits anteriorment, ja sigui en activitats de reflexió com
les anteriors o en d’altres on s’han treballat aspectes relacionats amb les tècniques del
dibuix.
Per exemple, a continuació es mostra una experiència que es va realitzar a l’escola
Francesc Aldea de Terrassa a la qual va assistir-hi l’il·lustrador Albert Arrayás, que va
estudiar Belles Arts a Barcelona. L’activitat va consistir en mostrar als alumnes com
dibuixava el protagonista del llibre El pirata de les estrelles i després van ser ells els
qui van crear nous personatges utilitzant les tècniques i els consells de l’il·lustrador per
afavorir l’esperit de decisió i la imaginació.

EL PIRATA DE LES ESTRELLES, ALBERT ARRAYÁS, BABULINKA BOOKS, 2014

L’Albert va dibuixar el protagonista del

llibre i va explicar diferents tècniques
de dibuix que després els infants van
poder experimentar en la creació del seu
personatge.
Algunes de les tècniques van ser fer
textures amb diferents tipus de línies, tant
amb gargots i rodones, com observem a la
barba i al cabell, com amb formes corbes Albert Arrayás
com si fossin petites muntanyes pel barret. Va utilitzar la línia per fer la silueta del
pirata i també alguns detalls com ara els ulls, la boca o el moviment de la mà. A
més, va pintar alguns elements, com els tirants del jersei, la boca, les orelles, les
galtes, el nas i les puntes dels dits, utilitzant diferents tonalitats.
I tot això ho va fer mentre ho explicava. Una experiència molt interessant amb la
qual els alumnes van aprendre d’un gran professional del món de la literatura.

3.3. Desenvolupament afectiu

Aquest àmbit té una gran rellevància, ja que la majoria d’infants, com hem vist a l’apartat
d’interpretació dels dibuixos, comparteixen emocions, sentiments, sensacions, vivències
i experiències de forma visual a través del dibuix. Alguns són capaços d’explicar-ho en la
presentació de la seva producció, però d’altres mostren més dificultats.
No s’ha de forçar que ho comparteixin, sinó que ha de sorgir de forma natural i lliure.
Per aquest motiu, el docent ha d’analitzar les produccions creades i, si considera que
pot haver-hi signes d’alerta, cal confirmar-ho amb els professionals psicopedagògics del
centre.

© SomDocents, 2020
Tots els drets reservats 18
 Mòdul 2. Desenvolupament del llenguatge visual i plàstic

3.4. Desenvolupament social i cultural

En les representacions gràfiques es mostren molts aspectes socials i culturals. Per

exemple, una persona del Marroc no dibuixarà a la seva família igual que ho fa un xinès.
Cadascú representarà les característiques pròpies de la seva cultura i de la manera de
ser i viure de la seva societat.
De la mateixa manera, els dibuixos de paisatges també poden variar, és a dir, els alumnes
que viuen en un indret de muntanya tindran molt més vist el paisatge rural i, per tant, els
serà més fàcil representar-lo i passarà el contrari amb qui viu a la ciutat.
Per aquest motiu, independentment de la procedència o del lloc de naixement, s’han
d’oferir experiències perquè els infants puguin i siguin capaços de representar qualsevol
cultura, paisatge i elements que possiblement no estan acostumats a observar.

3.5. La transversalitat del dibuix

Les diferents capacitats que es poden desenvolupar amb el dibuix mostren que aquesta
activitat es pot realitzar de forma global i no únicament a l’aula de plàstica. Així doncs, a
l’aula de matemàtiques es poden fer dibuixos per la resolució de problemes, a l’àmbit de
les ciències socials es poden representar amb un dibuix les diferents parts de l’escorça
de la Terra per entendre-les millor o a l’aula de psicomotricitat es pot fer grafomotricitat
per millorar la psicomotricitat fina, entre d’altres.
En definitiva, el dibuix és una bona tècnica per desenvolupar tots els aspectes comentats
anteriorment (físics, cognitius, afectius, socials i emocionals) a partir de la realització
d’activitats en les diferents àrees que configuren el currículum d’educació infantil i de
primària.

© SomDocents, 2020
Tots els drets reservats 19
 Mòdul 2. Desenvolupament del llenguatge visual i plàstic

4. Propostes per evitar els

estereotips en el dibuix

Al dibuix infantil apareix l’anomenat estereotip, que consisteix en el disseny d’imatges

senzilles que es repeteixen sistemàticament i sense canvis observables.
Habitualment, aquestes representacions gràfiques es produeixen per les actuacions,
conscients o inconscients, dels adults en voler ensenyar a dibuixar els més petits, i fins
i tot es poden observar conductes de correcció. Aquestes «ajudes» que creiem que
aporten una idea o una base per les produccions pròpies queden enregistrades a la
memòria i són reproduïdes repetidament sense donar pas a la creativitat.
Com a guies i acompanyants en el descobriment de les tècniques gràfiques, com és el
dibuix, és important evitar aquestes conductes per diversos motius.
En primer lloc, perquè la persona adulta ha d’entendre que l’infant es troba en un
moment de descobriment del món i, per tant, no l’interpreta ni el dibuixa de la mateixa
manera que un adult. Per exemple, no controla la perspectiva, els volums o les formes
igual que ho fa una persona que ha pogut experimentar i millorar tots aquests aspectes.
En segon lloc, cadascú té els seus sentiments, interessos i maneres d’expressar-se, i l’art
és un mitjà que ha de permetre aquesta possibilitat d’acció, que no s’ha de reprimir, sinó
tot al contrari, s’ha d’incentivar, promoure i valorar.
Així doncs, els adults han de tenir en compte un seguit de recomanacions per afavorir la
capacitat creativa i l’expressivitat dels infants deixant de banda els estereotips:

• No s’han d’imposar esquemes amb la còpia o amb la repetició de dibuixos

realitzats pels adults i no s’han de donar indicacions per fer una composició
específica. Això no vol dir que en algun moment puntual es pugui donar suport
a l’infant per fer una representació. Per exemple, davant la pregunta: «Com es
dibuixa un arbre?» la resposta pot ser: «Com l’imagines?», «Quines són les seves
parts?», «Té moltes fulles o poques?» i, fins i tot, observar la realitat per respondre
a aquestes preguntes, cosa que afavoreix la posterior creació.
• No s’han de comparar els dibuixos de diferents infants perquè això pot produir
un sentiment d’inferioritat i crear inseguretat. Al contrari, s’han de valorar i de
respectar les produccions individuals de forma positiva.
• S’han de crear espais i possibilitats perquè l’alumne se senti inspirat i amb ganes de
dibuixar amb activitats dinàmiques i motivadores. A més, han de ser significatives
i estar contextualitzades i relacionades amb les experiències i vivències pròpies
com les que mostrarem més endavant.

© SomDocents, 2020
Tots els drets reservats 20
 Mòdul 2. Desenvolupament del llenguatge visual i plàstic

• Els dibuixos es poden exposar i penjar a l’aula o a l’escola o se’ls poden emportar
a casa perquè sentin que les seves produccions són valorades i importants. Fins
i tot es poden guardar per observar la seva evolució. Aquesta és una acció molt
recomanable per ser conscients del canvi en les destreses assolides. Un exemple
pot ser conservar els dibuixos del cos humà, ja que es pot observar com es van
modificant els coneixements d’un mateix i dels altres així com les seves habilitats
en el dibuix. És interessant tant per l’adult com per l’infant, que pot tornar a
contemplar les seves creacions.

Partint de les idees anteriors, a continuació s’ofereixen diferents tipus d’activitats que
pretenen evitar la creació d’estereotips i potenciar la capacitat creativa i artística de
cada persona.
Les propostes presentades es poden realitzar tant a infantil com a primària sempre que
es realitzin les adaptacions necessàries tenint en compte l’edat, les característiques del
grup, les seves necessitats i els seus interessos.

4.1. Dibuix de la realitat

Partint de l’exemple anterior sobre dibuixar un arbre, cal dir que retratar la realitat a
partir de l’observació directa aporta una gran quantitat d’informació que afavoreix la
imatge predeterminada que es té d’un objecte o d’un element de l’entorn.
Mitjançant l’observació es pot analitzar la forma, la mida, els colors i els detalls més
difícils de recordar a partir de la capacitat imaginativa o del record. També es pot tocar
l’objecte real per conèixer la seva textura i poder transmetre-la amb diferents efectes
d’una manera original.

Consells
Es poden realitzar diferents accions, com dibuixar l’entorn centrant l’atenció en algun
element determinat, fer retrats dels companys i de les companyes o d’un mateix gràcies
a un mirall o una fotografia i, fins i tot, dibuixar
una natura morta.
Aquesta tècnica consisteix en realitzar
una obra plàstica el tema de la qual és la
representació d’objectes inanimats naturals o
artificials.
Per entendre millor a què ens referim amb
aquesta tècnica, us oferim un exemple a
partir de la pintora italiana Fede Galizia, que, «Southern Europe still life in seventeenth
observant un escenari concret amb fruites, va century», portal web Hisour
crear el següent quadre.

© SomDocents, 2020
Tots els drets reservats 21
 Mòdul 2. Desenvolupament del llenguatge visual i plàstic

Una altra proposta interessant és la de realitzar un dibuix a cegues, és a dir, sense

veure-hi. Hi ha diferents opcions, la primera pot consistir a observar la realitat i després,
amb els ulls tapats, dibuixar el que es recorda. La segona es tracta de mirar un objecte
determinat, per exemple, un llapis o la pròpia mà, i dibuixar-ho sense mirar.
Aquesta última pràctica és molt recurrent en sessions d’art perquè, a més d’estimular
l’atenció i la mirada, ens permet adonar-nos que el dibuix no és tan diferent de la imatge
observada durant el procés de creació i això ens permet adquirir confiança en les nostres
capacitats artístiques.

Observacions
Els dibuixos no han de ser exactes a la realitat ni tampoc es vol que els infants s’avancin
del moment o l’etapa en la qual es troben, sinó que es busca donar-los estratègies i
ampliar les seves imatges mentals per evitar la imitació i afavorir la creativitat.

4.2. Dibuix cooperatiu

Els dibuixos cooperatius fomenten la creativitat a partir de creacions que sorgeixen d’una
manera lúdica i els permeten compartir idees i desenvolupar la capacitat d’acceptació
dels altres i el respecte. A més, permeten apreciar i reconèixer positivament les
aportacions de cada persona per arribar al resultat final.

Consells
Hi ha molts tipus de jocs o d’activitats cooperatives, algunes de les quals destaquem a
continuació:
• Dibuix en parelles: en grups de dues persones han d’imaginar un element
concret per representar-lo, pràctica que es pot realitzar de diverses maneres.
Per exemple, un participant inicia el dibuix, que ha de ser continuat per la
parella. Aquesta acció es pot fer en diferents ocasions. Una altra opció és que
dues persones que han d’estar situades una davant de l’altra dibuixin el que han

© SomDocents, 2020
Tots els drets reservats 22
 Mòdul 2. Desenvolupament del llenguatge visual i plàstic

decidit inicialment. El repte està en el fet que ambdues han d’utilitzar el mateix
llapis i, per tant, és primordial el diàleg per prendre decisions i avançar.

• El joc de les cadires per crear un dibuix dinàmic: consisteix a reproduir el joc
de les cadires i, quan s’escolta música, s’han de moure al seu voltant. L’única
diferència és que, quan s’aturi la música, en comptes de seure, han de dibuixar
en un paper que hi ha sobre la cadira. Cadascú porta el seu llapis i es van movent
per les cadires realitzant diferents accions: seguir el dibuix que ja està fet, crear
noves imatges independents a la inicial, completar amb detalls, etcètera.
En finalitzar el joc, cadascú agafa un dibuix i el mostra al grup i cadascú és lliure
de comentar diferents qüestions: què li ha semblat l’activitat, com ha participat
en la producció mostrada, quins elements li criden l’atenció, etcètera.

• Història dibuixada: en grups reduïts o en gran grup, en funció de l’edat i de les

característiques del grup, es pot plantejar la realització conjunta d’una història.
Aquesta pot ser creada pel grup o a partir d’un llibre que els ha motivat.
La idea és que cada persona realitzi un dibuix d’una part de la història per,
posteriorment, unir-les i entendre el fil de la narració únicament amb les
il·lustracions creades.

Observacions
A les activitats anteriors cal tenir en compte el moment evolutiu i l’activitat plantejada.
La finalitat d’aquest tipus de joc és la de produir diferents composicions a partir del
treball en equip. Això permet afavorir les habilitats socials i entendre que els dibuixos
no estereotipats són molt més originals i divertits. Per arribar a aquestes reflexions és
important l’espai d’assemblea o posada en comú en finalitzar la sessió.

4.3. Dissenys 2D per reproduir en 3D

L’objectiu principal d’aquesta activitat és la de valorar el poder creador de l’alumne. Cada

alumne ha d’imaginar una figura o un objecte i l’ha de dibuixar per després traslladar
aquesta imatge a la realitat.

Consells
La idea és que de manera individual o en grups cooperatius pensin allò que els agradaria
reproduir o tenir a la realitat. Imaginem, per exemple, que volen fer un tren. A partir
d’aquesta idea, la persona ha de dibuixar en un paper com s’imagina el seu tren i, una
vegada acabat, ha de passar-lo del 2D al 3D. Per fer-ho existeixen diferents materials que
poden servir-los, com ara la plastilina o el fang. Així doncs, observant el seu dibuix ha de
reproduir-lo en 3D, de manera que desenvolupa la capacitat d’atenció i d’anàlisi.

© SomDocents, 2020
Tots els drets reservats 23
 Mòdul 2. Desenvolupament del llenguatge visual i plàstic

Observacions
Aquest tipus de disseny permet entendre la importància del procés creatiu i no només
del resultat obtingut, ja que amb el dibuix es duu a terme un procés de pensament
molt més exhaustiu, que aporta més qualitat a l’obra final. En aquest procés també és
interessant que verbalitzin i comparteixin els resultats al mateix temps que expliquen el
camí que han seguit per arribar al resultat final.

4.4. Dibuix amb TIC

La societat actual requereix el coneixement i el bon ús dels mitjans tecnològics, i

l’exploració de programes de dibuix pot ser una manera d’aconseguir-ho. En aquest cas,
en comptes d’un llapis, un pinzell o altres tipus de materials per dibuixar, s’utilitza el ratolí
de l’ordinador, que s’ha de saber emprar per adquirir les competències informàtiques
definides per cada etapa.

Consells
Abans d’oferir diferents recursos per utilitzar a l’aula és rellevant saber que existeixen dos
tipus de programes de dibuix. D’una banda, els de mapa de bits, en els quals les imatges
es representen a través d’una quadrícula de punts anomenats píxels. D’altra banda, els
de les imatges vectorials, que estan formades per vectors (elements geomètrics com
punts, línies, polígons o segments).
La diferència principal és que les imatges de mapa de bits perden qualitat quan són
ampliades, ja que els píxels de la imatge es veuen obligats a multiplicar-se o a dividir-se.
En canvi, les imatges vectorials es poden ampliar i reduir sense que la seva definició es
modifiqui.
A continuació mostrem alguns recursos de cadascun dels programes, tant de mapa
de bits com d’imatges vectorials, que es poden tenir presents per realitzar dibuixos i
propostes artístiques.

PAINT (MAPA DE BITS)

És probablement el programa de dibuix més

conegut i les seves eines són molt útils per dibuixar.
A l’apartat d’arxiu pots copiar, enganxar, retallar,
girar i seleccionar una imatge. Té diferents recursos
per dibuixar, com el pinzell o el llapis, les línies dels
quals es poden utilitzar amb diferents gruixos. Per
pintar una forma es pot utilitzar el pot de pintura. A
més, hi ha formes geomètriques i gamma de colors,
entre moltes d’altres opcions de fàcil utilització.
Paint

© SomDocents, 2020
Tots els drets reservats 24
 Mòdul 2. Desenvolupament del llenguatge visual i plàstic

TUX PAINT (MAPA DE BITS)

És un programa de dibuix per nens i nenes que

ofereix totes les eines necessàries per estimular la
imaginació i la creativitat d’una manera interactiva.
Té diferents eines que podem emprar, com ara
pintura, segells, línies, formes, text, goma i un
apartat anomenat «Màgia». Aquest últim ofereix
diferents opcions per aplicar textures, objectes i té
infinitat de possibilitats artístiques.
Tux Paint

SEAN MAGIC (MAPA DE BITS)

Consisteix en un joc creatiu en el qual es poden

realitzar i pintar dibuixos gràcies a diferents colors,
tot i que la gamma de colors no és gaire àmplia.
Malgrat això, té funcions que poden ser interessants,
com ara inserir imatges addicionals al dibuix que
ofereix el propi programa i fins i tot canviar-ne la
mida si ho desitgem.

Sean Magic

INKSCAPE (VECTORIAL)

És un software de vectors gràfics i es troba constituït

pel menú, la barra de comandaments, la barra
d’eines, les tonalitats de colors i altres elements
per potenciar la imaginació. Es poden crear figures
amb diversitat d’opcions i treballar mitjançant
mecanismes de zoom que permeten actuar amb
major precisió sense perdre qualitat a la imatge.

Inkscape

Observacions
És necessari que el docent conegui els programes que existeixen per poder ajudar els
alumnes i que aquests els descobreixin a través d’activitats inspiradores i atractives. Cal
dir, però, que s’ha de valorar el nivell de dificultat abans d’aplicar-los a l’aula. Inksape, per
exemple, és un programa bastant complex d’utilitzar. Tot i això, a partir de primària pot
ser interessant explorar les possibilitats que ofereix amb el suport adequat del docent.

© SomDocents, 2020
Tots els drets reservats 25
 Mòdul 2. Desenvolupament del llenguatge visual i plàstic

Per saber-ne més...

Als següents tutorials o pàgines web hi trobareu informació específica per adquirir
un major domini per continuar explorant i descobrint els programes anteriors i així
presentar-los als alumnes.
Paint:

https://www.youtube.com/watch?v=GqRNloWcGlg

Tux Paint:

https://www.youtube.com/watch?v=Mf5Yjdy6yU4&t=4s

Inkscape:

https://www.youtube.com/watch?v=Qs57dO47Enc

© SomDocents, 2020
Tots els drets reservats 26
 Mòdul 2. Desenvolupament del llenguatge visual i plàstic

5. Conclusions

Al llarg del procés evolutiu, l’infant assoleix un conjunt de canvis a nivell maduratiu,
cognitiu, físic i afectiu que li permeten adquirir unes capacitats i uns aprenentatges que
influeixen de manera directa en les accions realitzades.
En aquest cas, s’han analitzat les corresponents a la representació gràfica, més
concretament, a la creació i al disseny del dibuix, i, a partir de la teoria de Viktor Lowenfeld,
s’han exposat les característiques de cada etapa i les representacions que corresponen en
cada cas. Aquestes etapes serveixen d’orientació, ja que són estudis amb fonamentació
teòrica. No obstant això, s’han de valorar les capacitats i les característiques de cada
persona per acompanyar-les des d’un ambient motivacional i positiu que afavoreixi el
descobriment de cada etapa sense pressions per tal de gaudir del procés creador.

© SomDocents, 2020
Tots els drets reservats 27