Situacions Llengua Catalana i Literatura 4

Situació d’aprenentatge
Títol La força de la voluntat

Curs Quart d’ESO

Matèria Llengua catalana i literatura

D'acord amb el model de suport del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya 1/15
 DESCRIPCIÓ (context + repte)
Per què aquesta situació d’aprenentatge? Està relacionada amb alguna altra? Quin és el context? Quin repte planteja?

El voluntariat és el tema principal d'aquesta situació d'aprenentatge en la qual l'alumnat coneixerà diversos moviments altruistes que
contribueixen a transformar la societat i serveixen de creixement personal per a aquell o aquella que el practica. Actualment, la societat on
vivim, en general, és una societat, malgrat la redundància, individualista i, en ocasions, egoista. Amb aquesta proposta, l'alumnat coneixerà
els diferents tipus de voluntariat que hi poden trobar ja sigui de manera virtual (amb tasques a distància com traduccions, material de
difusió, assessorament, disseny de pàgines web...) com presencial (repartiment d'aliments, de roba i medicaments; ajuda humanitària...).

En aquesta unitat s'hi treballaran els ODS 1 (fi de la pobresa), 2 (fam zero), 10 (reducció de les desigualtats), 13 (acció pel clima) i el 16
(pau, justícia i institucions sòlides) els quals permetran a l'alumnat reflexionar de manera crítica sobre les diferents cultures, les desigualtats
entre elles, la pobresa d'una bona part de la humanitat i promoure la pau i la justícia en els diferents àmbits de la vida per ajuda els més
necessitats.

Amb l'ús del voluntariat com a fil conductor de la unitat, l'alumnat coneixerà altra manera d'ajudar a aquells i aquelles que ho necessitin i
assumir les responsabilitats que com a ciutadans i ciutadanes del món tenim per tal imperi la pau a tots els territoris i que minven les
desigualtats entre els seus habitants. que envolta el món de la ficció, escriurà un text dialogat on es narri una història, coneixerà les
característiques dels personatges En aquest context, l'alumnat, a més d'aprendre la importància d'aquest tipus d'ajuda desinteressada,
coneixerà els elements del currículum elegits per dur a terme aquesta situació d'aprenentatge: l'exposició oral; el text expositiu, l'estructura i
els seus tipus; la composició lèxica i el Noucentisme entre d'altres. Tot això, donarà un bagatge a l'alumnat que permetrà crear un projecte
de qualitat i un aprenentatge actiu.

© EDITORIAL VICENS VIVES 2/15

 COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES
Amb la realització d’aquesta situació d’aprenentatge s’afavoreix l’assoliment de les competències específiques següents:

Competències específiques Matèria

Competència específica 1 Llengua Catalana i Literatura

Descriure i valorar la diversitat lingüística i cultural a partir del reconeixement de les
llengües de l’alumnat i la realitat plurilingüe i pluricultural, per afavorir la transferència
lingüística, identificar i rebutjar estereotips i prejudicis lingüístics, i valorar aquesta diversitat
com a font de riquesa cultural.

Competència específica 2 Llengua Catalana i Literatura

Comprendre i interpretar textos orals i multimodals recollint el sentit general i la
informació més rellevant, la seva forma i el seu contingut, per construir coneixement, formar-
se opinió i eixamplar les seves possibilitats de gaudi i de lleure.

Competència específica 3 Llengua Catalana i Literatura

Produir textos orals i multimodals amb coherència, claredat i registre adequats, atenent a
les convencions pròpies dels diferents gèneres discursius i participar en interaccions orals
variades, amb autonomia, per expressar idees, sentiments i conceptes, construir coneixement
i establir vincles personals.

Competència específica 4 Llengua Catalana i Literatura

Comprendre, interpretar i analitzar, amb sentit crític i diferents propòsits de lectura,
textos escrits i multimodals reconeixent-ne el sentit global i les idees principals i
secundàries, identificant-ne la intenció de l’emissor, reflexionant-ne sobre el contingut i la
forma i avaluar-ne la qualitat i fiabilitat, per tal de construir coneixement i donar resposta a
necessitats i interessos comunicatius diversos.

Competència específica 5 Llengua Catalana i Literatura

Produir textos escrits i multimodals amb adequació, coherència i cohesió, aplicant
estratègies elementals de planificació, reacció, revisió, correcció i edició, amb regulació dels
iguals i autoregulació progressivament autònoma i atenent les convencions pròpies del
gènere del discurs triat, per construir coneixement i donar resposta de manera informada,
eficaç i creativa a demandes comunicatives concretes.

Competència específica 6 Llengua Catalana i Literatura

© EDITORIAL VICENS VIVES 3/15

 Cercar, seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts de manera
progressivament autònoma, avaluant-ne la fiabilitat i pertinència en funció dels objectius de
lectura i evitant els riscos de manipulació i desinformació, i integrar-la i transformar-la en
coneixement, per comunicar-la, adoptant un punt de vista crític, personal i respectuós amb la
propietat intel·lectual.

Competència específica 8 Llengua Catalana i Literatura

Llegir, interpretar i valorar obres o fragments literaris del patrimoni propi i universal,
utilitzant un metallenguatge específic i mobilitzant l’experiència biogràfica i els coneixements
literaris i culturals, per establir vincles entre textos diversos que permetin conformar un mapa
cultural, eixamplar les possibilitats de gaudir de la literatura i crear textos d’intenció literària.

Competència específica 9 Llengua Catalana i Literatura

Mobilitzar el coneixement sobre l’estructura de la llengua i els seus usos i reflexionar de
manera progressivament autònoma sobre les eleccions lingüístiques i discursives, amb la
terminologia adequada, per desenvolupar la consciencia lingüística, augmentar el repertori
comunicatiu i millorar les destreses tant de producció oral i escrita com de recepció crítica.

© EDITORIAL VICENS VIVES 4/15

 TRACTAMENT DE LES COMPETÈNCIES TRANSVERSALS

1. Competència ciutadana.
 Desenvolupament de la consciència cívica, amb l’anàlisi de la pròpia identitat, que requereix la comprensió crítica de la realitat per
per a la seva millora. Es relaciona amb l’exercici d’una ciutadania que garanteix l’exercici dels drets, els deures i les responsabilitats.
que potenciï l’equitat entre homes i dones en una societat democràtica a través de compromisos individuals i treball col·laboratiu.
 Consciència global i sostenibilitat, que consisteix a valorar els sabers des de la perspectiva intercultural i la justícia social a escala
local com global. Implica també el compromís amb un entorn saludable, amb unes activitats que constitueixin el motor d’un
desenvolupament sostenible.
 El tractament globalitzat de problemes complexos a través de la identificació d’aquests tipus de problemes del món real (ODS).

2. Competència emprenedora
 En el procés d’elaboració del projecte l’alumnat identificació d’oportunitats per innovar en un context real (l’elaboració i lectura d’un
discurs). Li caldrà una actitud proactiva i implicarà que l’alumne o alumna es conegui a si mateix.
 Iniciativa davant d’una idea o projecte exercitant el pensament crític a partir de la tasca feta perquè serveixi per al futur.
 Desenvolupament del procés de creació d'idees i solucions valuoses i prendre decisions, de manera raonada, utilitzant estratègies
àgils de planificació i gestió, i reflexió sobre el procés realitzat i el resultat obtingut.

3. Competència personal, social i d’aprendre a aprendre

 Comprensió de les perspectives dels altres amb el treball col·lectiu o en l’adequació al públic del discurs.
 Autoavaluacions d'aprenentatge, buscant fonts fiables per validar, sustentar i contrastar la informació i obtenir conclusions.
 Planificació d’objectius a mitjà termini i desenvolupament de processos metacognitius de retroalimentació per aprendre dels errors.

4. Competència digital
 Ús segur, saludable, sostenible, crític i responsable de les tecnologies digitals per a l’aprenentatge en el treball i per a la participació
en la societat, així com la interacció amb les esmentades tecnologies.
 Cooperació, hàbits, civisme i identitat digital. Consisteix en el desenvolupament d’hàbits d’ús segur, saludable, sostenible, crític i
responsable de les tecnologies digitals per a l’aprenentatge i la comunicació.

OBJECTIUS D’APRENENTATGE I CRITERIS D’AVALUACIÓ

© EDITORIAL VICENS VIVES 5/15

 Objectius d’aprenentatge
Què volem que aprengui l’alumnat i per a què?
CAPACITAT + SABER + FINALITAT
0.1.Respondre qüestions a partir de l'experiència pròpia. (CE5,
CE10)
0.2. Reflexionar sobre un tema d'actualitat. (CE10)
0.3. Escriure textos breus amb adequació, coherència i cohesió.
(CE5)
1.1 Comprendre i interpretar un text expositiu oral. (CE2)
1.2. Respondre qüestions sobre un text oral.(CE3)
1.3. Cercar informació i sintetitzar-la. (CE6)
1.4. Avaluar de manera conscient i justa el treball propi i dels
companys..(CE10)
1.5. Preparar una exposició oral veu donant especial atenció al to de
veu.(CE3)
1.6. Identificar febleses i fortaleses a l'hora d'exposar un text. (CE3,
CE5)
1.7. Escriure textos breus amb adequació, coherència i cohesió.
(CE5)
2.1. Llegir i comprendre un text expositiu. (CE4)
2.2 Respondre les qüestions proposades de manera adient.. (CE 5)
2.3 Escriure textos breus amb adequació, coherència i cohesió.
(CE5)
2.4..Conèixer els trets característics dels textos expositius.(CE4,
CE5)
2.5.Destriar els textos expositius dels que no ho són. (ce3)
3.1. Llegir i comprendre fragments de textos orals. (CE4)
3.2. Investigar i sintetitzar la informació sobre un concepte concret.
(CE6)
3.3. Llegir i comprendre un text expositiu. (CE4)
3.3. Recordar les característiques que proporcionen objectivitat als
textos expositius. (CE3, CE4)
3.3. Extreure l'estructura i informació rellevant d'un text expositiu.
(CE4)
3.4. Escriure textos breus amb adequació, coherència i cohesió.
(CE5)
© EDITORIAL VICENS VIVES
Criteris d’avaluació
Com sabem que ho ha après?
ACCIÓ + SABER + CONTEXT
1. Indagar sobre els diferents tipus de voluntariat i relacionar-
los.
2. Plantejar els diferent beneficis socials i personals que pot
aportar el voluntariat.
3. Enumerar els diferents motius pels quals es recomana el
voluntariat.
4. Reflexionar de manera crítica sobre la importància del
voluntariat..
1. Analitzar i interpretar de manera adequada un vídeo en el qual
s'explica el voluntariat europeu.
2. Respondre de manera ajustada a les preguntes sobre el
contingut del vídeo Què és un voluntariat europeu? .
3. Avaluar i coavaluar el to de veu de l'exposició oral I tu, per què
lluitaries?
4. Buscar informació sobre el treball de voluntaris importants i
sintetitzar-la.
5. Realitzar una exposició ajustada al temps proposat.
1. Llegir i comprendre el text L'experiència voluntària.
Apropament a l'activitat voluntària.
2. Realitzar les preguntes sobre el text justificant la resposta a
partir del contingut del mateix.
3. Identificar les característiques dels textos expositius.
4. Llstar els diferents tipus d'exemples de tipologia expositiva.
1. Extreure informació a partir de l'escolta d'un pòdcast.
2. Respondre quüestions sobre el contingut del pòdcast Els
beneficis de la custòdia del territori..
3. Llegir i comprendre el text L'experiència voluntària.
Apropament a l'activitat voluntària.
4. Realitzar les preguntes sobre el text justificant la resposta a
partir del contingut del mateix.
5. Assenyalar els aspectes correctes quan als elements que
donen objectivitat als textos expositius.
6. Buscar informació sobre l'extinció d'insectes i escriure un text
6/15
© EDITORIAL VICENS VIVES 7/15
 SABERS

Amb la realització d’aquesta situació d’aprenentatge es tractaran els sabers següents:

Saber Matèria

2 Comunicació Llengua Catalana i

● Context: components de fet comunicatiu Literatura
- Anàlisi de la formalitat, propòsits comunicatius, canal i elements no verbals.
● Els gèneres discursius
- Detecció, anàlisi i ús de gèneres discursius de l’àmbit personal educatiu de caràcter descriptiu, argumentatiu i
expositiu, d’acord amb les propietats textuals (adequació, coherència, cohesió i correcció), i social . Anàlisi de la
imatge i elements paratextuals dels textos icònics, verbals i multimodals.
● Processos
- Interacció oral i escrita de caràcter formal i informal.
- Comprensió del sentit global del text oral i escrit: relació entre parts, informació rellevant. La intenció de
l’emissor. Detecció d’usos discriminatoris del llenguatge. Valoració de la forma i el contingut del text.
- Planificació i recerca d’informació, textualització i revisió en la producció oral i escrita formals.
- Cerca i selecció de la informació amb criteris de fiabilitat, qualitat i pertinència; anàlisi, valoració i síntesi de la
informació; comunicació i difusió creativa i respectuosa amb la propietat intel·lectual. Ús de plataformes virtuals.
● Reconeixement i ús discursiu dels elements lingüístics
- Assimilació i ús dels elements lingüístics en textos expositius i descriptius, adequació, procediments explicatius,
cohesió, referència interna, coherència verbal i temporal.
- Correcció i revisió ortogràfica i gramatical dels textos. Ús de diccionaris, manuals de consulta i de correctors.
- Ús dels signes de puntuació com a mecanisme organitzador.

3 Educació literària Llengua Catalana i

Literatura
● Lectura guiada
- Lectura d’obres rellevants de la literatura juvenil contemporània i del patrimoni literari universal, inscrites en
itineraris temàtics o de gènere, que incloguin la presència d’autores i autors, en el context de l’aula i de l’entorn
proper que permeti fer la transferència a altres situacions de caràcter literari i cultural amb vincles amb la pròpia
vida.
- Aplicació d’estratègies i models de construcció compartida de la interpretació de les obres.
- Relació i contrast entre els elements constitutius del gènere literari i la construcció del sentit de l’obra. Anàlisi
bàsica del valor dels recursos expressius.

© EDITORIAL VICENS VIVES 8/15

 - Relació i comparació dels textos llegits amb altres textos. Gèneres: novel·la, narració breu, teatre, poesia,
assaig, etc. Temes: amor, amistat, mort, viatge, etc. En aquesta unitat es treballarà la poesia avantguardista de
temàtica lírica i de descripció del paisatge.
- Aplicació d’estratègies, models i pautes per a l’expressió de la interpretació i valoració personal d’obres i
fragments literaris, a través de processos i suports diversificats i tenint en compte la perspectiva de gènere.
- Creació de textos a partir de l’apropiació de les convencions del llenguatge literari i en referència a models
donats (imitació, transformació, continuació, etc.) en el context de l’expressió dels sentiments, emocions i
experiències pròpies.

4 Reflexió sobre la llengua Llengua Catalana i

- Construcció guiada de conclusions pròpies sobre el sistema lingüístic en el marc de la millora en la comprensió i Literatura
producció dels textos orals, escrits i multimodals en situacions diverses.
- Observació, contrast i anàlisi de les diferències rellevants i interseccions entre llengua oral i llengua escrita, per
a la millora en la comprensió i producció dels textos de tot tipus.
- Comprensió, anàlisi i valoració de la llengua com a sistema i de les seves unitats bàsiques tenint en compte els
diferents nivells: fonètic, morfològic, semàntic, sintàctic, textual, per la millor comprensió i producció de textos. En
aquesta unitat especialment el sintàctic i el fonètic.
- Distinció i reflexió entre la categoria i la funció de les paraules i consolidació dels procediments lèxics (afixos) i
sintàctics per al canvi de categoria, en situacions de comprensió i expressió de textos orals i escrits.
- Relació de l’esquema semàntic i sintàctic de l’oració. Observació i canvi en enunciats i ús de la terminologia.
- Aplicació d’estratègies d’ús progressivament autònom de diccionaris i manuals de gramàtica

© EDITORIAL VICENS VIVES 9/15

 DESENVOLUPAMENT DE LA SITUACIÓ D’APRENENTATGE
Quines són les principals estratègies metodològiques que es preveuen utilitzar? Quins tipus d’agrupament realitzarem? Quins són els principals
materials que necessitarem?

La Situació d’Aprenentatge triada consisteix en la redacció d'un fullet informatiu sobre el voluntariat elegit per l'alumnat. A partir d'aquesta
situació, els i les alumnes caldrà que treballin en un projecte comú de manera cooperativa i col·laborativa amb l'objectiu de crear un text físic
i/o digital que representi les idees del grup de manera objectiva.

Per començar, es duen a terme unes activitats introductòries per actualitzar i conèixer els coneixements propis i grupals que es tenen sobre
el voluntariat i els seus tipus. Tot seguit hi ha diversos blocs de contingut agrupats en eines per tal de conèixer diversos aspectes de les
formes dels textos i els continguts:
- Eina d’escoltar i dialogar: El text expositiu oral.
- Eina de llegir i escriure: El text expositiu escrit i les seves característiques.
- Eina de comunicació: La didàctica dels textos expositius.
- Eina de lèxic: Les paraules compostes.
- Eina de gramàtica: La síl·laba, el diftong i el hiat.
- Eina de literatura: El Noucentisme.

En iniciar cada tipus d’activitat, és important que el professorat transmeti l’alumnat el conjunt de competències que s’hi treballaran i el
resultat a assolir. Per aquest motiu cal referenciar prèviament continguts apareguts en el llibre de consulta. Alhora, es proposa com a
metodologia de treball que, en finalitzar cada bloc d’activitats, el professorat convidi l’alumnat a completar el quadre recollit a la secció
Avalua el que has après. Aquest procés, si es fa de manera constant, contribuirà no només a una avaluació formativa per part del o la
docent, ja que d’una ullada pot copsar el nivell d’assoliment de les competències de l’alumnat, també una avaluació formadora ja que fa
conscient l’alumnat del progrés del seu propi aprenentatge. Per incidir encara més en la importància de l’avaluació, també incorporem una
proposta de metacognició així com un sistema de punts gamificat. Així, cada activitat consta d’una puntuació a assolir que professorat i
alumnat poden anar anotant al final de la unitat. Aquest sistema de punts ajuda l’alumnat a tenir una sensació de progrés, ja que sempre
suma i mai resta i que culmina amb l’atorgament d’una insígnia final.

Respecte els agrupaments, la Situació d’Aprenentatge proposa diferents fórmules. El treball a l’aula es farà a partir de treball individual, el
treball en grup i la participació de tots alhora en debats. Les activitats en grup s’han projectat amb la intenció de fomentar la competència
individual i social, a banda de procurar que les diferències individuals de capacitat de l’alumnat siguin compensades amb l’especialització en
determinats aspectes del treball en grup depenent de la complexitat que presenten. En aquesta unitat hi ha la possibilitat de dur a terme el
treball de forma individual o de forma conjunta. És recomanable la segona opció per tal de fomentar la cooperació entre l'alumnat. Si es
treballa en grup, des del principi s’hauran d’abordar diversos aspectes de forma consensuada:
- Elecció del tipus de voluntariat a treballar.
- Redacció del text del fullet informatiu.
- Revisió del text.
- La digitalització del text i el seu disseny.

© EDITORIAL VICENS VIVES 10/15

 Maria, voluntària, és el fil conductor de totes les eines que porten al projecte final. Serveix també de suport teòric i aconsella l’alumnat a
l’hora de dur a terme les tasques proposades, ja que es presenta com preparador per a parlar en públic. Juntament amb la reflexió final
sobre les destreses assolides i els aprenentatges aconseguits, i l’elaboració en grup del projecte ajuden a aconseguir que l’accés a la
situació d’aprenentatge sigui a la vegada fluida, engrescadora, conscient i innovadora més enllà del tradicional recurs del manual de llengua
i literatura.

Respecte el material necessari, cada alumne/a compta amb el Quadern d’activitats on pot treballar directament. Aquest Quadern esdevé el
centre del procés, ja que el llibre de text l’acompanya i el dota de significat. S’acompanya de material de suport on line per completar aquells
sabers que cal que els i les alumnes reforcin en cas de necessitar-ho. Se sobreentén que les activitats de recerca es fan prioritàriament a
partir del llibre de consulta, però es poden ampliar a altres mitjans (Internet, biblioteca, institucions).En el projecte final, però, caldrà afegir la
confecció d’un cartell i la presentació davant de públic en una sala condicionada per a tal efecte.

© EDITORIAL VICENS VIVES 11/15

 ACTIVITATS D’APRENENTATGE I D’AVALUACIÓ
Activitat Descripció de l’activitat d’aprenentatge i d’avaluació Temporització

Què en saps, del voluntariat?

Activitats inicials Després de presentar la unitat amb la lectura inicial del propòsit de la SA i la introducció dels sabers
1 hora
Què en sabem? que es tractaran, els i les alumnes duran a terme una sèrie d’activitats per demostrar què saben
sobre el voluntariat i els seus tipus (act. 1 i 2).

Activitats Eina I. Escoltar i dialogar 1 hora

d’aplicació L’eina comença amb el visionat del vídeo Què és un voluntariat europeu? i la resposta a unes
Apliquem el que qüestions concretes (act.4). A continuació (act. 5), l'alumnat farà una breu exposició oral a partir del
hem après títol I tu, per què lluitaries?; A l'on posarà especial atenció al to de la veu, el qual podrà ser avaluat
amb la rúbrica que es troba a la mateixa activitat. En aquesta activitat, a més, caldrà cercar
informació sobre personatges importants per ajudar en algun àmbit i fer-ne una breu exposició. Es
consideren continguts mínims les activitats 4 i 5.

Eina II. Llegir i escriure 1 hora

A partir del fragment del text proposat, l'alumnat respondrà a unes preguntes sobre la lectura i la
seva tipologia (act.7). A l'activitat 8 caldrà destriar les característiques lingüístiques dels textos
expositius de les que no ho són; a continuació, es proposaran diferents exemples de textos que els i
les alumnes caldra que marquen segons si es tracten de textos expositius o no (act.9). Totes les
consideren continguts mínims.

Eina III. Comunicació 1 hora

En aquesta eina els i les alumnes escoltaran un fragment del pòdcast Els beneficis de la custòdia del
territori i respondran unes qüestions sobre el mateix (act.11). L'activitat 12 pretén fer un repàs sobre
l'objectivitat dels textos expositius a partir del classificar afirmacions en veritables i falses. La
següent activitat (12) està composada per la lectura d'un text i unes preguntes sobre el contingut del
mateix. Finalment, l'activitat 14 demana l'ús de les xarxes per cercar informació sobre l'extinció
d'insectes. Es consideren continguts mínims les activitats 11, 12 i 13.

Eina IV. Lèxic i semàntica 1 hora

Aquesta eina pretén ampliar el vocabulari de l'alumnat, en aquest cas amb paraules compostes. A
la primera de les activitats proposades (16), caldrà esbrinar la paraula que es defineix; l'activitat 17,
tracta de formar parelles de paraules per formar mots compostos. L'activitat 18 però, és més
complexa que les anteriors i tracta d'analitzar els diferents elements que conformen les paraules
compostes que es donen i la categoria gramatical resultan. A l'activitat següent (19 ) es relacionaran

© EDITORIAL VICENS VIVES 12/15

 les paraules que hi ha donant com a resultat compostos sintagmàtics. A l'activitat 20, l'alumnat
identificaran els dos lexemes que conformen aquests mots compostos. Totes les activitats es
consideren continguts mínims.

Eina V. Gramàtica 1,30 hora

L’eina treballa els la substitució dels complements verbals pels pronoms febles amb diferents tipus
d'activitats (23, 24, 25 i 26). Com que la pronominalització és un tema complex, el professorat pot
dedicar més temps a aquesta eina mitjançant els recursos on line per consolidar sabers. És per
aquest motiu que es preveu que la durada de l’eina sigui al voltant d'una hora i mitja. Es consideren
continguts mínims totes les activitats.

Eina VI. Ortografia 1 hora

En aquesta eina l’alumnat practicarà i farà un repàs de la síl·laba, el diftong i el hiat (act. 28, 29, 30 i
31) amb activitats diverses.(act. 29). Les activitats es consideren totes de contingut mínim.

Eina VII. Literatura 1 hora.

En aquest apartat, l'alumnat treballarà la literatura del Noucentisme a partir del poema Aglae i les
taronges de Josep Carner. A partir del mateix, es respondran a qüestions sobre el contingut, el
tema, la mètrica, les figures retòriques i els trets característics del moviment que representa.
L'activitat de contingut mínim és la 34.

Activitats Projecte col·laboratiu 2 hores

d’aplicació Al llarg de la situació d'aprenentatge, l'alumnat haurà adquirit tècniques i competències per dur a
Apliquem el que terme el projecte que li ha sigut encomanat i, a més, haurà realitzat diferents tasques que ajudaran a
hem après enllestir-lo. En aquest apartat sols caldrà recopilar tot el que s'ha treballat anteriorment, escriure-ho
amb un processador de textos i fer-ne un disseny (36).

Activitats Avalua el que has après: 30 minuts

d’estructuració Es pretén valorar quantitativament l’aprenentatge de continguts i la implicació de l’alumne en totes
Què hem après? les activitats. Es demana que l’alumne sigui conscient de les seves capacitats i l’esforç que ha
dedicat. L’apartat on es valora el propi aprenentatge (3) pot ser un indicador per al professorat de la
necessitat de modificar la unitat en cursos posteriors per optimitzar-la.

© EDITORIAL VICENS VIVES 13/15

 BREU DESCRIPCIÓ DE COM S’ABORDEN ELS VECTORS EN AQUESTA SITUACIÓ D’APRENENTATGE

1. Aprenentatges competencials: La SA pretén que els alumnes siguin autònoms en la recerca d’informació i que fomentin la
col·laboració en la realització de les activitats i el projecte final en tots els aspectes:
- Treball de redacció del fullet informatiu.
- Col·laboració en la producció conjunta del fullet informatiu, en la preparació del text, la revisió, el recolzament gràfic i informàtic..

2. Perspectiva de gènere: en aquesta unitat no hi ha un tractament específic d'aquest vector tot i que es treballa de manera global i
general al llarg de la SA..

3. Universalitat del currículum: La situació diversifica tant les eines per accedir als sabers (amb els materials de suport i ampliació on
line) com els graus d’intervenció en la tasca, ja que en la tasca final es pot fer un repartiment de les feines per assolir-la diferenciat per
aptituds. Pel que fa a les activitats individuals, el professorat pot diferenciar clarament aquelles que demanen una major abstracció o
complexitat de les que representen l’assoliment de coneixements mínims. De fet, en la descripció de les activitats d’aprenentatge i
avaluació hi ha indicacions de mínims i de materials de reforç.

4. Qualitat de l’educació en llengües: el tractament en l’hora de llengua i literatura d’un problema real que demana unes accions
determinades ajuda a fer que l’alumnat s’impliqui més en l’aula i així accedeixi als sabers sobre llengua i literatura indirectament. Cal que
els alumnes entenguin que un ús correcte del llenguatge i de les tipologies textuals depenent dels àmbits d’ús, són necessaris per
aconseguir un propòsit. La llengua és una eina d’ús general per aconseguir interactuar amb l’entorn, no hauria de ser una finalitat en ella
mateixa.

5. Ciutadania democràtica i consciència global: el treball cooperatiu, la distribució de tasques depenent del grau de complexitat de les
mateixes i l’acceptació de rols diversos en els grups segons les habilitats de cadascun dels i les integrants, és una forma de treballar la
convivència democràtica a l’aula a petita escala. No cal dir també que el treball en possibles solucions a problemàtiques que contemplen
els ODS és una forma molt adequada de fomentar no sol aquesta ciutadania (participar en la solució de problemes de tots i totes), sinó
de promoure una consciència global (en el moment que la mateixa problemàtica ocorre a la resta del món i la lluita per les solucions
aportades en altres llocs del món poden ser un exemple per a l’alumnat.

MESURES I SUPORTS UNIVERSALS

© EDITORIAL VICENS VIVES 14/15

 La situació d’aprenentatge ofereix diverses possibilitats d’atenció a les diverses capacitats de l’alumnat:
● Treball col·lectiu per ajudar en el recolzament de les activitats individuals
● Activitats de reforç i ampliació on line referenciades en els continguts impresos i digitals.
● Possibilitat de prescindir d’activitats i d’establir activitats clau o primàries i altres d’ampliació o de reflexió, tal i com s’exposa en
l’apartat “activitats d’aprenentatge i d’avaluació”
● El material i les activitats es presenten o es demanen en diversos formats: textos escrits i audiovisuals, activitats escrites i orals,
treball creatiu i de recerca, suports informàtics i en paper, etc.

MESURES I SUPORTS ADDICIONALS O INTENSIUS

Quines mesures o suports addicionals o intensius es proposen per a cadascun dels alumnes següents:

Alumne/a Mesura i suport addicional o intensiu

© EDITORIAL VICENS VIVES 15/15