Situacions Llengua Catalana i Literatura 4

Situació d’aprenentatge
Títol Renovar-se o morir

Curs Quart d’ESO

Matèria Llengua catalana i literatura

D'acord amb el model de suport del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya 1/15
 DESCRIPCIÓ (context + repte)
Per què aquesta situació d’aprenentatge? Està relacionada amb alguna altra? Quin és el context? Quin repte planteja?

La societat on vivim es regeix pel consum de vegades excessiu de tot tipus de productes. En aquesta situació d'aprenentatge es prendrà
com a fil conductor la publicitat i la reformulació constant d'aquesta per crear noves necessitats a la població. L'alumnat portarà a terme un
projecte on persuadirà les grans companyies amb la reformulació d'una aplicació digital. Per aconseguir aquesta actualització, els i les
alumnes realitzaran uns investigació i una recerca d'informació sobre el producte, analitzaran allò que volen canviar de la mateixa i en
canvi, conservaran allò que més els agradi; a més, crearan una marca i un logo, de manera que faran una immersió completa en el món del
màrqueting. En aquesta unitat s'hi treballaran els ODS 12 (producció i consum responsables) i el 4 (educació de qualitat) els quals
permetran a l'alumnat reflexionar de manera crítica sobre el consum dels diferents productes i realitzar activitats accessibles a tot tipus
d'alumnat, que els permetin aprendre i que els facilitin assumir responsabilitats i crear vincles amb els i les seves , així com despertar la
seva creativitat.

L'alumnat que tenim als nostres centres té com "input" continu la publicitat i tot allò que es mostra. En moltes ocasiona, aquest alumnat i les
seves famílies, consumeix tot el que veu als anuncis sense relexionar sobre si aquest producte és necessari per a la seva vida o no. Amb
l'arribada de les xarxes socials i els i les influencers, la publicitat ha sofert un augment tant econòmic com laboral, la qual cosa és una
possible sortida al món del treball per als nostres alumnes. Per això, la SA proposada pretén explorar aquest món de la publicitat i el
màrqueting, per tal de facilitar uns coneixements bàsics sobre la funció del publicista i permetre conèixer el procés de creació d'un producte
des d'un punt de vista educatiu i incloent els sabers de la matèria que ens ocupa.

Amb l'ús de la publicitat com a fil conductor de la unitat, l'Aina ens guiarà i aconsellarà sobre tot allò que es treballarà al llarg de la SA.
L'alumnat participarà del procés de creació i renovació d'una aplicació digital, la qual serà exposada i presentada a l'empresa Idees
Renovades a partir del text argumentatiu i persuasiu, ja que per vendre alguna cosa cal convèncer a qui ho vulga comprar. A més, els i les
alumnes treballaran contingut propi del currículum com les oracions subordinades, la dièresi o el teatre del s. XX. Tot això, donarà un
bagatge a l'alumnat que permetrà crear un projecte de qualitat i un aprenentatge actiu.

© EDITORIAL VICENS VIVES 2/15

 COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES
Amb la realització d’aquesta situació d’aprenentatge s’afavoreix l’assoliment de les competències específiques següents:

Competències específiques Matèria

Competència específica 1 Llengua Catalana i Literatura

Descriure i valorar la diversitat lingüística i cultural a partir del reconeixement de les
llengües de l’alumnat i la realitat plurilingüe i pluricultural, per afavorir la transferència
lingüística, identificar i rebutjar estereotips i prejudicis lingüístics, i valorar aquesta diversitat
com a font de riquesa cultural.

Competència específica 2 Llengua Catalana i Literatura

Comprendre i interpretar textos orals i multimodals recollint el sentit general i la
informació més rellevant, la seva forma i el seu contingut, per construir coneixement, formar-
se opinió i eixamplar les seves possibilitats de gaudi i de lleure.

Competència específica 3 Llengua Catalana i Literatura

Produir textos orals i multimodals amb coherència, claredat i registre adequats, atenent a
les convencions pròpies dels diferents gèneres discursius i participar en interaccions orals
variades, amb autonomia, per expressar idees, sentiments i conceptes, construir coneixement
i establir vincles personals.

Competència específica 4 Llengua Catalana i Literatura

Comprendre, interpretar i analitzar, amb sentit crític i diferents propòsits de lectura,
textos escrits i multimodals reconeixent-ne el sentit global i les idees principals i
secundàries, identificant-ne la intenció de l’emissor, reflexionant-ne sobre el contingut i la
forma i avaluar-ne la qualitat i fiabilitat, per tal de construir coneixement i donar resposta a
necessitats i interessos comunicatius diversos.

Competència específica 5 Llengua Catalana i Literatura

Produir textos escrits i multimodals amb adequació, coherència i cohesió, aplicant
estratègies elementals de planificació, reacció, revisió, correcció i edició, amb regulació dels
iguals i autoregulació progressivament autònoma i atenent les convencions pròpies del
gènere del discurs triat, per construir coneixement i donar resposta de manera informada,
eficaç i creativa a demandes comunicatives concretes.

Competència específica 6 Llengua Catalana i Literatura

© EDITORIAL VICENS VIVES 3/15

 Cercar, seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts de manera
progressivament autònoma, avaluant-ne la fiabilitat i pertinència en funció dels objectius de
lectura i evitant els riscos de manipulació i desinformació, i integrar-la i transformar-la en
coneixement, per comunicar-la, adoptant un punt de vista crític, personal i respectuós amb la
propietat intel·lectual.

Competència específica 8 Llengua Catalana i Literatura

Llegir, interpretar i valorar obres o fragments literaris del patrimoni propi i universal,
utilitzant un metallenguatge específic i mobilitzant l’experiència biogràfica i els coneixements
literaris i culturals, per establir vincles entre textos diversos que permetin conformar un mapa
cultural, eixamplar les possibilitats de gaudir de la literatura i crear textos d’intenció literària.

Competència específica 9 Llengua Catalana i Literatura

Mobilitzar el coneixement sobre l’estructura de la llengua i els seus usos i reflexionar de
manera progressivament autònoma sobre les eleccions lingüístiques i discursives, amb la
terminologia adequada, per desenvolupar la consciencia lingüística, augmentar el repertori
comunicatiu i millorar les destreses tant de producció oral i escrita com de recepció crítica.

© EDITORIAL VICENS VIVES 4/15

 TRACTAMENT DE LES COMPETÈNCIES TRANSVERSALS

1. Competència ciutadana.
 Desenvolupament de la consciència cívica, amb l’anàlisi de la pròpia identitat, que requereix la comprensió crítica de la realitat per
per a la seva millora. Es relaciona amb l’exercici d’una ciutadania que garanteix l’exercici dels drets, els deures i les responsabilitats.
que potenciï l’equitat entre homes i dones en una societat democràtica a través de compromisos individuals i treball col·laboratiu.
 Consciència global i sostenibilitat, que consisteix a valorar els sabers des de la perspectiva intercultural i la justícia social a escala
local com global. Implica també el compromís amb un entorn saludable, amb unes activitats que constitueixin el motor d’un
desenvolupament sostenible.
 El tractament globalitzat de problemes complexos a través de la identificació d’aquests tipus de problemes del món real (ODS).

2. Competència emprenedora
 En el procés d’elaboració del projecte l’alumnat identificació d’oportunitats per innovar en un context real (l’elaboració i lectura d’un
discurs). Li caldrà una actitud proactiva i implicarà que l’alumne o alumna es conegui a si mateix.
 Iniciativa davant d’una idea o projecte exercitant el pensament crític a partir de la tasca feta perquè serveixi per al futur.
 Desenvolupament del procés de creació d'idees i solucions valuoses i prendre decisions, de manera raonada, utilitzant estratègies
àgils de planificació i gestió, i reflexió sobre el procés realitzat i el resultat obtingut.

3. Competència personal, social i d’aprendre a aprendre

 Comprensió de les perspectives dels altres amb el treball col·lectiu o en l’adequació al públic del discurs.
 Autoavaluacions d'aprenentatge, buscant fonts fiables per validar, sustentar i contrastar la informació i obtenir conclusions.
 Planificació d’objectius a mitjà termini i desenvolupament de processos metacognitius de retroalimentació per aprendre dels errors.

4. Competència digital
 Ús segur, saludable, sostenible, crític i responsable de les tecnologies digitals per a l’aprenentatge en el treball i per a la participació
en la societat, així com la interacció amb les esmentades tecnologies.
 Cooperació, hàbits, civisme i identitat digital. Consisteix en el desenvolupament d’hàbits d’ús segur, saludable, sostenible, crític i
responsable de les tecnologies digitals per a l’aprenentatge i la comunicació.

OBJECTIUS D’APRENENTATGE I CRITERIS D’AVALUACIÓ

© EDITORIAL VICENS VIVES 5/15

 Objectius d’aprenentatge
Què volem que aprengui l’alumnat i per a què?
CAPACITAT + SABER + FINALITAT
0.1. Explicar conceptes de manera individual. (CE6)
0.2. Respondre qüestions a partir de la pròpia vivència. (CE6, CE10)
0.3. Reflexionar de manera crítica sobre un tema d'actualitat.(CE10)
0.4.Escriure textos breus amb adequació, coherència i cohesió.
(CE5)
1.1 Comprendre i interpretar un text oral. (CE2)
1.2. Extreure informació rellevant sobre un text oral.(CE2)
1.3. Respondre qüestions sobre un text oral.(CE3)
1.3. Reflexionar sobre problemes actuals. (CE6)
1.4. Escriure textos breus amb adequació, coherència i cohesió.
(CE5)
2.1. Establir els diferents gèneres argumentatius i exemplificar-los.
(CE4)
2.2. Identificar els gèneres argumentatius segons l'inici del text. (CE
4)
2.3. Extreure trets característics i analitzar textos de gènere
argumentatiu. (CE4)
2.4. Escriure textos breus amb adequació, coherència i cohesió.
(CE5)
2.5. Comprendre i interpretar un text escrit. (CE4)
3.1. Llegir i comprendre textos argumentatius periodístics.(CE4)
3.2. Extreure informació rellevant d'un text argumentatiu. (CE4)
3.3. Definir conceptes a partir del context del text. (CE4, CE5)
3.4. Escriure textos breus amb adequació, coherència i cohesió.
(CE5)
4.1. Atribuir mots a definicions. (CE9)
4,2, Reflexionar sobre problemes actuals relacionats amb el tema de
l'apartat.(CE6)
4.3. Identificar avantatges i inconvenients sobre un tema d'actualitat.
(CE6)
5.1. Diferenciar oracions substantives, adjectives i adverbials.(CE9)
5.2. Substituir adjectius per oracions subordinades relatives i
© EDITORIAL VICENS VIVES
Criteris d’avaluació
Com sabem que ho ha après?
ACCIÓ + SABER + CONTEXT
1. Cercar informació i sintetitzar-la sobres dades curioses del
màrqueting.
2. Ser conscient de la influència de les marques en la societat.
3. Investigar sobre anuncis i eslògans de marques importants.
1. Analitzar i interpretar de manera adequada un vídeo sobre la
publicitat.
2. Respondre de manera ajustada a les qüestions formulades a
partir del vídeo proposat.
3. Cercar informació sobre publicitats importants a partir d'una
imatge.
4. Reflexionar sobre el consum responsable de productes.
1. Associar els diferents gèneres argumentatius amb exemples
de texts.
2. Distingir tipus de text argumentatiu a partir d'exemples.
3. Analitzar els trets característics de cada subgènere
argumentatiu a partir d'exemples de textos.
1. Llegir i entendre un article d'opcinió.
2. Localitzar els tres arguments en què es basa el text per
confirmar la postura de l'autor.
3. Definir una frase feta a partir del context d'un text
argumentatiu.
1. Cercar mots paraules relacionades amb la terminologia del
llibre a una sopa de lletres.
2. Atribuir paraules relacionades amb els llibres a les definicions
proposades.
3. Reflexionar de manera crítica sobre l'ús del llibre en paper
front al llibre digital.
4. Establir avantatges i inconvenients sobre l'ús de les dues
modalitats de lectura.
1. Identificar el tipus d'oració subordinada a partir de les
oracions proposades.
6/15
© EDITORIAL VICENS VIVES 7/15
 SABERS

Amb la realització d’aquesta situació d’aprenentatge es tractaran els sabers següents:

Saber Matèria

1 Les llengües i els seus parlants. Llengua Catalana i

Comparació i contrastació dels trets propis de les varietats dialectals (fònics, gramaticals i lèxics) i els relatius als Literatura
sociolectes i els registres que permetin la comprensió de la realitat plurilingüe i pluricultural i el respecte a aquesta
diversitat.

2 Comunicació Llengua Catalana i

● Context: components de fet comunicatiu Literatura
- Anàlisi de la formalitat, propòsits comunicatius, canal i elements no verbals.
● Els gèneres discursius
- Detecció, anàlisi i ús de gèneres discursius de l’àmbit personal educatiu de caràcter descriptiu, argumentatiu i
expositiu, d’acord amb les propietats textuals (adequació, coherència, cohesió i correcció), i social . Anàlisi de la
imatge i elements paratextuals dels textos icònics, verbals i multimodals.
● Processos
- Interacció oral i escrita de caràcter formal i informal.
- Comprensió del sentit global del text oral i escrit: relació entre parts, informació rellevant. La intenció de
l’emissor. Detecció d’usos discriminatoris del llenguatge. Valoració de la forma i el contingut del text.
- Planificació i recerca d’informació, textualització i revisió en la producció oral i escrita formals.
- Cerca i selecció de la informació amb criteris de fiabilitat, qualitat i pertinència; anàlisi, valoració i síntesi de la
informació; comunicació i difusió creativa i respectuosa amb la propietat intel·lectual. Ús de plataformes virtuals.
● Reconeixement i ús discursiu dels elements lingüístics
- Assimilació i ús dels elements lingüístics en textos expositius i descriptius, adequació, procediments explicatius,
cohesió, referència interna, coherència verbal i temporal.
- Correcció i revisió ortogràfica i gramatical dels textos. Ús de diccionaris, manuals de consulta i de correctors.
- Ús dels signes de puntuació com a mecanisme organitzador.

3 Educació literària Llengua Catalana i

Literatura
● Lectura guiada
- Lectura d’obres rellevants de la literatura juvenil contemporània i del patrimoni literari universal, inscrites en
itineraris temàtics o de gènere, que incloguin la presència d’autores i autors, en el context de l’aula i de l’entorn
proper que permeti fer la transferència a altres situacions de caràcter literari i cultural amb vincles amb la pròpia

© EDITORIAL VICENS VIVES 8/15

 vida.
- Aplicació d’estratègies i models de construcció compartida de la interpretació de les obres.
- Relació i contrast entre els elements constitutius del gènere literari i la construcció del sentit de l’obra. Anàlisi
bàsica del valor dels recursos expressius.
- Relació i comparació dels textos llegits amb altres textos. Gèneres: novel·la, narració breu, teatre, poesia,
assaig, etc. Temes: amor, amistat, mort, viatge, etc. En aquesta unitat es treballarà la poesia avantguardista de
temàtica lírica i de descripció del paisatge.
- Aplicació d’estratègies, models i pautes per a l’expressió de la interpretació i valoració personal d’obres i
fragments literaris, a través de processos i suports diversificats i tenint en compte la perspectiva de gènere.
- Creació de textos a partir de l’apropiació de les convencions del llenguatge literari i en referència a models
donats (imitació, transformació, continuació, etc.) en el context de l’expressió dels sentiments, emocions i
experiències pròpies.

4 Reflexió sobre la llengua Llengua Catalana i

- Construcció guiada de conclusions pròpies sobre el sistema lingüístic en el marc de la millora en la comprensió i Literatura
producció dels textos orals, escrits i multimodals en situacions diverses.
- Observació, contrast i anàlisi de les diferències rellevants i interseccions entre llengua oral i llengua escrita, per
a la millora en la comprensió i producció dels textos de tot tipus.
- Comprensió, anàlisi i valoració de la llengua com a sistema i de les seves unitats bàsiques tenint en compte els
diferents nivells: fonètic, morfològic, semàntic, sintàctic, textual, per la millor comprensió i producció de textos. En
aquesta unitat especialment el sintàctic i el fonètic.
- Distinció i reflexió entre la categoria i la funció de les paraules i consolidació dels procediments lèxics (afixos) i
sintàctics per al canvi de categoria, en situacions de comprensió i expressió de textos orals i escrits.
- Relació de l’esquema semàntic i sintàctic de l’oració. Observació i canvi en enunciats i ús de la terminologia.
- Aplicació d’estratègies d’ús progressivament autònom de diccionaris i manuals de gramàtica

© EDITORIAL VICENS VIVES 9/15

 DESENVOLUPAMENT DE LA SITUACIÓ D’APRENENTATGE
Quines són les principals estratègies metodològiques que es preveuen utilitzar? Quins tipus d’agrupament realitzarem? Quins són els principals
materials que necessitarem?

La Situació d’Aprenentatge triada consisteix en la reformulació d'una app digital, la qual serà elegida per l'alumnat. Els i les alumnes caldrà
que treballin en un projecte comú de manera cooperativa i col·laborativa amb l'objectiu de crear un text i un projecte audiovisual que doni
lloc a totes les propostes dels components del grup.

Per començar, es duen a terme unes activitats introductòries per actualitzar i conèixer els coneixements que es tenen sobre les sèries i tot
allò que les envolta: plataformes, temàtiques, personatges, el procés de creació, etc. Tot seguit hi ha diversos blocs de contingut agrupats
en eines per tal de conèixer diversos aspectes de les formes dels discursos orals i els continguts:
- Eina d’escoltar i dialogar: El text argumentatiu oral.
- Eina de llegir i escriure: El text argumentatiu escrit i els seus subgèneres.
- Eina de comunicació: L'estructura del text argumentatiu.
- Eina de lèxic: El llibre i la seva terminologia.
- Eina de gramàtica: Les oracions subordinades.
- Eina d’ortografia: La dièresi.
- Eina de literatura: El teatre del s.XX.

En iniciar cada tipus d’activitat, és important que el professorat transmeti l’alumnat el conjunt de competències que s’hi treballaran i el
resultat a assolir. Per aquest motiu cal referenciar prèviament continguts apareguts en el llibre de consulta. Alhora, es proposa com a
metodologia de treball que, en finalitzar cada bloc d’activitats, el professorat convidi l’alumnat a completar el quadre recollit a la secció
Avalua el que has après. Aquest procés, si es fa de manera constant, contribuirà no només a una avaluació formativa per part del o la
docent, ja que d’una ullada pot copsar el nivell d’assoliment de les competències de l’alumnat, també una avaluació formadora ja que fa
conscient l’alumnat del progrés del seu propi aprenentatge. Per incidir encara més en la importància de l’avaluació, també incorporem una
proposta de metacognició així com un sistema de punts gamificat. Així, cada activitat consta d’una puntuació a assolir que professorat i
alumnat poden anar anotant al final de la unitat. Aquest sistema de punts ajuda l’alumnat a tenir una sensació de progrés, ja que sempre
suma i mai resta i que culmina amb l’atorgament d’una insígnia final.

Respecte els agrupaments, la Situació d’Aprenentatge proposa diferents fórmules. El treball a l’aula es farà a partir de treball individual, el
treball en grup i la participació de tots alhora en debats. Les activitats en grup s’han projectat amb la intenció de fomentar la competència
individual i social, a banda de procurar que les diferències individuals de capacitat de l’alumnat siguin compensades amb l’especialització en
determinats aspectes del treball en grup depenent de la complexitat que presenten. En aquesta unitat hi ha la possibilitat de dur a terme el
treball de forma individual o de forma conjunta. És recomanable la segona opció per la complexitat del tema que han d’elaborar, ja que es

© EDITORIAL VICENS VIVES 10/15

 tracta no sols d’un guió, sinó també d’un veritable projecte audiovisual. Si es treballa en grup, des del principi s’hauran d’abordar diversos
aspectes de forma consensuada:
- Elecció de l'aplicació digital que es treballarà.
- Creació d'una empresa i d'un logotip.
- Redacció del text.
- Revisió del text.
- Creació d'una presentació de diapositives, vídeo... per reforçar l'exposició.
- Exposició del projecte.

Aina, publicista de l'empresa Idees Renovades, és el fil conductor de totes les eines que porten al projecte final. Serveix també de suport
teòric i aconsella l’alumnat a l’hora de dur a terme les tasques proposades. Juntament amb la reflexió final sobre les destreses assolides i
els aprenentatges aconseguits, i l’elaboració en grup del projecte ajuden a aconseguir que l’accés a la situació d’aprenentatge sigui a la
vegada fluida, engrescadora, conscient i innovadora més enllà del tradicional recurs del manual de llengua i literatura.

Respecte el material necessari, cada alumne/a compta amb el Quadern d’activitats on pot treballar directament. Aquest Quadern esdevé el
centre del procés, ja que el llibre de text l’acompanya i el dota de significat. S’acompanya de material de suport on line per completar aquells
sabers que cal que els i les alumnes reforcin en cas de necessitar-ho. Se sobreentén que les activitats de recerca es fan prioritàriament a
partir del llibre de consulta, però es poden ampliar a altres mitjans (Internet, biblioteca, institucions).En el projecte final, però, caldrà afegir la
confecció d’un cartell i la presentació davant de públic en una sala condicionada per a tal efecte.

© EDITORIAL VICENS VIVES 11/15

 ACTIVITATS D’APRENENTATGE I D’AVALUACIÓ
Activitat Descripció de l’activitat d’aprenentatge i d’avaluació Temporització

Què en saps, de les sèries?

Activitats inicials Després de presentar la unitat amb la lectura inicial del propòsit de la SA i la introducció dels sabers
1 hora
Què en sabem? que es tractaran, els i les alumnes duran a terme una sèrie d’activitats per demostrar què saben
sobre la publicitat i els seus referents publicitaris (act. 1 i 2).

Activitats Eina I. Escoltar i dialogar 1 hora

d’aplicació L’eina comença amb el visionat d'un vídeo sobre la publicitat i la resposta a unes qüestions
Apliquem el que concretes sobre el mateix (act.3).A l'activitat 4, l''alumnat relacionarà les 4D que s'han comentat al
hem après vídeo amb la seva definició. A l'activitat 5, caldrà fer memòria per endevinar a quins anuncis fan
referència les imatges proposades, i les activitats següents (6 i 7) donaran pas a reflexionar sobre el
producte que els agradaria publicitar i el consum excessiu no necessari que experimenta l'alumnat
dia rere dia. Es consideren continguts mínims les activitats 3 i 4.

Eina II. Llegir i escriure 1 hora

A la primera de les activitats proposades es pretén classificar els diferents gèneres de textos
argumentatius amb el seu àmbit d'ús (act.9). A continuació (act. 10) l'alumnat caldrà que identifiqui
els diferents tipus de text argumentatiu i a la següent activitat n'extraurà els trets característics
(act.11). Les activitats 9,10 i 11 es consideren continguts mínims.

Eina III. Comunicació 1 hora

A partir de la lectura d'un text argumentatiu periodístic (act.13), s'extreuran els diferents argument
que l'autor proposa per defendre la seva tesi (act.14) i a més s'esbrinarà el contingut de la frase feta
"S'ajunta la fam i les ganes de menjar" des del context del text. Es consideren continguts mínims les
activitats 13 i 14.

Eina IV. Lèxic i semàntica 1 hora

Aquesta eina es dedica a la terminologia pertanyent al llibre. En primer lloc, es realitzarà una sopa
de lletres que conté vocabulari del camp semàntic ja esmentat (act.17). A l'activitat 18, l'alumnat
adquirirà nou vocabulari a partir de definicions que caldrà completar. L'activitat 19 és una activitat de
reflexió sobre l'hàbit lector. La darrera de les activitats (20) pretén debatre i posar al damunt la taula
els diferents avantatges i inconvenients de la lectura en paper i digital. Es consideren continguts
mínims 17 i 18.

Eina V. Gramàtica 1,30 hora

L’eina treballa els tipus d'oracions subordinades i la seva distinció amb diferents tipus d'activitats

© EDITORIAL VICENS VIVES 12/15

 (22, 23). En les següents activitats es practicarà la substitució tant d'adjectius com de pronoms (24,
25, 26 i 27).Com que l’oració subordinada és un tema complex, el professorat pot dedicar més
temps a aquesta eina mitjançant els recursos on line per consolidar sabers. És per aquest motiu
que es preveu que la durada de l’eina sigui al voltant d'una hora i mitja. Es consideren continguts
mínims totes les activitats de l'eina.

Eina VI. Ortografia 1 hora

En aquesta eina l’alumnat practicarà i farà un repàs de la dièresi (act. 29,30), a continuació realitzarà
diferents activitats sobre l'ús de la dièresi i l'accentuació (act. 32, 33 i 34). Les activitats es
consideren totes de contingut mínim.

Eina VII. Literatura 1 hora.

En aquest apartat, l'alumnat treballarà el teatre del s.XX a partir d'un text de Josep Maria Benet i
Jornet. A la primera de les activitats proposades (36), es durà a terme la lectura del text i es
respondran una sèrie de qüestions sobre el mateix. L'activitat 37 consisteix en relacionar els
diferents ítems sobre el teatre del s.XX que hi apareixen a l'activitat després d'haver estudiat la
teoria corresponent al manual de la matèria. Totes es activitats són de continguts mínims.

Activitats Projecte col·laboratiu 2 hores

d’aplicació Al llarg de la situació d'aprenentatge, l'alumnat haurà adquirit tècniques i competències per dur a
Apliquem el que terme el projecte que li ha sigut encomanat i, a més, haurà realitzat diferents tasques que ajudaran a
hem après enllestir-lo. En aquest apartat sols caldrà recopilar tot el que s'ha treballat anteriorment i preparar
l'exposició del producte: redactar un guió, fer una presentació de diapositives o un vídeo
promocional i memoritzar allò que es vulgui dir.

Activitats Avalua el que has après: 30 minuts

d’estructuració Es pretén valorar quantitativament l’aprenentatge de continguts i la implicació de l’alumne en totes
Què hem après? les activitats. Es demana que l’alumne sigui conscient de les seves capacitats i l’esforç que ha
dedicat. L’apartat on es valora el propi aprenentatge (3) pot ser un indicador per al professorat de la
necessitat de modificar la unitat en cursos posteriors per optimitzar-la.

© EDITORIAL VICENS VIVES 13/15

 BREU DESCRIPCIÓ DE COM S’ABORDEN ELS VECTORS EN AQUESTA SITUACIÓ D’APRENENTATGE

1. Aprenentatges competencials: La SA pretén que els alumnes siguin autònoms en la recerca d’informació i que fomentin la
col·laboració en la realització de les activitats i el projecte final en tots els aspectes:
- Treball de redacció del discurs.
- Capacitat d’adaptació al format textual del discurs, els recursos o la finalitat comunicativa.
- Col·laboració en la producció conjunta del discurs, en la preparació del text, la revisió, el recolzament gràfic i informàtic o els assajos.

2. Perspectiva de gènere: en aquesta unitat no hi ha un tractament específic d'aquest vector tot i que es treballa de manera global i
general al llarg de la SA..

3. Universalitat del currículum: La situació diversifica tant les eines per accedir als sabers (amb els materials de suport i ampliació on
line) com els graus d’intervenció en la tasca, ja que en la tasca final es pot fer un repartiment de les feines per assolir-la diferenciat per
aptituds. Pel que fa a les activitats individuals, el professorat pot diferenciar clarament aquelles que demanen una major abstracció o
complexitat de les que representen l’assoliment de coneixements mínims. De fet, en la descripció de les activitats d’aprenentatge i
avaluació hi ha indicacions de mínims i de materials de reforç.

4. Qualitat de l’educació en llengües: el tractament en l’hora de llengua i literatura d’un problema real que demana unes accions
determinades ajuda a fer que l’alumnat s’impliqui més en l’aula i així accedeixi als sabers sobre llengua i literatura indirectament. Cal que
els alumnes entenguin que un ús correcte del llenguatge i de les tipologies textuals depenent dels àmbits d’ús, són necessaris per
aconseguir un propòsit. La llengua és una eina d’ús general per aconseguir interactuar amb l’entorn, no hauria de ser una finalitat en ella
mateixa.

5. Ciutadania democràtica i consciència global: el treball cooperatiu, la distribució de tasques depenent del grau de complexitat de les
mateixes i l’acceptació de rols diversos en els grups segons les habilitats de cadascun dels i les integrants, és una forma de treballar la
convivència democràtica a l’aula a petita escala. No cal dir també que el treball en possibles solucions a problemàtiques que contemplen
els ODS és una forma molt adequada de fomentar no sol aquesta ciutadania (participar en la solució de problemes de tots i totes), sinó
de promoure una consciència global (en el moment que la mateixa problemàtica ocorre a la resta del món i la lluita per les solucions
aportades en altres llocs del món poden ser un exemple per a l’alumnat.

MESURES I SUPORTS UNIVERSALS

La situació d’aprenentatge ofereix diverses possibilitats d’atenció a les diverses capacitats de l’alumnat:

© EDITORIAL VICENS VIVES 14/15

 ● Treball col·lectiu per ajudar en el recolzament de les activitats individuals
● Activitats de reforç i ampliació on line referenciades en els continguts impresos i digitals.
● Possibilitat de prescindir d’activitats i d’establir activitats clau o primàries i altres d’ampliació o de reflexió, tal i com s’exposa en
l’apartat “activitats d’aprenentatge i d’avaluació”
● El material i les activitats es presenten o es demanen en diversos formats: textos escrits i audiovisuals, activitats escrites i orals,
treball creatiu i de recerca, suports informàtics i en paper, etc.

MESURES I SUPORTS ADDICIONALS O INTENSIUS

Quines mesures o suports addicionals o intensius es proposen per a cadascun dels alumnes següents:

Alumne/a Mesura i suport addicional o intensiu

© EDITORIAL VICENS VIVES 15/15