Què és llegir?

Montserrat Fons
<mfons@ub.edu>

Pablo Picasso : La lectura (1934)

Amb quin d’aquests conceptes relacionaries el que tu entens per llegir.
Ordena’ls segons el teu criteri

LLEGIR ÉS:

a)descodificar: associar les grafies amb els seus sons

b)oralitzar textos: dir en veu alta el que està escrit
c)comprendre el contingut i les intencions d’un text
d)elaborar significats a partir d’informacions donades pel text
e)cercar el plaer de conèixer i imaginar
 Llegir
• Llegir és un procés d’interacció entre un lector
i un text, procés mitjançant el qual el primer
intenta satisfer (obtenir una informació
pertinent per a) els objectius que guien la seva
lectura (I. Solé, 1992: 21).
• S’entén per lectura la capacitat d’entendre un
text escrit (Adam i Starr, 1992)

Font: Solé, I. (1992). Estratègies de comprensió lectora. Graó

 Todos nos leemos a nosotros mismos y al mundo que nos rodea para
vislumbrar qué somos y dónde estamos. Leemos para entender, o para
empezar a entender. No tenemos otro remedio que leer. Leer casi tanto
como respirar es nuestra función esencial…
Alberto Manguel
Índex
1. Llegir no és senzill. Processos cognitius, socials i afectius que
intervenen en l’acte lector.
Els coneixements implicats en l’aprenentatge de la lectura
• La dimensió emocional i afectiva de la lectura
• El coneixement lingüístic
• La comprensió del principi alfabètic
• Les estratègies de lectura

2. No naixem lectors. Ens fem lectors a través de les experiències

viscudes amb les lectures.

3. Hi ha tantes maneres de llegir com lectors.

4. L’acompanyament lector, condició indispensable.

1. Llegir no és senzill

SIMPLE COMPLEX
L’alfabet és un Llegir i escriure són
repertori limitat i processos cognitius,
tangible socials i afectius
complexos
 La dimensió emocional i afectiva de la lectura

• Lectura en sentit autèntic des dels inicis

• Estableix les bases d’un veritable interès per la lectura

• Promou importants aprenentatges (Morrow, 1995; Purcell-Gates, 2000; Wolf 2008)

– El poder comunicatiu que té la lectura: és portadora de significat
– Relació entre imatge i text
– Característiques del llenguatge escrit: formalitat, descontextualització
permanència
– Elements constitutius del llenguatge escrit

Font: Isabel Solé

 Acompanyant la dimensió emocional i afectiva de la
lectura
• Preparar amb “mimo” les situacions de lectura de contes i històries

• Disposar d’un racó de lectura, mirar llibres i escriure, variat i atractiu

• Aprofitar el recurs dels padrins de lectura i dels lectors amb qui els petis es poden
vincular

• Fer un ús funcional de la lectura sempre que sigui possible i adequat

La mestra, veritable altre significatiu pels infants, model de lectora

Font: Isabel Solé

 L’aprenentatge lingüístic (oral i escrit)
Coneixement fonòlògic/ Coneixement semàntic / Coneixement morfològic i
sintàctic/Coneixement pragmàtic: normes socioculturals d’ús del llenguatge

• Fer de l’aula i del centre un context que promou el desenvolupament de totes les
capacitats lingüístiques:
– Parlar, escoltar, llegir, escriure

• Capacitats el domini de les quals presenta diversos nivells (Wells, 1987)

– Executiu: codi d’accés
– Funcional: ús en la comunicació interpersonal habitual, quotidiana, amb
finalitats diverses i registres diferents
– Instrumental:per obtenir, fixar i comunicar el coneixement dels altres
– Epistèmic: per pensar, argumentar, transformar el propi pensament

coneixement lingüístic oral coneixement de la llengua escrita

La comprensió del principi alfabètic

tren papalloneta

cabra cabreta
_ I_ _ R _
AL PIRINEU, L’ _ I_ _ R _ ÉS MÉS FRED QUE A BARCELONA
 Resolent el problema de llegir (Ferreiro y Teberosky, 1979)

LA BALSA “¿Què hi posa?” “Restaurant”

“¿Què hi posa? “No hi posa res, només n’hi ha

O una [lletra]”

“¿Què hi posa? “No es pot llegir, són totes iguals”

EEE

Font: Isabel Solé

 Acompanyant la comprensió del principi alfabètic

■ Jocs de llenguatge, rodolins, endevinalles, embarbussaments…

■ Pràctica quotidiana de la lectura i de l’escriptura:

❑ La que fa el mestre per tots
❑ La que fan tots junts d’un text curt però significatiu
❑ La de cada nen amb la mestra
❑ La que fan en parelles
❑ La que es duu a terme de manera autònoma, podent demanar ajudes per resoldre els
problemes

■ Disposar del coneixement necessari per observar i comprendre els

progressos i obstacles que troba cadascun, i per poder-hi intervenir.

Font: Isabel Solé

 Les estratègies de lectura

FINALITAT
CONEIXEMENTS CONTINGUT
CREENCES ESTRUCTURA
SENTIT FORMAT
ESTRATÈGIES
CONTEXT
Y TRI MOCHYN BACH
Llegir és una activitat estratègica

Y TRI MOCHYN BACH

Llegir:

• L’estratègia
Logográfica

• L’estratègia
Fonológica

• L’estratègia
ortogràfica
ANIMAL
 Fases de l’aprenentatge de la lectura

• Reconeixement global de configuracions

Fase escrites. (ex. propi nom).
• Relacions entre el llenguatge escrit i l’oral.
logogràfica • Imitació de l’acte de llegir / Pregunta: Què posa?

• Comprensió del funcionament del codi alfabètic.

Fase • Desenvolupament de la consciència fonològica (relació
so grafia/ fusió de fonemes/ ordre).
alfabètica • Autonomia per desxifrar / Pregunta: quina és?

• Combina habilitats alfabètiques, amb el

Fase reconeixement d’indicis contextuals, sintàctics i
semàntics.
ortogràfica • La recerca de significat és el motor lector.

FONS, M. (2000) “Fases del aprendizaje de la lectura” , a BIGAS, M./CORREIG, M. (ed.), Didáctica de la lengua en la educación infantil, Madrid: Síntesis.
 Comprensió de la lectura (1
de 7)

Models que expliquen l’acte lector

Model bottom-up Model top-down

- La lectura és seqüencial. - La lectura és descendent

- Grafies- Paraula-Text
- El text és prioritari.
- Aprendre a llegir és aprendre
a descodificar.
Però: com s’arriba a comprendre?
- La descodificació es troba sotmesa
a processos inferencials de nivell superior.
- És important l’aportació del lector.
- Percepció de la globalitat.
Però: on queda el text?

Model Interactiu
- S’utilitzen informacions diverses.
- No se centra ni en el text ni en el lector.
- Dóna gran importància als coneixements
previs.
-Cal fer intervencions en sentit ascendent i
descendent.
 1.1. PROCESSOS COGNITIUS BÀSICS EN LA LECTURA

PROCESSAMENT ASCENDENT
(processos de baix nivell)

TEXT
PARÀGRAF
•Accés lexical FRASE
•Reconeixement
PARAULA
de paraules
•Descodificació LLETRA

Font: Ruiz Bikandi, U. (2000). Didáctica de la segunda lengua. Madrid: Síntesis

© Montserrat Fons <mfons@ub.edu>
Un brosqui va tarruscar les guixigolles d’un esquinós i una
mucrolla va macrar una mucrolla filustrosament.
No va bascallejar caligiosament, però sí que ho va panxar
de posc en posc.
Després es corrospiren sense xisnimiscar.

Un brosquio tarruscó las guichimollas y una mucrolla mascró

filustrosamente. No lo cilligaron caliciosamente, pero si que
lo zafarretaron de voz en pando.

Cuando el brosquio manijoviaba las guichimollas, la mucrolla

mardiró piscanamente.
 1.1. PROCESSOS COGNITIUS BÀSICS EN LA LECTURA

PROCESSAMENT ASCENDENT PROCESSAMENT DESCENDENT

(processos de baix nivell) (processos d’alt nivell)

TEXT •Formulació i verificació

d'hipòtesis
PARÀGRAF
•Anticipació
•Accés lexical FRASE • Inferències
•Reconeixement
PARAULA •Comprensió
de paraules
•Descodificació LLETRA • Interpretació

MEMÒRIA A CURT TERMINI MEMÒRIA A LLARG TERMINI

CONTROL DEL PROCÉS I METACOMPRENSIÓ

Font: Ruiz Bikandi, U. (2000). Didáctica de la segunda lengua. Madrid: Síntesis
© Montserrat Fons <mfons@ub.edu>
Podeu llegir-ho?
A què es refereix el títol?
Sgeun un etsduio de una uivenrsdiad ignlsea, no ipmotra el
odren en el que las ltears etsan ersciats, la uicna csoa
ipormtnate es que la pmrirea y la utlima ltera esten ecsritas
en la psiocion cocrrtea. El rsteo peuden estar ttaolmntee mal
y aun pordas lerelo sin pobrleams. Esto es pquore no lemeos
cada ltera por si msima preo la paalbra es un tdoo.
Pesornamelnte me preace icrneilbe…
LLEGIR I ESCRIURE:
ACTIVITATS COMPLEXES

El coneixement del codi

és necessari però no suficient
 Lectura estratègica: lectura profunda i implicada
• Fer hipòtesis sobre el que es llegirà:
– a partir del títol, subtítol, tipus de suport...
– a partir de les il·lustracions si n’hi ha
• Aportar coneixement previ coherent sobre el tema:
– Què sabem sobre el que hem de llegir? (sobre el tema, els personatges, el tipus de
gènere...)
• Identificar un objectiu o finalitat per a la lectura:
– Què busquem? Quina informació ens fa falta?
– Anem a veure si passa això que pensem que passarà...
– Ha passat allò que pensavem que passaria? Per què?
• Identificar dubtes i problemes i mirar de resoldre’ls
– Ho estic entenent? Què deu voler dir això?
• Verificar les hipòtesis inicials, i si s’assoleixen els objectius de lectura
1. Llegir no és senzill: procesos cognitius, socials i afectius

1.2. Llegir és
una activitat
social
- Comunicació diferida
en el temps i l’espai.
- Activitat situada en un
context cultural per a
diverses funcions.
Gèneres textuals.
- Participació en una
activitat preestablerta
socialment. Pràctiques
lletrades.
 Lectura digital
Característiques del suport Algunes conseqüències

• Hipertextualitat • Increment exponencial

d’interlocutors i de documents
• Multimodalitat
• Absència de filtres i controls de
• Plurilingüisme i qualitat
multiculturalitat
• Homogeneïtzació física i contextual
• Gèneres electrònics • Cooperació

• Virtualitat • Tecnologització

• Caràcter inacabat • Autoaprenentatge

Font: Cassany, D. (2011). En_línia. Llegir i escriure a la xarxa. Barcelona: Graó.

TIPUS NARRATIU
DE DESCRIPTIU
TEXT INSTRUCTIU
EXPOSITIU
ARGUMENTATIU
…
 Cada modalitat discursiva demana unes
habilitats lectores diferents
Contes, novel·les, teatre i poesia Textos informatius

- Identificar qui fa què - Identificar l’objectiu

- Identificar per quin motiu algú du - Relacionar amb el coneixement
a terme una acció personal
- Relacionar les diferents accions - Integrar els nous conceptes
- Adonar-se de la relació que hi ha - Elaborar hipòtesis
entre els personatges - Identificar el valor dels
- Inferir connectors que estableixen la
- Reconèixer l’estructura del text relació entre causa i efecte
...
...
 Cada modalitat discursiva demana unes
habilitats lectores diferents
Contes, novel·les, teatre i poesia Textos informatius
Deixen “buits” que ha d’omplir el No deixen cap “buit” per al lector.
lector . “Porta oberta”. “Porta tancada”.

- Interpretació en grup - Construcció de coneixement en

grup
Respostes afectives Preveure
Respostes creatives Qüestionar i clarificar
Respostes crítiques Resumir
 LLEGIR

• Comprendre el significat literal, la suma

LES LÍNIES del significat semàntic de tots els mots.

• Comprendre tot el que es dedueix de

les paraules, encara que no s’hagi dit
ENTRE LÍNIES explícitament: inferències,
pressupo-sicions, ironia, dobles
sentits, etc.

• Comprendre la ideologia, el punt de

RERE LES LÍNIES vista, la intenció, l’argumentació a què
apunta l’autor.

Font: Cassany (2006). Rere les línies. Empúries

“Immigrant pega adolescent”

“Dona canadenca pega cap rapat”

Font: Àlex Gutiérrez. Diari ARA , 12 de febrer,
2. No naixem lectors

2. No naixem lectors
-Ens fem lectors a través
de les experiències
viscudes amb les lectures
i al voltant de les lectures.
-En la construcció de cada
lector hi juga un gran
paper la família, l’escola, i
la societat .
-No existeix cap recepta
màgica que garanteixi la
construcció d’un lector
autònom.
2. No neixem lectors

No neixem
lectors • No desmerèixer les lectures
dels alumnes.
-Ens fem lectors a través • No exigir treballs, de manera
de les experiències sistemàtica, després de cada
viscudes amb les lectures
i al voltant de les lectures. lectura.
-En la construcció de cada • No obligar a llegir un text
lector hi juga un gran
paper la família, l’escola, i
determinat.
la societat .
• No corregir sistemàticament
-No existeix cap recepta els errors quan els alumnes
màgica que garanteixi la
construcció d’un lector llegeixen en veu alta.
autònom.
Llegir per als altres

“L’única i més important activitat

per tal de construir la comprensió i les
habilitats essencials per a l’èxit en
l’aprenentatge de la lectura sembla ser
llegir en veu alta als nens “
(IRA, 1998)

© Montserrat Fons <mfons@ub.edu>

3. Hi ha tantes maneres de llegir com persones lectores

Antonello da Messina Anicet Lemonnier

Sant Jeroni al seu estudi (1974) Lectura al saló de Mme. Geoffrin (1812)
 Ahora ya no suelo llevar corbata, pero cuando la
llevaba, para que me entienda, al llegar a casa, en
lugar de quitármela, me ajustaba el nudo al espejo
antes de ponerme a leer, por decoro y como
gentileza hacia los libros. Para entendernos, leer un
libro es un acto religioso; es una religión en lo cual lo
trascendente es el lenguaje (…) Jordi Llovet

Antonello da Messina Anicet Lemonnier

Sant Jeroni al seu estudi (1974) Lectura al saló de Mme. Geoffrin (1812)
3. Hi ha tantes maneres de llegir com persones lectores

Una lectora, de Micah Albert

1r premi World Press Photo, 2013
EL LECTOR

Qui és lector?
Aquell qui pot utilitzar la lectura amb autonomia, per a gaudir, aprendre i
resoldre situacions de la vida quotidiana, en tots els àmbits:
• Personal
• Acadèmic
• Social
• Laboral

Llegir és diverses coses al llarg de la biografia d’un individu però sempre, la

lectura, és una companya fidel.
4. L’acompanyament lector

Acompanyament lector
Accions i actituds d’un lector expert
que potencien que els aprenents
s’interessin per les històries i les
informacions que s’amaguen als
diferents llibres i pantalles dels
ordinadors.

Trobades amb autors/ Lectura per part d’un expert d’una obra /
Tertúlies / Presentació de llibres, de blogs, pàgines web/ Debat
sobre llibres llegits/ Debat sobre fonts documentals i contrast
d’informacions/ Dramatització de lectures/ Exposició de llibres
recents, d’obres recomanades, d’obres per temàtiques/
4. L’acompanyament lector

Jean-Siméon Chardin
La maitresse d'école, 1736-37
Richard Geiger, 1870-1945
El abuelo
Jean-Siméon Chardin
La maitresse d'école, 1736-37
Richard Geiger, 1870-1945
El abuelo
4. L’acompanyament lector

ACOMPANYA
INSTRUIR
R

Explicar, facilitar, Escoltar, sostenir,

administrar, invitar, oferir
avançar, etc. respectar, etc.
 El niño pequeño (Helen Buckelin)

Maestra: Hoy vamos a hacer un dibujo

Niño: ¡Qué bueno!

Maestra: ¡Esperen! aún no es tiempo de empezar. vamos a dibujar flores.

Niño: ¡Qué bien!, (le gustaba hacer flores y empezó a hacer unas flores)

Maestra: ¡Esperen!, yo les enseñaré cómo.

Niño: (volteó la hoja e hizo una flor como la de la maestra.
Era roja, con tallo verde)
Maestra: Hoy vamos a hacer un dibujo
Niño: ¡Qué bien! (Y esperó a que la maestra
dijera lo que había que hacer).

Maestra: ¿No quieres hacer un dibujo?

Niño: Sí, pero ¿qué hay que hacer?

Maestra: Puedes hacer lo que tu quieras.

Niño: ¿con qué color?
Maestra: ¡Con cualquier color! Si todos hicieran el
mismo dibujo y usaran los mismos colores
¿cómo sabría yo lo que hizo cada cuál?
El niño,
bajando la cabeza
dibujó
una flor roja
con el tallo verde.

Helen Buckelin
La tête en friche

• https://youtu.be/9xqrxfYNU-4?t=22
• https://youtu.be/GMnJv_6BKDo?t=14
 Per acabar…
• Si estem d’acord que llegir és comprendre un text

■ Per què es dedica tant temps a les aules a aprendre a

identificar lletres, síl·labes o paraules de forma aïllada i
sense sentit?
+ INTERLINGÜÍSTIC
➢ Coneixements sobre el tema
➢ Coneixement sobre el món
• Accions humanes
• Naturalesa física
• Objectes
• ….
➢ Coneixements retòrics
• Sobre el discurs: què, qui com, quan…
• Característiques del llenguatge escrit
• Tipus de text., organització, connectors,…
• …
➢ Coneixements lèxics-semàntics
• Vocabulari relacionat amb el tema
• Vocabulari general
• …
➢ Coneixements sintàctics
- INTERLINGÜÍSTIC
L’OBRA DE GIOTTO
EN PERILL

El terratrèmol d’Assís
posa en perill gran
part de l’obra de
Giotto.
Alguns frescos poden
ser irrecuperables.
Marc conceptual PISA 2009
© Montserrat Fons
<mfons@ub.edu>
PREGUNTES ABANS DE LLEGIR:
Què es pretén? Text 1 Text 2 Text 3

Relacions emotives
MOTIVAR
Presentació de la lectura

Forma
ACTIVAR
CONEIXEMENTS PREVIS
Contingut

Establir un OBJECTIU de
lectura
 PREGUNTES DESPRÉS DE LLEGIR:
Text 1 Text 2
Elements de la comprensió lectora
Cooper (1986) PISA (2009)

Comprensió Accedir i obtenir

Literal informació
X

Comprensió
inferencial Integrar i interpretar X

Reorganització (comprensió global /

de la informació elaborar una interpretació)

Comprensió Reflexionar i valorar

Crítica (contingut i forma)
X
[1]
Cooper, J.D. (1986). Cómo mejorar la comprensión lectora. Madrid: Aprendizaje Visor. MEC.
● Distingir entre informació rellevant i secundària

● Saber trobar la idea principal

● Identificar causa-efecte

● Reconèixer les seqüències

d’una acció

● Conèixer el vocabulari

● ...

Component Literal
Component
Inferencial
● Predir resultats

● Inferir el significat de paraules

desconegudes

● Preveure diferents finals

● Inferir seqüències lògiques

● Entreveure la causa de determinats efectes

● ...
Component Reorganització
● Dividir el text en parts significatives

● Trobar subtítols

● Elaborar un esquema, un mapa conceptual

● Localitzar la jerarquització d’idees

● Organitzar informació

● ...
Component Crític

● Distingir fets d’opinions

● Emetre un judici

● Expressar reaccions que provoca el text

● Analitzar la intenció de l’autor o de l’autora

● ...
 Convé ensenyar a llegir
aquest món
a les noves generacions,
perquè en puguin escriure
un altre de molt millor.

Inspirat en Paulo Freire

Pablo Picasso : La lectura (1934)

 Implicacions: Els mestres hem de comprendre…

… el procés que segueixen els nens per a comprendre el nostre sistema

d’escriptura i com intervenir-hi en conseqüència

… que la lectura no és una tècnica que s’aprèn en un cicle concret i

després “s’aplica tal qual” a diversos textos; sinó una capacitat que es
reconstrueix, fent-se més potent, complexa i adaptable

… que el gust per la lectura no ve donat; s’dquireix i s’alimenta en

situacions que conviden a llegir i en les que el lector es veu competent,
encuriosit i gratificat
 “En el fondo, el deber de educar consiste, mientras se enseña a los
niños a leer (...), en darles los medios para juzgar libremente si sienten o
no “la necesidad de los libros”. Porque si podemos admitir
perfectamente que un particular rechace la lectura, es intolerable que
sea –o crea que es- rechazado por la lectura.

Ser excluido de los libros –incluso de aquellos de los que podríamos

prescindir- es una tristeza inmensa, una soledad dentro de la soledad”

(Pennac, D., 1993, p. 145)