QÜESTIONARI D’AVALUACIÓ

LES LLEGENDES DE LES ILLES BALEARS. CONEIXEMENT I

APLICAICÓ DIDÀCTICA

El participant ha de contestar a 10 preguntes obligatòriament. La resposta ha de tenir

almenys 5 línies. S´envia al mail del ponent en PDF i adjunt amb la proposta d´aplicació
didàctica.

1. Quines són les tres orientacions actuals, dintre de la teoria literària, destacades

per García Barrientos?

El denominat imperi de la lectura on recau la importància del significat en el

lector i el caràcter hermenèutic de la interpretació individual; el que situa el

debat al centre de la construcció de la teoria literària que contempla la

història i els seus problemes per a definir-la; i la dicotomia entre la poètica i

retòrica, que treballa amb el significant en si, amb la dramatúrgia, que dota de

caràcter i humanitat la paraula.

2. Quins són, tradicionalment, els tres gèneres literaris? Quina és la seva vinculació

amb les tres funcions essencials del llenguatge?

-L’èpica, demostrativa i racional, que exposa representació d’”ell” o d’”allò

d’una manera objectiva, vinculada amb la funció de manifestació.

-La lírica, des d’una perspectiva subjectiva, del “jo”, expressiva i emocional

mostra sentiments i estats d’ànims, vinculada a l’exposició.

-La dramatúrgia, el llenguatge del “tu”, intencional que provoca i espera

reaccions, preguntes, desencadenar desitjos, dubtes i tendències, vinculada a la

incitació del llenguatge.

3. Explica breument el paper del docent a la didàctica de la literatura.

4. Cita i explica les quatre vies metodològiques utilitzades pels folkloristes a l’hora

d’establir categories genèriques.

-La via temàtica, a on estudiosos del folklore comparat van tendir a definir els

gèneres folklorics segons la seva temàtica. En quant a la tradició oral, en

aquesta perspectiva pertany a temes desenvolupats.

-La via estructural, considera els contes i cançons, proverbis i enigmes amb

entitat pròpia, que constitueix la realitat ontològica intrínseca de tota forma

folklòrica. Deixant les categories de gènere literari com a característiques

descriptives de les mateixes.

-La via arquetípica, que diu que els gèneres del folklore són categories

universals, ontològicament independents de la cultura i de cap societat.

S’expliquen les semblances temàtiques i formals mitjançant arquetipus

transcendentals, transculturals i universals.

-La via funcional, s’ocupa de les relacions entre les formes de l’art verbal i

les necessitats culturals, psicològiques i socials existents, en la seva vessant

fenomenològica. És el poble que les representa qui les categoritza, al fi.

5. Defineix el concepte de meta folklore.

És una manera d’abordar el sistema popular de gèneres segons l’ús que

dona la seva pròpia cultura d’ells. Apareix com un relat cognoscitiu, explicit

de la cultura que es manifesta en forma de conceptes o comportaments.

Recorda un tant a la via funcional d’abordar les categories genèriques, així com

la distinció clàssica dels gèneres literaris d’èpica, lírica i dramatúrgia.

6. Quines son les definicions de Thompson i de Bayard de Rondalla?

Amb trets comuns amb la definició de conte, les defineixen com a narracions

meravelloses i novel·lesques on un heroi humil o diversos personatges

 rescaten una princesa o lluiten contra el mal en un mon i temps indeterminat.

El relat es entretingut, lúdic i moralista. Però aquesta definició tan sols

defineix un tipus de rondalla meravellosa i deixa de banda d’altres.

7. Quins són, segons Violant Ribera(1990), els trets diferencials de les rondalles?

La identifica com un gènere dins la narrativa folklórica. Amb trets característics

tals com: el caràcter imaginari (història inventada, sense cap referent històric

ni geogràfic), l’estructura narrativa completa i tancada de introducció, nus i

desenllaç, amb un inici molt concret i un final molt precís i moralista; la

doble funció de distreure i d’alliçonar.

8. Quina és la definició i les principals característiques de les llegendes segons

García de Diego?

Amplia la definició general que diu que tracten d’un lloc i personatges

determinats, així com que els actes dels personatges semblen històrics i de

qualitat heroica, afegint el caràcter marcadament definitori d’aquestes. A mode

d’història menor que es dirigeix cap a un didactisme per a compartir dits

coneixements amb l’entorn social que reforça i completa la cultura d’una

col·lectivitat.

Algunes de les característiques comuns més remarcables de les llegendes segons

aquest autor són: la personificació i la transpersonificació (de personatges

entre llegendes), la contaminació (d’elements entre llegendes), la geminació

(coordinació de trama entre llegendes), l'acumulació (de temes a una mateixa),

la temporació i destemporació (històriques o no), els anacronismes o les

confusions lèxiques.

9. Explica, segons la classificació de Van Gennep (1910), la tipologia de les

llegendes relatives al món natural.

 Són explicatives de la representació de l’univers (antropomòrfic, zoomòrfic o

normal). Són característiques les explicatives d'orígens, de la etiologia, del

“perquè…” al “de com…”. Exemple de La Creació, en primer terme, o sobre

formes, característiques i qualitats dels essers en segon. Són de caire

mitològic i situen la seva temporalitat i els seus personatges (animats o

inanimats, mortals o divins) als orígens del mon o l’univers.

10.Explica, segons la classificació de Van Gennep (1910), la tipologia de les

llegendes relatives al món sobrenatural.

De deus i dimonis, d'éssers sobrenaturals de caràcter ritual, religiós o

històric. Tendeixen a presentar a protagonistes amb un d'antagònic així com

la confrontació dels mons reals i imaginaris. Els humans presents són

presentats i ubicats històricament, però també hi apareixen éssers

sobrenaturals com dimonis, fades, follets, o demés mitologismes relacionats

amb elements de la natura o fenòmens atmosfèrics. Els humans es veuen atrets

per aquests éssers, amb bones o males intencions, per ambdues parts, als que

arriben mitjançant rituals.

11.Quins són els protagonistes de les llegendes històriques?

Són els característics de les epopeies populars, les llegendes genealògiques i

les relatives a personatges històrics d’una col·lectivitat concreta. Personatges

històrics que mitjançant un procés de mitificació han adquirit una categoria

mítica, de la petita història local o la gran història col·lectiva. Són exemples de

Mallorca el Rei Jaume I, el Comte Mal o Sant Vicenç.

12.Enumera quins són els beneficis específics del treball amb les llegendes a

l’àmbit educatiu.

-Mantenir viva la memòria individual.

-Presentar continguts de la cosmovisió.

-Estima i respecte de la nostra cultura i patrimoni.

-Establir relacions afectives amb l’entorn que ens pertany.

-Estimular la imaginació.

-Consolidació del vocabulari, estructures sintàctiques i figures retòriques.

-Caràcter interdisciplinari.

-Augmentar la interacció amb l’entorn.

-Potenciar l'interès per l’art, la història, la literatura,...

-Estudiar testimonis d’una època, societat i cultures passades.

-Analitzar autors, obres, temes i personatges.

-Gaudir amb la lectura i desenvolupar el sentit crític.