Professional Documents
Culture Documents
DEFINICIÓ:
Un conte és la narració d'una història imaginària i que pot estar basada (o no) en fets reals. Pot manifestar-se de
manera escrita o oral. La paraula conte prové del llatí i signi ca “comptar”.
El conte és un dels gèneres narratius, com la novel·la o la crònica, i està conformat per subgèneres com a ciència-
cció, aventures, fantasia, terror, entre altres. Es distingeix de la novel·la per la seua menor extensió.
ESTRUCTURA:
Té un nus i un desenllaç, a més de mostrar un incident que succeeix en un temps i espai determinats, experimentats
per un o més personatges.
CARACTERÍSTIQUES:
-A diferència de la novel·la, és una narració breu amb trama simple i pocs personatges.
-Manté la mateixa estructura que una novel·la: té una introducció, un nus i un desenllaç.
-Pot abastar una in nitat de temàtiques o subgèneres, com a fantàstics, infantils, policials, realistes, còmics, de terror,
de fades o de misteri, entre altres.
Existeixen dos tipus generals de contes, amb els seus respectius subgèneres:
Els contes populars. Són narracions transmeses a través de diferents generacions i comptades amb unes certes
variacions respecte a la història original. En molts casos, es desconeixen els autors pel fet que, en els orígens, els
contes eren narrats en forma oral i no van quedar registres dels seus creadors. Alguns exemples de contes populars
són les rondalles, els mites i les llegendes.
Els contes literaris. Consisteixen en narracions acuradament elaborades i amb una intenció determinada. Són
producte d'un rigorós treball de l'autor, capaç de crear una història amb un clima particular, que genera emocions en un
públic especí c. Per exemple, no és el mateix un conte per a xiquets que un per a adults.
NARRADORS: