IES La Garrigosa Departament de valenci

El text narratiu
Una narraci s un text en qu un narrador explica el desenvolupament d'uns fets, que poden ser reals o ficticis, al llarg del temps. 1. Caracterstiques del text narratiu Els principals trets dels textos narratius sn:

Solen estar escrits en prosa. Hi ha la presncia d'un narrador que explica la histria. Lingsticament, es fonamenten en el sintagma verbal, perqu l'acci s'expressa mitjanant el verb. S'hi inclouen descripcions i dilegs.

2. Estructura del text narratiu El text narratiu pot presentar dos tipus d'estructures:

Estructura lineal o contnua: s el tipus ms freqent i consisteix a explicar els fets seguint un ordre cronolgic. L'argument o trama, exposici ordenada dels fets, consta de tres parts: Plantejament o introducci: es presenta la situaci i l'inici del conflicte. Nus o desenvolupament: cos central de la narraci. Al llarg del nus la tensi narrativa augmenta fins arribar al clmax (moment lgid que anuncia el desenlla). Desenlla o conclusi: acaba la histria. El desenlla pot ser: Tancat: el conflicte es resol. Obert: el conflicte no es decideix de manera clara i el lector pot imaginar diversos finals. Estructura no lineal o discontnua: l'ordre temporal dels fets s'altera. Hi ha diversos recursos per ordenar els fets de manera discontnua:Pot fer un retrocs en el temps: flash back. Pot avanar-se en el temps: flash forward

3. Elements de la narraci Els elements bsics de la narraci sn: el narrador, el temps, l'espai i els personatges. El narrador: explica la histria i estableix el punt de vista des del qual es narren els fets. Narrador intern: interv en l'acci. Pot ser el protagonista (1a persona), un testimoni (3a persona) o multiselectiu (diferents personatge de l'obra que expliquen en 1a persona la histria).

Narrador extern o omniscient: no interv en la histria. Explica els fets en 3a persona, des de fora. Pot ser: Total: si ho coneix tot, sap com pensen els personatges. Parcial: noms explica all que veu, com una cmera de cinema. 1

IES La Garrigosa Departament de valenci

El temps i l'espai: El temps histric: l'poca en qu succeeix l'acci. El temps narratiu: hores, dies o anys que dura l'acci. L'espai: lloc on passa l'acci. Personatges: sn els ssers, generalment persones, que intervenen en l'acci. la seva complexitat poden ser: Plans: sn simples i no evolucionen. Rodons: sn complexos i experimenten canvis. Segons la seva funci poden ser: Protagonistes: sn els personatges principals. Antagonistes: s'enfronten als personatges principals. Secundaris: no sn fonamentals per al desenvolupament de l'acci. 4. Principals gneres narratius Es classifiquen en funci del carcter real o fictici dels esdeveniments narrats. Gneres narratius de ficci. Poema pic o epopeia: Poema narratiu extens que explica les accions extraordinries dels dus o herois llegendaris d'un poble. Sol ser annim i de carcter tradicional. El conte: Narraci breu, en prosa, que explica fets extraordinaris. El conte tradicional: s annim, sovint es transmet oralment i acostuma a tenir funci moralitzadora. El conte literari: s obra d'un autor conegut i s escrit. Llegenda: Una llegenda s una narraci, oral o escrita, d'aparena ms o menys histrica, amb una major o menor proporci d'elements imaginatius o mite. Faula: Una faula s un relat breu de ficci on els protagonistes sn animals o plantes que parlen. La faula t un carcter didctic normalment tic que es mostra al final. La novella: Narraci extensa, en prosa, que explica una histria fictcia amb la voluntat que sembli versemblant. N'hi ha molts tipus: Novella cavalleresca: apareguda al segle XV. Novella histrica: apareguda durant el romanticisme. Novella realista i naturalista: dominant a la segona meitat del segle XIX. Novella d'aventures. Novella psicolgica: molt important al segle XX. Gneres narratius que no sn de ficci: L'assaig: l'autor manifesta les seves idees sobre poltica, religi, histria... Est molt vinculat a l'article periodstic, que es publica a la premsa i tracta temes d'actualitat. Les memries: Narraci autobiogrfica en qu l'autor explica esdeveniments que ha viscut i en fa una valoraci. 2 Segons